Aquí Berguedà - Maig del 2024

aquí

325.000 EUROS PÚBLICS, SI L’APEU A BERGA S’APROVA

La UBIC creu que el sí cada cop guanya més terreny

ELS CÉRVOLS VIRTUALS ARRIBEN A SALDES

S’hi vol obrir un meta-park de muntanya únic al món

L’EXPLOSIÓ

DE LA PATUM DE BARRI

La Pietat celebra el Corpus de l’adolescència i obre el cicle festiu a Berga gràcies a figures com Ton Elias

ROSA/LA FOTOGRÀFICA

Ja se sent olor de pólvora, ja és Patum a la Pietat

És la primera Patum de l’any. La que porta per primer cop l’olor de pólvora als carrers del barri vell. La Patum de la Pietat viu uns anys de creixement, després d’una sèrie de canvis que han obert la festa encara més i l’han convertit en una cita marcada en vermell en el calendari de moltes cases. A l’origen d’aquesta explosió hi podríem trobar molts noms, però, en aquest número de l’Aquí, ens fixem en un: el de Ton Elias.

TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa/ La Fotogràfica

BERGA 16

“Qui no vol ni escoltar l’APEU, ha de dir per què”

Entrevista a Xavi Orcajo, expresident de la UBIC i cara visible dels promotors de l’APEU que s’ha proposat al centre.

BAIX BERGUEDÀ 20

Paulig estudia obrir una nau al polígon d’Olvan

L’antiga Liven ja ha anunciat una inversió de 42 milions a Espanya per fer una fàbrica i el Berguedà és en bona posició.

Redacció Marc Canturri

ALT BERGUEDÀ 24

La realitat virtual arriba a la vall del Pedraforca

S’obrirà un meta-park a Saldes que farà simulacions d’aparença real d’animals de la zona, però que costen de veure.

Departament comercial Jaume Fíguls

Impressió Ferpala

Distribució 6.000 exemplars

Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

ESPORTS 26

Jan Torrella ja és doble campió d’Espanya

El corredor de Bagà ha guanyat aquest últim mes dos campionats de muntanya a Àvila i s’ha penjat cinc medalles d’or.

SORTIM 28

Un talent internacional, al Memorial

Marco Mezquida serà el protagonista d’un Concert de Patum que, per primer cop, també es farà a Manresa.

Control de difusió: Revista membre de: Amb el suport de:

L’ENQUESTA

Creus que l’APEU al carrer major i el carrer del Roser ha de tirar endavant?

EL NOM

Mecànic de Motor Drive Berguedà ADRIÀ GONZÁLEZ

Comunitat energètica al polígon?

24 empreses del polígon de la Valldan han participat en l’estudi per a la possible creació d’una comunitat energètica a la zona. Aquest abril, a la seu de l’ACEB, s’han presentat els resultats d’aquesta radiografia prèvia, feta per l’empresa KM0, i ara les empreses hauran de valorar les dades i prendre la decisió d’iniciar o no la creació de la comunitat energètica, una plataforma d’autoconsum compartit o algun altre sistema d’autocosum. Amb les dades, l’empresariat podrà estimar quantes plaques solars necessitaria, el potencial que tindrien i les instal·lacions que farien falta per posar-les en funcionament.

EL MÉS LLEGIT ABRIL AQUIBERGUEDA.CAT

VOTA A LA PRÒXIMA

Estàs d’acord amb l’eliminació de les illes d’emergència dels llocs on hi ha porta a porta? aquibergueda.cat

Subcampió d’Espanya dels mecànics. Ha quedat segon al concurs anual Mejor Profesional del Taller MVP 2023-2024, organitzat per l’entitat La Comunidad del Taller. Hi aspiraven més de 1.000 mecànics de l’Estat.

1

Aquestes són les 30 empreses del Berguedà que més facturen

LA FRASE

2

Un mecànic de Berga, escollit el segon millor d’Espanya entre més de 1.000 aspirants

ERMÍNIA ALTARRIBA

Barraques de Patum 2024: tots els grups de música que tocaran a Berga per Corpus 3

Regidora de Berga, sobre l’arribada del Festival UP

“És quan ens ajuntem i sumem, que surten bé les coses”

Elois (amb o sense) aigua

Xavier GUAL

@xaviergual

És l’únic debat obert inèdit dels que queden fins a setembre. Tota la resta, segons costum: eleccions catalanes el 12 de maig (l’any passat van ser les municipals), la Patum a finals d’aquest mes, unes altres votacions (europees en aquest cas) el 9 de juny, els Elois al juliol i de cap a l’agost. Amb els primers fuets

patumaires encenentse, el món pràctic s’aturarà. Els electes al Parlament s’estaran discutint sobre com ho fan, qui va sobre i qui a sota. I des d’aquí, una agenda atapeïda per la tria de diputats europeus entre el sarau del foc i una matinal d’aigua (o no). Amb l’estiu arrencat tornarà a Berga la segona festa ancestral i ben oposada a les

tendències actuals. Els rucs protagonistes de l’aiguat plovent des de balcons podran ser considerats objecte de maltractament pels animalistes. Per les ruixades i sobretot perquè alguns dels sagals els munten com si fossin una motocicleta peluda i amb potes. Ningú entendria la Patum sense foc ni els Elois sense aigua.

A veure com ho faran ara amb les manques líquides actuals. I la mala notícia és la de costum: entre votacions, festes i vacances, perdin tota esperança per resoldre res fins a setembre. Govern en funcions i Berga festiva. Per tant, els desitjo un bon estiu a la piscina del veí, ara de tots. Comunisme de piscina és l’altra novetat.

L’església de Sant Francesc, convertida en museu

L’Escola Vedruna de Berga ha transformat temporalment l’interior de l’església de Sant Francesc. Hi ha portat una exposició que rememora la seva història, atès que Vedruna celebra 200 anys. Hi ha plafons que són a les exposicions que les altres escoles Vedruna de Catalunya han fet als seus municipis, però també hi ha parts pròpies de la història a Berga, amb pupitres, bates històriques o orles d’antics alumnes. I tot, col·locat on habitualment seuen els feligresos. M. CANTURRI

FÍGULSPÈDIA

Jaume

FÍGULS

@humorjaumefiguls

A SALTAR A LA PIETAT

Robar-li a la tieta Pietat

MACES I PLENS

Millor, pocs i buits

EL MOCADOR DE PATUM

Persona que s’encarrega de netejar nassos a la plaça

LA PLAÇA CREMADA

Hi ha mala llet a Sant Pere

Modes i enyors

Anna E. PUIG @annaepuig

En els meus records d’infantesa hi ha un color taronja viu, combinat amb un rosa i un blau i aquella mirada de sempre. Així tinc jo la Geganta Vella al cap, eterna i elegant. Aquella que la meva iaia m’explicava que, una vegada, feia molts anys els ratolins li havien fet un niu a la

pitrera.

Aquesta història dels ratolins i la Geganta em feia petar de riure i les històries de l’Emília em xopaven de Patum i, sobretot, de veïnatge. La proposta que fa el Jordi Rafart sobre els nous vestits dels Gegants de La Patum es remet als nostres avis, als seus, als meus, als teus. Els Gegants, de fet,

són els avis de tots els infants berguedans i, a més, aquests són immortals, però sé que el Jordi es refereix també als avis i àvies que ens han acompanyat en el creixement i que, els que ja hem arribat a la quarantena, enyorem vivament cada dia. Aquells qui ens van transmetre l’amor i la tradició, les arrels i el

respecte. Que donaven la mà quan tot era fosc i que, amb el mateix somriure que els nostres gegants, ens van portar alegres pel barri bell, parant a cada passa, xerrant amb l’un i l’altre. Així que sí, els Gegants de La Patum estrenaran vestits i sé que seran magnífics. Com ho és el record pels nostres pretèrits.

Desarticulada una nova plantació de marihuana

David COLS @elcols

BERGUEDÀ ONLINE

Els Mossos han desarticulat una altra plantació de marihuana al Berguedà. Amb aquesta ja en van 64 i tot just som al maig. La plantació, aquesta vegada no era gran cosa. Només 1.634 plantes. Si ho comparem amb les últimes del polígon de la Valldan, on se’n van arribar a trobar més

de 4.000, aquesta era peccata minuta

La realitat és que fets com aquest ja són més rutina que notícia i fonts properes al departament d’Interior, apunten que comencen a adonar-se que potser han errat en la direcció presa per solucionar el problema: “Estem desbordats. Desarticulem una plantació i n’apareixen

Drogat a la C-16 i a 215km/h

Denunciat un home de 48 anys a qui els Mossos van enxampar aquest abril circulant a 215 quilòmetres per hora per la C-16 i sota la influència de les drogues. La policia el va enxampar gràcies a un control de velocitat que s’havia muntat al punt quilomètric 83 de la C-16, a l’altura de Puig-reig. Els agents van aturar el vehicle i, un cop identificat el conductor, li van realitzar les proves d’alcohol i drogues amb un resultat positiu en drogues. Se’l va denunciar per un delicte contra la seguretat viària, tant per conduir a massa velocitat com per fer-ho sota els efectes de les drogues.

dues més. D’altra banda, intentar que la gent deixi de fumar porros, tal com està el pati, serà difícil. Fins i tot jo m’he de fumar un catxarro de tant en tant per desconnectar. Potser el millor que podríem fer és pensar en legalitzar-ho”. Àngela Pastallarga, tresorera de l’ANC, postula que seria una gran idea i que, fins

i tot, podria resoldre l’enquistat procés d’independència de Catalunya: “Entre el que estalviaríem en hores extres dels Mossos i el que es recaptaria en impostos, Catalunya faria prou calaix per no haver de pidolar més la independència. En dos mesos, Aragonès es podria plantar a la Moncloa i comprar-la”.

