Projecte les plantes Cicle superior Curs 2014-2015
Les plantes al igual que els animals, també son Éssers vius i tenen característiques similars a les dels animals i persones: -Neixen
-Es reprodueixen
-Creixen
-Moren
La majoria de les plantes viuen arrelades a terra, però n’hi ha algunes com ara els nenúfars que viuen a l’aigua dolça, i d’altres, com les posidònies, que viuen submergides al mar, prop del litoral . Els colors groguencs, vermellosos i torrats de les fulles a la tardor son deguts a uns pigments semblants als que donen color a la pastanaga. És ben clar que no tenen cap intenció de captar energia solar. Són pigments d’anar per terra. Les hortalisses i la verdura són aquelles planter conreades als horts, es a dir en un terreny regat. Als hivernacles es cultiven plantes exòtiques que necessiten unes certes condicions ambientals per desenvolupar-se . La majoria de flors pol·linitzades per a abelles i vespes son grogues o blaves, olors que aquests insectes distingeixen bé.
Classificació de les plantes Les plantes són el grup d’organismes més abundants del planeta, els que produeixen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i, per tant, els que permeten l’existència dels animals i dels fongs, que som organismes que necessitem matèria orgànica per poder alimentar-nos. Dintre de les plantes podem diferenciar dos grups: les plantes inferiors o plantes sense flors, que són els briòfits (molses) i els pteridòfits (falgueres), i les plantes amb flors, que son les gimnospermes, com per exemple els pins, que tenen unes flors molt poc vistoses, i les angiospermes, com per exemple els ametllers, que són les que tenen flors molt vistoses.
Les gimnospermes són un grup de plantes amb llavor.
Etimològicament prové de les paraules gregues que signifiquen "llavor nua" pel fet que les llavors d’aquestes plantes no estan protegides pel fruit (cosa que sí que ocorre el grup angiospermes) sinó que queden lliures en una pinya o estructures semblants.
•
Les plantes gimnospermes produeixen micròspores que esdevenen grans de pol·len i megàspores retingudes en un òvul.
Després de la fertilització (normalment anemòfila) que junta la micròspora i la megàspora es forma un embrió que junt amb altres cèl·lules ovulars acaben transformant-se en una llavor (esporòfit).
Representen el grup de plantes més abundant i que presenta més variació. Actualment són el grup dominant, si exceptuem les regions més fredes on predominen les gimnospermes. Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat. Es divideixen en dos grans grups: les monocotiledònies i les dicotiledònies.
Monocotiledònies
Es caracteritzen perquè la seva llavor està formada per una sola peça o cotilèdon. Com a trets morfològics característics tenen l’arrel fasciculada, la tija herbàcia i les fulles sèssils i de nerviació paral·lela.
Dicotiledònies
El seu nom es deu a que la seva llavor està dividida en dos cotilèdons. Poden ser arbre, herbes o arbusts. L’arrel sol ser axonomorfa i les fulles presenten gran varietat de forma, generalment peciolades i amb nervadura pinnada o palmada.
Els pteridòfits
Els pteridòfits tenen preferència pels llocs humits, com ara boscos ombrívols, prop de cursos d’aigua, en parets humides,... Els trobem arreu del món, però sobretot a les terres de climes càlids i temperats. Són molt abundants en els boscos tropicals. Durant el paleozoic (fa uns 400 milions d’anys), el medi terrestre era dominat per les falgueres i altres grups de pteridòfits.
Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Es divideixen en dos grups:
•
Les falgueres són plantes no gaires altes. Tenen arrels, tiges i fulles. Les fulles s’anomenen frondes. Necessiten aigua per reproduir-se. En l’època de reproducció prop de les puntes de les fulles surten : els sorus que contenen esporangis. Quan són madurs, surten els esporangis i alliberen espores que formen una nova planta.
