Gramàtica llatina 1.Introducció La llengua llatina és la llengua de la civilització romana. És una llengua que ja no es parla, però que té per a nosaltres una extraordinària importància perquè és la llengua mare del català. Estudiar llatí suposa estudiar la nostra història. Moltes persones del llarg de la història han parlat llatí. Nosaltres estudiarem la gramàtica i la pronunciació del llatí clàssic, el llatí dels grans personatges de la cultura romana: Cèsar, Ciceró, Virgili, August...
1.1.La pronunciació del llatí clàssic És semblant a la llengua castellana amb aquestes diferències: la c es pronuncia sempre com una k : Cicero > Kíkero la u després de q o de g es pronuncia sempre: que > qüe la g es pronuncia sempre com a gat: gero > guero la ll es pronuncia sempre com a l·l: bellum > bel·lum la v s’ha de pronunciar com una u: vivere: uiuere Quant a l’accentuació només cal que recordeu que en llatí no hi ha paraules agudes: totes són planes: Caésar, o esdrúixules (Tàrraco)
2.Les paraules Totes les paraules llatines es divideixen en dos grups: paraules variables i paraules invariables. Aquesta divisió està feta a partir del concepte d’arrel i de terminacions. Hi ha paraules, també en català, que tenen aquesta mateixa característica: casa/cases: l’arrel és cas- i la terminació és –a o –es; aquestes paraules són les paraules variables. També tenim paraules que no tenen mai cap terminació, com per exemple, avui o perquè; aquestes són les invariables.
2.1.Paraules variables Noms: rosa,-ae (f): rosa, urbs,-is (f): ciutat, os,-oris (n): boca Adjectius: altus,-a,-um: alt, omnis,-e: tot, sapiens, -entis : savi Pronoms: ego, tu,- : jo, tu..., is, ea, id: ell, ella... Verbs: amo, amavi, amatum (1): estimar, rego, rexi, rectum (3): governar
1
2.2.Paraules invariables Adverbis: nunc: ara, ubi: on Preposicions: ex: de, cum: amb Conjuncions: et: i, sed: però Interjeccions: ecce: vet aquí En llatí no hi ha articles: això suposarà que tots els noms llatins es poden traduir de tres maneres diferents: per exemple, el nom rosa es pot traduir per la rosa, una rosa o rosa
3.Els noms Coneixem que un nom és un nom gràcies al diccionari. La manera que té un nom de presentar-se al diccionari s’anomena enunciat. L’enunciat d’un nom és una com segueix a continuació: rosa, rosae (f): rosa dominus, domini (m): senyor
3.1.L’enunciat d’un nom L’enunciat d’un nom sempre està format per dues paraules (a vegades, per raons d’espai, la segona va abreujada – rosa,-ae (f), dominus,-i (m) - ): la primera és el seu nominatiu singular (després explicarem què és això) i la segona és el seu genitiu singular (id.). Si apleguéssim tots els noms llatins junts ens n’adonaríem que n’hi ha de cinc classes diferents: cada classe o grup s’anomenarà declinació. Són les següents: Noms que tenen el seu enunciat acabat en –a,-ae: primera declinació puella, puellae (f): noia regina, reginae (f): reina Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-er/um-i: segona declinació equus, equi (m): cavall puer, pueri (m): nen templum, templi (n): temple Noms que tenen el seu enunciat acabat en Ø,-is: tercera declinació miles, militis (m): soldat os, oris (n): boca urbs, urbis (f): ciutat
2
Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-u,- us: quarta declinació fructus, fructus (f): fruita genu, genus (n): genoll exercitus, exercitus (m): exèrcit Noms que tenen el seu enunciat acabat en –es,-ei: cinquena declinació dies, diei (f): dia res, rei (f): cosa facies, faciei (f): cara
3.2.Particularitats dels noms llatins Els noms són mots variables. La seva variació depèn de tres accidents gramaticals, gènere, nombre i cas.
3.2.1.El gènere Pot ser masculí, femení o neutre. El diccionari ens n’informa
3.2.2.El nombre En la majoria de noms pot ser singular i plural. Hi ha, però, uns quants noms llatins que només tenen plural: s’anomenen pluralia tantum (només plurals) i la seva dificultat es troba en què el seu enunciat és també plural, de manera que ens trobarem: Noms acabats en –ae,-arum: primera declinació Atenae,-arum (f): Atenes Noms acabats en –i/a,-orum: segona declinació arma,-orum (n): armes Noms acabats en –es/a/ia,-um: tercera declinació aedes, aedium (f): palaus
3
3.2.3.El cas És la novetat principal dels noms llatins respecte els nostres noms. El cas és cadascuna de les terminacions que un nom agafa per indicar quina funció sintàctica fa aquell nom en la seva oració. És, per tant, una terminació que ens informa de qüestions sintàctiques. En llatí hi ha sis casos, que ens indicaran sis funcions i que haurem d’intentar traduir segons els següent quadre:
Cas
Funció
Traducció
Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
Subjecte/Atribut Vocatiu CD CN CI CC
la cadira ei, cadira! v + la cadira de la cadira a/per a la cadira amb/en la cadira
De manera que cada nom llatí tindrà 1 gènere x 2 nombres x 6 casos = 12 variacions. La suma de totes les variacions d’un nom s’anomena declinació. Intentarem escriure a continuació la declinació del nom català cadira: Nominatiu Vocatiu Acusatiu Genitiu Datiu Ablatiu
singular
plural
la cadira ei, cadira v + la cadira de la cadira a/per a la cadira amb/en la cadira
les cadires ei, cadires v + les cadires de les cadires a/per a les cadires amb/en les cadires
4