El Ressò d'Avià - Número 61 - Gener del 2009

61

El Ressòd'Avià Revista d informació i opinió del municipi Gener del 2009

Mil cares d'Avià

El concurs de fotografia ofereix visions úniques Pàgina 18 MOLÍ DEL CASTELL Imatge presentada al concurs de fotografia Avià 2008. GREGORI QUESADA

} CONVERSA

Estimo Catalunya, però no oblido d on sóc

JOSÉ MORALES El cordovès Pàgines 28 a 30

} ACCIÓ SOCIAL

} CULTURA

Homenatge als avis i àvies del poble

Projecte en marxa al Baix Berguedà

Pàgina 8

Pàgina 16

La Setmana de la Gent Gran fa vint anys

Realçar l'origen rural d'Avià

Editorial

Bons desitjos per a un nou any

Ja som al 2009!

Segurament, la majoria dels lectors d aquesta revista recordem quan anàvem a escola: cada any, abans de començar el nou curs, fullejàvem els llibres que feien aquella olor de nou, encara sense haver estat llegits. Les llibretes amb els fulls en blanc, tot per escriure, tant per aprendre... I obríem l agenda, miràvem els dies, les setmanes i els caps de setmana! Això, sobretot. Teníem per davant tot un any per omplir de vivències i experiències noves. I sempre ens fèiem el ferm propòsit d estudiar des del primer dia, de presentar els deures quan tocava, de tenir unes llibretes immaculades, de no fer campana...

La terra haurà donat una altra volta al voltant del sol, 2009, des que vàrem encetar el nostre calendari.

I, com quan començàvem un nou curs, tindrem aquella mena de sensació estranya, barreja d alegria per retrobar els amics, curiositat (qui seran els profes?), excitació pel que succeiria després d aquell primer dia. Encetem un nou any, tot per fer, tot per escriure.

Molts tenim inquietud per un futur que pot ser difícil, però la vida en aquest planeta mai no ha estat fàcil, i son també les adversitats les que desperten l enginy i la cooperació, la creativitat i la força de transformar la nostra vida. Cada nou repte superat, cada problema resolt ens ajuda a créixer com a persones i com a societat.

Des d aquestes pàgines, volem expressar els nostres millors i sincers desitjos per a tots els habitants d Avià i per a tota aquesta convulsa humanitat que ens acompanya en aquest planeta.

Feliç 2009!

SUMARI 03 ACTIVITATS } NOVES SECCIONS I MOLTA MÉS PARTICIPACIÓ } AGENDA 04 SOCIETAT } NOTÍCIES 08 ACCIÓ SOCIAL } SETMANA DE LA GENT GRAN } CÀRITAS AUGMENTA LA DEMANDA D'AJUDES PER LA CRISI } ENTREVISTA A PAUL SALAS, RESPONSABLE DEL SERVEI D'ACOLLIDA DE PERSONES NOUVINGUDES } CENTRE DE DIA DE LA GENT GRAN } CURS DE CATALÀ 12 EDUCACIÓ } CEIP SANTA MARIA D'AVIÀ } PROJECTE ENTORN } PROJECTE SEGAR I BATRE } CASAL DE JOVES 16 CULTURA } DINAMITZACIÓ RURAL } CUINA QUE FA FESTA 18 ENTITATS } ATENEU } ONG WAUKIKAY-AVIÀ 19 ESPORTS } BTT } ORIENTACIÓ 21 REPORTATGE } MÒBIL NOU? NO, GRÀCIES 24 OPINIÓ 28 CONVERSA } JOSÉ MORALES GALLEGO, EL CORDOVÈS } ALBERT XANDRI I LAURA COSTA, HEREU I PUBILLA 2007-08

REDACCIÓ L'Ajuntament d'Avià i l'equip coordinador d'El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.

Edita: Ajuntament d'Avià. Regidories de Cultura i Participació Ciutadana Dipòsit legal: B-37.167-89 Correu: ressoavia@gmail.com Impressió: Vallprint Edició i composició:

Activitats

Ens agradaria que aquesta secció que proposem afavoreixi l intercanvi d experiències i opinions"

Noves seccions i molta més participació VOLEM APROFITAR LES PÀGINES D EL RESSÒ PERQUÈ EXPLIQUEU A ALTRES AVIANESOS EXPERIÈNCIES, GUSTOS, AFICIONS I INQUIETUDS

Avià és una comunitat petita però viva i aquesta comunitat està formada per persones amb interessos i formes de vida i de pensar ben diverses. Ens agradaria que aquesta secció q u e p ro p o se m af avo re i x i l intercanvi d experiències i opinions entre els avianesos.

Posarem alguns exemples: ELS AVIANESOS VIATGEN. Heu fet algun viatge a algun país exòtic i llunyà o a algún paratge proper? Expliqueu-nos les vostres aventures i envieu-nos fotos.

ELS AVIANESOS LLEGEIXEN. Heu llegit darrerament un llibre que us hagi emocionat o que trobeu interessant? Feu una petita crítica i compartiu-ho amb nosaltres.

ELS AVIANESOS TENEN FILLS. Heu realitzat alguna sortida o activitat amb els vostres fills que podrien interessar a altres pares? Ara és la vostra!

ELS AVIANESOS TAMBÉ SÓN JOVES. Ep! Joves! Aprofiteu aquesta secció per conèixer-vos, compartiu experiències, potser un concert, un grup de musica, un espectacle, una sortida, projectes Envieu-nos escrits, fotos, dibuixos...

ELS PETITS AVIANESOS TENEN VEU. Nois i noies, us agrada escriure?

INTERCANVI D EXPERIÈNCIES Convidem els avianesos a explicar-nos quines activitats us han agradat, com la visita al nucli antic. CLÀUDIA MARTÍN

Voleu explicar-nos quines coses us agraden? Potser parleu per Radio Avià? O heu fet un dibuix ben bonic d Avià? O escriviu contes o poemes? Ens agradaria publicar-los.

ELS AVIANESOS RIUEN. Us ha passat alguna anècdota divertida? Teniu alguna foto curiosa, sorprenent o per pixarse de riure? Envieu-nos-ho i riurem plegats.

MOLTS AVIANESOS VÉNEN DE FORA. Sou avianesos d adopció? Voleu opinar sobre la vostra vida a Avià? Voleu explicar la vostra història, o com vau arribar aquí? Compartiu-ho amb els altres avianesos.

Bé, això només són alguns exemples del que podem fer en aquesta secció. Animeu-vos, perquè Avià, el fem cada dia entre tots, i El Ressò, també!

El Ressò 3

Activitats AGENDA

FEBRER 01 Inauguració del Centre de

Dia per a Gent Gran. 12:30 h 01 Ball amb Josep M. i Yolanda.

Ateneu d Avià 08 Ball amb Ostres Ostres.

Ateneu d Avià 15 Ball amb Josep Sáez. Ateneu 22 Ball de carnaval. Ateneu d Avià 22 Ball amb Joan Vilandeny.

Ateneu d Avià

Ateneu d Avià 02 Parc de Nadal 03 Parc de Nadal 04 Ball amb Pep i M. José. Ateneu 05 Cavalcada de Reis 06 Ball pendent. Ateneu d Avià 06 Lliurament de premis del 36è. concurs de pessebres en miniatura 11 Ball amb Andreu. Ateneu d Avià 18 Ball amb Jordi Bruch. Ateneu d Avià 25 Ball amb Joan Vilandeny.

Ateneu d Avià

SALUT

TALLERS

Rialles!

En l àmbit d activitats per a les dones, promogudes per el Consell Comarcal, tindrà lloc cap a finals de gener o principis de febrer un nou taller de TERÀPIA Rient, podem risoteràpia. Tan aviat com poguem concretar les dates, us millorar la salut i fer créixer el benestar les farem saber.

MÚSICA

GENER 01 Ball amb Josep M. i Yolanda.

AGENDA

CARAMELLES

Tornen els assajos Els assajos c0menaçaran el dia 28 de febrer, tot i que la data encara està pendent de confirmar. Es faran de 18:30 h a 19:30 h a la sala de música del Casal de la Gent Gran. Activitat oberta a tothom. No és necessari saber cantar bé. Els assajos es faran fins a Pasqua.

MARÇ 01 Ball amb Andreu.

Ateneu d Avià

08 Ball amb Pep i M. José.

Ateneu d Avià 15 Ball amb Rico Rico. Ateneu d Avià 22 Ball amb Lucky Luck. Ateneu d Avià 29 Ball amb Joan Vilandeny.

Ateneu d Avià 4 El Ressò

SUSANNA CAMPILLO

Societat NOTÍCIES Celebració de l Onze de Setembre

4El passat 10 de setembre a la nit, es va celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Per tal de donar un caire més festiu i participatiu a l acte, es va organitzar a la plaça de l Ajuntament un ball amb La Portàtil FM. Aquest grup de música tradicional, amb un excel lent intèrpret d acordió diatònic, flauta travessera, violoncel i mandolina, van animar la festa amb la seva simpatia i van fer ballar als més tímids.

Després, a les 12 de la nit, els assistents van pujar amb torxes al Tossal per canviar la senyera.

Per als qui no hi vau poder assistir, reproduïm aquí el parlament que l Ajuntament va adreçar als avianesos.

Onze de setembre 2008 Com tots sabeu, avui, Diada Nacional de Catalunya, commemorem els tràgics fets de l 11 de setembre de1714, quan després d onze anys de guerra de Successió, les tropes de Felip V varen entrar a la ciutat de Barcelona. Aquesta derrota va suposar la instauració del Decret de Nova Planta, que va suprimir les institucions catalanes i va prohibir la seva llengua i cultura.

El nostre país ha canviat molt des d aquells dies i durant el camí hem viscut altres períodes històrics també tristos i obscurs. Molts varen patir i morir per defensar el seu dret a existir i a viure com a catalans.

La celebració de l 11 de setembre va néixer com a una diada festiva i reivindicativa de la societat catalana. Eren temps d energia i grans esperances. Amb l arribada de la democràcia, la celebració,

Un poble que vulgui mantenir la seva identitat ha de ser vital, innovador, creatiu, alegre, acollidor i autocrític"

MOVIMENTS DE POBLACIÓ DEL 18.06.2008 AL 11.12.2008 Naixements Gabriel Solé González 19.06.2008 Paula Batalla Capdevila 29.06.2008 Arnau Roca Arisó 10.07.2008 Pau Vasquez Serra 27.07.2008 Bruna Graus Malo 07.08.2008 Nausica Palau Serra 18.08.2008 Quirze Palau Serra 18.08.2008 Dounia Ouaguira El Hassnaoui 25.08 Roc Bartoló Casals 04.09.2008 Martí Fígols Bascompte 27.09.2008 Arnau Roca Arisó 10.07.2008 Pau Beringues Agredano 14.10.2008

Fèlix Morlino Arriola 20.10.2008 Álex de Haro Luna 22.10.2008 Arnau Alique Casas 15.11.2008 Albert Díez Burniol 26.11.2008 Defuncions Rosario Godas Carreras 01.07.2008 Lluís Coma Mascaró 09.07.2008 Pere Bertran Pagerols 27.07.2008 Lluís Fígols Vilar 15.10.2008 M. Dolors Cols Boixader 21.10.2008 Dounia Ouaguira El Hassnaoui 29.10 Lluís Coletas Camps 07.11.2008

DIADA Un grups de nens i nenes porta torxes al Tossal. RAMON MALÉ

molt sentida en els seus inicis, s ha anat institucionalitzant, i en els darrers anys, coincidint amb el progressiu deteriorament de la imatge de la classe política, ha anat perdent força.

Potser ara molts tenim sentiments de desànim, decepció i frustració. En un món cada cop més globalitzat i dominat per les grans nacions, els pobles i les cultures sense un estat que els recolzi tenen por de desaparèixer. Però la por no és una bona aliada. La por immobilitza, provoca tancament, amargor i desconfiança. Un poble que vulgui mantenir la seva identitat ha de ser vital, innovador, creatiu, alegre,

acollidor i també autocrític.

La vida no és fàcil. Si mirem enrere, veurem que el nostres avantpassats vivien molt pitjor que nosaltres, i si ens comparem amb la major part de la humanitat, la nostra és una societat privilegiada. No volem dir amb això que no hi hagi encara molt per fer, però pensem que s ha de fer des de l optimisme i l entusiasme, amb afecte per les nostres coses i curiositat cap a allò nou i diferent que també ens fa més cultes, més humans i més lliures. Per això, avui hem volgut celebrar aquesta Diada amb alegria, amb ball, bona música i bona companyia.

Gràcies per haver vingut.

Bona Diada a tots i visca Catalunya!

