aquí
BERGUEDÀ GENER 2024 NÚMERO 146
Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta
EL FUTUR TANATORI DEL MENFIS DE BERGA, PROJECTAT Tindrà crematori, un edifici nou de dues plantes i jardí
EL GOVERN VOL FER UNA CARRETERA NOVA A LA VALLDAN Uniria la carretera d’Avià amb la de Sant Llorenç
L’ENERGIA VITAL D’EUDALD FELIU
Amb 18 anys, ha triomfat a la tele i ha esgotat les entrades del teatre de Berga, amb “L’auca del senyor Esteve”
ROSA/LA FOTOGRÀFICA
Solucions Dentals ANY 9 DESCOMPTE 10!
(-10% en tots els serveis) Vàlid per a pressupostos a partir de l’ 11/01/24 i sense mútua
BERGA
Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 21h
i moltes més!
aquí 1
Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11 SERVEI D’URGÈNCIES 670 005 005
2 aquí
aquí
Eudald Feliu: passió pel teatre, passió per la vida
BERGUEDÀ
Tot just ha començat el grau de Comunicació Audiovisual a la UAB amb la idea de fer de periodista d’aquí a uns anys. Li agraden els mitjans i somia amb treballar a la ràdio des de petit. Però el ressò mediàtic li ha arribat abans del previst i no pas a través del periodisme, sinó amb el teatre. Ha guanyat el paper de Ramonet al programa La Puntual, de TV3, i aquest gener actua a Berga, amb gairebé totes les entrades exhaurides. TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica
12
22
24
26
28
BERGA
BAIX BERGUEDÀ
ALT BERGUEDÀ
ESPORTS
SORTIM
S’hi invertiran 4 milions d’euros, tindrà dos pisos, un crematori i un jardí públic. I transformarà del tot un espai decadent.
El Govern va prometre que la variant des de Pegueroles s’iniciaria el 2024, però no serà fins al 2025.
Passar pel Túnel del Cadí sense la gratuïtat continua encarint-se: aquest gener el preu ha pujat de nou, fins als 13,92 euros.
L’etapa amb inici a la ciutat i final a Queralt es confirma com el dia gran de la ronda, decisiu per dibuixar el podi final.
L’organització repensa alguns actes per fomentar que el públic no sigui un mer espectador i interactuï més amb la festa.
Els detalls del futur tanatori a l’antic Menfis
Gener del 2024 Número 146 Any 13 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta
Esquivar els revolts fins a Navès va per llarg
De 12 a 14 euros en tres anys: el túnel es dispara
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
Impressió Ferpala Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
L’etapa de Berga serà la penúltima de la Volta 2024
Control de difusió:
Arriba la Corrida més familiar dels últims anys
Revista membre de:
Amb el suport de:
aquí 3
DEMOGRAFIA
L’ENQUESTA
La notícia més sorprenent del 2023...? FALSA METGESSA
48%
CURSA DEL TRACTOR
25%
500KG D’EXPLOSIUS A MONTMAJOR
15% ALTRES
12% VOTA A LA PRÒXIMA Estàs d’acord amb barrar el pas als turistes que volen passar pels pobles per evitar cues? aquibergueda.cat
Berga, camí del rècord de població EL NOM JUDIT PUJOLS
Futbolista del Barça Ha debutat a la Champions femenina amb el primer equip del Barça. Va disputar els últims minuts del partit en què el Barça va golejar el Rosengard suec per 7 a 0. La futbolista de Montmajor va jugar de lateral esquerra, amb el dorsal 35 a l’esquena.
Berga està a punt de batre el rècord històric de població. Just abans de Nadal, el padró municipal arribava a les 17.452 persones. La dada és provisional, però ja deixa entreveure que la ciutat va camí de superar de llarg el màxim del 2010, quan va arribar als 17.161 empadronats. L’Ajuntament de Berga està treballant per tenir la xifra definitiva, que calcula que serà una mica menor, perquè hi ha baixes pendents de tramitar. Però, si es confirmés la xifra (o una que s’hi acosti) significaria que, en un any, la capital del Berguedà hauria guanyat 458 habitants.
EL MÉS LLEGIT DESEMBRE AQUIBERGUEDA.CAT
1
2
Col·lapse a Berga per encetar el pont de la Puríssima: s’hi desvien per evitar les cues
3
El Menfis, oficialment en estat L’arbre de Nadal més bonic de de ruïna: així està per dins Catalunya és a Vilada
LA FRASE IVAN SÀNCHEZ Alcalde de Berga, en una atenció als mitjans al Parlament
“No volem diners, només ajuda, per no haver de delegar la residència”
El malson olímpic Xavier GUAL
@xaviergual
P
ujant per la C-16 a Balsareny, la magnífica vista dels Pirineus en una tarda assolellada és un paisatge corprenedor. Especialment ara (amb una blancor enganyosa) després de la primera nevada escassa de l’hivern. Es dissimula la vergonya de dies enrere a llocs com La Molina: pistes d’esquiar amb
neu falsa envoltades d’un verd fosc. Al Port del Compte proven d’obrir tard, com sempre. Les primeres volves han arribat poc després d’haver sonat el despertador dels polítics amb un bany fred i olímpic de realitat. Per boca d’una secundària el govern ha anunciat l’evident: la candidatura Barcelona-Pirineus (i Jaca) s’ha mort. Per sempre.
NO HI HA
RES MÉS BO QUE
EL SARDÀ Plaça Tarascón, 6 · BERGA 4 aquí
Després d’un milió d’euros en informes previs, de publicitat de part i d’una consulta no convocada. La dura sequera és l’excusa per tot a la Generalitat. La plataforma “Stop JJOO” ho celebra com una victòria per errors no forçats. Pels demèrits dels impulsors, acovardits per una única manifestació a Puigcerdà, per les dificultats al
COE, per les batusses amb l’Aragó, per la falta real de neu i d’unes instal·lacions per a uns jocs. La carpeta no es va ni presentar al COI. Veurem ara si des de Saragossa s’agafa el relleu. Tampoc les voldran sense els catalans. Mirar les espàtules dels esquís mentre es baixa per una pista negra acaba amb l’esquiador estampat a un pi.
Cada dia tria un
BON MENÚ!!!
A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001
Tel. 93 821 39 99
aquí 5
LA FOTO
Una cavalcada sota la pluja: els Reis, amb paraigües La cavalcada de Berga havia de començar a les cinc de la tarda del 5 de gener, però a aquella hora a Berga hi diluviava. Les carrosses dels Reis eren al pati de l’institut, mentre els integrants de la comitiva reial esperaven a cobert que la pluja afluixés. Al final, l’organització va decidir arrencar, encara plovent i amb els Reis sota el paraigua. Les carrosses van sortir amb el mínim d’il·luminació i sense músics, però van sortir. I a mitja rua, va parar de ploure. AJUNTAMENT DE BERGA
FÍGULSPÈDIA
Jaume FÍGULS
APUNTAR A L’ACTOR GIR DRAMÀTIC Assenyalar-lo amb un rifle Revolt perillós
DONAR L’ENTRADA Regalar-li a algú
ESCENA MUDA En castellà, sopar callats
@humorjaumefiguls
Rep les notícies de l’
aquí
BERGUEDÀ
a través de Telegram
g
Seràs el primer en saber què passa al Berguedà
6 aquí
Entra a t.me/AquiBergueda o busca ‘Aquí Berguedà’ al cercador de Telegram Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!
aquí 7
El 2024, esport!
E
Anna E. PUIG @annaepuig
strenar calendari és sempre bo. El de l’Aquí, aquest 2024 rememora cent anys d’esport al Berguedà i, creieu-me, és un molt bon auguri perquè el calendari esportiu del Berguedà d’aquest any nou, apunta maneres! Al febrer, els Castellers de Berga tornaran a omplir les pistes
poliesportives de la capital amb castellers que, per un dia, canviaran camisa i pantalons blancs, per samarreta tècnica i calça curta. El 20è Torneig Casteller de Futbol es juga a casa i això sempre fa ambient, oi? Al març, tots els amants del ciclisme al·lucinaran de veure com tota una comarca
es bolca amb l’etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i el port de muntanya que va de Berga a Queralt serà més que memorable, també ho serà tot el que hi haurà al voltant d’aquesta fita. A l’abril, una notícia extraordinària: el Club Esquí i els Mountain Runners uneixen la Berga Rasos Berga i la Berga Trail per
donar un cop d’efecte i demostrar, una vegada més, que la unió fa la força i que tenim un territori imponent per la pràctica esportiva. I després hi haurà la Portal Attack, la Cursa del Tractor, camps de futbol plens, l’handbol farà tremolar les grades del Municipal de Berga i l’esport al Berguedà tindrà corda per cent anys més!
