PROYECTO DE ACONDICIONAMIENTO DE UN EDIFICIO DE VIVIENDA PLURIFAMILIAR by RaulVasquezIniguez

PROJECTE D’INSTAL·LACIONS EN UN EDIFICI D’HABITATGES PLURIFAMILIARS A BARCELONA

Alberto González de Miguel Raül Vásquez Iñiguez 16 de MAIG del 2014 CONDICIONAMENTS I SERVEIS II GRUP 42_Santiago Velasco _ 2013-2014

ÍNDEX

1. ACCESSIBILITAT I HABITABILITAT.....................................3 2. INSTAL·LACIÓ D’ASCENSORS............................................8 3. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA.............................................12 4. EVACUACIÓ D’AIGÜES........................................................37 5. SUBMINISTRAMENT DE GAS..............................................50 6. SUBMINISTRAMENT D’ELECTRICITAT..............................70 7. VENTILACIÓ...........................................................................90 8. INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS ...................101 9. CALEFACCIÓ.........................................................................105 10. PROTECCIÓ CONTRA EL LLAMP.......................................113 11. RECOLLIDA I EVACUACIÓ RESIDUS.................................118 12. NORMATIVA PER INCENDIS...............................................120

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

1. ACCESIBILITAT I HABITABILITAT 0.1.1 Decreto 135/1995, de 24 de marzo, de desarrollo de la Ley 20/1991, de 25 de noviembre, de promoción de la accesibilidad y supresión de las barreras arquitectónicas, y de aprobación del Código de Accesibilidad. Articulo 8 Edificios públicos, privados y espacios comunitarios 8.2 Se consideran edificios privados los que pertenecen a personas particulares, individual o colectivamente. 8.3 Se considera que un edificio de titularidad publica o privada es destinado al uso público cuando un espacio, instalación o servicio de este es susceptible de ser utilizado por una pluralidad indeterminada de personas para la realización de actividades de interés social o por el público en general. 8.4 Se consideran espacios de uso comunitario aquellos que están al servicio de un conjunto de espacios privados y a disposición de sus usuarios. Articulo 27 Accesibilidad a los edificios de uso privado de nueva construcción que, con carácter obligatorio, dispongan de ascensor 27.1 Han de disponer de un itinerario practicable que una la edificación con la vía publica y con las edificaciones o servicios anexos de uso comunitario, en las condiciones establecidas en el apartado 2.3 del anexo 2. ANEXO 2 2.3 Itinerario practicable Un itinerario se considera practicable cuando cumple los requisitos siguientes: Tiene una anchura minima de 0,90 m y una altura de 2,10 m totalmente libre de obstáculos en todo el recorrido. No incluye ningún tramo de escalera Las puertas o pasos entre dos espacios tienen, como mínimo, una anchura de 0,80 m y una altura de 2,00 m. Los tiradores de las puertas se accionan mediante los mecanismos de presión o de palanca. La cabina del ascensor debe tener, como mínimo, unas dimensiones de 1,20 m en su sentido de acceso, de 0,90 en sentido perpendicular y una superficie minima de 1,20 m2. En el nostre cas, la cabina de l’ascensor té unes dimensions de 1,4 m x 1,4 m de fons, del que resulta una superfícies de 1,96 m2. A ambos lados de cualquier puerta incluida dentro de un itinerario practicable debe haber un espacio libre, sin ser barrido por la abertura de la puerta, donde se pueda inscribir un círculo de 1,20 m de diámetro (excepto en el interior de la cabina del ascensor). Las puertas de la cabina del ascensor son automáticas, mientras que las del recinto pueden ser manuales. Ambas tienen una anchura minima de 0,80 m. En el espacio situado delante de la puerta del ascensor, se debe poder inscribir un círculo de 1,20 m de diámetro, sin ser barrido por la abertura de la puerta. Escaleras. Se considera y cumple, a pesar de no ser un edificio de utilidad publica. 2.4.2 Escaleras en edificios de utilidad publica La altura máxima del escalón es de 16 cm y la extensión minima, de 30 cm. El ancho de paso útil es igual o superior a 1,00 m. El número máximo de escalones seguidos sin rellano intermedio es de 12. 3

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Los rellanos intermedios tienen una longitud minima de 1,20 m. Se disponen pasamanos a ambos lados. Las barandas de las escaleras tienen una altura entre los 0,90 y los 0,95 m. Los pasamanos de la escalera tienen un diseño anatómico que permite adaptar la mano, con una sección igual o funcionalmente equivalente a la de un tubo redondo de diámetro entre 3 y 5 cm, separado, como mínimo, 4 cm de los tabiques verticales. 0.1.2. Decret 55/2009, de 7 d'abril, sobre condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat. Article 4 Es fixa un estendard mínim de superfície en els habitatges SU = Superfície útil mínima en m2. N = Nombre de persones del programa. N SU

2 20

3 30

4 40

5 48

6 56

7 64

8 72

9 80

N 80+8N

Per 4 persones, el mínim de superfície son 40 m2. En el caso de nostre edifici. La vivenda disposa de 89,4 m2 para 4 persones. Annex 1. Condicions d’habitabilitat dels habitatges de nova construcció Apartat 2 Condicions d’habitabilitat exigibles als edificis d’habitatges 2.1 Accessibilitat. Tots els edificis plurifamiliars d’obra nova i han de disposar d’un itinerari practicable per accedir a cadascun dels habitatges. 2.2 Accés i espais comuns de circulació. 1. L’accés a l’habitatge s’ha de fer a traves d’un espai d’us públic, d’un espai comú o d’un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accés de la mateixa manera. 2. Els espais comuns situats davant de la porta de l’ascensor han de permetre la inscripció d’un cercle d’1,50 m de diàmetre. 2. Els edificis d’habitatges de nova construcció han de disposar de dos ascensors quan es compleixi qualsevol dels supòsits següents: - Fins a PB+3 amb més de 32 habitatges per sobre PB. - PB+4 amb més de 28 habitatges per sobre PB. - PB+5 amb més de 26 habitatges per sobre PB. - PB+6 amb més de 24 habitatges per sobre PB. - PB+7 amb més de 21 habitatges per sobre PB - PB+8 amb més de 16 habitatges per sobre PB. -PB+9 o superior amb independència nombre d’habitatges. El nostre edifici per una alçada de PB+6 no disposem de més de 24 habitatges, amb el que únicament és obligatori un ascensor. 2.6 Dotacions comunitàries. A partir de 8 habitatges, els edificis han de comptar amb un espai per a us de la comunitat, accessible des de l’exterior o zones comunes, d’una superfície mínima de 1,20 m x 0,80 m i una alçada no inferior a 2,20 m. Aquesta superfície s’ha d’incrementar en 0,05 m2 per cada nou habitatge a partir de 12 habitatges. Aquest espai ha de disposar de desguàs, punt de llum i presa d’aigua. 4

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

En el nostre cas, la superfície mínima per 24 vivendes (dotze més de les indicades) serà: 1,20 m x 0,8 m + (0,05x12) = 1,56 m2 L’espai per dotacions comunitàries té una superfície de 15,1 m2 i és accessible des de zones comuns. 2.7 Alçada mínima construïda. Als edificis d’obra nova, l’alçada lliure entre forjats de plantes amb us d’habitatge ha de ser com a mínim de 2,70 m. En l nostre edifici prenem una alçada entre forjats de 3,30 m, corresponents a: 0,30 m (cantell del forjat ) + 0,15 m (paviment) + 0,15 m ( fals sostre) + 2,70 m libres Apartat 3 Condicions d’habitabilitat exigibles als habitatges 3.1 Habitabilitat i ocupació. Tots els habitatges han de ser aptes per a l’ocupació de dues persones, i han de constar, com a mínim, d’una estança, una cambra higiènica i un equip de cuina; admetre directament la instal·lació d’un equip de rentat de roba; preveure una solució per a l’assecat natural de la roba, i tenir una superfície útil interior no inferior a 40 m2. Les vivendes tenen una superfície de 89,4 m2, que les fa aptes per l’ocupació de les 4 perosnes previstes. L’equip de rentat de roba es preveu al bany, al costat de l’espai per a l’estesa de roba, que se situa al pati interior. 3.4 Accessibilitat. 1. Els habitatges han de ser, com a mínim, practicables, i han de complir les condicions següents: 1.a) Que a la cuina (C) es pugui inscriure un cercle de 1,20 m de diàmetre, lliure de l’afectació del gir de les portes, entre els paraments i/o l’equipament fix d’aquesta. 1.b) Que es garanteixi l’accés als aparells que integrin la dotació mínima higiènica (dutxa/banyera, wàter i rentamans) de manera que permetin la inscripció, entre 0 i 0,70 m d’alçada, d’un cercle de 1,20 m de diàmetre, lliure de l’afectació del gir de les portes. El gir de 1,2 es realitza lliurement en ambdues estances. 1.c) Que la porta d’accés a l’habitatge i les dels espais practicables tinguin una amplada mínima de pas de 0,80 m i una alçada lliure mínima de 2 m. La porta d’accés a la vivenda té una pas lliure de 0,9 m i una alçada lliure de 2,1 m. 1.d) Que els espais destinats a la circulació tinguin una amplada mínima d’un metre (1 m) i permetin la inscripció de 1,20 m davant les portes d’accés als espais practicables. 2. En els habitatges d’una habitació, aquesta ha de ser practicable. En la resta d’habitatges, com a mínim dues habitacions han de tenir la condició de practicables. 3.5 Alçada mínima habitable. L’alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre ha de ser com a mínim de 2,50 m. En el cas de cambres higièniques, cuines i espais de circulació, aquesta alçada no serà inferior a 2,20 m. 3.6 Façana mínima. 1. Tots els habitatges han de disposar com a mínim d’una façana oberta a l’espai lliure exterior a l’edifici, definit així en el planejament corresponent, sigui aquest públic o privat. Aquesta façana ha d’oferir ventilació i il·luminació com a mínim a un dels espais de la zona d’us comú de l’habitatge (EM), que no podrà ser exclusivament la cuina quan aquesta sigui segregada. 5

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

2. El perímetre mínim de façana exigible als habitatges (L) es determina en funció de la seva superfície útil (S), i no podrà ser inferior a la relació S/9 mesurada en metres lineals. El perímetre mínim de façana exigible és: 89,4/9 = 9,95 metres lineals La façana fa 14,85 metres lineals, amb el que supera els 9,95 m mínims. 3.7 Espais d’us comu. 1. La superfície mínima del conjunt d’espais que integren la zona d’us como .sala d’estar (E), menjador (M), cuina (C) no pot ser inferior en cap cas a 20 m2. En el nostre cas la superfície de EMC és de 24,7 m2, que supera els 20 m2 mínims. 3. El conjunt EMC pot constituir un espai únic. 4. L’espai que contingui la sala d’estar (E) i/o el menjador (M) ha de permetre la inscripció entre paraments d’un cercle de diàmetre de 2,8 m. En aquest espai, el contacte amb la façana serà d’una amplada mínima de 2,2 m, sense que s’admetin estrangulacions en planta inferiors a 1,6 m. El contacte amb la façana en l’espai EMC és de 4,2 m. 5. A la cuina, l’espai lliure entre el taulell de treball i la resta d’equipament o paraments ha de tenir una amplada mínima de 1,2 m. 6. En el cas que l’espai de la cuina s’integri a la zona del menjador (M) o de la sala d’estar-menjador (EM), la superfície vertical oberta que relacioni aquests espais no ha de ser inferior a 3,50 m2. La superfície vertical oberta que relaciona aquestes estances té una superfície de 3,6 m2 > 3,50 m2 3.8 Habitacions. 1. Les habitacions han de tenir una superfície útil mínima de 6 m2 Totes les estances compleixen la mesura mínima. 2. Com a minim, en una de les habitacions s’hi ha de permetre la inscripció d’un quadrat de 2,60 m de costat, i a la resta es podrà inscriure un quadrat de 2 m de costat. A l’habitació doble es pot inscriure el quadrat de 2,6 m de costat i a la resta el de 2m. 3.9 Ventilació i il·luminació natural. 1. Els espais d’us comú i les habitacions han de tenir ventilació i il·luminació natural directa des de l’exterior mitjançant obertures d’una superfície no inferior a 1/8 de la seva superfície útil comptabilitzada entre 0 i 2 m d’alçada respecte del paviment. Dormitori 1 (H1) sup. ventilació i il·luminació = 2,25 m2 > 15,33/8 = 1,9 m2 Dormitori 2 (H2) sup. ventilació i il·luminació = 1,4 m2 > 9,7/8 = 1,2 m2 Dormitori 3 (H3) sup. ventilació i il·luminació = 1,4 m2 > 8,6/8 = 1,1 m2 3.10 Espais per a l’emmagatzematge. 1. Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una superfície destinada a l’emmagatzematge personal i general, d’acord amb el quadre següent: - Habitacions ≤ 8 m2 - espai emmagatzematge mínim 0,60 x 2,20 x 1,00 m (fondària x alçada x llargària) - Habitacions ≥ 8 m2 - espai emmagatzematge mínim 0,60 x 2,20 x 1,50 m (fondària x alçada x llargària) Totes les habitacions tenen una superfície superior a 8 m2, per tant, tots els espais d’emmagatzematge mesuren 0,60 x 2,20 x 1,50 m

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

3.11 Cambres higieniques. 1. Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una dotació d’aparells destinats a la higiene, d’acord amb el quadre següent: Nre. d’habitacions: 1,2 o 3  1 Wàter, 1 Rentamans, 1 Plat de dutxa/Banyera Nre. D’habitacions: 4 o més  2 Wàter, 2 Rentamans, 1 Plat de dutxa/Banyera Disposem de 3 habitacions i una cambra sanitària amb 1 wàter, 1 rentamans i 1 plat de dutxa, amb el que ens adaptem a les exigències. 3.12 Espai per rentar la roba. 1. Si la rentadora de roba s’integra en una cambra higiènica, tindrà la consideració de dotació fixa als efectes de compliment d’accessibilitat 3.13 Estenedor. 1. A tots els habitatges s’ha de preveure una solució per a l’assecament natural de la roba. 2. Quan es disposi d’un espai destinat a l’assecat natural de la roba, aquest comptarà amb un sistema permanent de ventilació, estarà protegit de vistes des de l’espai públic i no heura d’interferir en les llums directes de cap aperduar necessària per a la il·luminació o ventilació exigides als espais d’us como o habitacions. L’espai per a l’estesa de roba se situa al pati interior, amb el que queda fora de la vista des de l’espai públic, i té una superfície de 5,5 m2. 3.14 ESPAIS INTERMEDIS AMB L’EXTERIOR (Interpretació) • Si els espais intermedis són tancats, han de disposar d’una superfície vidriada ≥ 60% de la seva superfície de façana • La superfície d’il·luminació i ventilació de l’espai intermedi serà ≥ a la suma de les superfícies d’il·luminació i ventilació de les estances que s’hi obren L’espai intermedia mb l’exterior està situat a l’espai de EMC i està completamente vidriat, amb el que compleix els requeriments. 3.15 DOTACIÓ / EQUIP • Tots els habitatges han de disposar de: a) Aigua freda i calenta, evacuació d’aigües i electricitat b) Un equip higiènic format com a mínim per rentamans, vàter i dutxa c) Un equip de cuina format com a mínim per aigüera, aparell de cocció i sistema específic d’extracció mecànica de fums fins la coberta d) Instal·lació completa per un equip de rentada de roba e) Porter electrònic que permeti la comunicació interactiva del de l’accés a l’edifici fins qualsevol habitatge f) Sistema d’accés als serveis de telecomunicacions especificats a la normativa que ho regula

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

2. INSTAL·LACIÓ D’ASCENSORS Aspectes principals en que el Reglament d’aparells elevadors afecta al projecte arquitectònic: 1. Condicions generals -

Tots els mecanismes o elements d’ascensors s’han de col·locar a 0,15 m, com a mínim, dels paraments interiors de les parets mitjaneres de l’edifici. Les guies i elements de suport de l’ascensor mai poden estar fixades, directa o indirectament, en les parets mitjaneres. El recinte de maquinària pot estar situat a la part superior o inferior del recorregut. Si el recinte de maquinària es troba ubicat a la part superior del recorregut de l’ascensor, es col·loquen dispositius antivibradors de gran eficàcia. En la mateixa planta, juntament al recinte de maquinària, no s’hi ha de construir locals destinats a habitatges, a no ser que aquest recinte s’insonoritzi de manera perfecta.

2. Recinte de l’ascensor El recinte de l’ascensor consta de tres parts: el forat d’ascensor o recinte, la fossa i el recinte de maquinària. 2.1. Forat d’ascensor: -

Les pares o tancaments dels recintes han de ser construïts segons estableix el vigent Reglament de Elevadors, Normes bàsiques de la Construcció i de protecció contra incendis: parets massisses, amb un desplom inferior a l’1/100. L’espai lliure de seguretat sobre la cabina, en la part alta del recorregut, ha de ser igual a 1 metre més 0,035 v2 (v en m/s). Només es realitzaran obertures pels accessos o portes i les obligades per la ventilació. La superfície de les obertures per ventilació ha de ser ≥ 2,5% de la superfície del recinte, amb un mínim de 0,07 m2 per ascensor. La il·luminació ha de ser igual o superior als 20 lux. No albergarà tubs, conduccions elèctriques ni elements que no pertanyin al servei de l’ascensor.

2.2. Fossa Espai lliure que hi ha a la part inferior del recinte o forat de l’ascensor. Ha de complir les següents condicions: -

La fossa serà estanca, capaç de suportar les càrregues indicades en el plànol d’instal·lació. La llosa de la fossa ha de ser calculada per resistir 500 kg/m2. La distància entre el fons de la fossa i la part inferior del cambril, quan estigui sobre els suports comprimits, no ha de ser inferior a 0,50 m. - Quan la fossa sobrepassi 1,30 m de profunditat, s’ha de preveure un dispositiu d’accés per a la inspecció. - La fossa no pot estar sobre llocs accessibles a persones a no ser que es porti a terreny ferm la projecció vertical del contrapès o que es doti al contrapès de paracaigudes. 2.3. Recinte de maquinària: Les màquines i politges dels ascensors han de situar-se en recintes especials ubicats, a ser possible, a la part superior del recinte. Ha de complir les següents condicions:

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II -

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

De fàcil accés. El terra, les parets i el sostre, així com la seva porta d’entrada, s’executaran segons el Reglament de Elevadors, Normes bàsiques de la Construcció i de protecció contra incendis: han de ser resistents als esforços o accions que es produeixen, i també al foc. D’altura no inferior a 2 metres i dimensions en planta que deixin 0,70 m, lliures de circulació al voltant de la màquina. Amb ventilació adequada perquè la temperatura no superi els 40ºC. En el sostre del recinte de maquinària ha d’existir un o més suports metàl·lics o ganxos que permetin la mobilitat d’elements pesats. Disposarà d’escomeses de força i enllumenat amb els seus interruptors i fusibles adequats independents. La il·luminació elèctrica serà igual o superior a 50 lux. En els recintes de maquinària no hi ha d’existir canalitzacions ni òrgans estranys al servei dels ascensors, ni servirà de pas a persones exemptes al servei d’aquests.

2.4. Cabina Les dimensions de la cabina depenen de les característiques i ús de l’edifici (edifici de habitatges, locals comercials, industrials, etc). Per a un edifici de habitatges, la cabina ha de complir les característiques per tal de ser practicable per a persones de mobilitat reduïda: -

La cabina de l’ascensor ha de tenir, com a mínim, unes dimensions de 1,20 m en el sentit d’accés, de 0,90 m en el sentit perpendicular i una superfície mínima de 1,20 m. Segons el Decret d’habitabilitat, els edificis amb una superfície útil ≥ 1000 m2, les dimensions mínimes de la cabina son 1,10 x 1,40 m. Les portes de la cabina són automàtiques, mentre que les del recinte poden ser manuals. Tenen una amplada mínima de 0,80 m. A l’espai situat davant de les portes de l’ascensor, s’hi ha de poder inscriure un cercle de 1,50 m de diàmetre. Els botons de comandament tant de la cabina com del replà, s’han de col·locar entre 1,00 m i 1,40 m de l’altura respecte del terra.

3. Dos ascensors Es requereix un segon ascensor en edificis de PB+6 amb ≥ 24 habitatges per sobre el nivell de PB, com és el nostre cas. Hem de tenir en compte: -

En recintes comuns a diversos aparells elevadors ha d’existir un element de separació a tota l’altura del recinte. La distancia de separació passa a ser ≥ 300 mm i la altura ≥ 2 m.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

4. Model d’ascensor Es preveu una instal·lació d’un ascensor per a 8 persones que serveixi a les vuit plantes de l’edifici. La maquinària es col·locarà sobre l’última parada, en la planta coberta.

Model: ADE-630-08-CF* Carga: 630 kg Capacitat: 8 persones Embarcament: únic Dim. Cabina: 1.100x1.400 mm (apte per minusvàlids CTE-SUA) P. lliure porta: 800 mm Impulsió elèctrica Velocitat: 0,15 – 0,63 m/s

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 3

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

3.1 CÀLCUL DEL CABAL INSTANTANI PUNTA DE L’EDIFICI 3.1.1

Càlcul del cabal instantani dels habitatges, locals i serveis comuns

Tenim quatre habitatges per planta, de 100 m², per tant treballem amb una única tipologies d’habitatges: Habitatge 100m2: Cuina (amb aigüera i rentaplats), 1 Bany (amb rentamans, inodor, dutxa i rentadora). En planta baixa disposem de quatre locals sense cap us determinat, que contenen un bany amb inodor i rentamans cadascú. Hem de considerar també els serveis comuns consistents una aixeta que col·locarem a la cambra pels residus. Calculem el Cabal instal·lat (q) a cada habitatge com a sumatori dels cabals instal·lats dels aparells (q i) que la componen: Cabal instal·lat (q) = Σqi Prenem com a referència els valors extrets de la taula 2.1 de la secció HS-4 del Codi Tècnic d’Edificació, amb el cabal instantani mínim per a cada tipus d’aparell.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

HABITATGES

ESTANÇA Bany

Cuina

AIGUA FREDA APARELL WC Rentamans Ducha Rentadora Pica Rentavaixelles

ESTANÇA

Q INSTANTANI MÍNIM (l/s) 0,1 0,05 ≈ 0,1 0,2 0,2 0,2 0,15 ≈ 0,2

Bany

Cuina

AIGUA CALENTA APARELL WC Rentamans Ducha Rentadora Pica Rentavaixelles

Q INSTANTANI MÍNIM (l/s) 0,03 ≈ 0,1 0,1 0,15 ≈ 0,2 0,1 0,1

AIGUA FREDA SANITÀRIA (AFS) -

Bany: Cabal instal·lat = (0,1 + 0,1 + 0,2+0,2) = 0,6 l/s Cuina: Cabal instal·lat= 0,2 + 0,2 = 0,4 l/s

Cabal instal·lat HABITATGE = 0,6 + 0,4 = 1 l/s AIGUA CALENTA SANITÀRIA (ACS) -

Bany: Cabal instal·lat = 0,1 + + 0,1 + 0,2 = 0,4 l/s Cuina: Cabal instal·lat= 0,1 + 0,1 = 0,2 l/s

Cabal instal·lat HABITATGE= 0,2 + 0,4 = 0,6 l/s LOCALS

ESTANÇA Bany

AIGUA FREDA APARELL WC Rentamans

Q INSTANTANI MÍNIM (l/s) 0,1 0,05 ≈ 0,1

ESTANÇA Bany

AIGUA CALENTA APARELL WC Rentamans

Q INSTANTANI MÍNIM (l/s) 0,03 ≈ 0,1

AIGUA FREDA SANITÀRIA (AFS) Cabal instal·lat al local = 0,1 + 0,1 = 0,2 l/s AIGUA CALENTA SANITÀRIA (ACS) Cabal instal·lat a 1 local = 0,1 l/s SERVEIS COMUNS

ESTANÇA

AIGUA FREDA APARELL

Serveis comuns

Abocador

Q INSTANTANI MÍNIM (l/s) 0,2

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

AIGUA FREDA SANITÀRIA (AFS) Cabal instal·lat als serveis comuns = 0,2 l/s Seguidament aplicarem el Coeficient de simultaneïtat (ki) que té en compte la probabilitat de coincidència entre el cabal instal·lat i el cabal màxim previsible que demana una agrupació concreta d’aparells. Aquest coeficient mai pot ser superior a 1. Ki =

on n és el nombre d’aparells.