El Ressò 5

Societat NOTÍCIES La mostra, instal·lada al teatre, explica com era la vida a la colònia tèxtil que va fundar la família Rosal ara fa 150 anys" Exposició Les veus de Cal Rosal

4Des del setembre, es troba instal·lada al teatre de Cal Rosal l exposició Les veus de Cal Rosal . Promoguda per l Ajuntament d Olvan i portada a terme per l Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, explica la vida que es va desenvolupar a la colònia tèxtil Rosal, originada fa 150 anys al costat de la fàbrica que els Rosal van construir al costat del riu Llobregat. La colònia va donar una manera de viure als seus habitants, i la celebració d aquest aniversari s ha volgut fer amb la commemoració d aquella gent, avantpassats de molts avianesos. L exposició restarà oberta fins a finals de 2008 i després serà itinerant per diferents municipis.

Dissabtes culturals

4Els darrers dissabtes de

novembre i desembre, l Ateneu i el Centre d Estudis d Avià, han portat a terme unes xerrades sobre la història d Avià, que han anat a càrrec de les persones que van escriure el llibre d Avià. Va ser una nova oportunitat per fer preguntes i per sentir de primera mà les diferents investigacions. Hi va assistir un nombrós públic i es va crear un ambient de conversa entre públic i autors que va ser molt gratificant per totes les parts. Gràcies a tots!

Pas endavant per al local social a Graugés

4A mitjans del mes d octubre,

es van iniciar les obres de la primera fase de construcció del futur local social de Graugés. Les obres, les executa l empresa avianesa Construccions Canudas.

6 El Ressò

VISITA Alguns veïns passen per l exposició de Cal Rosal. MARIA DEL AGUA CORTÉS

Aquesta primera fase té un cost de 52.000 euros, amb un cost total del projecte de 265.000 euros, cofinançat pel Pla Únic d obres i Serveis (100.000 ) i per aportació de l Ajuntament.

La finalitat és que els veïns i veïnes de Graugés disposin d un local polivalent en què puguin fer diverses activitats promogudes per l Associació de Veïns i/o per l Ajuntament, reivindicació que tenen els veïns des de fa anys.

Es renova la festa del pubillatge d Avià

4El dia 15 de novembre, es va

fer a Avià la festa del pubillatge, que va reunir diferents pubilles, dames i hereus de 20 pobles de la Catalunya central, així com la pubilla i l hereu de Catalunya, en un acte en què es van donar a conèixer els representants d Avià. L acte va ser molt concorregut i la festa, molt lluïda, amb una cercavila en què van participar els grallers i els geganters d Avià, seguit de l acte a l Ateneu, en què també van participar la banda de música d Avià i la Coral Santa Maria. Es va finalitzar amb un sopar de germanor i concert del grup Strombers, amb 800 assistents.

Els nous representants del pubillatge d Avià, triats per les entitats del poble són: Maria Xandri Casas (pubilla), Oriol Curriu Giménez (hereu), Anna Tort Aymerich i Judit Marmi Camps (dames). Tots els actes, els va organitzar l Ajuntament, el Grup de Joves i la Comissió de pubillatge.

Cançó d amor i de guerra , de la coral

4El diumenge 16 de novembre, per Santa Cecília (patrona de la música), la Coral Santa Maria d Avià va interpretar a l Ateneu, davant d unes 300 persones, la sarsuela Cançó d amor i de guerra, de Rafael Martínez Valls. L'obra suposà un esforç per a la coral, que ha estat assajant l obra durant bona part de l any i s ha reforçat amb cantaires que habitualment no en formen part. Sota la direcció de Xavier Llobet i amb l acompanyament al piano d Elisenda Martí, la coral i els solistes, Marta Pagerols (soprano), J. Antonio Medina (tenor) i Miquel Àngel Gili (baix), van obtenir un resultat excel·lent, aconseguint des del primer moment implicar el públic a l obra i fer que gaudís d una bona tarda de cant, diferent a la d altres anys.

Societat NOTÍCIES

HISTÒRIA Membres de l Agrupació Teatral Avianesa van entrar al túnel del temps fins a l antic poble.

CLÀUDIA MARTÍN

INAUGURACIÓ Després d anys de reivindicacions, els veïns de La Plana ja disposen del seu local. DOLORS BASCOMPTE

L obra ja s ha programat en un altre municipi, Guardiola de Berguedà.

Felicitem la Coral d Avià i d una manera especial el seu director per l èxit obtingut.

Ruta medieval per la Sagrera

4Amb les Jornades Europees

de Patrimoni, el 28 de setembre, es va fer una ruta guiada pel nucli antic d Avià a càrrec de Maria del Agua Cortés, que va explicar diferents aspectes del primer nucli medieval. La ruta va estar amenitzada amb representacions, que van ambientar les explicacions i que van traslladar al públic a

l Edat Mitjana. Els membres de l Agrupació Teatral Avianesa van fer les delícies del nombrós públic que hi va assistir a la cita, i que va arribar a unes 60 persones. Un cop més, gràcies a tots per fer possible aquesta activitat que va tenir tan bona acollida.

Els veïns de La Plana estrenen local social

4Després de molt temps sense

tenir cap lloc on reunir-se ni on realitzar cap activitat social veïnal (recordem que a La Plana no hi ha ni tan sols un bar on fer-ho), finalment s ha acabat de condicionar un local per a l Associació de Veïns i per als habitants de la colònia.

A l acte d inauguració, el dia 16 de novembre d enguany, hi van assistir nombrosos veïns, representants de l Ajuntament, del Consell Comarcal i de la política local, així com el senyor Joan Ganyet, secretari general de Planificació i Paisatge de la Generalitat de Catalunya.

Hi va haver parlaments, intercanvi d opinions, alegria, fotos, pica-pica (esport nacional avianès) i... queda inaugurat aquest local! . Ara, cal omplir-ho de bones idees i pràctica d activitats.

També es preveu que es pugui utilitzar per donar alguns serveis que actualment no es presten a La Plana.

Endavant!

El Ressò 7

Acció social

La nostra gent gran es mereix aquest homenatge, però també que ens esforcem per millorar els seus serveis"

Vint anys de Setmana ELS DIES D'ACTIVITATS QUE ES DEDIQUEN A LA GENT GRAN D'AVIÀ ARRIBEN A LES DUES DÈCADES DE VIDA EN PLENA SALUT

El passat mes de setembre, va tenir lloc la Setmana de la Gent Gran d Avià, en què hi van haver xerrades, una exposició de fotograf ies, la tradicional caminada del pa sucat amb oli, una xocolatada, un bingo, diverses actuacions musicals, el multitudinari dinar de germanor, amb l actuació del Grup Aivà, i el diumenge, la missa, els geganters i els grallers, amb l actuació de la coral de Santa Maria d Avià i un pica-pica. Com a acte de cloenda, es va fer el lliurament d obsequis per als majors de 80 anys.

Des d aquestes pàgines, volem agrair a tots els qui, amb el seu entusiasme i la seva col·laboració desinteressada, el varen fer p o ss i b l e. Aq u es t a ny, es commemorava la vintena edició d aquesta setmana que Avià dedica als seus veterans.

Per a aquell que no hi vau ser presents, reproduïm el parlament de l alcalde, Ramon Orriols: Aquest any, hem celebrat el 20è. aniversari de la Caminada i de la Festa del Segar i el Batre i, aquest cap de setmana, tanquem la 20ena. Setmana de la Gent Gran.

Què va passar a Avià ara fa 20 anys que es van endegar tantes activitats?

Segur que van coincidir al capdavant de les entitats una colla de persones amb iniciativa i ganes de fer coses que van posar en marxa, entre d altres, aquestes festes de què aquest any celebrem el 20è. aniversari. Entre tots, hem estat capaços de mantenir-la, cosa no gens fàcil en un poble petit.

Han passat els anys, les persones 8 El Ressò

PASTÍS La gent gran va celebrar dues dècades de la Setmana. JOSEP VILLARÓ

han anat canviant i, amb millores i novetats, aquesta Setmana ha esdevingut un punt important en el nostre calendari de festes. És un sentit homenatge del poble als nostres pares i avis, a aquelles persones que ens han passat el llegat que un dia passarem als nostres fills. El fet d arribar al 20è. aniversari és una prova de la maduresa cívica del nostre poble, que, en un món pragmàtic i materialista, es manifesta sensible a valors com l agraïment i el reconeixement.

Homenatge merescut La nostra gent gran es mereix aquest homenatge, però també es mereix que ens esforcem per millorar els serveis que necessita.

Finalment, hem pogut acabar el Centre de Dia, fruit d anys de treball de diferents equips de govern. Des de l Ajuntament presidit per Ramon Minoves, amb Montserrat Fíguls al

capdavant de la Regidoria de Serveis Socials, passant per l Ajuntament presidit per Vicenç Casafont i amb Montserrat Mas de regidora, fins a l actual, tots hem fet esforços per arribar on som avui. Com heu pogut veure, el Centre de Dia ja està acabat del tot. En poc temps, quedaran resolts els tràmits pendents i el podrem posar en marxa i començar a treballar per un objectiu mes difícil però també necessari: una residència.

Per acabar i sense dir noms, perquè de ben segur em deixaria algú, vull donar les gràcies a tothom que ha treballat perquè aquesta setmana de la Gent Gran arribi a bon port.

A tots, gràcies i fins l any que ve .

En el temps transcorregut, entre aquest acte i aquest article, s han resolt tots els tràmits i s ha fet també l adjudicació de la gestió per la gestió del Centre de Dia.

Acció social IMMIGRACIÓ

Compartint la llengua

ELS VOLUNTARIS LINGÜÍSTICS PODEN CONVERSAR AMB NOUVINGUTS En l anterior edició d El Ressò ja parlàvem d aquesta iniciativa. Hi ha molts nouvinguts que tenen interès a conèixer el català i poder comunicar-se amb nosaltres en la nostra llengua.

Alguns van a classes de català, però després tenen dificultat de practicar allò que han après.

L objectiu d aquest programa és permetre a aquestes persones perdre la vergonya i agafar fluidesa amb el català en un context real i relaxat.

Una hora a la setmana El voluntari lingüístic només s ha de comprometre a dedicar una hora a la setmana, durant 10 setmanes, a parlar català amb una persona. Pot ser prenent un cafè, passejant pel poble o

ensenyant-li els camins. Parlant del seu país o explicant-los peculiaritats del nos tre Qualsevol tema o indret pot ser bo per practicar.

To t h o m q u i tingui el català com a llengua de parla habitual pot fer de parella lingüística.

Joves, gent gran, tots hi sou convidats. És una oportunitat de fer quelcom de positiu per la nostra cultura i també de conèixer la realitat de gent que ve d altres països del món.

Les parelles es triaran tenint en compte els

horaris disponibles i les afinitats de cada voluntari o voluntària.

Els interessats podeu adreçar-vos a l Ajuntament. Animeu-vos-hi!

SUSANNA CAMPILLO

Acció social SOLIDARITAT

La crisi dispara les ajudes de Càritas LES APORTACIONS, MÉS NECESSÀRIES QUE MAI S ha dut a terme un informe per part de Càritas, a nivell estatal, sobre l augment de peticions d ajuda que hi ha hagut durant el 1er trimestre del 2008.

Es constaten les següents qüestions: - Un canvi del tipus de sol·licituds i de les característiques de les persones que les fan.

- Augment del 40% en el nombre de sol·licituds d ajudes, i es preveu que aquesta xifra creixi amb la informació que es pugui treure de les dades del segon semestre de l any. Pel que fa a les ajudes econòmiques, han crescut

en un 55%.

- Han augmentat les peticions per habitatge, feina i alimentació.

- Les característiques de les persones que piquen a la porta de Càritas són: Dones soles amb càrregues familiars Homes en atur dels sectors de la construcció i de l hostaleria Famílies joves amb nens petits - Cal destacar l augment de les famílies i persones de nacionalitat espanyola.

Els efectes de la crisi que són causa de la precarietat de recursos d aquesta gent són:

- L augment de les hipoteques - L augment de l atur en persones amb baixa o nul·la qualificació professional - L augment dels preus dels productes alimentaris de primera necessitat Dibuixa la realitat social que deriva de la crisi econòmica que afecta a tothom, i d una manera més fragant a les persones més vulnerables socialment.

Campanya de Nadal Un any més, Càritas Parroquial d Avià ha dut a terme la Campanya Il·lumina el Nadal, amb la venda de llantions per posar als balcons i finestres de les nostres cases, la nit de Nadal.

S han venut en diferents establiments del nostre municipi.

La col·lecta del dia de Nadal a l Església també es destinarà a la nostra entitat, Càritas Parroquial, per poder fer f ront a les necessitats que sorgeixin durant l any.

El Ressò 9

Acció social IMMIGRACIÓ

PAUL SALAS DÍAZ

Responsable del Servei d'Acollida a les Persones Nouvingudes.