Un crematori amb forma de piràmide a Gironella? David COLS @elcols
BERGUEDÀ ONLINE
A
mb l’aprovació del nou POUM de Berga, el somni de milers de berguedans de ser enterrats com a faraons se’n va en orris. Hi haurà un nou tanatori als terrenys del Menfis, sí, però la legislació actual combinada amb l’estat de ruïnes de les pirà-
mides obligarà a tirarho tot a terra abans de construir el nou complex mortuori. Però, podem donar per mort i enterrat el vell somni d’acabar els nostres dies amb la mateixa glòria i honor que els faraons egipcis? Sembla que no. Un misteriós inversor hauria ofert a l’Ajuntament de Giro-
nella l’oportunitat de construir Faraònia, un complex funerari amb forma de gran piràmide que ofereixi tots els serveis: cerimònies laiques, cremació, sala de vetlles i, fins i tot, embalsamament. Des del consistori, ni confirmen ni desmenteixen la informació. El silenci pel que fa al tema, és sepulcral.
Vilada, amb l’arbre més bonic L’impressionant arbre de més de 25 metres que llueix des de fa dècades al parc dels Gronxadors de Vilada i que, cada any, per festes, és decorat com a arbre de Nadal, ha estat proclamat el més bonic de Catalunya. L’arbre ha guanyat aquest Nadal el concurs del programa de TV3 Planta Baixa, que buscava l’arbre de Nadal més bonic del país. El de Vilada va arribar a la final, juntament amb el de Vic i el de Balaguer, i va ser el més votat... I de manera aclaparadora: la votació va recollir més de 53.000 vots d’arreu del país i més de 36.000 van ser per a l’aspirant del Berguedà.
8 aquí
Veurem com acaba el tema. Si volen la meva opinió, agafin-s’ho amb calma. Si agafem com a baròmetre els anys que fa que se’n sent parlar i la vertiginosa velocitat a la qual, històricament, han avançat els projectes a Berga, és probable que per a quan s’acabi el tanatori, ja siguem tots morts.
EL NOM
Roi Així es diu el primer nadó de l’any nascut a l’Hospital de Berga. Va néixer el 3 de gener, pels volts d’un quart de 10 del matí, i és fill del Carles i la Maria, de Gironella.
KAP
ZONA BLAVA
El personal demana cobrar al dia Els treballadors de BRG Serveis, l’empresa municipal que gestiona, entre d’altres, la zona blava de Berga, l’Oficina Local d’Habitatge i la neteja dels edificis municipals, denuncien que sovint cobren amb uns dies de retard respecte a la resta de treballadors de
l’Ajuntament. “Des del covid, ha passat cinc o sis vegades”, expliquen a l’Aquí Berguedà. Segons diuen, l’Ajuntament tracta BRG “com una empresa externa”: paga a través de factures i amb retard. I això causa perjudicis als treballadors, que demanen que es resolgui.
LA XIFRA
15%
És l’increment del lloguer a Berga el tercer trimestre del 2023 respecte a l’any anterior. És la pujada més forta dels últims anys. Ara, però, els preus passaran a tenir un límit, amb la nova llei.
aquí 9
Només té 18 anys, tot just ha començat a estudiar per ser periodista, però el ressò mediàtic li ha arribat abans del previst per una altra via: la del teatre. TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica
A
mb només 18 anys, el berguedà Eudald Feliu s’ha convertit en una cara mediàtica arreu del país. Tot just fa uns mesos que ha començat a estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la idea de convertir-se en periodista d’aquí a uns anys, però el ressò televisiu li ha arribat, abans del previst, per una altra via: la del teatre. L’Eudald ha aconseguit un paper a la companyia teatral La Puntual, formada a través del programa que TV3 va emetre fa uns mesos amb el mateix nom. El jove berguedà farà de Ramonet, a L’auca del senyor Esteve. L’esperen més d’una vintena de funcions arreu del país i una, aquest gener, serà al Teatre Municipal de Berga. Amb la selectivitat a la cantonada i amb el periodisme entre cella i cella, decideixes presentar-te en un concurs de teatre a la tele. Per què? És una història xula. Jo no m’hi anava a presentar. Estava a segon de Batxillerat i en plena setmana d’exàmens. Recordo que el meu pare em va venir a buscar a anglès i em va dir: has enviat ja el vídeo? Li vaig dir que no, que no em presentava. I em va insistir que ho fes, que amb aquestes coses mai se sap. I ho vas fer. Sí. L’últim dia! I al cap d’un parell de setmanes em truquen i em diuen que els he agradat i que em volen veure presencialment. Imagino que t’agafa per sorpresa. I tant! Això fa que hagi de baixar dos dies a Tàrrega, als càstings, i allà, el segon dia, em diuen que passo directe al laboratori, la fase final en què quatre persones competeixen per un sol paper. Podien dir-me que sí, que no o deixar-me en dubte. I a mi em van dir que sí. No m’ho creia. Per què? Perquè penso que vaig fer un mal segon càsting. Va ser una mica caòtic, vaig tenir poc temps per prepararm’ho i no n’estava gens orgullós, de com havia anat. Va ser bastant tens, però els devia agradar alguna cosa que vaig fer. M’esperava anar fora i vaig entrar directe. Quin perfil de persones t’hi vas trobar allà? Doncs molta gent que estudiava teatre per dedicar-s’hi. Hi havia molta gent i molt bona, amb un nivell altíssim. I tu, t’hi vols dedicar? Tinc un dilema molt gran. Sempre he vist el teatre com a hobby i el periodisme, com a vocació. Des de petit tinc clar que vull ser periodista. Però a la vegada el teatre em tiba molt. Tinc dos amors i costa decidir-se. Però penso que, el teatre, no l’avorriré mai. En canvi, la comunicació necessita una carrera i invertir-hi temps. I ja que tenim les dues opcions, penso que és el moment d’entomar la branca que necessita temps i ganes de ferho. El teatre penso que sempre el podré fer, si ho vull. On et veus treballant? M’agrada molt la ràdio. Des de petit. Veus un nen de 10 10 aquí
anys escoltant la ràdio? Doncs aquest era jo. Tot just comences a estudiar-ho, però creus que haver fet teatre t’ajuda quan et poses davant un micròfon? El teatre —a mi i a tothom que n’hagi fet alguna vegada— ajuda en qualsevol branca de la vida. El teatre és posarte davant de gent i explicar-los coses, i tu entendre històries que no són teves, però que has de defensar com si fossin teves. La comunicació i l’empatia les treballes molt en el teatre i són essencials per a qualsevol cosa a la vida. Molts professors ho destaquen, ara, a la universitat: la facilitat de comunicació de la gent que fa teatre, que ja venen amb un rodatge que ajuda molt. Tornem a La Puntual, has notat el ressò? El fet de sortir a TV3 fa que, de cop, t’estigui veient moltíssima gent, però la veritat és que és molt bonic que la gent et pari pel carrer. Te’n sents molt orgullós. I a Berga, què? El teatre està ple pel dia que venim a fer l’obra. No sé si l’he vist mai tan ple. Això demostra que la gent té ganes de venir a veure el que faig, i me’n fa estar molt satisfet. Aquest Nadal has fet de Satan als Pastorets de Berga i també has presentat la cavalcada de la ciutat a la tele. Se t’han obert portes arran de sortir a La Puntual? De coses, n’he fet sempre. Arran de La Puntual, la gent et va seguint més perquè et coneix i va veient totes les coses que fas. Ara, de cop, sembla que comenci a fer de tot, però ja fa temps que intento fer-ho, des de molt abans del programa. Parles amb la gent amb qui vas coincidir a la tele? Sí, tenim un grup de WhatsApp, els 44 del laboratori. T’adones de l’afició i de com està d’arrelat el teatre al nostre país. No hi ha dia que algú no enviï alguna cosa que està estrenant. Quan passa des del rodatge fins que surts a la televisió? Molt! L’estrena de l’obra la vam fer el juliol, a Sabadell, i fins al setembre no van emetre el primer programa. Per tant, tot l’estiu callat. Sí, sí. Vam firmar un contracte de confidencialitat: fins que no sortís per la televisió no podia dir ni mu. Et va costar? Molt, moltíssim. I els de casa ho sabien? Sí, els de casa sí. De fet, jo encara no tinc carnet de cotxe i en sis setmanes vam haver de treure una obra de teatre. Va ser molt intens, assajàvem de dilluns a dissabte i algun diumenge, de 16 a 21 h, a Sabadell. Acabava tan tard que ja no hi havia busos per tornar a Berga i m’havia de baixar a buscar el meu pare. I ara arriba la gira. Sí! Tenim més de 20 actuacions fins al juny. I Berga és la tercera. La preferies més endavant? Segur que si hagués estat més endavant hi hauríem arribat tots amb més rodatge i no hi hauria tants nervis. Però és, sens dubte, la funció que més il·lusió em fa. Jugues a casa i amb la platea plena. Segur que serà fantàstic.