Un vegada coneixem el cabal instal·lat i el coeficient de simultaneïtat de cada tipologia de habitatge, del local i dels serveis comuns, podem calcular el Cabal instantani simultani (Q) o Cabal màxim previsible de cada conjunt d’aparells. Q = Ki x q

HABITATGES Ki =

= 0,45

AFS: QVA = 0,45 x 1 l/s = 0,45 l/s Ki =

= 0,5

ACS: QVA = 0,5 x 0,6 l/s = 0,3 l/s CABAL MÀXIM PREVISIBLE EN EL CONJUNT DE HABITATGES Com que estem estudiant un conjunt de varis habitatges, calculem el Cabal màxim previsible. Qmàx= N x Qv x Kv Hem d’aplicar un nou Coeficient de simultaneïtat (Kv), que es defineix com: Kv =

on N és el nombre de habitatges.

Kv =

= 0,172

Q instantani habitatges d’AFS = (24x0,45 l/s) x 0,172 = 1,858 l/s LOCALS Ki =

AFS: QL = 1 x 0,2 l/s = 0,2 l/s

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

SERVEIS COMUNS AFS: QCS = 0,2 l/s 3.1.2

Cabal instantani punta de l’edifici

Amb totes les dades obtingudes i la fórmula següent, ja podem calcular el Cabal instantani punta de l’edifici (Qe): Qe= N x Qv x Kv + QL x 4 + QSC Qe = QV + QL + QSC = 1,858 + 0,2 l/s x 2 + 0,2 l/s= 2,458 l/s 3.2 DIMENSIONAT DE LA INSTAL·LACIÓ A L’INTERIOR DE L’EDIFICI Per començar el dimensionat de les canonades, haurem de trobar la pèrdua de càrrega cap a cada punt desfavorable. D’aquesta manera, podrem seleccionar el tipus de bateria de comptadors que millor ens convinguin. Per fer-ho utilitzem l’Ábac de 4 columnes, que ens permet dimensionar relacionant la velocitat, la pèrdua de càrrega i el cabal.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Segons el CTE, la velocitat de circulació ha d’estar compresa entre 1 i 1,5 m/s per canonades de coure, ja que si fos inferior, no tindria prou força per arribar a les nostres aixetes i si la superés, el circuit seria massa sorollós. Per això, establim una velocitat de 1,2 m/s. Així doncs coneixem la velocitat de circulació i el cabal corresponent a cada aparell, les quals, introduintles en l’àbac de les 4 columnes, ens portaran a conèixer la pèrdua de pressió unitària. 3.2.1 Secció del tub d’alimentació d’AFS Q instantani punta de l’edifici = 2,458 l/s Velocitat = 1,2 m/s Diàmetre interior escomesa = 51 mm Diàmetre comercial = 54 x 51 mm Pèrdua de càrrega unitària = 30 mmcda/m = 0,030 mdca/m 3.2.2

Secció muntants habitatges tipus

Q instantani punta HABITATGE = 0,45 l/s Velocitat = 1,2 m/s Diàmetre interior canonada = 26 mm Diàmetre comercial = 28 x 26 mm Pèrdua de càrrega unitària = 9 mmcda/m = 0,09 mcda/m 3.2.3

Secció derivació locals

Q instantani punta local = 0,2 l/s Velocitat = 1,2 m/s Diàmetre interior canonada = 14 mm < 20 mm mínim segons CTE HS4 Diàmetre comercial = 22 x 20 mm Pèrdua de càrrega unitària = 150 mmcda/m = 0,15 mcda/m 3.2.4

Secció derivació serveis comuns

Q instantani punta serveis comuns = 0,2 l/s Velocitat = 1,2 m/s Diàmetre interior canonada = 14 mm < 20 mm mínim segons CTE HS4 Diàmetre comercial = 22 x 20 mm Pèrdua de càrrega unitària = 150 mmcda/m = 0,15 mcda/m 3.2.5

Secció derivació espai d’acumulació d’ACS solar

Per aquesta derivació ha de pujar el consum d’ACS de tots els habitatges i locals: Q instantani punta ACS habitatges = (24x0,3) x 0,172 = 1,24 l/s Q instantani punta ACS local = 0,1 l/s Q instantani punta ACS edifici = 1,24 l/s + 0,1 l/s x 2= 1,44 l/s Velocitat = 1,2 m/s Diàmetre interior canonada = 39 mm Diàmetre comercial = 42 x 39 mm Pèrdua de càrrega unitària = 45 mmcda/m = 0,045 mcda/m 3.2.6 Secció canonades en les diferents estances de la habitatge

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

HABITATGE BANY Q instantani punta bany = 0,6 x

= 0,35 l/s

Velocitat = 1,2 m/s Diàmetre interior canonada = 19 mm < 20 mm mínim segons CTE HS4 Diàmetre comercial = 22 x 20 mm Pèrdua de càrrega unitària = 110 mmcda/m = 0,11 mcda/m CUINA Q instantani punta cuina = 0,4 x

= 0,4 l/s

Velocitat = 1,2 m/s Diàmetre interior canonada = 20 mm Diàmetre comercial = 22 x 20 mm Pèrdua de càrrega unitària = 100 mmcda/m = 0,1 mcda/m Resum dels diàmetres CANONADA DE COURE Tub d’alimentació (AFS) Muntants habitatges (AFS) Derivació local (AFS/ACS) Derivació serveis comuns (AFS) Derivació coberta (AFS) Ramal cuina habitatge (AFS/ACS) Ramal bany habitatge (AFS/ACS)

Ø int (mm) 51 26 20 20 39 20 20

Ø ext (mm) 54 28 22 22 42 22 22

Després de calcular els ramals per a cada tram, hem de comprovar que compleixin els diàmetres mínims exigits per la taula 4.2 de la secció HS-3 del Codi Tècnic d’Edificació.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 3.2.7

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Derivacions a aparells

HABITATGE

ESTANÇA HABITATGE CUINA (2 aixetes) BANY (4 aixetes) Ramal 1-2 Ramal 2-3 Ramal 2-4 LOCAL

TRAM

Q inst (l/s)

No aixetes

Q punta (l/s)

Ø (mm)

V (m/s)

J (mcda/m)

3-Aigüera Aigüera-Rentavaixelles 4-Lavabo Lavabo-WC WC-Ducha Ducha-Rentadora 1-2 2-3 2-4

0,4 0,2 0,6 0,5 0,4 0,2 1 0,4 0,6

2 1 4 3 2 1 6 2 4

1 1 0,58 0,71 1 1 0,45 1 0,58

0,4 0,2 0,35 0,35 0,4 0,2 0,45 0,4 0,35

22x20 18x16 22x20 22x20 22x20 18x16 28x26 22x20 22x20

1,3 0,95 1,1 1,1 1,3 0,95 0,95 1,1 1,05

0,1 0,07 0,09 0,09 0,1 0,07 0,05 0,09 0,09

Entrada-Rentamans Rentamans-WC

0,2 0,1

2 1

1 1

0,2 0,1

18x16 15x13

0,95 0,8

0,09 0,08

Per comprovar les pèrdues de càrrega totals, haurem de calcular lesPèrdues per fregament (J) en cada aparell:

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Jx = L equivalent x Ji

Aquesta fórmula es veu modificada al tenir en compte la longitud equivalent corresponent als accessoris, obtinguda de la següent taula:

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Els valors de la taula corresponen a canonades de parets rugoses, però en el nostre cas treballem amb canonades de coure llises, així que haurem d’utilitzar un coeficient de majoració. Els valors s’hauran de multiplicar per 1,4. Llavors: Jx = L equivalent x 1,4 x Ji Dit això, la pèrdua de càrrega d’un tram amb un aparell serà: Jx = (L + L equiv x 1,4) x Ji A l’hora de calcular el cabal de més d’un aparell a la vegada, tindrem en compte el coeficient de simultaneïtat aplicat anteriorment: Ki =

on n és el nombre d’aparells.

TUB D’ALIMENTACIÓ Ø = 54x51 mm Màxima pèrdua de càrrega admissible = 2 mcda Longitud real = 7,4 m Lequivalent = 7,4 + 1,4 x 1,71 (colze de 90º) x 2 = 12,19 m J unitària = 0,03 mcda/m J = 12,19 m x 0,03 mcda/m = 0,37 mcda < 2 mcda DERIVACIONS INDIVIDUALS (cas més desfavorable) Ø = 28x25 mm Màxima pèrdua de càrrega admissible = 3 mcda Longituds reals = 0 m (distribució PB) 39 m (distribució PT) 4 m (PBaixa) 3 m(PTipus) Lequivalent = 1,4 x (0,76 x 6 (màxim 6 colzes a 90º) = 6,38 m J unitària = 0,05 mcda/m La normativa no ens permet superar els 16 mcda, així que haurem de calcular la pèrdua de pressió per fregament del recorregut a cada una de les plantes i comprovar que no els superin. J PB-P1 = (4 m + 38 m + 6,38 m) x 0,05 = 2,25 mcda J PB-P2 = (7 m + 38 m + 6,38 m) x 0,05 = 2,40 mcda J PB-P3 = (10 m + 38 m + 6,38 m) x 0,05 = 2,55 mcda J PB-P4 = (13 m + 38 m + 6,38 m) x 0,05 = 2,7 mcda J PB-P5 = (16 m + 38 m + 6,38 m) x 0,05 = 2,85 mcda J PB-P6 = (19 m + 38 m + 6,38 m) x 0,05 = 3 mcda

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

DISTRIBUCIÓ INTERIOR DE LA HABITATGE HABITATGE Màxima pèrdua de càrrega admissible = 3 mcda Ramal 1-2 Ø = 28x25 mm Longitud real = 0,43 m Lequivalent = 0,43 + 1,4 x (2,28 (clau de pas)) = 3,62 m J unitària = 0,05 mcda/m J = 3,62 m x 0,06 mcda/m = 0,181 mcda Ramal 2-3 Ø = 22x20 mm Longitud real = 0,83 m Lequivalent = 0,83 + 1,4 x (3 (T en derivavióa aramal)) = 5,03 m J unitària = 0,1 mcda/m J = 5,03 m x 0,1 mcda/m = 0,503 mcda Cuina, tram 3 - Pica Ø = 22x20 mm Longitud real = 0,5 m Lequivalent = 0,5 + 1,4 x ( 1,74 (clau de pas)) = 2,94 m J unitària = 0,1 mcda/m J = 2,94 m x 0,1 mcda/m = 0,294 mcda Cuina, tram Aigüera-Rentavaixelles Ø = 18x16 mm Longitud real = 1,52 m Lequivalent = 1,52 + 1,4 x 0,2 (T pas recte) = 1,8 m J unitària = 0,07 mcda/m J = 1,8 m x 0,07 mcda/m = 0,126 mcda Ramal 2-4 Ø = 22x20 mm Longitud real = 1,48 m Lequivalent = 1,48 + 1,4 x (3 (T en derivavióa aramal))= 5,68 m J unitària = 0,09 mcda/m J = 5,68 m x 0,09 mcda/m = 0,511 mcda Bany, tram 4 – Rentamans Ø = 22x20 mm Longitud real = 0,41 Lequivalent = 0,41 + 1,4 x ( 1,74 (clau de pas)) = 2,85 m J unitària = 0,09 mcda/m J =2,85 m x 0,09 mcda/m = 0,257 mcda

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Bany, tram Rentamans-WC Ø = 22x20 mm Longitud real = 0,82 m Lequivalent = 0,82 + 1,4 x 0,2 (T pas recte) = 1,1 m J unitària = 0,09 mcda/m J = 1,1 m x 0,09 mcda/m = 0,099 mcda Bany, tram WC-Ducha Ø = 22x20 mm Longitud real = 1,66 m Lequivalent = 1,66 + 1,4 x ( 0,2 (T pas recte)) = 1,94 m J unitària = 0,1 mcda/m J = 1,94 m x 0,1 mcda/m = 0,194 mcda Bany, tram Ducha-Rentadora Ø = 22x20 mm Longitud real = 0,89 m Lequivalent = 0,89 + 1,4 x ( 0,2 (T pas recte) + 0,76 (colze de 90º) x 2) = 3,3 m J unitària = 0,07 mcda/m J = 3,3 m x 0,07 mcda/m = 0,231 mcda Comprovem que la pèrdua de càrrega fins al rentavaixelles i la rentadora, que són els punts més allunyats i per tant més desfavorables, no superen els coeficients de la normativa. JTOTAL rentavaixelles = 0,126mcda + 0,294 mcda + 0,503 mcda + 0,181 mcda= = 1,104 mcda < 3mcda JTOTAL Rentadora = 0,231 mcda + 0,194 mcda + 0,099 mcda + 0,257 mcda + 0,511 mcda + 0,181= = 1,473mcda < 3 mcda Arqueta de la clau de registre Les dimensions de les arquetes de clau de registre i la clau de pas es determinen per la secció de l’escomesa, que en aquest cas té un diàmetre de 51 mm i, per tant, l’arqueta té unes dimensions de 60x75x70 cm.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

3.3 ELEMENTS DE LA XARXA GENERAL 3.3.1

Dimensionat de bateria de comptadors

Per dimensionar la bateria de comptadors, haurem de saber la quantitat de contadors que han de passar per un grup elevador de pressió abans de distribuir-se per les vivendes. Per fer-ho, calcularem la pèrdua de càrrega total que té lloc des de l’escomesa fins els aparells més desfavorables de cada pis. Si aquest valor supera la pressió de la xarxa (43 mcda), aquesta no serà suficient per abastir els aparells i serà necessari un Grup Elevador de Pressió.

Per calcular la pressió total necessària hem de sumar l’altura per arribar a l’aparell, la pèrdua de pressió per fregament, i la pressió residual: P necessària = H manomètrica + P fregament + P residual Pnecessària = H + J + P residual H J P residual

Pressió geomètrica: Prendrem l’altura de 4 m en planta baixa i 3 m en planta tipus. Pèrdues per fregament ≤ 16 mcda, per tant, agafarem aquest valor, que és el màxim permès per la normativa. 15 mcda en planta baixa i planta tipus, ja que hi ha calderes

P. necessària = (4m +(3m x 6)) +16 mcda +15 mcda = 22 m +16mcda +15 mcda = 53 mcda Haurem de controlar que les pèrdues de pressió de fregament no superin els 16 mcda: 2 mcda (tub d’alimentació) + 8 mcda (comptadors) + 3 mcda (derivació individual) + 3 mcda (distribució interior) = 16 mcda PB = 4 m 43 mcda – (4m + 16 mcda) = 23 mcda > 15 mcda P1 = 3 m 43 mcda – (4m + 3 m + 16 mcda) = 20 mcda > 15 mcda P2 = 3 m 43 mcda – (4m + 3 + 3 m + 16 mcda) = 17 mcda > 15 mcda P3 = 3 m 43 mcda – (4m + 3 + 3 m + 3 m + 16 mcda) = 14 mcda > 15 mcda

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Un cop fets aquests càlculs, veiem que serà necessari un G.E.P per abastir les plantes 3, 4, 5 i 6 i l’acumulador de la coberta. Nº total de comptadors = 24 habitatges + 2 locals + 1 recinte residus + 1 acumulador de coberta = 28 comptadors - Comptadors sense G.E.P(pressió de xarxa) 8 habitatges + 2 locals +1 serveis comuns = 11 comptadors Distribució: 12 platines en 3 files

- Comptadors amb G.E.P (pressió de bomba): 16 habitatges + 1 acumulador en coberta = 17 comptadors Distribució: 18 platines en 3 files A partir de 18 comptadors, la bateria ha de tenir doble alimentació. El recinte dels comptadors compleix les següents condicions: Emplaçament: -

L’armari o recinte de bateria queda situat en la planta baixa; en un lloc de fàcil accés, d’us comú a l’immoble i aïllat d’altres dependències que alberguin comptadors de gas, electricitat, etc.

Característiques i condicions: -

Desaigua directe al col·lector, proveït de sifó. Parets enlluïdes i terra convenientment impermeabilitzat. Il·luminació elèctrica. Ventilació natural permanent, a traves d’una reixeta a la porta. Porta d’una o més fulles que s’obren cap a l’exterior del recinte, deixant lliure tota la seva part frontal (la part horitzontal inferior del marc no sobresurt per sobre l’esglaó). S’ha de disposar d’un esglaó de 15 cm d’altura. Quadre de classificació penjat de la paret sobre cada bateria. El pentinat de muntants queda sòlidament subjectat a la paret de darrere de la bateria. Entre les bateries situades cara a cara hi ha una separació superior a 1,50 m.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 3.3.2

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Dimensionat de la bomba del Grup Elevador de Pressió

Per dimensionar les bombes del grup de pressió hem de calcular el cabal de càlcul que els hi donarà servei. Total d’habitatges amb grup elevador = 4 habitatges/planta x 4 plantes = 20 habitatges Q instantani punta del conjunt de habitatges amb grup elevador: Q instantani punta AFS habitatge = 0,45 l/s Qmàx G.E.P = N x Qinstantani habitatges x Kv Kv =

= 0,206

Qmàx G.E.P = (16 x 0,45 l/s) x 0,206 = 1,48 l/s MODEL DEL GRUP DE BOMBEIG Tenint en compte l’altura geomètrica i el cabal (m3/h) mirem les taules comercials per veure la potencia i el model de bomba alterna que ens és més adient: Q = 1,48 l/s x

= 5,34 m3/h

H = 4 + 6 x 3 + 3 = 25 m El model escollit és el EPS-1S150 de la casa ITUR, amb dimensions 990 x 617 x 1025, ja que és el menor model que inclou dues bombes en paral·lel, per possibilitar el funcionament altern tal i com exigeix la normativa.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Segons el cabal instal·lat als habitatges (1,48 l/s), aquestes són del tipus C. Per a 16 abonats, el cabal de la bomba ha de ser de 85 l/min.

