Llengua llatina I
Gramà tica llatina Àrea de llengua. Segon de batxillerat Ramon Boixader
Nom i cognom:
Grup:
Índex 1. Introducció 2. Les paraules 3. Els noms 1a. declinació 2a. declinació 3a. declinació 4a. declinació 5a. declinació 4. Els adjectius de 3 terminacions de 2 terminacions d’1 terminació Els graus de l’adjectiu 5. Els pronoms ego, tu is, ea, id idem, eadem, idem qui, quae, quod hic, haec, hoc iste, ista, istud ille, illa, illud ipse, ipsa, ipsum quis, quae, quid pronoms numerals 6. Els verbs conjugació activa verb sum formes no personals 7. Veu passiva 8. Les preposicions 9. Els adverbis 10. Les conjuncions Taules gramaticals
3 3 4 6 7 8 9 9 10 10 11 11 11 14 14 14 15 15 15 16 16 16 17 17 19 22 23 24 27 29 29 30 32
Curs 2013-2014
2
Gramàtica llatina 1.Introducció La llengua llatina és la llengua de la civilització romana. És una llengua que ja no es parla, però que té per a nosaltres una extraordinària importància perquè és la llengua mare del català. Estudiar llatí suposa estudiar la nostra història. Moltes persones del llarg de la història han parlat llatí. Nosaltres estudiarem la gramàtica i la pronunciació del llatí clàssic, el llatí dels grans personatges de la cultura romana: Cèsar, Ciceró, Virgili, August...
1.1.La pronunciació del llatí clàssic És semblant a la llengua castellana amb aquestes diferències:
la c es pronuncia sempre com una k : Cicero > Kíkero la u després de q o de g es pronuncia sempre: que > qüe la g es pronuncia sempre com a gat: gero > guero la ll es pronuncia sempre com a l·l: bellum > bel·lum la v s’ha de pronunciar com una u: vivere: uiuere
Quant a l’accentuació només cal que recordeu que en llatí no hi ha paraules agudes: totes són planes: Caésar, o esdrúixules (Tàrraco)
2.Les paraules Totes les paraules llatines es divideixen en dos grups: paraules variables i paraules invariables. Aquesta divisió està feta a partir del concepte d’arrel i de terminacions. Hi ha paraules, també en català, que tenen aquesta mateixa característica: casa/cases: l’arrel és cas- i la terminació és –a o –es; aquestes paraules són les paraules variables. També tenim paraules que no tenen mai cap terminació, com per exemple, avui o perquè; aquestes són les invariables.
2.1.Paraules variables Noms: rosa,-ae (f): rosa, urbs,-is (f): ciutat, os,-oris (n): boca Adjectius: altus,-a,-um: alt, omnis,-e: tot, sapiens, -entis : savi Pronoms: ego, tu,- : jo, tu..., is, ea, id: ell, ella... Verbs: amo, amavi, amatum (1): estimar, rego, rexi, rectum (3): governar
3
2.2.Paraules invariables Adverbis: nunc: ara, ubi: on Preposicions: ex: de, cum: amb Conjuncions: et: i, sed: però Interjeccions: ecce: vet aquí En llatí no hi ha articles: això suposarà que tots els noms llatins es poden traduir de tres maneres diferents: per exemple, el nom rosa es pot traduir per la rosa, una rosa o rosa
3.Els noms Coneixem que un nom és un nom gràcies al diccionari. La manera que té un nom de presentar-se al diccionari s’anomena enunciat. L’enunciat d’un nom és una com segueix a continuació: rosa, rosae (f): rosa dominus, domini (m): senyor
3.1.L’enunciat d’un nom L’enunciat d’un nom sempre està format per dues paraules (a vegades, per raons d’espai, la segona va abreujada – rosa,-ae (f), dominus,-i (m) - ): la primera és el seu nominatiu singular (després explicarem què és això) i la segona és el seu genitiu singular (id.). Si apleguéssim tots els noms llatins junts ens n’adonaríem que n’hi ha de cinc classes diferents: cada classe o grup s’anomenarà declinació. Són les següents:
Noms que tenen el seu enunciat acabat en –a,-ae: primera declinació puella, puellae (f): noia regina, reginae (f): reina
Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-er/um-i: segona declinació equus, equi (m): cavall puer, pueri (m): nen templum, templi (n): temple
Noms que tenen el seu enunciat acabat en Ø,-is: tercera declinació miles, militis (m): soldat os, oris (n): boca urbs, urbis (f): ciutat
4
Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-u,- us: quarta declinació fructus, fructus (f): fruita genu, genus (n): genoll exercitus, exercitus (m): exèrcit
Noms que tenen el seu enunciat acabat en –es,-ei: cinquena declinació dies, diei (f): dia res, rei (f): cosa facies, faciei (f): cara
3.2.Particularitats dels noms llatins Els noms són mots variables. La seva variació depèn de tres accidents gramaticals, gènere, nombre i cas.
3.2.1.El gènere Pot ser masculí, femení o neutre. El diccionari ens n’informa
3.2.2.El nombre En la majoria de noms pot ser singular i plural. Hi ha, però, uns quants noms llatins que només tenen plural: s’anomenen pluralia tantum (només plurals) i la seva dificultat es troba en què el seu enunciat és també plural, de manera que ens trobarem:
Noms acabats en –ae,-arum: primera declinació Atenae,-arum (f): Atenes
Noms acabats en –i/a,-orum: segona declinació arma,-orum (n): armes
Noms acabats en –es/a/ia,-um: tercera declinació aedes, aedium (f): palaus
5
3.2.3.El cas És la novetat principal dels noms llatins respecte els nostres noms. El cas és cadascuna de les terminacions que un nom agafa per indicar quina funció sintàctica fa aquell nom en la seva oració. És, per tant, una terminació que ens informa de qüestions sintàctiques. En llatí hi ha sis casos, que ens indicaran sis funcions i que haurem d’intentar traduir segons els següent quadre:
Cas
Funció
Traducció
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
Subjecte/Atribut Vocatiu CD CN CI CC
la cadira ei, cadira! v + la cadira de la cadira a/per a la cadira amb/en la cadira
De manera que cada nom llatí tindrà 1 gènere x 2 nombres x 6 casos = 12 variacions. La suma de totes les variacions d’un nom s’anomena declinació. Intentarem escriure a continuació la declinació del nom català cadira: Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular
plural
la cadira ei, cadira v + la cadira de la cadira a/per a la cadira amb/en la cadira
les cadires ei, cadires v + les cadires de les cadires a/per a les cadires amb/en les cadires
3.3.Els noms de la primera declinació Són de la primera declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –a,-ae. Per trobar l’arrel d’un nom de la primera declinació només cal treure la terminació –ae de la segona part de l’enunciat: dea, deae (f): deessa; arrel deA aquesta arrel li afegirem aquestes dotze terminacions:
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular
plural
-a -a -am -ae -ae -a
-ae -ae -as -arum -is -is
6
3.4.Els noms de la segona declinació Hi ha tres classes de noms de la segona declinació: Els que acaben en –us,-i, com populus, populi (m) poble Els que acaben en –er,-i, com magister, magistri (m): mestre Els que acaben en ,-um,i , com oppidum, oppidi (n): ciutat Els dos primers tipus (us,-i o –er,-i) sempre són masculins, per tant parlarem de noms de la segona declinació masculina Els tercers (-um,-i) sempre són neutres, per tant parlarem de noms de la segona declinació neutra Per trobar l’arrel d’un nom de la segona declinació només cal treure la terminació –i de la segona part de l’enunciat: populus populi (m): poble; arrel popul-
3.4.1.Terminacions dels noms acabats en –us,-i Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular
plural
-us -e -um -i -o -o
-i -i -os -orum -is -is
3.4.2.Terminacions dels noms acabats en –er,-i Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular
plural
-er -er -um -i -o -o
-i -i -os -orum -is -is
3.4.3.Terminacions dels noms acabats en –um,-i Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular
plural
-um -um -um -i -o -o
-a -a -a -orum -is -is
7
3.4.3.1.Llei dels noms neutres Tots els noms neutres, de totes les declinacions, tenen els tres darrers casos iguals que els de la declinació masculina o femenina i els tres primers casos iguals entre sí.
