Romanorum uita

Llengua llatina

Romanorum uita La vida quotidiana dels ciutadans romans Primer de batxillerat Ramon Boixader

Nom i cognom:

Grup:

ROMANORVM VITA

2

ROMANORVM VITA

Índex

El nom dels ciutadans La familia romana El matrimoni a Roma El temps Gastronomia romana La domus romana El forum El teatre L’amfiteatre El circ Les termes La religió romana L’educació

3 4 5 7 8 13 15 17 18 20 21 22 26 Edició: curs 20112011-2012

3

ROMANORVM VITA

ROMANORVM VITA

C

om vivien els romans?. Intentarem respondre aquesta pregunta fent una ullada a una multitud d’aspectes que ens han arribat a través de diverses fonts. En primer lloc cal precisar que en l’estudi del model de vida dels romans ens cal triar una època representativa, un tipus de societat i de model familiar. La nostra serà la forma de vida romana del segle I aC, el segle de Ciceró, de Cèsar i d’Octavi i de tants altres romans i romanes que presentarem a través de les circumstàncies que ens il·lustren la seva manera de viure. Comencem presentant la família.

El nom dels ciutadans

E

ls ciutadans romans (cives Romani) tenien tres noms (tria nomina): praenomen, nomen i cognomen. En són exemples Caius Iulius Caesar, Marcus Tullius Cicero o Publius Ovidius Naso

Praenomen

E

ra el nom personal que identificava com a individu.

Es podia escollir a partir d’una llista força curta que ens permet observar com, en principi, devia ser un simple numeral (el segon, el quart fill…). Aquests noms se solien escriure abreujats Aulus (A.) Marcus (M.) Appius (Ap) Numerius (N.) Caius (C.) Publius (P.) Cnaeus (Cn) Quintus (Q.) Decimus (D.) Servius (Ser.) Kaeso (K.) Sextus (Sex.) Lucius (L.) Spurius (S. / Sp.) Mamercus (Mam.) Titus (T.) Manius (M.) Tiberius (Ti.)

Nomen

4

ROMANORVM VITA

E

ra el nom de la gens (nomen gentilicium). Com que es tractava, morfològicament, d’adjectius, tots acabaven en –IVS. Així un ciutadà que tenia com a nomen Tullius, indicava que pertanya a la gens Tullia.

Cognomen

O

riginàriament individual, corresponia a un sobrenom, sovint referit al lloc d’origen (Collatinus, Coriolanus...) o a un tret físic (Barbatus, Crassus...) o de caràcter (Laelius, Lepidus...).

Ben aviat, però, va esdevenir hereditari i va servir per diferenciar les diverses branques (famílies) d’una gens: Cornelius Cethegus, Cornelius Scipio, Cornelius Lentulus...

La família romana

L

a paraula llatina familia ens parla de tot allò que trobem a dins de la casa romana (domus) i que està format per un matrimoni entre un home lliure casat (vir, maritus) amb una esposa legítima (uxor). Si la parella té fills (liberi) es converteixen en parentes (pares).

També s’inclou en el concepte de família el conjunt d’esclaus (servi) i tots els béns mobles i immobles de la casa que formen el patrimoni familiar.

Hi ha però, un altre terme llatí que es pot traduir per família. És el mot gens, que correspon al grup familiar format per tots els membres que comparteixen un mateix nomen.

A part d’aquest nom (nomen gentilicium), comparteixen també un culte religiós propi i una sepultura comuna.

El cap d’aquesta família és el pater familias, constituït en una mena de rei d’aquesta petita societat. El pater

5

ROMANORVM VITA

familias té poder absolut sobre el grup familiar i es pot veure en els drets, tals com Patria potestas: drets sobre els fills (en pot decidir la mort) Dominica potestas: drets sobre els esclaus Potestas maritalis: sobre l’esposa Dominium: sobre els béns de la casa

El paper de la dona en la societat romana

L

a dona lliure romana estava sempre sota el control d’un home (el pare quan era nena, el marit quan era dona casada o un tutor si no hi havia pare o marit).

No gaudia de cap dret, no podia posseir patrimoni, no podia dedicar-se a oficis considerats exclusivament masculins i no podia participar en la carrera política.

En l’àmbit religiós la dona només podia aspirar a convertir-se en sacerdotessa de la deessa Vesta.