Comprovem que la bomba compleix amb les exigències: Q = 85l/min x

Qinst habitatges (l/s) 1,48 l/s

Tipus C

= 5,1 m3/h < 5,40 m3/h

Cabals min 3,6

màx 5,4

Nº abonats

Q bomba (l/min)

85 l/min

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 3.3.3

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Dipòsit acumulador (Calderí de pressió)

Per calcular la capacitat mínima del calderí en litres, haurem de multiplicar el numero d’habitatges pel coeficient que s’indica en la taula adjunta, segons el tipus d’habitatge i tipus de dipòsit acumulador, que en aquest cas l’escollim de membrana ja que és obligatori segons el CTE:

V (litres) = (nº habitatges · coeficient) V = 16 x 20 = 320 l

3.3.4

Dipòsit rompedor

El dipòsit rompedor és el que s’encarrega d’abastir al grup elevador de pressió quan aquest es queda sense subministrament de la xarxa. El seu volum es representa mitjançant la següent fórmula: V = Qc x T x 60 on Qc és el cabal del Grup Elevador de Pressió i T és el temps en minuts (15 o 20 min) V = 1,48 l/s x 20 min x 60 = 1776 l Escollim un dipòsit de2000 l de capacitat, de polietilè d’alta densitat, model Aquaform de la casa :

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA En aquest apartat calculem la demanda d’aigua calenta sanitària segons les tres normatives vigents a Barcelona per veure quina d’elles és la més restrictiva: A. Ordenança municipal de Barcelona B. Codi Tècnic de l’Edificació C. Decret d’ Ecoeficiència A. ORDENANÇA MUNICIPAL DE BARCELONA A.1. Número de persones Com que el nostre edifici és d’ús residencial, el càlcul del número de persones per habitatge es realitzarà a partir d’uns valors mínims establerts:

L’edifici consta d’un total de 24 habitatges, 4 a cada pis de 3 habitacions _ 4 persones PERSONES = 4 habitatges/pis x 6 pisos x 4 persones/habitatge = 96 persones A.2. Demanda total diària d’ACS en la instal·lació Per calcular el volum d’aigua calenta per persona al dia (Ddp) utilitzem els valors unitaris de la taula següent, els quals fan referència a una temperatura de disseny de 60ºC:

Dd (litres/dia) = Ddp x P on Ddp és el volum en litres d’ACS per persona i dia i P és el nombre de persones consumidores Dd d’ACS habitatges = 22 l ACS/diaxpersona x 96 persones = 2112 l/dia

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

A.3. Demanda diaria a cobrir amb energia solar EACS solar = EACS x Cs

on Cs és la contribució solar mínima a cobrir amb sistema solar

Per l’escalfament de l’aigua calenta sanitària hi ha una sèrie de valors especificats en dues taules de l’ordenança, segons el nivell de demanda d’aigua calenta sanitària a una temperatura de referència a 60ºC i la base energètica. Nosaltres prenem el cas general, on la font energètica de suport és una caldera alimentada per gas, basant-nos en la taula 4.1: Com que Dd d’ACS habitatges= 2112 l/dia <10000l/dia prendrem Cs = 0,6 EACS solar = 2112 l/dia x 0,6 = 1267,2 l/dia A.4. Demanda total anual d’ACS en la instal·lació Da = EACS solar x 365 dies/any EACS solar any = 1267,2 l/dia x 365 dies/any = 462528 l/any A.5. Demanda energètica total anual necessària per escalfar la demanda d’ACS La demanda energètica total anual per a la producció d’aigua calenta sanitària està en funció del consum d’aigua i del salt tèrmic entre la temperatura de la xarxa i la de consum. EACS = Da x ΔT x Ce x d on: ΔT és el salt tèrmic entre la temperatura d’acumulació de l’aigua solar i la temperatura de l’aigua potable: ΔT = Tº ACS (60ºC) – Tº de la xarxa Ce és el calor específic de l’aigua (0,001163 Kwh/ºCkg o 1Kcal/ºC litre) d és la densitat de l’aigua (1kg/litre) Els valors de temperatura d’aigua freda procedent de la xarxa pública estan establerts en aquesta taula:

Pels locals utilitzarem la formula següent: EACS LOCAL = S LOCAL x 0,07 Kwh / diaxm2 x 365 dia /any EACS = 462528 litre/any x (60ºC-16,18ºC)x0,001163 Kwh/ºC kg x 1 kg/litre = 23571,66 Kwh/any EACS LOCAL 1 = 140 m2 x 0,07 Kwh / diaxm2 x 365 dia /any = 3577 Kwh/any EACS LOCAL 2 = 160 m2 x 0,07 Kwh / diaxm2 x 365 dia /any = 4088 Kwh/any ETOTAL = EACS + EACS LOCAL 1 + EACS LOCAL 2 ETOTAL = 23571,66 Kwh/any + 3577 Kwh/any + 4088 Kwh/any = 31236,66 Kwh/any 29

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

B. CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ B.1. Número de persones Utilitzem la mateixa taula que l’ordenança municipal. L’edifici consta d’un total de 24 habitatges, 4 a cada pis de 3 habitacions _ 4 persones PERSONES = 4 habitatges/pis x 6 pisos x 4 persones/habitatge = 96 persones B.2. Demanda total diària d’ACS en la instal·lació Per calcular el volum d’aigua calenta per persona al dia (Ddp) utilitzem els valors unitaris de la taula següent, els quals fan referència a una temperatura de disseny de 60ºC:

Dd (litres/dia) = Ddp x P on Ddp és el volum en litres d’ACS per persona i dia i P és el nombre de persones consumidores Dd d’ACS habitatges = 28 l ACS/diaxpersona x 96 persones = 2688 l/dia B.3. Demanda diaria a cobrir amb energia solar A cada zona climàtica i segons els nivells de demanda d’ACS a una temperatura de referència de 60ºC li correspon una contribució solar mínima: El nostra edifici es troba a Barcelona i, per tant, a la zona climàtica II. Per saber la contribució diaria ens basem en la taula 2.1 del CTE, obtinguda a partir dels valors mensuals de l’energia solar exigida i la demanda energètica anual. Tornem a considerar el cas general on la caldera és la font energètica de suport.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Ademés, com que es tracta del CTE cal aplicar un factor de centrlització que ve definit per la taula següent:

Com que Dd d’ACS habitatges= 2688 l/dia <5000l/dia i ens trobem a la zona II prendrem Cs = 0,3 EACS solar = 2688 l/dia x 0,85 x 0,3 = 685,44 l/dia B.4. Demanda total anual d’ACS en la instal·lació Da = EACS solar x 365 dies/any EACS solar any = 685,44 l/dia x 365 dies/any = 250185,6 l/any B.5. Demanda energètica total anual necessària per escalfar la demanda d’ACS Els valors de temperatura d’aigua freda procedent de la xarxa pública s’ordena per capitals de província segons la Taula 3 de la UNE 94002-2005, i són iguals a 13,75º: Pel que fa a la temperatura d’acumulació de l’aigua solar, el CTE estableix que són 60ºC. EACS = Da x ΔT x Ce x d EACS = 250185,6 litre/any x (60ºC-13,75ºC)x0,001163 Kwh/ºC kg x 1 kg/litre = 13457,17 Kwh/any Donat que el CTE no incorpora normativa referent a locals no els tindrem en compte a l’hora de calcular la demanda energètica del nostre edifici.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

C. DECRET D’ECOEFICIÈNCIA C.1. Número de persones Utilitzem la mateixa taula que l’ordenança municipal. L’edifici consta d’un total de 24 habitatges, 4 a cada pis de 3 habitacions _ 4 persones PERSONES = 4 habitatges/pis x 6 pisos x 4 persones/habitatge = 96 persones C.2. Demanda total diària d’ACS en la instal·lació Per calcular la demanda total diaria en el decret d’ecoeficiencia utilitzarem la mateixa taula que amb el CTE, segons la qual es requereixen 28 l/persona en habitatges. Dd (litres/dia) = Ddp x P on Ddp és el volum en litres d’ACS per persona i dia i P és el nombre de persones consumidores Dd d’ACS habitatges = 28 l ACS/diaxpersona x 96 persones = 2688 l/dia C.3. Demanda diaria a cobrir amb energia solar Igual que el CTE, el Decret d’Ecoeficiència també determina la contribució mínima d’energia solar en la producció d’aigua calenta segons les zones climàtiques i en funció de la demanda diària total, però establint uns altres criteris. En aquest cas Barcelona es troba a la zona III:

A partir d’aquí ja podem saber la contribució mínima d’energia solar en la producció d’aigua calenta que li pertoca:

Com que Dd d’ACS habitatges= 2688 l/dia <5000l/dia i ens trobem a la zona III prendrem Cs = 0,5 EACS solar = 2688 l/dia x 0,85 x 0,3 = 1344 l/dia C.4. Demanda total anual d’ACS en la instal·lació Da = EACS solar x 365 dies/any EACS solar any = 1344 l/dia x 365 dies/any = 490560 l/any

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

C.5. Demanda energètica total anual necessària per escalfar la demanda d’ACS Per saber la temperatura de la xarxa d’aigua potable ens basem, com amb el CTE, en la norma UNE 94002: 2005, que estableix els valors mitjos anuals per les capitals de província: EACS = Da x ΔT x Ce x d EACS = 49056 litre/any x (60ºC-13,75ºC)x0,001163 Kwh/ºC kg x 1 kg/litre = 26386,61 Kwh/any Donat que el CTE no incorpora normativa referent a locals no els tindrem en compte a l’hora de calcular la demanda energètica del nostre edifici. D. COMPARACIO Al comparar la demanda energètica anual a cobrir amb energia solar obtinguda al seguir cada normativa, veiem que la més exigent és el Decret D’Ecoeficiència: -

Ordenança municipal de Barcelona 31236,66 Kwh/any Codi Tècnic de l’Edificació  13457,17 Kwh/any Decret d’ Eco eficiència  26386,61 Kwh/any

ÀREA DELS CAPTADORS SOLARS L’àrea necessària de captadors solars és funció de la demanda energètica a cobrir amb energia solar, de la radiació solar rebuda i del rendiment de la instal·lació: ACAPTADORS solars =

on:

Irradiació solar, sent per Barcelona de 1635 Kwh / diaxm2.

Coeficient de reducció per orientació i inclinació (α) Figura 3.3 de l’apartat 3.5 del CTE HE 4

Orientació SO= 0,00º Inclinació del receptor = 41º α = 100% -

Coeficient de reducció per ombres de la radiació rebuda (δ) No hi ha ombres sobre els captadors solars: δ = 1

Rendiment (r) mig anual de la instal·lació Segons el CTE - Decret d’Ecoeficiència, al tractar-se d’un habitatge plurifamiliar d’acumulació centralitzada, el rendiment és del 40%. ACAPTADORS solars =

= 47,76 m2

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

NÚMERO DE CAPTADORS SOLARS Per a un captador de 2 m2 de superfície, l’àrea captadora és de 1,90 m2. N= N=

= 23,88 ≈24 captadors

Àrea dels captadors = 24 x 2 m2 = 48 m2 L’energia anual captada per 24 captadors serà: 24 panells x 2 m2/panell x 1635 KWh/ m2any x 0,4 x 1 = 31392 kWh/any DISTRIBUCIÓ DELS CAPTADORS SOLARS TÈRMICS La distribució dels captadors solars s’ha de fer de manera que s’evitin ombres que es poden produir entre els mateixos captadors o les degudes a obstacles del propi edifici. En aquest sentit caldrà mantenir una separació en funció de l’altura de l’obstacle, tenint en compte que els captadors tenen una inclinació de 41º. Degut a que estan disposats en una sola línia no cal preocupar-se en excés per les ombres que es produiran derrera dels mateixos, sino nomès en les generades per altres elements de coberta. VOLUM D’ACUMULACIÓ D’ACS SOLAR La relació entre l’àrea captadora i el volum de litres de l’acumulador és: 50 < V (litres) / A (m2) < 180 V > 50 x A (m2) = 50 x 48 m2 = 2400 l V < 180 x A (m2) = 180 x 48 m2 = 8640 l Els litres obtinguts fan referència al volum solar total acumulat, encara que aquest estigui fraccionat en el conjunt d’instal·lacions individuals. El volum d’acumulació total s’ha de situar entre els 2400 i els 8640, segons el CTE HE 4. Al tractar-se d’un edifici de habitatges plurifamiliars es pressuposa un ús continu, on la diferència entre el període de captació-acumulació i el de consum és inferior a 24 hores, pel que es pot considerar que el volum d’acumulació és de l’ordre de 50-90 litres per m2 de captador. V > 50 x A (m2) = 50 x 48 m2 = 2400 l V < 90 x A (m2) = 90 x 48 m2 = 4320 l Escollim dos acumuladors de 2000 litres model WHPS PU 500/2000S de la marca Fondital, ja que evitem emprar dipòsits de volums d’acumulació superiors als 2000 litres per tal de no afavorir la proliferació d’agents patògens com la legionel·losi.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

VOLUM NECESSARI PER L’ACUMULADOR EN LA HABITATGE S’implantarà un sistema mixt de producció d’ACS, amb acumulació centralitzada en la coberta i producció descentralitzada. L’aigua calenta que circula des de l’acumulació centralitzada fins les unitats privatives és la de consum, en circuit obert. El sistema d’escalfament amb energia convencional consisteix en una caldera a cada habitatge amb un acumulador incorporat, per donar suport a l’acumulador principal. Dimensionat de l’acumulador El dipòsit rebrà aigua prescalfada de l’acumulador centralitzat en coberta. Per calcular el volum requerit per persona, i tenint en compte l’ús indefinit dels locals, es valorarà l’ús d’aquests com si fossin habitatges, amb una ocupació de tress usuaris: Litres per persona: Nº de persones a les habitatges = 96 persones Nº de persones a cada local = 3 persones V/ nº persones en habitatges i locals = 2400/ (96+3+3) =23,53 l/persona Litres per habitatge: HABITATGE (4 persones) = 23,53 l/persona ·4 persones = 94,12 l LOCALS (3 persones) = 23,53 l/persona · 3 persones = 70,59 l El CTE proporciona uns valors orientatius de les característiques de diferents models, segons els volums necessaris: dipòsits interacumuladors (acumulador amb serpentí interior) de 100 litres. HABITATGE

Capacitat= 100 l Diàmetre = 520 mm Altura = 1000 mm Pes = 50+100 kg

LOCALS

Capacitat= 100 l Diàmetre = 520 mm Altura = 1000 mm Pes = 50+100 kg

Bombes de recirculació Procedim al dimensionat de les bombes de recirculació de circuit tancat de plaques solars i de recirculació d’ACS solar. Per fer-ho, hem de conèixer el cabal disponible i l’altura total que ha de vèncer l’aigua. Cabal punta de l’edifici: 2,458 l/s = 8,85 m3/h Altura = 4 (PB) + 3·6 (Pt) + 3 (G) = 25 m Sabent aquestes dades escollim dues bombes iguals, del model Riotherm de la casa KSB:

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 4

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

EVACUACIÓ D’AIGUES

Per fer el dimensionat de l’evacuació calcularem les seves dimensions pels dos mètodes de predimensionat, el CTE i l’OCI del col·legi d’arquitectes. Seguidament compararem els resultats i prendrem el més restrictiu. Tant l’evacuació d’aigües pluvials com el sistema d’evacuació d’aigües residuals funcionaran de manera independent, també mantindrem aquesta separació en l’arribada a la xarxa urbana. Per assegurar el funcionament del sistema, les instal·lacions hauran de ser registrables en espais comuns per tal d’evitar que es generi servituds entre els habitatges. 4.1 Dimensionat de la xarxa d’aigües pluvials. Per calcular el número d’embornals necessitarem situar primerament la zona on està emplaçat l’edifici juntament amb la superfície total i així aconseguirem el dimensionat per les aigües pluvials.

Superfície de la coberta: 608 m2 Comparant les dades a la taula 4.6 del CTE, s’obtenen el número d’embornals necessaris. La superfície supera els 500 m², col·locarem doncs 4 embornals. Un per cada 150 m² com a mínim. Com el projecte 37

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

s’ubica a Barcelona, Zona B, al qual li correspon un regim pluviomètric diferent al que estan les taules establertes. Per tant li haurem d’aplicar un factor corrector. Zona B Isoyeta 50 110mm/h Factor corrector_ 4.1.1 Dimensionat de la xarxa de baixants pluvials Per determinar els valors dels baixants utilitzarem la taula 4.8 del CTE. A fi de no utilitzar ventilació secundària sobredimensionarem els baixants.

Taula de baixants Superfície horitzontal (mm2) B.1 304 B.2 304

Superfície corregida (mm2) 334 334

Diàmetre (mm) (110) 125 (110) 125

4.1.2 Dimensionat d’embornals A fi d’unificar els diàmetres dels col·lectors, agafarem com a pendent el 2%. Per tant, li correspon un Ø 125 mm. Taula d’embornals Secció Ad (mm2) =π·r2 E.1... π·r2= π·62,52= π·r2=12271,85

Secció Af ≥ 2·Ad (mm2) 24543,69

Af=area de pas d’aigua de l’element filtrant Ad=area del desaigua que connecta E1=E2=E3=E4

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

4.1.3 Dimensionat de ventilació Segons el CTE es considera que el sistema únic de ventilació és vàlid per a edificis de menys de 7 plantes o bé per a menys de 11 plantes si es sobredimensiona el baixant. En el nostre cas trobem un edifici de 7 plantes (PB+6), junt amb que els ramals tenen menys de 5m, complim. B1 = B2 = Ø 125 4.1.4 Dimensionat de la xarxa horitzontal (col·lectors) d’aigües pluvials Obtindrem els valors a través de la taula 4.9 del CTE en relació amb la pendent del 1%, ja que són col·lectors penjants i no ens interessa volem que siguin molt visibles.

Taula de col·lectors Superfície horitzontal (mm2) CP.1 152 CP.2 152 CP.1+2 304 CP.3 152 CP.4 152 CP.3+4 304 CG.1 608

Superfície corregida (mm2) 167 167 334 167 167 334 668

Diàmetre (mm) Ø 90 Ø 90 Ø 125 Ø 90 Ø 90 Ø 125 Ø 200

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

4.2 DIMENSIONAT DE LA XARXA D’AIGUES RESIDUALS Cada habitatge evacua les aigües mitjançant dos baixants a cada planta que recullen a més les aigües residuals de locals i l’abocador. Els embornals dels locals tècnics de planta baixa, junt amb l’abocador, es connecten directament amb la xarxa de col·lectors a través d’un ramal col·lector situat al sostre de la planta soterrani.

Baixant 1 i 8= Cuina A · 6 habitatges Aparell

UD vivenda

UD total Pica 3UD x 6 = 18UD 18UD Rentavaixelles 3UD x 6 = 18UD 18UD TOTAL 36UD Baixant 2 i 7 = Bany A · 6 habitatges + Bany local (us públic) Aparell Ducha WC (cisterna) Lavabo Rentadora Lavabo WC (cisterna) TOTAL

UD vivenda 2UD x 6 = 12UD 4UD x 6 = 24UD 1UD x 6 = 6UD 3UD x 6 = 18UD

UD local

UD total 12UD 24UD 18UD 18UD 2UD x 1 = 2UD 2UD 5UD x 1 = 5UD 10UD 84UD

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Baixant 3 i 6 = Cuina A · 6 habitatges + Bany local (us públic) Aparell UD vivenda UD local UD total Pica 3UD x 6 = 18UD 18UD Rentavaixelles 3UD x 6 = 18UD 18UD Lavabo 2UD x 1 = 2UD 2UD WC (cisterna) 5UD x 1 = 5UD 10UD TOTAL 48UD Baixant 4 = Bany A · 6 habitatges + Abocador Aparell UD vivenda Ducha 2UD x 6 = 12UD WC (cisterna) 4UD x 6 = 24UD Lavabo 3UD x 6 = 18UD Rentadora 3UD x 6 = 18UD Abocador TOTAL Baixant 5 = Bany A

UD abocador

Aparell Ducha WC (cisterna) Lavabo Rentadora TOTAL

UD total 12UD 24UD 18UD 18UD 72UD

UD vivenda 2UD x 6 = 12UD 4UD x 6 = 24UD 1UD x 6 = 6UD 3UD x 6 = 18UD

18UD 8UD x 1 = 8UD

UD total 12UD 24UD 18UD 18UD 8UD 80UD

El diàmetre de cada baixant l’obtindrem mitjançant la taula 4.4, en el nostre cas revisarem la columna d’edificis amb més de 3 plantes i revisarem tant màxim nº de UD a cada ramal com el màxim de nº de UD per baixant. Tanmateix, el diàmetre mínim per baixants on intervenen WC i abocadors serà sempre de Ø110 mm.

B.1 B.2 B.3 B.4 B.5 B.6 B.7 B.8

Taula de baixants Espais que recull 6 Cuines A 6 Banys A + Bany Local 6 Cuines A + Bany Local 6 Banys A + Abocador 6 Banys A 6 Cuines A+ Bany Local 6 Banys A + Bany Local 6 Cuines A

Nº UD màx. ramal 6 17 13 18 10 17 17 6

Nº UD total 36 67 43 68 60 43 67 36

Diàmetre (mm) Ø 90 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 90

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

4.2.1 Dimensionat de ventilació Es considera suficient sistema de ventilació en edificis amb menys de 7 plantes, o amb menys d’11 si el baixant està sobredimensionat, i els ramals de baixant tenen menys de 5m. Això s’avé amb el nostre edifici donat que hem sobredimensionat aquests mateixos. B2 = B3 = B4 = B5 = B6 = B7 = 110mm B1 = B8 = 90 mm 4.2.2 Dimensionat de la xarxa de col·lectors residuals Diàmetre dels ramals col·lectors d’aparells sanitaris i baixants (pendent del 2%) (taula 4.1. CTE DB-HS5) Banys A Aparell Ducha WC (cisterna) Lavabo Rentadora

UD Diàmetre (mm) 3UD Ø 50mm 4UD Ø 110mm 1UD Ø 32mm 3UD Ø 50mm

Cuina A Aparell Pica Rentavaixelles

UD Diàmetre (mm) 3UD Ø 50mm 3UD Ø 50mm

Bany local i Abocador (ús públic) Aparell Lavabo WC (cisterna) Abocador

UD Diàmetre (mm) 2UD Ø 40mm 5UD Ø 110mm 8UD Ø 63mm

Diàmetre dels ramals col·lectors entre aparells sanitaris i baixants (escollirem un 2% de pendent) Banys A Aparell

Ducha WC (cisterna) Lavabo Rentadora

3UD 4UD 1UD 3UD

Diàmetre (mm) Ø 50mm Ø 110mm Ø 32mm Ø 50mm

Cuines habitatge A Aparell Rentavaixelles-Aigüera

UD Diàmetre (mm) 6UD Ø 50mm

Bany local Aparell UD Diàmetre (mm) Rentamans-WC 7UD Ø 110mm 4.2.3 Diàmetre dels col·lectors horitzontals d’aigües residuals en planta soterrani. 42

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Obtindrem els valors a traves de la taula 4.5 del CTE en relació amb una pendent de l’1% ja que es tracta de col·lectors penjants, i que el diàmetre del col·lector no ha de ser menor al baixant que recull. Els embornals de planta baixa es connecten mitjançant ramals col·lectors a la xarxa horitzontal situada en el sostre de la planta soterrani però no es consideren com unitats de descàrrega afegides.

Taula de col·lectors Correspondència Cr1 Baixant 1 Cr2 Baixant 1+2 Cr3 Baixant 1+2+3 Cr4 Baixant 1+2+3+4 Cr5 Baixant 8 Cr6 Baixant 8+7 Cr7 Baixant 8+7+6 Cr8 Baixant 8+7+6+5 Cr9 Baixant (1+2+3+4)+(8+7+6+5)

UD 36 UD 103 UD 146 UD 206 UD 36 UD 103 UD 146 UD 214 UD 420 UD

Diàmetre (mm) Ø 90 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 90 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 160

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

4.3 DIMENSIONAT DE LA XARXA D’AIGUES PLUVIALS (FITXAS OCI)

Segons les fitxes OCI, per a la zona de Barcelona: 20 aparells equivalents = 25 m2 . Factor de correcció = 1,1 L’altura del edifici 22m.

Taula de baixants Superfície horitzontal (m2) B.1 304 B.2 304

Superfície corregida (m2) 334 334

Nº AE 268 AE 268 AE

Diàmetre (mm) Ø110 (100) Ø110 (100)

El diàmetre comercial de les canonades de coure més aproximat a 100 mm son les de 110 mm. 4.3.1 Dimensionat d’embornals Taula d’embornals Secció Ad (mm2) =π·r2 E.1... π·r2= π·552= π·r2=9503,04

Secció Af ≥ 2·Ad (mm2) 19006,08

Af=area de pas d’aigua de l’element filtrant Ad=area del desaigua que connecta E1=E2

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

4.3.2 Dimensionat de la ventilació Segons el sistema OCI, no seria necessària ventilació secundària donat que l’edifici no supera les 12 plantes d’alçada. Únicament es realitzaria ventilació primària prolongant el conducte d’evacuació fins a la coberta del edifici, per sobre del nivell d’aquesta. Per tant, en tots els tubs de ventilació tindran un diàmetre de Ø 110 mm. 4.3.3 Dimensionat de la xarxa horitzontal (col·lectors) d’aigües pluvials Obtindrem els valors a través de la taula 1 de la OCI, aplicant un coeficient corrector de 0,7 degut al pendent dels col·lectors de l’1%.

