aquí
BERGUEDÀ FEBRER 2024 NÚMERO 147
Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta
EL MINISTERI DE CULTURA, OBERT A AJUDAR LA PATUM Nova etapa de relacions amb l’Ajuntament de Berga
COMENCEN LES OBRES DE LA VARIANT DE SAGÀS Inversió milionària per fer una carretera nova
NOVES URGÈNCIES, NOUS REPTES
La gerent de l’Hospital de Berga, Antònia Baraldés, parla del futur del centre
ROSA/LA FOTOGRÀFICA
Solucions Dentals ANY 9 DESCOMPTE 10!
(-10% en tots els serveis) Vàlid per a pressupostos a partir de l’ 11/01/24 i sense mútua
BERGA
Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 21h
i moltes més!
aquí 1
Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11 SERVEI D’URGÈNCIES 670 005 005
2 aquí
aquí
Així serà l’Hospital de Berga del futur
BERGUEDÀ
Tot i ser de Viladomiu Nou, Antònia Baraldés ha treballat gairebé sempre a Manresa. Fins que li va arribar l’oportunitat de dirigir l’Hospital de Berga: primer, com a directora assistencial; i després, com a gerent. Ara, acaba d’inaugurar les noves urgències del centre i confia que serà la primera d’una bateria de grans notícies. En aquest Aquí, parla dels reptes i les il·lusions de l’hospital de casa. PÀGINA 12 TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica
10
20
24
26
28
BERGA
BAIX BERGUEDÀ
ALT BERGUEDÀ
ESPORTS
SORTIM
És la inversió més gran que la Generalitat fa al centre des que en va assumir la gestió i inaugura una nova planta.
Ja han començat les obres, que costaran uns 7,2 milions i que està previst que s’allarguin uns quinze mesos.
El govern municipal pica la porta de l’Estat per trobar diners per traslladar-hi la biblioteca, l’arxiu i la llar d’infants.
La Federació destitueix els socis d’Alter per “fortes pèrdues” i els acomiadats es defensen contraatacant.
La rua de carnaval torna amb canvis importants en el format, però amb la diversitat de xous i edats com a gran al·licient.
L’hospital estrena les noves urgències
Febrer del 2024 Número 147 Any 13 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta
La variant de Sagàs, per fi, en marxa
Un milió per fer reviure l’asil de Bagà
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
Impressió Ferpala Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
Expulsió fulminant de la direcció d’El Tossalet
Control de difusió:
La gran festa de les generacions de Berga
Revista membre de:
Amb el suport de:
aquí 3
ECONOMIA
L’ENQUESTA
Estàs d’acord amb barrar el pas als turistes que volen passar pels pobles per evitar cues? SÍ
84% NO
16% VOTA A LA PRÒXIMA Et sembla bé que a l’estiu tanquin l’accés a Pedret des de Berga per evitar col·lapses? aquibergueda.cat
Mercè Sallés, al timó de la Cambra La Cambra de Comerç de Barcelona al Berguedà canvia de presidència. L’empresària Mercè Sallés agafa el timó de l’associació i succeeix en el càrrec a l’històric Joan Boix. El ple ordinari de la cambra ha fet efectiva la seva elecció. Sallés desenvolupa diferents projectes del sector de la recollida de residus i la neteja viària sota l’empresa Transvinyots, S.L. El lideratge i la gestió d’aquesta organització li confereix un coneixement extens de la comarca, fruit de seva interrelació amb consorcis i entitats municipals i supramunicipals. També és membre del Patronat de la Residència Sant Josep de Puig-reig.
EL NOM EUDALD FELIU Actor de La Puntual
Ha estat l’al·licient perfecte per omplir el Teatre Municipal. Forma part de l’elenc de La Puntual, la companyia creada en un concurs de TV3. I aquest gener han fet L’auca del senyor Esteve a Berga. Feliu, de només 18 anys, jugava a casa.
EL MÉS LLEGIT GENER AQUIBERGUEDA.CAT
1
2
Crisi a El Tossalet: destituïda tota la direcció del centre
3
Els lloguers a Berga tindran un preu màxim a partir d’aquest febrer
Neva “amb ganes” en diversos punts de l’Alt Berguedà
LA FRASE MANEL BALCELLS Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya
“Hi haurà bufetades per venir a treballar a les noves urgències”
Tots menteixen Xavier GUAL
@xaviergual
E
l llac de Graugés és un plató (real) de cinema a l’aire lliure. “Todos mienten” és una exitosa sèrie de televisió de Movistar rodada allà. Acaben d’estrenar la segona temporada. Jo em vaig enganxar a la primera. Un assassinat, un guió enrevessat i moltes falsedats serveixen per mantenir a l’audiència pendent de
la trama durant sis capítols més. Un cadàver llençat a una pedrera apareix enterrat al costat d’una cabana vora l’aigua familiar. Pau Freixas dirigeix a un estol d’actors encapçalat per Irene Arcos i tota mena rostres coneguts. Som a l’edat d’or de les sèries i es filmen al Berguedà, allà a on (potser) mai hi succeeix res. A vegades són uns
NO HI HA
RES MÉS BO QUE
EL SARDÀ Plaça Tarascón, 6 · BERGA 4 aquí
plànols fugaços i en ocasions, com és el cas, acullen moments centrals de la filmació. Fer aparèixer en sèries i anuncis els nostres paisatges potents és cosa de Bet Sabata, la responsable de trobar localitzacions per filmar. Vegin la sèrie i identificaran llocs familiars a la vora del llac artificial. És el millor aprofitament d’una
meravella de l’estètica oculta. És un racó de pau amagat i propietat d’una misantropa. Els pressupostos de les plataformes televisives ens permeten ser part del fenomen del moment. L’aigua encantada, el solell de Queralt o un hort distòpic al Konvent poden aparèixer en qualsevol moment. Estiguin atents a les pantalles.
Cada dia tria un
BON MENÚ!!!
A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001
Tel. 93 821 39 99
aquí 5
LA FOTO
Els Patrimonis de la Humanitat fan pinya a Berga Gestors de Patrimonis de la Humanitat d’arreu d’Espanya van fer castells plegats al Cine Catalunya en una de les activitats que l’Ajuntament els va proposar en el marc de la trobada estatal que es va fer a Berga, aquest gener. Per a gairebé tots, era la primera vegada que se’ls donava l’oportunitat de formar part d’un castell. Entre la pinya, hi havia alts càrrecs del ministeri de Cultura i representants de grans festes, com les falles de València. L’endemà encara no s’ho creien. AJ BERGA
FÍGULSPÈDIA
Jaume FÍGULS
@humorjaumefiguls
6 aquí
ICS x
DOCENTS SANITARIS Hospital amb 200 treballadors
ANAR DE PART A L’HOSPITAL Ingrés amb recomanació
AVALUACIÓ DE CURES Examinar capellans
aquí 7
Participa... què?
E
Anna E. PUIG @annaepuig
l marc teòric diu que la participació ciutadana es caracteritza per fomentar un rol actiu de la ciutadania en la presa de decisions en les polítiques públiques. Fantàstic, només faltaria que no fos així! Ara bé, seguint la meva manera de fer i de ser, el meu marc mental diu que la
participació ciutadana no és un dret sinó un deure. Si els “del poble” no hi diem la nostra, el mandat popular perd l’essència i cada vegada estem més allunyats dels nostres representants que, ens agradin menys o més, són els que la majoria hi ha col·locat... I de la participació ciutadana en surt l’invent
dels pressupostos participatius, sobre plànol una idea perfecta, sobre la realitat alguna cosa grinyola... A Berga, la passada convocatòria dels pressupostos participatius, només va votar 883 persones, és a dir, el 5,61% del cens. Veurem si enguany la participació millora o empitjora, però, salvant les
propostes de cultura que més o menys poden ressonar a algú, les demés propostes, a ull nu i sense saber-ne el proposant, semblen ser de manteniment i, és clar, el poble no és tonto i per petita que sigui la part del formatget hauria de ser un retorn 100% popular, que per això participem i som ciutadanes!
Dues feres salvatges corren per Gironella David COLS @elcols
BERGUEDÀ ONLINE
D
urant la pandèmia, la natura va recuperar terreny i es va fer habitual veure feres ocupant espais urbans. Amb la tornada a la normalitat, les feres van tornar al seu hàbitat i les persones van tornar a omplir carrers i places. Però de tant en tant, alguna fauna salvatge
perd la por a les persones. Tots hem vist imatges dels porcs senglars a Collserola, remenant les escombraries. Fins i tot hem vist urbanites donant-los menjar com si fossin porquets vietnamites i tots hem pensat el mateix: això acabarà malament. Aquest gener ha tocat a Gironella. Dues feres de l’espècie Chonis
Etilicus van atacar brutalment una parella de jubilats quan passejaven. Els testimonis relaten així l’escena: “Va ser horrorós. Una de les bèsties va envestir la parella, rebolcant la senyora per terra. Quan finalment uns obrers van ajudar als jubilats, les feres van embogir. Una es va enfilar en una màquina d’obra i va ensenyar
Junts recrimina poca inversió “Només 3,8 euros de cada 10 han anat allà on havien d’anar”. Amb aquest argument, el portaveu de Junts per Berga, Ramon Caballé, ha sortit a la palestra per carregar contra el govern de la CUP i ERC per la baixa execució de les inversions previstes al 2023. Per al portaveu de Junts, “el govern ha de començar a pedalar perquè va quedar molt lluny del que va prometre”. I recepta “ordre a nivell intern”, “una planificació política” i “un acord polític per tirar-ho endavant”. Això sí, reconeix que l’any electoral pot haver empantanegat alguna inversió, però no ho excusa tot.
els pits, grunyint de forma amenaçadora. L’endemà vaig haver d’anar a l’oftalmòleg. He perdut sis diòptries del disgust”. Des de control de plagues, avisen que és probable que les feres tornin. La recomanació és clara: “Evitin-les, avisin de seguida i no les alimentin. El suc de civada les posa especialment violentes”.
