Diari d'Avià - Festa del Segar i el Batre 2010 by Bífidus Produccions

DAvià

Diari d’Avià

Juliol del 2010 D Publicació informativa del Berguedà Edició Festa del Segar i el Batre Número 31 Any 5 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

Festa del Segar i el Batre d’Avià, l’any passat. M. DEL AGUA CORTÉS

LA VIDA A PAGÈS ||| LA TRADICIÓ DE LES FEINES RURALS ES RECREA A LA FESTA DEL SEGAR I EL BATRE | P. 6 a 13

Avià mostra els oficis artesans rurals La Fira d’Artesans de Pagès presenta els productes que abans es consumien al camp P. 3 a 5

DAvià

JULIOL DEL 2010

DAvià

DPortada

Artesania a tot Catalunya Arreu del país, hi ha fires artesanes especialitzades en diferents productes, però la d’Avià és la primera que es fa a la Catalunya central. P. 4

||| Antics oficis rurals | MOSTRA >>

La Festa del Segar i el Batre d’Avià presenta una fira de productes artesans de pagès La mostra tradicional s’especialitza i se centra en els estris que compraven els agricultors d’abans Redacció

Varietat

La Festa del Segar i el Batre d’Avià, que se celebra el pròxim diumenge, 11 de juliol, estrena la Fira d’Artesans de Pagès. Al costat de l’era de la batuda, a tocar de l’església de Santa Maria, hi haurà una mostra variada d’oficis artesans. Una quantena de professionals o aficionats de diferents feines artesanes faran demostració i venda dels seus productes. Des de fa temps, la Festa del Segar i el Batre fa demostracions d’oficis artesans, en què col·laboren diverses persones, de dins i de fora del poble, com la família Clop i Riu, que fa cordes, i la Fitó-Muntada, que teixeix. I, l’any passat, ja hi va haver una fira ben àmplia de productes artesans.

Especialistes ben seleccionats

Més artesans i més productes Però la novetat d’aquest any és que hi haurà més artesans que mai i, sobretot, que tots presentaran productes que, antigament, s’elaboraven a pagès de manera artesana. Dècades enrere, els mateixos pagesos compraven aquests productes per a la feina al camp o amb el ramat o per a la seva vida quotidiana. Són activitats que, “en una altra època, eren freqüents als pobles de pagès i que ara estan desapareixent”, diu la regido-

Parades de la fira d’artesania de la Festa del Segar i el Batre de l’any passat. M. DEL AGUA CORTÉS ra de Cultura d’Avià, Maria del Agua Cortés. Entre els expositors, hi haurà rareses i artesans ben singulars. Per exemple, l’únic forcaire de Catalunya. També hi haurà esclopets —la peça de fusta que es posen els segadors per protegirse la mà— elaborats per l’última artesà de Catalunya, mort l’any passat. Completaran la mostra diverses dones que presentaran els oficis que es feien tradicionalment amb mà d’obra femenina: filar, cosir, etc. A més d’aquests, hi haurà una

llarga llista d’artesans, de gairebé totes les especialitats, però sempre pensant en productes de pagès. “No és ni un mercat ni una mostra teatral, sinó una fira per fomentar l’ús dels articles construïts pels artesans”, diu Cortés, amb l’objectiu que “torni a ser freqüent trobar alguns d’aquests productes a les llars actuals, donant-los un nou ús o recuperant-ne el que tenien”. Ús modern d’objectes antics Que els oficis siguin tradicionals no vol dir que els produc-

tes que en surtin siguin antics o que ja no tinguin valor. Al contrari, la Fira d’Artesans de Pagès vol destacar “nous conceptes artesanals de productes realitzats amb les mateixes matèries primeres d’abans, però amb finalitats i tractaments actuals”. La mostra es podrà veure durant tot el dia, ja que enguany la Festa del Segar i el Batre es farà a l’era matí i tarda. Els productes que presentin els artesans es podran comprar, en alguns casos. En d’altres, es farà una demostració en viu de com s’elaboren.

A la Fira d’Artesans de Pagès de la Festa del Segar i Batre, hi haurà una quarantena de professionals o aficionats de diferents oficis. S’ha procurat que hi hagués una representació ben plural de tots els tidpus d’elaboradors de productes tradicionals de pagès: > Cadiraires > Herbolaris (de flors seques i trementinaires) > Baster > Ferrer > Ferrador > Ganiveter > Forcaire > Entalladors de boixs > Cistellers > Corder > Ceramistes > Vitraller > Joiers > Artesans del paper i el cartró > Artesà del cuir > Artesà de la cera (espelmes) > Saboner > Moliner > Espardenyer > Pessebrista-maquetista > Transportador a bast > Filadores de llana > Puntaires >Artesanes del patchwork (pedaços de roba) > Cosidora que fa brodats a mà

DAvià Portada ||| Antics oficis rurals | ARTESANIA ARREU DEL PAÍS >>

JULIOL DEL 2010

Catalunya, país de fires artesanes La Fira d’Artesans de Pagès segueix un model de la Generalitat que s’aplica en altres pobles Redacció

La Fira d’Artesans de Pagès, que acompanya la Festa del Segar i el Batre, aspira a convertir-se en un dels certàmens reconeguts per la Generalitat a través d’Artesania de Catalunya. Són tot fires monogràfiques, en què participen artesans reconeguts, que mostren el seu ofici en un àmbit concret. Ara, hi ha 24 d’aquestes fires, que Artesania de Catalunya ha agrupat en un tríptic “amb la voluntat de reordenar i prestigiar les fires d’artesans que es fan al nostre país”. A totes les que compleixen uns determinats requisits, Artesania de Catalunya els “ofereix assessorament, difusió i suport econòmic”. Aquests requisits són, bàsicament, que els expositors siguin de qualitat, i que cada fira es dediqui a un especte concret, es

diferenciï de les altres i aporti una nova oferta a Catalunya.

