ANTONIO JOSÉ CAVANILLES Aquest personatge va ser el més important d’eixa època per tots els descobriments de flora que va fer a Espanya i a altres països com Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Però... qui va ser realment Cavanilles? Antonio José Cavanilles i Palop fou un botànic i naturalista espanyol, nascut a València el 1745. Va estudiar filosofia i Teologia a la Universitat de València i, més tard, es va ordenar sacerdot en Oviedo a l’any 1772. Hem de dir que fou un dels primers científics il·lustrats espanyols que va emprar els estudis taxonòmics, és a dir, la classificació biològica dels organismes, més concretament la flora del nostre país i d’altres. Per aquesta raó va ser important, perquè ens proporcionà molta informació sobre les coses que hi havia a eixos països i continents i això ens va servir per veure a que li podríem traure un bon profit en anys futurs. Junt a altres figures il·lustrades d’aquella època com, per exemple, Herrgen, Louis Proust i García Fernández; va fundar i redactar la primera revista científica a Espanya anomenada “Anales de Història Natural”. Aquesta revista ens va servir per a acostar la ciència a les persones del poble i per a que aquestes saberen més i augmentaren els seus coneixements i cultura d’aquest amb científic tan estrany, en aquells temps, i fins a eixe moment, quasi desconegut per a tots. Entre 1802 i 1803 fou soci de la “Real Sociedad Acadèmica de Amigos del País Valencià”, aquesta custodia algunes de les seues obres en la seua biblioteca i arxiu, que han fet que el nostre país millorara considerablement en aconseguir l’apropament a la ciència i convertir als ciutadans en persones més cultes. Fou un dels precursors de l’ utilització dels recursos naturals i el desenvolupament sostenible, que a hores d’ara, millora el medi ambient en gran mesura. En 1801 fou nomenat director del “Real Jardín Botánico de Madrid”, en el qual va reorganitzar la institució: va organitzar i va enriquir els herbaris, les col·leccions de plantes vives, semillers i biblioteca gràcies a les seues aportacions. El centre
va adquirir gran rellevància, en la escena científica a Europa degut als diversos contactes científics internacionals que Cavanilles, per les seues facultats de relació i de facilitat per compartir el que ell havia descobert, tenia. Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i Carl Ludwig Willdenow foren altres grans personalitats d’aquells temps que ajudaren al nostre personatge, en un temps, en el que el desconegut era una aventura i els descobriments la fi del camí. Quan va morir, va al·legar el seu herbari; dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al “Real Jardín Botánico de Madrid”, on encara es troben. Actualment, la gent pot gaudir d’ells mentre passeja i pren l’aire fresc al nostre volgut jardí botànic. El millor que aquest home ha aconseguit i per lo que es mereix ser considerat la personalitat més important, és que desprès de mort, la seua memòria i els seus avanços continuen vius i estem convençuts que algun dia mirarem el jardí botànic i serem capaços d’adonar-se, que Cavanilles no sols ha plantat eixa mena de mostrari de plantes, si no que ha plantat la forma de conèixer-les.
Aquesta flor, s’anomena Dalia (o Dahlia)i va ser un dels descobriments que realitzà Cavanilles, perquè ell va decidir plantar-la.
COMPONENTS DEL GRUP: - Araceli Asins - Natalia Cuba - Carla Selma - Carla Sanmartin - Ruben Martinez