LA PARAULA
Sequera 5 dels 31 municipis del Berguedà han entrat a la fase 1 d’emergència per sequera aquest febrer. Són Puig-reig, Montmajor, Montclar, l’Espunyola i Viver.
Som una empresa manresana especialitzada en la construcció i la gestió integral de projectes i obres, oferint un servei claus en mà perquè no t’hagis de preocupar de res durant la reforma. Truca’ns per més informació! Crta. de Vic, 20 Manresa | 93 872 63 60 | www.obrallar.com | obrallar@obrallar.com 8 aquí
KAP
TRANSPORT PÚBLIC
El bus fins a Barcelona, més car Aquest gener han entrat en vigor les noves tarifes de l’Autoritat del Transport Metropolità per al 2024. L’abonament més utilitzat a la comarca, el Pack Berguedà-Barcelona de deu viatges, s’encareix 5 euros i ara en costarà 31,65. L’increment és gairebé del 19%, molt
per sobre de l’increment mitjà dels títols de transport a Catalunya, que és del 6,75%. Això sí, l’abonament manté el descompte del 50%, que financen el govern espanyol i la Generalitat, i continua sortint molt més barat que el 2022, quan costava 53.25 euros.
LA XIFRA
4
Són els actes que farà la Cobla Berga Jove el 2024 per celebrar els seus 10 anys. Ara han fet un concert, a l’abril presentaran un disc, a l’estiu faran un altre concert i al novembre, la seva Festa Major.
aquí 9
BERGA
L’hospital estrena urgències És la inversió més important que la Generalitat ha fet al centre des que el va assumir i ha servit per fer “un pas important en innovació” LES NOVES URGÈNCIES de l’Hospital de Berga ja atenen pacients. Després de mesos d’obres, l’espai s’ha posat en marxa aquest febrer, a la quarta planta de l’edifici nou de l’hospital. És un espai que, fins ara, no s’utilitzava i que, amb les obres, s’ha convertit en el diamant d’un hospital que “inicia un procés de transformació”, segons paraules del mateix conseller de Salut, Manel Balcells. El departament hi ha invertit prop de 3,7 milions d’euros.
NOU ESPAI Les urgències inauguren una planta que no es feia servir
El nou espai
Les noves urgències gairebé tripliquen en espai les antigues. De 300 metres quadrats d’espai assistencial, s’ha passat a uns 800. A més, també s’ha creat una nova base assistencial del SEM que agilitza el dia a dia del personal que hi treballa, que ara té les ambulàncies a la mateixa planta, a escassos metres. Fins ara, cada cop que hi havia un servei, els equips havien de baixar escales i l’activació era més lenta. Pel que fa a les urgències, hi ha més boxs i llits d’observació: hi ha la possibilitat de diferenciar espais per a pacients en funció del seu estat, boxs polivalents i una zona per a pacients en observació. Això últim té l’objectiu de reduir temps d’espera i, així, poder alliberar els boxs abans. L’espai d’observació es pot supervisar des del control d’infermeria, que té visió panoràmica d’urgències. La sala d’espera també té millores importants respecte a l’antiga i està dividida en dos espais: per a pacients amb patologies respiratòries i per als que en presenten altres. 10 aquí
Obres també en els accessos
L
es obres al vial que porta a les noves urgències han anat a càrrec de l’Ajuntament i s’han pogut fer gràcies a la inversió del municipi i del Consell. Les obres han costat uns 200.000 euros i han servit per enderrocar la illeta de davant de l’entrada per convertir la zona en una plataforma única d’asfalt. També s’ha retallat el talús del revolt més proper a l’entrada per facilitar el gir. Finalment, també s’ha ampliat la calçada a l’inici del vial per facilitar el gir de les ambulàncies. El que no ha arribat a temps és l’escala que connecta els aparcaments d’altres plantes amb l’accés a urgències: l’Ajuntament confia tenirla a punt en les pròximes setmanes.
BERGA
Reobert l’aparcament de terra, catorze mesos després L’AJUNTAMENT de Berga ha aconseguit reobrir l’aparcament de terra que l’abril del 2022 va quedar tancat de manera sobtada. En aquell moment, els propietaris van prendre la decisió perquè l’Ajuntament no va acceptar pagar-los el lloguer que demanaven per cedir l’espai. Ara, però, i coincidint amb la inauguració de les noves urgències, l’Ajuntament s’ha avingut a oferir un lloguer per una esplanada d’aparcament gratuït, els propietaris es van presentar al concurs públic i el van guanyar. El resultat és que el pàrquing torna a estar obert
L’aparcament, ja amb cotxes, vist des de l’accés a urgències. M.C.
aquí
BERGUEDÀ
i que es recuperen més d’un centenar de places gratuïtes, molt a prop de l’hospital. Per aconseguir-les, l’Ajuntament pagarà uns 9.500 euros anuals als propietaris. I els aparcaments gratuïts se sumen a les més de 40 places gratuïtes que l’abril de 2022, quan el pàrquing va quedar tancat, es van habilitar a la zona. En paral·lel al concurs pel pàrquing de l’hospital, l’Ajuntament va fer-ne un altre per llogar una esplanada a tocar de Santa Magdalena. En aquest cas, però, el concurs ha quedat desert i caldrà buscar alternatives o bé fer un nou concurs, més atractiu.
MITJA PÀGINA
El text i gràfics que no sobrepassin aquesta mida, per evitar que es tallin 165x115 mm Aquesta mida és la que sortirà impresa a la revista 180x130 mm 5 mm de sang, la imatge del fons ha d’arribar fins a aquesta mida 190x140 mm aquí 11
Fa gairebé un any que és al capdavant de l’Hospital de Berga i confia que les noves urgències tot just siguin el principi de la metamorfosi del centre TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica
A
ntònia Baraldés és la gerent de l’Hospital de Berga des del març passat. En menys d’un any al capdavant del centre, les ha passat de tots colors. Quan tot just s’estava adaptant al nou càrrec (abans d’assumir la gerència, era la directora assistencial des de finals del 2020), va esclatar el cas de la falsa metgessa. Ara, però, a punt de fer el primer any al timó, li ha tocat viure l’altra cara de la moneda: l’hospital acaba d’inaugurar unes urgències que feia anys que es reivindicaven i que capgiren com un mitjó el nivell d’atenció que es podia donar fins ara. Per què eren tan necessàries les noves urgències? És el clic que necessitàvem. Durant molts anys s’ha hagut de treballar amb espais molt petits. Fent molt bona feina, eh? Però amb unes limitacions molt importants. Ara el personal passa a treballar en millors condicions i això ho nota tothom, professionals i també pacients. Com ho notarà el pacient? Doncs veurà que hi ha uns espais molt més confortables, lluminosos i pensats molt més per a les seves necessitats. Si necessita estar en observació podrà fer-ho en espais molt més adequats. Fins ara també es feien els tractaments, però potser s’havien de fer en un passadís perquè no hi havia més espais. La sala d’espera nova també és més àmplia, generosa, amb vistes. L’aparell de radiologia és d’última generació i fa unes proves perfectes. Les eines són millors i el pacient sent que l’estan atenent millor. L’accessibilitat també hauria de ser un plus. Home, per fi! Només pel simple fet d’arribar a peu pla i trobar portes automàtiques, ja és una altra història! A banda, estem revisant tots els circuits interns de l’hospital i també aprofitem les noves urgències per aplicar canvis organitzatius com ara el personal d’infermeria, que passa a fer torns de 12 hores. I això? De quantes hores eren, fins ara? Ara hi havia els tres torns clàssics: matí, tarda i nit. Però els propis professionals ens van demanar el canvi. Els nous torns els donaran més temps per compaginar-ho amb la seva vida. Vam analitzar-ho, vam veure que era possible i ho vam acceptar. És important tenir aquesta sensibilitat pels professionals, també. Tot ajuda. Tornem a urgències. El nou espai implica més personal? Sí, és evident. Tripliquem en metres quadrats. No ho podem fer amb la mateixa gent. De mitjana, passem a tenir tres metges de dia i dos de nit (ara, eren dos i dos) i 11 persones d’infermeria (en teníem 8). És complicat trobar gent per treballar aquí? És el repte més important que tenim: fer que siguem atractius. L’hospital hi té gran responsabilitat, però la comarca també. Si no ens hi posem tots, no ens en sortirem. L’hospital necessita que el talent vingui, li agradi i es quedi. Sovint ens passa que venen, es formen, creixen i se’n van perquè a les ciutats els ofereixen millors condicions. I tenim un repte que no té perquè 12 aquí