ARTESANIA DE CATALUNYA

Fires monogràfiques reconegudes

Iniciativa única Les 24 fires agrupades per Artesania de Catalunya es distribueixen per tot el territori, tot i que són sobretot a les comarques gironines, a Ponent i a les terres de l’Ebre. En canvi, no n’hi ha cap ni al Berguedà ni a la Catalunya central. La més pròxima és la fira de la forja d’Alpens. Al mapa, tampoc no hi ha cap fira que es dediqui a productes artesans de pagès, com la d’Avià. La singularitat de la fira del Segar i el Batre és que els productes que s’hi mostren i que s’hi venen són estris i eines agrícoles, i instruments que feien servir els agricultors anys enrere en la seva vida diària. Hi ha fires dedicades al sector tèxtil, com la de Pinell de

Brai o la de Barcelona, o com la de Mas de Barberans, de fibres vegetals, o la de L’Arboç, que és de puntes de coixí. Art amb les mans També hi ha altres fires de manualitats o d’art tradicional, com les de ceràmica d’El Vendrell, Argentona, Quart o Verdú. I algunes de més singulars, com la fira de flors de Florejacs, la de paper de Sarrià de Ter i la de vidre de Cervelló. Avià aspira a incorporar-se a la llista ben aviat.

SANT HILARI SACALM (SELVA)

MONTGAI (NOGUERA)

VERDÚ (URGELL)

Passat i present de la fusta

Fer bullir l’olla per fer sabó

El silló, el càntir de Verdú

Sant Hilari Sacalm (Selva) és un poble al mig del bosc, en ple Montseny. Des de fa dècades, els habitants de la zona han aprofitat la fusta i el suro d’una manera sostinguda i racional. Per això, el poble conserva tot el seu encant natural, però ha guanyat també una petita indústria fustera. I aquest sector econòmic, encara fort a Sant Hilari, celebra una fira cada novembre. Al pavelló d’esports, hi ha una mostra dels productors locals de fusta, i s’acompanya d’exposicions sobre la història de la indústria fustera, amb eines i màquines antigues.

A Montgai (Noguera), tenen una insòlita tradició: elaboren sabó artesà. Durant un mes, la gent del poble, especialment les dones, elaboren sabó al rentador municipal a base d’oli i diversos greixos que recullen els veïns. L’elaboració és llarga i costosa. El dia de la fira es recrea pas per pas, però el sabó ja està fet, perquè necessita molt de temps. L’exhibició de com s’elabora es completa amb un mercat de productes artesans relacionats amb el sabó. També es fa un taller d’elaboració de sabó per a nens i nenes.

A Verdú (Urgell), els càntirs es diuen sillons, i han generat tota una indústria local. A principis de juny, i des de fa tretze anys, el poble celebra una fira dedicada als sillons i també a altres peces de ceràmica. Una trentena de ceramistes vinguts d’arreu de Catalunya exhibeixen les seves peces. Hi ha exposicions, es cou una escultura de foc i es fan tallar per als nens i nenes. La fira “mostra al públic la tradició cantinera de Verdú”, expliquen els organitzadors, divulga la indústria local, i posa en valor els artesans del municipi i de la resta del país.

DAvià Portada ||| Antics oficis rurals | PRODUCTORS |

JULIOL DEL 2010

Les forques d’Alentorn, a l’esquerra; una parada d’articles de fusta, a la Festa del Segar i el Batre de l’any passat, al centre, i un cistellaire, a la dreta. ARXIU/M. A. C.

Les últimes forques d’Alentorn i altres artesanies Per la Festa del Segar i el Batre, passarà per Avià l’últim forcaire que queda a Catalunya, Llorenç Brescó, d’Alentorn, i altres artesans únics que demostraran els seus oficis La Fira d’Artesans de Pagès, que acompanyarà la Festa del Segar i el Batre el pròxim diumenge, 11 de juliol, reunirà alguns dels oficis més inhòspits de Catalunya. Vindrà un baster, que treballa a Vilada, i que és dels pocs que queda al país, i també serà a l’era de Santa Maria l’últim forcaire d’Alentorn. Alentorn és un petit poble que pertany al municipi d’Artesa de Segre (Noguera). Fa dècades, a cada casa, hi havia un forcaire, i l’elaboració de forques es va convertir en la

principal indústria i la primera font d’ingressos. Amb la mecanització del camp, les forques van deixar de ser útils, i cada vegada se’n venien menys fins que van desaparèixer tots els artesans. L’últim és Llorenç Brescó. “El meu pare i el meu avi havien fet forques tota la vida, jo sempre ho havia vist a casa, i per això he volgut mantenir l’ofici”, explica a DAvià. No s’hi dedica professionalment, perquè és “impossible” viure de les forques, però, de tant en tant, encara en fa algu-

na amb molt d’art i amb molta paciència. Les forques tradicionals es fan amb fusta de lledoner, perquè és molt flexible i molt forta. La feina comença a l’arbre mateix. “S’ha d’anar podant com un bonsai, estar-hi molt a sobre, i anar veient quina branca creix més bé per fer-ne una forca”. I esperar. Una branca de lledoner, abans de convertir-se en forca, ha d’estar a l’arbre entre 7 i 8 anys. Quan ha passat aquest temps, ja es pot tallar la branca i començar el procés d’elaboració

de la forca. Primer, se socarra perquè es cremi la pell. Després, es pela i, a continuació, es posa en remull. A l’aigua, hi ha d’estar un mes. I, un cop molla, ja està a punt per allisar-la i començar a donar-li forma. Es posa en un motlle i, per aconseguir que la branca del lledoner agafi la corba necessària per fer-li els pollegons, també se li col·loquen unes peces denominades mordassa i blegador. El procés és gairebé infinit. Per això, no és rendible fer forques actualment, i ni tan sols

“se’n pot fer una demostració en un sol dia”. Per això, Brescó portarà a Avià branques més o menys treballades perquès els visitants es puguin fer la idea de com és el procés pas a pas. A més de les forques d’Alentorn, es podran veure a la fira peces ben curioses, totes productes de pagès, que portaran una quarantena d’artesans vinguts de tot el país. “Molts ens hi dediquem només perquè no es perdi l’ofici”, diu Brescó. I també perquè les noves generacions puguin connectar amb el passat del país.