3.5.Els noms de la tercera declinació Són de la tercera declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en Ø,-is. El signe Ø vol indicar aquí, qualsevol lletra. Aquest fet que pugui variar la primera paraula de l’enunciat dificultarà molt la recerca de la paraula al diccionari. Per trobar l’arrel d’un nom de la tercera declinació només cal treure la terminació –is de la segona part de l’enunciat: rex, regis (f): rei; arrel reg-
La tercera declinació té noms masculins, femenins i neutres. Es declinen amb les següents terminacions:
3.5.1.Noms masculins o femenins Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular
plural
Ø Ø -em -is -i -e (-i)
-es -es -es -um (ium) -ibus -ibus
singular
plural
Ø Ø Ø -is -i -e (-i)
-a (ia) -a (ia) -a (ia) -um (ium) -ibus -ibus
3.5.2.Noms neutres Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
3.5.3.Els noms parisil·làbics Es consideren noms parisil·làbics tots aquells noms de la tercera declinació que tinguin el mateix nombre de síl·labes en el nominatiu que en el genitiu. Aquests noms agafen les terminacions indicades entre parèntesi en la seva declinació Són noms parisil·làbics: civis, civis (m): ciutadà, mare, maris (n): mar...
8
3.6.Els noms de la quarta declinació Són de la quarta declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –us,-us (quarta declinació masculina o femenina) o bé en –u,-us (quarta declinació neutra). Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta declinació només cal treure la terminació –us de la segona part de l’enunciat genu, genus (n): genoll; arrel genuLes terminacions són les següents:
3.6.1.Declinació masculina o femenina Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular
plural
-us -us -um -us -ui -u
-us -us -us -uum -ibus -ibus
singular
plural
-u -u -u -us -ui -u
-ua -ua -ua -uum -ibus -ibus
3.6.2.Declinació neutra Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
3.7.Els noms de la cinquena declinació Són de la cinquena declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –es,ei, com res, rei (f): cosa o dies, diei (f) dia. Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta declinació només cal treure la terminació –ei de la segona part de l’enunciat res, rei (f): cosa; arrel rLes terminacions són les següents:
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular
plural
-es -es -m -ei -ei -e
-es -es -es -erum -ebus -ebus
9
4. Els adjectius Són mots molt semblants als noms pel què fa als seus accidents gramaticals. També tenen casos (6), nombres (2) i gèneres (3). La diferència amb el nom és que el nom només pot tenir un sol gènere, que ve determinat al diccionari, en canvi l’adjectiu sempre té tots tres gèneres, de manera que la declinació sencera d’un nom és de 12 possibilitats (6x2x1) mentre que en un adjectiu és de 36 possibilitats (6x2x3). L’enunciat d’un adjectiu sempre inclou tots els seus nominatius singulars (el masculí, el femení i el neutre)
4.1.La funció d’un adjectiu L’adjectiu sempre té la mateixa funció del nom al qual acompanya: per tant, quan identifiquem un adjectiu, haurem de buscar el nom de la oració que concordi amb ell en gènere, nombre i cas. L’única funció que pot tenir un adjectiu per ell mateix és la d’atribut o la de predicatiu (i encara en aquest cas concorda també amb el subjecte). En alguns casos també podem trobar l’adjectiu sol quan se sobrentén el nom amb el qual concorda (per exemple, alti = els alts –s’entén els (homes) alts-)
4.2.Classes d’adjectius 4.2.1.Adjectius de tres terminacions: altus,alta,altum Aquest adjectiu organitza el seu masculí amb la segona declinació masculina, el femení amb la primera declinació i el neutre amb la segona declinació neutra Les seves terminacions són les següents: singular masculí Nominatiu -us Vocatiu -e Acusatiu -um Genitiu -i Datiu -o Ablatiu -o
femení -a -a -am -ae -ae -a
neutre -um -um -um -i -o -o
10
plural masculí -i -i -os -orum -is -is
femení -ae -ae -as -arum -is -is
neutre -a -a -a -orum -is -is
4.2.2.Adjectius de dues terminacions: omnis, omne Aquest adjectiu organitza el seu masculí i femení amb la tercera declinació masculina/femenina i el neutre amb la tercera declinació neutre. Sempre agafa les terminacions dels noms parisil·làbics. Les seves terminacions són les següents: singular m/f Nominatiu -is Vocatiu -is Acusatiu -em Genitiu -is Datiu -i Ablatiu -e
plural m/f -es -es -es -ium -ibus -ibus
neutre -e -e -e -is -i -i
neutre -ia -ia -ia -ium -ibus -ibus
4.2.3.Adjectius d’una terminació: sapiens sapientis Aquest adjectiu organitza el seu masculí i femení amb la tercera declinació masculina/femenina i el neutre amb la tercera declinació neutre. Sempre agafa les terminacions dels noms parisil·làbics. Només es diferencia de l’anterior en què el nominatiu sigular masculí és igual per a tots tres gèneres Les seves terminacions són les següents: singular m/f Nominatiu Ø Vocatiu Ø Acusatiu -em Genitiu -is Datiu -i Ablatiu -e
plural m/f -es -es -es -ium -ibus -ibus
neutre Ø Ø Ø -is -i -i
neutre -ia -ia -ia -ium -ibus -ibus
4.3.Els graus de l’adjectiu L’adjectiu és una classe de paraula que pot intensificar la seva gradació, de manera que existeixen tres graus.
4.3.1.Grau positiu És el grau normal de l’adjectiu. Si no diem res s’entén que un adjectiu es troba en grau positiu.