anar de diners. I de què va, doncs? De crear un entorn llaminer perquè la gent hi vingui a treballar. Ho he demanat directament als alcaldes. També deies fa uns dies als alcaldes que cal un reforç de la confiança cap a l’hospital. La gent del Berguedà ha de creure en el seu hospital. Com a tots els centres hi ha coses a millorar. Si hi ha coses que no funcionen, les hem d’identificar. Si sents que la teva assistència no ha estat adequada, explica-ho. Però explica’m-ho a mi, no al forn de pa o a les xarxes. Nosaltres no ho volem tapar, ho volem solucionar. Però ho hem de saber per poder-ho fer. El conseller de Salut deia en la presentació de les urgències noves que hi hauria “bufetades” per treballar-hi. Tant de bo tingui raó, però és d’hora encara, per dir-ho. Li vas demanar al conseller més inversions, que no s’acabi l’aposta amb les urgències. I parlaves de dues grans prioritats: quiròfans i ressonàncies. Efectivament. I tot el pla d’espais que dibuixa l’hospital del futur i que ens ha de servir per ordenar els serveis millor. Però sí: ens convé molt reformar el bloc quirúrgic. Estem treballant en uns quiròfans de fa 40 anys. Hi ha vegades que ens trobem que hem de reparar coses i hem de suspendre intervencions. Renovar un quiròfan tan vell és complex, cada vegada que calen reparacions. I les ressonàncies? Les tècniques diagnòstiques han anat evolucionant. I les ressonàncies cada cop s’utilitzen més. La prova és que cada any 2.200 pacients d’aquí han d’anar a Manresa a fer ressonàncies. Estem engreixant una empresa privada. I, si ho comptes, en dos o tres anys tindríem amortitzat el preu del que ens costaria. Ho hem demanat al CatSalut; primer ens deien que no, ens vam barallar, vam presentar números i al final sembla que els hem convençut. Sobre tecnologia, a la presentació de les urgències parlaves d’un nou projecte d’atenció de malalts crítics que es testarà a Berga. Sí. És una gran notícia. El CatSalut va detectar la necessitat de fer alguna cosa així durant la pandèmia: hi havia malalts crítics en hospitals com el nostre i no podíem derivar-los a UCIs perquè no hi havia llits. El projecte que plantegen és un sistema a través del quan ens poguem connectar a l’instant a l’UCI referent perquè el pacient, des del minut zero, tingui un suport expert. Ara ja es fa per telèfon, però el nou projecte ho agilitza tot i millora la connexió entre centres. I es provarà a Berga. Com és això? Sí. Van designar un centre pilot per implementar-ho i analitzar com funciona, i aquest centre som nosaltres. A partir d’aquí, l’estendran arreu del país. Però si tot va bé, a Berga començarem aquest abril. Ostres, és ja, això, eh? Sí, se’ns gira una feinada de Cal Déu, però ho farem, i tant que sí.
“L’hospital necessita que el talent vingui, li agradi i es quedi, i això també depèn de la comarca”
Antònia Baraldés aquí 13
BERGA
CRISI D’HABITATGE
760 PISOS BUITS (I 364 MÉS ON NO S’HI FA VIDA) I tot, en un moment en què la demanda d’habitatge puja i no hi ha oferta de lloguer
BERGA té 760 pisos buits, un 8,4% del total, i 364 més on pràcticament no s’hi fa mai vida, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Les xifres es calculen a partir del consum elèctric. Els pisos que no superen el llindar mínim —és a dir, on no s’encén mai ni una bombeta— es consideren buits. Els pisos que no arriben als 250 kWh de consum es diu que tenen un “ús molt baix“: això vol dir que algú hi entra de tant en tant, però ni tan sols es poden considerar segones residències. I els que consumeixen entre 250 kWh i 750 kWh són habitatges amb un “ús esporàdic“; per exemple, els pisos de cap de setmana. Per considerar-se “habitatges habituals”, cal que gastin més de 750 kWh.
Pisos on calen inversions
3 PISOS AL MERCAT Les immobiliàries no tenen pisos de lloguer perquè els propietaris no poden adequar-los 14 aquí
Això és especialment greu en un moment en què la demanda d’habitatge puja per l’augment de població, pràcticament no hi ha oferta de lloguer —a Idealista, 3 pisos— i els preus estan en màxims històrics. Fonts del sector immobiliari expliquen a l’Aquí Berguedà que molts d’aquests pisos buits es concentren al barri vell, són en edificis antics i requereixen una inversió important abans de poder-
los llogar. Hi ha propietaris que no la poden assumir, i prefereixen tenir-los tancats.
285 pisos de grans tenidors
Però aquí s’hi sumen també els pisos de grans empreses: sobretot, bancs, que se’ls van quedar quan els propietaris anteriors —promotors immobiliaris o particulars— no van poder pagar els préstecs o les hipoteques després de la crisi econòmica del 2008. Segons dades de l’Institut Català del Sòl, divulgades per Crític, a Berga hi ha 285 pisos a mans de grans propietaris, dels quals 66 són de particulars i 139 d’empreses.
Perseguir propietaris
Tant l’Ajuntament com la Generalitat tenen en vigor impostos per castigar els grans propietaris de pisos tancats, però han tingut moltes dificultats per cobrar-los. El govern recapta 10 euros per m2 per cada pis tancat —un pis de 100 m2 pagaria 1.000 euros l’any—, però, a Berga, el 2022, només van pagar l’impost 12 grans tenidors, que tenien en total 35 pisos, segons dades consultades per l’Aquí Berguedà.
La pressió de l’IBI
A Berga, l’Ajuntament va aprovar el 2020 que els propietaris de pisos buits paguessin un 50% més d’IBI.
La situació també és crítica a la resta de la comarca: a Cercs, un de cada 4 pisos està buit; i a la Pobla, gairebé un de cada 3
La majoria de pisos buits són al barri vell i necessiten inversió abans de posar-los al mercat. A. CAMPRUBÍ
10 pobles amb més segona residència Un terç dels domicilis del Berguedà ja són segones residències: hi ha 8.329 pisos o cases que són per al gaudi dels caps de setmana o de les vacances, i no pas habitatges útils per a la població local, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En deu municipis, les segones residències ja superen el 50% del total d’habitatges: hi ha més cases de cap de setmana que per als residents habituals. Això
tensa el mercat de l’habitatge sobretot a l’Alt Berguedà. El cas més extrem és el de Castellar de n’Hug: hi ha 205 pisos o cases de cap de setmana (74,3%) davant de només 71 residències habituals. Segueixen en el rànquing, Gósol (67,9%), Gisclareny (65,1%), Saldes (61,6%), Sant Jaume de Frontanyà (56,4%), Borredà (54,6%), Vallcebre (53,1%), Castell de l’Areny (53,0%), Cercs (52,8%) i la Pobla de Lillet (52,1%).
La situació és més complicada a l’altra banda del túnel del Cadí: al Berguedà, en conjunt, un terç dels habitatges són segones residències; a la Cerdanya, gairebé dos terços (63,3%), amb el cas extrem de municipis com Fontanals, Alp, Prats i Sansor i Bolvir, al voltant del 80%. Això ha disparat el preu de l’habitatge, i es nota fins i tot a la capital, Puigcerdà, on els pisos són, de mitjana, gairebé 200 euros més cars que a Berga.
Però fins el 2022, el recàrrec no s’havia pogut aplicar, perquè costava fer els càlculs: calia fer un cens a partir del padró i els consums d’aigua. Fa un any, el regidor Marià Miró va prometre al ple que el recàrrec es començaria a cobrar el 2023: “Hem fet tota la feina que havíem de fer”. Les ordenances per al 2024 contemplen, però, que el 50% extra s’aplicarà només als grans amos d’almenys quatre pisos, i sempre que es demostri que el pis fa més de dos anys que està tancat.
