Celia Ferrandis Natalia Cuba Tesa Mollà Oscar Salcedo Mar Valero 2º B
Dimensió internacional i conseqüències de la Guerra Civil
2
Història
Dimensió internacional i conseqüències de la Guerra Civil
Història
Per començar amb l’anàlisi i característiques de les fonts, direm que el primer text és una font primària perquè va ser escrita en l’època històrica en que van ocórrer els fets, tanmateix, la segona font és secundària perquè es va escriure posteriorment a que ocorregueren els fets. A més, podem dir que la primera font es tracta d’un text polític-social perquè és un discurs polític que està dirigit a tota la població, en especial, als qui han patit d’una manera o d’altra els fets relacionats amb les brigades internacionals. La segona font és un text historiogràfic, perquè arreplega i explica els fets que van ocórrer temps enrere durant la Guerra Civil Espanyola. L’autor, en ambdues fonts, és individual. En el primer text és Dolores Ibárruri, coneguda com la Pasionaria. Aquesta dona fou una dirigent obrera espanyola i una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). En el segon cas, l’autor és Enrique Moradiellos, historiador professional, Llicenciat, Doctor (per la Universitat d’Oviedo) i Catedràtic en Història. La primera font va dirigida a totes les famílies dels voluntaris caiguts en les brigades internacionals i a tots aquells propers al bàndol, amb la finalitat de donar suport a les famílies i animar a que continuen amb la lluita per la que han caigut els familiars o companys. Pel que fa a la segona font, el destinatari és aquell interessat en aquestos fets històrics, és a dir,..., i la seua finalitat és donar a conèixer-los. La idea principal del primer text és el missatge de comiat i agraïment a tots els voluntaris caiguts lluitant en les brigades internacionals. Com a idees secundàries trobem que les raons per les que van lluitar van ser polítiques i d’Estat i també, podem trobar una crítica a tots aquells que no participen en la lluita per por a perdre els seus caudals o les inversions industrials. Pel que fa a la segona font trobem com a idea principal com es va desenvolupar la Guerra
Civil
Espanyola
i
la
gran
importància que va tenir el suport o la no intervenció de les potències europees per al desenllaç d’aquesta. Com a idea secundària trobem que va tenir una gran importància el suport d’Alemanya i Itàlia
MILICIÀ DURANT LA GUERRA CIVIL
al bàndol dels sublevats i per al bàndol dels republicans la no intervenció de les potencies de França i Gran Bretanya, qui només va rebre suport de la Unió Soviètica. Altra idea secundària podria ser que la Guerra Civil va portar al manifest de dissonàncies en Europa, entre els que defensaven mantenir una “política de apaivagament”, com els govern britànic i francès i els qui defensaven una “política de seguretat col·lectiva” com la diplomàcia de la URSS i també va portar a la aliança progressiva dels règims feixistes. Aquests textos es poden situar en el període que transcorre des de la Segona República fins a la Guerra Civil entre 1931 i 1939. Després de l’abdicació del rei Alfons XIII i la proclamació de la República el 14
3
Dimensió internacional i conseqüències de la Guerra Civil
Història
d’abril de 1931 es va iniciar un període on es portaren a terme nombroses reformes i es va aprovar una nova Constitució de 1931, però les grans tensions socials i polítiques van portar a la sublevació militar el 1936, que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. En aquesta Guerra el país es va dividir es dos bàndols; els sublevats, liderats per Franco, que van rebre el recolzament d’Alemanya i Itàlia, i el bàndol dels republicans, que amb la no intervenció de França i Gran Bretanya, va rebre l’ajuda de la URSS i dels voluntaris de les Brigades Internacionals. La col·lectivització es el procés de socialització en el que es passa de un règim de propietat privada individual dels mitjans de producció cap a un règim de propietat social ja sigui en comunitària o estatal. A Espanya a finals de la Segona República el llauradors van buscar una alternativa con a resposta a la tardança de les reformes agràries del govern davant la manca de treball en les terres. Va ser una dels motius del colp d’estat. Les Brigades Internacionals van ser unitats militars que varen participar en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), formades per voluntaris estrangers d’esquerra de 54 països diferents que varen lluitar a favor de la República i en contra dels militars sublevats del general Franco recolzats per Alemanya i Itàlia. Les Brigades Internacional van participar en dures batalles i van patir nombroses baixes, fins que el 23 de setembre del 1938 es retiraren del conflicte a causa de la pressió de la comunitat internacional
BRIGADES INTERNACIONALS
a través del Comitè de No-intervenció impulsat per França.