Estelada

Una entitat espanyola ha denunciat a la Junta Electoral municipis del Berguedà on ha vist estelades onejant. La Junta ha ordenat als ajuntaments que les retirin.

UNIVERSITAT LA XIFRA

El grau a Berga, de moment, lluny

L’arribada d’un grau universitari a Berga no serà imminent. Com a mínim, si qui l’ha d’impartir és la UPC. El rector de la universitat ha assegurat aquest abril des de la ciutat que la proposta, ara per ara, ni tan sols és sobre la taula. “No vull generar expectatives que

després no es compliran”. Segons ha explicat, la col·laboració de la UPC amb Berga passa, ara mateix, per altres vies que acostin els universitaris a la ciutat, però sense portar-hi un grau com a tal. Una possibilitat és que els estudiants facin projectes acadèmics per a l’Ajuntament.

1.634

Plantes de marihuana hi havia en una nau de la carretera de Casserres, a Gironella. Els Mossos van trobar-les, distribuïdes en quatre estances, i van detenir un home de 35 anys, a Puig-reig, com a responsable.

VENDA

C18735

Pis planta baixa de 80 m2 amb menjador-estar, cuina, quatre habitacions (dues dobles i dues individuals) i bany complet amb plat de dutxa. Calefacció de gas i tancaments d’alumini.

PREU: 90.000€

D18183

G18057 OLVAN

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA

Finca rústica de 24,6 ha. de cultiu o pastures i bosc. Casa en runes segons el catàleg de masies. Accés a través de carretera asfaltada. PREU: 190.000€

Pis planta baixa de 90 m2 aprox. amb menjador estar, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany complet, rebost i pati exterior amb barbacoa. Calefacció de gasoil.

PREU: 69.000€

E16330 BERGA - ZONA ESTASELLES

Unifamiliar 220 m2.PB: garatge, rebedor i despatx. 1P:menjador, llar de foc, cuina, balcó, lavabo i cambra. 2P: 3 hab. i 2 banys. 3P: sala d’estar, llar de foc, terrassa, 2 hab. ind. i bany. Altell: Sala d’estar, traster i solàrium. PREU: 299.000€

F15286

95 m

C18890 BERGA - CARRER BALMES

Pis de 70 m2 aproximadament, compost per menjador, cuina, cambra de rentar, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany amb plat de dutxa i traster.

PREU: 47.000€

D17781 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

Pis de 70 m2 aproximadament, compost per menjador amb sortida al balcó, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), i bany complet amb plat de dutxa.

PREU: 55.000€

C17219 BERGA - ZONA PISCINES

Pis en exclusiva de 50 m2 aproximadament, compost de cuina-menjador, rebost, 2 habitacions dobles, bany complet amb plat de dutxa, galeria amb sortida a la terrassa. PREU: 65.000€

D17411 CAL ROSAL

Pis amb molta vista, de 70 m2 aproximadament, compost per menjador, cuina, rebost, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany amb plat de dutxa, cambra de rentar i balcó. Calefacció elèctrica. PREU: 70.000€

E18243 PUIG-REIG

Unifamiliar de 160 m2 aprox., composta per soterrani amb garatge. P. baixa amb cuina, menjador amb sortida al balcó, habitació i bany. Planta 1ª amb 3 habitacions, bany complet i balcó. Planta 2ª amb estudi i solàrium. PREU: 300.000€

E18437 BERGA -ZONA PG INDÚSTRIA

Unifamiliar de 150 m2. Composta per soterranis, PB: garatge per a 2 cotxes, sala, menjador, cuina, bany i sortida. P1ª: menjador estar, cuina, 1 habitació i bany. P2ª: 3 habitacions i bany. Sotateulada: sala i habitació. PREU: 275.000€

t per menjad es habitacions es i 1 lavabo, galer 8.000€

Casa totalment rehabilitada i moblada. PB: local de 50 m2 aprox. 1ªP: Loft; cuina-menja dor-hab., lavabo, bany i vestidor. 2ª i 3ªP: Loft; cuina-menjador, hab. i bany. 4ªP: Dúplex; cuina-menjador i bany. Estudi amb 2 hab.

G17266 SALDES

Finca rústica de 4,2 ha aprox. amb casa de pedra de 120 m2 aprox., s.c., completament moblada, composta per sala, cuina-menjador amb llar de foc, 3 hab. dobles, bany complet i ampli porxo. Casa sostenible. BAIXADA DE PREU. 295.000€

F17125 CAL ROSAL

Casa de dues plantes de 90 m2, amb PB: rebedor, menjador amb llar de foc, saleta amb llar de foc, cuina, rebost, habitació de caldera i jardí. P1: amb tres habitacions (dues dobles i una individual), bany complet i terrassa. PREU: 125.000€

G17945 GUIXERSLA CORRIU

Es ven una sisena part indivisa d’una finca de 25 ha de cultiu o bosc. Amb llum per posar comptador. Ideal per pastures, vedat, cultiu tòfones, instal·lació de panells solars, etc. Possibilitat de comprar la totalitat de la finca. PREU: 16.000€

F14905 CASSERRES

Dues cases sobre parcel.la de 540 m2. Casa de 305 m2 amb locals als baixos. Planta 1ª de 2 pisos de 70 m2 a reformar. Casa pairal de 240 m2 construïts, baixos de 120 m2, planta 1ª de 120 m2 i jardí de 245 m2. BAIXADA DE PREU: 195.000€

H17795 GIRONELLAZONA PISCINES

Dues parcel·les de 500,80m2 per construir xalet, dues cases aparellades amb tres façanes exteriors i jardí, o baixos més dues plantes. PREU: 85.000€ cada una.

I17639 BERGA - RASA

DEL CANYET

Traster /garatge de 26 m2., enrajolat, ideal per motos o magatzem. PREU: 7.000€

Local comercial cantoner de 50 m2 amb àmplia façana, molta llum i diversos accessos. Disposa d’aigua i llum. Ideal per garatge. PREU: 45.000€

L14744

I17481 GIRONELLA

BERGA - ZONA FONT DEL ROS Plaça d’aparcament per cotxe. PREU: 7.800€

Ton Elias

“Ni quan hi vivien tants miners, no hi havia tanta gent a la Pietat com ara per Patum”

Va ser president de la Patum de la Pietat quan la festa va començar a créixer i ara mira amb orgull com els seus successors l’han fet consagrar

TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica

El Ton ha fet 72 anys aquest abril i és un patumaire de soca-rel. Amb 8 anys va començar a anar amb la guita de la Patum Infantil, i també va fer-hi de ple. Als 14 va portar per primera vegada els fuets i la bota de la guita xica de la Patum gran. I al cap de pocs anys, va poder entrar a la colla. S’hi va estar uns anys fins que va canviar de comparsa i se’n va anar als gegants. Allà hi va ser més de 25 anys, des del 72 fins al 99. Després va fer de músic uns anys i el van engrescar per fer de president de la Patum de la Pietat, on vivia des de feia temps i donava un cop de mà a la festa sempre que calia. Però, com a president, no ho va tenir fàcil. “Van ser uns anys molt putes”, admet. El principal maldecap era el mateix que s’havien trobat els seus predecessors: hi havia gent al Patronat de la Patum que no veien amb bons ulls que la Patum de la Pietat s’emportés les comparses fora de Berga per participar en altres representacions. “Ara el patronat ha canviat, eh? No un 50%, no, un 100%!”, exclama el Ton. Però a la seva època hi havia molts punts de fricció amb alguns caps de colla. I les sortides per exhibir les comparses fora de Berga eren, sens dubte, el que més irritava a alguns. Ara ja fa anys que no se’n fan, però no pas perquè el Patronat no vulgui, sinó perquè no surt l’ocasió. Ho confirma l’actual president, l’Aureli Rodríguez, que recalca que “tot ha canviat molt” i “les persones que hi som ara ens entenem molt i anem sempre a l’una”.