La situació a la comarca
Berga, Gironella, Puig-reig, Bagà, Avià, Cercs, Casserres i la Pobla de Lillet sumen 2.420 habitatges tancats, segons l’INE. La situació és especialment greu a Cercs, amb un 25,7% de pisos buits, i a la Pobla, amb un 29%. Bagà és el poble amb més proporció d’habitatges d’”ús esporàdic“, un 17,4%, per l’efecte de les residències de cap de setmana.
aquí 15
BERGA
Representants del ministeri de Cultura (a l’esquerra), reunits amb l’alcalde i la tècnica de Festes, a Berga, aquest gener. AJ BERGA
El ministeri s’obre a la Patum L’Estat es presta a “fer les reunions que calgui” per implicar-s’hi més LA TROBADA de Gestors del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que s’ha fet aquest gener a Berga ha evidenciat la bona sintonia que hi ha entre l’Ajuntament i el ministeri de Cultura espanyol. El director general de Patrimoni Cultural i Belles Arts del ministeri, Isaac Sastre, ha dit des de Berga que les relacions amb el govern de la ciutat són “magnífiques” i ha estès la mà a estudiar col·laboracions amb la Patum: “Farem totes les reunions que siguin necessàries per veure en què podem contribuir perquè se segueixi fent la festa de la Patum de la manera com tots entenem el patrimoni”. Una representació del ministeri encapçalada per Isaac Sastre va aprofitar la trobada per reunir-se a porta tancada amb l’alcalde, Ivan Sànchez, i la tècnica de Festes, Marta Planas, per 16 aquí
tractar diferents qüestions relacionades amb la difusió, la protecció i el finançament de la Patum. I és que l’alcalde va deixar clar sempre que va sortir a la palestra durant les jornades que un dels grans reptes de futur de la festa és el finançament: “Els costos de tot cada cop són més elevats”. Sànchez també es va referir a “la salvaguarda” i al fet que “cal treballar per protegir unes festes que són vives i que, com la societat, han d’evolucionar, però sense perdre l’essència”.
“Bon moment” pel consens
També va ser a les jornades la directora general de Cultura Popular de la Generalitat, Adelaida Moya, que coincideix que la trobada pot “afavorir a l’entesa per implementar mesures complementàries a les que ja s’estan fent a La Patum”. Moya va recordar que des de
anys la Generalitat ja La trobada fahauns establert un finançament estable cap a la festa i va de gestors animar el govern espanyol a fer el pas: “És complicat mantenir la Patum i cal que totes evidencia les administracions hi posin el seu gra de sorra”. la bona A més, la directora general va insistir que és el moment sintonia ideal per aconseguir-ho: “Hi ha un bon diàleg tant entre el amb el ministeri com amb l’Ajuntament, un bon clima d’entesa, i és un bon moment ministeri i per trobar punts de consens”. el govern de 80 gestors, a Berga Tot plegat va passar enmig Berga d’unes jornades que van portar a Berga una vuitantena de representants de patrimonis culturals i immaterials de la humanitat d’arreu d’Espanya. Van parlar de reptes i també van endinsar-se en la cultura berguedana, visitant museus de la comarca i fent un taller de castells al Cine Catalunya.
BERGA
L’Ajuntament proposa sentit únic a la carretera del castell El canvi hauria d’anar lligat a una millora del vial que porta al polígon L’AJUNTAMENT DE BERGA ha plantejat al departament de Territori transformar la carretera del Castell de Sant Ferran en una via de sentit únic que permeti als vehicles que venen de la C-16 connectar amb la carretera que porta a Sant Llorenç. El sentit seria d’est a oest, és a dir, des de La Cabana fins al trencant per anar a Queralt. El canvi aniria lligat a una millora del vial que connecta la carretera de Sant Llorenç amb el polígon de la Valldan. Així ho va plantejar fa unes setmanes el regidor Moisès Masanas, en la darrera trobada amb el departament. Segons ha pogut confirmar l’Aquí Berguedà, la proposta de la capital del Berguedà pretén centrar esforços a millorar els vials actuals, en lloc de fer-ne un de nou, una idea que la Generalitat ha sotmès a estudi per analitzar la viabilitat.
La carretera del castell, de doble sentit i amb revolts, passaria a ser un vial d’est a oest. AQUÍ BERGUEDÀ
MÍNIM IMPACTE Berga defensa que no cal cap carretera nova al polígon
L’opció menys agressiva L’Ajuntament de Berga
defensa que convertir la carretera del castell en una via de sentit únic ja milloraria exponencialment la seguretat. I també sosté que el polígon és capaç d’absorbir el trànsit de vehicles que venen de Capolat i volen agafar la C-16, o viceversa. Això sí, reconeix que calen millores a la carretera. Moisès Masanas defensa que la proposta és la menys agressiva amb l’entorn i
soluciona les problemàtiques actuals: “Si vens de Capolat i vols anar a la C-16, podries baixar pel polígon; i si vols entrar a Berga, podries fer-ho pels Pedregals”. Masanas, a més, afegeix que “el vial nou no cal” i que “tot i que sempre hi ha algun veí que pot sortir-ne perjudicat, és una idea que creiem que beneficia la majoria”. Ara, però, cal que la Generalitat també s’hi posi de cara.
CONTINGUT ESPECIAL JUNTS PER BERGA
Residència, present i futur
Traslladar la residència a l’Hotel Berga Park pot agradar més o menys, però és prioritari planificar el futur Ramon CABALLÉ
Junts per Berga
P
er entendre on som cal analitzar d’on venim. Durant aquests anys, hem vist passar tres models diferents de gestió i cap model ha servit per tenir una residència eficient i que garanteixi la millor atenció a les persones.
L’equip de govern groc (CUP i ERC), després del fracàs de la regidoria de Municipalitzacions, s’ha empassat el gripau i ha apostat per una gestió indirecta. Perquè de res serveix estar agafat a la ideologia del ferro roent evitant la col·laboració publicoprivada, quan aquesta serà clau per tenir un servei d’atenció a les persones de qualitat. Des de Junts celebrem el cop de timó, però creiem que arriba
tard. Si els mecanismes interns ho permeten, sent optimistes, la gestió indirecta serà efectiva l’any 2025. Cal mirar el futur, i per això vam proposar al ple estudiar el trasllat de la residència a l’edifici de l’Hotel BergaPark per tres motius: - En breu, l’Ajuntament recuperarà la titularitat de l’Hotel i és necessari definir els usos de l’edifici. - Situar les persones al centre
perquè treballadors i usuaris puguin gaudir d’espais moderns i funcionals. - L’Hotel té una capacitat de 90 a 100 usuaris. És el nombre de places òptim per garantir la qualitat assistencial i la viabilitat econòmica. Finalment, la proposta pot agradar més o menys, però per nosaltres és prioritari definir i planificar el futur perquè Berga tingui una residència de primer nivell.
aquí 17
BERGA
BeGI insisteix amb l’estació a la Font del Ros, però cedeix Els independents proposen que també es faci un baixador a la rasa NOVA PROPOSTA per a l’estació d’autobusos de Berga. Aquesta vegada qui la fa és el grup municipal de Berga Grup Independent i la presenten com “una opció de consens” per encaixar els arguments de tots els grups i per desencallar el projecte. BeGI insisteix amb l’estació a la Font del Ros i que es recuperi el projecte del 2016, però ara —i per convèncer més grups— hi afegeix el baixador a la rasa dels Molins.
Dues funcions diferents
La idea de BeGI és que totes les línies de bus regulars —les que van i venen de llocs com Manresa, Barcelona, Vic o Llívia— només parin a la Font del Ros, mentre que el baixador de la rasa dels Molins es reservi al bus urbà, els taxis i també per a autocars que necessitin carregar o descarregar grups particulars de manera puntual. Al baixador, també hi hauria lavabos, oberts als usuaris del parc. A banda, la novetat respecte al projecte d’estació és la dimensió: el baixador només ocuparia una banda del Pere III, la sud, i es descartaria la idea de tenir busos aturats a banda i banda del carrer. El preu també és un factor important. BeGI defensa que fer l’estació a la Font del Ros és molt més barat que fer-la
1 Un baixador complementari Seria a la rasa dels Molins i serviria pel bus urbà, els taxis i expedicions puntuals
2
a la rasa dels Molins i que, ni sumant-hi el cost del baixador (uns 600.000 euros), s’arribaria als 3,8 milions que costaria fer-la a la rasa.
Els veïns, de cara
Fonts de l’associació de veïns de la rasa dels Molins han dit a l’Aquí Berguedà que la idea els sembla bé. Això sí, hi po-
sen condicions: que primer es faci l’estació a la Font del Ros o, com a mínim, que es facin les dues coses alhora; i que el baixador només sigui per a expedicions discressionals, ja que entenen que això no complicaria la mobilitat i endreçaria els serveis puntuals que, ara, paren en altres punts de la ciutat.
L’estació, a la Font del Ros Hi hauria set andanes i hi farien parada totes les línies regulars, tal com diu el projecte del 2016
3 Un preu assumible BeGI calcula que el cost de l’estació i el baixador, junts, és similar al del projecte a la rasa
Judit Vinyes i Lluís Minoves van presentar la idea de BeGI com “una solució de consens”. MARC CANTURRI
El PSC té una proposta per fer-la al parc de les Aubes El PSC ha treballat un altre projecte i té previst presentar-lo a la resta de grups en les pròximes setmanes. Després, el faran públic, però d’entrada el portaveu del grup, Abel Garcia, ja ha avançat a l’Aquí Berguedà que proposaran 18 aquí
l’estació al parc de les Aubes. És la zona verda que hi ha entre el pàrquing de la Font del Ros i la benzinera. Això sí, Garcia no es tanca en banda i s’avé a negociar amb BeGI per casar les dues propostes i fer-ne una.