DAvià

DFesta

JULIOL DEL 2010

El segador té el seu pastís Un dolç d’avellanes, cobert d’ametlles, nous i pinyons, amenitzarà la tarda de la Festa del Segar i el Batre, aquest any a l’era de Santa Maria. P. 9

| PROGRAMA |||

La Festa del Segar i el Batre trasllada totes les activitats a l’era de Santa Maria Només el ball i l’exposició es faran fora de l’escenari principal, que és el lloc de la sega i la batuda Anna Costa

Avià tornarà a celebrar el pròxim diumenge, 11 de juliol, la Festa del Segar i el Batre. Amb més de dues dècades d’història, la festa s’ha convertit en un dels principals esdeveniments del calendari avianès, i ja es coneix arreu de Catalunya. En els últims temps, la Festa del Segar i el Batre s’ha fet en una era que hi ha just al costat de l’església de Santa Maria. Però, allà, s’hi han celebrat només els actes del matí: la demostració de la sega i de la batuda, l’esmorzar de pagès i la trobada de puntaires. Aquesta vegada, s’hi afegeix també la Fira d’Artesans de Pagès, que renova i amplia la mostra d’oficis que ja s’havia fet últimament. Per poder gaudir d’aquesta fira durant tot el dia, la Comissió del Segar i el Batre va decidir per àmplia majoria concentrar totes les activitats a l’era, també les que es fan a la tarda. Només se celebraran fora

Els animals fan la feina a l’era de la batuda, en l’edició de l’any passat de la festa del Segar i el Batre. M. DEL AGUA CORTÉS de l’era la mostra d’eines del camp, que tindrà lloc a la sala d’exposicions de l’Ateneu, i el ball popular que, per comoditat dels balladors, es farà a la plaça de l’Ateneu, amb Pep i Maria José. L’objectiu d’aquest canvi d’ubicació és “que creixi la festa i que sigui més participati-

va”, diu la regidora de Cultura, Maria del Agua Cortés. Amb el canvi, a més, l’organització s’estalviarà maldecaps logístics, perquè no caldrà traslladar les cadires ni altres objectes d’un lloc a un altre. Per la resta, la Festa del Segar i el Batre divulgarà encara més les antigues feines de pagès,

amb una demostració de la mòlta del gra, que tancarà el cercle. Hi haurà una exposició d’eines del camp que feia temps que no es feia, i que permetrà veure artilugis del tot en desús que han cedit veïns i veïnes del poble. No hi faltarà una ració d’oci i cultura tradicional, amb jocs antics i un concert de música

folk del grup de la Catalunya Nord Crescendo. I la vessant gastronòmica de la festa quedarà coberta amb l’esmorzar de pagès, al matí; la degustració del pastís del segador, a la tarda, i els menús especials que han preparat els restaurants d’Avià, durant tot el mes de juliol.

oferir als segadors Al matí Venda d’esmorzars de pagès, a càrrec de les mestresses de casa d’Avià De 9 h a 20 h A l’era de la batuda > Fira d’Artesans de Pagès > Demostració de fer cordes i de filar llana, a càrrec de les famílies Clop i Riu i Fitó-Muntada, a més de demostracions d’altres oficis relacionats amb les feines de pagès > XV Trobada de Puntaires. Organitza: Grup de Puntaires d’Avià > Intercanvi de robes de patchwork i demostració. Organitza: Merceria Salvans i alumnes de patchwork d’Avià 16 h Jocs tradicionals per als nens i nenes. Coneixeu els jocs de sempre 16 h Demostració de jocs de bitlles catalanes, a càrrec del Club de Bitlles del Casal de Jubilats Estel de Solsona 17 h Demostració de la mòlta

del cereal per fer farina. Així, es tanca el cercle i es podrà veure en directe la utilitat final de la feina de la sega i de la batuda del matí 18:30 h Concert de música tradicional amb el grup Crescendo, de la Catalunya Nord, i actuació de la Coral Tres Estrelles A continuació Degustació del Pastís del Segador remullat amb porrons de moscatell 20 h Ball, amb Pep i Maria José, a la plaça de l’Ateneu

investigadors, els estudiosos i el públic general puguin presentar treballs que tractin temes relacionats amb el món rural en qualsevol dels seus àmbits temàtics i cronològics referents a la comarca del Berguedà i, especialment, al municipi d’Avià. La dotació del premi és de 1000 euros. Les bases les trobareu a part i a l’Ajuntament d’Avià,a partir del 10 de juliol, quan se’n farà la presentació. El termini de presentació dels treballs serà el 30 de novembre del 2010 > Concurs de fotografia d’Avià. Temes: el municipi d’Avià en general i la Festa de Segar i el Batre. Menció especial per a fotografies d’eines del camp dins de la festa. Bases a l’Ajuntament d’Avià i a avia.cat. > Durant tot el mes de juliol, els restaurants d’Avià oferiran el Menú del Segador, elaborat amb productes de la zona, i

que representa les característiques de l’àpat principal que feien els segadors. Als restaurants La Teula, La Roda, El Padró, Cal Garretà, El Segador i l’Espai Sant Pau > Del dissabte 3 de juliol fins al diumenge 11, els comerços d’Avià es guarniran amb decoració que recordarà les característiques de la festa. Veniu a veure el gran aparador del Segar i el Batre d’Avià

Programa d’actes Diumenge, 11 de juliol

Tots els actes se celebren aquest any a l’era de Sant Maria, excepte l’exposició i el ball 8 h Missa a l’església de Santa Maria d’Avià 9 h i durant tot el matí A l’era de Santa Maria, demostració de segar, garbejar i batre, a càrrec de la colla de segadors d’Avià > Al camp, segar, lligar i garbejar > A l’era, parar la batuda, batuda a pota, fer paller, ventada amb màquina de ventar Seguint la tradició dels darrers anys, cada segador portarà un aprenent que s’iniciarà en la feina o que seguirà ensenyant el que tenia l’any passat 10 h Esmorzar dels segadors, demostració de l’esmorzar típic que feien els segadors per poder rendir en aquesta feina tan dura. L’esmorzar era l’àpat més important i les masies guardaven els millors productes per

Activitats paral·leles

> Exposició “Quan el blat rosseja...”. A la sala d’exposicions de l’Ateneu. Divendres 9, dissabte 10, de 18 h a 20 h, diumenge 11 de 20 h a 21 h. Organitza: Ajuntament d’Avià > 2a convocatòria del Premi d’Investigació sobre el Món Rural Avià 2010-2011. L’objectiu de la convocatòria és que els