L’obertura de la festa més enllà del barri

Quan el Ton encara era president, la junta va prendre una decisió que va ser clau per canviar la història de la festa. “Vam veure clar que, si tancàvem la festa a només gent del barri, quedaríem morts, perquè aquí ja no hi havia gent”, recorda. I van començar a obrir els salts a gent de la resta de la ciutat. “Es van apuntar gent de la Valldan i, fins i tot, d’Avià, i a poc a poc van anar venint d’encara més lluny a fer Patum”, apunta. Mentre ho explica, recorda l’anècdota d’un avi —“de més avall de Manresa, de Castellbell, diria”—que cada any havia de portar els seus tres nets als assajos de la Pietat: “Cada dissabte, havia d’agafar el cotxe i amunt. N’estava fins als nassos, però cada any li tocava fer-ho... I pobre d’ell que no ho fes, hauria tingut batalla a casa, perquè els nets volien saltar sempre, tant sí com no”. I aquesta obertura de mires ha continuat sent-hi, sense ell a la presidència.

Aquest canvi de mentalitat va acabar atraient patumaires de tot arreu a la Pietat. I això també ha derivat en tota mena d’anècdotes per al Ton: “No fa gaire érem en un restaurant de Calaf i el propietari em va dir si era de Berga, que el seu fill m’havia reconegut i que cada any pujava a la Patum d’aquell barri del capdamunt de Berga. Vaig quedar parat, no perquè el noi pugés a Patum, sinó perquè se’n recordés de mi”.

Un altre dels canvis significatius que expliquen el creixement de la Patum de la Pietat els últims anys va cuinar-se al final de la presidència del Ton. La junta —on ja hi havia l’Aureli— va apostar per ampliar el servei de bar i per introduir-hi, també, els entrepans calents. “Era importantíssim aconseguir que la gent es quedés a la Pietat i no marxés. Sabíem que la gent marxava a sopar i que alguns no tornaven a pujar perquè els feia mandra. Estava clar que havíem de donar aquest servei des d’aquí per evitar-ho”, explica l’Aureli. I va sortir rodat. Ell mateix s’encarrega de la brasa i les xifres parlen soles: el primer any va fer 22 quilos de pinxos i “aquest any, si Déu vol i el temps ens respecta, en baixaran 100”.

El nínxol patumaire de l’adolescència

Aquesta evolució de la festa és el que fa sentir més orgullós al Ton. “Veure que cada presidència que ha vingut després de mi ha anat innovant i creixent m’emociona”, reconeix. I assegura que el que ha aconseguit la junta actual en els darrers anys és històric: “En aquest carrer, ni quan hi vivien els miners hi havia tanta gent com hi ha ara quan és Patum”. Tant ell com l’Aureli coincideixen que la Patum de la Pietat és una festa cada vegada més atractiva per als adolescents: “Són una franja, la dels 15-16 anys, que ja són un pèl grans per a la Patum Infantil, però que encara són una mica joves per anar sols a la de la plaça, i aquí s’hi troben bé”. També és més còmode per als pares d’infants més petits: “A baix [a Sant Pere], per la Infantil, a molts els costa deixar sols els nens; però aquí la plaça és més petita i sembla que no pateixen tant”. Més enllà d’això, a ningú se li escapa que la Patum de la Pietat és la primera de l’any. “Això que sigui quinze dies abans de Corpus va molt bé. La gent va boja per fer Patum i la primera oportunitat que tenen és aquí. Segurament si es fes quinze dies després seria molt diferent, perquè tot està més refredat”, opina el Ton.

Un futur ple de reptes

El Ton viu la Patum molt diferent, des de la distància. Li agrada baixar a treure-hi el cap i a “fer un mossec” mentre mira la canalla saltar, però sempre des d’un segon pla. Mentrestant, l’Aureli maquina darrere el foc, acompanyat per un equip que —assegura— és la clau de l’èxit: “Penquem molt, tots”. Però cada cop hi ha més gent, i això, en part, també els espanta. O, com a mínim, els fa mantenir la guàrdia alta. Aquest any estrenaran unes emissores que diversos membres de l’organització portaran per tenir controlats tots els racons de la zona. També estudien crear una zona al costat dels músics —que són una altra clau de l’explosió de la festa— per a persones amb mobilitat reduïda. “Ha estat sempre una Patum de tots i per a tothom, i no pot perdre aquesta essència mai, per més gent que vingui”, conclou l’Aureli.

Adeu a les illes d’emergència

El nou contracte de recollida de residus farà desaparèixer les illes i, en el seu lloc, s’hi posaran contenidors que s’obriran amb targeta

EL NOU CONTRACTE comarcal de recollida de residus preveu la supressió de les illetes d’emergència que actualment hi ha als municipis que fan el porta a porta. Ara aquestes illes permeten als veïns llençar-hi les escombraries de qualsevol fracció, més enllà del que marqui el calendari de recollida porta a porta. Amb el nou contracte —que sortirà a concurs per poder-se adjudicar a una empresa d’aquí a uns mesos—, les illetes se substituiran per contenidors intel·ligents. És el mateix canvi estètic que experimentaran els pobles petits on no es fa el porta a porta. En aquests punts, actualment hi ha diverses illes on els veïns llencen les escombraries, però el sistema de recollida no és eficaç pel que fa a la recollida selectiva, ja que els percentatges de reciclatge són diametralment oposats als que s’estan aconseguint als municipis del porta a porta. Quan el nou contracte entri en vigor, en aquests pobles petits també s’hi instal·laran els contenidors intel·ligents que als pobles del porta a porta funcionaran com a punts d’emergència on llençar la brossa fora d’hores.

Per utilitzar-los, tant als pobles grans com als petits, cada família rebrà una targeta que els obrirà perquè hi dipositin cada fracció.

Per què s’eliminen les illes?

El conseller de Residus, Jesús Calderer, justifica que la supressió de les illes és per reduir els abocaments al voltant dels contenidors. Ara les illes d’emergència són espais tancats que tenen una sèrie de contenidors conven-

LES EXCEPCIONS

Sense canvis a Gironella i a Puig-reig, amb contracte a part

Porta a porta en cases rurals

Una altra de les principals novetats del futur contracte de recollida de residus és que a les cases de turisme rural d’arreu de la comarca també s’hi farà el porta a porta. Així, l’empresa que guanyi el concurs haurà de destinar una part del seu equip a resseguir les cases de turisme, tant si al seu municipi hi ha porta a porta com si funciona només amb contenidors intel·ligents.

Amb aquesta mesura, el govern comarcal té un doble objectiu, segons ha explicat el president, Ramon Caballé: “Garantim que es fa el reciclatge a les cases rurals, fet que ens ajudarà molt a millorar encara més les dades; i a la vegada no col·lapsem les illetes dels pobles, que era una cosa que passava sovint després de caps de setmana llargs o festius”.

cionals al seu interior. Un cop dins, el ciutadà pot llençar les escombraries allà on correspongui. Però a la pràctica —ha reconegut Calderer— aquests espais es converteixen en un niu d’abocaments descontrolats: “L’únic que fan és crear racons on deixar la brossa”. Amb els contenidors intel·ligents, els actuals tancats s’eliminaran. El contenidor només s’obrirà amb la targeta i, amb això, el govern comarcal confia que es reduiran els abocaments i els espais d’emergència que-

daran molt més endreçats. La previsió del govern del Consell és que el contracte es pugui adjudicar cap a finals d’any. Serà per vuit anys, però es podrà prorrogar fins als 10. I el servei costarà 39 milions, sumant tots els anys. Tot això passarà a 29 dels 31 municipis del Berguedà. A Puig-reig i Gironella, que continuen tenint contracte propi perquè no han fet la dispensa, el sistema de recollida actual seguirà intacte i, per tant, les illetes que hi ha actualment no patiran canvis.

Una de les illes actuals de Berga, a tocar dels Mossos. M. CANTURRI

COMARCA

Gironella, l’únic ajuntament que renova l’Infoparticipa

Berga

i Puig-reig perden el segell de transparència del seu web

AQUEST ANY, al Berguedà, només l’Ajuntament de Gironella i el Consell Comarcal han pogut renovar el segell Infoparticipa. És la distinció que els investigadors de la UAB atorguen cada any a administracions per reconèixer la transparència informativa dels seus webs institucionals.

L’Ajuntament de Berga i el de Puig-reig també van rebre el segell fa un any, però aquesta vegada han retrocedit, els han validat menys indicadors i no arriben al percentatge de compliment que els investigadors fixen per poder atorgar

CONTINGUT ESPECIAL NUTRICIÓ

Compra bé, menjaràs millor!

