Apol·lo i Dafne: "Quan l'amor se'n va per les branques..."

Apol·lo i Dafne … quan l’amor se’n va per les branques…

Ramon Boixader i Blanch. Escola Oberta. Octubre 2014

Índex I. El Renaixement explicat

II. Humanitas III. La impremta

IV. La mitologia V. La cultura clàssica

I. El Renaixement explicat 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO

1BATX 2BATX

Música

I. El Renaixement explicat 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO

1BATX 2BATX

Ciències Socials

I. El Renaixement explicat 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO

1BATX 2BATX

Literatura universal

I. El Renaixement explicat 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO

1BATX 2BATX

Història de l’Art

I. El Renaixement explicat 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO

1BATX 2BATX

Llengua castellana

I. El Renaixement explicat 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO Literatura universal

1BATX 2BATX

I. El Renaixement explicat 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO

1BATX Llengua castellana 2BATX

I. El Renaixement explicat 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO

1BATX Llengua llatina 2BATX

I. El Renaixement explicat 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO

1BATX Literatura universal 2BATX

II. Humanitas RE-NAIXEMENT

s. VIII aC s. V aC s. I aC s. V dC

s. X dC

s. XV dC

s. XVI dC

Grècia Renaixement

Roma

Edat Mitjana

II. Humanitas AnqrwpoV - Anthropos

II. Humanitas Bellesa

II. Humanitas Amor (platònic)

Cuanto tengo confieso yo deberos; por vos nacĂ­, por vos tengo la vida por vos he de morir y por vos muero Garcilaso de la Vega

II. Humanitas Tòpics Locus Amoenus Beatus ille Carpe diem

III. La impremta El llibre

III. La impremta Els primers llibres •

Llibres orals abans de la paraula escrita

•

Segle XIX aC – Mesopotàmia i Egipte

III. La impremta Primer paper: el papir •

Planta tallada a lleixes i encreuada.

Egipte.

•

Origen etimològic del paper

III. La impremta El papir arriba a Grècia •

Heròdot

•

Biblos, port fenici

•

Biblon – plural Biblia

•

Segles X-IX aC

III. La impremta ...i després el pergamí •

Segle II aC

•

Pèrgam (actual Turquia)

•

Pell

III. La impremta A Roma •

Papir des del segle VIII aC

•

Pergamí des del segle II aC

•

Tauletes de cera

III. La impremta Els llibres al món clàssic •

Liber, libri (m): escorça, llibre

•

Rotlle

III. La impremta Les biblioteques al món clàssic

III. La impremta Un invent revolucionari: el còdex •

A partir dels segles III i IV

•

Llibre escrit a mà

III. La impremta El còdex •

Isidor de Sevilla (segle VII dC)

“El còdex està compost de molts llibres; un llibre és un rotlle. S’anomena còdex a manera de metàfora dels troncs (codex) dels arbres o les vinyes, com si es tractés d’un magatzem de fusta perquè conté en si mateix una gran quantitat de llibres, com si fossin les branques”

III. La impremta El palimpsest •

S’esborraven les pàgines i es reutilitzava

III. La impremta Edat Mitjana: monestirs, copistes, biblioteques

III. La impremta I arriba la impremta •

Guttenberg. Segle XV

•

Incunabula –”del bressol”

•

Nous conceptes: editar, edició

IV. La mitologia

Reuneix la bellesa del cos nu i el món clàssic

IV. La mitologia El mite en boca d’Ovidi • •

Publius Ovidius Naso, poeta romà (s I aC) Metamorfosis • 250 transformacions • 12000 hexàmetres • 15 llibres

IV. Apol·lo i Dafne Dramatis personae: Piton • Monstre • Oracles • Delfos

Apollo and Python, Joseph Mallord William Turner. 1811, Tate Gallery

IV. Apol·lo i Dafne Dramatis personae: Cupido • • • •

Infant Ales Arc Entremaliat

Venus e Cupido, Lorenzo Lotto. 15201530, Metropolitan Museum, New York

IV. Apol·lo i Dafne Dramatis personae: Apol·lo • Fill de Zeus i Leto • Germà bessó d’Àrtemis • Moltes atribucions: • Medicina • Profecies • Música i poesia • Sol • Seny • Bellesa

Apol·lo, Simon Vouet.

1640, Museum of Fine Arts, Budapest

IV. Apol·lo i Dafne Dramatis personae: Dafne • Nimfa • Filla de Peneu

Apollon et Daphne, Theodore Chasseriau. 1845.

IV. Apol·lo i Dafne Metamorfosis, Ovidi, Llibre I, versos 452-565 • • • • •

Noms: • Apol·lo és Febus o Deli • Dafne és Peneida To humorístic amb Cupido i Apol·lo Metàfores clàssiques Erotisme en el moviment Tristor en l’amor impossible

Dafne, Peneida, va ser la primera estimada de Febus, no per un cec atzar, sin贸 pel furor de Cupido.