11
4.3.2.Grau comparatiu En el grau comparatiu s’estableix una comparació entre dos termes sintàcticament iguals: normalment són els dos subjectes de l’oració (però pot establir-se una comparació entre dos elements diferents de l’oració, els complements directes, els complements indirectes, els atributs...) amb una estructura semblant a la següent: element A = +/=/- adjectiu nexe element B en Marc és més/menys/tan alt que/com en Pere Tenim, doncs, tres classes d’adjectius en grau comparatiu
4.3.2.1.El comparatiu de superioritat A és més adjectiu que B en aquest cas s’intensifica l’adjectiu amb un adverbi (magis o plus) i es fa servir el nexe quam: Marcus magis altus quam Petrus est – En Marcus és més alt que en Petrus Els dos noms que es comparen es posen en el mateix cas (en aquest cas nominatiu) perquè fan la mateixa funció sintàctica (subjecte) Hi ha, però, una altra manera de fer el comparatiu de superioritat: se substitueix l’adverbi magis per una terminació que s’afegeix a l’arrel dels adjectius i que passa a declinar-se per la tercera declinació: -ior,-ioris (per als adjectius de gènere masculí o femení) -ius,-ioris (per als adjectius de gènere neutre) Tot seguit en trobem un exemple: l’adjectiu altus,-a,-um (alt) té el significat de més alt si el declinem amb aquestes terminacions i quedaria declinat d’aquesta manera: singular m/f Nominatiu altior Vocatiu altior Acusatiu altiorem Genitiu altioris Datiu altiori Ablatiu altiore
plural m/f altiores altiores altiores altiorum altioribus altioribus
neutre altius altius altius altioris altiori altiore
neutre altiora altiora altiora altiorum altioribus altioribus
D’aquesta manera, la frase anterior Marcus magis altus quam Petrus est– En Marcus és més alt que en Petrus també es podria fer de la següent manera: Marcus altior quam Petrus est– En Marcus és més alt que en Petrus A més a més també podem treure el nexe quam. Si el treiem aleshores el segon element de la comparació, que morfològicament ha d’estar en el mateix cas que el primer, ha de posar-se forçosament en cas ablatiu: Marcus altior Petro est– En Marcus és més alt que en Petrus
12
4.3.2.2.El comparatiu d’igualtat A és tan adjectiu com B Marcus tam altus quam Petrus est – En Marcus és tan alt com en Petrus
4.3.2.3.El comparatiu d’inferioritat A és menys adjectiu que B Marcus minus altus quam Petrus est – En Marcus és menys alt que en Petrus
4.3.3.Grau superlatiu El grau superlatiu és el grau més intens d’un adjectiu. Es construeix afegint a l’arrel de l’adjectiu la terminació –issimus, -issima, -issimum. Aleshores passa a declinar-se com un adjectiu de tres terminacions. La seva traducció pot ser -íssim: altíssim molt+ adjectiu: molt alt el més + adjectiu: el més alt altus,a,-um: alt - altissimus,-a,-um: el més alt Un cas especial el formen els adjectius que tenen el seu enunciat acabat en –er,-a,-um, com ara pulcher, pulchra, pulchrum (bonic). Aquests adjectius fan el superlatiu no amb la terminació –issimus,a,um, sinó amb la terminació –errimus,-a,-um pulcher,-a,-um: bonic > pulcherrimus,-a,-um: el més bonic El superlatiu pot ser absolut quan no s’indica el grup d’entre els quals s’és el més, per exemple Socrates sapientissimus est – Sòcrates és el més savi o bé pot ser un superlatiu relatiu quan s’indica el grup entre els quals s’és el més, per exemple Socrates sapientissimus ex omnibus hominibus est – Sòcrates és el més savi de tots els homes Aquest grup, en llatí es pot fer de tres maneres diferents: ex+ablatiu: ex omnibus hominibus – de tots els homes inter+acusatiu: inter omnes homines – entre tots els homes genitiu plural – omnium hominum – de tots els homes
13
5.Els pronoms Els pronoms són paraules variables que tenen variació de gènere, nombre i cas. No segueixen cap declinació concreta i s’han d’estudiar de memòria. Cal tenir en compte que molts pronoms són també adjectius (determinants), de manera que quan els trobem caldrà valorar pel context si funcionen com a pronoms (i per tant van sols fent una funció segons el seu cas) o si funcionen com a adjectiu i per tant acompanyen un nom. Per exemple: ille ad provinciam venit – aquell va venir a la província : exemple de pronom subjecte illo tempore Caesar ad provinciam venit – en aquell temps, Cèsar va venir a la província: exemple d’adjectiu que concorda amb tempore i fa la funció amb ell de CCtemps
5.1.Pronom personal: ego,tu,-: jo, tu... singular 1a pers. Nominatiu ego Vocatiu Acusatiu me Genitiu mei Datiu mihi Ablatiu me, mecum
2a pers. tu
3a pers.
te tui tibi te, tecum
se sui sibi se,secum
plural 1a pers. nos
2a pers. vos
3a pers.
nos nostrum nobis nobis, nobiscum
vos vestrum vobis vobis, vobiscum
se sui sibi se, secum
5.2.Pronom personal de tercera persona: is, ea, id; ell, ella... singular masc. fem. Nominatiu is ea Vocatiu Acusatiu eum eam Genitiu eius eius Datiu ei ei Ablatiu eo ea
neutre id
plural masc. ei, ii
fem. eae
neutre ea
id eius ei eo
eos eorum eis, iis eis, iis
eas earum eis, iis eis, iis
ea eorum eis, iis eis, iis
14
5.3.Pronom/adjectiu idem, eadem, idem: el mateix, la mateixa (es construeix amb el pronom anterior mﾃｩs la partﾃｭcula 窶電em al darrera) singular masc. Nominatiu idem
fem. eadem
neutre idem
Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu
eundem eiusdem eidem
eandem eiusdem eidem
eundem eiusdem eidem
Ablatiu
eodem
eadem
eodem
plural masc. eidem, iidem
fem. eaedem
neutre eadem
eosdem eorundem eisdem, iisdem eisdem, iisdem
easdem earundem eisdem, iisdem eisdem, iisdem
eadem eorundem eisdem, iisdem eisdem, iisdem
5.4.Pronom relatiu: qui, quae, quod: que, el qual... singular masc. fem. Nominatiu qui quae Vocatiu Acusatiu quem quam Genitiu cuius cuius Datiu cui cui Ablatiu quo qua
plural neutre masc. quod qui
fem. quae
neutre quae
quod cuius cui quo
quas quarum quibus quibus
quae quorum quibus quibus
quos quorum quibus quibus
5.5.Pronom/adjectiu demostratiu: hic, haec, hoc: aquest, aquesta... singular masc. fem. Nominatiu hic haec Vocatiu Acusatiu hunc hanc Genitiu huius huius Datiu huic huic Ablatiu hoc hac
neutre hoc
plural masc. hi
fem. hae
neutre haec
hoc huius huic hoc
hos horum his his
has harum his his
haec horum his his
15
5.6.Pronom/adjectiu demostratiu: iste, ista, istud: aquest, aquesta... singular masc. fem. Nominatiu iste ista Vocatiu Acusatiu istum istam Genitiu istius istius Datiu isti isti Ablatiu isto ista
neutre istud
plural masc. isti
fem. istae
neutre ista
istud istius isti isto
istos istorum istis istis
istas istarum istis istis
ista istorum istis istis
5.7.Pronom/adjectiu demostratiu: ille, illa, illud: aquell, aquella... singular masc. fem. Nominatiu ille illa Vocatiu Acusatiu illum illam Genitiu illius illius Datiu illi illi Ablatiu illo illa
neutre illud
plural masc. illi
fem. illae
neutre illa
illud illius illi illo
illos illorum illis illis
illas illarum illis illis
illa illorum illis illis
5.8.Pronom/adjectiu ipse,ipsa,ipsum: ell mateix, ella mateixa... singular masc. fem. Nominatiu ipse ipsa Vocatiu Acusatiu ipsum ipsam Genitiu ipsius ipsius Datiu ipsi ipsi Ablatiu ipso ipsa
neutre ipsum
plural masc. ipsi
fem. ipsae
neutre ipsa
ipsum ipsius ipsi ipso
ipsos ipsorum ipsis ipsis
ipsas ipsarum ipsis ipsis
ipsa ipsorum ipsis ipsis
16
5.9. Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: quis, quae, quid: qui?, quina?... o un, una... (solen estar sovint en singular només) singular masc. fem. Nominatiu quis quae Vocatiu Acusatiu quem quam Genitiu cuius cuius Datiu cui cui Ablatiu quo qua
neutre quid
plural masc. qui
fem. quae
neutre quae
quid cuius cui quo
quos quorum quibus quibus
quas quarum quibus quibus
quae quorum quibus quibus
Hi ha alguns pronoms indefinits que es declinen, amb algun petit canvi, com aquest pronom anterior amb alguna partícula afegida al darrera o al davant, com per exemple: quidam, quaedam, quidam: algun, un cert... quisque, quaeque, quodque: cada aliquis, aliquis, aliquid: algú
5.10.Pronoms/adjectius numerals cardinals (un, dos, tres...) Els pronoms o adjectius numerals només es declinen en els tres primers números, tots els altres són indeclinables (quattuor – quatre, septem – set...) Els pronoms o adjectius numerals ordinals (primer, segon, tercer...) es declinen com els adjectius de tres terminacions (primus, -a, -um – primer, secundus, -a, -um –segon...)