La bona alimentació comença amb un bon cistell de la compra

Sandra RIBALTA

Dietista-nutricionista

Aprimar-se, sentir-se bé i estar sa és quelcom que tothom desitja. Però fer-ho és una mica més difícil. I és que moltes vegades només recordem que una alimentació saludable ens ajuda a estar millor quan som davant del plat, però una bona alimentació comença molt abans, ja que la improvisació no acostuma a ser sinònim d’alimentació saludable. Arribar a casa, obrir la nevera, mirar què hi ha i en funció d’això fer el dinar o el sopar, pot ser a vegades arriscat, ja que probablement faltaran ingredients per fer un àpat complet i adequat a

les nostres necessitats, o ens deixarem portar per impulsos del moment.

Per evitar aquest descontrol, és de gran ajuda elaborar una planificació dels àpats setmanals i a partir d’aquí fer una llista de la compra. En aquesta llista hi hauria d’haver farinacis (pasta, arròs, llegum, patata…); una gran diversitat de verdures i hortalisses; proteïnes (carn, peix, ous, llegums…); làctics (llet, iogurt, formatge...) i greixos saludables (oli d’oliva, fruits secs...). Si us resulta complexa aquesta planificació, sempre podeu consultar a un professional de la nutrició, perquè us doni unes orientacions bàsiques adaptades al vostre estil de vida i a partir d’aquí us sigui més senzill adoptar uns hàbits saludables.

el segell. Berga ha caigut del 90 al 75% d’indicadors complerts, mentre que Puig-reig ha passat de tenir en verd 49 dels 52 indicadors, a només complir-ne 27.

En canvi, Gironella en compleix 44, un menys que l’any passat, i es manté en bons números (85%). I el Consell Comarcal és un dels 10 del país que obtenen la certificació, amb més del 90% dels indicadors en verd.

La resta de la comarca suspèn l’examen, excepte la Pobla, que aprova just, amb un 57% dels punts satisfets.

Anar a comprar amb una llista ajuda també a no comprar coses innecessàries o caure en la temptació de posar al cistell productes superflus, excessivament calòrics i rics en greixos i sucres, que normalment es troben situats estratègicament prop de les caixes dels supermercats, per tal de temptar-nos mentre fem cua per pagar. Una mala planificació ens acabarà portant també a gastar més diners quan anem a fer la compra. Acostumar-se a fer una planificació alimentària d’aquest tipus porta molt poca estona, però estalvia la preocupació de no saber què cuinar en cada àpat, permet fer la compra més ràpidament, no oblidar-se res, estalviar diners i -sobretot- a menjar de manera més saludable. La salut no només es fa a la taula, a la cuina, o al rebost, sinó molt abans: la salut és un hàbit.

David Font, amb el diploma renovat al seu ajuntament. AJ GIRONELLA

“Qui no vol ni escoltar l’APEU ha de dir per què”

L’expresident de la UBIC segueix a la junta com a vocal per liderar la negociació amb botiguers i propietaris per desplegar l’APEU

XAVI ORCAJO fa gairebé un any que no és president de Bergacomercial, però continua a la junta directiva per centrar-se en el desenvolupament de l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) que la unió de botiguers vol al carrer major, el carrer del Roser i les vies adjacents. El projecte pretén revertir el tancament d’establiments al centre i donar una empenta a l’eix perquè se n’hi obrin de nous i que els que continuen oberts tinguin nous al·licients per atraure més clientela. Però perquè tiri endavant, hi ha de votar a favor la majoria de botiguers i propietaris de locals buits. La UBIC preveia portar-ho a votació entre el desembre i el gener, però el procés s’ha endarrerit perquè ha trobat impediments legals per contactar amb tots els implicats. Ara, però, els promotors tornen a veure la llum al final del túnel.

Al principi, presumíeu que Berga era qui tenia l’APEU més avançada. Segueix sent així? Si seguim estancats en la discussió del projecte, ens acabaran avançant. Però no em preocupa. L’important és que es faci bé. Ara bé, crear una APEU és molt complicat, i encara més si ets el primer: hi ha traves jurídiques, en la comunicació del projecte, en l’encaix dins la normativa... I les heu superat?

tan avançat i que segurament aixecaran el peu de l’accelerador i quedaran a l’expectativa del que pugui passar si la llei canvia. Quina és la dificultat més gran que us heu trobat?

El cens que permet identificar a qui ens hem d’adreçar. L’Ajuntament ha destinat molts mesos a elaborar-lo, i ara ja el tenim.

Per tant, ja es pot desencallar. Sí. No podem posar dates, però ho comencem a tenir bastant a punt. Però, en paral·lel, han passat coses molt positives que han ajudat a arribar a aquest punt amb una proposta molt millorada. Quines?

La més important és que ja tenim assegurada la injecció econòmica d’almenys dues administracions, si tirem endavant l’APEU: l’Ajuntament ha incorporat al seu pressupost una aportació de 35.000 euros anuals, durant cinc anys (175.000, en total); i la Generalitat també ha tret les bases dels seus ajuts, que seran de 30.000 euros cada any (150.000 en total).

Són diners que només vindran, si hi ha l’APEU, però.

Exacte. I nosaltres el que fem és incorporar-los al pressupost per rebaixar la quota que hauran de pagar botiguers i propietaris. La quota serà molt menor, però es faran totes les accions.

INJECCIÓ PÚBLICA

L’Ajuntament ja s’ha compromès a posarhi 175.000 euros i la Generalitat, 150.000

Nosaltres sí, a poc a poc ho hem anat arreglant. Les dificultats són tantes que Barcelona —que té varis barris on vol fer una APEU— ha demanat una modificació de la llei de l’APEU. El PSC ho porta en el seu programa electoral: modificar la llei perquè sigui més fàcil. I jo els dic que gràcies, però que nosaltres ja hem superat aquests tràmits. Per tant, a vosaltres ja no us beneficiaria que hi hagués un canvi de llei?

No, a nosaltres no. Però entenc que hi hagi municipis que no ho tingui tot

Vau arribar a plantejar tres escenaris perquè els implicats escollissin: un, de màxims, pagant 90 euros; un, intermedi, de 75; i un, de mínims, de 60.

Sí, i això ens va servir per veure que la majoria vol pagar una quota que rondi la intermèdia, però que sumi injecció pública per poder fer més accions. I és això el que estem treballant ara.

Us moveu en aquests 75, doncs, ara.

Ho estem acabant d’afinar. I primer ho explicarem als botiguers i, sobretot, als propietaris. Algú que té un local buit ha d’entendre tot el

que es posa al seu abast amb l’APEU: ha d’arribar a casa, fer números i veure que li surt a compte.

Per què li surt a compte?

Cada minut que passa és més difícil llogar el local i, si l’aconsegueix llogar, serà amb unes condicions molt baixes i inestables. Ara bé, si es crea l’APEU, hi ha la possibilitat de llogar-lo amb unes condicions millors i més estables. Per què?

Doncs perquè passarà a tenir un local en un centre comercial revifat. Quan tens un polígon creat, és molt més senzill anar a buscar empreses, oi? L’APEU és la via per crear la infraestructura necessària per obrir botigues. Quines botigues calen a Berga? Ho heu estudiat això?

Sí. I les anirem a buscar.

Les dades diuen que anem molt justos en botigues quotidianes i que anem molt malament en botigues no quotidianes (moda, complements, etc.). També ens diuen que el consumidor berguedà marxa fora a comprar i que, a més, va a centres comercials. El consumidor el tenim

1

Traves per comunicar-ho

Els promotors de l’APEU no han pogut adreçar-se als propietaris de locals buits fins ara

2

Més de 100 firmes pel no

Els contraris al projecte es van presentar fa mesos, defensant que ho ha de pagar l’Ajuntament

3

Votació encallada

Orcajo assegura que arribarà abans de finals d’any, però abans vol haver contactat amb tothom

“Percebem que el dipòsit del no a l’APEU cada cop es buida més i que les gotes van caient, a poc a poc, cap al sí”

a casa, però hem de crear l’oferta perquè es quedi. Els del no es van presentar amb més de 120 signatures sota el braç. Se’ls pot convèncer perquè canviïn d’opinió?

I tant. Ja ho hem fet, amb una part. Hi ha gent que se’ns ha acostat i ens ha dit: això no m’ho han explicat així. I són gent que ha firmat el manifest. Per això és important per a nosaltres arribar a la gent, i per això és important per als impulsors del no que no hi puguem arribar. Tothom ha de ser molt honest. Què vols dir?

Doncs que totes les parts hem de parlar clar. Nosaltres ho tenim tot a punt per explicar l’APEU a tothom, sense amagar res. Però qui no vol ni tan sols escoltarnos, ha de dir el perquè. Que surtin i diguin que no volen llogar els seus locals, que no volen apostar per un centre comercial perquè no hi compraran. Però que no diguin que això ho ha de fer l’administració, perquè no hi ha cap ajuntament que hagi muntat un centre comercial o

que hagi obert botigues. Una administració pot facilitar-ho, i per això rebrem diners de l’Ajuntament i la Generalitat si ho tirem endavant. Però qui ho ha de liderar és el sector privat.