Text: Perpetua Palma

"TOT NOUVINGUT HA DE SABER QUINS RECURSOS TÉ" A continuació, reproduïm una entrevista realitzada per Perpetua Palma per a la revista Mèli-Mèlo de Gironella en què explica les característiques del servei d acollida a les persones nouvingudes, que pensem que és prou interessant. A en Paul Salas, el podeu trobar tots els divendres, de 9 a 11 del matí, a l Ajuntament d Avià. Ell és l encarregat del servei, que s ha posat en marxa recentment. Us recordem que el servei d atenció a Avià es presta al mateix Ajuntament d Avià.

Quins són els objectius d aquest nou projecte?

Afortunadament, aquest projecte és avui una realitat gràcies a l esforç de molts organismes i persones que hem apostat amb força i confiem plenament en el servei d acollida a les persones nouvingudes.

L acollida als diversos municipis de les comarques de les persones que hi arriben és un dels reptes mes importants de Catalunya.

En la mesura que una persona se senti ben acollida per l entorn on arriba, millor serà el seu desenvolupament com a part activa de la societat a la qual vol pertànyer.

El servei d acollida a les persones nouvingudes informa i orienta d una manera àmplia i global dels serveis existents, contribueix i ajuda a resoldre les moltes preguntes que té qualsevol persona quan arriba a un lloc nou perquè és treballa en equip amb ajuntaments, institucions de salut i educatives, professionals de diferents àmbits... amb la finalitat de fer un treball coordinat i que les persones nouvingudes sàpiguen exacta10 El Ressò

ment què i com dissipar els seus interrogants segons les seves necessitats d adaptació.

Et dono un exemple molt clar: Imagina una autopista amb dos carrils. Un, on el trànsit flueix de manera ràpida i normal, que representa el carril de la gent que està integrada del tot i que fa temps que viu en un municipi.

L altre carril, amb trànsit més lent i acurat, és el carril de les persones nouvingudes. El que pretén el servei d acollida és donar a les persones nouvingudes les eines necessàries perquè puguin incorporar-se al carril ràpid d una manera àgil i sentin com el seu trànsit es converteix en un camí molt més fàcil de transitar.

A qui va dirigit el servei d acollida a les persones nouvingudes?

Com el seu nom indica, està dirigit a totes les persones nouvingudes. És a dir, a tota persona nova en un municipi.

La persona acabada d arribar.

Les persones que vénen de fora han de poder accedir a l'aprenentatge de les llengües oficials" Empadronar-se és molt important, perquè garanteix l'accés a la salut i a l'educació"

Hem d insistir que qualsevol persona, vingui del lloc que vingui, que decideixi establir-se en un municipi nou, és una persona nouvinguda. No es fan distincions. Pots arribar des de qualsevol comunitat autònoma de l Estat espanyol, des de qualsevol ciutat o des de qualsevol país. Tots tenim preguntes quan arribem a una població nova per a nosaltres.

Aquest és un servei obert.

Podríem anomenar-lo també servei als nous empadronats, perquè partim de la base que el padró, s estigui o no en situació irregular, és el primer registre de tota persona a un poble. Cal recordar que empadronar-se és molt important, perquè permet l accés a la salut i a l educació, manté vigent el cens d habitatge i això, a llarg termini, ens ajuda per determinar quines coses s han de millorar a cada servei pel bé de la ciutadania. És important també dir que tota persona nouvinguda ha d estar oberta a la convivència, ha de saber amb quins recursos compta i ha de poder accedir a l aprenentatge de les llengües oficials (la qual cosa l ajudarà a tenir més oportunitats de feina, entre molts altres avantatges). En fi, ha de poder ser part activa de la societat i de l entorn que l acull.

Quines entitats col·laboren en aquest projecte?

Esperem que cada vegada s hi sumin més entitats. El servei d acollida a les persones nouvingudes és una necessitat que ja es planteja des de la Comissió Europea per a la Integració. El servei del Berguedà es tà subvencionat per la Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya i pel

Acció social IMMIGRACIÓ

Ministeri de Treball i Immigració.

S organitza i es gestiona des del Consell Comarcal del Berguedà, amb la col·laboració dels ajuntaments de la comarca. És itinerant, ja que es va iniciar als ajuntaments amb més nous empadronats durant els últims anys, però amb la intenció de fer-lo extensiu a tota la comarca. Treballem conjuntament amb Càritas i Creu Roja entitats que també h i e xe r c e i xe n u n p a p e r important i per poder realitzar les nostres funcions d acollida de manera coordinada.

On poden dirigir-se les persones interessades?

Alguns ajuntaments ofereixen aquest servei. Actualment, l agent

d acollida brinda atenció a les oficines dels ajuntaments de Gironella, Puig-reig, Cercs, Avià i Guardiola de Berguedà. És important esmentar que moltes persones que arriben en situació irregular senten temor d acudir a l Ajuntament. Però hem de recalcar que aquest és un servei obert a tothom. Es garanteix la confidencialitat i es dóna una atenció humana i personalitzada.

Creiem que el servei d acollida oferirà la possibilitat que cada vegada s obrin més portes a les persones que arriben. A més dels ajuntaments, hi ha una adreça e l e c t rò n i c a : a co l l i d a . i n fo @ccbergueda.cat, en la qual les persones interessades també poden sol·licitar informació.

Acció social GENT GRAN

El servei d'acollida és itinerant. Es va iniciar als pobles amb més persones nouvingudes però amb volutant d'arribar a tots els municipis" És un servei obert a tothom i es garanteix la confidencialitat, donant atenció humana i personal" LLENGUA

El Centre de Dia ja és una realitat a Avià

Es tanca un nou curs de català per a persones no catalano parlants

Iniciem aquest servei amb il·lusió, amb el convenciment que serà un gran benefici per als habitants d Avià. És un projecte ambiciós, resultat de diversos equips de govern. Un projecte a llarg termini, que mira cap al futur, i que intenta donar resposta a unes necessitats ja existents en la població i a d altres que hi haurà en els pròxims anys.

El curs de català per a no catalano-parlants de nivell B2, que vam iniciar de nou a finals d estiu, es va acabar el dilluns dia 22 de desembre. En un petit acte de celebració, es van impartir diplomes als alumnes. Aquests cursos, que són trimestrals, els organitza el Consorci de Normalització Lingüística i han tingut una bona participació.

Ja hi ha programat per al febrer el del nivell B3 i s ha sol·licitat el B1 (nivell molt bàsic). Tan aviat com coneguem les dates, us les farem saber.

Les classes són gratuïtes i s imparteixen els dilluns i els dimecres de 3/4 de 4 a 1/4 de 6. Si algú hi està interessat, pot informar-se n a l Ajuntament.

EL SERVEI S INAUGURARÀ EL PRÒXIM DIUMENGE, 1 DE FEBRER, A 2/4 D 1 DEL MIGDIA

Servei adjudicat El passat 16 de desembre, es va fer l adjudicació de la gestió del Centre de Dia i de Serveis d Avià.

L empresa seleccionada és la Fundació Hospitalitària, que té una àmplia experiència en aquest sector i que ja gestiona, entre d altres, el Centre de Dia Sant Pere de Madrona de Berga.

Durant el mes de gener, es durà a terme el procés de selecció de

personal, i les entrevistes a les famílies interessades en el servei.

Com a centre de dia, es posarà en marxa també un projecte d activitats per treballar l agilitat física i mental dels usuaris.

Fisioteràpia i podologia Com a centre de serveis, hi haurà, entre d altres, un servei de fisioteràpia i un de podologia.

Es mantindrà el servei de menjador extern per als usuaris del casal, independentment del del Centre de Dia, i el continuarà fent en Lluís Malé, de l escola.

Els qui hi estigueu interessats podeu demanar informació a l A j u n t a m e n t s e n s e c a p compromís.

Podeu també demanar hora per una entrevista amb els Serveis Socials que atenen els usuaris tots els dijous del mes.

El Ressò 11

Educació

L'escola continua creixent. Enguany, ja som 270 alumnes i 29 mestres i ha calgut instal·lar una tercera cargolera"

L'escola augmenta els alumnes i les activitats EL CEIP SANTA MARIA D'AVIÀ RENOVA EL WEB I POSA EN MARXA UN PROGRAMA PER FOMENTAR LA PRÀCTICA DE L'ESPORT AL CENTRE

Un any més, hem començat un nou curs amb moltes ganes i volem explicar-vos les novetats i els projectes més importants que volem portar a terme.

L escola continua creixent.

Enguany, ja som 270 alumnes i 29 mestres i ha calgut instal·lar una nova cargolera, ja en són tres, on podem trobar els alumnes de cicle inicial i mitjà. Tots els cursos estan desdoblats, tret de 1r i 4t.

Enguany, la pàgina web de l escola ja està completament re n ov a d a i a c t u a l i t z a d a : http://www.xtec.cat/ceip-santamaria-avia/. Us recomanem que hi navegueu una bona estona per tal de conèixer-nos més de prop i amb profunditat i, si esteu interessats a estar al dia, la incloeu a la llista de preferits. Si voleu assabentar-vos de les novetats, com ara els programes de la ràdio i les fotos o vídeos de les festes, excursions i activitats diverses que anem programant, heu d anar a l apartat d enllaços i entrar al bloc de l escola.

Ràdio a l'escola El projecte de la ràdio a l escola ja va pel segon any. Ho fan els alumnes de 6è amb la col·laboració de tota l escola i amb una periodicitat trisetmanal.

Els alumnes estan engrescats i hi han introduït moltes novetats: l espai dels més petits, el musiespai, anuncis i la radionovel·la Ventdavià. No us 12 El Ressò

PATI Cada mes, s'escull un esport o joc, com el tennis taula. CEIP STA. M. D AVIÀ

els perdeu! I, si ens voleu fer arribar col·laboracions o algun co m e n ta r i , es ta re m m o l t contents. També hi ha alumnes de l escola que participen al concurs El club dels matiners de Ràdio Berga, que ja va per la quarta temporada i està en antena de dilluns a divendres, a les 8:20 del matí. El podeu seguir a 107.6 o a www.radioberga.cat.

Les classes de P-5, 2n, 4t i 6è participen al XXXVI concurs de pessebres d Avià, que es podrà veure al Casal Parroquial els dies festius des del 25 de desembre fins el 6 de gener, de 12:30 h a 14 h i de 17:30 h a 19:30 h.

Aquest curs, l escola forma part del Pla Català de l Esport. És un pla engegat des de la Secretaria General de l Esport que pretén

afavorir la pràctica esportiva tant a l escola com a nivell extraescolar a l educació primària. S ha creat una secció esportiva formada per mestres, pares i alumnes. Hi ha quatre alumnes dinamitzadors de cicle superior, que han estat escollits pels seus companys, que s encarregaran d ajudar al mestre a realitzar les activitats.

Saltar a corda De moment, s han començat els patis temàtics , que consisteixen a promocionar periòdicament diferents jocs o esports: a l octubre, es va jugar a saltar a corda, i durant el novembre i el desembre, els patis i migdies es va jugar a tennis taula. Aquests esports han tingut una bona participació per part dels

Educació CEIP SANTA MARIA D'AVIÀ

QUALITAT Pares i mares escolten la lectura d'un article el dia de la vaga per la Llei d'Educació. CEIP SANTA MARIA D AVIÀ

alumnes. Així, pretenem que es faci més activitat física durant l esbarjo alhora que s aprenen activitats noves.

També dins d aquest projecte, els alumnes i els mestres implicats participaran en una jornada de formació, al Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat.

En les properes publicacions d El Ressò, us seguirem informant de les activitats que es van programant.

El dia 13 de novembre, la majoria del claustre no es va afegir a la convocatòria de vaga convocada per alguns sindicats en contra de l aprovació de la Llei Catalana d Educació (LEC), malgrat no estar d acord amb el redactat de la LEC ni amb l actitud que ha tingut l Administració al llarg de tot el procés. Per manifestar la nostra preocupació pel futur de l educació i el nostre desacord amb la Llei, es va llegir a les 9 del matí, amb presència d alumnes, pares i mestres, un article de Rosa Cañadell sobre el què cal millorar en educació i la LEC no contempla. L educació és un tema de tots mestres, pares i parlamentaris- i som tots els que hem de responsabilitzar-nos per una escola pública, laica, gratuïta i de qualitat per a tothom.

Us recordem que la biblioteca continua oberta al públic els dilluns i dijous de 17:30 h a 19:30 h i els dissabtes de 10 h a 13 h. Té servei de préstec i d internet.

PROJECTE

Un entorn que educa UNA INICIATIVA DE LA DIPUTACIÓ ES POSARÀ EN MARXA A AVIÀ ENTRE GENER I JUNY L educació planteja avui reptes que l escola, de manera aïllada, no pot assumir. Això fa que tant els professionals com els responsables es plantegin noves estratègies educatives, aprofitant les oportunitats que brinden els espais no formals del territori. Són estratègies innovadores i imaginatives recollides en projectes que intenten crear complicitats i lligams entre els diferents estrats educatius i ens socials per tal de sumar esforços dins i fora de l escola, en benefici d una formació més inclusiva i engrescadora per als nostres infants i adolescents. L Entorn en sí mateix té molt a aportar a l escola, només cal dotar-lo de recursos i obrir diàlegs d intercanvi entre institucions i agents socials.