Organitzen Ajuntament d’Avià,

Ateneu d’Avià, Comissió de Festes del Segar i el Batre d’Avià Col·laboren Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura i Acció Rural; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació; Generalitat de Catalunya, Artesania de Catalunya; Diputació de Barcelona, i Col·lectiu d’Artesans de Comarques de Muntanya

DAvià Festa

JULIOL DEL 2010

| MOSTRA |||

Una exposició recull les eines més sigulars i en desús Els estris es presenten tot seguint el cicle del camp

L’arreu romana que va fer servir la Mercè de Cal Bep per fer la llaurada, l’any 2008. M. DEL A. CORTÉS Redacció

Tot sovint, coincidint amb la Festa del Segar i el Batre, s’exhibeixen a Avià eines antigues o estris que ara ja no es fan servir, però que eren imprescindible fa unes dècades a les feines del camp. Aquesta vegada, l’organització ha volgut donar una mica més de dimensió a l’esdeveniment i, per això, ha muntat una mostra, que es podrà veure a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu divendres 9 i dissabte 10, de 6 de la tarda a 8 del vespre, i diumenge 11, de 8 a 9. Ordre cronològic L’exposició porta per títol ‘Quan el blat rosseja’, i vol recollir pas per pas totes les feines agrícoles que es feien manualment dècades enrere a la Catalunya interior. S’organitzarà de manera cronològica, des de la sembra dels grans fins a la mòlta per

fer-ne farina. A la primera part de l’exposició, s’hi podran veure els grans de diversos cereals, dels que es planten a la zona PRECEDENT

“Quan el blat rosseja, la dalla neteja” Des del principi de la Festa del Segar i el Batre, s’han fet exposicions d’eines, gràcies a l’aportació de veïns i veïnes. Fa més d’una dècada, es va fer una mostra que portava per títol ‘Quan el blat rosseja, la dalla neteja’, un refrany propi de les feines agrícoles de l’estiu. Ara, la mostra torna, amb el mateix títol, tot i que escurçat, i afegint-hi més elements per veure ben clar tot el procés de cultiu i recol·lecció del gra en pobles com Avià.

del Berguedà. També hi haurà espigues perquè els visitants es facin una idea de l’aspecte que té un cop ha crescut. La segona part estarà dedicada a la sega, i s’hi podran veure els estris que més es feien servir en aquesta tasca, així com els diferents mètodes que hi havia per segar. La batolla, per a la batuda La tercera part detallarà com es feia la batuda, i s’hi podran veure estris com la batolla. Finalment, en l’última part de la mostra, es podrà veure el producte final de la feina de pagès: la farina ja mòlta, i el cereal en diferents formes, com el símbol de l’aliment més bàsic de les zones rurals. La mostra s’emmarca en la voluntat de la Festa del Segar i el Batre de fer difusió sobre la història del món rural i el patrimoni etnològic.

A+

DAvià Festa

JULIOL DEL 2010

||| MÚSICA |

Declaració de festa d’interès cultural local

Es convoca de nou el premi de recerca rural

L’Ajuntament d’Avià considera que l’interès de la festa és “evident, perquè recupera i preserva una manera de realitzar, de forma tradicional, les tasques de segar i batre, evitant que es perdin en el record de les persones més grans”. Compleix els requisits de ser arrelada, tenir uns continguts específics i fomentar la interrelació.

GUARDÓ>>

RECONEIXEMENT>>

L’objectiu de la convocatòria és que els investigadors, estudiosos i públic general hi presenten treballs sobre el món rural en qualsevol dels seus àmbits temàtics i cronològics. La dotació és de 1.000 euros. Les bases es poden consultar a l’Ajuntament d’Avià a partir del dia 10 de juliol. L’any passat, el guardó es va declarar desert.

Crescendo porta a Avià el so folk de Prada de Conflent El grup de la Catalunya Nord anima el Segar i el Batre

A l’esquerra, dues fotos del grup Crescendo i, al fons, una perspectiva de Prada. ARXIU Redacció

L’artesania tèxtil es mostra a Avià amb puntaires i patchwork La trobada de puntaires arriba aquest any a la quinzena edició. També hi haurà una demostració de patchwork, a càrrec de la Merceria Salvans de Berga i de les alumnes d’Avià. Les aficionades que ho vulguin podran intercanviar-se teixits per als seus treballs de patchwork. EXHIBICIONS>>

Les botigues es vesteixen de segadores

Tarda de jocs tradicionals per a totes les edats

Totes les botigues d’Avià estan convidades a decorar els aparadors amb motius que recordin la Festa del Segar i el Batre i la vida de pagès. La decoració es podrà veure del dissabte, 3, al diumenge, 11.

OCI>>

COMERÇ>>

Diumenge, 11, a les 4, hi haurà jocs tradicionals per als nens i nenes. Més tard, es farà per a tots els públics una demostració del joc de bitlles catalanes, a càrrec del Club de Bitlles del Casal de Jubilats Estel de Solsona.

El grup Crescendo, de la Catalunya Nord, posarà música a la Festa del Segar i el Batre. Actuarà a l’era de Santa Maria el diumenge, 11 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda. També hi haurà la intervenció d’un grup coral denominat Tres Estrelles. La formació fa més de dues dècades que actua, i té al mercat un únic treball, titulat Per no perdre el nord. Els Crescendo són Joan Miquel Paraire, al flabiol i al violí, i Ramon Gual, a la veu i guitarra. Gual és fill d’un dels grans activistes culturals de la Catalunya Nord, Ramon Gual i Casals, professor jubilat, fundador de l’editorial i discogràfica Terra Nostra i una de les ànimes de la Universitat Catalana d’Estiu. Crescendo tampoc no s’acostumen a perdre la cita universitària de cada estiu a la

Catalunya Nord, i allà hi fan actuacions molt celebrades pels alumnes, que ballen animadament al so de la música tradicional. El grup treballa per salvaguarBALL

Fi de festa a la plaça de l’Ateneu El duet de Puig-reig Pep i Maria José animarà un any més el fi de festa del Segar i el Batre d’Avià. Un cop acabades totes les activitats a l’era de Santa Maria, la festa es traslladarà a la plaça de l’Ateneu, on tots els assistents podran gaudir d’un animat ball. La sessió de ball no es farà a l’era, com la resta de la festa, perquè l’Ajuntament entén que els balladors es trobaran més còmodes amb el sòl pavimentat de la plaça de l’Ateneu.