I l’Agència?

L’Agència no té pressupost propi. Va en funció del catàleg de la Diputació, i allà no hi ha diners per contractar el perfil que necessitem per gestionar l’APEU.

També critiquen el sou d’aquest gestor.

2.000 euros al mes. És el que cobraria el gerent. Tenim els números per demostrar-ho. Quan serà la votació?

Abans de finals d’any. I que ningú tingui cap dubte que arribarà. Seria un fracàs com a societat que no fos així. Hem de preguntar-nos qui hi està d’acord i qui no. I nosaltres percebem que cada cop es buida més el dipòsit del no i cauen gotes cap al sí. Si no fos així, ho deixaríem córrer.

Una

Xavi Orcajo, al carrer del Roser, una de les zones comercials on s’implantaria l’APEU. MARC CANTURRI

entrevista de MARC CANTURRI

Un berguedà, camí del cim del món de beatbox

Guillem Cardona té el bitllet per competir al Japó, el novembre

EL MÚSIC de Berga Guillem Cardona ha guanyat un bitllet per participar en la competició més prestigiosa del món de beatbox. Ha estat un dels sis seleccionats per accedir a la final, en la categoria de looper, que és la modalitat del beatbox que crea temes mitjançant una màquina (loopstation) combinant en bucle sons que el beatboxer emet amb la seva pròpia veu. La competició que Cardona aspira a guanyar és la Grand Beatbox Battle. La final es disputarà al Japó de l’1 al 4 de novembre. I Cardona hi ha accedit per la via més complicada de totes: ha estat el tercer aspirant més ben valorat d’entre els més de 120 que es van presentant, enviant la seva composició en format vídeo. El jurat ha fet passar a la final els sis millors.

Ja és campió d’Espanya El berguedà fa temps que s’ha fet un nom en el món del beatbox. I això que la seva història com a looper va començar gairebé per casualitat. Ell és trompetista i, poc abans de l’esclat de la pandèmia, va comprar-se una loopstation per poder-hi experimentar. La majoria de músics que n’utilitzen, fan servir loopstations que es manipulen amb els peus,

Fa música per tot el món

Cardona té 26 anys. Va néixer a Berga el 1997 i va formar-se a l’Escola de Música de Berga, primer, i a l’ESMUC, després, com a trompetista. Es va acabar especialitzant en música clàssica.

Va treballar un any al Conservatori de Música dels Pirineus, a Berga. I va estar tres anys a Lucerna, a Suïssa, fent un màster de música de cambra, amb el seu grup KamBrass Quintet. Ara la seva feina principal és amb el quintet, amb qui ha pogut tocar al Japó, a Alemanya, a Suïssa, a Anglaterra i a diversos punts d’Espanya, entre d’altres. Actualment, està fent un postgrau a Basilea, també a Suïssa, i també forma part de les bandes berguedanes Antídot i Thug Life. A més, aquesta temporada ha col·laborat amb el Catalunya Nit, de Catalunya Ràdio, presentat pel també berguedà Manel Alías.

però la seva estava pensada per utilitzar-se amb les mans i encarada als beatboxers D’entrada, va aprofitar-ho per jugar amb els seus alumnes, ja que aleshores era professor del Conservatori de Música dels Pirineus, a l’Escola de Música de Berga. I així va arribar la pandèmia, “Em van tancar amb aquella màquina a casa, i vaig passar a tenir tot el temps del món per aprendre a fer-la funcionar”, explica a l’Aquí Berguedà Superada la pandèmia, Cardona va decidir aventurar-se a les competicions. L’estiu del 2022 va participar en la primera i el desembre d’aquell mateix any va guanyar el campionat d’Espanya. L’any passat s’hi va tornar a presen-

tar i va ser subcampió. Entremig, també va enviar un vídeo per aspirar a la Grand Beatbox Battle del 2023. Va quedar 12è, però en aquella edició el jurat només escollia els 7 millors aspirants. Es va quedar a cinc esglaons d’aconseguir-ho, però aquest any ho ha tornat a intentar. I, aquest cop sí, se n’ha sortit.

Un vídeo creat per a l’ocasió El tema que Cardona ha presentat a la GBB del 2024 és Nobody, cantat gairebé tota en català i que reivindica la música com a recepta contra la solitud. A més, n’ha fet un videoclip, amb amics i família, al teatre de Bagà. L’ha penjat a YouTube i l’han vist 48.000 persones.

Guillem Cardona, al campionat d’Espanya de ‘beatbox’. CEDIDA

Com era la vida fa 100 anys?

S’explica en un llibre inèdit sobre les memòries de Francesc Farguell Vilardaga, una recopilació de textos i fotos

BERGA té un nou títol a les llibreries per poder indagar en el modus vivendi del segle passat. Són les memòries de Francesc Farguell i Vilardaga, el resultat d’una tasca ingent de dos dels besnebots del protagonista, els berguedans Joan i Manel Escobet. El primer ha rescatat el dietari que va escriure el tiet dels seus pares i el segon s’ha encarregat de recopilar totes les fotos que il·lustren els textos. L’Àmbit de Recerques del Berguedà ha estat clau per a l’edició del llibre. Rosa Serra l’ha definit com “una obra que ens demostra que la història la fem entre tots i que va molt més enllà dels records i de la família”. Els textos de Francesc Farguell, sumats a les contextualitzacions i les imatges que hi han aportat els seus besnebots, creen, doncs, un mirall de la història de Berga de mig segle XX.

Un llibre per etapes de vida El llibre té 155 pàgines, conté 196 fotografies (60 de les quals són obra de Climent

UN DIETARI VELL

Joan Escobet, besnebot de l’autor, li ha donat forma

FOTOS INÈDITES

L’Arxiu Luigi ha servit per il·lustrar el que s’explica

de Berga del segle passat

Escobet Farguell) i 98 documents. Es divideix en quatre parts i conserva l’estructura que va donar-li Francesc Farguell. Les dues primeres parts es dediquen a Berga, on Farguell va viure gairebé trenta anys. La primera parla de la casa pairal familiar, ubicada al carrer Balmes, i aprofita per fer una radiogra-

fia de l’habitatge a la ciutat. La segona part parla de la vida a Berga: parla de les condicions laborals precàries de l’època, la manca d’aigua corrent a moltes cases o les males condicions higièniques del moment, entre d’altres. Les altres dues parts parlen de l’etapa a Solsona i a Barcelona, on Farguell va morir.

CONTINGUT ESPECIAL JUNTS PER BERGA

Finques Ciutat, la nostra Sagrada Família

Hi ha unanimitat política per a l’enderroc, però cal fer la feina i l’equip de govern de la CUP i ERC no l’ha feta

Ramon CABALLÉ

Diuen que el temps és el millor jutge per poder analitzar qualsevol fet amb perspectiva. A hores d’ara ja fa un any que tenim govern groc (CUP i ERC) i és moment d’explicar el cas del no-enderroc de Finques Ciu-

tat. L’esfondrament d’aquest edifici és una actuació que gaudeix d’unitat política i social. La Unió de Botiguers i Comerciants de Berga (UBIC) sempre ha defensat aquesta actuació d’ordenació de l’espai entre el carrer major i la plaça del Forn. Per part de Junts, sempre hi hem donat suport i hi hem votat favorablement, perquè tots volem que el carrer major recuperi vida. Però cal fer la

feina i l’equip de govern de CUP i ERC no l’ha feta. I la pregunta és: per què no s’ha fet si tothom ho té clar i hi ha unanimitat al respecte?

La resposta la trobem en la baixa execució del pressupost municipal del 2023 —que va ser només de 3,8€ de cada 10€— que ha anat destinada a altres despeses i no a inversió. Cert és que l’obra va sortir a concurs aquest passat mes

de gener (molt més tard del previst), però cap empresa s’hi va voler presentar, igual que va passar amb la gespa del camp de futbol. Segons el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, la intenció del govern era tornar a treure l’obra a concurs “com més aviat millor” per intentar encaixar l’enderroc abans de Corpus. Malauradament, sembla que a l’edifici de Finques Ciutat li tocarà viure una altra Patum.

