Llatinismes by Ramon Boixader

Llatinismes I. A posteriori Amb posterioritat, després, després d’examinar-ho II. A priori Prèviament, amb antelació, abans d’examinar-ho III. A sensu contrario Des d’un sentit contrari, contràriament IV. Ab illo tempore Des d’aquell moment V. Ab initio Des del principi, des de temps immemorial o molt remot VI. Ab intestato Sense testament. Procediment judicial del que es mor sense testament VII. Ab ouo Des del principi. Fa referència al primer plat d’un àpat (“des de l’ou”). També hi ha la variant Ab ouo usque ad mala, que vol dir completament, del tot (“des de l’ou fins a les pomes”) VIII. Ab Vrbe condita Des de la fundació de la ciutat. Es pot presentar en sigles (aVc) IX. Accessit Literalment “s’hi ha apropat”. Segon premi. Premi que es dóna un cop donat tots els premis. X. Ad absurdum A l’absurd. Argument que es basa en l’absurd de l’argument contrari XI. Ad hoc Expressament. Per això.Amb una finalitat concreta. Equival a “per això, especialment” XII. Ad hominem Per a l’home. Argument amb que es rebutja l’argument d’un contrari amb els seus propis arguments XIII. Ad infinitum Fins a l’infinit, il·limitat, sense fi XIV. Ad kalendas Graecas

Fins a les calendas gregues. En el calendari grec no hi havia calendes, de manera que l’expressió vol dir “sense data concreta”. S’usa per indicar que un assumpte no tindrà data d’acabament XV. Ad libitum Fins al desig, a voluntat, de bon grat XVI. Addenda Allò que cal afegir. Afegit a alguns documents. XVII. Agenda Allò que cal fer. XVIII. Alea iacta est La sort està llançada. Els daus estan tirats. Frase de Juli Cèsar després de creuar el riu Rubicó, que el portava a Roma a fer la guerra civil contra Pompeu. Vol dir “ja no s’hi pot fer res” en una acció que acaba de començar XIX. Alias Altrament, d’una altra manera, també anomenat/da XX. Alma mater Mare nodridora. Els poetes llatins anomenaven així la pàtria XXI. Alter ego Un altre jo. Es diu de la persona amb qui es té molta confiança XXII. Altius, citius, fortius Més alt, més ràpid, més fort. És el lema dels Jocs Olímpics XXIII. Amor uincit omnia L’amor tot ho venç XXIV. Anno Domini En l’any del Senyor. Les inicials (aD) s’utilitzen en anglès per referir-se a la nostra era després de Crist (dC) XXV. Ante meridiem Abans del migdia (abreujat en els rellotges A.M.) XXVI. Ars longa, uita breuis L’art és extens i la vida és curta. Per aprendre s’ha d’aprofitar el temps i treballar molt XXVII. Audaces fortuna iuuat La fortuna afavoreix els valents XXVIII. Aue Caesar, morituri te salutant Hola, Cèsar, els que han de morir et saluden. Salutació inicial dels gladiadors als espectacles de l’amfiteatre XXIX. Aurea mediocritas

Mediocritat daurada: és preferible la vida tranquila, aparentment mediocre, a les lluites pel poder i la riquesa XXX. Beatus ille Feliç aquell. Tema literari d’Horaci que enalteix la vida retirada. El desenvolupa també Fray Luis de León al Renaixement espanyol XXXI. Bis Dues vegades XXXII. Campus Recinte universitari. Literalment vol dir “plana, camp” XXXIII. Captatio beneuolentiae Captació de benevolència. En alguns discursos s’usen al principi algunes expressions divertides o afavoridores de la concurrencia per captar l’antenció i la bona voluntat del públic o del jurat XXXIV. Carnes tollendas Treure les carns. Fa referència a la quaresma, on no es menjava carn. És l’origen de la paraula “carnestoltes” XXXV. Carpe diem Aprofita el dia, aprofita la vida. Tema d’Horaci als seus Carmina XXXVI. Casus belli Motiu de guerra, motiu per declarar la guerra XXXVII. Caue canem Compte amb el gos. Aquesta inscipció era a l’entrada de moltes cases romanes XXXVIII. Cogito ergo sum Penso, així doncs existeixo. Frase del filòsof Descartes XXXIX. Coitus interruptus Coit interromput. Mètode anticonceptiu que consisteix en l’extracció del penis de la vagina abans de l’ejaculació i responsable de molts embarassos no esperats XL. Confer Compara, consulta (imperatiu). S’utilitza com sovint abreujat (cf o cfr) per indicar que es consulti un altre document o pasatge del mateix document XLI. Consensus Acord, consentiment XLII. Consumatum est S’ha acabat. Les darreres paraules de Jesucrist a la creu XLIII. Corpore insepulto Amb el cos sense enterrar. Acabat de morir XLIV. Corpus 3