En aquest context educatiu i de convivència local, les relacions intergeneracionals solen ser un element clau per afavorir la transmissió d uns coneixements que fan a infants i joves, mirar el seu poble amb

uns altres ulls: d estima per les seves arrels i sentit de pertinença, tot abocant-los a practicar valors de servei comunitari. El territori com espai vital del ciutadà, ha de brindar l oportunitat de descobrir, aprendre, compartir, identificar-se i en definitiva, sentir que s estima i es pertany a un territori. Dins aquesta voluntat de donar un pes educatiu cada cop més gran als agents i espais socials no reglats del territori, l Àrea d Educació enfoca la seva mirada cap a les entitats locals.

Cal valorar-les com a petites agrupacions que atresoren co n e i xe m e n t s , b u s q u e n complicitats, s ajuden, dialoguen per a trobar solucions, s esforcen per prosperar, toleren els discrepants, assumeixen responsabilitats, realitzen projectes, treballen amb il lusió, honradesa i serietat, els agrada el que fan, s ho passen bé i tenen un compromís amb els companys i amb la societat.

To t a q u e s t c ú m u l d e El Ressò 13

Educació PROJECTE

coneixements, d accions i valors tan habituals entre la xarxa associativa d un territori, no poden estar al marge de l escola perquè comporten paràmetres que cohesionen i integren.

Són valors educatius que les polítiques educatives locals han d expandir, tot creant sinergies i complicitats entre els àmbits formals i no formals d un territori, construint de manera conjunta, projectes compartits i consensuals.

Amb el projecte que es descriu tot seguit, l Àrea d Educació pretén consolidar les relacions entre l escola i l entorn social, com a referent fonamental que ha d inf luir en la formació integral dels nostres nois/es, en base a combinar la transmissió de coneixements i la practicar d accions solidàries, de servei i d inclusió en la comunitat, d acord amb la realitat humana i cívica que la constitueix.

En definitiva, el disseny de la proposta l Entorn que Educa .

El potencial Educatiu de les entitats locals , pretén aportar el suport pedagògic i didàctic a les entitats locals per tal que puguin desenvolupar la pràctica d un llenguatge afí a les escoles i transmetre qui són i què fan amb utilitat curricular per als mestres.

Objectius - Promoure les entitats locals com a potencial educador en el context del municipi.

- Desenvolupar mètodes i llenguatges afins als aprenentatges de l escola, en un context de col·laboració i d intercanvi entre l escola i les entitats i associacions locals.

- Aconseguir fer de l entorn un lloc d aprenentatge significatiu, de descoberta i de pràctiques de servei comunitari.

- Establir un nou diàleg comunitari en el context del municipi que incorpori progressivament la xarxa social en l educació tant dins com fora de l escola .

- Reforçar les iniciatives educatives de les entitats en els espais no formals del territori.

14 El Ressò

Disseny Parteix dels paràmetres següents: - L aportació de recursos tècnics necessaris per acompanyar el desenvolupament del projecte per part de la Diutació de Barcelona.

- La garantia del desenvolupament del projecte per mitjà d un compromís de treball entre els col·lectius implicats de l Ajuntament i l Àrea d Educació de la Diputació.

- Treball transversal entre les escoles i les entitats locals. Treball conjunt entre el vessant curricular de centre i el vessant de participació comunitària extraescolar.

- Implicació més activa de les entitats i l enfortiment del teixit associatiu. També és d esperar que augmenti l interès i la participació dels escolars per les entitats tant a través com independentment de l escola.

El disseny de la col laboració s estructura en dues parts: - Sessió de formació a mida.

S adreça als representants de les entitats locals (d altres agents socials i persones interessats de la localitat), professors d Educació Primària (també oberta a Infantil), tècnics i regidors d Educació, Cultura, Gent Gran i Festes. Aquesta sessió formativa i complementada amb el treball posterior s acreditarà mitjançant certificat lliurat als participants en el projecte.

- Sessió de suport tècnic de l Àrea d Educació per a l elaboració del projecte iniciat en la sessió prèvia (planificació, parts implicades, temporalització, elaboració de materials didàctics, seguiment, etc...)

Metodologia La metodologia de treball és innovadora perquè combina el PFC (Pla de Formació Continuada) que habitualment ofereix l Àrea d Educació als Ajuntaments, amb sessions de suport tècnic per tal de garantir la realització dels projectes dissenyats prèviament en el curs de formació.

Es tracta doncs, de desenvolupar una nova metodologia de treball

en el context de la Formació a mida que té, tot seguit, el valor afegit d oferir suport tècnic a les entitats en la seva fase pràctica.

La sessió de formació tindrà una pa r t te ò r i c a i u n a a l t ra participativa per fer el disseny inicial d un projecte a partir dels suggeriments i inquietuds dels assistents.

La segona part consistirà en donar suport al desenvolupament del projecte. Es preveu que el treball base del mateix anirà al voltant de l elaboració d activitats didàctiques (escolars i extraescolars) per tal que nens/es coneguin millor les entitats i augmentin la seva participació i servei comunitari.

Expectatives de futur Un objectiu final d aquesta proposta de col·laboració apunta al voltant d aconseguir que les entitats puguin convertir-se també en un referent d atracció dels alumnes no motivats de l escola, tot ajudant a pal liar el risc d exclusió que comporta el desinterès pels aprenentatges mancats de significació i d utilitat per a ells.

Els projectes d Aprenentatge Servei, com a projectes específics de centre o compartits amb altres institucions, són un model molt adient que cal considerar. Aquest referent o petits nuclis atractius d aprenentatge més lúdic i vivencial per als nens/es d allò relacionat amb valors comunitaris (afeccions compartides, coneixements de les seves arrels i tradicions, inquietuds humanitàries a compartir, abocar esforços per resoldre dificultats comunes, i d altres) seria un recurs afegit d integració local amb un valor educatiu immens.

L escola d Avià, a partir de la proposta feta per l Ajuntament del municipi, s ha adherit a aquest projecte, impulsat per l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona. És, des d aquí, que us informem per tal que totes es entitats hi col·laborin activament en aquest projecte educatiu. Us mantindrem informats!

Educació PROJECTE SEGAR I BATRE

Nens i nenes aprenen a fer la sembra artesana del blat amb l'ajut dels segadors El 26 de novembre, els alumnes de l escola van participar d una activitat innovadora. Amb l'ajut de la colla de segadors de la Comissió de les Festes del Segar i Batre d Avià, es va sembrar el camp de Santa Maria que, durant la segona quinzena de juliol, segaran per poder batre el gra després. En Ramon Santamaria, amb l ajuda dels segadors, va sembrar el camp a mà, com es feia abans de les màquines, per explicar als nens com havia estat aquesta feina dels pagesos. A més, vàrem comptar amb la presència de la Mercé de cal Bep, que va portar la mula i les arreus i va llaurar com en temps immemorials: obrint els solcs amb l arreu tirada per animal.

Aquest any, s ha plantat dos tipus de gra, xeixa i forment, perquè un creix més ràpid i fa la palla més llarga, i l altre fa més gra. La intenció és tenir una festa del Segar i Batre ben lluïda.

Molts segadors van explicar als

SEMBRA Els segadors ensenyen l'ofici als més joves. CEIP SANTA MARIA D AVIÀ

nens com es feia aquesta feina tan feixuga, per tal que aprenguin a estimar el seu entorn i el que hem sigut i com hem arribat fins aquí. Una vegada més, queda demostrat que l intercanvi generacional és una de les formes d aprenentatge més rica.

Gràcies a tots als nens per la seva atenció, a les mestres per sumarse a les propostes, als segadors d Avià per afegir-se a aquesta

iniciativa (sense ells, res no tindria sentit), a la Mercé, al Santamaria (per sembrar el camp quan toca i mirant el temps), al Joan Clop (per la recerca de les llavors), al Pere Casafont (si no encarrega ell la coca i la xocolata...), a la mula (que encara es recorda de llaurar...!), a tots, per demostrar una vegada més que la nostra festa més identitària està més viva que mai.

Educació JOVENTUT

Es posa en marxa el casal de joves joves assistents, supervisant que el seu correcte funcionament.

Què fer per assistir-hi El servei és totalment GRATUÏT, només s haurà de pagar els costos d alguna activitat extraordinària que es pugui organitzar.

S ha d emplenar una fitxa d inscripció que podeu recollir al casal de joves en els dies i horaris de funcionament del servei o descarregar-los des de la pàgina web de l Ajuntament, avia.cat Aquesta fitxa s haurà d entregar el primer dia d assistència.

Horaris El casal de joves estarà obert tots els dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8 de la tarda. En cap cas, no serà obligatòria l assistència, sinó que cadascú podrà escollir el dia que li vingui de gust d assistir-hi.

Més informació - Regidor de Joventut: Gerard Ortega. Mòbil: 666274657 Correu: ortegabg@diba.cat - Educadora: Rosa Genovés Tel. 938230000 Correu: genovessr@diba.cat - Pàgina web: www.avia.cat

VOL PROMOURE LA PARTICIPACIÓ JUVENIL Si tens més de 12 anys i tens ganes d anar al casal de joves, l Ajuntament d Avià ha posat en marxa un servei dedicat a la promoció de la participació juvenil.

Com funciona Consta d un espai obert a tots els joves on una dinamitzadora juvenil procurarà organitzar activitats conjuntament amb els

El Ressò 15

Cultura

Una de les primeres tasques serà fer una ruta pel camí ramader de Sagàs a l'Espunyola passant per Olvan i Avià"

Dinamització rural ARRENCA UN PROJECTE PER A QUATRE POBLES DEL BAIX BERGUEDÀ QUE S'IMPULSARÀ SOBRETOT DES DE LA CULTURA. Text: Regidoria de Cultura

El 2009, s inicia a Avià un projecte de dinamització del territori a diferents nivells, principalment impulsat des de l aspecte cultural.

Es tracta d un projecte que tindrà dos vessants, un individual, fent referència al propi territori d Avià, i un compartit, ja que es posaran en marxa diferents accions amb altres municipis, en concret amb Olvan, l Espunyola i Sagàs, municipis que tenen característiques similars a Avià pel que fa al tipus d economia tradicional basada en les tasques de pagès, que és l aspecte eix del projecte.

Per iniciar el desenvolupament d aquest, comptem amb un Tècnic d Acció Sociocultural (TASC), impulsat per l Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i subvencionat en part pel Ser vei d Ocupació de Catalunya del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Segons la proposta de Diputació de Barcelona, el Pla d Ocupació TASC té per objectiu formar, coordinar i posar a disposició dels ens locals i ajuntaments uns professionals especialitzats en les tasques de desenvolupament per a treballar en l àmbit rural .

Aquest tècnic ha de portar a terme programes de desenvolupament cultural que facin possible l accés a la cultura, el patrimoni cultural i el cicle festiu de tots els ciutadans i ciutadanes del territori, dins un p ro j e c te t ra n s ve r s a l q u e s impulsa des dels municipis, com és el cas d Avià, Olvan, l Espunyola i Sagàs.

16 El Ressò

TRADICIÓ El passat rural comú unirà diversos municipis. LLUÍS CANAL DE CAL LLUC

Aquest tècnic rebrà una formació específica en temes de dinamització socio-cultural en coneixements, habilitats i actituds que haurà de desenvolupar en aquest nou lloc de treball. La formació d aquests professionals corre a càrrec de la Diputació de Barcelona i està formulada en base a les competències requerides. A més, tindran un seguiment des de l Àrea de Cultura de Diputació i des de les regidories implicades de cada ajuntament. El Guillem Niubó Solé, veí de Casserres, serà el tècnic que posarà en marxa aquest nou projecte en els nostres municipis.

La seva tasca principal serà organitzar una ruta pel camí ramader des de Sagàs a l Espunyola, passant per Olvan i Avià. El camí serà el nexe d unió entre aquests pobles de pagès i a partir d ell es generaran altres projectes amb els objectius bàsics de: - Posar en valor un sistema econòmic tradicional encara en actiu (l agricultura i la ramaderia) - Af avorir la recuperació d'elements patrimonials

relacionats amb l'ús de l'entorn - Donar a conèixer un territori amb unes característiques molt específiques basades en l'aprofitament del medi - Contribuir al desenvolupament econòmic i social de la zona En aquest sentit el projecte ha d actuar en dos nivells bàsics, un des de la perspectiva interna i altre externa: Externa: promoció cultural i turística. Generar i crear producte turístic (activar territorialment empreses del sector turístic, cultural, serveis; recuperació i valorització del patrimoni cultural) Interna: promoció econòmica.

Incidint directament en el territori i habitants, tant social com econòmicament (relacions socials, vincles d actuació, promoció de la pagesia i entorn, projecció econòmica) De moment comencem a treballar, però ben aviat us anirem informant com avança el projecte i esperem poder comptar amb tots vosaltres per contribuir a fer ben participatiu totes les iniciatives que es generin.