5.10.1.Pronom/adjectiu numeral unus, una, unum: u, un, una... (òbviament només en singular)
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
masculí unus
femení una
neutre unum
unum unius uni uno
unam unius unae una
unum unius uni uno
17
5.10.2.Pronom/adjectiu numeral duo, duae, duo: dos, dues (òbviament només en plural)
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
masculí duo
femení duae
neutre duo
duos duorum duobus duobus
duas duarum duabus duabus
duo duorum duobus duobus
5.10.3.Pronom/adjectiu numeral tres, tria: tres (òbviament només en plural) Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
masc/fem tres
neutre tria
tres trium tribus tribus
tria trium tribus tribus
18
6.Els verbs 6.1.L’enunciat d’un verb Al diccionari trobarem un verb com un grup de paraules que normalment està format per tres elements: el primer és la primera persona del singular del present d’indicatiu i ens mostra l’arrel de present o arrel 1, que servirà per formar els temps simples (traient la lletra –o); el segon és la primera persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu i ens mostra l’arrel de passat o arrel 2, que servirà per formar els temps compostos (traient la lletra –i); la tercera forma és l’anomenat supí, que servirà per formar algunes formes verbals no personals (traient -um). Al final de l’enunciat trobarem un número (entre 1 i 4) que ens indicarà la conjugació a la qual pertany el verb. Vegem-ne alguns exemples: narro, narravi, narratum (1): explicar narr- és l’arrel 1 narrav- és l’arrel 2 narrat- és l’arrel 3 fero, tuli, latum (3): portar fer- és l’arrel 1 tul- és l’arrel 2 lat- és l’arrel 3 En cas que el diccionari només ens doni la primera de les tres paraules, caldrà saber desenvolupar tot l’enunciat seguint aquest esquena: Si el verb és de la primera, afegirem a l’arrel 1 –o,-avi,-atum amo (1) serà: amo, amavi, amatum Si el verb és de la segona, afegirem a l’arrel 1 –o,-evi,-etum deleo (2) serà: deleo, delevi, deletum Si el verb és de la quarta, afegirem a l’arrel 1 –o,-ivi,-itum audio (4) serà: audio, audivi, auditum
6.2.Accidents gramaticals que afecten el verb El verb és la classe de paraula amb més variacions de la llengua llatina, perquè està afectat per sis accidents gramaticals: a) persona: 1a persona: la que parla: jo o nosaltres 2a persona: la que escolta: tu o vosaltres 3a persona: de qui es parla: ell, ella, ells o elles (o qualsevol grup amb nom o pronom en nominatiu) b) nombre singular plural aquests primers dos accidents gramaticals es combinen formant les sis persones de cada temps verbal 19
c) temps present passat (o pretèrit) futur d) aspecte acabat (o perfet) inacabat (o imperfet) e) mode indicatiu: mostra la realitat de manera objectiva subjuntiu: mostra el desig o la possibilitat imperatiu: ordena f) veu activa: el subjecte realitza l’acció del verb passiva: el subjecte pateix l’acció del verb En llatí, a part d’algunes formes aïllades, només hi ha un verb irregular (i encara només ho és en els seus temps simples), és el verb sum, fui,-: ser, estar o haver-hi (en aquest darrer cas només es pot traduir si està en tercera persona)
6.3.La conjugació d’un verb Molt semblant al català. Segueix aquest quadre: (aprofitem per recordar la traducció en 3a persona del singular del verb model pintar) activa
passiva
indicatiu
subjuntiu
imperatiu
indicatiu
subjuntiu
present pret. imperfet futur imperfet pret. perfet pretèrit plusq.
pinta
pinti
pinta!
és pintat
sigui pintat
pintava
pintés
era pintat
fos pintat
futur perfet
haurà pintat
pintarà
serà pintat
va pintar/ha pintat
hagi pintat
va ser pintat/ha estat pintat
havia pintat
hagués pintat
havia estat pintat haurà estat pintat
20
hagi estat pintat hagués estat pintat
6.4.Les parts d’una forma verbal Qualsevol verb és una paraula que té tres parts bàsiques: L’arrel (que trobarem gràcies al diccionari) (A) La característica temporal (que ens informarà de quin temps és) (CT) La terminació (que ens dirà quina persona està actuant) T De manera que qualsevol verb tindrà aquesta estructura: A+CT+T Per exemple: amavissemus té una arrel (en aquest cas l’arrel 2 amav)+una característica temporal (en aquest cas –isse- que ens diu que és pretèrit plusquamperfet de subjuntiu) i una terminació (en aquest cas –mus que ens diu que és primera persona del plural)
6.5.Les terminacions dels verbs Tots els verbs llatins tenen les mateixes terminacions en veu activa. Són les següents -o/-m -s -t -mus -tis -nt El present d’indicatiu agafa la terminació –o per a la primera persona del singular, tots els altres temps agafen la terminació –m Les terminacions especials: el pretèrit perfet d’indicatiu L’únic temps verbal que no agafa les terminacions anteriors és el pretèrit perfet d’indicatiu, que té aquestes terminacions: -i -isti -it -imus -istis -erunt
21
6.6.La conjugació verbal llatina Les característiques temporals de tota la conjugació verbal llatina (veu activa) les trobem en la taula següent: activa indicatiu subjuntiu imperatiu present A1+-a,-ate (1) A1+-e-ete (2) A1+ (VT)+T1 A1+A+T2 A1+-e,-ite (3) A1+-i,-ite (4) pret. imperfet A1+ARE+T (1) A1+ABA/EBA+T3 A1+ERE+T (2,3) A1+IRE+T (4) 4 futur imperfet A1+BI+T (1/2) A1+E+T5 (3/4) pret. perfet A2+T6 A2+ERI+T pretèrit plusq. A2+ERA+T A2+ISSE+T futur perfet A2+ERI+T7 1.