El matrimoni a Roma

E

ls homes i dones romans només es casaven per tenir fills legítims i per tant, perpetuar el seu llinatge (gens). Perquè això fons possible, el matrimoni havia de ser legítim (iustae nuptiae) i hi havia uns requisits determinats: Edat mínima dels contraents: 14 anys per als nois i 12 per a les noies Consentiment: dels contraents o dels pares de família respectius Capacitat jurídica: havien de ser persones lliures amb dret de ciutadania (cives)

Parelles no lícites Matrimoni sine conubio: es produïa quan un dels dos no tenia algun requisit per a les iustae nuptiae. En

6

ROMANORVM VITA

conseqüència els seus fills eren considerats bastards (spurii) i per tant no tenien drets de ciutadania Concubinat: es produïa quan la parella, tot i tenir la possibilitat, no volia casar-se Contuberni: unions entre esclaus o entre una persona lliure i un esclau. En aquest cas calia el consentiment de l’amo.

Els seus fills eren considerats esclaus de naixement (vernae)

La dissolució del matrimoni

E

n qualsevol moment de la vida matrimonial, parella romana es podia separar (divortium)

una

El divorci es podia donar de comú acord (communi consensu) o bé per iniciativa de qualsevol de les dues parts (repudium), que es podia donar verbalment o per escrit davant de testimonis.

La dona se n’anava de casa i els fills continuaven pertanyent a la família del pare i es quedaven amb ell.

7

ROMANORVM VITA

El temps

L

es hores es començaven a comptar des de la sortida del sol: hora prima, hora secunda, hora tertia... avaluaven el temps d’una forma aproximada, dient simplement ante meridiem (abans del migdia AM), post meridiem (després del migdia PM).

Hi havia dues classes de rellotges, els de sol i els d’aigua. Els de sol consistien en una vareta clavada a una taula dividida en sectors. La clepsydra o rellotge d’aigua tenia la forma d’un vas en què el nivell d’aigua assenyalava l’hora

Esquema del funcionament d’una clepsydra o rellotge d’aigua

Generalment els romans es llevaven a l’hora prima (a les 5 a l’estiu i a les 7 a l’hivern). Tant els rics com els pobres miraven d’aprofitar al màxim la llum del dia.

8

ROMANORVM VITA

El matí

L

’esmorzar (ientaculum), consistia en pa i formatge o simplement aigua. La seva jornada de treball solia acabar a l’hora septima (cap al migdia)

Els rics començaven el dia amb la recepció de clients. Al matí gran part de ciutadans romans acudien al fòrum: a les basíliques es reunien els grans comerciants, els botiguers oferien llurs mercaderies a crits. En general, les tardes eren lliures i es dedicaven a lleure i diversions.

El migdia

A

l migdia tenia lloc el prandium, dinar fet a base de queviures freds, fruita i una mica de vi. Després del prandium es feia migdiada (meridiatio) fins a l’hora octava. Després de la migdiada començava el lleure.

Una gran multitud passava la tarda al fòrum. Cada nou dies els romans feien un bany complet: els rics a casa seva, els pobres als banys o termes públiques.

El vespre

D

esprés del bany venia el sopar, que era el menjar més fort del dia. Constava de tres parts: el gustus o entremès, la cena o sopar i la secunda mensa o postres.

Gastronomia romana GVSTATICIVM (Entremesos)

9

ROMANORVM VITA

P

osem en un plat festucs, fruites untada de garum o all) o d’epityrum (paté

ous, alcaparres, olives, dàtils, seques i alguna petita llesca de moretum (pastís de formatge i d’olives triturades)

Gustaticium

FABA VITELLIANA (puré de faves)

C

ourem les faves en aigua salada amb porro, julivert i flors de malva. Hi afegirem pebrot, fonoll i garum. Quan estigui fet ho triturem fins fer-ne un puré i ho servirem amb un rajolí d’oli.

El nom li ve per ser un dels plats preferits de l’emperador Vitel·li

10

ROMANORVM VITA

Faba Vitelliana

PERNA EX MUSTEIS (pernil amb pastissets)

C

ourem el pernil al forn cobert de mel. El servirem al damunt d’uns pastissets mullats amb la salsa de la cocció. Servirem el pernil amb figues

Perna ex musteis

POLYPVS (pop)

11

ROMANORVM VITA

H

aurem de bullir el pop amb laserpicium (una espècia) i ceba. Després l’haurem de tallar molt fi i servir amb pebre i garum

Polypus

HAEDVM PARTICVM (cabrit a l’estil part)

P

osarem al forn el cabrit untat amb oli d’oliva.