Sobre la idea de BeGI, el govern ha dit que la valorarà, tant des del punt de vista polític com tècnic. Això sí, el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, ha matisat que els canvis urbanístics seran necessaris a tot arreu i que
tornar a canviar de lloc allargarà més el calendari. Per la seva banda, Junts continua defensant el vial a la rasa dels Molins. Això sí, si no és possible, s’avenen a negociar altres zones en “una oportunitat per trobar un nou consens”.
VENDA
C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
G18006 OLVAN
ATENCIÓ!
ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA
Finca rústica de 21,5 ha. de cultiu i bosc. Casa habitable de 306 m2 amb llum i aigua pròpia. Opció a aigua de xarxa, i coberts annexes. Situació i vistes excel·lents. Molt bon accés. PREU: 380.000€ – ZONA C17555 BERGA PL. TARASCÓN
– ZONA C17219 BERGA PISCINES
DE D17781 GUARDIOLA BERGUEDÀ
Pis de 95 m2 aprox., compost per menjador amb llar de foc, cuina, 4 habitacions (2 dobles i 2 individuals), bany complet i lavabo, cambra de rentar amb caldera de gasoil, traster amb dipòsit pel gasoil i balcó. PREU: 99.000€
Pis en exclusiva de 50 m2 aproximadament, compost de cuina-menjador, rebost, 2 habitacions dobles, bany complet amb plat de dutxa, galeria amb sortida a la terrassa. PREU: 65.000€
Pis de 70 m2 aproximadament, compost per menjador amb sortida al balcó, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), i bany complet amb plat de dutxa. PREU: 55.000€
D17548 CAL ROSAL
D17411 CAL ROSAL
D17585 PUIG-REIG
Pis de 80 m2 aproximadament, compost per menjador estar, cuina, tres habitacions ( dues dobles i una individual), bany complet i balcó. Amb possibilitat de posar estufa de llenya o pellet. PREU: 60.000€
Pis amb molta vista, de 70 m2 aproximadament, compost per menjador, cuina, rebost, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany amb plat de dutxa, cambra de rentar i balcó. Calefacció elèctrica. PREU: 70.000€
Dos pisos de 200 m2 aprox., per reformar amb gran Terrassa. Pis gran: rebedor, menjador, cuina, 4 habitacions (2 dobles i 2 individuals), bany complet i balcó. Pis petit: rebedor, menjador, cuina, 2 habitacions i bany complet. PREU: 125.000€
G14982 FÍGOLS
– ZONA E16330 BERGA ESTASELLES
F17125 CAL ROSAL
– G17945 GUIXERS LA CORRIU
G18057 OLVAN
G17266 SALDES
Sisena part indivisa d’una finca de 25 ha de cultiu o bosc. Amb llum per posar comptador. Ideal per pastures, vedat, cultiu tòfones, instal·lació panells solars, etc. Possibilitat de comprar la totalitat de la finca. PREU: 16.000€
Finca rústica de 24,6 ha. de cultiu o pastures i bosc. Casa en runes segons el catàleg de masies. Accés a través de carretera asfaltada. PREU: 190.000€
Finca rústica de 4,2 ha aprox. amb casa de pedra de 120 m2 aprox., s.c., completament moblada, composta per sala, cuina-menjador amb llar de foc, 3 hab. dobles, bany complet i ampli porxo. Casa sostenible. BAIXADA DE PREU. 295.000€
– H4267 GIRONELLA ZONA INSTITUT
F18023 CASSERRES
– G17939 GUIXERS LA CORRIU
Unifamiliar 220 m2.PB: garatge, Casa de dues plantes de 90 m2, Finca rústica de 40 ha. totals. rebedor i despatx. 1P:menjador, amb PB: rebedor, menjador Aprox. 22 ha. són de cultiu i llar de foc, cuina, balcó, lavabo i amb llar de foc, saleta amb llar pastures, la resta bosc i cambra. 2P: 3 hab. i 2 banys. 3P: de foc, cuina, rebost, habitació erm-matoll. Casa de pedra de sala d’estar, llar de foc, terrassa, 2 de caldera i jardí. P1: amb tres 550 m2 aprox., a reformar. Pis de 95 m2 amb molta vista, compost per menjador amb molta llum, cuina, tres habitacions hab. ind. i bany. Altell: Sala habitacions (dues dobles i una Pellisser de pedra de 250 m2 d’estar, traster i solàrium. individual), bany complet i aprox., a reformar. Aigua i llum. (2 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo, galeria interior i balcó. PREU: 148.000€ PREU: 299.000€ terrassa. PREU: 125.000€ PREU: 395.000€
Parcel·la de 524m2, per construir xalet, amb tots els serveis. PREU: 90.000€
Casa de 180 m2 reformada amb 3 plantes. Baixos: rebedor, sala d'estar, bany i quarto de caldera. Planta 1: 3 hab. dobles i bany. Planta 2: hab. doble, bany, menjador i cuina. Planta 3: sala d'estar i terrassa de 25 m2 aprox. PREU: 145.000€
– ZONA I17639 BERGA RASA CANYET Traster /garatge de 26 m2., enrajolat, ideal per motos o magatzem. PREU: 7.000€
– I17954 BERGA ZONA BOMBERS Local comercial de 140 m2 a la planta baixa i altell de 25 m2, ideal per qualsevol mena de negoci. PREU: 80.000€
Sisena part indivisa d’una finca de 32 ha de cultiu, bosc i erm amb font o manantial. Ideal pastures, vedat, instal·lació panells solars, etc. Possibilitat de comprar la totalitat de la finca. Bon accés, carretera asfaltada. PREU: 18.000€ – ZONA L17777 BERGA FONT DEL ROS Àmplia plaça de pàrquing, amb molt bon accés. BAIXADA DE PREU. 10.000€
aquí 19
BAIX BERGUEDÀ
La variant de Sagàs, en marxa Aquest gener s’ha començat a fer la carretera (nova del tot) amb la previsió que s’acabi en uns 15 mesos i s’hi inverteixin 7,2 milions Carretera cap a la Quar
Ajuntament de Sagàs
Cal Rovira
Enllaç amb C-62 actual El traçat de la nova variant passarà pel nord de l’actual C-62, a uns pocs centenars de metres i per l’altra cara de l’Ajuntament. AQUÍ BERGUEDÀ HA COMENÇAT la construcció de la variant de Sagàs, el tram de C-62 que fa deu anys va quedar pendent i que, fins ara, no s’ha pogut desencallar. La carretera serà completament nova i solucionarà diversos problemes: esquivarà els revolts de Sagàs, farà una carretera molt més ampla i desviarà els cotxes d’una carretera que passa a tocar de moltes cases. Les obres van començar a mig gener i es preveu que s’allarguin uns 15 mesos. És a dir, que haurien d’estar enllestides pels volts de Sant Jordi del 2025. La variant costarà uns 7,2 milions i farà 2,8 quilòmetres.
De 6 a 10 metres d’amplada L’actual tram de C-62 a Sagàs 20 aquí
té 6 metres d’ample, molts revolts i canvis de rasant. L’alcaldessa de Sagàs, Sílvia Triola, hi afegeix que és “un tram que s’estreny de cop” i hi ha hagut accidents importants, un fet que “preocupa molt” a la zona. En canvi, la nova variant serà una carretera de 10 metres i amb un punt molt diferencial respecte a l’actual: hi haurà una mitjana d’un metre entre carril i carril que separarà els dos sentits. “Millora molt la seguretat”, afirma el director general d’Infraestructures de la Mobilitat, David Prat. L’alcaldessa de Sagàs apunta, a més, que és una zona “agrícola” i “això fa que, a la carretera, hi hagi vehicles lents en temporada de sega i vehicles amb bestiar durant
tot l’any”.
Lligams entre comarques
INTERCOMARCAL Poleix el traçat de la carretera que connecta el Berguedà, el Lluçanès i Osona
El secreteri general, Marc Sanglas, destaca que la nova variant “enforteix la comunicació entre les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Berguedà” i tanca unes inversions que es van iniciar el 2008 i que “han creat lligams que abans no existien entre comarques”. L’última gran inversió a la C-62 va ser la variant d’Olost. Es va estrenar l’estiu del 2013 i va costar més de 9 milions. Amb ella, la Generalitat donava pràcticament per enllestida la carretera entre el Berguedà i Osona. Només faltava el tram de Sagàs, que semblava imminent, però ha acabat tardant una dècada.
BAIX BERGUEDÀ
I A L’OEST...
La primera millora de la C-26 serà a Montmajor La Generalitat preveu actuar en el tram fins a Pegueroles el 2024 LA NOVA C-26 entre Berga i Solsona es podria començar a crear aquest mateix any. Representants del departament de Territori de la Generalitat han dit aquest gener que el projecte per a un dels trams de la carretera està “molt avançat” i confien poder-lo licitar en els pròxims mesos. Es tracta del tros entre Montmajor i Pegueroles, que connecta l’accés al nucli de Montmajor i l’enllaç amb la futura variant de Pegueroles a Navès. “Bàsicament eixamplarem una mica el vial, farem una carretera una mica més endreçada, més recta, i la prepararem per quan arribi la connexió de Navès”, ha explicat el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat. I ha deixat clar que “és el tram que tenim més avançat i el que començarem ja”, tot i que ha matisat que “quan els veïns ho notaran de debò és quan comencem a actuar en la resta”.