2. 3. 4. 5. 6. 7.
VT vol dir vocal temàtica: és una vocal que es posa només quan és necessari. La vocal temàtica només és necessària en els verbs de la 1a conjugació (A) i en els verbs de la tercera conjugació (I) – compte: la tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la tercera conjugació canvia aquesta –I- per una –U-. També compte amb la tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la quarta conjugació, perquè afegeixen una –u- entre l’arrel i la terminació tot i que no la necessitaria. El present de subjuntiu canvia la –A- per una –E- en els verbs de la primera conjugació En el pretèrit imperfet d’indicatiu es fa servir –ABA- per als verbs de la primera conjugació i fa servir –EBA- per als altres En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera i segona conjugació la primera persona del singular és acabada en –BO i la tercera persona del plural en –BUNT En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la tercera i quarta conjugacions es fa servir la –Een la primera persona del singular, en lloc de la –ARecordeu: terminacions especials: -i,-isti,-it,-imus,-istis,-erunt La primera persona del singular és -ERO
22
6.6.1.El verb sum El verb sum 茅s irregular en els temps simples. Cal estudiar la seva conjugaci贸 seguint aquesta taula:
present
pret. imperfet
futur imperfet
activa indicatiu sum es est sumus estis sunt eram eras erat eramus eratis erant ero eris erit erimus eritis erunt
23
subjuntiu sim sis sit simus sitis sint essem esses esset essemus essetis essent
imperatiu
es esto
6.7.Les formes verbals no personals Són el l’infinitiu i el participi.
6.7.1.El participi 6.7.1.1.Definició És un adjectiu verbal. Per tant té coses relatives als adjectius (es declinarà com un adjectiu; té cas, gènere i nombre com ells i concertarà amb un nom) i als verbs (es forma a partir d’un verb i pot tenir complements verbals)
6.7.1.2.Formes En llatí hi ha quatre participis. Es formen seguint la següent taula:
Present
Actiu A1+-ANS,-ANTIS (1) A1+-ENS,-ENTIS (2,3,4) que estima/que estimava estimant
Passat
Futur
A3+-URUS,-A,-UM que estimarà havent d’estimar
Passiu
A3+-US,-A,-UM estimat *havent estimat (si el verb deponent) A1+-ANDUS,-A,-UM (1) A1+-ENDUS,-A,-UM(2,3,4) que serà estimat havent de ser estimat
és
6.7.1.3.Funcions Podem trobar els participis en tres àmbits sintàctics diferents:
6.7.1.3.1.Participi concertat És el que fa la funció d’un adjectiu: complementa un nom, amb qui concorda en cas, gènere i nombre i darrera del qual traduirem els participis tal com hem descrit en la taula de dalt. És, per tant, equivalent a un adjectiu. Atenció, però, als possibles complements que aquest participi pugui portar.
24
6.7.1.3.2.Participi absolut o Ablatiu absolut Aquesta construcció no és possible trobar-la amb els participis de futur i la majoria de vegades la trobarem amb el participi de passat passiu. Es tracta d’una construcció formada per un participi en cas ablatiu i un nom (o un nom i adjectiu) que també trobem en el mateix cas. Sovint aquesta construcció està entre comes per manifestar que es tracta d’una construcció aïllada de la frase a la qual pertany. En aquestes construccions, el participi fa la funció de verb i el nom fa la funció de subjecte. La seva traducció ha de ser “un cop” + el participi+ el nom
6.7.1.3.3.Participi formador de verbs passius compostos Vegeu la veu passiva composta, més avall. En aquest cas el participi no fa cap funció sintàctica, simplement és, juntament amb el verb auxiliar sum, el verb principal de la frase.
6.7.2.L’infinitiu 6.7.2.1.Definició És un substantiu verbal. Per tant té coses relatives als substantius (pot fer la mateixa funció sintàctica que un substantiu) i als verbs (es forma a partir d’un verb i pot tenir complements verbals)
6.7.2.2.Formes En llatí hi ha sis infinitius. Es formen seguint la següent taula: Verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar deleo, delevi, deletum (2): esborrar rego, rexi, rectum (3): governar audio, audivi, auditum (4): escoltar
Present
Passat
Futur
Fórmula A1+ARE (1a) A1+ERE (2a) A1+ERE (3a) A1+IRE (4a) A2+ISSE
pfa (en acusatiu singular o plural) + ESSE
Actiu Forma amare delere regere audire amavisse delevisse rexisse audivisse amaturum esse deleturum esse recturum esse auditurum esse
Traducció estimar esborrar governar escoltar haver estimat haver esborrat haver governat haver escoltat haver d’ estimar haver d’esborrar haver de governar haver d’escoltar
25
Fórmula A1+ARI (1a) A1+ERI (2a) A1+I (3a) A1+IRI (4a) ppp (en acusatiu singular o plural) + ESSE pfp (en acusatiu singular o plural) + ESSE
Passiu Forma amari deleri regi audiri amatum esse deletum esse rectum esse auditum esse amandum esse delendum esse regendum esse audiendum esse
Traducció ser estimat ser esborrat ser governat ser escoltat haver estat estimat haver estat esborrat haver estat governat haver estat escoltat haver de ser estimat haver de ser esborrat haver de ser governat haver de ser escoltat
6.7.2.3.Funcions L’infinitiu té dues grans funcions: de nom I de verb 6.7.2.3.1.L’infinitiu-nom: l’infinitiu concertat Anomenem infinitiu concertat aquell que fa la funció d’un nom. És el més proper a la sintaxi catalana, de manera que el considerem més “nostre”. En aquest cas es parla d’infinitiu concertat perquè l’infinitiu i el verb principal de l’oració (l’infinitiu com a forma verbal no personal no té categoria suficient per fer de verb d’una oració) comparteixen, concerten en, el mateix subjecte. Aquest infinitiu farà la mateixa funció que un nom (subjecte, atribut, CD, CI...), tot i que habitualment el trobem com a CD de la frase. Alerta perquè tot i tenir la funció d’un nom, no deixa de ser un verb i pot portar complements de verb (CD, CI, Atribut...) Vegem-ne uns exemples en català Exemple d’infinitiu CD: Nosaltres volíem llegir uns llibres – en aquest cas l’infinitiu llegir fa la funció de CD del verb volíem, però també porta un CD (uns llibres) Exemple d’infinitiu S Passar l’estona m’agrada – en aquest cas l’infinitiu passar fa la funció de subjecte i porta un CD (l’estona) 6.7.2.3.2.L’infinitiu-verb: l’infinitiu no-concertat. L’oració subordinada d’infinitiu (OSI) Quan parlem d’infinitiu no-concertat ens trobem davant d’una frase subordinada completiva que anomenem oració subordinada d’infinitiu (OSI). En aquest cas l’infinitiu actua com a verb d’aquesta frase i deixa de traduir-se com un infinitiu. En aquest cas ens trobem amb tres particularitats especials: -
-
l’infinitiu té un subjecte propi diferent al subjecte del verb principal (per això és diu no-concertat) que es posa en cas acusatiu. D’aquesta manera tenim una nova funció anomenada subjecte en acusatiu la frase subordinada no té nexe i en la nostra traducció iniciarem aquestes oracions amb el nexe QUE la traducció de l’infinitiu es fa en forma personal (d’acord al subjecte en acusatiu que tingui), respectant la veu de l’infinitiu i d’acord a la següent taula: Infinitiu de present Infinitius de passat Infinitiu de futur
present o pretèrit imperfet pretèrit perfet o plusquamperfet futur o condicional
Exemples d’infinitius no concertats: ego uolo te librum legere jo vull que tu llegeixis un llibre Cesar milites profecisse dixit Cèsar va dir que els soldats havien sortit
26
7.La veu passiva Considerarem que una frase és passiva quan tingui un verb passiu. Hi ha, en llatí una classe de verbs peculiar que tenen aparença passiva però no ho són: són els anomenats verbs deponents
7.1. Els verbs deponents Són verbs formalment passius. Fins i tot el seu enunciat està format per formes passives: hortor, hortatus sum (1): dep: animar egredior, egressus sum (3): sortir Aquests verbs no són passius ni formes cap frase passiva, tot i que per analitzar-los cal tenir en compte la mecànica de formació dels verbs en veu passiva. Són verbs que semblen passius però es tradueixen per actius
7.2.Conjugació verbal de la veu passiva La conjugació verbal passiva es fa de dues maneres, depenent de si el temps verbal és simple o compost.