Cultura FESTA

Cuina que fa festa EL TALLER GASTRONÒMIC, UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ Durant els mesos d octubre i novembre, es va fer el Taller de Cuina del Segar dins el programa FESTCAT, Tallers per a la Festa, i m p u l s a t s p e l Ce n t re d e Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, i que han tingut la finalitat de dinamitzar les Festes del Segar i Batre, així com elaborar elements que provoquin la participació en la festa de forma més activa per part dels avianesos.

Productes de temporada El taller va ser impartit per Lluís Malé, el cuiner d Avià, amb ajuda de la Queralt Rafart i la Carme Cols. Hi van participar 18 persones que, a més d aprendre a fer diferents plats, van acabar sopant i menjant el que s havia cuinat. La finalitat del taller era donar informació dels productes de temporada, conscienciant d utilizar aquests productes a l època que els correspon, a més d ensenyar a preparar el tipus de menjar que es pot elaborar amb aquests productes. Els alumnes van aprendre a fer canelons de bolets, confit de diferent tipus, crema de carabassa, peus de porc f arcits, pollastre al cava, i unes postres boníssimes.

Repetirem!

GRUP El taller va comptar amb un nombre important d'alumnes. M. DEL A. CORTÉS

CANELONS DE BOLETS Preparació Ingredients Agafeu una ceba i la talleu ben petita, la fregiu fins que estigui Ceba rosseta. Mentrestant, talleu els bolets ben petits (gírgoles, Bolets xampinyons, ceps..., encara que tingueu bolets frescos del bosc, Pasta de queda molt bo posar-hi uns quants xampinyons). Amb el sofregit canelons de ceba, hi poseu un gra d all ratllat. Després, hi afegiu els bolets i ho salpebreu.

Llet , farina All, sal, pebre i Feu una beixamel molt espessa per lligar els bolets. En un cassó una cullerada d oli i un boci de mantega, ho escaldeu i hi nou moscada amb tireu força farina. Us ha de quedar una massa compacta. Si us Una bosseta molesta el gust de la farina, en lloc de torrar-la, podeu tirar-hi un raig de conyac i flamejar-ho. Així, evitareu el gust de farina crua. de formatge A continuació, afegiu llet, sal, pebre, nou moscada i una bosseta emmental de formatge emmental ratllat. Una vegada espessit, no cal coure ratllat massa, tireu els bolets i, un cop fred, ja estarà a punt per enrotllar els canelons.

Torneu a fer beixamel per posar a sobre dels canelons, però ara una mica més líquida que abans i, a més a més, hi afegiu 1 o 2 cullerades de tomàquet fregit. *Aquesta preparació de bolets també la podeu utilitzar per farcir els pebrots del piquillo.

SUSANNA CAMPILLO

El Ressò 17

Entitats ATENEU Segon cicle de teatre amateur

4Aquest cicle aplegà un total

de 4 obres: Zona de lliure trànsit , del Grup Cul-i-seu de Sant Vicenç de Castellet; Quan ell és ell... i ella , del Grup Escènic de Navàs; El retaule del flautista , del Grup Teatral de Capellades, i Boeing, boeing , de l Agrupació Teatral Avianesa, que, a més, va ser la responsable de programar el cicle i d acollir els grups participants.

L entrada, a l entorn de la seixantena de persones per obra, ha estat una mica inferior a l any passat. Això s atribueix al fet que les representacions eren dissabte al vespre. De cara l any vinent, es procurarà programar-les diumenges a la tarda.

Aplec de Sant Serni de Clarà

4Gaudint d un dia excel·lent,

més de 80 persones, el 26 d octubre, van fer el camí a peu des de l Ateneu fins aquesta església, acompanyant a la gegantona Laieta i als nans Martí i Maria, tot seguint el camí ramader (que, en algun punt, està tancat per filats). Allà, es va celebrar la missa, amb acompanyament de la Coral Santa Maria d Avià. Acabat l acte litúrgic, es van repartir 230 panets i es va fer la ballada dels gegants mentre es feia un piscolabis. Aquest any, no va ser possible programar el concert de música a la tarda.

Xerrades sobre la història d'Avià

4El Centre d Estudis d Avià va preparar 4 xerrades col·loqui els dissabtes a la tarda (22 i 29 de novembre i 13 18 El Ressò

i 20 de desembre), amb la finalitat de difondre la història del nostre poble, prenent com a referència els llibres La parròquia de Sant Martí d Avià (907-2007) , de mossèn Ramon Viladés, i Avià. Notes històriques d un poble del Berguedà , de diversos autors. Les xerrades van ser a les 6 de la tarda, a la sala d exposicions de l Ateneu.

Concurs de fotografia

més antigues de casa nostra (36 edicions amb la d enguany).

Els participants van poder presentar les obres els dies 13 i 14 de desembre a la rectoria d Avià i l exposició va estar oberta del 25 de desembre al 6 de gener, els dies festius de 12:30 a 14 h. i de 17:30 a 19:30 hores.

Renovació de la junta de l'Ateneu

4Aquest any, es va programar de manera que l exposició es pogués veure durant les festes de Nadal. La participació s ha incrementat considerablement, amb una seixantena d autors i prop de 200 fotografies. Els temes són Avià i la Festa del Segar i el Batre.

La sala d exposicions de l Ateneu ha estat el lloc escollit per a l exposició. L espai s ha preparat per tenir uns panells nous que permetin muntar les exposicions d una manera més ràpida i adequada. El seu cost ha estat finançat amb els guanys obtinguts amb la venda, temps enrere, d alguns quadres del concurs de pintura.

4La junta de l Ateneu està formada per 10 persones escollides per votació dels socis, que es renoven per meitat cada 2 anys, i per un representant de cada entitat que hi vulgui formar part. El febrer o març vinent es faran eleccions per elegir la meitat dels representants dels socis. És un bon moment perquè qui encara no en sigui es faci soci de l Ateneu.

Poden ser socis tots els veïns d Avià o de fora que participin activament en una entitat del municipi. No s ha de pagar cap quota i, per formalitzar la inscripció, cal emplenar una butlleta que es pot recollir a les oficines de l Ajuntament

Acte a favor de la Marató de TV3

ONG

4Com en els darrers anys, s ha

coordinat des de l Ateneu un parell d activitats per tal de recollir diners per destinar a aquesta acció solidària. Així, el diumenge 14 de desembre, es va programar una caminada popular a les 10 del matí i l actuació dels grups musicals d Avià a la tarda.

Concurs de pessebres miniatura

4Veient que el grup de pessebristes que portava aquest concurs anava minvant, des de l Ateneu, ens vam oferir per donar suport a aquesta activitat, una de les

WAUKIKAY-AVIÀ Avià i Charcay ja es connecten per la xarxa

4El dimecres dia 25 de novembre de 2008 és un dia que quedarà per a la història del projecte d agermanament amb Charcay, ja que, per primer cop, es va poder establir connexió mitjançant internet.

Aquest projecte de l ONG Waukikay Avià, feia anys que es gestava, però no s ha pogut materialitzar fins ara per les dificultats que hi ha per fer arribar la línia telefònica a

Entitats ONG

l escola.

El projecte, anomenat Instal·lació d internet a l escola Cuatro de Junio de Charcay , compta amb el patrocini de l Ajuntament d Avià, que ha finançat un ordinador amb tot l equipament necessari per fer la connexió amb telefonia mòbil, fins que no arribi la banda ampla a Charcay.

El primer escrit enviat pels professors de l escola de Charcay a l ONG Waukikay Avià diu així: No tengo palabras para poder expresarles la gratitud que sentimos profesores, padres de familia y alumnos por hacer realidad nuestro sueño, al estar conectados con el mundo y con ustedes nuestros buenos amigos. Sabeis que esta fecha quedó para la historia en nuestra

comunidad. Hoy es un dia de mucha alegria contento y satisfaccion tener la oportunidad de poder comunicarnos con ustedes por este medio. Sinceramente, una vez más, gracias, gracias de todo corazón. Ustedes demuestran realmente lo que significa solidaridad con los pueblos.

Amb la instal·lació de l internet a l escola, l ONG Waukikay Avià, espera que es pugui potenciar considerablement el projecte d intercanvi cultural entre les escoles d Avià i de Charcay. De fet, els alumnes i professors ja s han començat a escriure i tenen previst en un futur immeditat començar algun treball en comú.

A l Equador, només el 4,8 % de la població té accés a internet. A l Amèrica del Sud,

Esports

només Paraguai i Bolívia estan per sota aquesta xifra.

El passat mes de juliol, el president de la República, Rafael Correa, va anunciar que, en dos o tres anys, totes les escoles públiques tindran laboratoris de computació amb accés a internet de banda ampla, gràcies a la instal·lació d un nou cable submarí que s ha negociat amb Telefònica.

A l Equador, internet té un cost molt elevat per les escoles, tant és així que alguna escola com la Isabel Yañez, a Machachi, beneficiària del Projecte Edufuturo, del Consejo Provincial de Pichincha, ha hagut de desconnectar-se de la xarxa en no poder pagar la tarifa de 180 dòlars per telèfon. La connexió a través de tecnologia sense fils té un cost de 100 dòlars mensuals.

Hi van participar 23 equips d'alt nivell i, durant tot el matí, els nens van poder gaudir d'un castell inflable"

Se celebren amb èxit les primeres dues hores de resistència en btt Hi van participar 23 equips d alt nivell. Van donar voltes durant dues hores per un circuit de 1.400 metres al voltant de les escoles d Avià fent relleus entre els membres de cada equip. La classificació, la podeu consultar a w w w.bikebergueda.com.

Durant tot el matí, hi va haver una bona assistència de públic i els nens van poder gaudir d un rocòdrom inflable cedit per la Diputació de Barcelona.

Més fotos, les podeu trobar a picasaweb.google.es/eldecalbla u/2HoresDeResistNciaAvi08#

ESTRENA S han fet a Avià dues hores de resistència en btt. AVIÀ COP DE PEDAL El Ressò 19

Esports ORIENTACIÓ

Èxit de la cursa d orientació d Avià PARTICIPACIÓ ALTA A LA PROVA DE FESTA MAJOR Durant la Festa Major d Avià, es va fer una cursa d orientació amb un gran èxit de participació. La prova va ser organitzada pel Club d Orientació del Berguedà i va comptar amb el suport de la

regidoria d Esports de l Ajuntament d Avià. Tot seguit, reproduïm la classificació dels participants, separant els que van fer el trajecte més curt i els que van optar pel llarg.

CURSA Un participant en plena competició. C. E. ORIENTACIÓ BERGUEDÀ

CLASSIFICACIÓ IV TROFEU FESTA MAJOR AVIÀ DIUMENGE, 24 D AGOST DEL 2008 Llarg 01. Lluís Orolla (Senglar-O) 02. Aleu Agulló (Xinoxano) 03. Jordi Sales (UF Vic) 04. Jordi Vilaredes (COB) 05. Marçal Serrallonga (COC) 06. Annabel Fernández (BO) 07. Antonio López (Oros) 08. Eduard Vizcaya (Montsant) 09. Jordi Ordeig (UE Vic) 10. Eduard Solé (COC) 11. Francis Manzano (Oros) 12. Pep Colàs (Farra-O) 13. Marc Martín (COB) 14. Miquel Batriu (COB) 15. Jordi Santacreu (COB) 16. Josep Selga (UE Vic) 17. Pau Llorens (COB) 18. David Veleda (COC) 19. Albert Dachs (COC) 20. Enric Dedeu (Oros) 21. Ramon Aubets 22. Carles Riu (COB) 23. Joaquim Masegur (UE Vic) 24. Sara Prat (COB) 25. Alba Llobet (Oros) 26. Xavi Batriu (COB) 27. Joan Molas 28. Cristina Torreta 29. Lídia Barri (UE Vic) 30. Josep M. Dedeu (Oros) 31. Eleuteri Adelantado 20 El Ressò

0:44:30 0:48:05 0:48:30 0:50:20 0:50:43 0:52:55 0:54:40 0:56:40 0:56:40 0:58:10 0:58:40 0:59:10 0:59:16 0:59:20 1:00:35 1:27:15 1:27:15 1:27:30 1:30:45 1:31:25 1:12:30 1:14:15 1:16:50 1:18:45 1:21:13 1:25:12 1:26:35 1:26:35 1:31:40 1:33:08 1:37:35

32. Ester Benítez 33. Marta Balletbo Tommi Tolkko (MP) Curt 01. Xavier Carrera 02. Andreu Curia 03. Marc Coma 04. David Riu (COB) 05. Anna Tort 06. Judith Marin 07. Maria Xandri 08. Ester Tarrés 09. Pau Solé 10. Jordi Capdevila 11. Sara Millán 12. Alfons Parcerissa 13. Núria Gómez 14. Gemma Sáez 15. Laura Muñoz 16. Marta Manrubia 17. Anna Llorens 18. Pere Llorens 19. Joan Carol 20. Sílvia Perarnau (COB) 21. Maria Carbonell 22. Lídia Jiménez (COB) 23. Montserrat Pujols (COB) 24. Raimon Riera 25. David Díez 26. Olga Burniol 27. Pujols Pujols

1:57:50 1:57:50

0:35:07 0:35:09 0:37:37 0:40:30 0:45:10 0:45:10 0:45:10 0:47:40 0:48:45 0:50:50 0:50:51 0:52:10 0:52:10 0:57:02 0:57:40 0:58:04 0:58:35 0:59:04 1:01:28 1:01:30 1:02:05 1:02:05 1:02:05 1:06:50 1:27:00 1:27:00 2:06:00

Reportatge

Per extreure i processar el material necessari fer per fer un telèfon mòbil, fan falta 75 kg de matèria primera"

Mòbil nou? No, gràcies SENSE DEIXAR-NOS ENLLUERNAR PER LA PUBLICITAT, PODEM REDUIR EL CONSUM. Introducció: Susanna Campillo Text: Jordi Cuadros, Albert Florensa i Joaquim Menacho

D entre el munt de publicacions que arriben cada setmana a l Ajuntament, les més interessants des del meu punt de vista són els Quaderns que edita Cristianisme i Justícia, un seguit de temàtiques d actualitat, pau, immigració, justícia social, conflictes religiosos, globalització, medi ambient...