dar la cançó, la dansa i la música tradicionals a l’altra banda de la frontera amb França. Fan un treball de recerca i difusió de la música folk al territori. Sardana curta al Nord Iniciador de la renaixença de la sardana curta a la Catalunya Nord, Crescendo té com a motivació principal treure dels llibres i de les memòries els ballets per tornar-los al carrer. Com sempre, l’objectiu del concert serà recuperar les cançons de l’època del segar i el batre i, en general, la música tradicional catalana, però sense renunciar a la diversió i a la modernitat. Per això, s’espera que el recital sigui una estona divertida, que animi les últimes hores de la Festa del Segar i el Batre, i acompanyi el berenar amb pastís del segador i algun glop de moscatell.

DAvià Festa

A+

JULIOL DEL 2010

El concurs de fotografia d’Avià, dedicat a les eines El concurs de fotografia d’Avià, que se celebra cada dos anys, té dos temes: un és el municipi d’Avià i l’altre, la Festa del Segar i el Batre. Hi haurà una menció per a les fotografies d’eines de pagès. Les bases es poden consultar al web de l’Ajuntament (www. avia.cat), i les fotos es poden presentar fins al 22 d’octubre. ART>>

‘Avià des del camp’, del concurs de l’any passat. BENVINGUT XANDRI

||| GASTRONOMIA |

Un dolç per als pagesos d’Avià El Pastís del Segador és un menjar popular del Segar i el Batre que passa molt millor acompanyat de moscatell Redacció

Com cada any, i ja en fa 19, el Pastís del Segador serà la menja de la tarda a la Festa del Segar i el Batre d’Avià. Aquest any, se servirà a l’era de la Santa Maria el pròxim diumenge, 11, a partir de 2/4 de 7 de la tarda, coincidint amb el concert del grup Crescendo. El pastís és una idea original de Sebastià Silvestre, elaborador de pastisseria i fleca artesanal, que està fet amb farina, avellanes, sucre, ous frescos, mantega, llevat, llimona, panses, prunes i moscatell. Està cobert amb una capa de fruits secs, essencialment ametlles, nous i pinyons, i té un toc de mel de romaní. Pel xef del restaurant Sala de Berga, Miquel Màrquez, és un “maridatge perfecte” i “evoca” els temps del segar i el batre artesà. Perquè l’experiència sigui perfecte, cal combinar-lo amb una mica de moscatell, com el que se servirà a Avià.

El Pastís del Segador, una festa de fruits secs. ARXIU RESTAURANTS

Menús inspirat en la dieta dels pagesos Els restaurants d’Avià oferiran durant tot el mes de juliol el Menú del Segador, una iniciativa que va néixer l’any passat. S’elabora amb productes de la terra, i té les característiques principals de l’àpat que feien els segadors, molt calòric per

recuperar energies. Aquest any, la iniciativa s’amplia amb més establiments, i hi participaran els restaurants Cal Garretà, La Teula, La Roda, El Padró, El Segador i l’Espai Sant Pau de Casserres.

DAvià Festa

JULIOL DEL 2010

||| TURISME |

Ruta ramadera, del passat al futur

La Ruta Ramadera recorre els camins que feien antigament els ramats transhumans. IÑAKI RELANZÓN

Avià, L’Espunyola, Olvan i Sagàs recuperen 32 quilòmetres d’un antic camí de transhumància i n’elaboren una guia per a telèfons mòbils i GPS Avià, L’Espunyola, Olvan i Sagàs, quatre municipis del Berguedà, han recuperat 32 quilòmetres d’un antic camí de la transhumància, i els han convertit en una ruta turística, apta per fer a peu, en bicicleta o a cavall. Per primer cop a Catalunya, un camí ramader té una guia per a telèfons mòbils amb tota la informació de la ruta: el recorregut, els punts d’interès, els serveis, la restauració i l’allotjament, etc. La guia per a mòbils ja es pot descarregar via Bluetooth en quatre punts del recorregut, un a cada municipi, i també a través d’Internet. A més, els tracks del camí ramader es podran descarregaren GPS per aplicar-los a mapes o per dur-los en lectors mòbils. Reivindicar els camins de transhumància Amb les noves tecnologies, i també amb díptics en paper i diversos materials per descarregar via web, els quatre municipis del Berguedà volen reivindicar la importància dels camins ramaders, la necessitat de preservar-los i la vigència que encara tenen. Ja no són

útils per portar ramats de la plana a la muntanya, però sí que conserven un gran valor patrimonial, històric, paisatgític i mediambiental. La Ruta Ramadera surt de L’Espunyola i acaba a Sagàs, i

passa per Avià i Olvan. Hi ha un camí principal i, a més, a cada municipi, els visitants poden agafar diverses subrutes si volen conèixer una mica més el territori i endinsar-se en els ramals de la ruta principal.

Història

Camins amb una llarguíssima trajectòria ||| 1 | Santes Creus i Poblet Els camins de la transhumància que hi ha a Catalunya es van dissenyar i començar a fer servir ja durant l’Edat Mitjana. Els monestirs de la plana, especialment Santes Creus i Poblet, necessitaven pastures a l’estiu per alimentar els seus ramats. I així van començar a teixir una xarxa de rutes que transiten de sud a nord, fins al Pirineu. ||| 2 | Rutes al Berguedà Evidentment, el Berguedà està al bell mig d’aquestes rutes de la transhumància, i moltes passen per la comarca. Una ve de l’oest, passa per Cardona, travessa Montmajor i l’Espunyola, s’enfila muntanya amunt a Cal Pauet cap als Rasos de Peguera, i arriba finalment a la serra Cadí. Una altra ve de l’est, de Prats de Lluçanès, i passa per

Sagàs, La Quar, Olvan i Berga per pujar fins al Moixeró. Els 32 quilòmetres de la Ruta Ramadera recullen parts d’aquests antics camins. ||| 3 | Camí històric Fa tres o quatre dècades, els camins de la transhumància van començar a caure en desús. Recuperar els del Berguedà no ha estat fàcil. Alguns trams havien desaparegut per l’ampliació de camps de conreu. D’altres s’han hagut de desbrossar perquè els esbarzers se’ls havien fet seus. Alguns s’han substituït per pistes forestals o, fins i tot, per carreteres, i allà s’han hagut d’arreglar els vorals i habilitarlos perquè puguin formar part de la Ruta Ramadera. Donar-li un nou ús és una manera de mantenir aquest camí històric.