7.2.1.Conjugació verbal dels temps simples en veu passiva Es marca la veu passiva en els temps simples (present d’indicatiu i de subjuntiu, pretèrit imperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur imperfet d’indicatiu) només canviant les terminacions verbals per unes de noves. Són les següents Terminacions actives -o/-m -s -t -mus -tis -nt
Terminacions passives -or/r -ris/-re -tur -mur -mini -ntur
Per la resta un verb passiu té les mateixes característiques de temps, mode i aspecte que la veu activa en els temps simples.
27
7.2.2.Conjugació verbal dels temps compostos en veu passiva La construcció dels temps compostos de la veu passiva (pretèrit perfet d’indicatiu i de subjuntiu, pretèrit plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur perfet d’indicatiu) es fa a partir del següent esquema: participi de passat passiu en nominatiu + verb sum per tant estem davant d’un verb compost format per dues paraules, una que és el participi que ens indica el significat del verb i el gènere del subjecte pacient (una cosa que els verbs mai no havien indicat) i un verb auxiliar, el verb sum, que ens indica la persona, el nombre, el temps i el mode. La veu passiva composta es conjuga a partir d’aquest quadre (verb model amo, amavi, amatum (1): estimar)
Pretèrit perfet
Pretèrit plusquamperfet
Futur perfet
Indicatiu amatus,-a,-um sum amatus,-a,-um es amatus,-a,-um est amati,-ae,-a sumus amati,-ae,-a estis amati,-ae,-a sunt amatus,-a,-um eram amatus,-a,-um eras amatus,-a,-um erat amati,-ae,-a eramus amati,-ae,-a eratis amati,-ae,-a erant amatus,-a,-um ero amatus,-a,-um eris amatus,-a,-um erit amati,-ae,-a erimus amati,-ae,-a eritis amati,-ae,-a erunt
28
Subjuntiu amatus,-a,-um sim amatus,-a,-um sis amatus,-a,-um sit amati,-ae,-a simus amati,-ae,-a sitis amati,-ae,-a sint amatus,-a,-um essem amatus,-a,-um esses amatus,-a,-um esset amati,-ae,-a essemus amati,-ae,-a essetis amati,-ae,-a essent
8. Les preposicions La preposició, com el seu nom indica es col·loca davant d’un nom, per exemple in Italiam: cap a Itàlia Aquest nom ha d’estar en un cas determinat que la preposició li exigeix (podrà ser acusatiu o ablatiu). Quan un nom està precedit per una preposició perd la seva funció sintàctica i sempre passarà a desenvolupar, juntament amb la preposició mateixa, la funció de CC En llatí hi ha dos tipus de preposicions: les d’acusatiu i les d’ablatiu. El diccionari ens n’informarà
8.1.Principals preposicions a/ab: prep. d’ablatiu: de, des de (alerta si és veu passiva es traduirà per per – C Agent) e/ex: prep. d’ablatiu: de, des de in: prep d’acusatiu: a, cap a prep d’ablatiu: a, en ad: prep d’acusatiu: a, cap a cum: prep d’ablatiu: amb inter: prep d’acusatiu: entre per: prep. d’acusatiu: per, a través de
9.Els adverbis Els adverbis són mots invariables que sempre desenvolupen la funció de CC. Tot i que ocasionalment poden acompanyar altres paraules –alguns adjectius- sempre els analitzarem sols. Alguns exemples d’adverbis hodie: avui bene: bé breviter: breument non: no
29
10.Les conjuncions Les conjuncions són mots invariables que uneixen (o separen) diversos elements de la frase (noms, adjectius, adverbis, pronoms o verbs). La seva funció és de nexe. Són les paraules que necessitem quan en una oració trobem més d’un verb. En aquest cas parlarem de nexes coordinants i de nexes subordinants.
10.1.Principals nexes coordinants et -que nec / neque atque ac sed et... et... non solum... sed etiam... non solum... verum etiam... aut vel... vel...
10.2. Principals nexes subordinants 10.2.1. Oracions subordinades de relatiu Una oració subordinada de relatiu sempre té com a nexe introductor un pronom relatiu (qui, quae, quod) que té un antecedent amb el qual concorda en gènere i nombre. Quan trobem, per tant, un pronom relatiu procedirem a marcar els límits de l’OSR (Oració Subordinada de Relatiu) tancant amb un parèntesi el tros comprès entre el pronom relatiu i el verb. Posteriorment marcarem l’antecedent, que ha de ser un substantiu del mateix gènere i nombre que el pronom relatiu i que ens indicarà quan hem de traduir l’OSR. Sempre cal situar la traducció de l’OSR després de l’antecedent.