Sempre és un bon moment per pensar en el rerefons econòmic, social i ecològic del nostre consum, de vegades excessiu. Per això, he trobat interessant reproduir aquest article, en aquest cas centrat en els mòbils, però extrapolable a molts d altres productes.

Probablement t has sentit bombardejat darrerament per la publicitat de telèfons mòbils cada vegada més nous, petits i amb més funcions que probablement mai utilitzaràs. Has pogut resistir?

Oferim a les següents línies algunes informacions que sovint no posem sobre la taula en les nostres decisions de consum.

Estan centrades en la microelectrònica com a producte encara que moltes d elles són generalitzables a d altres productes.

Esperem que ens ajudin a caminar vers un consum més responsable.

Què costa un mòbil?

Un telèfon estandard pesa uns 100 grams (bateria a part) i està compost per un 40-60% de plàstics, un 20-40% de metalls i sobre un 20% d altres materials.

La seva estructura és complexa i conté entre 500 i 1.000 compo-

FABRICACIÓ Planta de producció de plàstics del tipus PVC. RUSSEL MECHANICAL

nents diferents, tots ells de composició variada. Entre els compostos majoritaris són destacables les proporcions de coure (10-20%), ferro (2-10%) i alumini (fins a un 10%). Entre els compostos minoritaris, és destacable la presència d elements com antimoni (com a retardant de flama), tàntal (en la composició de condensadors), beril·li, níquel, crom, plom, cadmi, mercuri, arsènic, or o plata, i de compostos com PVCs o retardands de flama bromats.

L extracció i processament d aquestes substàncies implica un moviment total de materials, el que es coneix com a motxilla ecològica , que es pot estimar en un mínim de 75 kg per telèfon mòbil. Aquesta quantitat de material de rebuig es genera principalment en l extracció dels metalls escassos i de mineria difícil que formen part del telèfon mòbil.

Per altra banda, s estima que entre el 40% i el 65% de l energia consumida en el cicle de vida d un telèfon mòbil (sense tenir e n co m p t e l e s d e s p e s e s energètiques de l estructura de comunicacions) es consumeix en la fabricació i transport del dispositiu. També els indicadors corresponents a la destrucció de la capa d ozó i el potencial de toxicitat humana dominen en la fabricació i transport del mòbil.

Per últim cal tenir present que algunes substàncies utilitzades són recursos cars i escassos, motiu pel qual es relacionen amb diferents problemàtiques i abusos tant socials com ambientals. En són exemples paradigmàtics, l obtenció de tàntal i l extracció d or o petroli.

Malgrat que els principals exportadors de tàntal són Austràlia i Canadà, una part significativa s obté del centre d Àfrica, on s extreu de minerals coneguts pel El Ressò 21

Reportatge LES CONSEQÜÈNCIES DE RENOVAR L ELECTRÒNICA La vida últil d un mòbil és d aproximadament deu anys, però se sol canviar al cap d entre 18 i 30 mesos"

nom de coltan. La seva explotació en aquesta regió s associa al finançament de les guerres existents a Rwanda, Burundi, Uganda i la República Democràtica del Congo i a la destrucció dels entorns protegits del Kahuzi Biega National Park, on viu el goril·la de muntanya.

La mineria d or es troba estesa a diverses zones del món i la seva extracció sovint implica la utilització de compostos d elevada toxicitat com el mercuri o el cianur. Sense les mesures de control adequades, les emissions atmosfèriques de mercuri i les escorrenties d aigües residuals amb cianur són massa freqüents, només cal recordar per exemple el desastre de Baia Mare, l any 2000, o la situació dels garimpeiros a l Amazònia brasilera.

Respecte al petroli, els accidents de petroliers, les guerres del golf Pèrsic o la desforestació i l expulsió dels nadius a l Amazònia equatoriana són conflictes prou coneguts.

Cal canviar-lo?

El març del 2006, les línies de mòbils (i per tant el nombre de telèfons mòbils en circulació) se situaven a Espanya en 44,3 milions superant el nombre d habitants (44,1 milions). Aquest fenomen es repeteix a altres països del nostre entorn. Per a l any 2006, les estimacions de vendes de mòbils a Espanya se situen entorn als 19,1 milions d unitats. D aquestes, la majoria substituiran altres telèfons p e r fe c ta m e n t f u n c i o n a l s.

S estima que el 80% de les compres de mòbils són renovacions.

A nivell mundial, els clients de mòbil sumen 2,4 milers de milions i han augmentat en 120 milions en el segon trimestre del 2006.

Mentre la vida útil d un mòbil (bateria exclosa) s estima en deu 22 El Ressò

COMPRES Un centre comercial ven telèfons mòbils. ARXIU/LINDSAY D.

anys, el temps mitjà d utilització s estima entre els 18 i els 30 mesos.

Aquest procés pel qual un producte deixa de ser desitjable amb el pas del temps encara que la seva funcionalitat no hagi canviat i les seves capacitats segueixin intactes és el que es coneix pel nom d obsolescència.

Es parla d obsolescència tècnica per indicar que les prestacions del dispositiu ja han estat superades; i d obsolescència psicològica quan el producte deixa de ser desitjable per canvis en la moda i els estils socials propiciats i encoratjats pel màrqueting i la publicitat.

Tot i que part d aquesta obsolescència i renovació excessiva pot ser atribuïble als usuaris finals també cal destacar algunes pràctiques comercials que afavoreixen aquest consum desmesurat.

Una primera via és la pressió publicitària combinada amb els canvis estètics, el desenvolupament de modes i la introducció gradual i contínua de noves funcionalitats, en un ritme que respon més a interessos de màrqueting que a limitacions tècniques.

Una segona pràctica que propicia el canvi de telèfons és el seu baix cost econòmic pel consumidor.

El fet que els aparells estiguin altament subvencionats, ja sigui

a través de regals o rebaixes en programes de fidelització, del reembossament del cost en trucades o d ofertes en la formalització de nous contractes fa que el ciutadà tingui dificultats a percebre els costos materials, socials i ambientals del consum.

Una tercera dificultat amb què s enfronta el consumidor responsable és l ancoratge dels aparells a les diferents companyies de telefonia de forma que el canvi de companyia de servei sol implicar canviar l equip electrònic.

Per últim, també dificulten la reutilització dels equips electrònics l elevat cost relatiu de compra de components com transformadors o bateries, la baixa compatibilitat dels components entre els diferents telèfons (per què han de ser tots els carregadors diferents?) i la impossibilitat d actualitzar els programaris per adaptar els equips a noves funcionalitats.

Els residus S estima que 235 milions de mòbils són llençats anualment entre els Estats Units i Europa.

Menys del 10% es reciclen.

Aquests s afegeixen a l immens problema dels residus electrònics.

Es calcula que, al món, es produeixen cada any entre 20 i 50 milions de tones de residus elèctrics i electrònics. Aquests residus

Reportatge LES CONSEQÜÈNCIES DE RENOVAR L ELECTRÒNICA

PROCÉS Una empresa de telefonia mòbil recull aparells antics per poder reciclar-ne els components. AT&T

presenten dues característiques que els fan preocupants: el seu volum i la seva toxicitat.

Els residus electrònics a la Unió Europea suposen 14 kg per persona i any, o un total de 6,5 milions de tones anuals. Aquesta partida de material de rebuig és la de major creixement, que s estima en un 8% anual.

La toxicitat dels residus electrònics és el principal problema de cara al seu destí final. Si es duen a un baocador, poden alliberar metalls i altres compostos tòxics vers els cursos fluvials i les aigües subterrànies. Si s incineren, la presència de PVC, compostos aromàtics polibromats i metalls volàtils pot provocar l emissió a l atmosfera de tòxics altament perillosos.

El reciclatge, per la seva banda, és difícil i costós, per la complexitat i l elevada compactació dels dispositius electrònics en general i dels telèfons mòbils en particular. Tot i que existeixen processos capaços de reciclar fins a 17 metalls diferents dels residus de la telefonia mòbil, costa (econòmicament) molt menys transportar-lo als països pobres per a la seva revalorització.

Així, una part important d aquests residus són enviats a països pobres per a la seva reutilització, reparació, reciclatge o simplement abocament. Es calcula que al voltant de la meitat dels materials enviats per a la

reparació o reutilització acaben abocats, ja que el seu aprofitament no resulta possible o rendible. S han localitzat abocaments de residus electrònics provinents d Europa, dels Estats Units o del Japó a llocs tan dispars com Guiyu (Xina), Karachi (Pakistan) i Lagos (Nigèria).

A més dels abocaments, en alguns d aquests llocs es duen a terme pràctiques de reaprofitament de metalls d elevat risc

a nivell de salut i de medi ambient sense unes mesures mínimes de control i seguretat.

Així, alguns residus són cremats per a la recuperació del plom, ferro, coure o altres metalls, altres tractats amb solucions àcides per a la recuperació de l or o simplement trencats per a la recuperació del coure; en tots els casos, això facilita l alliberament de més tòxics a l ambient.

Diverses anàlisis en les regions on es duen a terme aquestes pràctiques de reciclatge, han donat resultats en aigua i sòl amb concentracions més de 100 vegades més elevades que els valors recomanats per agències internacionals i governamentals com l Organització Mundial de la Salut o l EPA dels Estats Units.

Reflexió final La millor via per mantenir el nostre món és reduir el nostre consum i recolzar pràctiques de consum i utilització responsable dels recursos disponibles.

Esperem que aquestes idees que aquí recollim de forma breu no només ens facin pensar-ho dues vegades abans de canviar de mòbil, sinó també en tot allò que va lligat a allò que consumim (independentment del cost econòmic immediat que notem a la nostra butxaca).

IPHONE Molts usuaris substitueixen d aparell per l última tecnologia. APPLE El Ressò 23

Opinió El mirador del Padró o la plaça de mai no acabar FERRAN COMA Del Molí de la Coromina

A la plaça del Padró, bé se li podria canviar el nom pel de mirador del Padró. Almenys això és el que sembla mirantho d aquest costat de la barrera, aquella mena de tanca metàl·lica que hi han posar els paletes per evitar que la gent entri a les obres o prengui mal.

L hort i el viver de cal Grifell ja són història, com ho és el corral de cal Basachs, que un temps albergava el bestiar de cal Carnisser. Ara hi tenim uns magnífics edificis de pisos que algun dia albergaran famílies i que ja han canviat la fesomia d aquesta vella, petita i dissortada placeta.

Si som fidels a la realitat, l espai públic haurà crescut.

Més metres quadrats, la disposició dels quals farà encara més irregular i més original la disposició de la placeta.

No es tracta d un trapezi ni d un triangle ni molt menys d un quadrilàter. Serà una forma geomètrica inusual, que donarà forma a una placeta singular amb un bon mirador.

Hi ha qui diu que, quan hi visquin les famílies, canviarà força el barri. D acord, i 24 El Ressò

esperem que sigui per millorar. Però una pregunta que ens fem alguns avianesos és com regularà l Ajuntament el tema dels aparcaments en aquesta zona. Vull dir que, si ara ja és sovint un garbuix de vehicles, què passarà quan hi hagi més moviment? Potser s hauria de proveir els veïns d alguna alternativa raonable i potser s hi podrien establir alguns límits raonables. No fos cas que per l anomenat mirador només hi poguessin mirar els cotxes.

Sigui com sigui, esperem celebrar ben aviat l acabament de les obres (una altra Sagrada Família!) i poder gaudir d aquest nou espai de vianants.