Eudald Feliu
“El teatre, no l’avorriré mai”
aquí 11
BERGA
AIXÍ SERÀ EL TANATORI A L’ANTIC MENFIS S’hi invertiran 4 milions d’euros, tindrà dos pisos, un crematori i un jardí públic
FALTEN MESOS de papers i anys d’obres, però el projecte per convertir l’antiga discoteca Menfis en el nou tanatori de Berga ja comença a agafar forma. L’Ajuntament ha aprovat la reforma del pla urbanístic municipal (POUM), que fins ara obligava a mantenir les piràmides i impedia els usos funeraris a la zona. El document que va votar el ple, de 211 pàgines, ha d’anar ara a Urbanisme i tornar al ple, per a l’aprovació definitiva. Però ja permet conèixer els primers detalls de com serà el tanatori que impulsa Funerària Ferran.
Un edifici de 2.669 m2
Imatges del projecte de modificació del POUM per fer el tanatori que ja ha aprovat el ple . AJ BERGA 12 aquí
L’edifici principal tindrà una planta baixa i un primer pis que, en total, faran 2.669 m2. Hi podrà haver un edifici auxiliar amb una alçada màxima de quatre metres i 667 m2 de superfície. La construcció serà força més gran que la discoteca, que, en total, fa 1.898 m2, però es veurà menys, perquè “l’edifici proposat respon a criteris d’integració paisatgística”. El tanatori tindrà un espai per fer-hi cerimònies laiques i de religions no catòliques, perquè “l’Ajuntament de Berga ha constat la necessitat de disposar de sales multiconfessionals com a servei
Una de les imatges de l’estat actual de l’antiga discoteca que apareix a l’informe. EIDÉE ARQUITECTES a la ciutat”, d’acord amb “l’evolució del teixit social”.
Crematori i columbaris
A més de les sales de vetlla, hi haurà un crematori i, per tant, ja no caldrà anar a Terrassa ni a Manresa per fer les incineracions. A més, Funerària Ferran contempla que hi hagi també un columbari, és a dir, un espai per guardar les urnes. A Catalunya, les incineracions ja representen el 52% dels serveis, segons dades de la patronal ASFUNCAT. En canvi, al Berguedà són només un 29%, i això és probablement perquè aquí no hi ha crematoris. De fet, al nou espai, Funerària Ferran pretén augmentar el volum de negoci assumint incineracions de difunts de comarques veïnes que no en tenen, com l’Alt Urgell o la Cerdanya.
4 milions d’inversió
L’enderroc de l’edifici actual del Menfis costarà 240.000 euros, i el projecte estima que la construcció del nou tanatori i crematori pot arribar als 4 milions d’euros. L’Ajuntament contempla que el negoci serà viable, perquè es reduiran els costos de servei i de transport en les incineracions, i perquè Funerària Ferran podrà oferir al
nou emplaçament el lloguer de la sala d’actes i cerimònies laiques i dels columbaris. A l’entorn de l’edifici, tocant al camí que va cap a la Font del Ros, l’empresa es compromet a fer-hi un jardí d’accés públic de 325 m2. L’Ajuntament contempla que la majoria dels usuaris del tanatori s’hi desplaçaran en cotxe, i per això seran útils les places d’aparcament actuals. Però també hi vol “potenciar la mobilitat a peu i en bicicleta”, i per això, preveu “la urbanització i la senyalització” del camí, fins al carrer Rafel Casanova.
Les opcions descartades
Abans de plantejar-se el trasllat al Menfis, Funerària Ferran va estudiar ampliar les instal·lacions actuals de la carretera de Ribes, però allà hi havia problemes per augmentar les places d’aparcament, per fer-hi una sala per a cerimònies laiques i per instal·lar-hi el crematori. Al document de modificació del POUM, l’Ajuntament també descarta fer el tanatori al costat del cementiri, perquè seria massa a prop de zones habitades, i perquè limitaria les possibilitats de creixement del mateix cementiri. Per això, conclou que la millor opció és el Menfis.
1 Més gran, però integrat El tanatori serà més gran que la discoteca, però “respon a criteris d’integració paisatgística”
2 Lloc de cerimònies laiques El nou tanatori tindrà un espai per fer-n’hi, i l’Ajuntament n’ha certificat la necessitat
3 Un crematori de zona Ara per incinerar cal anar a Manresa o Terrassa. Tampoc n’hi ha ni a la Cerdanya ni a l’Alt Urgell
La discoteca, en estat de ruïna
E
n paral·lel als passos endavant del futur tanatori, l’Ajuntament ha declarat l’antic edifici de la discoteca Menfis en estat de ruïna arquitectònica i econòmica. És la conclusió d’un informe encarregat per la Funerària Ferran al despatx Eidée Arquitectes, de Manresa, que s’inclou en la documentació per a la modificació del POUM. El text, consultat per l’Aquí Berguedà, determina que les piràmides són irreformables, i això obre el camí per enderrocar-les i fer-hi el futur tanatori. A nivell arquitectònic, els autors de l’informe consideren que l’estabilitat està amenaçada i que cal enderrocar tot l’immoble. I a nivell econòmic, l’edifici també està en ruïna perquè rehabilitar-lo costaria més de la meitat que ferne un de nou. En concret, les reformes valdrien entre 3 i 3,7 milions d’euros, i fer l’edifici nou, 4 milions.
aquí 13
BERGA
Aquest és el traçat que imagina la Generalitat per a la variant que aniria des de la Valldan fins a la carretera de Sant Llorenç. AQUÍ BERGUEDÀ
Una variant nova per agafar la carretera de Sant Llorenç? La Generalitat estudia fer un eix que uneixi les rotondes de la Valldan i la carretera de Sant Llorenç sense haver d’entrar al polígon LA GENERALITAT ha encarregat un estudi per veure si seria viable fer una carretera que unís la de Berga a Sant Llorenç (BV-4241) amb la d’Avià (C-26), vorejant el polígon de la Valldan. L’objectiu és que els conductors que vinguin de Sant Llorenç i vulguin agafar la C-16 no hagin de travessar el nucli de Berga, per la carretera que passa per sota del castell. Amb el nou vial, els cotxes travessarien el polígon per l’oest, i anirien a parar a la rotonda sud. Allà, immediatament podrien connectar amb la variant de la Valldan, i agafar l’eix per la sortida Berga sud. El Govern rescata un projecte del 2010 que mai no es va fer realitat, i demana a l’equip redactor que l’estudiï i proposi “una nova connexió de la BV-4241 amb la C-16”.
Millores a la carretera
La nova variant forma part de les obres de millora de 14 aquí
la carretera de Berga a Sant Llorenç. El Departament de Territori acaba de treure a concurs la redacció del projecte, després d’anys de retards, de projectes guardats al calaix i de promeses incomplertes. En total, són 29,50 quilòmetres, que passen pels municipis de Berga, Capolat, Guixers i Sant Llorenç, travessen dues comarques (el Berguedà i el Solsonès), i dues províncies (Barcelona i Lleida). A la banda de Lleida, és on s’hi han fet més obres els últims anys, i la carretera és una mica més ampla. El tram central, entre la riera Aigua d’Ora, a Llinars, i el polígon de la Valldan, és on hi ha més feina per fer. El govern hi vol ampliar la calçada, reforçar els talussos, millorar el paviment i suavitzar els revolts. Als trams on la carretera no es pugui eixamplar, Territori suggereix habilitar espais als costats
L’objectiu és que els conductors no hagin de passar pel castell si van o venen de la C-16
perquè els cotxes es puguin apartar quan convingui. Les obres es calcula que costaran 18 milions d’euros. I el projecte ha sortit a concurs per 566.000.
Anys de reivindicacions
El gran projecte de reforma de la carretera de Berga a Sant Llorenç és del 2003, i incloïa una variant que passava per darrere del castell de Sant Ferran. Aquell projecte mai no es va executar, i fa dues dècades que està guardat en un calaix. El 2009, hi va haver un segon intent. Els veïns dels municipis afectats i els ajuntaments, sobretot els de Guixers i Capolat, han batallat des d’aleshores perquè la Generalitat s’hi tornés a comprometre, i se n’han sortit. Territori es va reunir fa uns mesos amb els municipis afectats per anunciar-los que el projecte estava a punt de sortir a concurs. I ara ha complert.
