Literatura llatina El teatre i Plaute El gènere teatral Juntament amb l’èpica., el teatre és el gènere més antic de la literatura romana.Com molts altres gèneres, el teatre arriba a Roma a partir del contacte amb la civilització grega. Els romans van poder observar teatres de colònies gregues a la Magna Grècia i atrets per la seva bellesa van copiar els seus edificis, els seus gèneres, els seus personatges, i fins i tot van copiar obres directes del teatre grec. La paraula theatrum és d’origen grec, així com els seus dos gèneres, la tragèdia i la comèdia. A partir d’aquesta distinció establim una diferenciació entre obres de tema grec i obres de tema romà, de manera que tenim la següent classificació Tragèdies
de tema grec de tema romà
Fabula cothurnata pel calçat – coturns- que duien els actors Fabula praetexta els actors duien posada la túnica praetexta, blanca amb una franja porpra
Comèdies
de tema grec de tema romà
Fabula palliata Fabula togata
El vestit dels actors era el pallium El vestit dels actors era la toga romana
De tots aquests subgèneres, el més famós és el de la fabula palliata, també anomenada comèdia nova grega. Fins a tal punt estava inspirada en obres gregues que el mètode d’elaboració de les obres s’anomena contaminatio, mètode que consisteix en agafar dues obres gregues i copiar-les en una de sola. Els llocs, els noms dels personatges i l’ambientació és absolutament grega. La tipologia dels personatges sol ser sempre la mateixa: els esclaus solen ser molt astuts i els seus amos solen ser molt estúpids. A l’inici de l’obre hi ha un pròleg on un dels personatges –sovint el déu Mercuri- s’adreça al públic i els explica breument l’obra que a continuació es representarà. Els màxims representats de la fabula palliata són Plaute i Terenci
Plaute Vida De la vida de Plaute, no se’n sap gran cosa. Va néixer a Sarsina, a l’Umbria, poc abans de l’any 250 aC. De molt jove va anar a Roma i va fer-se molt ric amb el teatre. Després amb els diners que havia guanyat va embolicar-se amb negocis i perdé tota la seva fortuna. Es diu que va morir l’any 184 aC. Bàsicament, cal veure en Plaute l’home popular, ple d’energia i vitalitat, que gaudeix fent teatre, i que, sovint, es planteja aquesta pregunta :Què vol el públic quan va a veure una obra de teatre?. La resposta és la clau de volta del seu teatre. Romà de soca-rel, amb la vitalitat, l’escepticisme propi del petit burgès, i el sentit pràctic de les coses, creu que el seu teatre només ha de ser de
1