Taula de col·lectors Superfície (m2) CP.1 152 CP.2 152 CP.1+2 304 CP.3 152 CP.4 152 CP.3+4 304 CG.1 608

Corregida (m2) 167 167 668 167 167 334 668

Nº AE (20 AE per 25m²) 134 AE 134 AE 268 AE 134 AE 134 AE 268 AE 535AE

AE/0,7 192 AE 192 AE 383 AE 192 AE 192 AE 383 AE 765 AE

Diàmetre (mm) Ø125 Ø125 Ø160 (150) Ø125 Ø125 Ø160 (150) Ø200 (200)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 4.4

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

DIMENSIONAT DE LA XARXA DE RED D’AIGÜES RESIDUALS

4.4.1 Dimensionat de la xarxa de baixants residuals Utilitzarem dos baixants per cada habitatges, els quals també recullen aigües residuals dels locals de planta baixa i l’abocador. D’on aplicant la següent equivalència d’AE, dimensionem:

Baixant 1 i 8= Cuina A · 6 habitatges Aparell Pica Rentavaixelles TOTAL

AE 3AE x 6 = 18AE 3AE x 6 = 18AE 36AE

Baixant 2 i 7 = Bany A · 6 habitatges + Bany local (us públic) Aparell Ducha WC (cisterna) Lavabo Rentadora Lavabo WC (cisterna) TOTAL

AE 3AE x 6 = 18AE 1AE x 6 = 6AE 3AE x 6 = 18AE 1AE x 6 = 6AE 48AE

WC 1WCx6=6WC

1WCx6=6WC 12WC

Baixant 3 i 6 = Cuina A · 6 habitatges + Bany local (us públic) Aparell Pica Rentavaixelles Lavabo WC (cisterna) TOTAL

AE 1AE x 6 = 6AE 3AE x 6 = 18AE 1AD x 6 = 6AE 30AE

1WC 1WC

Baixant 4 = Bany A · 6 habitatges + Abocador Aparell Ducha WC (cisterna) Lavabo Rentadora Abocador TOTAL

AE 3AE x 6 = 18AE 1AE x 6 = 6AE 3AE x 6 = 18AE 2AE 48AE

WC 1WCx6=6WC 1WC 7WC 46

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Baixant 5 = Bany A Aparell Ducha WC (cisterna) Lavabo Rentadora TOTAL

AE 3AE x 6 = 18AE

WC 1WCx6=6WC

1AE x 6 = 6AE 3AE x 6 = 18AE 42AE

Taula de baixants AE B.1 36AE B.2 48AE B.3 30AE B.4 48AE B.5 42AE B.6 30AE B.7 48AE B.8 36AE

WC 12WC 1WC 7WC 6WC 1WC 12WC

6WC

Diàmetre Ø110mm Ø125mm Ø110mm Ø125mm Ø125mm Ø110mm Ø125mm Ø110mm

4.4.2

Dimensionat ventilació

Segons OCI no es necessita ventilació secundaria donat que l’edifici no és superior a 12 plantes. Per tant, els diàmetres de les columnes de ventilació primària seran de: B1=B3=B6=B8=110mm B2=B4=B5=B7=125mm

4.4.3 Dimensionat de la xarxa de col·lectors residuals Diàmetre dels ramals en aparells sanitaris. Banys habitatge A Aparell Banyera-Rentamans WC

AE 6AE 1WC

Diàmetre (mm) Ø 63mm Ø 110mm

Cuines habitatge A Aparell Rentavaixelles-Aigüera Rentavaixelles-Aigüera-Rentadora

AE Diàmetre (mm) 6AE Ø 63mm 9AE Ø 63mm

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Banys habitatge B Aparell WC-Dutxa WC-Dutxa-Rentamans WC-DutxaRentamans-Banyera WC-Dutxa-RentamansBanyera-Rentamans WC-Dutxa-RentamansBanyera-Rentamans-WC

AE 3AE+1WC 4AE+1WC 9AE+1WC

Diàmetre (mm) Ø 110mm Ø110mm Ø 110mm

10AE+1WC

Ø 110mm

10AE+2WC

Ø 110mm

Cuines habitatge B

Bany local

Aparell

RentavaixellesAigüera RentavaixellesAigüera-Rentadora

6AE

Diàmetre (mm) Ø 63mm

9AE

Ø 63mm

4.4.4

Aparell

Rentamans-WC

2AE+1WC

Diàmetre (mm) Ø 110mm

Diàmetre dels col·lectors horitzontals d’aigües residuals en planta soterrani

Obtindrem els valors a través de la taula 1 del OCI, aplicant un coeficient corrector de 0,7 corresponent a un pendent de l’1%. Taula de col·lectors Correspondència C.1 B1 C.2 B1+B2 C.3 B1+B2+B3 C.4 B1+B2+B3+B4 C.5 B8 C.6 B8+B7 C.7 B8+B7+B6 C.8 B8+B7+B6+B5 C.9 B1+B2+B3+B4+B8+B7+B6+B5

AE 36AE 84AE 114AE 162AE 36AE 84AE 114AE 152AE 314AE

AE/0,7 52AE 120AE 163AE 232AE 52AE 120AE 163AE 223AE 449AE

WC 12WC 13WC 19WC 12WC 13WC 20WC 39WC

WC/0,7 18WC 19WC 29WC 18WC 19WC 28WC 56WC

Diàmetre Ø150mm Ø150mm Ø200mm Ø200mm Ø150mm Ø150mm Ø200mm Ø200mm Ø250mm

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

4.5 QUADRES COMPARATIUS

Baixant pluvials B.1 B.2

CTE Ø 110 Ø 110

OCI Ø125mm Ø125mm

Col·lectors pluvials CP.1 CP.2 CP.1+2 CP.3 CP.4 CP.3+4

CTE Ø 90 Ø 90 Ø 125 Ø 90 Ø 90 Ø 125

OCI Ø125 mm Ø125 mm Ø160 mm Ø125 mm Ø125 mm Ø160 mm

Baixants residuals B.1 B.2 B.3 B.4 B.5 B.6 B.7 B.8

CTE Ø 90 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 90

OCI Ø110mm Ø125mm Ø110mm Ø125mm Ø125mm Ø110mm Ø125mm Ø110mm

Col·lectors residuals C1. (B1) C.2 (B1+B2) C.3 (B1+B2+B3) C.4 (B1+B2+B3+B4) C.5 (B8) C.6 (B8+B7) C.7 (B8+B7+B6) C8. (B8+B7+B6+B5) C9. (B8+B7+B6+B5)+(B1+B2+B3+B4)

CTE Ø 90 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 90 Ø 110 Ø 110 Ø 110 Ø 160

OCI Ø150mm Ø150mm Ø200mm Ø200mm Ø150mm Ø150mm Ø200mm Ø200mm Ø250mm

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

5. SUMINISTRAMENT DE GAS

5.1 Càlcul del cabal Per iniciar aquest apartat, calcularem el cabal del edifici en general i de cada tipus d’habitatge. Hem de tenir en compte per aquest apartat: 1. El subministrament del servei de la xarxa es de Pressió Mitja B. 2. L’edifici d’habitatges disposa de 24 habitatges. Tots aquests requereixen subministrament de gas per a fer funcionar la caldera mixta, cuina de 4 cremadors i el forn. 3. La xarxa de subministrament ens aporta gas natural. 4. Es tracta d’un edifici de comptadors centralitzats

Càlcul del cabal en l’habitatge A El cabal el calcularem a partir de l’expressió següent: Qn Cabal de càlcul de l’habitatge PC Potència calorífica d’un aparell, obtinguda de la taula adjuntada seguidament PCI Poder calorífic inferior del gas natural, és a dir, 9500 Kcal/m3

La potència calorífica de la caldera té un valor de 26600 Kcal/h. La potència calorífica de la cuina - forn serà de 10000 Kcal/h. Considerarem aquest valor de la caldera, suposant que no sempre tindrem una mateixa temperatura l’aigua provinent de les plaques solars, de manera que valorarem quina potència requerirem quan el cas sigui el més desfavorable possible. Així doncs, dimensionarem el cabal pel habitatge.

El cabal nominal simultani de l’habitatge: Qnsi Cabal nominal simultani de l’habitatge A,B Cabal dels aparells de major consum m3/h C, D...N Cabal dels aparells de menor consum m3/h

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

El cabal nominal simultani de l’habitatge: Calculem també la potència simultani del habitatge:

Cabal en el conjunt de l’edifici En el cas del local, com la potència de la caldera és menor, el seu coeficient de gasificació és 1. Com el mínim grau de vaporització admissible és de 25800 Kcal/h, utilitzarem aquest valor per a calcular el cabal.

Tots els habitatges del edifici es regeixen per la disponibilitat d’un sistema propi de calefacció individual, de manera que per a determinar el cabal hi aplicarem un coeficient de simultaneïtat (S2) que l’obtenim de la taula següent:

Podem la potència simultània del edifici a partir de la següent fórmula: Ps edifici = Σ Ps x Sn = 24 · 36575 kcal/h · 0,42 = 368676 Kcal/h

5.2 Dimensionat dels comptadors A cada habitatge i local li correspon un comptador, per tant, seran necessaris 26 comptadors. Per a un cabal de gas necessari per cada habitatge de Qsi = 3,85 m3(s)/h, s’utilitzaran comptadors del tipus G-4 (Qs màxim < 6 m3/h). Les seves dimensions màximes són de 222x176x275 mm i pesa 8 kg. Es col·locaran en 6 col·lumnes de 4 comptadors cada una i una de 2 comptadors. Tot en un local ventilat a planta coberta amb compliment de tota la normativa.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

5.3 Dimensionat del conjunt de regulació El cabal necessari per a la totalitat del edifici és de QSC = 41,52 m3(s)/h i és de baixa presió, per tant, utilitzarem un conjunt de regulació AS50R, amb un cabal nominal màxim, Qs màxim = 50 Nm3/h. Les seves dimensions màximes son de 350x485x200 mm i pesa 8 kg.

5.4 Dimensionat de canonades

Tram del tub d’alimentació (Escomesa – Conjunt regulador) A continuació ens disposem a dimensionar les canonades. Com la pressió no supera als 100 mbar podem utilitzar la fórmula de Renouard lineal, representada amb la següent expressió:

∆P diferència de pressió produïda en el tram dr densitat relativa del gas natural =0,64 kg/ m3 Le longitud equivalent del tram estudiat (m) Le = Lr·1,2 Q cabal calculat en m3/h D diàmetre de la canonada en mm

L equivalent =( (3,6 m (pb) + 3 m·6 (pt) + 0.3·7 (forjats) + 3 m(coberta) + 3,37m )1,2 = 35,41 m Com que no coneixem el diàmetre necessari primer aplicarem aquesta fórmula deixant com a incògnita aquest i agafant un valor preestablert com a la diferència de pressió del tram, que l’obtindrem de la taula gràfica de les pèrdues de pressió per un esquema d’habitatge plurifamiliar amb comptadors centralitzats connectats a una xarxa de mitja pressió “B”. Per el tram que estem analitzant la pèrdua de pressió admissible té un valor de 25 mbar.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Com el diàmetre de 32,20 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 33x35 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

Com que la velocitat obtinguda és menor a 20 m/s podem dir que la canonada dimensionada a 33x35 mm és vàlida. Tram del tub d’alimentació (Conjunt regulador - Comptadors) ΔP= 25 mbar Longitud real= 1,4833 m Le = Lreal x 1,2 = 1,78 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 7,055 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 10x12 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

Com que la velocitat obtinguda és menor a 20 m/s podem dir que la canonada dimensionada a 10x12 mm és vàlida.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 6 VIVENDES 1 i 2

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 25,42 m Le = Lreal x 1,2 = 30,504 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 20,51 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 6 VIVENDES 3 i 4

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 37,675 m Le = Lreal x 1,2 = 45,21 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 22,25 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 5 VIVENDES 1 i2

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 27,49 m Le = Lreal x 1,2 = 32,988 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 20,84 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 5 VIVENDES 3 i4

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 40,975 m Le = Lreal x 1,2 = 49,17 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 22,64 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 4 VIVENDES 1 i2

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 30,79 m Le = Lreal x 1,2 = 36,948 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 21,34 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 4 VIVENDES 3 i 4

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 44,275 m Le = Lreal x 1,2 = 53,13 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 23,01 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 3 VIVENDES 1 i 2

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 34,09 m Le = Lreal x 1,2 = 40,908 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 21,97 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 3 VIVENDES 3 i 4

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 47,575 m Le = Lreal x 1,2 = 57,09 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 23,36 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 2 VIVENDES 1 i 2

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 37,39 m Le = Lreal x 1,2 = 44,868 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 22,22 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 2 VIVENDES 3 i 4

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 50,875 m Le = Lreal x 1,2 = 61,05 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 23,68 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 1 VIVENDES 1 i 2

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 40,69 m Le = Lreal x 1,2 = 48,828 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 22,61 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA 1 VIVENDES 3 i 4

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 54,175 m Le = Lreal x 1,2 = 65,01 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 23,99 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA BAIXA LOCAL 1

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 43,025 m Le = Lreal x 1,2 = 51,63 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 22,87 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA BAIXA LOCAL 2

ΔP= 2,5 mbar Longitud real= 55,28 m Le = Lreal x 1,2 = 66,33 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 24,09 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

DIMENSIONAMENT DE CANONADES HABITATGES A 1 i 2 L real (m) L e (m) D (mm) D real (mm) Planta 6 25,42 30,504 23,73 25x28 Planta 5 27,49 32,988 24,28 25x28 Planta 4 30,79 36,948 24,78 25x28 Planta 3 34,09 40,908 25,25 25x28 Planta2 37,39 44,868 25,69 25x28 Planta 1 40,69 48,828 25,91 25x28 DIMENSIONAMENT DE CANONADES HABITATGES A 3 i 4 L real (m) L e (m) D (mm) D real (mm) Planta 6 37,675 45,21 22,44 25x28 Planta 5 40,975 49,17 23,11 25x28 Planta 4 44,275 53,13 23,71 25x28 Planta 3 47,575 57,09 24,26 25x28 Planta2 50,875 61,05 24,77 25x28 Planta 1 54,175 65,01 25,39 25x28 DIMENSIONAMENT DE CANONADES LOCAL L real (m) L e (m) D (mm) D real (mm) Local 1 43,025 51,63 18,965 25x28 Local 2 55,28 66,33 17,399 25x28

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

∆P (mbar) 0,96 1,041 1,17 1,29 1,42 1,54

V (m/s) 2,11 2,11 2,11 2,11 2,11 2,11

∆P (mbar) 1,43 1,55 1,68 1,80 1,93 2,051

2,11 2,11 2,12 2,12 2,12 2,12

∆P (mbar) 1,63 2,093

2,11 2,12

Les derivacions als habitatges aniran envainades i permanentment ventilades, amb una vaina d’acer inoxidable d’un diàmetre almenys 10mm més gran que la canonada Distribució interior habitatge CLAU - CALDERA

ΔP= 0,5 mbar Longitud real= 6,65 m Le = Lreal x 1,2 = 7,98 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 21,68 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

CLAU - FORN

ΔP= 0,5 mbar Longitud real= 8,42 m Le = Lreal x 1,2 = 10,104 m Q = 3,85 m3(s)/h dr= 0,64 Kg/m3

Així doncs:

Com el diàmetre de 22,77 mm no existeix, agafem un diàmetre normatiu major que el valor obtingut, en aquest cas el diàmetre serà de 25x28 per tubs de coure. Per a saber si és vàlid hem de fer les comprovacions pertinents:

Ara cal comprovar que la velocitat de circulació del gas no sigui major a 20m/s.

El diàmetre comercial del tub de coure corresponent segon la UNE 37.141 es de 25x28 (Øint = 25 mm ; Øext = 28 ; e = 1,5 mm)

DIMENSIONAMENT DE CANONADES HABITATGES A Lreal (m) L e (m) D (mm) D real (mm) Clau6,65 7,98 23,73 25x28 Caldera Clau - Forn 8,42 32,988 24,28 25x28

∆P (mbar) 0,252

V (m/s) 2,12

0,319

2,12

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

5.5 Dimensionat de comptadors A cada habitatge li correspon un comptador, a més d’un per a cada local, per tant, necessitarem 24 +2 = 26 comptadores. Per els comptadors dels locals i dels habitatges A el comptador serà el G4, el qual admet 6m3/h. Els comptadors es situaran en un recinte en planta coberta i ventilat. 5.6 Quadre resum

Tram

Diàmetre comercial (mm)

Escomesa - conjunt regulació

Ø33x35 mm

Conjunt regulació - comptadors

Ø 10x12 mm

Derivació vivenda

Ø25x28 mm

Derivació aparells

Ø25x28 mm

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 6

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

SUBMINISTRAMENT D’ELECTRICITAT

6.1 Introducció El subministrament d’electricitat arriba per la xarxa de l’empresa subministradora, entra a l’edifici a través de la CGP situada a façana, i des d’aquests es desvia per passar a la centralització de comptadors. Es preveu un comptador monofàsic per habitatge + 2 trifàsics per a cada local + 2 trifàsic per els serveis comuns. L’energia elèctrica es subministra en forma de corrent alterna monofàsica a 230V i trifàsica a 400 i 50Hz. Es preveu un centre de transformació d’alta tensió (10.000V) per una potència de 630KVA. (cosϕ = 0,9) El motiu per el qual tenim 2 trifàsics per cada local , als serveis comuns i el pàrquing és com a previsió en cas de fallada en el subministrament elèctric. L’energia elèctrica es subministra en forma de corrent alterna monofàsica a 230V i trifàsica a 400V i 50Hz.

6.2 6.2.1

Potència

Previsió de la potència del edifici

Wt = Potència total màxima simultània previsible en tot l’edifici Wh = Potència simultània previsible per tot el conjunt d’habitatges Wsc = Potència màxima simultània previsible per a serveis comuns Wlc = Potència simultània p6revisible per tot el conjunt de locals Wg = Potència màxima simultània previsible per el garatge

6.2.2

Potència per habitatges

Wh, Potència simultània previsible per el conjunt d’habitatges

Per a determinar el grau d’electrificació hem de tenir en compte la superfície dels habitatges i els aparells que hi ha connectats en xarxa. Tot i que la nostre superfície és inferior a 160 m2, com que considerem que els habitatges disposen d’aire acondicionat, considerem que ens trobem en un grau d’electrificació elevat. P = 9200 W/habitatge a 230V i amb I=40A. Nº habitatges = 24

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Caldrà calcular el coeficient de simultaneïtat per obtenir el nº equivalent d’habitatges.

La potència que es preveu per el conjunt d’habitatges és de 154.560 W 6.2.3

Potència per a Locals

Wlc, Potència simultània previsible per el conjunt de locals Disposem de dos locals que es reben energia del conjunt de tot l’edifici. Superfície del Local 1 = 140 m2 Superfície del local 2 = 150 m2 El coeficient de simultaneïtat per a locals comercials i oficines és S = 1

La potència mínima contractable per local és de 3450W a 230V a una I = 15A.

Els dos locals necessiten una potència superior a 3450W, de manera que no tenim problema alhora de fer la contractació d’aquesta.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 6.2.4

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Potència per a Serveis comuns

Wsc, Potència simultània previsible per els serveis comuns Sumarem la potència de tots els aparells i punts de llum ubicats en planta, considerant una simultaneïtat de 1. L’edifici consta de: 1 Ascensor elèctric (6 persones) = 6500 W c/u = 6500W Grup elevador de pressió, 2 bombes GEP model EPS-1S150. Segons el promptuari, la potència de les bombes silencioses s’obté dividint per 100. P= 1,50 CV (donat que mai funcionen alhora, alternatives) 1,50 CV · 735,50 W c/u = 1104W Bomba de recirculació ACS solar = 130W x 2 = 260W Bomba de recirculació circuit tancat plaques solars = 130W x 2 = 260W Bomba de recirculació circuit intercanviador = 130W x 2 = 260W Il·luminació zones comuns: l’elecció del tipus d’enllumenat de les zones comuns serà la utilització de sistemes on s’utilitzi bombetes del tipus LED a fi de reduir el cost de manteniment i malbaratar la despesa energètica. Enllumenat = Superfície (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (nivell il·luminació previst segons l’ús) = watt Utilitzarem aquest tipus de bombetes:

Planta baixa: -Enllumenat vestíbul = 44 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (200 lux) = 352 watt Col·loquem 10 punts de llum de 36 W. -Enllumenat instal·lacions = 21,79 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (100 lux) = 87,16 watt Col·loquem 5 punts de llum de 18 W. -Enllumenat escales= 14,7 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (200 lux) = 117,6 watt Col·loquem 4 punts de llum de 36 W. -Enllumenat serveis comuns = 17,3 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (100 lux) = 69,2 watt Col·loquem 4 punts de llum de 18 W. 72

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

Vestíbul Instal·lacions Escales Serveis Comuns TOTAL

2013-2014

Enllumenat necessari (W) 352 87,16 117,6 17,3

GRUP 42_Santiago Velasco Punts de Llum 10 de 36W 5 de 18W 4 de 36W 4 de 18W

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ Enllumenat real (W) 360 90 144 72 666

Planta tipus: -Enllumenat vestíbul = 44 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (200 lux) = 352 watt Col·loquem 10 punts de llum de 36 W. -Enllument escales = 14,7 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (200 lux) = 117,6 watt Col·loquem 4 punts de llum de 36 W. -Enllument passera = 107,2 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (150 lux) = 643,2 watt Col·loquem 18 punts de llum de 36 W. Enllumenat necessari

Punts de llum

Enllumenat real

(W)

Vestíbul

352

10 de 36W

360

Escales

117,6

4 de 36W

144

Passera

643,2

18 de 36W

648

TOTAL

1152

Planta coberta: -Enllumenat Badalot = 10,2 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (200 lux) = 81,6 watt Col·loquem 3 punts de llum de 36 W. -Enllument escales = 14,7 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (200 lux) = 117,6 watt Col·loquem 4 punts de llum de 36 W. -Enllumenat instal·lacions = 17,6 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (100 lux) = 70,4 watt Col·loquem 4 punts de llum de 18 W. Enllumenat necessari Punts de llum Enllumenat real (W) (W) Badalot 81,6 3 de 36W 108 Escales 117,6 4 de 36W 144 Instal·lacions 70,4 4 de 18W 72 TOTAL 324 Planta parquing: -Enllumenat vestíbul = 10,2 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (200 lux) = 81,6 watt Col·loquem 3 punts de llum de 36 W. -Enllument escales = 14,7 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (200 lux) = 117,6 watt Col·loquem 4 punts de llum de 36 W. -Enllumenat parquing = 1118,6 (m2 ) · ( 4 watt / (m2· 100 lux)) · (50 lux) = 2237,2 watt Col·loquem 38 punts de llum de 60 W

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Punts de llum

Vestíbul

Enllumenat necessari (W) 81,6

3 de 36W

Enllumenat real (W) 108

Escales

117,6

4 de 36W

144

Parquing

2237,2

38 de 60W

2280

TOTAL

2532

Aparells: - Ascensor amb recinte de maquinaria = 6500 W - Extractor d’aire: 4 Extractor de bany (CHRE-825)= 30·4= 120 W 4 Extractor de cuina (CHRE-722)=20·4= 80 W 1 Extractor de residus (CHRE-825)=30 W Extractor campanes cuines = 60 W · 24= 1440 W Garatge = S x Rati = 1118,6 x 20 (extracció forçada) = 22372 W TOTAL= 24042 W - Grup de pressió = 1,5 CV x 736 W= 1104 W - Bomba de recirculació ACS solar = 130W x 2 = 260W - Bomba de recirculació circuit tancat plaques solars = 130W x 2 = 260W - Bomba de recirculació circuit intercanviador = 130W x 2 = 260W - Telecomunicacions, interruptor de 25A I=P/V; P= 230V·25A= 5750 W Il·luminació d’emergència: la potència dedicada a cada bombeta situada serà de l’ordre de 18W donada la normativa 2.2 del CTE DB SUA4. On: Amb el fí de proporcionar una il·luminació adequada les llums han de seguir les següents condicions: -

Es situaran a un mínim de 2m per sobre del sol. Es disposarà una a cada porta de sortida en posicions on les que sigui necessari destacar un perill potencial o l’emplaçament d’un equip de seguretat. Com mínim es disposarà de punts a les portes dels recorreguts d’evacuació, a cada tram d’escala i a qualsevol canvi de nivell, direcció i intersecció de passadís.