BERGA
Les obres sense llicència al càmping, en el punt de mira La Fiscalia ho investiga arran d’una denúncia d’un particular LA FISCALIA de Barcelona investiga unes obres que el càmping Berga Resort va fer sense llicència i fora de l’àmbit urbanitzable. La investigació va començar arran de la denúncia d’un particular i amb els treballs per fer un aparcament, una àrea de gestió de residus i una àrea de neteja de vehicles com a objecte d’estudi. L’empresa propietària defensa que els treballs es van fer precisament per posar remei a un problema d’interès públic: que els contenidors del càmping deixessin de ser un abocador a l’aire lliure. El cas és que els treballs es van fer
sense la pertinent llicència de l’Ajuntament i en uns terrenys no urbanitzables.
El paper de l’Ajuntament
L’àrea de residus que el càmping va alçar sense la llicència. AJ BERGA
La investigació de la Fiscalia ha desencadenat una sèrie d’accions d’altres organismes. Entre ells, l’Ajuntament, que ha fet informes sobre les obres sense llicència que s’han alçat al càmping. Amb la investigació en marxa, des de l’oposició, BeGI assegura que el cas del càmping “no és un fet aïllat” i demana al govern que sigui més estricte amb qui fa obres sense llicència i més ràpid a l’hora de tramitar-les.
aquí 15
BERGA
REVOLTA A LA POLICIA LOCAL
No faran més hores extres Els agents denuncien que el govern no omple les vacants, que això els obliga a treballar més hores i que no les cobren des del juliol SITUACIÓ “LÍMIT” a la Policia Local de Berga. Els agents fa mesos que han de fer hores extres per tapar forats per manca d’efectius. Hi ha hagut baixes i renúncies que han anat reduint la plantilla. I els agents exigeixen al govern solucions. Diuen que no faran més hores extres fins que no millorin les condicions. La manca d’efectius s’ha evidenciat per festes. Diverses nits la Policia ha comptat amb un sol agent de guàrdia i, fins i tot, es va haver de tancar la comissaria durant unes hores perquè no treballava ningú. Quan això passa, qui assumeix les competències és el cos de Mossos.
Esgotada la borsa d’interins
A la Policia Local, el problema ve de fa anys. Hi va haver una onada de jubilacions que es van poder omplir amb noves convocatòries. Però algunes de les places que es van cobrir van quedar vacants al cap de poc perquè qui les va aconseguir vivia fora i va deixar la feina per treballar més a prop de casa. Aquest problema es va resoldre, d’entrada, agafant interins que havien quedat a la borsa de substitucions. I a tot això, s’hi ha de sumar diverses baixes —algunes de llarga durada— que aboquen la plantilla a treballar sota mínims. Per què? Doncs perquè no es poden suplir baixes perquè la borsa d’interins que hi havia ha quedat buida i només es pot reomplir convocant noves places.
Escamots infradotats
L’ideal per a la Policia Local d’una ciutat com Berga és que a cada torn hi hagués cinc agents. Actualment, fruit 16 aquí
BORSA BUIDA La llista per a substucions s’ha esgotat en els últims anys
Una plaça més i una nova borsa
I
van Sànchez, l’alcalde, comparteix algunes de les reivindicacions del cos: “És evident que necessitem una plantilla estable i que tenim un problema amb les baixes”. Això sí, ha aclarit que el govern n’és conscient des de fa mesos i que aquest gener sortirà una nova plaça. Per al cos, que ara surti una nova plaça és “absolutament insuficient”. L’Ajuntament n’és conscient i preveu més moviments. En els pròxims mesos sortiran dues places de caporal, que seran perquè agents actuals s’hi presentin. A banda, de la convocatòria d’aquest gener, confien poder-ne fer una nova borsa que permeti omplir vacants que no s’han pogut suplir en els últims mesos i també omplir les places d’agents que quedaran buides quan hi hagi la promoció a caporals.
La comissaria ha arribat a quedar tancada per manca d’efectius. M.C. d’aquesta sèrie de casuístiques, hi ha torns amb només dues persones. Això complica als agents la possibilitat d’agafar-se dies de vacances o hores per assumptes propis. Malgrat tot, són drets dels treballadors i, quan en fan ús, els torns queden encara més minvats. Així s’ha arribat a nits de festes, amb només un (o fins i tot cap) agent.
Hores extres sense cobrar
Segons diuen, han de fer hores extres sovint per tapar forats des de fa uns dos anys.
I de moment només han cobrat les que van fer fins al juliol passat. Les pendents es pagaran aquest gener, segons el govern municipal. L’Ajuntament defensa que ho està treballant des de fa temps i, per això, ara poden garantir que el pagament es farà aquest mes. Ara bé, en el si del cos, el malestar és evident i creixent. Per això, la plantilla ja ha comunicat a l’Ajuntament que es planta fins que les condicions millorin, mentre l’Ajuntament els demana paciència.
BERGA
SALUT
La metgessa falsa va donar 853 altes L’Hospital de Berga va rebre una única reclamació en set mesos SARA C.C., la doctora falsa de l’Hospital de Berga, va signar 853 informes d’alta durant els set mesos que va exercir sense títol al servei d’Urgències. Ho diu el conseller de Salut, Manel Balcells, en resposta a una pregunta parlamentària del PSC sobre els errors de contractació.
Pilotes fora
El conseller atribueix els errors al departament de Recursos Humans. El cap va ser cessat quan es va destapar el cas. L’informe diu que el 16 de juliol del 2022, l’hospital va demanar
“documentació” a la doctora falsa i, tres dies més tard, ella va aportar uns papers, que eren “insuficients”. Tot i això, la va contractar igualment. “Per tant, el departament de recursos humans no va validar adequadament la informació que havia facilitat aquesta persona per a la seva contractació”, conclou.
Gairebé desapercebuda
Amb tot, la feina que feia a Urgències no va aixecar sospites i, fins i tot, la Generalitat subratlla que, tot i haver signat 853 informes, “es va rebre una única reclamació a
Sara C.C., la falsa metgessa que va treballar a l’hospital. EL PERIÓDICO
EXPLICACIONS El conseller de Salut ho afirma en resposta per escrit al PSC
la Unitat d’Atenció a la Ciutadania, que va quedar resolta”. “Cap professional va alertar anteriorment de situacions irregulars”, diu el govern, i “en cap moment es van produir actituds o accions que posessin en dubte la seva professionalitat”.
CONTINGUT ESPECIAL JUNTS PER BERGA
Policia Local al límit
Els agents de la ciutat no poden prestar un servei eficient i pateixen una política de seguretat inexistent Ramon CABALLÉ
Junts per Berga
T
othom vol viure en un entorn net, endreçat i segur. Qualsevol alcalde, independentment del color que representi, ha de fer tot el possible perquè Berga millori dia a dia. Però una vegada més, l’equip de govern groc
(CUP i ERC) no ha fet el que pertocava. Aquest cop li toca el rebre a la Policia Local. Els mateixos agents de policia reconeixen estar sota mínims: no poden prestar un servei eficient i pateixen una política de seguretat inexistent. Continuem sense servei de grua municipal i dos anys més tard la nova Ordenança del Civisme és dins del calaix. Per si no fos prou dramàtic,
tampoc es cobren les hores extres quan toca i això ha portat a la majoria d’agents del cos a plantar-se i a negarse a fer-ne més. Per ser justos, és cert que les baixes laborals no es poden qüestionar, però també és cert que es poden activar mecanismes de control i seguiment amb l’objectiu de reduir-les quan no siguin justificades. No poden pagar justos per pecadors.
L’equip de govern groc, liderat per l’alcalde Sánchez, ha promès pagar a temps, convocar una plaça i crear una borsa. Bona voluntat, però anem (molt) tard altra vegada. Finalment, com a portaveu de Junts a l’Ajuntament, puc dir de manera clara que les reivindicacions que han fet els agents també són les nostres, perquè tots volem una ciutat segura.
aquí 17
BERGA
La residència Sant Bernabé, a l’hotel Berga Park? LA RESIDÈNCIA Sant Bernabé podria acabar a l’hotel Berga Park. Part de l’oposició ho ha posat sobre la taula i el govern, d’entrada, es mostra “obert a estudiar-ho”. Si es materialitza, seria la segona vegada en pocs anys que un hotel de la ciutat es converteix en una residència (ja ho va fer el Ciutat de Berga per donar pas a la privada Berga Residencial, el 2021). Sobre la Sant Bernabé, Junts ha posat sobre la taula una proposta que, segons ha confirmat l’alcalde, Ivan Sànchez, també havia fet el portaveu del PSC, Abel Garcia, a porta tancada.