L’Espunyola, el següent pas El tram entre Montmajor i Avià no està tan encaminat, però seria el següent en el calendari. “També està molt avançat, estem intentant tancar els últims serrells amb els municipis. Creiem que podrem tancar el
PREPARATIUS L’actuació és el pròleg de la nova variant fins a Navès
La C-26 a l’altura de Montmajor, a punt per la metamorfosi. A.G. projecte definitiu el 2024 i, a partir d’aquí, estudiar com ho podem calendaritzar”, ha apuntat Prat.
Avià-Berga, més secundari
Molt més verdes estan les millores entre Avià i Berga. Prat ha recordat que l’estudi informatiu inicial “no encaixava amb les necessitats traslladades per l’Ajuntament d’Avià”. I per això ara s’ha encarregat un nou estudi per analitzar les possibilitats de millora del tram de menys de tres quilòmetres que connecta Avià a la capital de comarca, amb el polígon de la Valldan a mig camí. Aquesta fase, però, és la que menys problemes ocasiona. Per això, queda en un segon pla.
La variant, a actualitzar El govern de la Generalitat va més tard del previst per començar a construir la variant entre Pegueroles i Navès, però avança. Aquest gener ha encarregat l’actualització del projecte i també la declaració d’impacte ambiental, ja que l’anterior ha caducat. Els redactors del projecte hauran de dissenyar la futura carretera principal de la zona, que tindrà uns 13 quilòmetres de longitud i que convertirà l’actual tram de revolts entre Montmajor i Navès en una via secundària. El govern preveu destinar 21 milions d’euros
a l’actuació i, ja d’entrada, destina més de 300.000 euros a l’encàrrec de la redacció del projecte. Els encarregats de fer el projecte hauran de “maximitzar la integració de la carretera en l’entorn” i tenir en compte especialment “la tipologia de les interseccions i els camps dividits per la futura via”. La redacció del projecte es preveu que duri uns deu mesos. Per tant, no serà fins a finals d’any, que el departament de Territori tindrà el projecte sobre la taula i podrà començar a pensar en com i quan executa l’obra.
aquí 21
BAIX BERGUEDÀ
Un trenet per anar a Pedret? Cercs i Olvan veuen amb bons ulls que Cal Rosal sigui la via d’accés a Pedret i que el principal mitjà de transport sigui un tren elèctric LA MASSIFICACIÓ a Pedret els mesos d’estiu torna a entrar en escena. L’alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, demana “que s’hi comenci a pensar” per tal que les administracions arribin a l’estiu amb la feina feta i amb eines per controlar-ho. Creu que Cal Rosal és un bon punt de recepció de turistes per l’esplanada que té a tocar de la via verda que connecta amb Pedret: “És on hi ha comerços, restaurants, un aparcament ampli i una illa per llençar els residus”. L’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat, ho veu amb bons ulls. Això sí, tots coincideixen que, per fer-ho, és necessari complementar-ho amb un servei de transport sostenible.
L’exemple andorrà
“Una possibilitat és el que fan a la Vall d’Incles, a Andorra: tenen la mobilitat reservada a veïns i els turistes es desplacen amb un trenet elèctric que mou entre 16 i 20 persones”, apunta Prat a l’Aquí Berguedà. L’alcalde d’Olvan tampoc descarta el lloguer de bicicletes. El que té clar és que “no podem permetre el pas rodat per una via cada cop més utilitzada per la gent” i que “cal millorar la seguretat viària als túnels”.
Berga tallarà l’accés
Els Bombers han demanat a l’Ajuntament de Berga que
Banyistes arribant a peu a Pedret, l’estiu passat, davant la prohibició d’accedir-hi en cotxe. ACN
A TRES BANDES Berga, Cercs i Olvan s’avenen a trobar solucions per resoldre la massificació
torni a tallar l’accés a Pedret des de l’institut, com ja es va fer l’estiu passat. Ho reclamen “per temes d’incendis i seguretat”. L’alcalde, Ivan Sànchez, ho dona per fet i, per tant, es tornarà a sancionar aquells qui incompleixin el tall. L’estiu passat es van posar més de 370 multes.
Taxis des de l’institut?
Per evitar aquesta allau de multes i per oferir alternati-
ves, l’Ajuntament plantejarà al gremi dels taxistes que, en moments puntuals de l’estiu, puguin tenir una parada a prop de l’institut. La proposta —diu l’alcalde— “és molt embrionària i s’ha de negociar amb els taxistes”, però seria una alternativa per mitigar el problema. Des de Cercs, l’alcalde proposa que, a més, el bus urbà de Berga arribi a Pedret, almenys els dies de més afluència de persones.
La neteja, l’altre gran maldecap dels ajuntaments L’alcalde de Cercs també apunta que cal combatre l’altre gran maldecap de l’estiu a Pedret: l’incivisme. I aquí, diu, els ajuntaments hi seran, però “també cal la implicació del Consell”. D’entrada, Malagarriga reclama que els 22 aquí
contenidors es buidin més sovint: “No pot ser que un contenidor es deixi omplir de divendres fins dilluns”. Malagarriga també demana que s’hi col·loquin lavabos ecològics portàtils i que es netegin sovint per evitar que “la gent vagi
de ventre darrere els boixos”. Hi ha molts serrells per tractar abans de l’estiu, però els alcaldes ja han intercanviat les primeres impressions i s’avenen a començar a negociar. “Segurament ja anem tard”, admet
Sebastià Prat, des d’Olvan. Però es compromet a afrontar-ho i a parlar-ne amb els altres governs implicats per arribar a l’estiu amb mesures consensuades i a punt per aplicar. Tot, per evitar retrobar-se amb problemes del passat.
BAIX BERGUEDÀ
Premi Ràdio Associació per a Josep Genescà El director de Ràdio Puig-reig, reconegut per crear el Fòrum 10 ELS 24NS PREMIS Ràdio Associació han reconegut el fundador i actual director de Ràdio Puig-reig, Josep Genescà. La històrica veu de la ràdio al Baix Berguedà ha estat distingida per “haver impulsat, des del 1991, el debat i la divulgació de la radiodifusió a través de
43 ANYS Han passat des que Genescà va crear Ràdio Puig-reig
Genescà va rebre un Premi Nacional de Comunicació, el 2008. CEDIDA l’organització del Fòrum 10 de Comunicació”. El jurat li ha concedit una de les tres mencions d’honor de l’edició, juntament amb Carles Pérez, locutor i guionista de Catalunya Ràdio, i Carles Godó, la veu institucional de RAC1. En declaracions a l’Aquí Berguedà, Genescà ha dit, emocionat, que “ és un premi a la constància, però també a la complicitat”. I sobre això últim, el director de Ràdio
Puig-reig s’ha recordat de “totes les persones que han vingut al Fòrum 10, tant els ponents com els oients, i també a la ràdio”. A banda, ha afegit que “el Fòrum 10 ha estat capaç de sobreviure en moments molt complicats per a la comunicació” i ha reivindicat que “mai no s’ha deixat ningú de banda i s’ha intentat fer lloc a tots els mitjans”. A més, diu, el premi també és “un reconeixement a la comunicació local”.
rics en fitosterols o esterols vegetals, que es poden trobar en aliments d’origen vegetal, com verdures, hortalisses o l’oli d’oliva. Els fitoesterols són molècules amb una estructura semblant al colesterol, els quals tenen la propietat d’impedir part de l’absorció del colesterol a nivell intestinal i així ajudar a eliminar-lo. Els vegetals, a part de contenir esterols, també són molt rics en
fibra, i aquesta contribueix també molt favorablement a l’eliminació d’una part del colesterol de la dieta a través de les deposicions. Així, quants ous es poden consumir a la setmana? Aquesta potser és una de les preguntes més formulades al voltant de l’ou. Actualment es recomana el consum de 3 a 4 ous repartits al llarg de la setmana, i si els acompanyem d’aliments rics en esterols i fibra molt millor.