El poder dels grans lobbies sotmet el poder polític* JOSEP VÁZQUEZ

*Text reproduït íntegrament per desig de l autor

Existeis quelcom nació que administran-s-hi pel sistema capitalista no sigui així?

Els principals lobbys son els de l`industria farmacéutica, la petrolífera y la bélica.

Pel meu entendre, el més organitzat, el més desconegut per la societat, el qui es desenvolupa més lliurement, degut a les seves aparents bondats, es el lobby de les industries farmacèutiques. El més gran i potent dels lobbys americans es el trucció a la dels jueus.

PISOS Edificis en consFERRAN COMA Segons plaça del Padró d Avià. l editorial de la revista Discovery DSalud Nº 103.

Diu textualment La voracidad de la gran industria farmacéutica fue la que nos condujo, no lo olvidemos, a la II Guerra Mundial . La ha vuelto a llevar a introducirse en los partidos políticos, los parlamentos, los gobiernos, los organismos internacionales y la judicatura. Y de hecho es la que dicta y regula ya las normas sanitarias, asegurándose que nadie pueda impedirlo mediante el control- en lo que respecta a nuestro espacio vital- de buena parte de la Agencia Europea del Mediterráneo, del

Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

ressoavia@gmail.com Ajuntament d'Avià - Av. Pau Casals, 22 - 08610 Avià propio Parlamento y hasta del grip aviària, la mateixa F.A.O. Tribunal de Justicia de las segueix comunicant que la Comunidades. Contando grip continua avançant. Amb incluso con piezas claves de la la finalitat de augmentar les Comunidad Europea vendes La més gran representació del La càtedra de nutrició és sistema capitalista, és als quelcom quasi inexistent en EE.UU. Les eleccions a la la medicina oficial. No es té presidència es impossible d`ensenyar per que sinó guanyar-les sense el perdrien tots els seus recolzament econòmic de les interessos. En els Estats Units grans indústries, cada només poques universitats la campanya val milions de inclueixen. Es calcula que el dòlars, i com és de suposar no temps que un metge rep en està al abast de tothom. aquell país sobre nutrició, és Aquests grans lobbys de tan sols 2 hores en tota la naturalment ajuden als seus carrera. En moltes nacions la favorits, amb l`esperança de situació és similar. recuperar amb bon rendiment En l any 1870 les seves inversions. M (aproximadament) Edison va esgarrifo quan penso en els dir una frase "El doctor del germans Kenedy futuro no dará ninguna HI han lobbys d empreses medicina, sino que enseñará nacionals y estrangeres, de a sus pacientes el cuidado del governs estrangers, cuerpo humano, en la dieta, y d Institucions Socials, d en la causa y la prevención de Universitats y fins i tot d la enfermedad." Thomas esglésies, tots buscant la Edison. proximitat i el favor del país Degut a la gran influencia que més poderós de la Terra. las poderosas empresas del Els lobbys de les indústries medicament tenen en les de l armament, universitats, ni tan sol es fa serveixen per a la protecció dels altres dos lobbys .

Els medicaments que només serveixen per a pal·liar moltes malalties, com la sida, es venen en tot el món, amb la particularitat que en els països mes pobres són més cars, així INVENTOR Édison (dr demostren eta) deia que els metges no receptarien medicines el seu sentit humanitari Les vacunes contra la

menció de la frase anterior.

El poder dels més poderosos entre els poderosos, es va manifestar aquells dies (les darreres eleccions) a Veneçuela.

Campanya electoral EEUU Contra Veneçuela www.argenpress. info 2. Precisament l imperi ha intervingut amb tots els seus mitjans en la campanya.

Ford, General Motors, DaimlerChrysler, Bridgestone Firestone, Goodyear, Alcoa, Shell, Pfizer, Dupont, Cargill, Coca-Cola, Kraft, Novartis, Unilever, Heinz, Johnson & Johnson, Citibank, Colgate Palmolive, DHL y Owens Illinois han aportat vuit milions de dòlars per distribuir pamflets del tipus.

"Si vosté és mare. perdrà la seva casa, la seva família, als seus fills(¡ els nens seran de l estat!)" Pamflets que específicament teníen per objectiu als camperols, als estudiants, als petits empresaris, etc. Mètodes ja utilitzats per sembrar el pànic entre els xilens, en 1973 i preparar el esclafament de Allende, per instaurà la dictadura de Pinochet .

Tot gràcies a aquests lobbys interessats en regir el món mitjançant una sola llei, la llei del mercat.

Es la mateixa llei que obliga al home a tornar-se llop del mateix home.

El Ressò 25

Opinió

Decàleg per a nouvinguts

RAMON XANDRI I BADIA*

Aprofiteu el ressò d El Ressò

animeu-vos a escriure Publiquem les vostes cartes, articles, comentaris, etc. pagès amb to despectiu. Hi ha pagesos amb pocs estudis molt més espavilats que alguns catedràtics.

2. Camina pels entorns d Avià La calidesa del paisatge que podem gaudir des d Avià sol ser un dels factors positius que tothom destaca. Per ferte l teu, cal que coneguis els camins que comuniquen el centenar llarg de cases que hi ha escampades arreu...

Passejar-hi calma l esperit i obre la ment.

3. Parla ns en català Encara que no en sàpigues gaire, valorem l esforç per aprendre la nostra llengua; si ens parles en castellà, molts potser et contestarem en aquesta mateixa llengua (per una cortesia mal entesa) i, així, encara et costarà més d aprendre-la.

4. Saluda la gent Mantenim el costum (tant de bo que per molts anys) de saludar-nos: quan entrem i sortim d una botiga, al consultori, pel carrer... Dir hola i adéu o parlar del temps

Arran d un escrit del grup Progrés Municipal fet quan encara era a l oposició, que parlava de la necessitat que el poble mantingués la seva idiosincràsia, vaig pensar que era interessant reflexionar una estona sobre aquesta qüestió.

Mirant el diccionari, trobem que idiosincràsia vol dir peculiaritat, caràcter d un poble, d un grup... . Què diferencia Avià de la resta de pobles? Què ens fa particulars?

La veritat és que hi he anat donant voltes i no he acabat de veure gaire diferències significatives entre la nostra manera de ser i la d altres comunitats amb unes característiques similars, però al final m he decidit a fer públic un decàleg particular, que s ha d entendre com una aportació oberta i totalment opinable, sobre quins consells es podria donar a una ADAPTACIÓ És essencial conèixer persona que l entorn i respectar el pagès arribi al nostre poble i que tingui ganes d integrar-s hi, ajudant així a mantenir la nostra idiosincràsia.

1. Valora la feina del pagès La majoria dels veïns que hem nascut a Avià venim de famílies pageses. Per això, ens sap greu que, a vegades, es tracti algú de 26 El Ressò

no costa gaire i ens fa més propers.

5. No et queixis d una cosa sense avisar abans Si tens algun problema amb algun veí, parla n primer amb ell, que no li arribi la queixa per un altre veí, per l Ajuntament o per qualsevol altre cantó. Ens sap greu que les coses no ens les diguin a la cara.

6. Participa en les nostres festes Avià té fama de ser un poble on es fan moltes coses i és força veritat. Si et fixes en els programes que es pengen a les botigues o en la informació que recull el web municipal, segur que trobaràs alguna cosa que t interessi. D entrada, potser no som massa acollidors, però, si de veritat t interessa integrar-te en un col·lectiu, no hi has de trobar problemes.

7. Escolta els vells Si en tens ocasió, escolta les històries de la gent gran.

T ajudaran a fer-te una idea del que ha estat el nostre poble l última centúria.

L opinió de persones que han vist com evolucionava d una manera radical la seva manera de viure ens pot ajudar a discernir en què hem millorat i en què no en les nostres relacions socials.

8. No vulguis imposar la teva opinió d entrada

Opinió

FESTA Participar en celebracions és una manera d integrar-se. ARXIU

El nostre tarannà és més aviat tancat i ens costa d acceptar la novetat. Per això, si tens idees noves, propostes que et semblen interessants i estàs disposat a defensar-les, exposa-les obertament i demana l opinió i, si veus que no acaben d arrelar, deixa-ho per més endavant i llavors torna a insistir-hi, perquè potser ja seran més ben acollides. Canviem, però a poc a poc.

9. Valora positivament les coses que es fan Darrere de cada activitat, de cada entitat, hi ha unes persones que hi han dedicat una part del seu temps lliure.

Et podran agradar més o menys, però no les critiquis, pots ofendre els sentiments de qui hi ha estat treballant amb la millor voluntat del món.

10. Coneix el nom de les cases i els indrets No pots fer-te teva una cosa sense conèixer-ne el nom i, mínimament, la seva història.

Demana el nom de les cases de pagès, de les fonts, dels racons més coneguts i, perquè no, dels renoms pels quals encara són conegudes moltes persones.

M agradaria que aquest escrit suscités l interès de persones que han arribat no fa massa anys al poble, perquè facin públic el seu punt de vista i ens expliquin com ha estat la seva incorporació a Avià. Ens pot ajudar a conèixer-nos millor.

*Avianès de 49 anys

Aquells bergistans

MARIA DEL AGUA CORTÉS ELÍA*

He tingut el privilegi de llegir abans que vosaltres el Decàleg per a nouvinguts escrit pel Ramon Xandri, i m ha fet rumiar, sobre tot perquè jo vaig ser una nouvinguda a Avià, ara fa 15 anys, fet que em situa en un bàndol concret.

En general, estic d acord amb els punts que defensa el seu escrit, tot i que també tinc ganes de dir-hi la meva, perquè molts aspectes del decàleg els vaig patir jo mateixa en primera persona.

Dic patir en el bon sentit de la paraula, ja que estic contenta del lloc on em trobo i de l acollida lenta però segura que he viscut. Deia el cabdill Seattle que som part de la terra i que cadascú de nosaltres té el seu tros de terra en algun lloc, probablement allà on es troba.

Jo sempre penso que l he trobat aquí, a Avià, m hi sento bé, tot i que no hi he nascut i que els meus set germans, la mare i la resta de la meva família no es trobin en aquest recòndit lloc de la geografia catalana, fet que m obliga a viatjar més sovint del que voldria. És cert que el caràcter avianès és més aviat tancat, que és difícil entrar en segons quins grups, que el fet que et facin partícip a vegades és difícil i,

malgrat intentar-ho, sempre et miren estranyats, i que no haver nascut aquí físicament es posa massa vegades com un impediment d agregació a la comunitat.

He viscut casos en que, a un berguedà de soca-rel, se li han concedit privilegis que jo no he tingut per ser de fora, i que aquest simple fet de ser de fora és el primer impediment per a la integració per part dels de dins.

Per això, penso que aquest decàleg no només és interessant tenir-lo en compte, sinó que és indispensable posar-lo en pràctica, tot i que crec que també s ha de practicar des de l interior del territori.

No em negareu que és difícil integrar-se quan l entorn no t ho facilita, i estareu d acord amb mi en què el caràcter berguedà és complicat i tancat, segurament hereu d aquelles tribus bergistanes preromanes que defensaven el seu territori per sobre de totes les coses i que veien els forans com uns veritables intrusos.

Però integrar els que es volen integrar no costa tant i facilita la feina als que són una mica tímids.

Ho repeteixo: m agrada el lloc on vaig anar a espetegar; malgrat les dificultats viscudes, em sento part d aquesta comunitat, i crec que s ha pogut notar en moltes coses, però, a vegades, certes persones segueixen mirant-te com la de fora i l únic que se m acut és dir-los que em sento ciutadana de tot arreu i que he triat el lloc on vull ser.

Gràcies per la teva reflexió, Ramon Xandri.

*Avianesa d'adoptció de 48 anys

El Ressò 27

Conversa

Em vaig instal·lar a Palau-solità i Plegamans, però vaig anar a treballar a la mina de Saldes amb el meu germà"

JOSÉ MORALES GALLEGO El Cordovès. Text: Alba Sanclimens Feliu

"NO HE TREPITJAT MAI CÒRDOVA, SÓC DE MÀLAGA" José Morales Gallego és una avianès d origen malagueny conegut com el Cordovès.

Encara que la seva llengua vehicular és el castellà, és una persona humil que transmet estimació per Catalunya i, sobretot, pels catalans. Amb alegria i en alguns moments emoció, el Cordovés ens remarca l agraïment vers la nostra gent i les seves ganes d ajudar a qui ho necessiti, ja sigui participant amb el seu carro en les tradicions del nostre poble com en festes particulars.

-A vostè, li diuen el Cordovès.

Quin és l origen d aquest pseudònim?

-Aquest nom, me l van posar dos d aquí, d Avià, el Martí Trasserra, el Serrador, i la Fina Bertran, la Fina del Sistach. Tot ve del fet que jo portava el meu barret cordovès i el senyor Martí, que ja va morir fa temps i que m apreciava molt, em va començar a dir el Cordovès. Que jo no he trepitjat Còrdova! Només per la qüestió del barret, el senyor Trasserra em va posar el Cordovès. I l altra part de la història del Cordovès ve de la Fina del Sistach. Li vaig comprar uns trossos de tela metàl·lica per fer un tancat per a unes gallines que tenia. Un dia, ella va trucar al seu marit i es va referir a mi com al 28 El Ressò

Cordovès. I em van començar a dir així, Cordovès, tot i que jo no hi estat mai.

