NatĂ lia Cuba Mar Valero Alba Ortega Natalia Molinero Oscar Salcedo 2BacB
2
Romanç de Cec Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Arxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V. Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms. Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra
el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obedir i defendre les lleis. Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat. Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací. Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.
3
“
omanç de Cec”, el text que analitzarem a continuació, és una mena de
cançó que descriu els fets ocorreguts durant Guerra de Successió Espanyola, concretament, en una de les batalles més importants, la Batalla d’ Almansa, en la que el bàndol de Felip V va aconseguir la victòria. omençarem el comentari amb la classificació del text. Pel que fa a la font es tracta d’una font secundària ja que està escrita per un autor posterior als fets, i aquest text, data del segle XVIII. És del tipus historiogràfic - literari perquè aborda un moment determinat de la historia espanyola, la Guerra de Successió, i també te caràcter poètic ja que utilitza el llenguatge creant una certa bellesa amb el mateix. L’autor és individual, ho deduïm perquè el text està signat per Vicent Torrent. Vicent Torrent va nàixer a Valencia al 1945, és un músic valencià conegut per la seua obra com a intèrpret de música tradicional amb el grup “Al Tall”. A banda de la discografia oficial de “Al Tall”, Vicent Torrent, ha dedicat algunes obres de títol personal, com per exemple: “La música popular” o “Rosa Perduda”. La finalitat del text és informar sobre què va passar en la Guerra de Successió d’una manera amena i entretinguda, a la vegada que fer-nos comprendre les conseqüències que va tindre la victòria dels Borbons sobre la nostra cultura. Tenint en compte la finalitat, podem dir que el destinatari del text és públic, ja que va dirigit a un grup ampli de persones interessades en el tema, encara que més concretament, els valencianoparlants. a idea principal del text és la Guerra de Successió, que es va produir com a conseqüència de la mort de Carles II sense descendència. Aquest fet va esdevenir dos bàndols a Espanya, els que estaven de part de Felip de Borbó i els que recolzaven a Carles d’Àustria. Tot i això, en la cançó, l’autor fa referència a la Batalla d’Almansa, conflicte que va tindre lloc a l’any 1707 i va enfrontar l’Arxiduc Carles d’Àustria amb el Borbó Felip V per la corona espanyola, fet que va proclamar hereter a la corona al mateix Felip. També trobem algunes frases al text que els nomenen, la implicació a l’hora de formar els dos bàndols de guerra durant el conflicte i la victòria de Felip V amb la posterior
Carles d’Àustria
Felip V
4 implantació del Decret de Nova Planta, que va ser la conseqüència més significativa després de la derrota de l’Arxiduc Carles d’Àustria ja que es va suprimir la llengua parlada per tot el territori valencià, inclòs Almansa, el poble que tenim com a referència al text. quest text el podem situar dins del context històric dels primers Borbons al segle XVIII, període en el que es va produir la Guerra de Successió (1707 - 1713) i el posterior canvi dinàstic amb Felip V al capdavant (1700 - 1746). Pel que fa a la contextualització, deduïm que el text “Romanç de Cec” està enquadrat dins de la Guerra de successió Espanyola que es va produir per la mort de Carles II, sense descendència, on va elegir com a successor a Felip V. Com que no es va acceptar directament aquesta decisió de manera internacional, degut a que la unificació dels territoris francès i espanyol suposaria un estat poderós, es va donar un enfrontament entre Felip V i l’Arxiduc Carles d’Àustria per la conquesta del tro d’Espanya. Tot i això, el text es centra en la batalla al poble valencià d’Almansa on, a Carles d’Àustria li va donar suport la Corona d’Aragó durant el conflicte. Aquesta disputa armada es va veure finalitzada en la Batalla d’Almansa, amb la victòria dels Borbons, recolzats per la Corona de Castella. EL triomf de Felip V li va donar la suficient autoritat per a dur a terme la seua imposició absolutista del Decret de Nova Planta i, amb això, la eliminació dels furs