Paisatges canviants, amb vistes, aigua i història El camí travessa camps de cereal i farratge, prats i camps de pastura i boscos, principalment d’alzina, de pi i de roure. El paisatge canvia molt segons les estacions de l’any. L’aigua també hi és molt present, perquè els camins de la transhumància buscaven aigua per al bestiar. Hi ha recs i rieres que es poden creuar, fonts i saltants d’aigua. La petjada de la història s’hi nota en ermites, masies de diferents èpoques i estils, esglésies, molins, corrals, ponts, etc. La Ruta Ramadera és el primer fruit que dóna el projecte A pagès descobreix, que comparteixen els quatre municipis, i que vol posar en valor la vessant rural d’una part central de la comarca del Berguedà. El projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració dels ajuntaments dels quatre municipis, a més de la participació de la Diputació de Barcelona i del Servei d’Ocupació de Catalunya. Redacció

ESTRENA

200 persones en la inauguració oficial Avià, l’Espunyola, Olvan i Sagàs barregen història, tradició, actualitat i esport a través de la Ruta Ramadera que han recuperat conjuntament i que es va inaugurar diumenge, 13 de juny. Gairebé 200 persones van participar en una de les quatre modalitats d’excursió que s’oferien (a peu, a cavall, en BTT o amb marxa nòrdica), i que van tenir com a punt de trobada final Olvan, on es va fer un esmorzar de pagès. Amb la voluntat de combinar l’esport amb la recuperació del passat i donar a conèixer com es vivia a pagès, els quatre ajuntaments han impulsat aquesta iniciativa que també té com a objectiu donar un nou atractiu turístic a la comarca. Una de les principals novetats d’aquesta ruta ramadera és que, a part dels mapes tradicionals, disposa també d’una guia per a telèfons mòbils. L’estrena de Ruta Ramadera ha tingut una enorme repercussió mediàtica i, a més dels mitjans comarcals, n’han fet reportatges TV3, Catalunya Ràdio i COMRàdio, entre d’altres.

DAvià Festa

JULIOL DEL 2010

||| AGRICULTURA |

Al setembre, es va llaurar el camp que diumenge se segarà. Es va fer d’una manera tradicional, amb una mula i una arreu romana, una tècnica feixuga i dura que ara ja ha desaparegut

L’euga amb l’arreu al camp que es va llaurar el dia 27 de setembre a Avià. M. DEL AGUA CORTÉS

La Mercè de Cal Bep, en plena demostració. M. A. C.

Les (gairebé) festes del llaurar i el sembrar Si un diumenge del mes de juliol es pot segar un camp de blat i batre el cereal és perquè, abans, algú ha preparat el terreny. Des de fa un temps, la llaurada del camp de Santa Maria és un acte públic. I, en el fons, és l’origen de la Festa del Segar i el Batre. El 2008, van ser els nens del CEIP Santa Maria d’Avià els que van veure de prop com els pagesos llauraven el camp amb el mètode més tradicional. Hi van anar amb les seves mestres perquè feien un projecte de coneixement de l’entorn

i de contacte amb la tradició d’Avià. I, l’any passat, la sessió es va dirigir a tothom, grans i petits, a través de les Jornades Europees del Patrimoni. En un matí assolellat de finals de setembre, un grup d’avianesos i avianeses es van acostar a l’era per veure com la Mercè de Cal Bep llaurava amb una euga i una arreu romana. L’arreu romana està composta per una part davantera o timó, que estira l’animal i que que s’enllaça amb la cameta. Aquesta està connectada amb

NOVETAT

La mòlta del gra, per tancar el cercle El cercle va començar amb la llaurada del setembre, continuarà diumenge, 11 de juliol, al matí amb la sega i la batuda. I, com a novetat, es tancarà a la tarda amb una demostració de com es mol el gra per fer-ne farina. A les 5, a l’era, el pagès Josep Bover, de Cal Pauet de L’Espunyola, portarà un molí per moldre el gra.

la base de l’arada o rella. És un sistema molt feixuc que està completament en desús, que és impossible veure’l ja en cap camp, però que la Mercè encara recorda. Conserva l’arreu i, sobretot, la traça per llaurar la terra amb l’euga, i així ho va demostrar. A la Mercè, la va ajudar el seu home, Ramon Rial, i també David Tolagasi. Entre tots, van preparar el camp per rebre la llavor que farà possible la Festa del Segar i el Batre del pròxim diumenge. Aquesta llaurada pública

forma part d’una estratègia de l’Ajuntament d’Avià per anar incorporant activitats al llarg de l’any a l’entorn de les feines de pagès. Així, els avianesos i els visitants poden anar seguint les antigues tasques dels agricultors no només el segon diumenge del mes de juliol, sinó al llarg de tot l’any. Gràcies a la festa i a la divulgació, algunes tècniques antigues es van recuperant i es donen a conèixer, i això ajuda a recuperar el patrimoni rural. Redacció

DAvià Festa

JULIOL DEL 2010

||| ENTREVISTA |

Joan Clop CORDER

“Fer cordes és molt fàcil: tothom ho pot fer”

Joan Clop, en una fira, demostrant l’ofici de fer cordes. ARXIU/M. A. C.