Farem una picada amb pebre, ceba, garum, prunes de Damasc, laserpicium i oli.

Bullirem la barreja amb vi i ho afegirem al cabrit Cal servir-ho amb vinagre

Haedum Particum

ENCYTVM (espirals dolços de formatge)

12

ROMANORVM VITA

B

arrejarem formatge i farina a parts iguals Amb un embut es reparteix la massa sobre llard bullint en forma d’espiral. Ho cobrirem amb mel i ho deixarem refredar Ho servirem amb mel o mulsum (vi blanc amb mel)

Encytum

13

ROMANORVM VITA

La domus romana

L

a domus és la casa senyorial de la família romana. És una casa urbana (a diferència de les villae, que solien ser al camp) de planta rectangular i d’un sol

pis.

Estava organitzada al voltant d’una sola cambra anomenada atrium, oberta al cel a través d’una obertura o compluvium. Una cisterna anomenada impluvium recollia l’aigua de la pluja.

A l’atrium es trobava també el fogó o focus, que feia de llar, i, al seu costat, un altar (lararium) amb la imatge dels déus Lares, protectors de la família.

Al voltant de l’atri, s’hi van disposar una mena de camarots per dormir anomenats cubiculum. En la part posterior de la casa es localitzava un petit jardí o hortus A banda i banda hi podia haver les tabernae, cambres destinades a botigues Per últim, el perystilum, jardí interior envoltat per un pòrtic recolzat sobre columnes Amb els avenços de la civilització els romans van començar a reservar cambres per a menjadors (triclinium), la cuina (culina), el bany (balneum) i la biblioteca.

Les insulae (blocs de pisos)podien arribar a tenir fins a tres o quatre pisos i eren estretes, incòmodes i perilloses Quan els romans tingueren les necessitats d’allunyar-se de la vida urbana i anar a viure al camp, van començar a habitar en grans masies anomenades villae.

14

ROMANORVM VITA

15

ROMANORVM VITA

El fòrum i els edificis per als espectacles

E

l fòrum constituïa el centre urbanístic d’una ciutat, al bell mig del cardo (carrer vertical) i el decumanus (carrer horitzontal) (pla hipodàmic). Al fòrum s’hi portaven a terme activitats de caire econòmic, polític i religiós.

Vida política

L

a vida política de Roma es centrava en la curia, seu del Senat.

El comitium, lloc de reunió del poble, s’estenia davant la cúria. Estava envoltat per la tribuna, des d’on els oradors arengaven el poble reunit en assemblea La vida política de Roma es centrava en la curia, seu del Senat.

El comitium, lloc de reunió del poble, s’estenia davant la cúria. Estava envoltat per la tribuna, des d’on els oradors arengaven el poble reunit en assemblea Reconstrucció de la Curia Iulia (Roma)

16

ROMANORVM VITA

Vida comercial

E

l fòrum era també un lloc de comerç i les botigues (tabernae) l’envoltaven de nord a sud.

Esquema d’una basílica romana

Cató, l’any 184 aC, va construir la primera basilica, lloc destinat al comerç i a reunions.

L’edifici era un gran recinte cobert i sostingut per un rengle central de columnes i per columnates laterals

Vida religiosa

E

l fòrum era dominat pel temple de la religiositat primordial de cada ciutat. A Roma, hi trobem, com a temple principal, el de Juli Cèsar

Durant la República es van aixecar els temples de Saturn i de Càstor i Pòlux, així com la casa de les Vestals

Temple de Vesta a Roma

El teatre 17

ROMANORVM VITA

S

i bé a Roma s’hi van fer representacions teatrals a partir del contacte amb el poble grec, des del segle III aC, aquestes es feien en estrades de fusta que es desmuntaven quan acabava la representació.

El primer teatre de pedra el va construir Pompeu l’any 55 aC. Feia uns seixanta metres de diàmetre i tenia una capacitat per a quaranta mil espectadors amb vint-i-set mil seients.

El teatre romà imitava els teatres grecs i per tant tenia tres parts fonamentals: la cavea o graderia semicircular (els grecs la construïen a la vessant d’una muntanya per evitar les despeses de fonaments, però els romans són capaços de fer-ho a qualsevol lloc) l’orchestra, espai semicircular (no circular com el teatre grec la scaena: l’escena Els teatres romans, però, tenen alguna diferència amb els grecs. La més visible és la utilització del frons scaenae o paret posterior que permet joc escenogràfic Teatre romà de Mèrida

Els actors (histrio, actor, tragoedus) es caracteritzaven amb màscares (persona) i augmentaven la seva alçada amb unes sabates de sola gruixuda (cothurnus).