del poble valencià. a Guerra de Successió Espanyola fou un conflicte internacional que es va estendre des de l’any 1701 fins al 1713 on la signatura del tractat d’Utrecht va donar-la per finalitzada. El fonament d’aquesta guerra va ser la mort de Carles II sense descendència que va deixar com a successors posteriors al tro a la família dels Borbons. Durant el període de discrepàncies van sorgir dos bàndols bèl·lics: els botiflers, que recolzaren a Felip V de Borbó i els maulets, partidaris de Carles d’Àustria. La Batalla d’Almansa fou una de les conseqüències durant la Guerra de Successió el 25 d’abril de l’any 1707 en el poble d’Almansa. Es van enfrontar el bàndol de Felip V contra les tropes de l’Arxiduc Carles d’Àustria eixint victoriós el bàndol dels borbònics. Degut a la victòria, Felip V va instaurar el Decret de Nova Planta al territori valencià abolint els furs de la cultura valenciana. Batalla d’Almansa
Guerra de Successió
5
omanç de Cec es situa en l’Antic Règim, concretament al segle XVIII, durant el període de la Guerra de Successió, un conflicte bèl·lic internacional que es va produir de l’any 1701 fins al 1713, amb la signatura del Tractat d’Utrecht. S’enfrontaren Felip V de Borbó i l’Arxiduc Carles d’Àustria pel tron espanyol degut a la mort sense descendència del rei Carles II a l’any 1700. D’aquesta manera es va extingir la casa d’Àustria per a donar pas a la dels Borbons, fet causant de l’enfrontament que es va produir per la corona. En primer lloc, la casa de Borbó va començar a regnar en Espanya l’any 1700, però a l’any 1702 va començar la Guerra de Successió Espanyola. Per una part, estava el bàndol borbònic que comptava amb el suport d’algunes províncies basques i de Navarra, que formaven part de la Corona de Castella, i dels botiflers, un grup format per la noblesa i l’aristocràcia que també defensaven la posició de Felip de Borbó. Felip V de Borbó (nomenat al vers 18 del text), més conegut com “el Animoso”, va nàixer el 19 de desembre de 1683 i fou fill de Luis Gran Delfín de França i de Maria Ana de Baviera. Va ser citat hereter de la corona espanyola amb la condició de que unira el regne d’Espanya amb França ja que ell, al no ser el promogènit en França, tenia escasses possibilitats de cohesionar els dos territoris si no era des d’Espanya. D’altra banda, oposat a l’aspiració borbònica al tron, estava l’Arxiduc Carles d’Àustria (nomenat al text als versos 6 i 29), nascut l’1 d’octubre de 1685, fou fill de Leopoldo I i Leonor Magdalena de Platinado-Neoburgo. L’Arxiduc comptava amb el suport de la Corona d’Aragó, dels maulets (mencionats als versos 10 i 36 del text). Els maulets eren un bàndol compost per un grup valencià que el van defensar durant el conflicte juntament amb altres potències europees que s’oposaven a la unió entre Espanya i França, fet que suposava el triomf de Felip V. El cap militar que va dirigir la revolta del Regne de València durant la Guerra de Successió contra Felip V de part de l’exèrcit de l’Arxiduc, va ser Joan Baptista Basset i Ramos (nomenat al vers 4), un militar valencià nascut a Alboraia a l’any 1654 que fou fill de Joan Basset i Esperança Ramos. Es produïren diverses batalles a Briguega i Villaviciosa però, la Guerra de Successió va finalitzar el 25 d’abril de 1707 amb la Batalla d’Almansa, on l’exèrcit de Felip V va derrotar a les tropes de Carles d’Àustria i, junt amb això, les terres i la població propera (cinquena estrofa de la cançó). Arran de la victòria de Felip V, es va implantar una monarquia absoluta amb fortes represàlies i conseqüències. Es van prendre accions centralitzadores que tenien com a objectiu crear un estat més eficaç adoptant mesures com la dels Decrets de Nova Planta (1707 – 1716), que pretenien abolir els furs i les institucions dels regnes de la Corona d’Aragó. Els furs de Castilla es van mantindre perquè van recolzar Felip V durant la Guerra de Successió. Un esdeveniment internacional va ser clau per a entendre definitivament el desenllaç del