Els germans Josep, Valentí i Joan Clop, i la dona d’aquest, Maria Riu, han recuperat l’antic ofici dels corders. Vénen de Navès, però ja fa dècades que estan establerts a Avià. Ara, exhibeixen en fires i mercats la tècnica ancestral d’elaborar cordes de manera totalment artesana. I són dels pocs de Catalunya que mantenen els coneixements i la destresa per fer-ho. Aquest any, tornaran a ser a la Festa del Segar i el Batre d’Avià. –Això – de les cordes, li ve de família? –Sí, – però de família antiga. El meu besavi va morir l’any 1848 i ja era corder. Han passat quatre generacions des de llavors, i ni el meu avi ni el meu pare no en van fer mai, de cordes. Van tenir, això sí, la paciència de guardar els estris, i un bon dia els meus germans i jo els vam descobrir. –I– van decidir treure’ls la pols... –Doncs, – sí. Eren els anys 50 del segle passat, un temps més aviat de misèries. I vam pensar que, si feiem les cordes nosaltres mateixos, tot això que ens

podíem estalviar. I vam decidir provar-ho. –I– se’n van sortir? –A – la primera, no. Ni a la segona, ni a la tercera... Només ens en sortia un pam. –Com – és? –És – que hi havia un ganxo que s’havia de voltar, i nosaltres el teníem fix. –I, – al final, van entendre com funcionava. –Al – cinquè intent. –I, – des de llavors,... –...som – corders aficionats, i anem pels pobles a ensenyar l’ofici. –És – difícil? –No, – és molt fàcil, tothom ho pot fer. –Hi – ha diferents tècniques? –De – manuals, no. Només una. –I– com és? –Primer, – s’agafa més o menys fil, segons si es vol la corda més gruixuda o menys, i es va empalmant. Si volem deu metres de corda, en necessitem 60 de

LES FRASES

“El meu besavi va morir l’any 1848 i ja era corder, però ni el meu avi ni el meu pare no s’hi van dedicar” “Quan vam provar de fer cordes amb els meus germans no ens en vam sortir fins al cinquè intent” “Ara, fem les cordes amb fil de pita, que surt de l’atzavara” “Hem passat per 56 pobles de tot Catalunya per ensenyar l’ofici” “Els nens i nenes queden molt embadalits; tant, que fins i tot una nena s’hi va enganxar els cabells”

fil. Després, enganxem el fil a un ganxo, que ha de voltar, i el fem girar amb un graduador de fusta. El més important és que la corda quedi ben tibada. –De – què es fan les cordes? –D’espart, – de cànem, de cotó... I, ara, amb un fil de pita. –De – pita? –Sí, – es fa de l’atzavara. Es cultiva molt a l’Àsia, i no només per fer cordes. Diuen que, de l’atzavara, en surt un líquid que té moltes propietats medicinals i cosmètiques. Se’n fa una espècie de pomada per treure’s les arrugues de la pell. –Caram! – I ara van poble per poble a ensenyar com fan les cordes? –Els – tenim comptats. Hem passat per 56 pobles de Catalunya. En alguns, hi hem estat vuit o deu vegades. Hem anat a Tarragona, fins a Mas de Barberans (Montsià); a Lleida, fins a Aitona (Segrià), i a Girona, fins a Castell d’Aro (Baix Empordà). –Però – vostès no venen les cordes, oi? –No, – només fem demostració,

i no cobrem res. Si ens conviden a dinar, ja estem contents. –Què – diu la gent, quan els veu treballar? –Molts – diuen que és curiós, que no ho havien vist mai. Als nens i nenes, sobretot, els agrada molt. –Deuen – quedar embadalits veient com fan les cordes! –I– tant! A Berga, per la Festa dels Bolets, una noieta estava tan distreta mirant la corda i s’hi va posar tan a prop que s’hi va enganxar els cabells... Per sort, no va passar res! –Li – devien regalar la corda! –Sí. – I, a Capellades (Anoia), una vegada, unes noietes també ens van demanar que els donéssim una corda, i se la van posar com un ornament a la cintura. –I– digui’m: les cordes manuals aguanten tant com les industrials? –Exactament – el mateix. Depèn del material i de si s’han fet bé, però poden ser ben bé igual de resistents. Xavi Rosiñol

DAvià Festa

JULIOL DEL 2010

||| PROJECTE |

Els sons del Segar i el Batre L’Ajuntament d’Avià encarrega enregistrar els sorolls de les feines de pagès per fer-ne ‘paisatges sonors’ Com sona la terra quan es llaura? Quin soroll fan les batolles quan baten? I el volant? Quin so fa quan talla l’espiga? I quan xoca amb l’esclopet? Les feines tradicionals de pagès tenen un so característic que, per a molts avianesos, han estat la banda sonora de les seves vides. Ara, l’Ajuntament d’Avià ha impulsat un projecte per enregistrar tots aquests sons i conservar-los. Se n’encarrega l’empresa La Maixerina, de Berga, que és la mateixa que l’any passat va gravar els sons de la Patum. Primer de tot, han fet un treball de recerca amb llibres, documents històrics i experts per determinar quins sons valia la pena d’enregistrar. I han triat, entre d’altres, la preparació de la terra, la sembra, la pluja de primavera sobre els camps de blat, el vent sobre els camps espigats, les campanes i el paisatge sonor tradicional,

la sega, el garbejat i la batuda. També hi haurà sons pròpiament de la Festa del Segar i el Batre d’Avià, i entrevistes amb persones que puguin explicar com es fa i com s’organitza la festa i quins eren els sons més habituals antigament de les zones rurals del Berguedà. Durant la festa, els tècnics de La Maixerina es passejaran per l’era amb els micròfons i gravaran els sons que busquen. I, després, entraran a l’estudi, LES CLAUS

Primer, es decideix quins sons s’han d’enregistrar Durant la festa, els tècnics es passejaran amb els micròfons per fer el treball de camp El resultat es podrà escoltar a través d’Internet, amb altres sons de Catalunya

on els enregistraments es netegen i s’avaluen. “S’intenta que la manipulació sigui mínima a fi de garantir la major similitud possible amb el fenomen representat”, expliquen els responsables de la iniciativa. Un cop llestos, es graven en diversos suports, i es pengen a la pàgina web www.escoltar. cat, on es poden sentir tots els sons, acompanyats d’una fitxa amb una imatge, un text descriptiu i altres informacions pràctiques. El web compta amb el suport del Laboratori d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona, i en l’actualitat ja té més de 800 sons, com la bramada del Carnaval de Solsona, una persiana baixant al mercat de la Independència de Terrassa, o la sortida d’un tren per un túnel de Ripoll. D’aquí a poc, també hi hauran els sons del Segar i el Batre.

Els segadors miren i escolten atents durant la festa. M. A. C.