Junts per Berga

Vot de poble a Queralt, per Sant Marc, l’any 1928. ARXIU LUIGI

Paulig estudia obrir a Olvan

La companyia anuncia que invertirà 42 milions a una fàbrica nova a Espanya, i Olvan és en una bona posició per ser el lloc escollit

PAULIG, la multinacional finlandesa de la qual penja Liven des de principis del 2022, ha decidit ampliar el seu negoci a Espanya. La companyia ha anunciat que hi construirà una nova fàbrica a partir del 2025, amb la idea que comenci a funcionar el 2026, i té prevista una inversió de 42 milions d’euros per materialitzar-ho. La nova planta produirà snacks salats i busca reforçar la posició de la companyia a Europa en Tex Mex i snacking. El que encara no ha definit l’empresa és la ubicació de la futura fàbrica. Ara com ara, la companyia té les naus del polígon de la Valldan i les de Puig-reig, a banda de les oficines de Sant Cugat i el centre de distribució de Toledo. Fa uns mesos, l’empresa ja va invertir dos milions d’euros a la fàbrica de Berga per augmentar la capacitat de producció i, ara, busca un

espai on seguir creixent. Segons ha pogut confirmar l’Aquí Berguedà, el Berguedà és entre les opcions per ferho, però encara no hi ha res lligat. Una de les ubicacions més llamineres per una inversió d’aquesta magnitud és el polígon d’Olvan, que fa pocs mesos que ha desencallat la comercialització de grans parcel·les de sòl industrial i que és una de les localitzacions que la companyia té sobre la taula.

“Hem d’anar a totes”

L’alcalde del municipi, Sebastià Prat, ha recalcat que “no hi ha res lligat”, però ha admès que “si som capaços de lligar-ho i fer que aterrin aquí i que l’ampliació es quedi a la comarca, hi guanyarem tots”. Per a Prat, la lectura és clara: “Hem d’anar a totes, perquè és una inversió empresarial sense precedents en els últims 30 anys”.

“És la notícia que sempre hem somiat perquè situaria Olvan al mapa”, diu l’alcalde, Sebastià Prat

L’alcalde —que també és conseller comarcal d’Indústria i Empresa— ha reconegut que, per al polígon, l’arribada de Paulig seria “la millor de les arrencades per demostrar que és una realitat”. Assegura que seria “la notícia que hem somiat sempre” i confia que, si s’aconsegueix lligar, “segur que farà activar moltes altres empreses que s’ho plantegen perquè situarà definitivament Olvan al mapa”.

Els snacks, una oportunitat

El director general de Paulig, Rolf Ladau, diu que la inversió “marcarà un pas important en l’estratègia de creixement internacional” i “augmentarà les capacitats d’innovació en Tex Mex i snacks”. A més, la companyia —que té 340 treballadors a Espanya— preveu que, amb la nova fàbrica, en pugui contractar “molts més”, tot i que de moment no posa xifres.

Actualment, el principal punt de producció de Paulig a Espanya és al polígon de la Valldan. També produeix a Puig-reig. MARC CANTURRI

Acord per millorar i acostar al plat la Bruna dels Pirineus

UN PROJECTE PIONER s’ha proposat millorar la carn de vaca de la raça Bruna dels Pirineus i, a la vegada, acostar-la més als clients d’arreu del país. La iniciativa s’ha presentat a Olvan i compta amb la implicació de tots els agents que formen part de la cadena alimentària. Hi són els ramaders que la crien, representats per la Federació de la Raça Bruna dels Pirineus (FEBRUPI), però també el distribuïdor que la fa arribar als clients, Bon Preu i Esclat. I, entremig, també l’empresa que fa d’enllaç entre tots dos agents, la ripollesa Pirinat, que compra els vedells a FEBRUPI i fa la selecció de

les canals per garantir la qualitat i l’homogeneïtat del producte, abans de vendre’l a Bon Preu i Esclat. El projecte s’ha presentat com un pacte que beneficia a totes les parts. Els ramaders podran vendre la carn a un preu just, pactat prèviament amb Pirinat, que a la vegada s’assegura un comprador, Bon Preu i Esclat. I aquest últim agent acosta més que mai la carn de vaca Bruna al públic final.

A més, en el marc del procés, es faran anàlisis genètiques a totes les vaques per acabar seleccionant els futurs sementals que millorin la tendresa de la carn resultant.

Una vaca de la raça Bruna dels Pirineus, al Berguedà. NIA ESCOLÀ

Puig-reig renuncia a comprar el primer pis d’emergència

EL PRIMER PIS SOCIAL de Puig-reig haurà d’esperar. El nou govern de l’Ajuntament —de Junts— ha decidit no fer efectiva la compra d’un habitatge d’emergència social que l’anterior executiu —d’ERC— havia deixat encaminada. Els republicans, ara a l’oposició, ho veuen com “una oportunitat perduda” i recriminen que era “una necessitat urgent per solucionar problemes greus d’habitatge d’aquelles persones que, en un moment puntual, es puguin trobar en una situació de risc d’exclusió residencial”. Però l’alcaldessa assegura que no ha estat una badada, sinó una decisió política.

En declaracions a l’Aquí Berguedà, Eva Serra ha defensat que “no només faltava anar a la notaria”, sinó que faltaven una sèrie de documents tècnics per enllestir el procés. A banda, l’actual govern va replantejar-se la situació atès que el pis “estava en bones condicions, però és un quart sense ascensor, i això el convertia en inaccessible per a persones amb mobilitat reduïda”.

Un altre dels arguments que van fer tirar enrere el nou govern és que, després de consultar-ho amb els serveis tècnics de l’ajuntament, van comprovar que “la demanda havia estat molt baixa en els últims anys” i, per tant, no s’havia detectat una urgència manifesta. En aquest sentit,

L’ACESSIBILITAT

L’alcaldessa defensa que

no s’ha

comprat perquè era un quart sense ascensor

Serra matisa que “hi hauria opcions al municipi per oferir habitatge en casos d’urgència que surtin a curt termini”. I ha posat com a exemple l’Hotel de Cal Marçal, que en algunes ocasions ja ha servit com a habitatge d’emergència per a famílies que han quedat sense sostre puntualment.

S’exploraran alternatives Pel que fa a l’adquisició d’un

pis d’emergència, l’alcaldessa ha deixat clar que l’actual govern no se n’oblida i continuarà estudiant vies que els convencin més que la que havien encaminat els predecessors. En aquesta línia, Serra ha defensat que “hi ha pisos de titularitat municipal que es podrien rehabilitar”, si bé ha matisat que “alguns són més apartats del nucli de Puig-reig i tampoc ens acaben de fer el pes”.

L’oposició veu “manca de sensibilitat i compromís”

La resposta del govern no ha convençut en absolut el partit de l’oposició, que, a més, critica que les explicacions que s’han donat als mitjans de comunicació, mai es van fer públiques durant els nombrosos plens en què van

preguntar sobre la qüestió. ERC hi veu “una manca de sensibilitat i compromís” i entenen que el procés s’ha allargat “de manera inacceptable”. I crítiquen que, a ells, se’ls ha fet passar amb raons als plens: “Només falta demanar

hora al notari”, “està a la llista de prioritats”, etc. Per tot plegat, demanen al govern de Junts que reactivi el procés per adquirir un habitatge d’emergència social i conclouen que “la seguretat i el benestar

dels conciutadans no poden ser compromesos per la inacció i el desinterès en la gestió del govern municipal”. I posen en dubte que, en l’actual mercat, trobin una opció millor que la que ells havien encaminat al centre del municipi.

El pis d’emergència social que l’Ajuntament havia de comprar era al carrer Sant Marçal. MARC CANTURRI

URBANISME

Metamorfosi a la vista al Pla de l’Italià de Cal Rosal

D’esplanada de terra a espai d’ombres i plaça per a la cultura

PROJECTADA I LICITADA la rentada de cara del Pla de l’Italià, l’esplanada de terra de Cal Rosal que hi ha a tocar del riu Llobregat i molt a prop de l’antiga fàbrica tèxtil de la colònia. L’arranjament de la zona és un dels projectes que el Consell ha tret a concurs en les últimes setmanes, juntament amb l’alberg d’esportistes de Guardiola de Berguedà o l’adequació del tram de via del Carrilet entre Viladomiu Nou i Viladomiu Vell, a Gironella.

A Cal Rosal, s’hi destinaran gairebé 120.000 euros. Es crearà una àrea de recepció de visitants en un punt on conflueixen dos camins històrics: la via del carrilet (que antigament travessava l’esplanada de nord a sud) i el camí dels treballadors (que travessava d’est a oest, per connectar Cal Rosal amb la fàbrica).

La idea és crear un punt de recepció, amb una àrea d’aparcament que servirà per ordenar la zona i també per impulsar l’activitat econòmica local i millorar l’experiència dels visitants. Així, el Pla de l’Italià hauria de convertir-se en un centre de connexions que serveixi per rebre i distribuir els visitants del riu Llobregat i la comarca i que, alhora, faciliti

120.000 EUROS

És la inversió necessària per urbanitzar tota la zona

LLOC ESTRATÈGIC

Els polítics hi veuen un punt de recepció de turistes

l’ús de sistemes de transport públic per minimitzar l’ús dels vehicles privats. És a dir, un lloc on el turista pugui arribar, deixar el cotxe i desplaçar-se, sigui en transport públic o, directament, a peu, a la zona comercial de Cal Rosal o per la via verda que ressegueix el riu Llobregat.