Nº de punts de llum: 4 per planta tipus = 24 Planta coberta = 6 Planta baixa = 8 2 per tram d’escala = 16 Parquing = 8 Total = 62 punts x 4W = 248W Utilitzarem llums de potencia 4 W, de la marca NORMALUX:

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

Potència (W)

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ Potència (W)

Ascensor

6500

Telecomunicacions

5750

Extractors

24042

Planta baixa

666

Grups de pressió

1104

Planta tipus

1152

Bomba de recirculació ACS

260

Planta coverta

324

Bomba de recirculació plaques

260

Parquing

2532

Bomba de recirculació intercanviador

260

Emergències

248

TOTAL

41428 6.2.5

TOTAL

Wt, Potència simultània total del edifici Un cop tenim totes les potències parcials ens disposem a sumar-les per a obtenir la potència màxima del edifici. Wt = Wh +Wlc + Wsc = 154560 + 29000 + 41428 = 224988 W Wt = 224,988 kW Potència aparent = Potència activa / 0,9 = 224,988 kW / 0,9 = 249,987 kW > 100kW Potencia Com la potència sol·licitada supera els 100kW es necessita una Estació Transformadora. Alhora, donat que la potència de l’edifici és major de 150kW, faran falta dues CGP, Caixes Generals de Protecció. Centre de transformació Donat que la potencia sol·licitada es més gran de 100 KW, es requereix una estació transformadora, encara que la hauríem posat igualment per requeriment de la companyia (enunciat del treball). Tenim una estació transformadora que té la previsió de 630KVA i un cos φ = 0,9, amb aquestes dades buscarem la mida.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Per tant haurem de deixar un espai de 4x5x3 metres lliures, sense interrupció de pilars o altres elements. La potencia anterior no serà la potencia activa (la que podem consumir) sinó que es la potencia aparent, es a dir, la potencia que paguem però no emprem en la seva totalitat. Per saber la potència activa haurem de multiplicar la potencia aparent per cos φ, d’aquesta manera prescindim de la potencia reactiva (la que paguem i no emprem) PN = S · Cos φ = 630 KVA · 0,9 = 567 KW

Caixa General de Protecció, CGP Dimensionat CGP 1: 12 habitatges + 2 locals + telecomunicacions Dimensionat CGP 2: 12 habitatges + serveis comuns Un cop dividits els habitatges hem de calculem la potència total, tenint en compte els nous coeficients de simultaneïtat. El nostre esquema de CGP es correspon al número 9, ja que a l’entrada i a la sortida es fan per la part inferior i superior respectivament, tal i com mostra l’ imatge.

CGP 1: (12 hab = 9,9 hab) Wh = 9200 x 9,9 = 91080 W Wlc = 29000 W Wt = 91080 + 29000 = 120080 W = 120,080 kW I = P / (√3 x V x cosφ)= 120080 W /((√3 · 400 · 0,9))= 192,58 A

Per tant, necessitarem una CGP-9-250 76

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

CGP 2: (12 hab = 9,9 hab) Wh = 9200 x 9,9 = 91080 W Wsc = 41428 W Wt = 91080 + 41428 = 132508 W = 132,508 kW I = P / (√3 x V x cosφ)= 132508 W /((√3 · 400 · 0,9))= 212,51 A Per tant, necessitarem una CGP-9-250 Necessitarem, per tant, dos interruptors de 250A. Els fusibles Hem de calcular els fusibles per a la caixa: - CGP1, té una potència de entrada que correspon als 12 habitatges + locals + telecomunicacions de 120,08 KW, per tant tenint en compte de que es tracta d’una instal·lació trifàsica és: I = P / (√3 x V x cosφ)= 120080 W /((√3 · 400 · 0,9))= 192,58 A Per tant precisarem de un CGP-9-250, ja que la intensitat supera els 160 A. - CGP2, té una potència de entrada que correspon als 12 habitatges + serveis comuns de 132,508 KW, per tant tenint en compte de que es tracta d’una instal·lació trifàsica és: I = P / (√3 x V x cosφ)= 132508 W /((√3 · 400 · 0,9))= 212,51 A Per tant precisarem de un CGP-9-250, ja que la intensitat supera els 160 A. 6.3 Recinte de comptadors

La CGP estarà instal·lada en un armari situat a la paret, es tancarà amb una porta metàl·lica amb grau de protecció contra impactes de IK 10, segons normativa UNE-EN 50102, amb candau normalitzat segons normatives internes a la companyia subministradora. La part inferior de ha de trobar-se a una distància inferior de 30 cm respecte el terra. Als armari es preveuran uns espais per albergar els conductes d’entrada de les escomeses soterrades de la xarxa general. La intensitat del fusible de la CGP serà inferior a la intensitat màxima admissible de la línia general de l’alimentació.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

6.3.1

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Centralització de comptadors

1 comptador monofàsic d’habitatge = 24 comptadors monofàsics 2 comptadors trifàsics per cada local = 4 trifàsics 2 comptadors monofàsics per telecomunicacions 2 comptadors trifàsics per serveis comuns TOTAL: 26 monofàsics i 6 trifàsics. Tot i que aquests són els comptadors que sol·liciten la demanda, necessitarem un major espai de reserva. 6.3.2

ESPAIS de reserva per comptadors

Habitatges  24 comptadors monofàsics ( 1 comptadors per habitatge) Locals  2 comptadors trifàsics per local, 1 per potència activa i l’altre per la reactiva Serveis comuns  2 comptadors trifàsics, 1 per potència activa i l’altre per la reactiva Telecomunicacions  2 comptadors monofàsics TOTAL  26 monofàsics i 6 trifàsics tipus de comptadors: model de comptadors rq tipus XII, 1 bloc de 15 comptadors monofàsics i 4 trifàsics, i un model de comptadors rq tipus XI 1 bloc de 13 comptadors monofàsics i 2 contadors trifàsics.

6.3.3

Línia d’instal·lació

La línia general d’alimentació no la dimensionarem segons la potència total del edifici, sinó segons la capacitat de la Caixa General de Protecció. Utilitzem aquest mètode perquè si dimensionéssim la línia segons la potència que requereix l’edifici, en cas d’un increment d’intensitat inferior a 250A el conducte es cremaria. Ja que fins els 250 A els fusibles de la Caixa General de Protecció no actuen tallant la corrent. Per saber la secció del cable de coure consultem la següent taula, en funció de la intensitat que volem suportar i en funció del aïllament. 78

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Cable trifàsic (CGP1 / CGP2) Considerant que la línea trifàsica de coure està formada per cables unipolars separats per un mínim del seu diàmetre i que la intensitat que han de suportar és de 250 A, tindrem: -

3 cables de fase de secció de 50 mm2 > 10 mm2

Comprovem que la caiguda de tensió no supera la màxima permesa. La caiguda de tensió d’un comptador trifàsic és:

e= caiguda de tensió en V (màxim de 0,5% de 400V = 2V, ja que només tenim una centralització de comptadors) P= potència màxima (150000 W) L= longitud de la CGP fins la centralització de comptadors S= secció del conducte en mil·límetres quadrats V= tensió en volts (400V) ϒ = conductivitat elèctrica (valor en funció del material i la temperatura del conducte)

Prenem la conductivitat del coure a 70º, per que transcorre protegida del sol per l’interior del edifici, és a dir, ϒ = 48.

S= P·L / γ ·e·V S= (150000W· 9,25m)/(2V·48·400V)=) 36,13 mm2 < 50 mm2 Comprovem doncs que el cable compleix. Secció mínima del conductor neutre La secció mínima del conductor neutre es determina en funció de la secció del conductor de fase, segons els valors que observem a la taula podent ser de la meitat de secció. Com que existeix el diàmetre comercial de 25 mm2 (50 / 2) podem la LGA serà de 3 conductors de fase de 50 mm2 i un conductor neutre de 25 mm2.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Dimensionat del conducte que porta als habitatges Han de passar per espais d’ús comunitari. Discorren verticalment en un conducte d’obra de fàbrica RF120, d’ús exclusiu, adossat a la paret. Disposa cada 3 plantes com a mínim d’elements tallafoc i tapes de registre RF ≥ 30. La part superior es situarà, com a mínim, a 0,20 m del sostre.

Nombre de derivacions que passen per planta primera 24 habitatges, 24 derivacions 24 tubs Tub de reserva addicional (1 cada 10 hab.) 3 tubs (24/10=2,4) Recinte de maquinària d’ascensor 1 tub Bomba de recirculació 1 tub Línia aparells d’extracció 1 tub Línea d’enllumenat de les zones comuns 1 tub TOTAL 31 tubs

Nombre de derivacions = 25-36 Profunditat mínima = 0,15 metres en una fila Amplada mínima = 1,85 m Derivacions individuals d’habitatges Resistència a intensitat Abans de dimensionar les derivacions individuals que es dirigeixen a cada un dels habitatges, hem de saber la intensitat que correspon a la potència i al voltatge de la línea en monofàsic, que són 230V. Per tal de conèixer la intensitat, utilitzem la següent expressió:

I= intensitat en Ampers (A) P= potència total de l’habitatge (9200W) V= Potència en línea monofàsica (230V) Cosϕ= 0,9

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

- Es la línia que subministra energia a la instal·lació d’un usuari, cada usuari disposarà de una derivació individual independent. - Cada usuari disposarà de una derivació individual independent. - S’inicia en el embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. Anirà inclòs el conductor de protecció (terra), el neutre i el fil de comandament per possibilitar l’aplicació de diferents tarifes. - Els tubs i canals permetran la ampliació de la secció de conductors inicialment instal·lats en un 100%. - Per cada 10 derivacions es disposarà d’un tub de reserva. - En locals sense particions es disposarà d’un tub cada 50 m2 - Els conductor de coure multipolars tenen una tensió assignada de 0,6/1 kV, la secció mínima dels conductors (fase, neutre i protecció) és de 6mm2 - El fil de comandament es de 1,5 mm2 - Han de complir la no propagació d’incendis i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Colors dels conductors: - Blau clar: conductor neutre o de fase que es preveu que serà com neutre - Verd-groc: conductor de protecció - Marró o negre: conductor de fase - Gris quan sigui necessari identificar 3 fases diferents - Vermell fil de comandament - Caiguda de tensió màxima admesa : comptadors centralitzats 1%. El muntatge de cable de fase serà el B per conductors aïllats en tubs en muntatge superficial 2xXLPE. Sabent que la intensitat és de 44,4 A, mirem la taula per poder trobar el diàmetre. Segons la taula, amb una secció de 6mm2 es suficient Càlcul de la caiguda de tensió: Comprovarem la secció en els diferents habitatges a través de la caiguda de tensió. -La caiguda màxima permesa és del 1% : 0,01·230V=2,3V -e real= 2·P·L/ γ · S · V -P=9200 W -L= segons la vivenda - γ = 48 -V = 230 V S= 2·9200W·L/2,3V·48 · 230V -El conductor de protecció es dimensiona segons el següent criteri: Si SF ≤ 16mm2 STT =SF Si16 ≤SF ≤ 35mm2 STT =16mm2 Si SF >35mm2 STT =SF/2

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Vivenda

Long conductor

Secció

Secció comercial

Secció conductor protecció

Secció prevista augment 100%

Diàmetre previst

Tipus de cable

1-HAB 1.1

44,37

32,15

2x35 + 16

1-HAB 1.2

28,83

20,89

2x25 + 16

1-HAB 1.3

20,08

14,55

2x16 + 16

1-HAB 1.4

35,79

25,93

2x35 + 16

2-HAB 1.1

47,21

34,21

2x36 + 16

2-HAB 1.2

31,67

22,95

2x25 + 10

2-HAB 1.3

22,92

16,61

2x25 + 16

2-HAB 1.4

38,63

27,99

2x35 + 16

3-HAB 1.1

50,05

36,27

2x50 + 25

3-HAB 1.2

34,51

2x25 + 16

3-HAB 1.3

25,76

18,67

2x25 + 16

3-HAB 1.4

41,47

30,05

2x35 + 16

4-HAB 1.1

52,89

38,33

2x50 + 25

4-HAB 1.2

37,35

27,07

2x35 + 16

4-HAB 1.3

28,6

20,72

2x25 + 16

4-HAB 1.4

44,31

32,11

2x35 + 16

5-HAB 1.1

55,73

40,38

2x50 + 25

5-HAB 1.2

40,19

29,12

2x35 + 16

5-HAB 1.3

31,44

22,78

2x25 + 16

5-HAB 1.4

47,15

34,17

2x35 + 16

6-HAB 1.1

58,57

42,44

2x50 + 25

6-HAB 1.2

43,03

31,18

2x35 + 16

6-HAB 1.3

34,28

24,84

2x25 + 16

6-HAB 1.1

49,99

36,22

2x50 + 25

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Derivacions individuals als locals Tenint en compte que els locals tenen una distribució de línia trifàsica, tindran un voltatge de 400V: I = P / (√3 · V · cos φ) Local A (140 m2) P = 14000 W I = P / (√3 · V · cos φ)= 14000W/ (√3·400V·0,9)= 22,45 A El muntatge de cable de fase en el local A serà el B per conductors aïllats en tubs en muntatge superficial o empotrats en obra 3xXLPE, sabent que la intensitat més pròxima a la exigida pels locals és de 25A. Com que la secció del cable resulta ser de 1,5 mm2, inferior al mínim de 6mm2, calcularem la secció en funció de la caiguda de tensió: -La caiguda màxima permesa és del 1%, per tant: 0,01 · 400V= 4V -e real= P·L/ γ·S·V -P=14000 W -L=22,45 m -γ= 48 (agafem la conductivitat del coure a 70º perquè transcorre dintre de l’edifici, i per tant està protegit del sol). S= 14000W·19,4m/(4V·48·400V)= 4,09 mm2 Ens segueix donant una secció menor al mínim preestablert per tant agafarem el mínim que és la S=6 mm2 Càlcul de la caiguda de tensió: e real= P·L/ γ·S·V e real=14000W·22,45/48·6 mm2·400V= 2,73V < 4V Local B (150 m2) P = 15000 W I = P / (√3 · V · cos φ)= 15000W/ (√3·400V·0,9)= 24,06 A El muntatge de cable de fase en el local B serà el B per conductors aïllats en tubs en muntatge superficial o empotrats en obra 3xXLPE, sabent que la intensitat més pròxima a la exigida pels locals és de 25A. Com que la secció del cable resulta ser de 2,5 mm2, inferior al mínim de 6mm2, calcularem la secció en funció de la caiguda de tensió: -La caiguda màxima permesa és del 1%, per tant: 0,01 · 400V= 4V -e real= P·L/ γ·S·V -P=15000 W -L=1 m -γ= 48 (agafem la conductivitat del coure a 70º perquè transcorre dintre de l’edifici, i per tant està protegit del sol). S= 15000W·1m/(4V·48·400V)= 0,2 mm2

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Ens segueix donant una secció menor al mínim preestablert per tant agafarem el mínim que és la S=6 mm2 Càlcul de la caiguda de tensió: e real= P·L/ γ·S·V e real=15000W·1/48·6 mm2·400V= 0,13V < 4V Servicios comunes P = 41428 W I = P / (√3 · V · cos φ)= 41428W/ (√3·400V·0,9)= 66,44 A El muntatge de cable de fase en l’ascensor serà el B per conductors aïllats en tubs en muntatge superficial o empotrats en obra 3xXLPE, sabent que la intensitat més pròxima a la exigida pels locals és de 80A. Com que la secció del cable resulta ser de 16 mm2. Calcularem la secció en funció de la caiguda de tensió: -La caiguda màxima permesa és del 1%, per tant: 0,01 · 400V= 4V -e real= P·L/ γ·S·V -P=41428 W -L=15,46 m -γ= 48 (agafem la conductivitat del coure a 70º perquè transcorre dintre de l’edifici, i per tant està protegit del sol). S= 41428W·15,46m/(4V·48·400V)= 8,34 mm2 Ens dóna una secció menor a l’anterior per tant agafarem l’anterior S=6 mm2 Càlcul de la caiguda de tensió: e real= P·L/ γ·S·V e real=41428W·15,46/48·16 mm2·400V= 2,08V < 4V Ascensor P = 6500 W I = P / (√3 · V · cos φ)= 6500W/ (√3·400V·0,9)= 10,42 A El muntatge de cable de fase en l’ascensor serà el B per conductors aïllats en tubs en muntatge superficial o emportats en obra 3xXLPE, sabent que la intensitat més pròxima a la exigida pels locals és de 16A. Com que la secció del cable resulta ser de 1,5 mm2, inferior al mínim de 6mm2, calcularem la secció en funció de la caiguda de tensió: -La caiguda màxima permesa és del 1%, per tant: 0,01 · 400V= 4V -e real= P·L/ γ·S·V -P=6500 W -L=30,17 m -γ= 48 (agafem la conductivitat del coure a 70º perquè transcorre dintre de l’edifici, i per tant està protegit del sol). S= 6500W·30,17m/(4V·48·400V)= 1,28 mm2 84

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Ens segueix donant una secció menor al mínim preestablert per tant agafarem el mínim que és la S=6 mm2 Càlcul de la caiguda de tensió: e real= P·L/ γ·S·V e real=6500W·30,17/48·6 mm2·400V= 1,7V < 4V GEP P = 1104 W I = P / (√3 · V · cos φ)= 1104W/ (√3·400V·0,9)= 1,77A El muntatge de cable de fase en l’ascensor serà el B per conductors aïllats en tubs en muntatge superficial o empotrats en obra 3xXLPE, sabent que la intensitat més pròxima a la exigida pels locals és de 16A. Com que la secció del cable resulta ser de 1,5 mm2, inferior al mínim de 6mm2, calcularem la secció en funció de la caiguda de tensió: -La caiguda màxima permesa és del 1%, per tant: 0,01 · 400V= 4V -e real= P·L/ γ·S·V -P=1104 W -L=1 m -γ= 48 (agafem la conductivitat del coure a 70º perquè transcorre dintre de l’edifici, i per tant està protegit del sol). S= 1104W·1m/(4V·48·400V)= 0,01 mm2 Ens segueix donant una secció menor al mínim preestablert per tant agafarem el mínim que és la S=6 mm2 Càlcul de la caiguda de tensió: e real= P·L/ γ·S·V e real=1104W·1/48·6 mm2·400V= 0,01V < 4V Bombas recirculadoras de agua en cubierta P = 780 W I = P / (√3 · V · cos φ)= 780W/ (√3·400V·0,9)= 1,25A El muntatge de cable de fase en l’ascensor serà el B per conductors aïllats en tubs en muntatge superficial o empotrats en obra 3xXLPE, sabent que la intensitat més pròxima a la exigida pels locals és de 16A. Com que la secció del cable resulta ser de 1,5 mm2, inferior al mínim de 6mm2, calcularem la secció en funció de la caiguda de tensió: -La caiguda màxima permesa és del 1%, per tant: 0,01 · 400V= 4V -e real= P·L/ γ·S·V -P=780 W -L=24,3 m -γ= 48 (agafem la conductivitat del coure a 70º perquè transcorre dintre de 85

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

l’edifici, i per tant està protegit del sol). S= 780W·24,3m/(4V·48·400V)= 0,25mm2 Ens segueix donant una secció menor al mínim preestablert per tant agafarem el mínim que és la S=6 mm2 Càlcul de la caiguda de tensió: e real= P·L/ γ·S·V e real=780W·24,3m/48·6 mm2·400V= 0,16 V < 4V Extracción P = 24042 W I = P / (√3 · V · cos φ)= 24042W/ (√3·400V·0,9)= 38,56A El muntatge de cable de fase en l’ascensor serà el B per conductors aïllats en tubs en muntatge superficial o empotrats en obra 3xXLPE, sabent que la intensitat més pròxima a la exigida pels locals és de 44A. Com que la secció del cable resulta ser de 6 mm2. Calcularem la secció en funció de la caiguda de tensió: -La caiguda màxima permesa és del 1%, per tant: 0,01 · 400V= 4V -e real= P·L/ γ·S·V -P=24042 W -L=27,6 m -γ= 48 (agafem la conductivitat del coure a 70º perquè transcorre dintre de l’edifici, i per tant està protegit del sol). S= 24042W·27,6m/(4V·48·400V)= 1,04mm2 Ens segueix donant una secció menor al mínim preestablert per tant agafarem el mínim que és la S=6 mm2 Càlcul de la caiguda de tensió: e real= P·L/ γ·S·V e real=24042W·27,6/48·6 mm2·400V= 0,69 V < 4V Il·luminación P = 4922 W I = P / (√3 · V · cos φ)= 4922W/ (√3·400V·0,9)=7,89A El muntatge de cable de fase en l’ascensor serà el B per conductors aïllats en tubs en muntatge superficial o empotrats en obra 3xXLPE, sabent que la intensitat més pròxima a la exigida pels locals és de 16A. Com que la secció del cable resulta ser de 6 mm2. Calcularem la secció en funció de la caiguda de tensió: -La caiguda màxima permesa és del 1%, per tant: 0,01 · 400V= 4V -e real= P·L/ γ·S·V -P=4922 W -L=28,2 m -γ= 48 (agafem la conductivitat del coure a 70º perquè transcorre dintre de l’edifici, i per tant està protegit del sol). 86

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

S= 4922W·28,2m/(4V·48·400V)= 1,82mm2 Ens segueix donant una secció menor al mínim preestablert per tant agafarem el mínim que és la S=6 mm2 Càlcul de la caiguda de tensió: e real= P·L/ γ·S·V e real=4922W·28,2m/48·6 mm2·400V= 1,2 V < 4V Habitatge 1. Quadre elèctric habitatges en electrificació elevada: ICP: interruptor de control de potència, ubicat al costat de la porta d’entrada a una alçada entre 1,4 m i 2 m. Es pot ubicar en el mateix quadre de comandaments i protecció de l’habitatge. Es el primer element dintre del habitatge, instal·lat en una caixa, dintre d’un compartiment independent i precintable. Les dimensions de ICP són en funció del tipus de subministra i de tarifes.