El 14 d’abril de 1931 es declara la Segona República a Espanya, període en que es realitzen nombroses reformes i en que el govern es troba amb una forta oposició, fins que després de les eleccions de 1936, el 17 de juliol d’aquest any, l’exèrcit del Marroc inicia la rebel·lió contra la República, el que desencadena la Guerra Civil Espanyola, com trobem a la segona font “tuvo sus orígenes y causas... en las graves tensiones sociales y la violenta polarizació política que había cristalizado el país en un contexto de profunda crisis económica”. En la Guerra es va dividir el país en dos bàndols. Per una banda, el bàndol republicà, que tan sols va rebre l’ajuda de la Unió Soviètica, important i decisiva, la qual va aportar soldats i armament, l’ajuda de Mèxic qui va proporcionar armes, aliments i recolzament diplomàtic i per últim l’ajuda de les Brigades Internacionals, que eren unitats militars formades per voluntaris d’altres països per a posar-se al servei de la República defensant els valors de la democràcia com trobem a la font primera “Sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia”. Molts voluntaris d’aquestes brigades van caure durant el conflicte com podem trobar a la primera font “ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites”. La república no va comptar amb el suport que s’esperava, perquè algunes organitzacions internacional van prendre actituds ambigües, com ara la Societat de Nacions, que va ser
4
Dimensió internacional i conseqüències de la Guerra Civil
Història
creada després de la Primera Guerra Mundial per a resoldre de manera pacífica els conflictes, però que, quan el bàndol republicà va demanar ajuda per a que intercedira davant Alemanya i Itàlia va tardar en aprovar una resolució que finalment no va ser aplicada. També es va crear, a partir d’un document elaborat per França i Gran Bretanya en que es prohibia la venda de material militar a Espanya, el Comitè de No Intervenció amb la finalitat d’evitar que el conflicte s’internacionalitzara. Pel que fa a les grans potències cal destacar que França, liderada per un Front Popular va decidir intervenir al principi del conflicte, però a causa de les pressions britàniques va suspendre la venda d’armes a Espanya, per aquesta raó va impulsar la creació del Comitè de No Intervenció, França va tenir una gran importància com a país d’acollida de dirigents republicans. Gran Bretanya va defensar la neutralitat per a evitar que el conflicte es convertira en una nova guerra europea, tanmateix va signar amb Itàlia un acord en el que admetia la presència de tropes italianes en Espanya. Estats Units que veia la guerra com un avanç del comunisme, al igual que Gran Bretanya, va adoptar una postura neutral de no intervenció però grans empreses americanes com la Ford varen abastir el bàndol del sublevats. Per altra banda, el bàndol dels sublevats al cap de qual es trobava el general Franco, va rebre el recolzament del països que tenien règims feixistes com va ser el cas Portugal, d’Alemanya i Itàlia, encara que aquestos dos últims s’havien adherit al Comitè de No-Intervenció, com podem veure a la segona font “el ejército insurgente liderado por el general Francisco Franco pudo contar desde muy pronto y durante toda la contienda con la vital ayuda militar y financiera de dos grandes potencias”. L’Alemanya nazi de Hitler va aportar ajuda militar, amb la participació de la Legió Còndor de aviació, qui va ser responsable del bombardeig de Guernica, també amb participació de soldats i oficials i ajuda econòmica. La Itàlia feixista de Mussolini també va aportar ajuda econòmica i d’homes i pel que fa a L’Estat Novo portuguès va aportar ajuda diplomàtica i va enviar un gran nombre de voluntaris. Cal destacar l’actitud del Vaticà, qui al 1937 amb el document dels bisbes en recolzament de Franco van defensar la religió i un mes més tard el Papa Pío XI va reconèixer el Règim Franquista. Aquest recolzament per part de l’Església va ser molt important per reconeixement del règim per part de la població catòlica. Aquest recolzament estranger va ser crucial per al desenvolupament del conflicte i sobretot per a la victòria del bàndol sublevat com fa referència la segona font “esta configuración del fuerzas supuso una ventaja decisiva para el esfuerzo bèlico del bando franquista y un perjuicio letal para la capacidad defensiva del govierno republicano”. La Guerra Civil Espanyola va tenir grans conseqüències demogràfiques, econòmiques, socials i morals. En primer lloc, pel que fa a les conseqüències demogràfiques cal dir que quantificar les pèrdues és molt
5
Dimensió internacional i conseqüències de la Guerra Civil
Història
difícil, però s’estima que al voltant de 500.000 persones van morir durant la guerra i la postguerra per diferents causes, a més dels morts al front, la fam, les epidèmies i la reducció de la natalitat portaren a un descens demogràfic. A més, es va produir un gran exili republicà, moltes persones van tenir que fugir durant i, sobretot, després de la guerra a països estrangers, majoritàriament a França, es calcula que al voltant de 450.000 persones es van tenir que exiliar, també un gran nombre de xiquets van tenir que ser evacuats. Algunes d’aquestes persones van anar retornar durant la Dictadura, però moltes de elles no tornaren fins la mort del Dictador. Aquest exili va suposar la pèrdua de joves i població activa, i gran part dels sector més preparat com les elits científiques, literàries i artístiques de l’Edat de Plata. La guerra va suposar una catàstrofe econòmica, i la renta nacional i per càpita no es recuperar fins a la dècada dels 1950. Elements importants d’aquesta catàstrofe van ser; la destrucció de la indústria tèxtil, que va obligar a tornar a una economia agrària, la destrucció de vivendes, comunicacions i infraestructures i l’augment del deute extern i la pèrdua de les reserves d’or d’Espanya, que el govern de la República va utilitzar per a pagar l’ajuda de la URSS. La societat va quedar devastada, i l’oligarquia terratinent, industrial i financera va recuperar l’hegemonia econòmica i social, per altra banda els treballadors van perdre tots els drets adquirits fins al moment. Moralment va suposar la ruptura del país, i varies generacions van quedar marcades pel patiment i les repressions de la postguerra. El nou règim franquista no va suposar la pau, ni va buscar una reconciliació , ja que sempre va recordar i celebrar el seu origen bèl·lica postguerra va estar marcada per un ambient hostil de persecució i repressió i entre 28.000 i 50.000 persones van ser fusellades , a més de les empresonades per no compartir la ideologia del nou règim.