Punt de trobada de veïns

El projecte d’actuació aprovat —redactat per l’arquitecte Guillem Bigas Comas— prepara el Pla de l’Italià com a zona d’aparcament de vehicles, però proposa “un únic espai multifuncional” que dibuixi “múltiples escenaris que puguin donar sortida a diferents necessitats”.

Per donar resposta a la

funció d’aparcament, l’espai s’articularà amb un carril de circulació central i amb franges d’aparcament a banda i banda. Els aparcaments se separaran mitjançant arbrat, que, a més, aportarà ombra als vehicles. També s’hi col·locaran elements de mobiliari per seure.

A més, en episodis de menys afluència de cotxes, l’espai es contempla com “una plaça a l’ombra, un refugi climàtic en èpoques de calorades d’estiu i un espai assolellat a l’hivern”.

A banda, quan sigui necessari, el Pla de l’Italià podria convertir-se en un centre d’activitats del poble i un lloc on organitzar espectacles i cultura.

Així serà el Pla de l’Italià del futur, segons el projecte. GUILLEM BIGAS

El cérvol virtual arriba a Saldes

El juny s’hi inaugurarà el primer parc amb realitat virtual del món per observar animals que viuen a la zona, però que costen de veure

EL CÉRVOL, el gall fer, l’isard, la guineu… Són animals que viuen al Berguedà, però és complicat trobar-los al bosc. A partir d’aquest estiu, però, a Saldes serà possible veure’ls al seu hàbitat gràcies a la realitat virtual. Aquest abril s’ha presentat a l’Ajuntament el Meta Park Pedraforca, el primer parc de realitat virtual del món per observar fauna autòctona a la muntanya. És un recorregut de dos quilòmetres a la zona del parc de Palomera preparat perquè els visitants, fent ús d’una aplicació mòbil específica, puguin veure a través de la pantalla simulacions

30.000 euros d’inversió

L’alcaldessa de Saldes, Dolors Jiménez, recalca que la iniciativa busca incentivar el turisme tot l’any a la vall del Pedraforca, i donar a conèixer les espècies que viuen a la zona. A més, també ha destacat que és “una iniciativa zero agressiva amb l’entorn” i que utilitza la tecnologia “en el bon sentit” per millorar l’experiència del visitant. Per fer-ho possible, l’Ajuntament ha incrementat 15.000 euros la partida que destina a la dinamització del parc de Palomera. Els altres 15.000 euros necessaris per arrencar el projecte els posarà l’empresa concessionària del parc.

AMB EL MÒBIL

El visitant farà servir l’aparell per trobar les espècies locals

d’aparença real dels animals que hi viuen. En total, el Meta Park tindrà una dotzena d’espècies autòctones.

Instruccions a l’aplicació Està previst obrir-lo pels volts de Sant Joan, coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu. Els visitants hauran de descarregar-se l’aplicació mòbil i pagar el preu que correspongui per fer-la servir. El cost variarà en funció del dispositiu que es faci servir (mòbil, tauleta…).

A partir d’aquí, el visitant haurà de seguir les instruccions que vegi en el dispositiu i començarà a

caminar pels dos quilòmetres d’itinerari. Hi ha moments en què l’aplicació convida l’usuari a posar-se el mòbil a la butxaca i agafar distància amb la realitat virtual. Ara bé, quan s’acosta a la zona on hi ha una espècie, el mòbil emet el so de l’animal i l’usuari ha de tornar a connectar-s’hi, enfocant la zona amb el mòbil per trobar-la entre la flora. Quan el localitza, l’usuari pot fer-se fotos amb l’animal o conèixer més detalls de l’espècie… L’experiència està pensada per al públic familiar i el turisme, però també s’ha presentat com una eina pedagògica per atraure escoles.

Veïns de la vall del Pedraforca, a Saldes, retratats amb un cérvol virtual, a la presentació del Meta-Park. M.C.

La punta del Carrilet ja és a Guardiola, a mig restaurar

La

restauració pendent es farà quan hi hagi diners per pagar-la

LA LOCOMOTORA Alstom

705, que va ser la punta del Carrilet fa més de mig segle, ha tornat al Berguedà. Des d’aquest abril, s’exhibeix a Guardiola, complint el tracte que l’Ajuntament i Ferrocarrils de la Generalitat van signar a principis del 2023, encara amb l’anterior govern

TAULA VEÏNAL

Els veïns diran la seva sobre els pròxims passos a fer

de Junts. L’Alstom 705 és a tocar de l’antiga estació de Guardiola, però la restauració que s’hi havia de fer abans de traslladar-la ha estat més costosa del previst i ha quedat a mig fer.

L’actual alcalde, Ferran Sayes, ha explicat que s’ha portat al poble perquè, si no, calia pagar per deixar-la als terrenys on s’estava restaurant.

Més car del previst

El govern va reservar, d’entrada, uns 18.000 euros,

però la restauració ha sortit molt més cara. No se n’ha fet ni la meitat, i l’Ajuntament ja ha pagat uns 70.000 euros. De moment, s’han fet les tasques indispensables per poder ubicar la locomotora al seu nou lloc al poble, però ara —diu l’alcade— falta “molta feina de planxa i pintura”. Es farà quan hi hagi diners per pagar-ho i segons el que decideixi una Taula del Tren que formaran en les pròximes setmanes amb veïns que s’hi vulguin implicar.

L’arribada de l’Alstom 705 al centre de Guardiola. AXEL LAPUERTA

Torrella, campió d’Espanya

El corredor de Bagà, de només 20 anys, s’ha endut el campionat

estatal de vertical i el de curses de muntanya en menys de 24 hores

ABRIL PLETÒRIC per a Jan Torrella. El corredor de Bagà, de només 20 anys, ha guanyat dos campionats d’Espanya. I ho ha fet en menys de 24 hores, en un sol cap de setmana. Primer es va endur amb autoritat l’estatal de vertical i l’endemà va guanyar la prova de curses de muntanya. Tot, a Candeleda, a Àvila, en un cap de setmana que li va servir per tornar a casa amb cinc medalles d’or penjant: dues absolutes, dues de sub-23 i una per equips, amb el JAB.

Letal final a la vertical

A la prova vertical, Jan Torrella va endur-se un interessant

CAMPIÓ PER EQUIPS

A les victòries absolutes, Torrella també hi va sumar un campionat amb el JAB

frec a frec amb Fabián Venero i Miquel Corbella. A la segona meitat de la prova, Torrella va començar a distanciar-se i només Corbera va ser capaç d’aguantar-lo fins als metres finals, quan el baganès va fer un últim canvi de ritme per sentenciar la prova i endur-se els primers tres ors del cap de setmana: absolut, sub-23 i per equips.

De menys a més, l’endemà L’endemà, al campionat de curses de muntanya, Jan Torrella va fer un inici més aviat discret, però a mesura que la cursa va anar sumant desnivell va arribar als llocs

capdavanters. Tot plegat va fer que la prova s’acabés trencant i que Torrella se separés de la resta, juntament amb Dimas Pereira i, en uns primers compassos, també amb Fabián Venero, que va acabar cedint. En el duel amb Pereira, Torrella es va mostrar intractable i va acabar enduent-se la prova amb més d’un minut d’avantatge, després d’un final de cursa brillant. Pablo Bautista va completar el podi. Com en el dia anterior, Torrella va sumar la medalla d’or absoluta i la sub-23. Tot, per proclamar-se pentacampió en només dos dies.

Torrella, durant el campionat d’Espanya a Àvila, que el consagra en el món del trail. FEDME

LA FRASE

“Volem fer un bon treball junts per tornar a fer una cursa puntal”

CLÀUDIA

SABATA

Presidenta del Club Esquí

Berguedà

El CEB i els Runners han unit la BRB i la Berga Trail en la mateixa cita.

Marc CANTURRI

@marccanturri

EL PODI

QUERALT TORRADEFLOT

Futbolista de Berga

Ha estat convocada per primera vegada amb la selecció catalana absoluta. La futbolista berguedana, actualment a l’Europa a 1a RFEF femenina, va disputar la segona part del partit que Catalunya va jugar contra el Paraguai, i que va acabar guanyant per 5 gols a 1. I, com sempre, a un gran nivell.

LA IMATGE

La Milla del Berguedà es consagra

La tercera edició de la Milla, organitzada per la Fundació la Llar, va tornar a omplir els carrers de Gironella. Hi van participar 574 corredors, dels quals una vuitantena van ser persones amb diversitat funcional. Les dades —i l’ambient— demostren que es consolida.