Cos, conjunt de textos XLV. Cum laude Amb lloança. S’afegeix a vegades a les notes universitàries. XLVI. Curriculum uitae Cursa de la vida. Detalls i dades professionals i formatives d’una persona XLVII. De facto De fet. S’oposa a de iure XLVIII. De incognito De forma desconeguda, sense que ningú se n’assabenti XLIX. De iure De dret. S’oposa a de facto L. De uisu De vista, per haver-ho vist, amb la vista, amb els ulls LI. Deficit Literalment, “n’ha faltat”. Quantitat que falta en uns ingressos en relació a les despeses. És contrari a superavit LII. Delirium tremens Deliri amb tremolors (per excés d’alcohol) LIII. Desiderata Les coses desitjades LIV. Deus ex machina Déu des de la màquina: desenllaç inverosímil d’una situació complicada. En les tragèdies gregues es resol una situació final molt complicada fent que un déu baixi a l’escenari des d’un mecanisme i així acabar bé l’obra LV. Dixit Ha dit. S’assegura de forma categòrica. També trobem la forma dixi “he dit”, quan una persona acaba el seu discurs. LVI. Do ut des Et dono perquè em donis [alguna cosa]. Regalar quelcom interessadament, buscant ser correspost per l’altra persona LVII. Dura lex, sed lex La llei és dura, però és la llei LVIII. Ecce homo Heus aquí l’home. És una referència cristiana. Persona ferida, d’aspecte llastimós LIX. Errare humanum est Fallar és propi de l’home. Equivocar-se és humà

LX. Et cetera I les altres coses LXI. Ex abrupto De sobte, bruscament. També existeix exabrupte, com a “sortida de to” LXII. Ex aequo Des de l’igual. Amb igual mèrit, amb els mateixos punts, amb igualtat LXIII. Ex cathedra Des de la cadira (del mestre), amb l’autoritat d’un mestre LXIV. Ex libris D’entre els llibres. Marca que indica la propietat d’un llibre LXV. Ex professo Expressament LXVI. Ex uoto Ofrena, donació per haver-se acomplert alguna curació LXVII. Extra muros Fora de les muralles LXVIII. Fac totum Fes-ho tot. Persona que s’encarrega de totes les tasques. A vegades s’escriu junt: factotum LXIX. Facta, non uerba Fets, no paraules LXX. Festina lente Afanya’t lentament. Quan tens pressa no corris que sovint hauràs de perdre temps fent les coses més d’un cop LXXI. Fugit irreparabile tempus Fuig el temps irrecuperable LXXII. Gratis et amore De franc i per amor (a Déu). És l’origen de la paraula “gratis” LXXIII. Grauamen Pes o càrrega afegida LXXIV. Grosso modo De manera gruixuda, per sobre, sense detallar (no se li ha de posar mai la preposició “a” al davant) LXXV. Habeas corpus Dret de la persona detinguda a ser escoltada davant d’un jutge. Literalment vol dir „tinguis el cos“ LXXVI. Habitat 5

Literlment “ell viu”. Lloc on viu determinada espècie d’animals LXXVII. Hic et nunc Aquí i ara LXXVIII. Homo homini lupus L’home és un llop per a l’home LXXIX. Homo sapiens Home que sap, que coneix LXXX. Honoris causa Per causa de l’honor, per honor LXXXI. Horror uacui Por al buit. Recull una idea del Barroc LXXXII. Id est Això és, és a dir. Sovint s’abreuja amb les sigles: i.e. LXXXIII. Idem El mateix LXXXIV. In absentia En absència LXXXV. In albis En blanc, quedar-se en blanc, sense comprendre o reaccionar LXXXVI. In articulo mortis En el moment de morir, en el darrer moment LXXXVII. In crescendo Creixent, augmentant LXXXVIII. In dubio, pro reo En cas de dubte cal estar a favor de la persona detinguda LXXXIX. In extremis En el darrer moment, en el moment de morir XC. In fraganti L’expressió original éra in flagranti delicto. En el moment exacte del delicte. Sorprès fent alguna acció criminal, sense que hi hagi dubte XCI. In medias res En mig de l’assumpte XCII. In memoriam En memòria, per record de... XCIII. In mente 6

En la ment XCIV. In pectore En el pit. Ressolució acordada però encara no comunicada