Els equisets, o cues de cavalls, són plantes de no gaire alçada que viuen al voltant d’estanys i rius. Tenen rizoma (arrel) que es ramifica en un ventall de branques primes. Als nusos hi ha les fulletes en forma d’esquama. En l’època de reproducció els hi surt una tija reproductora a la part de dalt on hi surt una mena de pinya on hi ha els esporangis
Òrgans de les Plantes L’arrel És l’origen de la planta que normalment és subterrània (està sota de la terra) i serveix per fixar-la al sòl absorbir l’aigua i les sals minerals que són aliments de la planta.
La fulla La fulla és un òrgan aeri de la planta on es realitza la fotosíntesi i l’intercanviï de gasos.
La tija La tija és l’òrgan de la planta que sustenta la part que està a l’aire i té ramificacions.
Com respiren les plantes?
Les plantes al igual com els essers vius respiren, prenent l’oxigen de l’aire i expulsant diòxid de carboni . La respiració es realitza contínuament, tant de dia com de nit. El procés es realitza principalment a les fulles. Les plantes absorbeixen l’oxigen i es combina amb la matèria orgànica de la planta, produint diòxid de carboni i energia. Durant el dia, les plantes respiren sense prendre oxigen de l’exterior; perquè fan servir una part del que es produeix la fotosíntesi però a la nit, com que no hi ha fotosíntesi les plantes han de prendre oxigen de l’aire.
L’oxigen de l’aire, o l’oxigen dissolt en l’aigua, pot penetrar per totes les parts de la planta. Però ho fa, fonamentalment, a través dels estomes de les fulles. A l’interior, l’aire recorre els espais entre les cèl·lules i realitza directament amb elles l’intercanvi de gasos. Cedeix l’oxigen i recull el diòxid de carboni.
De nit, les plantes realitzen només la respiració i desprenent únicament diòxid de carboni
La fotosíntesi
La fotosíntesi és el procés a través del qual les plantes produeixen els nutrients que els serviran d’aliment. En la fotosíntesi, les plantes capten l’energia lluminosa que els arriba del Sol, gràcies a la clorofil·la que es una substància de color verd que tenen a les fulles que serveix per captar la llum adequada per realitzar aquest procés. La energia lluminosa l’aprofiten per transformar, en sucres i oxigen, l’aigua que absorbeixen del terra a través de les arrels i el diòxid de carboni que capten de l’aire a través de les fulles.
L’aigua i els minerals absorbits per les arrels circula fins a les fulles a través de la tija. A partir de la llum del Sol i el diòxid de carboni es transforma la sabia bruta en sabia elaborada. L’energia lluminosa és atrapada per la planta i transformada en energia química que s’emmagatzema en els sucres. L’oxigen va a parar a l’aire a través de les fulles, mentre que els sucres es distribueixen per tota la planta i constitueixen el seu aliment. A través de la respiració, la planta consumeix els sucres alliberant l’energia química que tenen emmagatzemada, fent-la servir per al manteniment de la vida i el desenvolupament de tots els òrgans (arrels, tiges, flors i fruits).
Com s’alimenten les plantes?
Les plantes fabriquen el seu propi aliment per tant no necessiten alimentar-se d’altres éssers vius. Es produeix a partir d’aigua i sals minerals que agafen del sol, gasos que agafen de l’aire i llum que agafen del sol.
Les plantes absorbeixen l’aigua del sòl a través de l’arrel. Dissoltes en aigua que pren l’arrel, entren també a la planta altres substancies que estaven a terra. Aquestes substancies s’anomenen sals minerals,i són molt importants per l’alimentació de les plantes. La barreja de l’aigua amb les sals minerals es diu saba bruta. Per que la planta pugui fabricar el seu aliment, la saba bruta ha d’arribar a les fulles. El transport de la saba bruta fins a les fulles es realitza per la tija, a través d’uns tubs molt fins anomenats vasos llenyosos. AIGUA + MINERALS = SABA BRUTA
A través de la fotosíntesi es formen els aliments per a la planta, es diu saba elaborada. La saba elaborada circula per tota la planta a través dels vasos liberians. SABA BRUTA + DIÒXID DE CARBONI + LLUM DEL SOL = SABA ELABORADA