10.2.2. La conjunció ut La paraula ut és una de les paraules amb més possibilitats de traducció de tots els nexes llatins (la seva extraordinària importància en el món dels nexes llatins la veiem encara en l’expressió catalana “amb tots els ets i uts”). Els seus valors diferents els trobem situats en el següent quadre: ut + verb en indicatiu: - OSTemporal – en aquest cas l’ut es tradueix per quan - OSModal – en aquest cas l’ut es tradueix per com
30
ut + verb en subjuntiu: - OSCompletiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que - OSFinal – en aquest cas l’ut es tradueix per per tal que - OSConsecutiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que. Aquestes oracions solen tenir anteriorment un adverbi (sic, ita, adeo, tam) o un adjectiu (tantus, a, um)
10.2.3. La conjunció cum La paraula cum en llatí pot tenir dos grans valors: -
Cum = preposició d’ablatiu. Quan el cum tingui in ablatiu al darrera serà preposició
-
Cum = conjunció. Quan no tingui un ablatiu al darrera. En aquest cas actua de nexe introductor d’oració subordinada. El valor i la traducció d’aquesta oració subordinada es fa d’acord al següent quadre: o cum + verb en indicatiu OS Temporal – en aquest cas el cum es tradueix per quan o cum + verb en subjuntiu OS Temporal-Causal – Cum històric – en aquest cas el cum es tradueix per en i el verb de l’oració es tradueix per infinitiu simple (si el verb és simple) o compost (si el verb es compost)
31
I.Taules gramaticals Noms Primera declinació singular Nominatiu -a Vocatiu -a Acusatiu -am Genitiu -ae Datiu -ae Ablatiu -a
plural -ae -ae -as -arum -is -is
Segona declinació masculina (-us,-i) Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
masculina (-er,-i) singular -us -e -um -i -o -o
plural -i -i -os -orum -is -is
Tercera declinació masculina o femenina singular Nominatiu Ø Vocatiu Ø Acusatiu -em Genitiu -is Datiu -i Ablatiu -e (-i)
plural -es -es -es -um (ium) -ibus -ibus
Quarta declinació masculina o femenina singular Nominatiu -us Vocatiu -us Acusatiu -um Genitiu -us Datiu -ui Ablatiu -u
plural -us -us -us -uum -ibus -ibus
Cinquena declinació singular Nominatiu -es Vocatiu -es Acusatiu -m Genitiu -ei Datiu -ei Ablatiu -e
plural -es -es -es -erum -ebus -ebus
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
neutra singular -er -er -um -i -o -o
plural -i -i -os -orum -is -is
neutra Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular Ø Ø Ø -is -i -e (-i)
plural -a (ia) -a (ia) -a (ia) -um (ium) -ibus -ibus
neutra Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
32
singular -u -u -u -us -ui -u
plural -ua -ua -ua -uum -ibus -ibus
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular -um -um -um -i -o -o
plural -a -a -a -orum -is -is
Adjectius De tres terminacions singular masculí femení -us -a -e -a -um -am -i -ae -o -ae -o -a
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
De dues terminacions singular m/f neutre
neutre -um -um -um -i -o -o
masculí -i -i -os -orum -is -is
m/f
plural neutre
Nominatiu
-is
-e
-es
-ia
Vocatiu Acusatiu
-is -em
-e -e
-es -es
-ia -ia
Genitiu
-is
-is
-ium
-ium
Datiu Ablatiu
-i -i
-i -i
-ibus -ibus
-ibus -ibus
D’una terminació
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular m/f neutre Ø Ø Ø Ø -em Ø -is -is -i -i -e -i
plural m/f neutre -es -ia -es -ia -es -ia -ium -ium -ibus -ibus -ibus -ibus
33
plural femení -ae -ae -as -arum -is -is
neutre -a -a -a -orum -is -is
Pronoms Pronom personal: ego,tu,-: jo, tu...
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
1a pers. ego
singular 2a pers. tu
3a pers.
1a pers. nos
plural 2a pers. vos
me mei mihi me, mecum
te tui tibi te, tecum
se sui sibi se,secum
nos nostrum nobis nobis, nobiscum
vos vestrum vobis vobis, vobiscum
Pronom personal de tercera persona: is, ea, id; ell, ella... singular masc. fem. neutre masc. Nominatiu is ea id ei, ii Vocatiu Acusatiu eum eam id eos Genitiu eius eius eius eorum Datiu ei ei ei eis, iis Ablatiu eo ea eo eis, iis Pronom/adjectiu idem, eadem, idem: el mateix, la mateixa singular masc. fem. neutre Nominatiu idem eadem idem Vocatiu Acusatiu eundem eandem eundem Genitiu eiusdem eiusdem eiusdem Datiu eidem eidem eidem Ablatiu
eodem
eadem
Pronom relatiu: qui, quae, quod: que, el qual... singular masc. fem. neutre Nominatiu qui quae quod Vocatiu Acusatiu quem quam quod Genitiu cuius cuius cuius Datiu cui cui cui Ablatiu quo qua quo
eodem
plural fem. eae
neutre ea
eas earum eis, iis eis, iis
ea eorum eis, iis eis, iis
plural fem. eaedem
neutre eadem
eosdem eorundem eisdem, iisdem eisdem, iisdem
easdem earundem eisdem, iisdem eisdem, iisdem
eadem eorundem eisdem, iisdem eisdem, iisdem
plural fem. quae
neutre quae
quos quorum quibus quibus
quas quarum quibus quibus
quae quorum quibus quibus
Pronom/adjectiu demostratiu: iste, ista, istud: aquest, aquesta... singular masc. fem. neutre masc. Nominatiu iste ista istud isti Vocatiu Acusatiu istum istam istud istos Genitiu istius istius istius istorum Datiu isti isti isti istis Ablatiu isto ista isto istis
34
se sui sibi se, secum
masc. eidem, iidem
masc. qui
Pronom/adjectiu demostratiu: hic, haec, hoc: aquest, aquesta... singular masc. fem. neutre masc. Nominatiu hic haec hoc hi Vocatiu Acusatiu hunc hanc hoc hos Genitiu huius huius huius horum Datiu huic huic huic his Ablatiu hoc hac hoc his
3a pers.