XCV. In situ En el lloc mateix XCVI. In uitro En el vidre. Es refereix a experiments fets al laboratori, sobre el vidre i no en un ésser viu XCVII. In uiuo En l’ésser viu. Bo i estant viu XCVIII. Infra A baix, a sota. S’utilitza per fer referència a passatges escrits més avall en un text XCIX. INRI Iesus Natus Rex Iudaeorum: Jesúcrist Nascut Rei dels Jueus C. Intelligenti pauca A l’intel·ligent li calen poques coses per entendre-ho CI. Inter nos Entre nosaltres, en confiança CII. Interim Mentrestant. Es considera una mena de substantiu neutre: “En l’ínterim” CIII. Ipso facto En el mateix moment, ràpidament, immediatament CIV. Item De la mateixa manera, també, a més a més CV. Iunior Més jove. S’aplica als fills que tenen el mateix nom que el pare en cultures anglosaxones CVI. Lapsus Literalment: relliscada. Error, equivocació involuntària CVII. Lato sensu En sentit ample, de manera general. Contrari a stricto sensu CVIII. Magister dixit Ho ha dit el mestre CIX. Manu militari Per ma militar. Per la força de les armes CX. Mare magnum 7

Literalment: “mar gran”. Multitud de coses desordenades, confusió, caos CXI. Mare nostrum El nostre mar: el Mediterrani (ocupat íntegrament per la civilització romana) CXII. Maxime Principalment, sobretot CXIII. Mea culpa Per culpa meva, reconeixement de falta CXIV. Memorandum Allò que ha de ser recordat (participi de futur actiu neutre). Llibre en què s’apunten les coses que s’han de recordar CXV. Mens sana in corpore sano Ment sana en un cos sà. Cal cultivar el cos a part de l’esperit. Cal fer esport CXVI. Miserere Literalment: “Compadeix-te (de mi)”: és un cant de súplica a Déu per a què tingui pietat de qui fa la súplica CXVII. Modus operandi Manera de treballar CXVIII. Modus uiuendi Manera de viure, estil de vida CXIX. Motu proprio (no motu propio) Per pròpia voluntat, lliurement, sense estar-hi obligat CXX. Mutatis mutandis Canviant allò que cal canviar. S’utilitza per fer comparacions amb coses que poden tenir alguna cosa diferent CXXI. Nomina Literalment “els noms”. S’aplica al full que llista el salari d’un treballador. CXXII. Non plus ultra No més enllà. Límit que no s’ha de superar CXXIII. Nosce te ipsum Coneix-te a tu mateix CXXIV. Nota bene Fes bona atenció, fixa-t’hi. S’aplica (a vegades abreujat n.b.) per afegir una explicació a un text CXXV. Numerus clausus Nombre tancat. Nombre d’alumnes que poden accedir a la Universitat CXXVI. O tempora! o mores! 8

Quins temps! quins costums!. Frase de Ciceró en el primer discurs contra Catilina CXXVII. Opera prima Obra primera, primer treball. S’aplica, en el món de l’art al primer llibre d’un escriptor, a la primera pel·lícula d’un director de cinema... CXXVIII. Opus dei Obra de déu. Nom d’una secta del cristianisme especialment ortodoxa i integrista CXXIX. Panem et circenses Pa i espectacles de circ. El que s’ha de donar al poble perquè no pensi gaire i no protesti CXXX. Patria potestas Poder del pare sobre els fills CXXXI. Peccata minuta Pecats petits. Faltes de poca importància CXXXII. Per capita Per cap, per persona. CXXXIII. Per saecula saeculorum Pels segles dels segles. Per sempre. Sol acabar les oracions cristianes abans de l’amén CXXXIV. Per se Per si, per naturales, amb tota propietat CXXXV. Persona non grata Persona no grata. Indesitjable. CXXXVI. Placebo “Em curaré”. Efecte mèdic que resol la malaltia per la creença del pacient en la seva curació, no per la medicina donada. CXXXVII. Placet Beneplàcit, aprovació, opinió favorable CXXXVIII. Plus Més. A vegades es fa servir com a substantiu neutre com a sinònim de “sobresou” o “quantitat afegida” CXXXIX. Post data Literalment: “Després de donada (la carta)”. Escrit al final d’una carta (abreujat: PD) CXL. Post meridiem Després del migdia (abreujat: PM) CXLI. Post mortem Després de la mort CXLII. Post scriptum Després de l’escrit (abreujat:PS). Sinònim de post data 9