Ampliar-la fins a 90 places Des de Junts, Ferran Aymerich ha plantejat que, a parer seu, cal buscar “models més eficients i que permetin acostar-se més a l’equilibri de costos i despeses”. I, en aquesta línia, ha afegit que, després d’un estudi comparatiu amb altres residències, des de Junts, han conclòs que “tenim una residència amb 18 aquí
Junts i el PSC diuen que la residència necessita Recuperar l’hotel Aymerich ha defensat que, créixer i tot i que l’hotel es troba en “una situació complicada en proposen l’àmbit judicial”, l’Ajuntament podria recuperar-lo en poc portar-la a temps. El govern treballa des de fa mesos en el tancament l’hotel de la carpeta d’Inberga Tur massa pocs usuaris” i “cal estudiar dimensionar-la i ampliar-la fins a 90 o 100 places” (actualment en té 62). El problema és que, a l’emplaçament actual, és impossible perquè no hi cabrien. I per això plantegen el trasllat al Berga Park, que, de fet, és a pocs metres.
i en un acord que permeti recuperar tant l’hotel com l’hostatgeria de Queralt. Tant l’alcalde com la regidora de Drets Socials, Andrea Corominas, han volgut mantenir totes les portes obertes sobre el futur de la residència. “No ho veiem malament”, diu Sànchez, i assegura que, des del govern, estan “oberts a totes les propostes”. Això sí, ha instat els portaveus a seguir-ne parlant
internament en la pròxima comissió de projectes estratègics.
“Una mica fred”
Per la seva banda, Andrea Corominas ha posat en dubte que la solució per a la residència sigui concentrar-hi més usuaris i ha defensat que les accions han de prioritzar l’atenció de les persones. Ara bé, tot i que traslladar la residència a l’hotel ho veu “una mica fred”, ha deixat clar que “totes les opcions són ben rebudes” i “el Berga Park podria ser una opció, però no per fer una macroresidència, sinó per millorar l’atenció de les persones”. Sobre la viabilitat econòmica del centre, la regidora Corominas ha insistit en la importància que la Generalitat s’impliqui en la gestió de la residència perquè, això podria arribar a propiciar que es comparteixin costos amb altres residències que pengin del paraigua de la Generalitat i que alguns costos s’abarateixin.
aquí 19
BERGA
Nil Safont va pintar aquest mural a Tbilisi, a Geòrgia, l’octubre passat, amb el gallec Edgar Goás, i ara l’han nominat als premis. SLIM SAFONT
Candidat als Oscars d’art urbà Un mural del berguedà Nil Safont aspira a un Street Art Award EL PINTOR berguedà Nil Safont, conegut artísticament com a Slim Safont, està nominat als premis Street Art Awards, els Oscars de l’art urbà, per un mural de 45 metres d’alçada que va fer a Tbilisi, la capital de Geòrgia, a quatre mans amb el gallec Edgar Goás (Wedo). El mural competeix en la categoria d’Impacte Social. El premi es decideix per votació popular a través del web dels premis. Cada votant ha de triar l’obra preferida en les tres categories: primer, el millor mural del món; 20 aquí
després, el mural amb més impacte social (aquí és on es pot votar l’obra de Nil Safont) i, finalment, el mural més innovador. Després, cal deixar un correu electrònic, i validar el vot. Els guanyadors s’anunciaran el 31 de gener.
“Canviant la bombeta”
L’obra es titula “Canviant la bombeta” i representa “el canvi d’etapa d’una societat, la transició d’un passat fosc a un futur brillant amb les noves generacions com a protagonistes i agafant el control”.
VOTA’L AQUÍ Escaneja aquest QR amb el mòbil, clica a l’enllaç generat i tria l’obra de Nil Safont
Nil Safont i Edgar Goás van pintar el mural durant el festival d’art urbà de Tiblisi, a l’octubre. Geòrgia és un país amb un passat marcat per molts conflictes armats, i la pintura reflecteix la “capacitat de la població de mantenir-se viva tot i les dificultats, superant la foscor amb el treball en equip”. Els dos pintors van fer el mural en 11 dies. Primer, van tirar una foto a dues noies fent l’acció de canviar una bombeta, i després van reproduir la imatge a escala gegant amb l’ajuda d’una tarima mòbil.
BERGA
La façana de Santa Eulàlia, amb “risc de caigudes” L’Ajuntament aprova les obres, que es faran a partir de l’abril L’AJUNTAMENT DE BERGA ha aprovat les obres de reparació de la façana de l’escola de Santa Eulàlia, que té “risc de caigudes d’elements” i pateix un problema “d’empitjorament general”, segons el projecte de reforma. El document alerta que “la corrosió en estructures
PROTECCIÓ Ara hi ha unes malles per evitar que caiguin peces
Degradació a la façana de l’escola Santa Eulàlia. JOSEP LLUSSÀ de formigó armat pot créixer ràpidament i causar danys estructurals severs” i, per tant, conclou que cal una intervenció general. El projecte contempla actuar en 512 m2 de les quatre façanes de l’edifici i també al pati interior, primer, per sanejar les estructures i retirar-ne les peces del formigó que puguin caure a terra. Després, reconstruiran el formigó amb morter, i acabaran segellantlo amb una pintura especial que no es pot aplicar a menys
de 5ºC de temperatura. “Per això, els tècnics ens han recomanat que les obres es facin a la primavera, i tenim previst que comencin entre l’abril i el maig”, ha dit la regidora d’Educació, Rosa Rodríguez Malé, al ple municipal. Des de fa mesos, hi ha unes malles per evitar que puguin caure a terra peces de formigó i, mentre no arriben les obres, aquest mateix Nadal, “s’ha revisat”, segons Rodríguez Malé.
CONTINGUT ESPECIAL NUTRICIÓ
Any nou, nous propòsits en l’alimentació!
Adoptar hàbits saludables en el dia a dia per millorar l’alimentació ens pot ajudar a millorar la salut global Sandra RIBALTA
Dietista-nutricionista
A
mb el canvi d’any sovint fem llargues llistes de coses que ens agradaria aconseguir durant l’any que comença. Us sona tot allò de deixaré de fumar, m’apuntaré al gimnàs, faré dieta…? Pel que fa a la dieta, no s’ha de pretendre perdre pes o solucionar problemes de salut amb una dieta puntual i molt estricta, la qual acostuma a ser sinònim de tortura i avorriment, sinó que cal plantejar-se la dieta com un canvi d’hàbits alimentaris. Cal adquirir un nou estil de menjar, que permeti estar sa i perdre pes, si es necessita, però podent compaginar-lo
amb el dia a dia i continuar gaudint del menjar. Us animo a millorar la vostra alimentació i la salut amb aquests senzills hàbits: - Beure com a mínim 1,5 litres d’aigua al dia. - Consumir de 2 a 3 peces de fruita al llarg del dia. - Ingerir entre 400 i 500 g de vegetals al dia, combinant crus (amanides…) i cuits. - Escollir cereals integrals. - Consumir llegums com a mínim 2 cops per setmana. - Consumir més peix que carn. - Incloure peix blau 2 dies a la setmana. - Làctics semi o desnatats. - Utilitzar oli d’oliva tant per amanir com per cuinar. - Disminuir el cosum de sal. - Eliminar el consum de sucre i productes amb sucres afegits.
Cal plantejar-se la dieta com un canvi d’hàbits alimentaris. S. RIBALTA
aquí 21
BAIX BERGUEDÀ
Esquivar els revolts de Navès va per llarg El govern va prometre que la variant entre Pegueroles i Navès s’iniciaria el 2024, però no serà fins al 2025
A Berga
Correà
Postils
Serracanya Montmajor
Pegueroles
Navès A Solsona
Forn Aiguadora
FUTURA CARRETERA
Gargallà
A Cardona
EL GOVERN va més tard del previst amb les millores a la C-26 entre Berga i Solsona. A finals del 2022, membres del Departament de Territori van reunir-se amb els alcaldes de la zona a Montmajor i els van prometre que les millores —una reivindicació històrica— es desencallarien aquest any, el 2024, però finalment caldrà esperar al 2025.
21 milions de pressupost
El primer tram que el govern preveia executar és la variant de Pegueroles a Navès, per esquivar els revolts de l’actual carretera, però la redacció del projecte tot just s’ha encarregat aquest gener. Els redactors del projecte hauran de dissenyar la futura 22 aquí
carretera principal, que tindrà uns 13 quilòmetres de longitud i que convertirà l’actual tram de revolts entre Montmajor i Navès en una via secundària. El govern preveu destinar 21 milions d’euros a l’actuació i, ja d’entrada, destinarà més de 300.000 euros a l’encàrrec de la redacció del projecte. Aquesta primera inversió ha de servir per actualitzar l’última versió que es va fer del projecte, el 2007, que ja ha perdut vigència. Segons el contracte, el projecte actualitzat ha de posar al dia els preus i els plecs, d’acord amb la normativa vigent. A banda “maximitzar la integració de la carretera en l’entorn, respectant el paisatge, l’espai agrari, el pa-
10 MESOS És el que es preveu que duri la redacció del projecte, que tot just s’ha encarregat
trimoni històric i la qualitat de vida de les persones afectades per la infraestructura”. Especialment, haurà de tenir en compte la tipologia de les interseccions i els camps dividits per la futura via.