“Un premi a la constància”
CONTINGUT ESPECIAL NUTRICIÓ
Parlem d’ous Un aliment rodó
Sandra RIBALTA
Dietista-nutricionista
L’
ou és un dels aliments més complerts que existeix, però hi ha un munt de controvèrsia al seu voltant. Què hi ha de cert i de fals? Nutricionalment classifiquem l’ou com un aliment proteic. Però també conté força greix (al voltant del 30%), el qual es troba majoritàriament concentrat al rovell. Aquest greix és bàsicament de tipus saturat i colesterol. Així doncs, l’ou fa pujar el colesterol? Si ens fixem únicament en el seu elevat contingut en colesterol, és fàcil afirmar que el seu consum provoca
l’augment dels nivells de colesterol en sang. Ara bé, l’ou, a part de greixos saturats i colesterol, conté un altre tipus de greix: els fosfolípids o lecitina. Aquests són el component principal de les membranes cel·lulars i intervenen en la digestió dels lípids i en el seu transport a través del torrent circulatori. Els fosfolípids contribueixen a disminuir els nivells elevats de colesterol LDL (colesterol dolent), i a augmentar els nivells de colesterol HDL, popularment conegut com a “colesterol bo”. Si bé l’ou és un aliment molt ric en colesterol, ell mateix es regula gràcies als fosfolípids. A part, si es vol minimitzar l’absorció del colesterol és interessant acompanyar-lo d’aliments
aquí 23
ALT BERGUEDÀ
Un milió per fer reviure l’asil El govern de Bagà busca diners per convertir l’antiga residència en un espai municipal on convisquin biblioteca, arxiu i llar d’infants L’EDIFICI SALARICH CALDERER del carrer Raval de Bagà —conegut popularment com l’asil— pot reviure. Fins fa poques setmanes, l’espai (que dècades enrere havia estat la residència municipal) era propietat de la Fundació Salarich Calderer, que no l’utilitzava ni podia fer-se’n càrrec. “El seu estat és gairebé ruinós”, admet l’alcalde, Lluís Casas. És per això que l’Ajuntament hi ha vist una oportunitat: l’ha comprat amb la idea de reformar-lo i acabar-hi portant serveis. La idea del govern —que mana amb minoria i haurà de convèncer l’oposició per ferho— és portar-hi la biblioteca, l’arxiu i la llar d’infants.
La recerca de finançament
La compra de l’edifici es va formalitzar el desembre i ara el govern està fent els estudis previs per quantificar tot el que cal fer a l’edifici per reformar-lo i portar-hi serveis. L’alcalde diu que és aviat per posar xifres, però calcula que la inversió necessària pot acostar-se al milió d’euros. Per això és imprescindible que el projecte rebi el suport d’altres administracions. Per aconseguir-ho, ja s’ha contactat amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat. I aquest gener s’ha picat una altra porta: la del govern espanyol. I, d’entrada, deixen la porta oberta. Ho va dir el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, en una visita institucional al municipi: “En alguns projectes els podrem ajudar” perquè “són idees interessants”. De fet, Prieto va destacar especialment el projecte de l’asil, que —diu— “pot atraure un conjunt d’equipaments 24 aquí
1 L’Ajuntament l’ha comprat El ple ho va aprovar per unanimitat a la tardor, però ara cal també consens per decidir l’ús
2 Finançament de fora Estan estudiant quant costarà la reforma, però l’alcalde estima que caldrà buscar un milió d’euros
3 Fer lloc a serveis públics L’opció del govern és traslladarhi l’arxiu, la biblioteca i la llar d’infants, que reclamen nou espai
L’asil és un edifici colossal en ple centre comercial de Bagà que fa anys que està en desús. MARC CANTURRI
i iniciatives que tenen un impacte directe en la vida dels veïns”. Per la seva banda, l’alcalde, Lluís Casas, és optimista, tot i que assenyala que “cal estudiar-ho bé” i, sobretot, cal convèncer més administracions: “La Generalitat i la Diputació hi han de tenir un paper fonamental, i en això estem treballant”.
Triple necessitat
L’alcalde confia que el projecte es pugui fer realitat aquest mateix mandat. L’oposició ja ha aplaudit la compra de l’espai, però ara caldrà consens per l’ús que se li dona.
De moment, però, el govern defensa que és la solució per fer lloc a la biblioteca, l’arxiu i la llar d’infants. La biblioteca està tancada. Abans era a l’institut, però el centre va haver d’utilitzar l’espai i, ara, els llibres són en un magatzem municipal. L’arxiu és a la planta baixa de l’Ajuntament, però necessita un espai més digne i ampli. I la llar d’infants fa dècades que espera una reubicació en un espai estable, però els intents per aconseguir-ho no han acabat fructificant mai. L’asil, en canvi, és un monstre en desús al mig de la zona més comercial de Bagà.
aquí 25
ESPORTS
Expulsió fulminant de la direcció d’El Tossalet Els tres acomiadats ho han posat en mans del seu advocat LA FEDERACIÓ CATALANA DE NATACIÓ ha rescindit el contracte que, des del 2018, l’unia a l’empresa berguedana Alter Sport en la gestió d’El Tossalet. Els tres socis d’Alter s’encarregaven de dirigir el gimnàs per encàrrec de la FCN. Ara, però, la Federació els ha acomiadat de manera fulminant, sense previ avís ni negociació, al·legant que no s’han aconseguit els objectius econòmics que estipulava l’acord del 2018. Els tres acomiadats (Albert Navarrete, Sandra Tristante i Joan Tuson) s’havien convertit en pilars del dia a dia del gimnàs en els darrers anys.
“Fortes pèrdues”
El Tossalet ha patit pèrdues importants des de la seva inauguració, el 2005, pràcticament cada any. De fet, l’objectiu de la FCN amb l’acord amb Alter fa sis anys era revertir aquesta situació. I si ara trenquen la relació amb Alter, defensen que és perquè continuen perdent diners —“fortes pèrdues”, en concret— i s’emparen en “la no consecució dels objectius econòmics i de gestió definits en el Pla de Negocis elaborat per Alter Sport”. Per la seva banda, els socis d’Alter han sortit al pas per “netejar la seva imatge” i 26 aquí
L’Ajuntament no hi vol entrar
E
l govern de l’Ajuntament de Berga es desmarca absolutament de la rescissió. No hi volen entrar i asseguren que “de la mateixa manera que l’Ajuntament no va dir res en l’acord del 2018 entre la Federació i Alter perquè no hi tenia res a veure, ara tampoc li pertoca”. Són paraules literals de l’alcalde, Ivan Sànchez, que, això sí, lamenta “el foc creuat entre totes dues bandes” i reclama a la Federació “que el servei se segueixi prestant amb normalitat i que no es vegi afectada una concessió que dura fins al 2030”. En la mateixa línia, durant el ple de febrer i preguntat per l’oposició, el regidor d’Esports, Guillem Canal, va assegurar que la relació amb la Federació és fluïda i que totes les parts treballen per garantir un bon servei: “Ens anem reunint. Tots fem passos amb discresió. Tenim ganes que la cosa funcioni, i bé”.
Alter Sport era a la direcció del Tossalet des del 2018. EL TOSSALET defensar-se de les acusacions, i s’han posat en mans dels seus advocats. Asseguren que “la darrera paraula en la presa de decisions” l’ha tingut sempre la FCN i que ells només “assessoraven i feien propostes estratègiques” que sovint es desestimaven. Sobre això últim, Alter Sport assegura que la Federació ha deixat escapar “desenes de milers d’euros anuals d’ingressos”, negant-se a “complir amb els acords signats amb Alter”, descartant activitats pactades amb els directors i perdent “una gran quantitat d’usuaris/es d’Alter” que les feien a l’antic gimnàs i que haurien vingut a El Tossalet, si els mateixos monitors hi impartien les sessions.
Tanmateix, Alter defensa que la seva arribada va ser “un revulsiu de creixement d’usuaris molt important” i un factor clau per a l’equilibri pressupostari pretès pels propietaris. I apunten que, si no s’ha arribat als objectius, és, en bona part, per “la gestió errant des dels inicis” de la FCN.
Estratègia per eliminar-los? A banda, els membres d’Alter Sport veuen la rescissió del seu contracte com una estratègia per “eliminar-los com a competència” i també com una eina de pressió cap a l’Ajuntament perquè rescindeixi el contracte i la Federació pugui deixar l’equipament esportiu.
ESPORTS LA FRASE
SERGI TORRABADELLA Org. del Torneig Ciutat de Berga A X (antic Twitter), el dia que es va anunciar la participació del Betis en el torneig.
EL PODI GONÇALO SOUSA
CE BERGA
“És un torneig de primer nivell nacional; gaudim-lo i valorem-lo”
LA IMATGE
Atleta del JAB Berga
Classificat pel mundial, després d’una brillant actuació al campionat d’Espanya de cros per federacions autonòmiques. L’atleta del JAB va acabar quart en la categoria sub-20, a tocar del podi, i va formar part de l’equip de Catalunya, que va endur-se la medalla de plata per seleccions.
El Berga, campió d’Hivern de Segona Un solvent inici de 2024 ha permès al primer equip del Berga tancar la primera volta com a líder en solitari del grup 4 de Segona Catalana. Els berguedans s’han refet de la derrota al camp del Sant Feliu amb dos triomfs seguits per tancar volta més amunt que ningú.