2. Quadre de comandament i protecció: - Forma part de la derivació individual - Envolupants de grau de protecció mínim IP-30, IK-07 - La disposició dels serveis dels dispositius serà vertical 3. Components: - IGA: interruptor general automàtic de tall - Independent del interruptor de control de potència - Con accionament manual - Intensitat nominal mínima de 25ª Per 9200 W I= P/V= 9200W/230V= 40 A 4. Protecció enfront a les sobrecarregues i els tall circuits. ID: interruptor diferencial general. Protecció contra contactes indirectes de tots els circuits. Intensitat diferencial màxima de 30 mA. Número de ID ≥ 1 unitat/5 circuits instal·lats PIA: dispositius de tall omnipolar per cada un dels circuits interiors, opcionalment dispositiu de protecció contra sobretensions. Segons tarifa a aplicar, s’haurà de preveure la instal·lació amb els mecanismes necessaris. 5. Circuits disponibles: Determinarem el nombre de punts de llum, commutadors, interruptors... en cada un de les plantes tipus. 87

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Estancia

Circuito

Mecanismo

Nº tomas

Superficie / longitud

Acceso Vestíbul

C1 C1

Estar-Menjador (18,3 m2)

Cuina (5,9 m2)

C2 C8 C9 C1

Terrassa (6,8 m2)

C2 C3 C4 C5 C1

Dormitori 1 (8,6 m2)

Dormitori 2 (9,7 m2)

C2 C1

Dormitori 3 (15,3 m2)

C2 C1

Bany (9,3 m2)

C2 C8 C9 C1

Passadís

C2 C4 C1

Polsador (timbre) Punt de llum Interruptor / Conmutador 10 A Punt de llum Interruptor / Conmutador 10 A Base 2p+T de 16 A Pressa de calefacció Pressa d’aire acondicionat Punt de llum Interruptor / Conmutador 10 A Base 2p+T de 16 A Base 2p+T de 16 A Base 2p+T de 16 A Base 2p+T de 16 A Punt de llum Interruptor/conmutador 10 A Punt de llum Interruptor 10 A Base 2p+T de 16 A Punt de llum Interruptor 10 A Base 2p+T de 16 A Punt de llum Interruptor 10 A Base 2p+T de 16 A Pressa de calefacció Pressa d’aire acondicionat Punt de llum Interruptor 10 A Base 2p+T de 16 A Base 2p+T de 16 A Punt de llum Interruptor 10 A Base 2p+T de 16 A

1 1 2 6 6 4 2 2 2 2 2 1 1 2 2 2 2 3 3 2 3 3 4 5 5 1 1 3 3 3 1 2 5 2

2 si sup > 10 m2 Un per cada punt de llum 1 por cada 6 m2, mínimo 3, 1 múltiple para TV 2 si sup > 10 m2 2 si sup > 10 m2 2 si sup > 10 m2 Un per cada punt de llum Extractor y frigorífic Cuina/forn Rentavaixelles Sobre el pla de treball 2 si sup > 10 m2 Un per cada punt de llum 1 cada 10 m2 Un per cada punt de llum 1 por cada 6 m2 1 cada 10 m2 Un per cada punt de llum 1 por cada 6 m2 1 cada 10 m2 Un per cada punt de llum 1 por cada 6 m2 1 cada 10 m2 Un per cada punt de llum 1 por cada 6 m2 Rentadora Un cada 5m de longitud Un en cada accés 1 fins a 5m, 2 si es >5m

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

DIMENSIONAT DE LA TOMA DE TERRA: Per a dimensionar la toma de terra, el primer de tot es escollir el sistema de elèctrodes per mirar la formula necessària i obtenir la longitud que es precisa. Escollirem en conducte soterrat longitudinalment. L = 2ρ/R

Sabem que: - L: longitud de la pica o del conductor - ρ: Resistència del terreny en Ohm· m - R: Resistència del terra (per a complir la normativa de telecomunicacions 10 ohm). El valor de la resistència del terreny varia segons el tipus de terreny sobre el que es recolza l’ edifici. Como no disposem d’ un estudi geotècnic del lloc, prenem un valor aproximat de 1500 Ohm·m (calcàries compactes)

Utilitzarem un sistema de terra mixta consistent en un elèctrode de coure de 35 mm2 i soterrat horitzontalment sota la cimentació del edifici per complir la normativa sobre infraestructures de telecomunicació R= 10 Ohms. En cas que no fos suficient, usarem també piques d’ 89

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

L = 2ρ/R = 1500·2/10 = 300m Establirem un malla base sobre l’edifici amb una longitud de conductor de 452,6 metres, completarem la posada a terra amb piques. Donat que la longitud de la malla ja és suficient per dissipar tot el corrent elèctric que pugui arribar-hi no caldrà col·locar piques clavades al terreny

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

7. VENTILACIÓ 7.1

Introducció

Les instal·lacions de ventilació d’un edifici es divideixen en tres sistemes, que poden ser complementaris entre si: Sistema natural en sales d’estar, menjadors, dormitoris i cuines Sistema addicional d’extracció de cuines Sistema general mecànic del conjunt d’habitatges. 7.2

Dimensionat

A part, l’evacuació de gasos que es produeixen en la combustió de calderes també es realitza mitjançant la coberta del edifici. En el nostre edifici disposem de d’una tipologia d’habitatge: Habitatge A: 1 habitació doble, 2 habitacions simples, 1 sala d’estar, menjador i cuina, 1 bany.

Càlcul del cabal mínim de ventilació HABITATGE A Tipus Recinte Ocupació General Admissió H. doble 2 (locals secs) H. simple 1 1 H. simple 2 1 Sala/menjador 4 Total del cabal d’admissió Extracció Cuina -

Sup. Útil (m2) 15,31 9,69 8,62 18,34

Rati 5 l/pers.

5,89

2l/m2

9,39

15 l/s

3 l/pers.

(l. humits)

Bany Total del cabal d’extracció Adicional Extracció Extractor cuina Total del cabal d’extracció addicional Admissió cuina Total del cabal d’admissió addicional

50 l/s 50 l/s

Q mínim 10 l/s 5 l/s 5 l/s 12 l/s 16 l/s 11,78+8 l/s 15 l/s 26,78 l/s

Q equilibri 10 5 5 12+2,78 34,78 19,78 l/s 34,78 l/s 50 50 50 50

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Extracció total columna de cuines (habitatge A) = 19,78 ·6=118,68 l/s Extracció total columna del bany (habitatge A) = 15·6= 90 l/s Extracció total columna de cuina + bany habitatge A + bany del local = 118,68 + 90 + 15 = 223,268 l/s = 805,248 m3/h Utilitzarem un extractor de coberta per la ventilació dels habitatges de model CTD 315/B de la casa SODECA amb cabal màxim instal·lat de 1024 m3/h i potència instal·lada de 208W. Extracció de fums de la cocció = 50 l/s = 180 m3/h Extractor domèstic de cuina model MU-EC-400 de la casa NODOR model Atlanta, amb cabal màxim instal·lat de 740 m3/h i de potència de 105W 7.3

Equilibri de cabals

Els cabals d’admissió i d’extracció han de ser iguals. Per tant, la manera de compensar el valor d’admissió i el d’extracció (34,78 l/s) es farà considerant que aquesta diferència de cabal accedirà per el menjador - sala d’estar. 7.4

Definició dels sistemes adaptats per la ventilació interior de l’habitatge

El tipus de sistemes de ventilació que trobem aplicables en habitatges venen predefinits per el CTE-DBHS3, on estableix que un habitatge ha de disposar: Sistema natural en sales d’estar, menjadors, dormitoris i cuines Sistema addicional d’extracció de cuines Sistema general mecànic del conjunt d’habitatges. En el cas del habitatge plantejat, utilitzarem un sistema General mecànic d’extracció i admissió per el fals sostre de cada habitatge connectat al circuit. 7.5

Sistema complementari natural

Per a poder renovar l’aire viciat del interior del habitatge en condicions normals, es requereix ventilació natural complementaria, la qual s’aconsegueix a partir de la disposició d’una sèrie de finestres o portes exteriors situades en els espais que anomenarem a continuació: Superfície total practicable ≥ 1/20 de la superfície útil del local Sistema complementari natural Habitatge A Recinte Sup. Útil (m2) Rati CTE-DB-HS3 H. doble 15,31 1/20 H. simple 1 9,69 1/20 H. simple 2 8,62 1/20 Sala-menjador 18,34 1/20 Cuina 5,89 1/20

S.U CTE (m2) 0,765 0,484 0,431 0,917 0,294

S.U decret (m2) 0,6 0,6 0,6 1,4 0,4

S.U actual (m2) 1,4 1,4 1,4 10,275 0,975

*Superfíci útil en obertura segons el Decret 259/2003 apartat 1.8, també es vigent a Catalunya. En alguns casos, aquest és més desfavorable.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 7.6

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Sistema addicional (extractor dels aparells de cocció)

Consisteix en un sistema exclusiu per a cuines, amb la finalitat d’extreure de manera mecànica els vapors que s’hi generen. Es tractarà d’un extractor i un conducte d’extracció independent del de la ventilació general del habitatge i per suposat, serà independent a qualsevol altre tipus de ventilació. 7.7

Extracció mecànica en cada cuina

El cabal d’extracció ve determinat per un valor de qv=50 l/s (180 m3/h). Els extractors utilitzats habitualment tenen un cabal d’extracció major de 400 m3/h

7.8

Conducte d’extracció

L’extracció es fa per conductes en vertical, encara que poden tenir ramals horitzontals que actuïn de connexió. Aquests arribaran a la coberta. Serà necessari col·locar un conducte independent per cada extractor de cada pis. Dimensionat del conducte segons l’apartat 4.2.2 del CTE-DB-HS3: S= secció útil de l’obertura (cm2) Qv= cabal d’extracció addicional (l/s) ; Diàmetre:

;

Com no existeix un diàmetre comercial de 126 mm, utilitzarem el de 150mm.

7.9

Ventilació i pèrdua d’energia

Tant el Codi Tècnic com el RITE defineixen la ventilació com un sistema que garanteix la salubritat, en determini de les pèrdues energètiques. Per aquest motiu, sempre existeix la possibilitat d’instal·lar un sistema de ventilació mecànic amb recuperador de calor, obligatori per la normativa del RITE però no per el CTE HS-3.

Per calcular la potència Pv que es necessita per escalfar l’aire s’utilitza la formula següent:

Qv = cabal de tota la ventilació en m3/s o m3/h ρ = densitat del aire (aprox. 1,2 Kg/m3) Ca = calor específic del aire (aprox. 1KJ/Kg·ºK = 0,24 Kcal/ºC) ∆T = és la diferència entre la temperatura d’admissió i la d’extracció del aire (interior – exterior). ∆T=20ºC 92

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Habitatge A = 72,120Kcal/hm2 Sistema general de ventilació mecànica Consisteix en un sistema equilibrat d’extracció mecànica i admissió d’aire directe del exterior

7.9.1

Obertures d’admissió

Càlcul de les superfícies d’admissió HABITATGE A Local d’admissió Cabal admissió Sup. airejadors (l/S) S =4·qva H. Doble 10 40 H. Individual 1 5 20 H. Individual 2 5 20 Sala-menjador 12+2,78 51,12 Càlcul de les superfícies d’admissió LOCALS Local 1 15 60 Local 2 15 60

Sup. Obertura fixa a fals sostre (cm2) Smín= 4·qva Smàx ≤ 1.1·Smín 40 44 20 22 20 22 51,12 56,23 60 60

66 66

7.9.2 Obertures de pas Es situen en les paret (reixes) o en les portes de separació enter locals. Poden ser la separació entre la porta i el terra. Obertures de pas HABITATGE A Local d’admissió Cabal admissió Sup. Obertura de pas (cm2) (l/S) Smín= 8·qva Reixa a la porta 80 40 40 120 158,24

1cm (80cm2) 0,5cm (40cm2) 0,5cm (40cm2) 1,5cm (120cm2) 2 cm (160cm2)

Reixa (cmxcm) 10x8 7x8 7x8 10x12 10x16

120 120

1,5cm (120cm2) 1,5cm (120cm2)

10x12 10x12

( amplada de la porta = 80cm)

H. Doble 10 D. Individual 1 5 D. Individual 2 5 Bany 15 Cuina 19,78 Obertura de pas LOCALS Local 1 15 Local 2 15

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

7.9.3 Obertures d’extracció mecànica Aquestes obertures estaran situades a més de 10 cm del sostre i a més de 10 cm de les cantonades. Les seccions de les obertures d’extracció, segons la taula 4.1: Obertura de d’extracció del HABITATGE A Local d’admissió Cabal extracció Sup. Obertura fixa a fals sostre (cm2) (l/S) S. mín.= 4·qva Cuina 19,78 79,12 Bany 1 15 60 Obertura de pas dels LOCALS Bany 1 15 60 Bany 2 15 60 7.9.4

Conductes d’extracció mecànica

Dimensionat del conducte d’extracció mecànica 1 i 4 HABITATGE A Local d’admissió Cabal extracció Secció del conducte (cm2) Diàmetre del conducte Qve (l/S) S = 2,5·Qve Càlcul(cm) Comercial(mm) PLANTA 1 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 19,78 49,45 Bany 15 37,5 TOTAL 34,78 86,95 10,52 125 PLANTA 2 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 39,56 98,9 Bany 30 75 TOTAL 69,56 173,9 14,88 150 PLANTA 3 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 59,34 148,35 Bany 45 112,5 TOTAL 104,34 260,85 18,22 200 PLANTA 4 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 79,12 197,8 Bany 60 150 TOTAL 139,12 347,8 21,04 250 PLANTA 5 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 98,9 247,25 Bany 75 187,5 TOTAL 173,9 434,75 23,53 250 PLANTA 6 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 118,68 296,7 Bany 90 225 TOTAL 208,68 521,7 25,77 300

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Dimensionat del conducte d’extracció mecànica 2 i 3 HABITATGE A Local d’admissió Cabal extracció Secció del conducte (cm2) Diàmetre del conducte (mm) Qve (l/S) S = 2,5·Qve Càlcul(cm) Comercial(mm) PLANTA 1 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 19,78 49,45 Bany 15 37,5 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica LOCALS Bany 1 15 37,5 Bany 2 15 37,5 TOTAL 64,78 161,95 14,35 150 PLANTA 2 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 39,56 153 Bany 30 75 Locals 30 75 TOTAL 99,56 248,9 17,80 200 PLANTA 3 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 59,34 229,5 Bany 45 112,5 Locals 30 75 TOTAL 134,34 335,85 20,68 250 PLANTA 4 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 79,12 306 Bany 60 150 Locals 30 75 TOTAL 169,12 422,8 23,20 250 PLANTA 5 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 98,9 382,5 Bany 75 187,5 Locals 30 75 TOTAL 203,9 509,75 25,48 300 PLANTA 6 Dimensionat del conducte d’extracció mecànica HABITATGE A Cuina 186,68 459 Bany 90 225 Locals 30 75 TOTAL 306,68 766,7 31,24 350

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

7.9.5

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Aspirador mecànic, extractor

Col·locarem un extractor mecànic en coberta que sigui capaç de generar un cabal a cada una de les estances Obertura de pas del HABITATGE A Local d’admissió Cabal extracció Qve (l/S) Cuina 19,78 Bany 15 Obertura de pas dels LOCALS Bany 1 15 Bany 2 15

7.1.1

Cabal extracció Qve (m3/h) 71,21 54 54 54

Boca d’expulsió conducte 1 i 4 30X30 cm

7.1.2

Boca d’expulsió conducte 2 i 3 40X40 cm

7.1.3

Recuperador de calor

Degut al volum d’aire per hora que necessita l’habitatge (34,78 l/s) triem un recuperador de calor de la marca comercial Mitsubishi LGH-25X5-E amb les següents característiques: -

Rendiment entàlpic: 69,5%(calor) i 68% (fred) Rendiment sensible: 79% Dimensions: 780 x 735x 273 (h)

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Calcularem la càrrega tèrmica de ventilació amb unes condicions de Tint= 22ºC i Text=5ºC º

Amb el rendiment del 79% al calor sensible:

Aquesta serà la pèrdua de calor sensible a recuperar per la caldera

Sabent: Humitat aire exterior = 16,5 g/kg aire sec Humitat aire interior = 6,3 g/kg aire sec º

Amb el rendiment del 69,5% al calor latent (calor):

Aquesta serà la pèrdua de calor latent a recuperar per la caldera

7.2 SISTEMA D’EXTRACCIÓ DE LA CALDERA Per dimensionar les xemeneies, conegudes amb el nom de “shunts” d’extracció de les calderes, ens basarem en el quadre de conductes modulars col·lectius de tipus SET de la casa BOFILL. Es tracta d’una xemeneia col·lectiva concèntrica de doble paret on el conducte interior està aïllat per l’evacuació de fums, mentre el conducte exterior de la paret simple serveix per l’entrada d’aire. Es considera un sol tub per totes les calderes, un per cada planta i segons la potència d’aquests. En habitatges: 24 Calderes – de 26600 Kcal/h En locals: 2 Calderes – de 26600 Kcal/h 7.3 Ventilació dels habitacles de residus Aquests locals per a les seves condicions requereixen una ventilació mecànica i que aquesta no sigui compartida en cap cas amb locals o espais d’altres usos El cabal mínim exigit per el CTE HS3 depèn de la superfície, tenint en compte que hi ha un rati de cabal de 10 l/m2. El nostre local de recollida de residus disposa d’una superfície de 17,18 m2, per tant, l’extracció total és de 171,8 l/s.

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Per a complir amb aquesta extracció utilitzarem un extractor de sostre per a la ventilació d’habitatges de model CA/ROOF 160, de la casa SODECA, que té un cabal màxim de 750 m3/h i requereix una potència de 150W amb un nivell sonor de 64 dB i un pes de 8,8Kg. 7.3.1

Superfície d’admissió

Càlcul de les superfícies d’admissió Local d’admissió Cabal admissió (l/S) Local residus 171,8 7.3.2

Sup. airejadors S =4·qva 687,2

Sup. Obertura fixa de les finestres (cm2) S. mín.= 4·qva S. màx. ≤ 1.1·Smín 687,2 755,92

Obertura d’extracció mecànica

Obertura de pas Local d’admissió Cabal extracció Sup. Obertura fixa de les finestres (cm2) (l/S) S. mín. = 4·qva Local residus 171,8 687,2 7.3.3

Conducte d’extracció mecànica

Conducte d’extracció mecànica Local d’admissió Cabal extracció Secció del conducte (cm2) Diàmetre del conducte Qve (l/S) S = 2,5·Qve Càlcul(cm) Comercial(mm) Local residus 171,8 429,5 23,38 250 7.4

Ventilació de l’escala

L’escala disposa a cada planta d’una obertura naturals de 1,5 m2, que assegura la ventilació d’aquesta. De manera que no requerim d’un sistema secundari per a garantir la purificació de l’aire 7.5

Ventilació Planta pàrking

Disposem d’un pàrking amb una superfície de 1225,71 m2 i un total de 44 places d’aparcament. Necesitarem dues xarxa de recollida d’aquest aire ja que el nombre del places es major de 15. Per tant:

Tindrem dues xarxes, una amb 7 punts d’extracció i una segona amb 6 punts d’extracció Conducte d’extracció mecànica Xarxa 1 Cabal extracció Secció del conducte (cm2) Qve (l/S) S = 2,5·Qve Tram 1 407,69 1019,23 Tram 2 815,38 2038,46 Tram 3 1223,08 3057,69

Mides del conducte (mm) Mínim admisible Xapa plegada 1000 x 101,9 1000 x 250 1000 x 203,8 1000 x 250 1000 x 305,7 1000 x 350 98

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

Tram 4 1630,77 4076,92 Tram 5 2038,46 5096,15 Tram 6 2446,15 6115,38 Tram 7 2853,84 7134,61 Conducte d’extracció mecànica Xarxa 2 Cabal extracció Secció del conducte (cm2) Qve (l/S) S = 2,5·Qve Tram 1 407,69 1019,23 Tram 2 815,38 2038,46 Tram 3 1223,08 3057,69 Tram 4 1630,77 4076,92 Tram 5 2038,46 5096,15 Tram 6 2446,15 6115,38

1000 x 407,6 1000 x 509,6 1000 x 611,5 1000 x 713,4

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

1000 x 450 1000 x 550 1000 x 650 1000 x 750

Mides del conducte (mm) Mínim admisible Xapa plegada 1000 x 101,9 1000 x 250 1000 x 203,8 1000 x 250 1000 x 305,7 1000 x 350 1000 x 407,6 1000 x 450 1000 x 509,6 1000 x 550 1000 x 611,5 1000 x 650

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

8. INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

100

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

101

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

102

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

103

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

104

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

9 CALEFACCIÓ 9.1 Càlcul de pèrdues en habitage 9.1.1

Recuperador de calor

Degut al volum d’aire per hora que necessita l’habitatge (34,78 l/s) triem un recuperador de calor de la marca comercial Mitsubishi LGH-25X5-E amb les següents característiques: -

Rendiment entàlpic: 69,5%(calor) i 68% (fred) Rendiment sensible: 79% Dimensions: 780 x 735x 273 (h)

Calcularem la càrrega tèrmica de ventilació amb unes condicions de Tint= 22ºC i Text=5ºC

Amb el rendiment del 79% al calor sensible:

Aquesta serà la pèrdua de calor sensible a recuperar per la caldera

Sabent: Humitat aire exterior = 16,5 g/kg aire sec Humitat aire interior = 6,3 g/kg aire sec

105

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Amb el rendiment del 69,5% al calor latent (calor):

Aquesta serà la pèrdua de calor latent a recuperar per la caldera

DORMITORI DOBLE

Caudal: 10 l/s

DORMITORI INDIVIDUAL

Caudal: 5 l/s

SALÓ

Caudal: 14,78 l/s

9.1.2

Pèrdues per transmissió

Rati de BARCELONA : 58 w/m2

106

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

9.1.2.1

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

PLANTA TIPUS

No ens trobem en amb una superfície vidriada superior al 20% La vivenda està orientada a sud No ens trobem en planta àtic

DORMITORI DOBLE

Superfície útil: 15,33 m2

A aquestes pèrdues per transmissió haurem d’afegir-ne les que el recuperador de calor no es capaç de recuperar. Per tant:

Escollirem com a sistema de calefacció un bitubular de la marca Roca model “DUBA” 80-3D. Les seves característiques són: Temperatura d’entrada: 75 C Temperatura de sortida: 65ºC Temperatura ambient: 21ºC Δ E: 10ºC Podem afirmar que el seu salt tèrmic és de 50ºC ja que:

Cada un dels elements que composen el radiador triat tenen una emissió calorífica de 86 Kcal/h per un salt tèrmic de 50ºC. Per tant:

104

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

DORMITORI INDIVIDUAL

Superfície útil: 9,69 m2

A aquestes pèrdues per transmissió haurem d’afegir-ne les que el recuperador de calor no es capaç de recuperar. Per tant:

Pel que fa al nombre d’elements i la mida del radiador:

SALÓ

Superfície útil: 18,34 m2

A aquestes pèrdues per transmissió haurem d’afegir-ne les que el recuperador de calor no es capaç de recuperar. Per tant:

Pel que fa al nombre d’elements i la mida del radiador:

105

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

BANY

Superfície útil: 9,28 m2

Ja que no impulsem aire fred del exterior sinó que l’extraiem, no sumarem les pèrdues del recuperador de calor. L’aire arribarà calent desprès de passar per les estances on s’introdueix del exterior.