Deli va veure el nen, orgull贸s encara de v猫ncer la gran serp, quan aquell tensava el seu arc amb el nervi.

455

“Digues, infant juganer, ¿què fas amb les teves armes heroiques”, li demanà, “molt més escaients a les meves espatlles?

Jo, que fereixo amb encert els meus enemics i les feres, no fa gaire he obert perforant-lo amb sagetes el ventre

verinós de Piton, que cobria tantes jovades.

Tu ja fas prou atiant no sé quina flama amorosa, i el triomf que em pertany no vulguis, doncs, superar-lo” Diu de Venus el fill: “Com tu traspasses els altres,

460

Febus, jo et puc traspassar, i com és qualsevol criatura inferior a un déu, també el teu honor ho és al nostre.”

Tal digué, i amb el seu aleteig s’escapa pels aires ràpidament fins el cim del Parnàs, on cauen les ombres,

465

i de l’aljava on les porta agafa dues sagetes amb diferents propòsits: causar l’amor o espantar-lo; la que el causa és d’or amb la punta lluent i esmolada, la que l’espanta és de plom i acaba en forma rodona.

470

A la nimfa Peneida el déu aquesta li envia, l’altra, però, fins al moll dels ossos la clava en Apol·lo.

Ell s’enamora de cop, mes ella en fuig i s’amaga fins del nom de l’amor enmig dels boscos frondosos,

475

on s’esplaia caçant, i és, a exemple de Febe, soltera; una cinta li lliga els cabells deixats en desordre.

Molts pretendents va tenir, però ella va rebutjar-los i sense espòs que li causi neguit, ben sola pels boscos,

no vol saber què són l’himeneu, l’amor i els seus vincles.

Força el seu pare li diu: “Un gendre has de dar-me, bonica”; força el seu pare li diu; “Filla meva, uns néts has de dar-me.”

Ella, talment un crim, odiava els focs del casori

480

i mostrava llavors el seu rostre vermell de vergonya mentre abraçava pel coll el seu pare tot suplicant-lo.

“Deixa’m, oh pare meu”, li deia, “gaudir d’una eterna virginitat!, ja que això li concedí el seu pare a Diana.”

485

Ho consentí, certament, però la teva bellesa t’és un destorb al desig, i el cos a l’anhel se t’oposa.

Febus, que està enamorat, ha vist Dafne amb desig d’ajuntar-s’hi vol assolir aquest desig i els seus oracles l’enganyen,

i com la palla més lleu en treure-li el pes de l’espiga, com s’incendia el rostoll quan un vianant a la vora deixa un foc per descuit veient que s’acosta el nou dia, així el déu es consum en flames, i així fa que es cremi

495

tot el seu pit un amor sense cap esperança i estèril.

Veu al damunt del seu coll els cabells penjants en desordre: “Si es pentinés, ¿com seria?”, es demana; mira els dos astres dels seus ulls que treuen espurnes, i mira els seus llavis

sense tenir-ne mai prou; admira els seus dits; i les seves mans, i els seus braços mig nus i mig coberts per la roba; i el que li amaga creu que és millor. S’escapa lleugera com l’oreig i ni els mots que l’altre li diu no l’aturen;

500

“Nimfa Peneida, si et plau, espera’m! Per mal no t’empaito; nimfa, espera’m! Així l’ovella del llop, la gasela del lleó i els coloms esverats de l’àguila fugen, puix que són enemics; més jo per amor et segueixo!

505

Ah, dissortat de mi! Vés no caiguis de bocaterrosa ni els esbarzers t’esgarrinxin la pell, i jo en tingui la culpa.

Vas cap a indrets asprius: no corris tant, t’ho demano, en la fugida i jo també amollaré perseguint-te.

510

Has de saber, tanmateix, a qui plaus: no es tracta d’un rude bosquetà, ni un pastor que guarda vaques i ovelles ineducat. No saps, atrevida, no saps de qui fuges!

No fugiries llavors. A mi m’honoren a Delfos,

515

Claros i Tènedos, sí, i a Pàtara plena de temples; Júpiter és el meu pare! Per mi les coses que foren, són i seran es veuen, i els cants a la lira harmonitzo! És infalible el meu tret, malgrat que una altra sageta

més infalible hagi obert al meu pit aquesta ferida.

La medicina també vaig trobar, i m’imploren auxili a tot el món, i a mi se sotmet el poder de les herbes: ai de mi, que l’amor no hi ha cap herba que el curi

520

i les arts que a tothom fan profit no la fan al seu amo!”