-Quin nom s amaga darrere El Cordovès?

-Com ja he dit, jo no he trepitjat Còrdova. Sóc de Màlaga, d un poble anomenat Alcaucín, però

Tot ve del fet que jo portava el meu barret cordovès i el senyor Martí em va començar a dir així" Sóc de Màlaga, d un poble anomenat Alcaucín, però tampoc no menyspreo Còrdova" La meva dona era de Cáceres, i vaig treballar en una empresa d Osca que em va enviar arreu"

tampoc menyspreo Còrdova. De fet, em dic José Morales Gallego, i fa 11 anys que visc a Avià, però en fa 30 que transito pel poble en companyia de la meva senyora. Abans, havíem viscut a Berga i, anteriorment, a Saldes.

Quan vam venir d Extremadura, ens vam instal·lar a Saldes.

-Acaba de mencionar Extremadura. Quina relació hi manté o hi mantenia?

-La meva dona era de Càceres.

De jove, vaig anar a Osca. Allà, vaig començar a treballar en una empresa de perforacions que m anava traslladant a diferents comunitats autònomes, em van destinar a Extremadura i és on ens vam conèixer.

-Quan fa més de 30 anys va venir a Catalunya, on es va instal·lar?

-A Catalunya, primer em vaig instal·lar a Palau-solità i Plegamans. Amb el meu germà, vam pujar a treballar a Saldes, a Carbons Pedraforca, i llavors ja vaig portar la dona cap aquí.

D allà, vam anar a viure a Berga i, quan vam venir a aquí, a Avià, ens vam instal·lar a la Casa de les Quinieles.

-Ha esmentat Saldes i la seva mina. Quina era la seva feina a Carbons Pedraforca?

-A Saldes, vaig entrar a la mina.

Conversa JOSÉ MORALES GALLEGO

Éstimo molt Catalunya, però no oblido d on sóc

CAVALLS José Morales, el Cordovès, amb el carro que l ha fet popular en diferents municipis del Berguedà. ARXIU FAMILIAR

Jo tenia el certificat de maquinista per carregar els camions.

Vaig estar un mes i escaig treballant dins de la mina. Després, em van fer encarregat de l exterior, però havia de portar el camió, la màquina i tot. Era un desgraciat en el sentit que abusaven de la meva bona fe. Més endavant, em van fer guarda del polvorí. Hi havia d anar de nit i passava molta por perquè era quan els d ETA van robar el polvorí de Fígols. Llavors, vaig decidir quedar-m hi nit i dia per evitar la por que sentia haventhi d anar només a la nit, cosa que va durar uns sis mesos. Vaig estar mig any sense anar a casa i això que vivia a uns 500 metres de la mina. Sort que em va venir l infart perquè, si no, avui no m estaries fent l entrevista, no hauria aguantat aquella situació.

Aleshores, com que abans les hores extra comptaven per a la cotització, a diferència d ara, que només compta la jornada, em vaig poder jubilar més aviat del que tocava. Per tant, la recompensa va venir després.

Fins llavors, feia dos jornals annexos: feia d encarregat i cuidava les mules.

-Ara ja està jubilat però havia treballat a Catalunya. Per tant, si es considera català aquell que viu i treballa a Catalunya, vostè se sent català?

-Home, la prova està en què en un altre lloc també viuria bé amb tot això que tinc invertit aquí.

Però jo l estimo molt, Catalunya.

Bé, per parlar de l estimació faig servir una explicació que és de creació meva. L estimació és com conduir. Tu vas conduint i és imprescindible que el que vingui

L estimació és com conduir: has de veure els que vénen, però ells també t han de veure a tu" No m agrada que em parlin malament dels catalans: qui em digui que tots són dolents, me l menjo" La meva afició pels cavalls ja fa temps que existeix, però, a mi, m agraden més les vaques"

et vegi però també és essencial que tu el vegis a ell. En l estimació, és importantíssim que tu m estimis a mi però també que jo t estimi a tu. A Catalunya, m han estimat i jo estimo a Catalunya, però no oblido d on sóc.

-Si anés a Madrid i li preguntessin d on és, vostè què diria?

-Sóc de Màlaga, però visc a Catalunya. I si em preguntessin qui estimes més? Catalunya o el teu poble? Diria que ara estimo més Catalunya i, per això, estic aquí. Ara, jo no oblido allò [la vida a Màlaga]. Si no fos per la sang, tindria motius per odiarho. Aquí, visc millor del que vivia allí. Si jo hagués viscut millor allà, ja no hauria vingut. A més, no m agrada que em parlin malament del catalans, perquè els estic molt agraït. Qui em digui que tots els catalans són dolents, me l menjo.

-Una de les imatges que tenim de vostè és veure l conduint un carro. D on li ve aquesta afició?

-La meva afició ja fa temps que existeix. Però a mi m agraden més les vaques. Els cavalls sempre m han agradat, perquè he estat treballant al camp, tant a Andalusia i a l Aragó com a Extremadura. De fet, a Extremadura, fins i tot tenia una granja de vaques.

El Ressò 29

Conversa JOSÉ MORALES GALLEGO

Actualment, no surto tant amb el carro per por

FESTES La imatge de José Morales, el Cordovès, s ha fet popular gràcies a festes com el Segar i el Batre d Avià. ARXIU FAMILIAR

Per tant, l afició dels cavalls em ve de sempre, però la de les vaques és més gran.

-Té alguna vaca?

-M encantaria tenir una vaca o dues perquè les vaques donen llet, i els cavalls, mala llet. De cavalls, jo només en tinc dos. Els altres que cuido no són meus. A més, hi ha gent que té la cara molt dura, de manera que jo tinc uns cavalls a la quadra, els cuido i em paguen per fer-ho, però d altres no em paguen. Podríem dir que, en alguns casos, en lloc d una quadra de cavalls, tinc una acadèmia de despreocupats i tramposos.

-Fa poques setmanes es va fer la Festa dels Cavalls d Avià i aviat serà la Corrida de Puigreig. En quines festes col·labora?

-A Puig-reig, hi vaig anar dos anys seguits, coincidint amb la festa de la Corrida, el mes de gener. Els organitzadors són una gent que admiro. Aquest any, ja m han avisat perquè hi vagi, però ara em costa més perquè ja m he fet gran. M han dit que hi baixi amb l euga que tinc i que ells ja em deixaran el carro, cosa que també em van dir l any passat.

Ara, però, ja tinc més por.

-Per què?

-Perquè sóc més vell. De fet, estic 30 El Ressò

domant un cavall i ja el podria muntar, però, en aquesta edat, et trenques algun os i... Bé, si no hi vaig amb cavalls, hi vaig a menjar-me la botifarra negra diu tot fent broma-. A part de la Festa dels Cavalls d Avià, també participo en les festes del Segar i el Batre. És una feina tradicional

En lloc d una quadra de cavalls, tinc una acadèmia de despreocupats i tramposos" Participo a la festa dels Cavalls, al Segar i el Batre i en altres festes populars o privades" Cap dels meus néts no té una afició especial pels cavalls.

Fins i tot una mosca els fa por"

que ja havia fet abans de venir a Catalunya. A més, un cop aquí, a Avià, quan la festa es feia als Arbres Blancs, ja hi participava.

-Quan podem veure el Cordovès amb el seu carro i el barret que li dóna nom?

-El carro, el trec sempre que algú m ho demana, ja sigui per una festa, com la que van fer recentment al Taller Coloma, o per celebracions privades, com un casament. També surto per la Festa dels Cavalls d Avià, com ha dit abans.

-Surt sovint fora d Avià?

-Com a molt lluny, vaig a Berga.

-La seva família també comparteix aquesta afició pels cavalls?

-Ja ho diu la dita: En casa del herrero, cuchillo de palo .

-Ningú no té ganes de continuar la tradició?

-Podríem dir que cap dels néts no té una afició especial pel món dels cavalls. Fins i tot, una mosca els fa por... Als fills, tampoc no els agrada muntar. Abans, teníem dos cavalls i jo sortia a muntar tot sovint amb la meva dona, però ara ja no ho fem, precisament per por. Per tant, si no hi ha el Cordovès i si la meva dona no té ganes d acompanyar-me, tampoc no hi ha carro.

Conversa PUBILLATGE

ALBERT XANDRI i LAURA COSTA Hereu i pubilla 2007-08 d Avià.

Text: Albert Xandri i Laura Costa

"EMOCIONS A FLOR DE PELL" -Hola, Laura! Què tal?

Recordes el dia que ens van dir que formaríem part del pubillatge d Avià, tu, com a pubilla, i jo, com a hereu...?

Quina mandra que vaig sentir en aquell moment! Però ara em penediria de no haver acceptat aquest títol, perquè, en realitat, ens ho hem passat molt bé durant aquest any i escaig. Una experiència que no es pot comparar a res del que havíem fet fins ara.

Fins que no ens van donar els vestits tradicionals, no ens vam adonar que la cosa anava de veritat, que ens tocava representar Avià, almenys fins la festa major de l any següent, i que havíem de ser responsables d anar a com més actes millor.

En la primera sortida que vam fer, a Castellbell i el Vilar, ens vèiem estranys amb aquells vestits, i ens va costar d afegirnos a l altra colla de joves, tot i que vestien com nosaltres...

Semblava que féssim Pastorets!

De seguida, però, vam copsar com, entre aquell jovent, circulava una corrent de simpatia mútua, d estima pel país i la seva gent, i d obertura cap a tothom, que ens va donar una perspectiva força allunyada de l encarcarament amb què se solen veure aquestes coses entre el jovent.

Amb el temps, vam anar coneixent millor els nostres companys de pubillatge i cada vegada ens hi vam trobat millor, més integrats, i les trobades es van anat succeint amb fluïdesa i bon rotllo.

-És veritat, Albert!

Recordo bé tot això que expliques i la vergonya dels primers dies, però aviat vam saber amb qui parlar i sentir-nos còmodes.

També hem acabat de trobar sentit a aquesta tradició veient com, a cada trobada, hi havia

emocions a flor de pell (a la proclamació del pubillatge català, a Gironella, allò ja va ser massa!), com el grup s assemblava molt a una gran família, on tothom es sentia còmode: la gent del Foment de les Tradicions, posanthi el seny i l organització, i els joves, la gresca i la improvisació.

Tot i que, aparentment, hi ha molta formalitat, hem rigut molt amb les gràcies dels més extrovertits, ballat al ritme de la música i compartint les confidències de la nit.

Cap al final, passada la festa major, ja frisàvem pel relleu, però la festa del pubillatge a Avià va ser genial. És cert que ens ho vam currar per preparar aquesta festa de la millor manera possible, intentant donarhi unes notes

d originalitat, però la feina va valer la pena, perquè mai havien vingut tants representants del pubillatge a Avià i tot va quedar molt bé.

No podem deixar d esmentar en aquesta valoració que se ns demana per a El Ressò les companyes Sandra i Anna, amb qui hem compartit aquest temps, així com el Joan Llaugí i l Elisabet, que ens han acompanyat a molts indrets, amb una paciència de sants.

Com a conclusió, podem dir que ens sentim orgullosos d haver pogut representar el nostre poble, que ens hem divertit i que el pubillatge és una tradició que val la pena de conservar.

GRUP Albert Xandri i Laura Costa (dreta), amb les dames 200708 d Avià. COMISSIÓ DEL PUBILLATGE

El Ressò 31

El Ressòd'Avià

L abans i el després d un equip de futbol exitós

Per celebrar el vintè aniversari del primer ascens de la UE Avià, l equip es va retrobar i es va fer una foto amb absències, però amb la mateixa disposició.

Avià entra al túnel del temps

La ruta medieval per la Sagrera va comptar amb l assistència de 60 persones. Pàgina 7

Revista d informació i opinió del municipi Gener del 2009

61

1.400 metres de circuit sobre dues rodes

Més de 20 equips d alt nivell van participar en la primera edició de les 2 hores de resistència en btt d Avià. Pàgina 19

Nadala amb sentit de l humor

L equip de govern d Avià va felicitar les festes de Nadal amb aquesta imatge simpàtica.

Aula de cuina amb Lluís Malé

El cuiner va omplir la classe amb un curs per llepar-se n els dits. Pàgina 17

Albert Xandri i Laura Costa cedeixen el relleu al nou hereu i la nova pubilla d Avià 2008-09

Oriol Curriu i Maria Xandri prenen possessió en una festa renovada que va comptar amb un concert i una gran participació. Pàgina 6 Els representants sortints del pubillatge avianès s escriuen cartes per fer valoració de l experiència que han viscut l últim any. Pàgina 31