18

ROMANORVM VITA

personae

A Hispània es conserven un total de 21 teatres, gairebé tots de l’època imperial. El més ben conservat és el de Mèrida. Destaquem també el de Tarragona

L’amfiteatre

L

’amfiteatre va ser una creació típicament romana. És un edifici on se celebren les lluites de gladiadors o amb feres. La idea de la construcció va sorgir de la unió de dos teatres.

El més important de tots va ser el que va construir Vespasià a Roma: el Colosseu o Amfiteatre Flavi

Amfiteatre flavi o Colosseu

Les lluites de gladiadors

L

’espectacle començava amb una desfilada dels gladiadors fins al palc imperial, davant del qual saludaven amb la frase ritual «Ave, Caesar, morituri te salutant» La lluita consistia en un combat entre parelles o entre diversos grups. Els gladiadors eren, generalment, esclaus o presoners de guerra que lluitaven entre ells fins que un matava o feria l’adversari.

19

ROMANORVM VITA

El poble tenia la potestat de perdonar la vida al ferit aixecant el polze. Si els espectadors cridaven «Mort!», l’emperador tombava el polze (policem vertere) i el vençut havia de morir.

Les venationes

L

luites entre homes i bèsties o simplement entre bèsties Les feres es portaven de l’Àfrica i es tancaven als soterranis del circ. Allí passaven alguns dies sense menjar per tal que, quan sortissin a l’arena, ataquessin amb més ferocitat.

Les naumàquies

L

’arena del Colosseu podia convertir-se en un llac on se celebraven naumàquies o simulacres de combats navals

20

ROMANORVM VITA

El circ

E

l circ més important fou el Circus Maximus. Tenia 645 metres de llarg per 124 d’ample i va ser construït per Tarquini el Superb. Hi cabien 150.000 espectadors en temps de Cèsar i 385.000 en temps de Trajà. Totes les localitats eren de seient.

Circus Maximus de Roma

La spina o muret vertebral, separava l’arena en sentit longitudinal, un grup de fites (meta) limitava la spina a cada extrem. Al bell mig de la spina, August hi va col·locar l’obelisc egipci de Ramsès II. Al circ, s’hi celebraven només curses de quàdrigues. Cada cursa constava normalment de set voltes. Els aurigues o conductors guiaven els carros, tirats per quatre o dos cavalls. La dificultat més gran consistia en fer el tomb a la meta

21

ROMANORVM VITA

Les termes

L

es termes romanes eren propietat de l’Estat. Les cases riques tenien un balneum (bany) El seu ús es generalitza a partir del segle I aC, moment en el qual es descobreix l’hypocaustum, un mecanisme per escalfar l’aigua del bany

En general, les termes estaven organitzades en tres sales: Caldarium: sala d’aigua calenta Tepidarium: sala d’aigua tèbia Frigidarium: sala d’aigua freda A part d’aquestes tres sales, podem trobar en les termes altres zones, com ara l’apodyterium o vestidor o les tabernae.

Els mecanismes per escalfar l’aigua Hypocaustum forn escalfat amb carbó per a l’aigua calenta Vaporium tub que conduïa l’aigua calenta Tubuli maons buits de les parets

Esquema d’un caldarium, amb l’hypocaustum a la part de baix

22

ROMANORVM VITA

La religió romana

A

l principi els déus eren esperits impersonals que residien en els objectes naturals: en els arbres, en els ocells, en els llamps... Els numina.

De seguida es varen configurar dos tipus de religions, la religió pública (de l’Estat)i la religió privada (de cada llar)

La religió privada

E

l culte dels déus era dirigit pel paterfamilias i principalment feien actes rituals i cultes destinats als següents déus familiars:

Vesta era la deessa protectora de la llar i estava simbolitzada pel foc de la llar; Lar, el protector dels béns de la família (en plural Lares) Penates, protectors de la casa Manes, esperits que representaven les ànimes dels morts.