Un maig per somiar a la capital

El primer equip masculí del Berga s’ha guanyat el dret a somiar. A mitja temporada, pràcticament la meitat dels equips de Segona Catalana mantenien el pols als que encapçalaven la classificació, però, a poc a poc, la lliga s’ha anat trencant, i ara l’ascens ha passat a ser una batalla de quatre bàndols: s’ho jugaran el Berga, el Natació Terrassa, el Torelló i el Ripollet. Tots

han relliscat alguna vegada al llarg d’una competició especialment renyida, però han estat, de llarg, els que ho han fet menys. I ara afronten un maig en què tot està obert. Els berguedans tenen, de tros, el calendari més complicat, però també són els que comencen el mes més amunt. En les pròximes sis setmanes hauran d’afrontar tres partits lluny de casa, i són precisament contra els tres equips

que, com ells, s’estan jugant pujar de categoria. La força mental de l’equip serà determinant. L’antídot està clar: mantenir-se fort a casa i esgarrapar punts en els duels directes a domicili per guanyar-se el dret a viure un juny d’il·lusió. El primer puja directe; el segon i el tercer fan promoció d’ascens. Somiar és gratis, però fer-ho a aquestes alçades és quelcom només a l’abast dels millors.

Un talent internacional, al Concert de Patum

MARCO MEZQUIDA s’afegirà aquest maig a una llarga llista de músics de primer nivell: Albert Guinovart, la Dharma, Àlex Martínez, Lloll Bertran, Manel Camp, el quartet Mèlt, Llibert Fortuny, Andrea Motis, Xavier Guitó,

T’AGRADARÀ SI...

NO ET PERDIS... Embadaleixes cada vegada que sents versions de la Patum

La versatilitat de Mezquida, capaç de fusionar música popular i culta amb estils més que diversos

Sergi Vergés... El pianista menorquí serà l’encarregat de versionar la música de la Patum al Memorial Ricard Cuadra d’aquest any. Com cada any, les composicions que s’hi interpretaran seran originals i irrepetibles, creades només per a aquest concert, en un escenari únic: la plaça de Sant Pere.

A més, per primera vegada l’organització també portarà el Concert de Patum a Manresa. Dissabte, 4 de maig, el primer després de Corpus, les versions de Marco Mezquida s’interpretaran al Teatre Kursaal en un concert que pràcticament ja té totes les entrades exhaurides. I tot, com en cada edició, amb la col·laboració dels músics que formen la Banda del Memorial.

Concert de Patum

Plaça de Sant Pere | BERGA 25 de maig | 21:30 h

Entrades: 15 euros (amb cadira), 10 euros (a peu dret) aquibergueda.cat/agenda

Els himnes, com mai els havies sentit

LA FESTA MAJOR DE PUIG-REIG fa anys que s’ha convertit en un aparador idíl·lic per als entranyables experiments que combinen, entre altres talents, el de la Polifònica. Aquest cop la proposta que s’exhibirà a l’escenari del pavelló és Himnes del cor, un recull de temes mítics, interpretats pels músics de l’Orquestra Simfònica de Cobla i Corda & Cassú i les veus de la Polifònica de Puig-reig, compassades amb quatre solistes de primera línia: Beth, Manu Guix, La Pau i Joan Garrido.

La fusió, tan insòlita com sorprenent, convida el públic a reimaginar temes que tothom té en el seu imaginari, però que en el concert s’interpretaran en un format transgressor. L’espectacle s’ha estructurat en cinc blocs: “Música espiritual”, “Europa clàssica”, “Pau”, “Alegria de viure” i “Llibertat”. Tot plegat, per traçar l’itinerari d’un viatge farcit d’emocions per les melodies més corprenedores dels darrers tres-cents anys, que s’han convertit en himnes universals. I això és tot just un dels actes del programa de la primera Festa Major del Berguedà. Del 16 al 20 de maig. Com sempre, abans de l’estiu.

Emociona’t amb la SCCC. Himnes del cor Pavelló municipal | PUIG-REIG

Dissabte, 18 de maig | 19 h aquibergueda.cat/agenda

JOAN CORTÉS

Consulta totes activitats actualitzades a aquibergueda.cat/agenda

Per comunicar activitats: agenda@bifidusproduccions.com

L’encant del relat íntim

El monestir acull un concert de cançó d’autor on Lia Sampai i el pianista Gerard Morató construeixen relats que abracen el món personal i el social de forma íntima i propera. Per fer-ho, piano i veu dialoguen cercant una expressivitat precisa que enalteixi cada paraula, recolzant-se sempre en la interpretació dels versos de la cantautora.

Lia Sampai

Monestir de Sant Llorenç | GUARDIOLA 11 de maig | 19 h aquibergueda.cat/agenda

La Fira de la Bioconstrucció i l’Eficiència Energètica d’Avià es consolida. La quarta edició arriba carregada de novetats: hi haurà un congrés que lligarà arquitectura i salut, s’acostarà als joves i estrenarà els Premis Bioconstrucció.

Firhàbitat AVIÀ 10, 11 i 12 de maig www.firhabitat.com

Àpats populars, música per a totes les edats, tallers, jocs, concursos, esport... I, fins i tot, un bingo musical. Tot, en un mateix cap de setmana i com a pròleg de la gran cargolada de diumenge, la trobada veïnal per excel·lència de l’any a Sant Jordi de Cercs. El maig és el mes del Roseret, i això, a Sant Jordi, és sinònim de mobilització popular.

Roseret SANT JORDI DE CERCS 10, 11 i 12 de maig aquibergueda.cat/agenda

MÚSICA

ABBA GOLD TOUR fa 14 anys que rendeix homenatge a una de les bandes més icòniques de la història de la música. La formen 8 músics amb una llarga trajectòria que s’endinsen en l’univers ABBA amb un espectacle en rigorós directe i carregat d’energia.

Tribut ABBA Espai El Blat | GIRONELLA 10 de maig | 22 h Entrades a entradium.com

SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo 20 ANYS D’EXPERIÈNCIA

OLGA MASSANA SÁNCHEZ

Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Olga Massana

CLÍNICA PODOLÒGICA

Sílvia enís Barniol G

Podologia pediàtrica

· Podologia esportiva

· Podologia geriàtrica

· Peu diabètic

Lluís Millet, 25-27 entl. - BERGA T. 93 821 25 72

Comprova aquests mots i fes-ne d’altres a aquibergueda.

cat/mots

HORITZONTALS

1 L’avió de les aerolínies Xtrem.cat

9 Com una caseta de la Feria de Abril, però de la Fira de Maig

15 Miner decapitat

16 Deixar anar

18 Poble jove i capaç

20 La Baells, quan està al 80%

21 Tremolar

23 Payés, Barberà o la cantaora

24 Centre de Berga

25 Entrada de Capolat

26 Cuidadores d’oques

28 La bessona de Bagà

29 Habitació cara

32 Les cases de pagès, per als pixapins

33 Quantes vegades va visitar Franco Berga?

35 Dèspota rus

36 És mig sienès

37 Vagis seguint l’itinerari previst

40 Si té so, t’hi pots ajaure

41 Centre de Gósol

42 Toca el baix

43 Mig naïf

44 Per Patum, entrarà a la plaça de mala manera

46 El símbol de la nació desorientada

49 S’acosta

50 Cova dels encantats

51 Regnem malament al país dels microorganismes

52 Borredà est

53 Ep, que torna!

54 Dos romans

55 Passa ànsia

56 Treuré les boles de l’arbre de Nadal

59 Via dels supositoris

60 Companyes dels uis

61 La vidalba, per exemple

62 Diner públic

63 Toca quan fan castells

65 Occiràs

67 El mercat del Vall

69 Origen de la Bíblia

Mots berguedans

OFERTS PER XTREM.CAT

VERTICALS

1 Els berguedans exposen a Sant Francesc

2 Josep Ester Borràs el practicava

3 Tornar a veure

4 Dona semita de l’antic Orient

5 Benvinguts a Puigreig, podeu aparcar aquí!

6 El centre de la catedral

7 Abans era casa seva, però ara és l’Hotel Insomnia

8 Un altre dèspota rus

9 Radia

10 Poble berguedà capicua

11 Un tram del tram

12 Plantis arbres

13 El final del final

14 Camí solell de Queralt

17 Dona amb sac i ganxo

19 Finestra amb tres forats

22 Tornarien a posar en el càrrec

27 La serp

30 Les amigues dels ets

31 Miraràs per l’espiell

33 Ajuntarà

34 El cine és el setè

38 Posarà a prova

39 Les àvies...

42 ...i els nadons

43 Li donaré un càrrec

44 García de la Fuente, pintora incansable

45 L’entrada de la Pobla

47 Faran créixer

48 Examen a fons

51 Nucli del magnesi

53 Feixuc com un plom

55 El coure de l’Aramís

56 Pronunciaré

57 De la Mel o de Sant Julià de Cerdanyola

58 Sortida d’Olvan

60 Tram final de tots els esòfags

62 Estiu a França

64 Al mig del carrer Balmes

66 Les primeres pàgines de l’agenda

68 Novell

XAVI ROSSINYOL