Els altres trams de C-26
A banda del tram fins a Navès, el govern té pendent eixamplar la carretera entre Montmajor i Berga. L’actuació està dividida en tres trams per facilitar-ne l’execució, però el govern sempre ha dit que vol començar per la variant de Pegueroles i, després, progressivament, eixamplar la C-26. Si no hi ha canvis d’ordre en el calendari, això també haurà d’esperar a l’any que ve.
BAIX BERGUEDÀ
VIDEOVIGILÀNCIA
Avià treu del calaix la idea de les càmeres a les entrades El projecte és del 2019, però es va aturar per objeccions veïnals SURT DEL CALAIX el projecte per instal·lar càmeres de videovigilància a les entrades d’Avià. La iniciativa es va aprovar l’any 2019 i preveia col·locar dues càmeres a l’entrada principal del municipi (a Cal Tauler), una a l’accés des de Cal Rosal i una altra al polígon de Santa Maria. En aquell moment, però, va acabar aparcant-se perquè hi va haver diverses objeccions d’alguns veïns i, a això, s’hi va sumar l’esclat de la pandèmia. Ara, però, els veïns s’han mobilitzat de nou i l’Ajuntament ha decidit reprendre el procés després d’una sèrie de robatoris al poble en els darrers mesos, sobretot a l’avinguda Francesc Macià i a l’avinguda de Gaudí.
“Sensació d’intranquil·litat”
L’alcaldessa d’Avià, Patrocini Canal, ha reconegut a l’Aquí Berguedà que “hi ha una sensació d’intranquil·litat bastant important” al poble, arran de les últimes entrades. I l’Ajuntament està disposat a posar-hi remei. La primera acció que s’impulsarà és la millora de la il·luminació en zones com el parc de la Torreta, al vessant sud del nucli urbà. Aquesta il·luminació serà una realitat durant el
1 Cinc anys després El projecte es va fer el 2019, però les objeccions d’alguns veïns i la pandèmia el van frenar
2 Mobilització veïnal, de nou Els robatoris al poble dels últims mesos han empès els veïns a reclamar la represa del projecte
3 Actualització del projecte En aquests cinc anys, els preus han pujat i caldrà pagar més diners per adquirir les càmeres
L’accés principal al poble seria un dels futurs llocs videovigilats. M. C. primer trimestre d’any. Pel que fa a les càmeres, l’Ajuntament té clar que no serà un procés ràpid, però l’engega de nou. “Reprendrem les converses amb el Departament d’Interior de la Generalitat perquè les càmeres les hauran de controlar els Mossos d’Esquadra i caldrà fer convenis específics”, ha explicat l’alcaldessa.
Serà més car que el 2019
A banda, Patrocini Canal ha matisat que el pressupost s’haurà de revisar perquè els preus han canviat —són més cars— i “segurament la tecnologia d’ara està molt millorada”. Això sí, Canal ha assegurat que la instal·lació de càmeres ha passat a ser
“una prioritat”.
Propostes ciutadanes
Recentment, l’alcaldessa s’ha reunit amb una representació veïnal que li han expressat la seva preocupació per aquests robatoris. Va ser en aquesta trobada que els veïns van plantejar mesures com augmentar l’enllumenat en algunes zones fosques i també, i especialment, la recuperació del projecte de les càmeres. Per tot plegat, Canal ha deixat clar que els veïns estan més pendents que mai dels robatoris i l’Ajuntament també, i que les accions per vetllar per la seguretat seran un eix troncal del pla de govern d’aquest 2024.
aquí 23
ALT BERGUEDÀ
De 12 a 14 euros en tres anys Passar pel Túnel del Cadí sense la gratuïtat continua encarint-se: aquest gener el preu ha pujat gairebé mig euro, fins als 13,92 euros EL PREU DEL PEATGE del Túnel del Cadí continua pujant. En només tres anys, la barrera ha experimentat el creixement més gran de la seva història. El 31 de desembre del 2021 els vehicles que hi passaven sense descompte encara pagaven 12 euros justos. Des de l’1 de gener d’aquest 2024 passar-hi sense bonificacions implica pagar 13,92 euros. El govern va aprovar a finals del 2020 una rebaixa de nou cèntims del preu del peatge per passar dels 12,09 euros als 12 euros clavats. Però aquella lleugera rebaixa acabaria sent una treva per disparar el preu els tres anys següents. Al cap d’un any, a finals del 2021, es va aprovar incrementar el preu 64 cèntims, fins als 12,64, a partir de l’1 de gener del 2022. L’any següent el preu es va disparar encara més, 84 cèntims, fins als 13,48 euros. I aquest any, la xifra s’enfila gairebé mig euro més, fins als 13,92.
De franc si ho tramites
Això sí, hi ha una fórmula per esquivar qualsevol increment. Tenen dret a passar-hi de franc tots els empadronats al Berguedà, però per fer-ho han de tramitar-ho a través
24 aquí
PREU DEL TÚNEL DEL CADÍ 2014-2024 *Els berguedans que ho tramitin poden passar-hi de franc
13,92 13,48 12,64
11,66 11,66 11,66 11,64
2014
2015
2016
2017
del Consell Comarcal i vincular la seva targeta de crèdit per tal que quan la passin per la barrera no se’ls descomptin els diners.
Lluny dels anys de contenció L’augment del peatge aquests últims tres anys xoca amb la contenció relativa que hi havia hagut els anys anteriors. Entre el 2014 i el 2016, de fet, el preu va quedar congelat als 11,66 euros i, quan es va tocar, l’any 2017, va ser per rebaixar-lo dos cèntims, fins als 11,64.
11,82
2018
12,07 12,09
12
2019
2021
2020
TRIPLE AUGMENT 64 cèntims el 2022, 84 més el 2023 i 44 ara han cuinat l’assalt als 14 euros
2022
2023
2024
El 2018 hi va haver el primer gran increment (molt per sota dels que hi ha hagut des del 2021): dels 11,64 es va passar a 11,82 euros. El 2019 es va mantenir la tendència a l’alça i el preu va enfilarse per primera vegada per sobre dels 12 euros, a 12,07. L’any següent, el 2020, la barrera va augmentar, però lleugerament, dos cèntims, fins als 12,09. Després, el 2021, vindria l’oasi —la rebaixa de 9 cèntims— que ha precedit l’ascens meteòric cap als 13,92 actuals.
ALT BERGUEDÀ
La Nou planteja barrar el pas als turistes que esquiven cues L’ALCALDE de la Nou, Josep Maria Peixó, planteja barrar el pas als turistes que col·lapsen el camí que porta al poble cada cap de setmana. Peixó medita permetre el pas només a veïns: “És l’única opció que ens queda si ningú fa res per ajudar-nos”. I afegeix que “mai havíem vist tants cotxes en aquest camí, ens col·lapsen el poble i n’estem tips”.
Una mala estratègia
Els turistes van per les vies secundàries per esquivar les cues que es formen a la C-16, tant a l’inici com al final dels caps de setmana. A la Nou, el camí més afectat és una via
que comunica el poble amb Vilada. La picaresca, però, els serveix de ben poc: després, s’han de tornar a incorporar a la C-16, queden encallats i, a més, agreugen les retencions.
Un coll d’ampolla
Tot plegat, deixa aïllats els veïns de La Nou, que si volen sortir del poble també han de patir les inacabables cues que formen els qui han fet la picaresca. A més, el camí és una carretera asfaltada, però molt estreta, de poc més de tres metres d’amplada i hi ha vehicles que tenen problemes per passar si coincideixen amb un altre cotxe en contra direcció.
aquí
BERGUEDÀ
La carretera afectada a la Nou és la que enllaça amb Vilada ACN
MITJA PÀGINA
El text i gràfics que no sobrepassin aquesta mida, per evitar que es tallin 165x115 mm Aquesta mida és la que sortirà impresa a la revista 180x130 mm 5 mm de sang, la imatge del fons ha d’arribar fins a aquesta mida 190x140 mm aquí 25
ESPORTS
Berga, el gran dia de la Volta L’etapa amb inici al centre de la ciutat i final al santuari de Queralt serà la penúltima cita de l’edició, decisiva per dibuixar el podi final JA ÉS OFICIAL: l’etapa reina de la Volta a Catalunya 2024 serà la que recorrerà el Berguedà. Començarà a Berga, que no era al recorregut de la prova des del 1959, i acabarà al santuari de Queralt. Entremig, els participants recorreran els principals ports de muntanya de la comarca en una etapa que té tots els números de ser decisiva pel que fa a la distribució del podi final. L’organització de la Volta ha fet públic aquest gener l’ordre de les set etapes. El director, Rubén Peris, ja va avançar al setembre que la de Berga seria “una etapa decisiva” i l’anunci d’aquest gener
Pogacar, primer gran confirmat
T
adej Pogacar, doble vencedor del Tour de França, disputarà la Volta a Catalunya 2024. Ho ha confirmat el seu equip, l’UAE. L’eslovè va ser el guanyador més jove d’una prova per etapes del calendari internacional i el segon ciclista més jove en guanyar un Tour de França. I ha escollit la cita catalana per preparar un gran repte: guanyar en el mateix any Giro i Tour. Una gesta que no es repeteix des del 1998, quan ho va fer Pantani. A la Volta, però, Pogacar, no ho tindrà fàcil. S’hi hauria de trobar l’actual campió del Tour, Sepp Kuss, gran coneixedor dels ports del Berguedà, l’etapa reina.