plural fem. hae
neutre haec
has harum his his
haec horum his his
plural fem. istae
neutre ista
istas istarum istis istis
ista istorum istis istis
Pronom/adjectiu demostratiu: ille, illa, illud: aquell, aquella... singular masc. fem. neutre masc. Nominatiu ille illa illud illi Vocatiu Acusatiu illum illam illud illos Genitiu illius illius illius illorum Datiu illi illi illi illis Ablatiu illo illa illo illis Pronom/adjectiu ipse,ipsa,ipsum: ell mateix, ella mateixa... singular masc. fem. neutre masc. Nominatiu ipse ipsa ipsum ipsi Vocatiu Acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos Genitiu ipsius ipsius ipsius ipsorum Datiu ipsi ipsi ipsi ipsis Ablatiu ipso ipsa ipso ipsis
plural fem. illae
neutre illa
illas illarum illis illis
illa illorum illis illis
plural fem. ipsae
neutre ipsa
ipsas ipsarum ipsis ipsis
ipsa ipsorum ipsis ipsis
Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: quis, quae, quid: qui?, quina?... o un, una... singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre Nominatiu quis quae quid qui quae quae Vocatiu Acusatiu quem quam quid quos quas quae Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum Datiu cui cui cui quibus quibus quibus Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus Pronom/adjectiu numeral unus, una, unum: u, un, una... masculí femení neutre Nominatiu unus una unum Vocatiu Acusatiu unum unam unum Genitiu unius unius unius Datiu uni unae uni Ablatiu uno una uno Pronom/adjectiu numeral duo, duae, duo: dos, dues masculí femení neutre Nominatiu duo duae duo Vocatiu Acusatiu duos duas duo Genitiu duorum duarum duorum Datiu duobus duabus duobus Ablatiu duobus duabus duobus Pronom/adjectiu numeral tres, tria: tres masc/fem neutre Nominatiu tres tria Vocatiu Acusatiu tres tria Genitiu trium trium Datiu tribus tribus Ablatiu tribus tribus
35
Verbs Veu activa verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar deleo, delevi, deletum (2): esborrar rego, rexi, rectum (3): governar audio, audivi, auditum (4): escoltar Indicatiu A1+(VT)+T
Present
Subjuntiu A1+A+T (2,3,4) A1+E+T (1)
1 amo amas amat amamus amatis amant
2 deleo deles delet delemus deletis delent
3 rego regis regit regimus regitis regunt
4 audio audis audit audimus auditis audiunt
1 amem ames amet amemus ametis ament
A1+ABA+T (1) A1+EBA+T (2,3,4) Pretèrit imperfet
1 amabam amabas amabat amabamus amabatis amabant
2 delebam delebas delebat delebamus delebatis delebant
2 deleam deleas deleat deleamus deleatis deleant
3 regam regas regat regamus regatis regant
4 audiam audias audiat audiamus audiatis audiant
A1+ARE+T (1) A1+ERE+T (2,3) A1+IRE+T (4) 3 regebam regebas regebat regebamus regebatis regebant
4 audiebam audiebas audiebat audiebamus audiebatis audiebant
1 amarem amares amaret amaremus amaretis amarent
2 delerem deleres deleret deleremus deleretis delerent
3 regerem regeres regeret regeremus regeretis regerent
4 audirem audires audiret audiremus audiretis audirent
A1+(VT)+BI+T (1,2) A1+E+T (3,4) Futur imperfet
1 amabo amabis amabit amabimus amabitis amabunt
2 delebo delebis delebit delebimus delebitis delebunt
3 regam reges reget regemus regetis regent
4 audiam audies audiet audiemus audietis audient
A2+T especials
Pretèrit perfet
1 amavi amavisti amavit amavimus amavitis amaverunt
2 delevi delevisti delevit delevimus delevitis deleverunt
A2+ERI+T 3 rexi rexisti rexit reximus rexitis rexerunt
4 audivi audivisti audivit audivimus audivitis audiverunt
A2+ERA+T Pretèrit plusquamperfet
1 amaveram amaveras amaverat amaveramus amaveratis amaverant
Futur perfet
2 deleverim deleveris deleverit deleverimus deleveritis deleverint
3 rexerim rexeris rexerit rexerimus rexeritis rexerint
2 delevissem delevisses delevisset delevissemus delevissetis delevissent
3 rexissem rexisses rexisset rexissemus rexissetis rexissent
4 audiverim audiveris audiverit audiverimus audiveritis audiverint
A2+ISSE+T 2 deleveram deleveras deleverat deleveramus deleveratis deleverant
3 rexeram rexeras rexerat rexeramus rexeratis rexerant
4 audiveram audiveras audiverat audiveramus audiveratis audiverant
2 delevero deleveris deleverit deleverimus deleveritis deleverint
3 rexero rexeris rexerit rexerimus rexeritis rexerint
4 audivero audiveris audiverit audiverimus audiveritis audiverint
A2+ERI+T 1 amavero amaveris amaverit amaverimus amaveritis amaverint
1 amaverim amaveris amaverit amaverimus amaveritis amaverint
36
1 amavissem amavisses amavisset amavissemus amavissetis amavissent
4 audivissem audivisses audivisset audivissemus audivissetis audivissent
Imperatiu A1+-a,-ate (1) A1+-e,-ete (2) A1+-e,-ite (3) A1+-i,-ite (4) 1 ama amate
2 dele delete
3 rege regite
4 audi audite
Verbs Veu passiva verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar deleo, delevi, deletum (2): esborrar rego, rexi, rectum (3): governar audio, audivi, auditum (4): escoltar Indicatiu A1+(VT)+TP
Present
Subjuntiu A1+A+TP (2,3,4) A1+E+TP (1)
1 amor amaris amatur amamur amamini amantur
2 deleor deleris deletur delemur delemini delentur
3 regor regiris regitur regimur regimini reguntur
4 audior audiris auditur audimur audimini audiuntur
1 amer ameris ametur amemus ametis ament
A1+ABA+TP (1) A1+EBA+TP (2,3,4) Pretèrit imperfet
1 amabar amabaris amabatur amabamur amabamini amabantur
2 delebar delebaris delebatur delebamur delebamini delebantur
2 delear delearis deleatur deleamur deleamini deleantur
3 regar regaris regatur regamur regamini regantur
2 delerer delereris deleretur deleremur deleremini delerentur
3 regerer regereris regeretur regeremur regeremini regerentur
4 audiar audaris audiatur audiamur audiamini audiantur
A1+ARE+T (1) A1+ERE+T (2,3) A1+IRE+T (4) 3 regebar regebaris regebatur regebamur regebamini regebantur
4 audiebar audiebaris audiebatur audiebamur audiebamini audiebantur
1 amarer amareris amaretur amaremur amaremini amarentur
4 audirer audireris audiretur audiremur audiremini audirentur
A1+(VT)+BI+T (1,2) A1+E+T (3,4) Futur imperfet
1 amabor amabiris amabitur amabimur amabimini amabuntur
2 delebor delebiris delebitur delebimur delebimini delebuntur
3 regar regeris regetur regemur regemini regentur
4 audiar audieris audietur audiemur audiemini audientur
ppp en nominatiu + present d’indicatiu de sum
Pretèrit perfet
1 amatus sum amatus es amatus est amati sumus amati estis amati sunt
2 deletus sum deletus es deletus est deleti sumus deleti estis deleti sunt
3 rectus sum rectus es rectus est recti sumus recti estis recti sunt
4 auditus sum auditus es auditus est auditi sumus auditi estis auditi sunt
ppp en nominatiu + imperfet d’indicatiu de sum
Pretèrit plusquamperfet
1 amatus eram amatus eras amatus erat amati eramus amati eratis amati erant
2 deletus eram deletus eras deletus erat deleti eramus deleti eratis deleti erant
3 rectus eram rectus eras rectus erat recti eramus recti eratis recti erant
4 auditus eram auditus eras auditus erat auditi eramus auditi eratis auditi erant
ppp en nominatiu + futus imperfet de sum
Futur perfet
1 amatus ero amatus eris amatus erit amati erimus amati eritis amati erint
2 deletus ero deletus eris deletus erit deleti erimus deleti eritis deleti erint
3 rectus ero rectus eris rectus erit recti erimus recti eritis recti erint
4 auditus ero auditus eris auditus erit auditi erimus auditi eritis auditi erint
37
ppp en nominatiu + present de subjuntiu de sum 1 amatus sim amatus sis amatus sit amati simus amati sitis amati sint
2 deletus sim deletus sis deletus sit deleti simus deleti sitis deleti sint
3 rectus sim rectus sis rectus sit recti simus recti sitis recti sint
4 auditus sim auditus sis auditus sit auditi simus auditi sitis auditi sint
ppp en nominatiu + imperfet de subjuntiu de sum 1 amatus essem amatus esses amatus esset amati essemus amati eratis amati erant
2 deletus essem deletus esses deletus esset deleti essemus deleti eratis deleti erant
3 rectus essem rectus esses rectus esset recti essemus recti eratis recti erant
4 auditus essem auditus esses auditus esset auditi essemus auditi eratis auditi erant