Al fons de l’atri de la domus, el paterfamilias organitzava el culte religiós en el lararium o altar familiar

Lararium

23

ROMANORVM VITA

La religió pública

D

es del principi de la història de Roma, el rei tenia el poder polític i el poder religiós. Per tant, el rex es feia càrrec del culte religiós. Quan la ciutat va anar creixent, el rei va necessitar ajuda i per tant es va rodejar dels flamines (sacerdots encarregats del culte d’una divinitat) i pels pontifices.

A partir del segle VI aC per influència dels etruscs es van introduir a Roma els temples i les estàtues dels déus. També l’art de l’endevinació i de la profecia: un haruspex o àugur feia presagis tot observant els vols dels ocells, les entranyes dels animals...

Haruspices observant les entranyes d’un toro

Per influència dels grecs es varen romanitzar les divinitats existents en el món mitològic de la Grècia arcaica fins a constituir-se l’anomenat Olimp grecoromà.

Així Zeus va passar a ser Júpiter; Hera, Juno; Atena, Minerva...

Dies fasti et nefasti

24

ROMANORVM VITA

E

l calendari religiós ordenava els dies de l’any en fasti (festius) i nefasti (no festius). En el calendari republicà hi havia 45 dies de festes religioses. Esmentarem només les Saturnales, que tenien lloc al desembre i que consistien en un carnestoltes, l’origen del qual, probablement radicava en les festes que cloïen les feines de la sembra de la tardor.

La religió durant l’Imperi

E

ls cultes tradicionals es van anar oblidant sota la influència de les idees gregues, sobretot l’epicureisme i l’estoicisme.

El nucli del fenomen religiós en època imperial fou la persecució contra el cristianisme. Aquests seguidors de Jesucrist foren perseguits durant l’Imperi. Els episodis històrics on podem trobar aquest grup són les condemnes a morir devorats per lleons en l’amfiteatre en època de Neró (els va culpar de l’incendi de Roma) i també la utilització de les catacumbes per tenir les seves trobades secretes i amb simbologia per poder comunicar-se malgrat la prohibició (el peix és el símbol dels cristians perquè la paraula peix en grec és ιχθύς, o les inicials de ιέσους χρίστος θεού υιός σώτερ – Jesucrist, fill de Déu salvador) Aquesta situació de persecució va durar fins el 313 dC amb l’Edicte de Milà, promulgat per Constantí que va permetre la llibertat de culte religiós a l’Imperi.

El peix com a símbol del Cristianisme

25

ROMANORVM VITA

26

ROMANORVM VITA

L’educació

L

a família, basada en l’autoritat del paterfamilias i el respecte a la mater, és l’entitat que educa el nen.

El nen és educat per la mare a la primera infantesa (fins als set anys). A continuació, al període anomenat pueritia (dels set als disset), el nen passa a dependre del seu pare, que li ensenya el conreu de la terra, el maneig de les armes, el respecte als déus (pietas), mentre la nena segueix sota la direcció de la mare, que la inicia a les feines domèstiques Quan el puer es converteix en adulescens, als disset anys, és el moment de vestir la toga viril que marcarà el final de l’educació familiar. El noi entra a la vida militar.

A partir del s. II aC., després del beneficiós contacte cultural amb Grècia, l’ensenyament familiar comença a resultar insuficient i el nen és confiat a esclaus grecs, els anomenats paedagogi (pedagogs).

Ludus (l’escola)

A

aquest ensenyament privat segueix l’ensenyament a l’escola. Aquesta fase s’organitza en tres etapes.

Primera etapa: dels 7 als 11 anys: anys: ludus litterarius o schola

27

ROMANORVM VITA

E

ls petits eren acompanyats a escola pel paedagogus, esclau que també s’encarregava de la formació moral dels nens.

Els locals eren molt senzills; solien ser a l’aire lliure sota porxos separats de carrer per un tendal.

Les matèries d’estudi se solien reduïr a llegir, escriure i calcular

Segona etapa: dels 12 als 15anys: ludus grammaticus

L L

’escola del grammaticus, era només per als fills de l’aristocràcia. Els magistri en aquesta etapa ensenyaven a parlar correctament i a entendre textos

Tercera etapa: dels 16 als 20 anus: ludus rhetoricus a tercera etapa és l’ensenyament de l’art de l’oratòria, de la qual s’encarregava un mestre especialitzat, el rhetor.

La retòrica a Grècia i l’oratòria a Roma tenen diversos tractats i manuals ja en època clàssica i tenim com a models de l’art de parlar en públic el grec Demòstenes i el romà Ciceró.

Marc Tul·li Ciceró

28