La verdor arriba als peus del Picancel
@marccanturri
futbol és un punt de trobada intergeneracional. Als infants els agrada anar a veure el futbol quan els verds-i-blancs juguen a casa. I als veterans, també els agrada presenciarho per comentar cada jugada. I aquest febrer aquest clima de bonança social s’ha consolidat amb la cirereta del pastís. Una cirereta que confirma que, més enllà de la implicació social, també hi ha la política. L’Ajuntament,
convençut que el futbol és un dels motors del poble, ha trobat la via per posar gespa al camp i deixar enrere l’època de la terra. La verdor ja llueix als peus del Picancel, embelleix la zona esportiva i desplega un ventall d’oportunitats de futur per al club. I tot, ho han fet sense fer soroll: mentre en altres llocs no gaire llunyans els anuncis es contraresten amb gerros d’aigua freda
MARIA ANGELS ´
Marc CANTURRI
V
ilada escenifica, com pocs, la força del futbol modest. El club del poble fa anys que ha revifat. I, tot i que a nivell esportiu, l’equip lluita per distanciar-se i consagrarse lluny de la part baixa de la Quarta Catalana, a nivell social és l’enveja dels pobles de la Catalunya central. A Vilada, els aficionats escenifiquen, cada dos caps de setmana, que el camp de
Carretera C-26 km. 136,5 · L’ESPUNYOLA Tel. 93 823 03 78 · 635 98 32 45
aquí 27
S RTIM La gran festa de les generacions
T’AGRADARÀ SI... Et deixes portar per l’ambient de cada carrossa i les bandes sonores NO ET PERDIS... Els xous de cada comparsa al llarg de la rua: aquest any és circular i això hauria de fer menor l’espera
FESTES
El matí de la gran paella a la Porxada
LES GENERACIONS ES TROBEN UN COP L’ANY: per Carnaval. I cada any són més. Juntes en pocs metres, però diferenciades per l’ambientació que cada fornada ha triat per a la seva carrossa. A la desfilada no hi sol faltar ningú: el 2023 l’organització va comptar que hi havia més de 1.500 persones disfressades. Hi són els que sempre fan un xou d’aquells que fan rumiar, els que toquen les llagues de l’esfera pública, els que ballen com ningú en sincronia, els que venen en família, els que s’engresquen entre veïns i els que troben l’excusa per fer pinya amb els del seu any. Aquest cop, però, el format serà força diferent que els anteriors. El punt calent de la desfilada tornarà a ser el carrer del Roser, però aquesta vegada les comparses esquiven la ronda Moreta i el Vall, i faran un circuit circular entre el carrer del Roser, el passeig de la Pau, la carretera de Sant Fruitós, el carrer Sardana i el Comte Oliba. La rua donarà voltes fins al vespre i després, totes les comparses acabaran la festa al Pavelló Vell, amb el ball dels cornuts.
FA 800 ANYS que cada febrer Bagà és sinònim d’arròs. El que abans era “l’àpat dels pobres” s’ha acabat convertint en una tradició que arrela i un punt de trobada al centre del poble. La gran paella de la plaça Porxada treballarà des de primera hora del matí per tal que, al migdia, es puguin repartir les més de 2.000 racions que cada any els participants s’emporten a casa. Antigament era tradició menjar-se l’arròs a la plaça, però ara cada cop és més freqüent que les famílies se’l mengin en privat, a casa. La tradició —organitzada com cada any per l’Ajuntament de Bagà—acabarà amb el repartiment d’arròs, però començarà hores abans, cap a les 10 del matí, amb l’obertura de la fira de productes artesanals a la plaça Catalunya. Al cap d’una hora, a les 11 del matí, hi haurà la cercavila a càrrec dels Geganters de Bagà, amb sortida des de davant de la Villa Montserrat. Tot plegat farà de pròleg del recital de dansa que l’Esbart Cadí escenificarà a la plaça Porxada a partir de les 12. I així, el poble anirà fent gana fins a quarts de dues del migdia, quan la gran paella de la Porxada començarà a perdre quilos.
Carnaval Olímpic: desfilada de comparses BERGA 10 de febrer aquibergueda.cat/agenda
Festa de l’arròs BAGÀ Diumenge, 11 de febrer | A partir de les 10 h aquibergueda.cat/agenda
28 aquí
Consulta totes activitats actualitzades a aquibergueda.cat/agenda
FESTES
TEATRE
Per comunicar activitats: agenda@bifidusproduccions.com
FESTES
L’assalt final de carnaval
La venjança de La Pobla
La setmana després de la de Berga, hi ha la rua de Gironella. A les cinc de la tarda s’hi posen, amb una rua que s’allarga fins a quarts de 9 i que acaba a la plaça de l’Estació, amb l’entrega de premis. Havent sopat, hi haurà correbars al centre de la vila i a quarts d’1 començarà la festa final, amb el grup de versions Les Coco, Dj Capde i Karnales Sound, a l’Espai El Blat.
Just després de la revolta llibertària de Sant Corneli, un fotoperiodista arriba a la colònia i demana a les famílies sobre què ha passat, com ho han viscut i per què ho han fet. I Tràfec Teatre ho recull dalt de l’escenari.
Un moliner es dedicava a adulterar la farina barrejant-la amb cendra per treure’n més diners. Això feia venir mal de panxa als veïns, que d’entrada no ho entenien, però que van acabar enxampant el moliner. El van atonyinar i van acabar fent-ne una tradició. Cada any, per Carnestoltes, fan el Ball del Moliner i la Guerra de la Farina com a venjança i mofa cap a ell.
Gironella és Carnestoltes GIRONELLA Dissabte, 17 de febrer | 17 h Instagram: @gironellaescarnestoltes
‘1932’, de Tràfec Teatre Teatre Municipal | BERGA Dissabte, 17 de febrer | 21 h Entrades: 10 € a taquilla o al 625.96.93.77
Ball del Moliner i Guerra de la Farina LA POBLA DE LILLET Dissabte, 17 de febrer | 20.30 h
Què demanaven els revoltats?
BALL
La Rosaleda aterra a l’Ateneu 75 ANYS no són res per a una de les formacions musicals amb més història del país. És l’Orquestra Rosaleda i, amb un estat de forma envejable, aquest febrer confien deleitar balladors i balladores de l’Ateneu d’Avià en una de les grans cites de la temporada per als fans del ball. Ball amb Orquestra Rosaleda Ateneu | AVIÀ Diumenge, 25 de febrer | De 18.30 a 21.30 h Entrada: 12 euros (reserves al 609.85.86.22)
aquí 29
SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ
Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo
20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies. 699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online
Olga Massana
RAIMON Músic contrabaixista · pianista · locutor presentador · discjòquei
» balls de saló » celebracions » festes majors » casaments » aniversaris » revetlles
T. 619 888 997
rosellcandaliga@gmail.com
seguiu-me a les xarxes
CLÍNICA PODOLÒGICA Sílvia Genís Barniol
· Podologia pediàtrica · Podologia esportiva · Podologia geriàtrica · Peu diabètic Lluís Millet, 25-27 entl. - BERGA T. 93 821 25 72
Per només 25€ veuran el teu negoci més de 6.000 persones
30 aquí
Mots berguedans XAVI ROSSINYOL OFERTS PER
XTREM.CAT
Comprova aquests mots i fes-ne d’altres a aquibergueda. cat/mots
HORITZONTALS 1L’escriptor berguedà més salvatge 6 Embadalits, com la Bauma 15 Sòcies 17 Deixeu-ho córrer 18 Mapa del món 20 Classe 21 Empotradors 22 La dèria de capgirarse i d’idear malament 23 Montero o Rigau 24 Ajornada 26 Lacrimogen o hilarant 27 Marini malament, i acabin veremant
29 El motor de moltes guerres 30 Al mig de Berga 31 Tiro perquè em toca 33 Burros 35 No hi vagis si no vols pols 37 Mal ase 39 Centre d’intercanviat 41 Excursió a l’espai 43 Namòmetre 44 La bessona de Bagà 45 Degeneració del cartílag 47 Gran Recorregut 48 La tele dels adolescents 51 Gargall
53 Sacseja pel mig 54 Guarans 56 Al mig 57 Fracàs 59 Desuniré aquestes lletres i me les trobaré juntes 61 Sempre després d’entrats 63 Robots sense ulls 64 Nucli de Montmajor 65 A l’est d’Olvan 66 Bessones de Sagàs 67 Aquí Berguedà 70 La serp 71 Reacció ofensiva 74 Et porta a Barcelona
xtrem.cat
VERTICALS 1 Gamarús 2 Bossa de l’ull 3 Idèntics 4 Curen 5 Forrar-se 6 Esmicolareu (i després anireu a la guerra de la farina) 7 A l’est d’Olvan 8 Fet de calcària dissolta 9 El del Barça viu a Guardiola 10 Resposta fatal en un casament 11 Portat de Madrid 12 Desocupades 13 Mourem amb un comandament a distància 14 Xopa 16 Lloc on t’apunta el cul cuan mires a l’oest 19 Individu 22 Sortida de la Quar 25 Coratjós 28 La bessona de Bagà 32 La mitja lluna
34 El cotxe dels 60 (amb un zero més) 36 Artèries principals 38 Ploro 40 Boc 42 Partidari de l’estat jueu 44 Paper de la policia 46 “Per sopar, som quatre, tenen taula?” 49 Fer servir 50 Origen de l’univers 52 Una putada tan gran que no pots obrir la boca 55 Creu Roja 57 Futbol Sala 58 Remar enrere 60 Unió de botiguers 62 Senyora curta 68 “Teléfono, mi casa” 69 Van juntes a Saldes 70 Entren a Sagàs, com la nova variant 71 La mitja lluna 72 A l’est d’Olvan 73 La bessona de Bagà 75 La serp
aquí 31
32 aquí