26 aquí
DE MUNTANYA Serà la tercera i última arribada en alt de la Volta
ho confirma de ple. Serà la penúltima de la cita, dissabte 23 de març, just abans de la tradicional etapa de cloenda amb sortida i arribada a Barcelona, diumenge 24. Els canals oficials de la Volta ja pronostiquen “una veritable jornada de muntanya que promet un gran espectacle esportiu, paisatgístic i d’afició per convertir-se en una de les etapes claus de la cursa”.
Set dies de ciclisme al país
Serà la 103a edició de la Volta i tindrà, per segon any consecutiu, tres arribades en altura. A banda del final a Queralt, també hi haurà una
cloenda d’etapa a Vallter i una altra a Port Ainé. Per tercer any seguit, Sant Feliu de Guíxols serà la gran sortida de la prova i també el final de la primera etapa. Mataró també repeteix com a punt d’inici d’etapa per vuitè cop en els últims deu anys. També hi haurà una etapa que unirà Sant Joan de les Abadesses —que torna a la prova cinquanta anys després— i l’estació de Port Ainé; una altra que connectarà Sort i Lleida; i una amb inici a Altafulla i final a Viladecans. Tot plegat, com a pròleg de l’etapa berguedana, marcada en vermell pels favorits.
La Volta a Catalunya ja va passar a tocar de Berga l’any 2019, però no va entrar-hi. MARC CANTURRI
ESPORTS
Elá ha passat una part del Nadal a Berga, fent el campus amb Josep Barranco, i per Sants Innocents el club va simular el seu fitxatge. CE BERGA
El mític Jacinto Elá, a Berga Va ser millor jugador del món amb 14 anys i ara, amb 41 i apartat del futbol professional, ha codirigit un campus de futbol a Berga UNA SETANTENA d’infants han passat tres dies d’aquest Nadal al camp del Berga, aprenent futbol d’un home que, quan tenia la seva edat, va ser escollit millor jugador del món. És Jacinto Elá, el gran diamant de la pedrera de l’Espanyol de mitjans dels anys 90, i aquest desembre ha coorganitzat el campus de Nadal del CE Berga amb el berguedà Josep Barranco.
Qui és Jacinto Elá?
Jacinto Elá va néixer l’any 82 a Guinea Equatorial, però en menys d’un any va aterrar a Fuerteventura i amb només 14 anys, vestint la samarreta de l’Espanyol, va ser escollit MVP mundial. Aleshores jugava a l’equip infantil, però va arribar a jugar a la selecció espanyola i va acabar marxant al Southampton anglès als 19 anys. Va ser el primer espanyol menor de 20 anys
que va fitxar per un equip de la Premier anglesa. L’aventura —explica en una conversa amb l’Aquí Berguedà— li va donar l’oportunitat de créixer com a futbolista, però sobretot com a persona: “No vaig brillar, però vaig aprendre a base de provaerror”. Va jugar al filial a l’espera que l’entrenador del primer equip el convoqués, però el tècnic no va confiar-hi mai i va acabar marxant cedit a l’Hèrcules d’Alacant. Allà es va lesionar de gravetat i va acabar tornant a Southampton per recuperar-se. Després va passar per diversos clubs de Segona i Tercera Divisió espanyoles fins que als 26 anys va decidir retirar-se. “No em feia mal res, però ja en tenia prou de voltar”. I diu que és la millor decisió que ha pres mai: “No jugues allà on vols, sinó allà on pots. I quan em vaig retirar vaig
que era la primera veEs va retirar notar gada que decidia. Sentia que la vida em podria oferir més als 26 anys, coses lluny del futbol”. Per què? desencantat IDesaraquea Berga… es va retirar, Elá ha per guanyar-se la amb el món fetvida.deItotsempre apartat del futbol professional. Ha escrit del futbol cinc llibres i ara treballa de vetllador a l’Escola Poble-sec d’elit, i n’ha de Barcelona. És a l’escola on va conèixer Josep Barranco, l’amic amb qui ara ha portat escrit cinc el campus de Nadal a Berga. “No entrava en els meus llibres plans perquè Berga era un lloc desconegut per a mi. Però el Josep coneix perfectament l’entorn. Això va ser determinant per fer-me decidir. I ha anat molt bé”, afirma. Barranco en destaca “l’aura que transmet” i tots dos coincideixen que han creat un campus que pot tenir continuïtat a la ciutat.
aquí 27
S RTIM Arriba la Corrida més familiar de totes
T’AGRADARÀ SI... Ets dels que t’atrauen les festes de tota la vida i els animals NO ET PERDIS... Les passejades amb burros i ponis i els carros llançadora que aniran i tornaran al circuit, dissabte
TEATRE
Quan és hora de lluitar pels ideals sexuals?
LA CORRIDA estrena aquest 2024 un matinal familiar al circuit de la festa, amb activitats i tallers a l’entorn del món del cavall. La festa manté l’essència de tota la vida, però aquest any canvia la relació amb el públic: no se’ls convida a presenciar un espectacle i prou, sinó que se’ls ofereix la possibilitat d’interactuar més amb la festa. Hi haurà passejades amb burros i ponis, un burro mecànic, una demostració de ferradors amb forja, una demostració de tir i treball al bosc amb animals i diversos tallers. A més, es posarà a disposició dels veïns uns carros llançadora que faran el trajecte d’anada i tornada, des de davant de Correus, cada 15 minuts, a partir de les 11 del matí i fins a la seva finalització, a les 2 del migdia. L’altra gran novetat de l’edició d’enguany és la modificació del traçat de la cercavila, el plat fort de diumenge. Aquest any s’evitarà la pujada des de la plaça Nova fins als peus de l’Ajuntament perquè és la més agressiva del recorregut i, així, els animals que fan la cercavila tenen un trajecte més pla.
FINS ON estaria disposada a arribar una mare perquè la seva filla aconsegueixi allò que vol? Un dels plats forts de la programació teatral d’hivern i primavera al Teatre Municipal de Berga s’ho preguntarà. És Bèsties, una obra de Monica Dolan, traduïda al català per Adriana Nadal, dirigida per Pau Roca i interpretada per Marta Marco. La protagonista és una psicoterapeuta que, dalt de l’escenari, repassa les repercussions d’un cas extrem: la filla de vuit anys de la seva pacient vol posar-se pits. A través d’una circumstància que pot semblar-nos aberrant i anormal ens convida a revisar la nostra cultura. Quan, i com, comences a adonar-te que la teva moral està sent dirigida per la cultura popular? Així, l’autora de Bèsties ens llança a través d’aquesta història un punyent “I si...?” en una societat en la qual la sexualitat i el gènere són una part tan important de qui som, com ens identifiquem, i com ens definim. Quan és massa d’hora per lluitar pels nostres ideals sexuals? La proposta es va estrenar al Grec de l’any passat i, des d’aleshores, ha fet ruta per diversos escenaris del país. Ara, li toca al de Berga.