Més li voldria dir, quan amb passos lleugers la Peneida fuig aterrida i el deixa allà amb la paraula a la boca, però encara el complau: el vent li marca les formes,

525

puix que amb el xoc de l’oreig la seva roba s’agita i la brisa suau li llença els cabells cap enrere; és ben formosa quan fuig. El déu juvenil no vol perdre més el temps amb moixaines gentils, i tal com li dicta

530

el propi amor va seguint sense fre les seves petjades.

Com a la plana el gos de la Gàl·lia en veure una llebre busca amb els peus lleugers fer-ne presa, i ella salvar-se, l’un se li va apropant, i aviat espera obtenir-la

535

quan amb el morro estirat gairebé els talons li mossega; l’altra, que encara no sap si ja l’ha agafada, es deslliura dels mossecs amb un salt i tenint-lo a frec se li escapa, tals, pel desig i el temor, corrien el déu i la noia.

Més el perseguidor, amb l’amor alat ajudant-lo, corre sense parar fins que quasi toca l’esquena de la que fuig, i olora els cabells que pel coll se li escampen.

Ella, ja defallint, tremola en sentir-se vençuda

540

tot i la seva fugida, i s’adreça a les ones penees; “Pare, ajuda’m! Si els rius teniu un poder com a númens, treu-me i canvia’m aquest aspecte massa agradable!”

Ha acabat el seu prec tot just, quan sent que li pesen

545

tots els membres; el cos se cenyeix d’una escorça ben fina els cabells en fullam es transformen, els braços en branques; 550 aquells peus corredors arrelen formant una soca i la corona un cimal; només la bellesa conserva.

Febus, malgrat això, l’estima, i al tronc repentjant-se, nota encara el seu pit que batega sota l’escorça; i abraçat a les branques que havien estat els seus membres 555 besa la fusta, però la fusta rebutja aquests besos.

l’immortal “Si no puc fer-te la meva companya”, diu, “el meu arbre et faré, i així et tindran a la vora, oh, llorer, els meus cabells, i també el buirac i la lira.

Tu adornaràs els cabdills contents quan veus satisfetes

560

cantin el seu triomf en la processó al Capitoli.

De la casa d’August seràs un fidel sentinella a cada flanc del portal que al mig ostenta l’alzina; i com els llargs cabells del meu cap, que sempre són joves i poblats, tu també lluiràs sempre verdes les fulles.”

565

IV. Apol·lo i Dafne ...quan l’amor se’n va per les branques • • • •

Dafne – Daphne – Laurus – Llorer Fulla perenne Premia l’excel·lència Baccalaureatus

IV. Apol路lo i Dafne

Apollo and Daphne, Dosso Dossi. 1524

IV. Apol路lo i Dafne

Apollon et Daphn茅, Nicolas Poussin. 1625 Alte Pinakothek, Munich, Alemanya

IV. Apol·lo i Dafne

Apollo e Daphne, Gian Lorenzo Bernini. 1622-25 Galleria Borghese, Roma, Itàlia

IV. Apol·lo i Dafne

Apollo e Daphne Giovanni Battista Tiepolo 1743-1744 Museu del Louvre, París, França

IV. Apol路lo i Dafne

Apollo et Daphn茅, Theodore Chasseriau.

1845

IV. Apol路lo i Dafne

Apollo and Daphne Alexandre Benois, 1908

IV. Apol路lo i Dafne

Apollo and Daphne John W. Waterhouse, 1908

V. Cultura clàssica LA GRÈCIA CLÀSSICA

LA ROMA CLÀSSICA

Segle VIII aC

Hesíode - Teogonia Segle VIII aC Homer, Ilíada i Odissea ÈPOCA ARCAICA MONARQUIA Safo de Lesbos, Poemes Pitàgores Segle V aC Segle VI aC Píndar, Odes Èsquil, Orestea Sòfocles, Antígona Eurípides, Electra ÈPOCA CLÀSSICA Aristòfanes, Lisístrata REPÚBLICA Demòstenes, Filípiques Tucídides, Històries Sòcrates Plató, La República Segle IV aC Aristòtil, Poètica Segle I aC ÈPOCA HEL·LENÍSTICA

Segle I aC

Plutarc, Vides paral·leles

IMPERI

Segle V dC

Plaute, El soldat fanfarró Terenci, La sogra Ciceró, Contra Catilina Cèsar, Guerra de les Gàl·lies Virgili, Eneida Ovidi, Metamorfosis Livi, Ab Vrbe condita Horaci, Odes Sèneca, Diàlegs Tàcit, Annals Suetoni, Vida dels dotze Cèsars

Primer de Batxillerat 2013-14

V. Cultura clàssica • Fotografies: The Ancient Greek Collection • Música: George Winston, Loretta and Desire’s Bouquet. Part I

... I des de la punta de les branques... és bell allò que hom estima Safo de Lesbos

mhden agan – nihil nimis proverbi

Moltes grĂ cies

Us esperem el dia 6 amb l’Albert i en Jordi

I el dia 24 amb la Carme