Gramàtica llatina 1.Introducció La llengua llatina és la llengua de la civilització romana. És una llengua que ja no es parla, però que té per a nosaltres una extraordinària importància perquè és la llengua mare del català. Estudiar llatí suposa estudiar la nostra història. Moltes persones del llarg de la història han parlat llatí. Nosaltres estudiarem la gramàtica i la pronunciació del llatí clàssic, el llatí dels grans personatges de la cultura romana: Cèsar, Ciceró, Virgili, August...
1.1.La pronunciació del llatí clàssic És semblant a la llengua castellana amb aquestes diferències: la c es pronuncia sempre com una k : Cicero > Kíkero la u després de q o de g es pronuncia sempre: que > qüe la g es pronuncia sempre com a gat: gero > guero la ll es pronuncia sempre com a l·l: bellum > bel·lum la v s’ha de pronunciar com una u: vivere: uiuere Quant a l’accentuació només cal que recordeu que en llatí no hi ha paraules agudes: totes són planes: Caésar, o esdrúixules (Tàrraco)
2.Les paraules Totes les paraules llatines es divideixen en dos grups: paraules variables i paraules invariables. Aquesta divisió està feta a partir del concepte d’arrel i de terminacions. Hi ha paraules, també en català, que tenen aquesta mateixa característica: casa/cases: l’arrel és cas- i la terminació és –a o –es; aquestes paraules són les paraules variables. També tenim paraules que no tenen mai cap terminació, com per exemple, avui o perquè; aquestes són les invariables.
2.1.Paraules variables Noms: rosa,-ae (f): rosa, urbs,-is (f): ciutat, os,-oris (n): boca Adjectius: altus,-a,-um: alt, omnis,-e: tot, sapiens, -entis : savi Pronoms: ego, tu,- : jo, tu..., is, ea, id: ell, ella... Verbs: amo, amavi, amatum (1): estimar, rego, rexi, rectum (3): governar
1