Per concloure el tema que hem estat analitzant, és a dir, el període comprés entre la Segona República (1931) fins a la Guerra Civil (1936 – 1939), observem que és l’etapa de la Segona República la que representa els valors del sistema democràtic, instaurada a la fi de la dictadura de Primo de Rivera. Les millores pel que fa al tema legislatiu demanades pels treballadors mitjançant els sindicats i els partits polítics esquerrans i republicans, van ser aprovades pel Parlament. Aquestes millores es produeixen en un context similar al del Sistema Liberal i, per tant, els fets que el caracteritzen són equivalents. No es deu confondre el liberalisme com un sinònim de democràcia. D’aquesta manera, s’estableix un sufragi universal masculí i femení durant la República en el que la sobirania esdevé popular i els electors seran homes i dones majors d’edat. Aquest fet, molt important al Sistema Democràtic, va fer que la presa de decisions fora realment democràtica i no manipulada com passava amb la política de La Restauració. El primer punt per aconseguir un sistema realment democràtic va ser l’establiment del Sistema Liberal. En aquest sistema hi havia una Constitució en la que l’Estat podia organitzar-se en monarquia parlamentària o en república. A més, al document elaborat també es feia menció a la divisió de poders,
6
Dimensió internacional i conseqüències de la Guerra Civil
Història
fet que implica una major imparcialitat, justícia i objectivitat, de les diferents institucions: el Parlament o Les Corts tenien en el poder legislatiu, El Govern comptava amb el poder executiu i els Tribunals de Justícia tenien el poder judicial. En aquest nou sistema la sobirania nacional o popular està compartida entre el monarca o Cap de l’Estat i Les Corts, aquestes no són únicament consultives sinó que també tenen el poder sobre la nació. En la Constitució nomenada, s’inclouen els drets dels ciutadans i la igualtat davant de la llei de tots ells. Aquest sistema provoca una ampliació en el cos electoral i permet que, cada vegada més, els homes participen en les eleccions. Durant l’Antic Règim, l’Estat estava sotmès a una monarquia absoluta on el monarca concentrava tant el poder legislatiu, com l’executiu i el judicial. La societat tenia una visió teocèntrica del món, per tant, tots entenien que aquest poder del rei tenia origen diví. D’igual manera, les institucions que hi existien sols tenien un paper consultiu i orientatiu ja que era el rei qui prenia les decisions. Açò feia que els súbdits no participaren en les eleccions, tot i que eren els més perjudicats, perquè ningú no els tenia en compte cap opinió. Anys abans a la República va haver una dictadura instaurada pel general Miguel Primo de Rivera amb trets similars a l’Antic Règim i al Franquisme. Quan Miguel Primo de Rivera va morir, el seu fill José Antonio, es va esdevenir màxim representat del partit ‘Falange Espanyola' que es va convertir en l’únic partit polític, la FET de les JONS, de la Dictadura Franquista. Amb la victòria nacionalista, les reformes aplicades durant la Segona República van ser abolides. Van començar uns anys marcats per la fam i la necessitat que van afectar a la majoria del poble espanyol excepte als que gaudien d’una política econòmica intervencionista. Tot i que el sector militar compta amb el poder, com al Sistema Liberal, l’escassetat de recursos i la falta de les necessitats bàsiques va propiciar una situació pareguda a l’Antic Règim. El poder de Franco està fonamentat en Déu i, per tant, en l’Església Catòlica. Aquesta dona més suport a la dictadura que a la Segona República perquè comparteixen idees paregudes i si el règim es preocupa per ella; ella, es preocupa pel règim. Després de la Constitució de 1978 i amb la fi de la dictadura, es torna a instaurar a Espanya un Sistema Democràtic. La Segona República ha sigut el període democràtic més llarg instaurat a Espanya.
7
Dimensió internacional i conseqüències de la Guerra Civil
BIBLIOGRAFIA: http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com.es/p/temari.html http://celiaferrandisgil.wix.com/laguerracivil
http://www.historiasiglo20.org/HE/14b-2.htm
8
Història