La Corrida PUIG-REIG 19, 20 i 21 de gener aquibergueda.cat/agenda
Bèsties Teatre Municipal | BERGA 21 de gener | 18 h Entrades anticipades a ticketara.cat, per 12 euros (15 a taquilla)
28 aquí
VENDA
C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
ATENCIÓ! ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA
G14982 FÍGOLS
Finca Rústica de 40 ha. totals. Aprox. 22 ha. Són de cultiu i pastures, la resta de bosc i erm-matoll. Casa de pedra i de superfície aproximada 550 m2, a reformar. Pellisser de pedra de superfície aprox. 250 m2, a reformar. Aigua i llum. PREU: 395.000€ - ZONA C15632 BERGA PSG. DE LA PAU
Pis de 95 m2 amb molta vista, compost per menjador amb molta llum, cuina, tres habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo, galeria interior i balcó. PREU: 148.000€
DE D17781 GUARDIOLA BERGUEDÀ Pis de 70 m2 aproximadament, compost per menjador amb sortida al balcó, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), i bany complet amb plat de dutxa. PREU: 55.000€
- ZONA PL. C17555 BERGA TARASCÓN
Pis de 95 m2 aprox., compost per menjador amb llar de foc, cuina, 4 habitacions (2 dobles i 2 individuals), bany complet i lavabo, cambra de rentar amb caldera de gasoil, traster amb dipòsit pel gasoil i balcó. PREU: 99.000€
– ZONA C17219 BERGA PISCINES
Pis en exclusiva de 50 m2 aproximadament, compost de cuina-menjador, rebost, 2 habitacions dobles, bany complet amb plat de dutxa, galeria amb sortida a la terrassa. PREU: 65.000€
D17548 CAL ROSAL
D17411 CAL ROSAL
Pis de 80 m2 aproximadament, compost per menjador estar, cuina, tres habitacions ( dues dobles i una individual), bany complet i balcó. Amb possibilitat de posar estufa de llenya o pellet. PREU: 60.000€
Pis amb molta vista, de 70 m2 aproximadament, compost per menjador, cuina, rebost, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany amb plat de dutxa, cambra de rentar i balcó. Calefacció elèctrica. PREU: 70.000€
– ZONA E16330 BERGA ESTASELLES
F17125 CAL ROSAL
G17266 SALDES
Casa de planta baixa de 60 m2 aproximadament, composta per menjador, cuina, tres habitacions (2 dobles i 1 individual), i bany complet. BAIXADA DE PREU: 65.000€
DE F17321 L’AMETLLA CASSERRES
Xalet de 226 m2 sobre parcel.la de 555 m2, amb PB: menjador amb llar de foc i accés al jardí, piscina i Bbq. Cuina, 2 hab. dobles, bany, cambra de rentar i garatge per dos cotxes. P1: Sala, solàrium, habitació doble i bany. PREU: 295.000€
Finca rústica de 4,2 ha aprox. amb casa de pedra de 120 m2 aprox., s.c., completament moblada, composta per sala, cuina-menjador amb llar de foc, 3 hab. dobles, bany complet i ampli porxo. Casa sostenible. BAIXADA DE PREU. 295.000€
H4267 GIRONELLAZONA INSTITUT
– ZONA H4063 BERGA CAMP DE FUTBOL
– ZONA H4076 BERGA MAS D’EN BOSCH
D17585 PUIG-REIG
Unifamiliar 220 m2.PB: garatge, Casa de dues plantes de 90 m2, Dos pisos de 200 m2 aprox., per rebedor i despatx. 1P:menjador, amb PB: rebedor, menjador reformar amb gran Terrassa. Pis llar de foc, cuina, balcó, lavabo i amb llar de foc, saleta amb llar gran: rebedor, menjador, cuina, cambra. 2P: 3 hab. i 2 banys. 3P: de foc, cuina, rebost, habitació 4 habitacions (2 dobles i 2 sala d’estar, llar de foc, terrassa, 2 de caldera i jardí. P1: amb tres individuals), bany complet i Pis de 95 m2 amb molta vista, compost per menjador amb molta llum, cuina, tres habitacions hab. ind. i bany. Altell: Sala habitacions (dues dobles i una balcó. Pis petit: rebedor, d’estar, traster i solàrium. individual), bany complet i menjador, cuina, 2 habitacions i (2 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo, galeria interior i balcó. PREU: 148.000€ PREU: 299.000€ terrassa. PREU: 125.000€ bany complet. PREU: 125.000€
F16882 LA RODONELLA
Parcel·la de 524m2, per construir xalet, amb tots els serveis. PREU: 90.000€
Parcel·la de 1900m2 de cultiu i en un futur urbanitzable, completament pla amb cobert de 60m2 aproximadament, ideal per lleure, cavalls o inversió. No edificable. PREU: 57.000€
Camp de 450 m2 amb barraca. No edificable. PREU: 28.000€
- ZONA I17639 BERGA RASA CANYET
D17818 CAL ROSAL
- ZONA L17777 BERGA FONT DEL ROS
Traster /garatge de 26 m2., enrajolat, ideal per motos o magatzem. PREU: 7.000€
Pis semi nou de 68 m2 aproximadament amb terrassa, compost per menjador, cuina, dues habitacions dobles, bany complet amb plat de dutxa, cambra de rentar amb safareig i balcó. Calefacció elèctrica i estufa de pellet. PREU: 93.000€
Àmplia plaça de pàrquing, amb molt bon accés. PREU: 12.000€
aquí 29
PRODUCTES A GRANEL Alimentació, higiene personal i de la llar
CAFETERIA I DEGUSTACIÓ c/Gran Via 51, Berga Telf. 603036859
elpot.berga@gmail.com
SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ
Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com
L’ESPUNYOLA
Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo
20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies. 699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online
Olga Massana
CLÍNICA PODOLÒGICA Sílvia Genís Barniol
Professionals amb més de 45 anys d'experiència en el sector de la construcció Especialistes en projectes de reforma i rehabilitació d'interiors i exteriors Tel. 647 545 468 · 627 380 978 · 687 913 736 grupbelmar@gmail.com
30 aquí
· Podologia pediàtrica · Podologia esportiva · Podologia geriàtrica · Peu diabètic Lluís Millet, 25-27 entl. - BERGA T. 93 821 25 72
Mots berguedans XAVI ROSSINYOL OFERTS PER
XTREM.CAT Comprova aquests mots i fes-ne d’altres a aquibergueda.cat/mots
HORITZONTALS 1 Poble abandonat per Butti Bin Maktoum Juma-al-Maktoum 8 Vol en parapent amb l’àngel de la guarda d’Xtrem.cat 15 Començament 16 El poble de l’arbre més bonic de Catalunya 18 Carta a la màniga 19 Explicador d’històries 21 Uneix Viver amb Serrateix 22 A l’entrada de Saldes 24 Benvinguda a Puig-reig
25 “Qualsevol nit pot sortir el sol”, cantava 26 L’Abraham de la pastora 29 A l’oest de Gisclareny 30 Al centre de Bagà 31 Deixar corprès i ple de tinta 34 Lliguen 36 La Picas, guanyadora de l’última Portal Attack 37 El Citroën de Picasso 38 Passegen la intel·ligència artificial per Avià 39 Surten de Casserres i entren a l’Espunyola
41 Desfulli la margarida 43 Enreda sense obrir la boca 44 No està bé, però està servit 46 Passen pel mig de la xemeneia, com el Pare Noel 47 Poder de l’ull 49 Sense nom 50 Caçador de mol·luscos 52 Centre d’art 53 Escala de pintor 54 Tingut en compte 56 Jota grega 57 Desfent pel mig 59 Antiga com Sant
Vicenç del Rus 62 Estació de la Valldan 64 Bru del Cadí 65 Irritables 67 Amb un ou, n’estaria tip 68 Treballadora 69 Van juntes a Malleu 70 Un Panda, i Punto! 72 Centre de Gironella 73 Aspres i cruels 75 Torn de colònies (a Borredà) 76 Germana 78 Quantitats que caben a les tasses, sense vessar-les 80 Després del cop
xtrem.cat
VERTICALS 1 Bressol de la Patum infantil 2 Aigualits 3 Revolts d’un gris borrós 4 Veí de Khàrkiv 5 Reia i perdia el cap 6 S’equivoca 7 Fastiguejades, com una servidora marejada 8 Mig blau 9 Avis 10 Discjòquei de soca-rel 11 Defallits 12 Ampere 13 Al fons de la plaça 14 Roombes 17 Indispensables 20 Fa trampes per guanyar (amb medicaments sense recepta) 23 La bessona de Bagà 27 Pastora que té el Lluquet ben enamorat 28 Suquets tòxics de Font Ollera 29 Porquet 32 Entrada de Montmajor
33 Agafadors de cistells 35 Una de cada tres de Merlès 40 La serp 42 Aquí ho tens! 45 Disparar les fletxes de l’amor 46 Hi posarà música 48 Anar a Madrid 50 Petit franciscà que toca al carrer Major 51 Caleu foc 53 I ara les fletxes de les balenes 55 Moscota sigil·losa 58 Perfora per dins 60 Al mig de la corba 61 Si ho repeteixes, defeques com un gos 63 A Viver, es dobla 66 Ultratja la humanitat 67 No l’apuntis al darrere de la targeta 70 Fabriques 71 Tailandès de tota la vida 74 S’enfonsen fins al centre del subsòl 75 Verd, vermell o negre 77 Oxigen 79 Centre mundial
aquí 31
32 aquí