CXLIII. Prima facie A primera vista CXLIV. Primus inter pares El primer entre iguals. El primer entre dos de la mateixa categoria CXLV. Pro indiuiso Diners que es comparteixen, sense dividir CXLVI. Pro rata En proporció. Quota que correspon a cadascú per la part proporcional CXLVII. Prosit Literalment: “Que sigui útil”, “que et vagi bé” CXLVIII. Quid Literalment “què”. La part important, el nucli CXLIX. Quid pro quo Una cosa per una altra, una cosa a canvi d’una altra CL. Quod erat demonstrandum El que s’havia de demostrar CLI. Quod natura non dat, Salmantica non praestat Literalment: “el que la natura no dóna, Salamanca (la Universitat) no ho presta”. CLII. Quorum Literalment: “dels quals”. Nombre mínim (dels quals) que es necessita per donar validesa a determinats acords CLIII. Rara auis Ocell rar. Persona diferent de la majoria, excepcional CLIV. Ratio Literalment: “raó”. Mitjana proporcional CLV. Referèndum Allò que ha de ser consultat. Votació. CLVI. Requiem Descans. Obra musical que il·lustra la mort de Crist (el Requiem de Mozart, el Requiem de Fauré...) CLVII. Rictus Gest de la cara. Ganyota CLVIII. Rigor mortis Immobilitat del cos en el moment de la mort CLIX. RIP Requiescat (nt) In Pace. Descansi (n) en pau 10

CLX. Sancta Sanctorum El lloc més sant o sagrat. La part més important d’un tot CLXI. Senior Més vell. Contraposat a iunior CLXII. Si uis pacem, para bellum Si vols pau, prepara la guerra. Màxima dels moviments contraris al pacifisme. CLXIII. Sic Així, talment. Es diu quan es reprodueixen les paraules textuals d’algú que ha dit alguna cosa fora del comú CLXIV. Sine die Sense dia, sense data, indefinidament CLXV. Sine qua non Sobreentès conditio al proncipi. Literalment, “condició sense la qual no”, condició indispensable. CLXVI. Snob Abreviatura de Sine NOBilitate, sense noblesa, sense categoria social. CLXVII. Sponsor Fiador, fiançador, el que deixa els diners per endavant CLXVIII. Statu quo En l’estat actual. Posició social CLXIX. Stricto sensu En el sentit estricte. Rigorosament CLXX. Sub conditione Sota condició. A condició que... CLXXI. Sub iudice Sota el jutge, pendent de ressolució CLXXII. Sui generis Literalment: “del seu gènere”. A la seva manera, de manera molt particular CLXXIII. Summum El grau més elevat. El màxim CLXXIV. Suo tempore Al seu temps. Les coses s’han de fer oportunament CLXXV. Superauit Literalment “n’ha sobrat”. S’oposa a deficit. S’usa en el llenguatge econòmic per indicar els diners sobrants en un pressupost CLXXVI. Supra 11

Literalment: “a dalt”. S’oposa a infra i es fa servir per referir-a capítols o cites anteriors en un text. CLXXVII. Sursum corda Literalment: “amunt els cors”. Manifestació d’alegria. CLXXVIII. Totum reuolutum Tot barrejat, calaix de sastre, una mica de tot CLXXIX. Transfert Traspassa, transfereix. S’utilitza com a substantiu (sovint sense la –t final) com a sinònim de traspàs, canvi CLXXX. Tu quoque, fili mi! Tu també fill, meu (a una persona que ens traeix). Paraules de Cèsar en descobrir entre els seus assassins el seu fill adoptiu Brutus CLXXXI. Vade mecum Literalment, vine amb mi. Manual o llibre d’instruccions que hom pot portar al damunt CLXXXII. Vade retro Allunya’t de mi. Paraules dirigides a Satanàs CLXXXIII. Vae uictis! Ai dels vençuts. Per als perdedors no hi ha cap esperança CLXXXIV. Vale Adéu. Que estiguis bo. Salutació de comiat. CLXXXV. Vbi sunt On són? Tòpic de la literatura medieval per explicar la poca importància de les coses materials, que s’emporta la mort i ens fa preguntar què en queda, on són els béns materials i les persones mortes CLXXXVI. Veni, uidi, uici He arribat, he vist, he vençut. Paraules atribuïdes a Cèsar després de la conquesta de les Gàl·lies CLXXXVII. Verba volant, scripta manent Les paraules volen, els escrits queden. Perill d’escriure sense reflexionar prèviament CLXXXVIII. Verbi gratia Per exemple. També es pot escriure verbigratia o v.gr. CLXXXIX. Versus Preposició d’acusatiu amb el significat de cap a o contra. Abreujat: vs. CXC. Veto Literalment: prohibeixo. Dret o facultat per impedir una decisió presa CXCI. Vice uersa Al revés, al contrari 12

CXCII. Vis comica Força còmica, facultat de fer riure CXCIII. Vtimatum Últim plaç, últim avís CXCIV. Vox populi La veu del poble. Rumor generalitzat CXCV. Vrbi et orbi A la ciutat (de Roma) i al món sencer. Als quatre vents