Carla Selma

Qui sóc?

Soc Carla Selma Felix tinc 16 anys visc a Catarroja. Soc Catarrojina des de sempre. Tinc una germana i un germà però sols per part de pare, es diuen Mireia i Xavi,i també tinc un nebot de 6 mesos que es diu Carles. Físicament soc una xica baixeta, però no m’importa, tinc molt de cul, maluc i sóc de cama grosseta a pesar de que em digen que no.. Tinc el monyo llarg i no se dir si el tinc llis o a ones perquè cada vegada dia es d’una forma diferent, el color es castany però claret amb de vegades reflexos pèl-rojos.

Tinc els ulls color mel. Tinc els llavis grossos mes el de baix, les dents abans les tenia molt pitjor però ara duc “brakets”. I a l’estiu tinc pigues per el nas i per baix dels ulls.

Soc molt decidida per a algunes coses però molt indecisa per a altres, no tinc vergonya ,soc una pallassa i sempre estic fent riure a la gent, encara que quan m’enfade puc arribar a ser odiosa ja que poca gent em sap tranquil·litzar i soc una persona difícil en eixe aspecte. Jo crec que tinc una personalitat peculiar.

Des de menuda he segut independent i quan tinc un problema intente analitzar-lo i resoldre’l encara que a vegades “m’ofusque” i no trobe cap solució. Tinc molta facilitat per fer amics i conèixer a gent i m’agrada perquè son experiències noves. Surt molt amb els amics. Tinc tres grups d’amics diferents i cada ú es la cara oposada dels altres dos per això m’agrada anar alternant. Soc una persona que necessita sempre a algú per a poder confiar i contar-li el que hem passa ja que soc una persona que per als sentiments per por de que em fagen mal no els diu. Soc sincera i dic la veritat sobretot als meus amics/amigues, quan em demanen consell,em preocupe molt per la gent a la que estime. Lluite pel que crec que val la pena. I això si, soc molt cabuda. La meua família ma inculcat una educació de respecte, sempre han intentat fer saber que la responsabilitat es lo fonamental per a qualsevol situació. I sempre han sabut donar-me llibertat però a la vegada següent estrictes. M’han sabut dir des que era menuda que amb la veritat pots anar on vulgues. Respecte a la meua parella, no tinc un prototip de persona que vull que estiga al meu costat en un futur, sols demane que em tinga en compte en les coses que vaja a fer, ja que com a parella seua que en un futur seria, deuria de pensar en mi. Normalment m’agrada que la meua parella siga diferent a mi perquè així ens podem aportar més l’un a l’altre, que em respectara i sobretot que em fera riure, que no ens cansarem d’estar junts ni que fos massa apegalós. Però que tinga el seu toc de mauresa. El ball per a mi no es un simple esport on fiques música i fas el que pots, no. Per ami el ball es una forma de vida,cada moviment va acompanyat d’un so que pot canviar en qüestió de segons, quan balle per ami es com expressar-me, és com dir el que pense, cada sentiment que jo sent en eixe instant queda transmès a cada pas que jo done, cada gest, cada salt. Per ami el ball ho és tot des de menuda. Et puc ballar des de una salsa, un chá chá chá o un merengue fins a ballar-te new style, street dance, popping & looking. Son estils molt diferents però quan portes ballant des de els 4 anys com jo tens el ritme en la sang. Per ami la meta seria arribar als grans teatres i ensenyar-li a gent com jo tot el esforç que per a mi a suposat arribar fins allí.

Però com no soc tonta i sé que d’això es molt difícil viure també tinc que estudiar i seria educació física (ja que des de menuda e fet també judo) o maquillatge de caracterització perquè hem pareix una cosa curiosa i original. Quan tinga 18 anys ma mare ja sap que vaig a anar a viure a Barcelona, viuria a un pis compartit i viatjaria molt, encara que lo de viatjar ja ho faig i es que m’encanta. Crec que podria aportar als altres, confiança, alegria, de vegades serenitat, i sempre fer riure. En canvi deuria de millorar quan m’enfade, tranquil·litzar-me més ràpid, no ser tan impulsiva, no esforçarme lo mínim perquè a la llarga es mal per a mi i encara que pense que alguna cosa no em va a eixir intentant-ho no es perd res.