6 conflicte d’Almansa: Carles d’Àustria va heretar en 1711 l’Imperi Alemà i es va desinteressar per Espanya. La guerra va acabar amb la signatura del Tractat d’Utrecht en 1713, fet que va marcar el inici de l’hegemonia britànica. Per a finalitzar, conclourem la redacció amb el significat d’una frase popular que apareix en la cançó de Vicent Torrent: “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Fa referència a les penúries que va sofrir la Corona d’Aragó com a conseqüència de la victòria en la Batalla d’Almansa de Felip V, que va suposar el punt i final de la Guerra de Successió per al País Valencià i, amb ella, la restricció de les poques llibertats de les que disposava el poble i per les que no va poder lluitar. n quant a la valoració de la cançó, arran dels fets que es narren, trobem el poble d’Almansa es va veure afectat en molts aspectes socials i culturals degut a l’eliminació dels furs a la Corona d’Aragó. Açò ens pareix injust ja que els ciutadans són sempre els que carreguen i accepten les lleis. La baixa societat a l’Antic règim no tenia marge per a l’actuació i la població estava sotmesa a la monarquia absoluta. És per això que l’esperança de les classes baixes era inexistent i tots havien d’acatar les imposicions dels més poderosos com la del Decret de Nova Planta, entre altres. El relat ens fa pensar que Felip V era una persona freda, que sols mirava pel seu propi bé i per aconseguir que tot estiguera baix el seu domini, sense deixar cap possibilitat a ningú que el desplaçara de la seua corona tan anhelada. Va atemorir al poble i la població el veia capaç de tot. Pensem que l’autor, Vicent Torrent, transmet molt bé l’angúnia patida durant el període de la Guerra de Successió a pesar no haver viscut en carn pròpia el tan popular esdeveniment.
’Antic Règim comptava amb una monarquia absoluta on el rei concentrava tot el poder, hi havia una sobirania real. L’Estat era patrimoni i propietat de la corona i el seu domini s’obtenia legítimament per el dret de la conquista, transmissió per herència o era d’orige diví. En quant a l’economia, era principalment agrària i de subsistència, estava organitzada en gremis on els artesans estaven obligats a inscriure’s en ells, la propietat no estava considerada un ben privat ja que les terres eren propietat de l’Església i, pel que fa a la indústria, era pobra perquè no tenien suficients recursos per millorar-la. A nivell social, l’Antic Règim es caracteritzava per tindre una societat estamental dividida en privilegiats i no privilegiats. Les classes estaven predeterminades des de que naixien i no es podia ascendir o disminuir d’estament.
7
Amb tot açò, a Espanya es varen originar una sèrie de canvis i reformes que provocaren l’enderrocament de l’Antic Règim i com a conseqüència, la implantació del Sistema Liberal. Després de la revolució burgesa i la constitució de 1812, els liberals progressistes van accedir al poder i van establir un nou regim polític basat en els principis lliberals, on la sobirania era nacional. L’Estat no era un patrimoni de la corona, sinó un conjunt d’institucions, creat per garantitzar els drets del ciutadans. El rei tampoc no concentrava tots els poders i l’organització territorial estava basada en divisions racionalitzades. En quant a l’economia, al Sistema Liberal, apareix l’economia de mercat, el capitalisme, basada en la llei de l’oferta i la demanda, on hi ha una àmplia competència en les empreses i la propietat és privada. Van desaparèixer els gremis i això donà pas a la lliure creació d’empreses i a la llibertat de contractació. A més, la Indústria va fer un canvi molt important amb l’aparició de la màquina de vapor. I per últim, també va millorar el comerç gràcies a l’aparició dels nous transports com el ferrocarril o el vaixell de vapor. A nivell social, al Sistema Liberal es suprimiren els estaments i es va establir una igualtat jurídica dels individus davant de la llei. Tanmateix, la societat del liberalisme influïda per la il·lustració, reclama drets, llibertats i igualtats. Per aquesta raó s’implantà la monarquia constitucional a Espanya, i es redactà la constitució on es divideixen els podes en legislatiu, judicial i executiu.
BIBLIOGRAFIA -
Llibre de text de història de primer de batxillerat. Apunts de història de segon de batxillerat. Viquipèdia Altres webs
http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com.es/p/temari.html https://www.google.es/imghp?rlz=1C1ASUT_esES469ES469&ie=UTF8&hl=es&tab=wi&ei=LuVfUtH0CojdtAbuxIDIDQ&ved=0CAMQqi4oAgg http://www.historiasiglo20.org/HE/8a.htm