Albert Garcia

PRECEDENT

Els sons de la Patum, un fenomen a la plaça i a Internet El projecte Paisatge sonor de la Patum es va gestar durant el Corpus del 2008, quan es van enregistrar 240 hores de so. Després, es van destiar els més representatius i els més inèdits. I, finalment, se’n van seleccionar 155, a través dels quals “es pot explicar la Patum

des de tots els punts de vista”, assegura Jordi Millán, de la cooperativa berguedana La Maixerina i un dels coordinadors del projecte. Per exemple, el so del tabal tal com se sent des dels túnels de sota de la plaça Sant Pere, o com es viu des de dins un

salt dels nans nous, o portant l’àliga. Tot aquest treball ja ha donat fruits. A la pàgina web www. sonsdepatum.cat, es podran escoltar i descarregar els diferents enregistraments i s’ha editat en DVD un documental sonor de la Patum.

Pàgina principal del web www.escoltar.cat. ARXIU

DAvià

DOpinió

Refranys

Una selecció d’Abel Tarrés

Editorial

La Fira d’Artesans de Pagès, inèdita al país

quest any, la Festa del Segar i el Batre estrena la Fira d’Artesans de Pagès. És una mostra molt més completa que la que es feia fins ara, tant a nivell de quantitat d’expositors com de qualitat. Hi ha més varietat d’oficis i, sobretot, n’hi ha alguns de gairebé arqueològics, com el de baster o el de forcaire, i tots fan referència a la vida a pagès. A Catalunya, hi ha altres festes relacionades amb la sega o la batuda que, com la d’Avià, també recuperen el passat agrícola dels seus municipis. Cadascuna d’aquestes celebracions té les seves singularitats. La Festa del Segar i el Batre d’Avià pot presumir des d’aquest any de tenir una cosa única més: la mostra més àmplia del país d’artesania rural. És un valor molt important per Avià, que estarà bé que es consolidi i que es promocioni.

Tots els actes a l’era de Santa Maria, un encert

a novetat pràctica més important de la Festa del Segar i el Batre d’Avià d’aquest any és que tots els actes es traslladen a l’era de Santa Maria. Tots, excepte l’exposició d’eines i el ball que, per motius evidents, es faran a la Sala d’Exposicions i a la plaça de l’Ateneu, respectivament. Que la festa s’estabilitzi durant tot el dia en un lloc determinat —en aquest cas, al planell que hi ha al costat de l’església de Santa Maria— li dóna més volum, fa que s’allargui l’horari per als visitants, i que la Fira d’Artesans de Pagès tingui més durada. A banda, hi ha raons pràctiques evidents: haver de traslladar la festa al migdia no és operatiu. Caldrà veure quina resposta té el canvi d’ubicació, però, sobre el paper, la Comissió del Segar i el Batre l’ha encertat.

DPublicació Informativa del Berguedà Número 31. Any 5. Juliol del 2010 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Coordinació general Jaume Fíguls Redacció Anna Costa, Maite Flores, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens Direcció d’art Xavi Rosiñol

Direcció comercial Raquel Pelfort Disseny comercial Emma Costa Impressió Gràfiques de Premsa Diària Bústia a bústia Unipost Distribució 16.000 exemplars Dipòsit legal B.53607-2006 Difusió controlada per OJD/PGD

JULIOL DEL 2010

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

Forca

Malt

Messes

Model d’automòbil de la marca Ford. És un turisme ideal per agafar i carregar palla, garbes i fems. Substitut de les barres de fusta bifurcades de tota la vida.

Quan un segador o mestressa de casa pateix un accident mentre realitza feines de la sega en camps d’ordi. El Joan s’ha tallat mentre segava i s’ha fet malt.

En temps de sega, mobles consistents en una peça llisa sostinguda per quatre peus on es col·loca l’urna el dia que els segadors voten per triar el seu cap de colla.

Maria del Agua Cortés

Festa d’interès cultural local És un reconeixement merescut El Segar i el Batre és resultat del treball en equip d’un important nombre de persones any rere any

l passat 25 de maig, el ple de l’Ajuntament d’Avià va aprovar la declaració de la Festa del Segar i el Batre com a Festa d’Interès Cultural Local. Aquest ha estat el primer reconeixement a nivell municipal de la festa, que aquest any viurà la seva 22ena edició. Es tracta d’un reconeixement merescut, la valoració d’una festa que és el resultat del treball en equip d’un important nombre de persones què, any rere any, s’impliquen i treballen perquè cada edició sigui un èxit. Aquí rau probablement l’element més important de la festa: la identitat, fer palès que una feina antiga segueix unint un poble i que tots posen el millor d’ells mateixos per tal que els que vénen a veure-la gaudeixin i valorin la recuperació que es porta a terme. L’interès etnològic de la festa és àmpliament conegut i reconegut, la importància que suposa, no només per reviure unes tasques agrícoles tradicionals, sinó també la mà, que manté vives les eines per un dia, tal i com durant segles s’havia fet. El Segar i Batre d’Avià és una festa cultural, arrelada a la terra, mostra una feina de grup, de companyonia entre els que hi treballen, que cada dia té més empenta.

On volem arribar? Allà on sigui possible, intentant que, tot i que sigui només una vegada a l’any, puguem tornar a veure com s’ha fet la collita des que es va descobrir l’agricultura, amb els mateixos moviments, amb la mateixa tècnica i amb el mateix patiment pels beneficis que dóna la terra. Quan la festa faci 25 anys, d’aquí a ben poc, serà el moment del reconeixement a nivell de país, ja que pel fet de ser una festa identitària, singular, cultural, participativa i arrelada, la Generalitat de Catalunya podrà declarar-la Festa d’Interès Cul-

tural de Catalunya seguint el Decret 389/2006. Així, el reconeixement nacional donarà més força a la nostra festa i la posarà al nivell que li pertoca i que ens pertoca. Això haurà estat gràcies a l’esforç col·lectiu de tot un poble: dels que han mantingut l’ofici i l’han transmès als més joves, i dels que col·laboren a organitzar la festa, des del lloc i la responsabilitat que siguin, any rere any. Moltes gràcies a tots els que la feu possible! Maria del Agua Cortés és regidora de Cultura d’Avià

DAvià

JULIOL DEL 2009