Pel que fa al nombre d’elements i la mida del radiador:

CUINA

Superfície útil: 6,20 m2

Pel que fa al nombre d’elements i la mida del radiador:

106

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II 9.1.2.2

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

DIMENSIONAT DELS CONDUCTES

1r Tram (caldera-cuina) ó

Ø 20x22 2n Tram (cuina-saló) ó è

Ø 16x18 3r Tram (saló-dormitori individual)

è Ø 16x18 4rt Tram (dormitori individual -bany)

è Ø 16x18

107

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

5è Tram (bany - dormitori individual)

Ø 13x15 6è Tram (dormitori individual - dormitori doble)

Ø 10x12 El conducte de retorn recull l’aigua en el mateix sentit que en l’anada, per tant el seu dimensionat es el mateix 9.1.2.3

PLANTA 6

Degut a situar-nos en l’última planta del edifici haurem de multiplicar els valors de la taula de ratis per 1,3 ÀTIC: + 30%

DORMITORI DOBLE

Superfície útil: 15,33 m2

A aquestes pèrdues per transmissió haurem d’afegir-ne les que el recuperador de calor no es capaç de recuperar. Per tant:

Escollirem com a sistema de calefacció un bitubular de la marca Roca model “DUBA” 80-3D. Les seves característiques són: Cada un dels elements que composen el radiador triat tenen una emissió calorífica de 86 Kcal/h per un salt tèrmic de 50ºC. Per tant:

108

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

DORMITORI INDIVIDUAL

Superfície útil: 9,69 m2

A aquestes pèrdues per transmissió haurem d’afegir-ne les que el recuperador de calor no es capaç de recuperar. Per tant:

Pel que fa al nombre d’elements i la mida del radiador:

SALÓ

Superfície útil: 18,34 m2

A aquestes pèrdues per transmissió haurem d’afegir-ne les que el recuperador de calor no es capaç de recuperar. Per tant:

Pel que fa al nombre d’elements i la mida del radiador:

109

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

BANY

Superfície útil: 9,28 m2

Pel que fa al nombre d’elements i la mida del radiador:

CUINA

Superfície útil: 6,20 m2

Pel que fa al nombre d’elements i la mida del radiador:

110

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

9.1.2.4

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

DIMENSIONAT DELS CONDUCTES

1r Tram (caldera-cuina) ó

Ø 20x22 2n Tram (cuina-saló) ó è

Ø 20x22 3r Tram (saló-dormitori individual)

Ø 16x18 4rt Tram (dormitori individual -bany)

è Ø 16x18

111

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

5è Tram (bany - dormitori individual)

Ø 16x18 6è Tram (dormitori individual - dormitori doble)

Ø 13x15 El conducte de retorn recull l’aigua en el mateix sentit que en l’anada, per tant el seu dimensionat es el mateix

112

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

10 PROTECCIÓ CONTRA EL LLAMP 10.1 Procediment de verificació Segons la Secció SU 8 del CTE, serà necessària la instal·lació d’un sistema de protecció contra els llamps quan la freqüència esperada d’impactes (Ne) no sigui major al Risc admissible (Na). 10.2 Elements que componen la instal·lació Segons el SU8 del CTE, els sistemes de protecció contra el llamp han de constar de sistema extern, sistema intern i una xarxa de terra. -

Sistema extern: dispositiu captador i per dispositius derivats o conjunts de baixada. Els dispositius captadors: puntes Franklin, para-raigs de purga. Les derivacions conduiran les corrents de descàrrega atmosfèrica des del dispositiu captador fins la presa de terra, sense escalfament ni elevacions potencials perilloses. Sistema intern: dispositiu que redueix els efectes elèctrics i magnètics del corrent de descàrrega atmosfèrica dins de l’espai a protegir. S’ha de realitzar la unió equipotencial dels elements conductors dels circuits elèctrics i de telecomunicacions dels espais a protegir. (en cas de canalització exterior de gas, distància mínima de seguretat = 5m) Red de terra: serà la adequada per dispersar la corrent de descàrrega al terreny.

113

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

10.3 Freqüència esperada de impactes Ne = Ng · Ae · C1 x 10-6 Ng = Densitat d’impactes sobre el terreny (Nº d’impactes/any, km2), segons la figura 1.1 (DB-SU) Ae= Superfície de captura equivalent de l’edifici aïllat en m2. És l’àrea delimitada per una línia traçada a una distància de 3H de cada un dels punts del perímetre de l’edifici. H és la altura de l’edifici en el punt del perímetre considerat. C1= Coeficient segons taula 1.1 (DB-SU) Ng = 4 impactes/any km2 (Barcelona) Ae = 29600 m²

C1= 0,5 Ne = 4 · 29600 · 0,5 · 10-6 = 59,2 x 10-3

10.4 Risc admissible Na = C2 C3 C4 C5

x 10 -3 coeficient en funció del tipus de construcció, conforme a la taula 1.2 coeficient en funció del contingut de l’edifici, conforme a la taula 1.3 Coeficient en funció de l’ús específic de l’edifici, conforme a la taula 1.4 coeficient en funció de la necessitat, conforme a la taula 1.5

114

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

C2 = 1 C3 = 1 C4 = 1 C5 = 1 Na =

x 10 -3 = 5,5 x 10 -3 impactes/any < 55 x 10-3 impactes/any

Per tant, necessitem protecció contra els llamps. 10.5 Tipus d’instal·lació exigida Eficiencia mínima (E): E=1E=1–

= 0,91

Nivell de protecció (segons taula 2.1 de Components d’instal·lació) = 3

115

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

10.5.1 Sistema extern El sistema empreat serà un para-raigs amb dispositiu de purga. El volum protegit serà:

El volum protegit per cada punta es defineix de la següent forma: A, sota el pla horitzontal situat 5m per sota de la punta, el volum protegit és el d’una esfera on el seu centre es situa en la vertical de la punta a una distància D i defineix el seu radi: R = D + ΔL, sent r el radi de l’esfera, D la distancia de la taula B.4 i el seu increment serà considerat 0m per qüestions de seguretat.

R = D = 45m Esquema en el cas del nostre edifici:

116

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Per sobre d’aquest pla, el volum protegit és el d’un con definit per la punta de captació i el cercle d’intersecció entre aquest pla i l’esfera. 10.5.2

Derivadors o conductors de baixada

Els derivadors conduiran la corrent de descàrrega atmosfèrica des del dispositiu captador a la presa de terra, sense escalfaments ni elevacions de potencial perillosos, pel que s’ha de preveure: Almenys un conductor de baixada per cada punta Franklin o parallamps amb dispositiu de purga, i un mínim de dos quan la projecció horitzontal del conductor sigui superior a la seva projecció vertical o quan l’altura de l’estructura que es protegeix sigui major de 28 m. S’ha de preveure que, la longitud de la trajectòria per tal que sigui el més reduïda possible, així com les connexions equipotencials entre les derivacions a nivell de terra i cada 20 metres. Tot element de la instal·lació discorrerà per on no representi risc d’electrocució o estarà protegit adequadament. En el nostre cas, l’altura total de l’edifici, mesurada des del carener de la coberta, és de 30,75 m. Per tant, necessitarem dos conductors de baixada de 50 mm2. La projecció horitzontal serà pràcticament zero, ja que col·loquem el parallamps pròxim a la situació de façana per on baixaran els conductes.

10.5.3

Sistema intern

Aquest sistema compren els dispositius que redueixen els efectes elèctrics i magnètics de la corrent de descàrrega atmosfèrica dins de l’espai a protegir. S’haurà d’unir l’estructura metàl·lica de l’edifici, la instal·lació metàl·lica, els elements conductors externs, els circuïts elèctrics i de telecomunicacions de l’espai a protegir i el sistema extern de protecció si n’hi hagués, amb conductors de equipotencial o protectors de sobretensions a la xarxa de terra. Quan no es pugui realitzar la unió equipotencial d’algun element conductor, els conductors de baixada es disposaran a una distància de seguretat respecte aquest element superior. La distància de seguretat serà: Ds = 0,1 x L on: L distància vertical des del punt en que es considera la proximitat fins la presa de terra massa metàl·lica o la unió equipotencial més propera.

En el cas de canalitzacions exteriors de gas, la distància de seguretat serà de 5 m com a mínim. 10.5.4

Xarxa de terra

La xarxa de terra serà l’adequada per dispersar en el terreny la corrent de les descàrregues atmosfèriques. La connexió amb el sistema de terra es realitzarà mitjançant tres javelines de 1,5 metres de longitud enterrades formant un triangle equilàter, i connectades a la xarxa de conductor mitjançant un pont de comprovació, dins d’una arqueta de registre.

117

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

11. RECOLLIDA I EVACUACIÓ RESIDUS Superficie de l’espai de reserva La superfície útil del magatzem la calcularem a partir de la fórmula: SR = P ・ Σ (Ff ・ Mf)

P número de persones en funció de les habitacions M factor de majoració per tenir en compte que tots els usuaris no separen els residus Segons el CTE els habitatges amb 3 habitacions hi viuen 4 persones, per tant, en el conjunt del edifici hi habiten 96 persones. Mf = factor de majoració igual a 4 per l’apartat de “varios” i 1 per la resta SR = 96 x (0,039x1+0,06x1+0,005x1+0,012x1+0,038x4) = 96 x 0,268 = 25,73 m2 Volum generat per cada secció Per a determinar l’espai d’acumulació de residus cal que tinguem en compte quants contenidors de cada tipus necessitem i quin és el volum que hem de poder emmagatzemar.

P número de persones en funció de les habitacions T període de recollida de la fracció G Volum de residus generats per una persona i dia de la fracció. M factor de majoració per tenir en compte que tots els usuaris no separen els residus

Dimensionat CTE HS-5 Tf (dies) Paper 7 Envasos i llaunes 2 Matèria orgànica 1 Vidre 7 rebuig 2

Gr(dm3/hab) 1,55 8,40 1,50 0,48 1,50

Mf 1 1 1 1 4

Volum de paper = 0,8 x 96 x (7x1,55x1) = 833,28 l  utilitzarem 3 de 330 l. Volum d’envasos i llaunes = 0,8 x 96 x (2x8,4 x1) = 1290,24 l  utilitzarem 4 de 330 l. Volum de matèria orgànica = 0,8 x 96 x (1x1,5 x1) = 115,2 l  utilitzarem 1 de 120 l Volum de vidre = 0,8 x 96 x (7x0,48x1) = 258,05 utilitzarem 1 de 330 l Volum de rebuig = 0,8 x 96 x (2x1,5x1) = 230 l  utilitzarem 1 de 240 l TOTAL: 8 (330 l)+ 1 (240 l) + 1 (120 l)

118

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

Superfícies útil magatzem La superfície útil del magatzem la calcularem a partir de la fórmula: Smin = 0.8 × P × Σ ( Tf × Gf × Cf × Mf ) ≥ 3m2 P número de persones en funció de les habitacions T període de recollida de la fracció G Volum de residus generats per una persona i dia de la fracció. M factor de majoració per tenir en compte que tots els usuaris no separen els residus C factor de contenidor que depèn de la seva capacitat Per contenidors de 120 l 0,005 m2/l Per contenidors de 240 l 0,0042 m2/l Per contenidors de 360 l 0,0036 m2/l Smin = 0,8 x 96 x ((7 x 1,55 x 0,0036 · 1) + (2 · 8,4 · 0,0036 · 1) + (2 · 1,5 · 0,005 · 1) + (7 · 0,48 · 0,0036 · 1) + (2 · 1,5 · 0,0042 · 4)) · 0,8 · 51 = 76,8 x (0,039+0,06+0,015+0,012+0,05) = 13,52 m2

119

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

12 NORMATIVA D’INCENDIS, PÀRQUING 12.1 TRETS CARACTERÍSTICS NORMATIVA D’INCENDIS: 12.1.1 EXIGÈNCIES MÍNIMES: 1. Caldrà un extintor a l’exterior del local, o a la zona propera a la porta d’accés, el qual podrà servir simultàniament a varis locals o zones. En l’interior del local o de la zona s’instal·laran a més extintors necessaris, perquè el recorregut real fins un d’ells sigui no més gran de 15 m en locals i zones de risc mig i de 10 m en locals o zones de risc alt. 2. El sistema d’alarma transmetre senyals visuals a més d’acústiques, en l’interior de les vivendes també seran accessibles per a persones amb discapacitat auditiva. 3. Caldran detectors d’incendis cada plaça o cada 20 m2 4. El recorregut de BIE a la sortida és com a màxim a 5 m 5. El recorregut de BIE a l’evacuació és com a màxim de 25 m 6. El recorregut de l’ evacuació a la sortida es com a màxim de 35 m 12.1.2 ELEMENTS ANTI INCENDIS: Sirenes: -Sirenes exterior: acústiques i lumíniques, situades en llocs visibles, nivell soroll de 65dB, el màxim és de 120 dB a un metre de la sirena. -Sirenes interiors: mínimes 2 en cada edifici, i 1 a cada sector, calen missatges curts, clars i inequívocs Polsadors: Sistemes de detecció i alarma, situats prop de les sortides a menys de 25 m de qualsevol origen d’evacuació. Ha de tenir font pròpia d’alimentació. Extintors: Pensats per la utilització de l’usuari i dels equips d’extinció - Tipologies: de pols polivalent i de C02 - Criteri de col·locació: fàcilment visibles, proper a les evacuacions i a 1,7 metres d’alçada - Es col·loquen cada 15 m des de qualsevol origen d’evacuació.

120

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014

GRUP 42_Santiago Velasco

ALBERTO GONZÁLEZ RAÜL VÁSQUEZ

12.1.3 LLUMS D’EMERGÈNCIA: Segons la normativa del CTE DB SU 4 “Seguretat d’utilització enfront del risc d’il·luminació inadequada REBT 02 Reglamento electrotécnico de Baja tensión ITC BT 28 Tenim la ubicació: - Aparcaments tancats o coberts de Sc > 100m2 inclòs els passadissos i les escales que condueixin fins l’exterior o fins a les zones generals de l’edifici. Les llums s’ha de col·locar als següents punts: - A cada porta de sortida (portes existents en els recorreguts d’evacuació, a les escales en cada tram d’escala...) - per destacar els equips de seguretat i l’existència d’algun perill potencial. - En qualsevol canvi de nivell - En els canvis de direcció i en les interseccions de passadissos - En les senyals de seguretat - Les zones on s’ubiquin els quadres de distribució o d’accionament de la instal·lació de l’enllumenat de les zones anteriorment esmentades - Cal indicar amb una senyal de SIN SORTIDA, en recorreguts on hi hagin portes que puguin induir a l’error, que puguin semblar de sortida i no ho siguin. Alçada de col·locació: ≥ 2m per sobre el nivell del terra Implantació ficha.

121

D'HABITATGES PLURIFAMILIARS A BARCELONA

16 de MAIG del 2014 CONDICIONAMENTS I SERVEIS II GRUP 42_Santiago Velasco _ 2013-2014

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

2 2,6

R0,6

2,6

R0,6

R0 ,6

R0,6

R0,9

,6 R0

R0,6

R0,6 1,7

R0,6

R0,9

R0,6

1,7

R0,6

R0 ,6

R0,6

R0,75

R0,6

2,6

2 2,6

2,6

,6 R0

R0,6

R0 ,6

R0,6

R0,6 R0,6

R0,9

,6 R0 PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 ; 1/50 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

ACCESIBILTAT I HABITABILITAT

DATA:

16/05/2014

R0,9

R0,6

R0,9

, R0

R0,6

R0,75

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

R0,9

R0,6

R0,9

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

ACCESIBILITAT I HABITABILITAT

DATA:

16/05/2014

R0,6

R0,75

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

ACCESIBILITAT I HABITABILITAT

DATA:

16/05/2014

CONTRAPESO

AMORTIGUADORES

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 ; 1/50 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

ASCENSOR

DATA:

16/05/2014

V vula antiretorn Clau de pas Clau de pas amb arqueta V vula de tres vies

Montant a.f.s Montant a.c.s

Punt de consum V vula de buidat

Clau general de la companyia Bomba

Comptadors Acumulador Escalfador Placa solar

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 ; 1/50 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT D'AIGUA

DATA:

16/05/2014

bomba

60x75x70

12 Comptadors en 3 platines 5 ,5 R0

18 Comptadors en 3 platines

V vula antiretorn Clau de pas Clau de pas amb arqueta V vula de tres vies

Montant a.f.s Montant a.c.s

Punt de consum V vula de buidat

Clau general de la companyia Bomba

Comptadors Acumulador Escalfador Placa solar

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT D'AIGUA

DATA:

16/05/2014

escomesa

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

clau de tall

PROFESSOR RESPONSABLE:

clau de prova filtre clau de tall general

clau d'escomesa

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT D'AIGUA

DATA:

16/05/2014

12 Comptadors 18 Comptadors en 3 platines en 3 platines

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/20 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT D'AIGUA

DATA:

16/05/2014

BP1

Baixant pluvial

Baixant fecal

Arqueta de pas

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ALUMNES:

ESCALA :

1/125 ; 1/50 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

DATA:

16/05/2014

3,5%

1,6%

5,2%

1,5% C1

3,5%

1,5%

3,5%

2,0%

1,5% C3

BP1

1,6%

5,2%

1,5%

3,5%

2,0%

BP1

Baixant pluvial Baixant fecal

Arqueta de pas

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ALUMNES:

ESCALA :

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

DATA:

16/05/2014

Baixant pluvial Baixant fecal

Arqueta de pas

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ALUMNES:

ESCALA :

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

DATA:

16/05/2014

Baixant pluvial Baixant fecal

Arqueta de pas

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ALUMNES:

ESCALA :

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

DATA:

16/05/2014

CLAU GENERAL DE LA COMPANYIA CLAU DE PAS PUNT DE CONSUM COMPTADOR CALDERA

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 ; 1/50 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT DE GAS

DATA:

16/05/2014

1x0.8x1m

regulador

escomesa

clau d'escomesa

CLAU GENERAL DE LA COMPANYIA CLAU DE PAS PUNT DE CONSUM COMPTADOR CALDERA

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT DE GAS

DATA:

16/05/2014

caldera mixta

CLAU GENERAL DE LA COMPANYIA CLAU DE PAS PUNT DE CONSUM COMPTADOR CALDERA

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT DE GAS

DATA:

16/05/2014

1x0.8x1m

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/20 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT DE GAS

DATA:

16/05/2014

3-C2 9-C1

3-C1

2-C8

3-C1

12-C2

9-C2

12-C1

11-C1

9-C1

20-C2

5-C1

4C2

2-C5

15-C1

1-C1 C1

18-C2 14-C1

5-C1

2-C5

5-C2

1-C5

5-C1

1-C4

1-C3

6-C2

1-C1

5-C1

14-C1

1-C1

2-C4

19-C2

12-C1 sc

1-C1

12-C1 sc

5-C1

6-C2

1-C3

1-C4

11-C1 sc

12-C1 sc

15-C1

1-C9

5-C1

2-C5

5-C2

1-C5

4-C1

2-C1

15-C1

12-C1 sc

8-C1

12-C1 sc

7-C1 8-C2

10-C1

1-C1 C1

14-C1

14-C1 18-C2

17-C2

1-C1

14-C1

17-C2

18-C2 14-C1

5-C1

2-C5

5-C2

5-C1

1-C5

2-C1

4C2

4-C1

2-C1

1-C9 1-C8

4-C1

1-C1

4-C1

14-C1

13-C1

14-C1

1-C1

2-C1

4-C1

4-C1 5-C1

1-C4

1-C3

6-C2

1-C1

5-C1

2-C4

19-C2

2-C4

19-C2

1-C1

12-C1 sc

5-C1

6-C2

1-C3

1-C4

5-C1 4-C1

12-C1 sc

11-C1

10-C1 10-C2

11-C2

1-C2

15-C1

22-C1 sc

12-C1 sc

9-C1

7-C2 8-C1

15-C1

1-C8

11-C1 sc 12-C1 sc

12-C1 sc 11-C1 sc

5-C1 4-C1

3-C1

15-C1

11-C1 sc

21-C1 sc

12-C1 sc

15-C1

6-C2 2-C1

2-C1 11-C1 sc

3-C1

21-C2 15-C1

2-C1

4-C1

3-C1

3-C1 20-C2

11-C1

13-C1 13-C1

3-C1

11-C1 16-C2

15-C1

2-C1

1-C9

3-C1

3-C2

7-C1

12-C1

11-C1 16-C2

13-C1

19-C2

11-C1

2-C8

9-C1

2-C2

1-C2

11-C1 sc

4-C1 5-C1

12-C1

15-C1

4C2 2-C1

2-C9

14-C1

12-C1 14-C2

15-C1 3-C1 2-C2

4C2

4-C1

9-C2

2-C8

12-C1

11-C1

11-C1 sc

14-C1

11-C1 sc

2-C2

12-C1 13-C2

6-C1

12-C1

11-C1

6-C1

15-C2 A.C

2-C9 3-C1

9-C2

2-C9

12-C2

2-C9

2-C8

3-C1

2-C8

15-C2

9-C1

7-C1

A.C

6-C1 3-C1

A.C

3-C1

11-C1

6-C1

1-C1

11-C1 sc

3-C1

1-C8

4-C1

12-C2

A.C

14-C1

17-C2

7-C1

2-C9

3-C1

6-C1 3-C1

15-C2

14-C2

20-C2

3-C1

6-C1

11-C1

A.C

17-C2

13-C1

4-C1

9-C1 7-C1

3-C1

2-C1

1-C8

2-C1

2-C9 2-C8

11-C1 sc

1-C2

15-C1

8-C1 7-C2

8-C2

11-C2

9-C1

12-C2

3-C1

3-C2

A.C

14-C1

14-C1 18-C2

15-C2

9-C2

8-C1

7-C1

9-C1 10-C2 10-C1

11-C1

6-C2 15-C1

1-C1 C1

12-C1

6-C2

15-C1

5-C2

1-C5

4-C1

12-C1 13-C2

12-C1

9-C1

7-C1

15-C1 21-C2

2-C1

6-C1 3-C1

23-C1 sc

2-C1

2-C1 1-C9

15-C1

3-C1

10-C1

11-C1

12-C1 13-C2

11-C1

E 3-C1

11-C1 sc 15-C1

11-C1

10-C1 10-C2

11-C2

13-C1 sc

15-C1

6-C2

24-C1 sc

3-C1

15-C1

10-C1

9-C1 8-C2

6-C1

21-C2 15-C1

11-C1

2-C2 1-C2

26-C1 sc

3-C1

16-C2

15-C1

3-C1

11-C1 16-C2

11-C1

3-C1

2-C8

13-C1 sc

3-C2

7-C1

12-C1

11-C1

11-C1 20-C2

15-C1 21-C2 3-C1

13-C1 sc

3-C1 12-C1 14-C2

11-C1 sc

3-C1

2-C9

2-C8

12-C1 14-C2

7-C1

2-C1

3-C1

7-C1

2-C9

A.C

2-C9

6-C1

13-C1 sc

6-C1

6-C1 3-C1

15-C2 9-C1

12-C2

2-C8

3-C1

15-C2

9-C2

13-C1 sc

6-C1

9-C1

7-C1

7-C1 7-C2 8-C1

25-C1 sc 6-C1

6-C1

2-C9

8-C1

8-C1 7-C2

8-C2

11-C1

A.C

6-C1 3-C1

11-C2

11-C1

8-C1

7-C1

9-C1 10-C2 10-C1

A.C

12-C1

A.C

12-C1 13-C2

12-C1

6-C1 3-C1

10-C1

11-C1

12-C1 13-C2

A.C

11-C1

10-C1 10-C2

11-C2

10-C1

9-C1 8-C2

7-C1 7-C2 8-C1

6-C1

A.C

8-C1

6-C1

2-C8

12-C1

3-C2

14-C2

9-C1

3-C1 2-C1

7-C1

12-C1

11-C1

11-C1 15-C1 21-C2 3-C1

16-C2

20-C2

16-C2

11-C1

3-C1 15-C1

3-C1

15-C1

2-C2 6-C2 1-C2

15-C1

2-C1

5-C1

4C2 A.C

1-C9

15-C1

15-C1 5-C1

2-C1

2-C5

5-C2

1-C5

4-C1

1-C1

14-C1

14-C1 18-C2

17-C2

1-C8 13-C1

2-C1

4-C1

1-C1

4-C1

14-C1

POLSADOR TIMBRE

13-C1

TIMBRE INTERRUPTOR SENCILL 10A 4-C1 5-C1

1-C4

1-C3

6-C2

1-C1

5-C1

2-C4

19-C2

INTERRUPTOR COMMUTAT 10A CREUAMENT 10A C1

PUNT DE LLUM AL SOSTRE

12-C1 sc

APLIC 12-C1 sc

12-C1sc

12-C1 sc

PRESA DE CORRENT 16A

12-C1 sc

FLUORESCENCIA 2x36 POLSADOR TEMPORITZADOR E

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 ; 1/50 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT D'ELECTRICITAT

DATA:

16/05/2014

E 27-C1 sc 18-C1 sc

18-C1 sc

14-C1 sc 18-C1 sc

27-C1 sc

18-C1 sc

26-C1 sc

E 31-C1 sc

13-C1 sc

17-C1 sc

14-C1 sc 32-C1 sc

16-C1 sc

29-C1 sc

28-C1 sc

E 17-C1 sc

13-C1 sc

15-C1 sc

13-C1 sc 16-C1 sc

15-C1 sc

E 30-C1 sc

4-C1 sc

10-C1 sc

15-C1 sc

6-C1 sc

IGM

16-C1 sc

10-C1 sc

6-C1 sc

, R0

6-C1 sc

4-C1 sc

13-C1 sc 14-C1 sc

10-C1 sc

IGM

10-C1 sc

17-C1 sc

E 4-C1 sc

4-C1 sc

7-C1 sc

8-C1 sc

4-C1 sc

18-C1 sc

8-C1 sc

7-C1 sc

4-C1 sc

19-C1 sc

11-C1 sc 5-C1 sc

5-C1 sc

4-C1 sc 4-C1 sc

4-C1 sc

9-C1 sc

4-C1 sc

9-C1 sc

12-C1 sc

5-C1 sc 20-C1 sc 4-C1 sc

E CGP

CGP

POLSADOR TIMBRE TIMBRE INTERRUPTOR SENCILL 10A INTERRUPTOR COMMUTAT 10A CREUAMENT 10A PUNT DE LLUM AL SOSTRE APLIC PRESA DE CORRENT 16A FLUORESCENCIA 2x36 POLSADOR TEMPORITZADOR E

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT D'ELECTRICITAT

DATA:

16/05/2014

E 9-C1 sc (emergencies)

3-C1 sc

3-C1 sc 3-C1 sc

10-C1 sc (emergencies)

3-C1 sc

E 2-C1 sc

2-C1 sc

8-C1 sc

2-C1 sc

1-C1 sc 2-C1 sc

1-C1 sc

E 3-C1 sc

1-C1 sc

E 7-C1 sc

1-C1 sc

4-C1 sc

1-C1 sc

2-C1 sc

5-C1 sc

1-C1 sc

6-C1 sc

E 1-C1 sc

1-C1 sc

POLSADOR TIMBRE TIMBRE INTERRUPTOR SENCILL 10A INTERRUPTOR COMMUTAT 10A CREUAMENT 10A PUNT DE LLUM AL SOSTRE APLIC PRESA DE CORRENT 16A FLUORESCENCIA 2x36 POLSADOR TEMPORITZADOR E

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT D'ELECTRICITAT

DATA:

16/05/2014

CPM

CONTRAPESO

CPM

CGP 250 A

AMORTIGUADORES

POLSADOR TIMBRE TIMBRE INTERRUPTOR SENCILL 10A INTERRUPTOR COMMUTAT 10A CREUAMENT 10A PUNT DE LLUM AL SOSTRE APLIC PRESA DE CORRENT 16A FLUORESCENCIA 2x36 POLSADOR TEMPORITZADOR E

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT D'ELECTRICITAT

DATA:

16/05/2014

IGM

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/20 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

SUMINISTRAMENT D'ELECTRICITAT

DATA:

16/05/2014

UPC

Ø 250

ETSAB

Ø 125/ 150

Ø 250

Ø 200/ 350

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

Ø 200/ 300

Ø 125/ 150

2013-2014.2Q_T

Ø 250

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

PROJECTE :

Ø 200/ 300

Ø 250

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

1x0.65 m

1x0.75 m

Ø 125/ 150

PLÀNOL :

Ø 200/ 350

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

Ø 250

VENTIL·LACIÓ

Ø 200/ 300

16/05/2014

DATA:

1/125 ; 1/50

ESCALA :

Ø 250

22 PLÀNOL:

Itercambiador

Campana cuina

Conducte ventilació

Conducte caldera

Caldera

Orifici d'extracció

Ø 125/ 150

UPC

Ø 250

ETSAB

Ø 125/ 150

Ø 350

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

Ø 300

Ø 125/ 150

2013-2014.2Q_T

Ø 250

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

ESTACIÓ TRANSFORMADORA

PROJECTE :

Ø 250

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

1x0.65 m

1x0.75 m

1x0.65 m

1x0.75 m

Ø 125/ 150 Ø 350

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

Ø 250

PLÀNOL :

VENTIL·LACIÓ

Ø 300

Ø 125/ 150

Itercambiador

23 PLÀNOL:

Campana cuina

Conducte ventilació

Conducte caldera

Caldera

Orifici d'extracció

16/05/2014

DATA:

1/125

ESCALA :

Ø 250

UPC

ETSAB

1 x 0,25 m

1 x 0,45 m

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

1 x 0,35 m

2013-2014.2Q_T

1 x 0,55 m

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

1 x 0,65 m

PROJECTE :

5 ,5 R0

1 x 0,75 m

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

1x0.65 m

1x0.75 m 1 x 0,55 m

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

1 x 0,65 m

PLÀNOL :

1 x 0,45 m

VENTIL·LACIÓ

1 x 0,35 m

16/05/2014

DATA:

1/125

ESCALA :

PLÀNOL:

Itercambiador

Campana cuina

Conducte ventilació

Conducte caldera

Caldera

Orifici d'extracció

1 x 0,25 m

UPC

caldera mixta

2013-2014.2Q_T

caldera mixta

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

caldera mixta

ETSAB

caldera mixta

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

caldera mixta

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

caldera mixta

PLÀNOL :

VENTIL·LACIÓ

16/05/2014

DATA:

1/125

ESCALA :

caldera mixta

PLÀNOL:

Itercambiador

Campana cuina

Conducte ventilació

Conducte caldera

Caldera

Orifici d'extracció

UPC

ETSAB

canalització interior usuari

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

canalització interior usuari

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

registre secundari o de planta

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

canalització interior usuari

PLÀNOL :

INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIÓ

16/05/2014

DATA:

1/125 ; 1/50

ESCALA :

REGISTRES D'ACABAMENT DE XARXA (RTR)

PRESA DE CORRENT 16A

PRESA DE RESERVA

REGISTRE DE SERVEIS BANDA AMPLA: INTERNET, TLCA, LMDS, SAFI

REGISTRE DE PRESA DE TELEVISIÓ TERRESTRE SATÈL·LIT, RTV, RTVSAT

REGISTRE DE PRESA DE TELEFONIA BASICA I RED DE SERVEIS INTEGRATS TB, RDSI

canalització interior usuari

PLÀNOL:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROJECTE :

connectats a la presa de terra per un cable de secció 25mm2

equips de captació

360(h)x360x120mm

armari de registre d'enllaç

PROFESSOR RESPONSABLE:

ESTACIÓ TRANSFORMADORA

RITS

ventilació exterior 2renovacions/hora del volum RITS

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

RITI

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

PLÀNOL :

INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

16/05/2014

DATA:

1/125

ESCALA :

REGISTRES D'ACABAMENT DE XARXA (RTR)

PRESA DE CORRENT 16A

PRESA DE RESERVA

REGISTRE DE SERVEIS BANDA AMPLA: INTERNET, TLCA, LMDS, SAFI

REGISTRE DE PRESA DE TELEVISIÓ TERRESTRE SATÈL·LIT, RTV, RTVSAT

REGISTRE DE PRESA DE TELEFONIA BASICA I RED DE SERVEIS INTEGRATS TB, RDSI

PLÀNOL:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

600x600x800mm armari de registre d'enllaç

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

450(h)x450x120mm

canalització d'enllaç

PLÀNOL :

INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

16/05/2014

DATA:

1/125

ESCALA :

REGISTRES D'ACABAMENT DE XARXA (RTR)

PRESA DE CORRENT 16A

PRESA DE RESERVA

REGISTRE DE SERVEIS BANDA AMPLA: INTERNET, TLCA, LMDS, SAFI

REGISTRE DE PRESA DE TELEVISIÓ TERRESTRE SATÈL·LIT, RTV, RTVSAT

REGISTRE DE PRESA DE TELEFONIA BASICA I RED DE SERVEIS INTEGRATS TB, RDSI

PLÀNOL:

UPC

ETSAB

RTR

2013-2014.2Q_T

RTR

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

RTR

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

RITS RITM

recinte superior de telecomunicacions

2000(h)x1500x500mm

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

registre secundari o de planta

500(h)x700x300mm

registre secundari o de planta

450(h)x450x120mm

armari de registre d'enllaç

2000(h)x1500x500mm

recinte inferior de telecomunicacions

500(h)x700x300mm

RITI RITM

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

RTR

PLÀNOL :

INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

16/05/2014

DATA:

1/125

ESCALA :

REGISTRES D'ACABAMENT DE XARXA (RTR)

PRESA DE CORRENT 16A

PRESA DE RESERVA

REGISTRE DE SERVEIS BANDA AMPLA: INTERNET, TLCA, LMDS, SAFI

REGISTRE DE PRESA DE TELEVISIÓ TERRESTRE SATÈL·LIT, RTV, RTVSAT

REGISTRE DE PRESA DE TELEFONIA BASICA I RED DE SERVEIS INTEGRATS TB, RDSI

RTR

PLÀNOL:

UPC

tram 2: Ø20 X 22 mm

tram 4: Ø16 X 18 mm

ETSAB

tram 1: Ø20 X 22 mm

tram 3: Ø16 X 18 mm

tram 6: Ø13 X 15 mm

tram 4: Ø16 X 18 mm

tram 1: Ø20 X 22 mm

tram 3: Ø16 X 18 mm

tram 2: Ø20 X 22 mm

tram 6: Ø13 X 15 mm

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

tram 5: Ø16 X 18 mm

tram 6: Ø13 X 15 mm

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

tram 5: Ø16 X 18 mm

tram 2: Ø20 X 22 mm

tram 3: Ø16 X 18 mm

tram 1: Ø20 X 22 mm

tram 4: Ø16 X 18 mm

2013-2014.2Q_T

tram 5: Ø16 X 18 mm

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

tram 2: Ø20 X 22 mm

tram 4: Ø16 X 18 mm

tram 5: Ø16 X 18 mm

tram 6: Ø13 X 15 mm

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

tram 1: Ø20 X 22 mm

tram 3: Ø16 X 18 mm

PLÀNOL :

CALEFACCIÓ

tram 6: Ø13 X 15 mm

tram 5: Ø16 X 18 mm

16/05/2014

DATA:

1/125 ; 1/50

ESCALA :

CALDERA

RADIADOR

PLÀNOL:

tram 2: Ø20 X 22 mm

tram 3: Ø16 X 18 mm

tram 1: Ø20 X 22 mm

tram 4: Ø16 X 18 mm

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

PROTECCIÓ CONTRA EL LLAMP

PLÀNOL :

16/05/2014

DATA:

1/500

ESCALA :

PLÀNOL:

UPC

ETSAB

9,3

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

PROTECCIÓ CONTRA EL LLAMP

PLÀNOL :

9,3

16/05/2014

DATA:

1/500

ESCALA :

PLÀNOL:

330 l

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

330 l

ETSAB

330 l

UPC

330 l

330 l 240 l

2013-2014.2Q_T

330 l

ESTACIÓ TRANSFORMADORA

330 l

330 l 330 l

120 l

330 l

330 l 240 l 120 l

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

330 l

ESTACIÓ TRANSFORMADORA

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

PLÀNOL :

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO RECOLLIDA I EVAQUACIÓ DE RISIDUS VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

16/05/2014

DATA:

1/125 ; 1/50

ESCALA :

CONTENIDOR ORGÀNIC

CONTENIDOR DE REBUIG

CONTENIDOR DE VIDRE

CONTENIDOR DE PLÀSTIC

CONTENIDOR DE PAPAER

PLÀNOL:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

24,12

2013-2014.2Q_T

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

ESTACIÓ TRANSFORMADORA

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

24,12

PLÀNOL :

NORMATIVA PER INCENDIS

16/05/2014

DATA:

1/125

ESCALA :

SIRENA

PLÀNOL:

PULSADOR DE BOMBERS

EXTINTOR DE CO2

EXTINTOR D'EFICACIA 21B

BOCA D'INCENDIS EQUIPADA

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

24,54

2013-2014.2Q_T

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

24,54

PLÀNOL :

NORMATIVA PER INCENDIS

16/05/2014

DATA:

1/125

ESCALA :

SIRENA

PLÀNOL:

PULSADOR DE BOMBERS

EXTINTOR DE CO2

EXTINTOR D'EFICACIA 21B

BOCA D'INCENDIS EQUIPADA

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

SANTIAGO VELASCO

PROFESSOR DE PRACTIQUES:

GERMÁN ALVIRA

PROFESSOR RESPONSABLE:

PROJECTE :

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

DE MIGUEL GONZÁLEZ, ALBERTO VÁSQUEZ IÑIGUEZ, RAÜL

ALUMNES:

PLÀNOL :

REFRIGERACIÓ

16/05/2014

DATA:

1/125 ; 1/50

ESCALA :

UNITAT INTERIOR

UNITAT EXTERIOR

PLÀNOL:

3-C2 9-C1

3-C1

2-C8

3-C1

12-C2

12-C1

11-C1

9-C1

20-C2

15-C1

interior usuari

15-C1

5-C1

4C2

5-C1

2-C5

1-C1

17-C2

18-C2 14-C1

5-C1

2-C5

5-C2

1-C5

5-C1

1-C8

1-C1

4-C1

14-C1

1-C1

1-C4

1-C3

6-C2

1-C1

5-C1

2-C4

19-C2

2-C4

12-C1 sc

19-C2

12-C1 sc

5-C1

2-C5

5-C2

1-C5

4-C1

15-C1

5-C1

6-C2

1-C3

1-C4

11-C1 sc

15-C1

11-C1 sc 12-C1 sc

10-C1

9-C1

1-C1 C1

14-C1

14-C1 18-C2

1-C1

4-C1

1-C4

1-C3

6-C2

14-C1

1-C1

5-C1

12-C1 sc

1-C2

15-C1

17-C2

1-C1

14-C1

17-C2

18-C2 14-C1

5-C1

2-C5

5-C2

1-C5

5-C1

2-C1

4C2

4-C1

2-C1

1-C9

13-C1

14-C1

13-C1

14-C1

1-C1

2-C1

4-C1

2-C4

19-C2

12-C1 sc

2-C4

19-C2

1-C1

12-C1 sc

24,12

5-C1

12-C1 sc

1-C3

1-C4

5-C1 4-C1

B7 12-C1 sc

6-C2

B8 12-C1 sc

12-C1 sc

11-C1

10-C1 10-C2

11-C2

4-C1

4-C1 5-C1

22-C1 sc

12-C1 sc

2-C2 15-C1

11-C1 sc

21-C1 sc

12-C1 sc

7-C1 8-C2

11-C1 sc

12-C1 sc 11-C1 sc

5-C1 4-C1

12-C1 sc

7-C2 8-C1

11-C1 sc

3-C1

15-C1

interior usuari

1-C8

2-C1

12-C1 sc

8-C1

1-C1

12-C1 sc

24,12B3

B1 12-C1 sc

15-C1

6-C2

1-C8

2-C1

4-C1

3-C1

21-C2 15-C1

15-C1

6-C2

13-C1 13-C1

3-C1

3-C1 20-C2

11-C1

2-C1 5-C1

2-C1

3-C1

11-C1 16-C2

2-C1

1-C9

3-C1

3-C2

7-C1

12-C1

11-C1

2-C8

9-C1

15-C1

interior usuari

15-C1

2-C1

11-C1 sc

4-C1 5-C1

11-C1 16-C2

13-C1

14-C1

2-C9

4-C1

12-C1

15-C1

1-C2

1-C9

12-C1 14-C2

15-C1 3-C1 2-C2

4C2 2-C1

9-C2

2-C8

12-C1

11-C1

11-C1 sc

2-C1

11-C1 sc

2-C2

4C2

BP1 13-C1

11-C1 sc

3-C1

2-C1

4-C1

12-C2

11-C1

12-C1 13-C2

6-C1

12-C1

11-C1

6-C1

15-C2 A.C

2-C9 3-C1

9-C2

2-C9

12-C2

2-C9

2-C8

3-C1

2-C8

15-C2

9-C1

7-C1

A.C

6-C1 3-C1

A.C

3-C1

11-C1

6-C1

1-C8

1-C1

14-C1

17-C2

7-C1

2-C9

3-C1

6-C1 3-C1

15-C2

14-C2

20-C2

3-C1

6-C1

A.C

14-C1

14-C1 18-C2

2-C8

9-C1 7-C1

3-C1

A.C

8-C1 7-C2

8-C2

11-C2

9-C1

2-C9

3-C1

11-C1 sc

A.C

5-C2

1-C5

4-C1

8-C1

7-C1

9-C1 10-C2 10-C1

11-C1

15-C2

3-C2

1-C2

15-C1

12-C1

12-C2

15-C1 21-C2

2-C1

3-C1

11-C1 sc 15-C1

6-C2

12-C1 13-C2

12-C1

13-C1 sc

15-C1

6-C2

10-C1

11-C1

12-C1 13-C2

9-C1

7-C1

9-C2

23-C1 sc

2-C1

2-C1 1-C9

interior usuari

6-C1 3-C1

3-C1

11-C1

10-C1 10-C2

11-C2

11-C1

21-C2 15-C1

11-C1

15-C1

26-C1 sc

3-C1

16-C2

15-C1 3-C1

3-C1

11-C1 16-C2

11-C1

2-C2

2-C8

3-C1

registre secundari o de 24-C1 planta sc E

13-C1 sc

3-C2

7-C1

12-C1

11-C1

11-C1 sc

13-C1 sc

10-C1

9-C1 8-C2

6-C1

3-C1

2-C9 3-C1

12-C1 14-C2

20-C2

15-C1 21-C2 3-C1

1-C2

9-C2

2-C8

12-C1 14-C2

7-C1

2-C1

3-C1

7-C1

2-C9

7-C1 7-C2 8-C1

6-C1

13-C1 sc

1x0.65 m

6-C1 3-C1

15-C2 9-C1

12-C2

A.C

9-C2

2-C8

3-C1

15-C2 9-C1

7-C1

13-C1 sc

6-C1

2-C9

8-C1

1x0.75 m 25-C1 sc

6-C1

11-C1

A.C

6-C1 3-C1

8-C1 7-C2

8-C2

11-C2

A.C

11-C1

8-C1

7-C1

9-C1 10-C2 10-C1

12-C1

A.C

12-C1 13-C2

12-C1

6-C1 3-C1

10-C1

11-C1

12-C1 13-C2

A.C

11-C1

10-C1 10-C2

11-C2

10-C1

9-C1 8-C2

7-C1 7-C2 8-C1

6-C1

A.C

8-C1

6-C1

2-C8

12-C1

3-C2

14-C2

9-C1

3-C1 2-C1

7-C1

12-C1

11-C1

11-C1 15-C1 21-C2 3-C1

16-C2

20-C2

16-C2

11-C1

3-C1 15-C1

3-C1

15-C1

2-C2 1-C2

interior usuari

15-C1

6-C2 15-C1

2-C1

5-C1

A.C

4C2 1-C9

15-C1

5-C1

2-C1

2-C5

5-C2

1-C5

4-C1

1-C1

14-C1

14-C1 18-C2

17-C2

1-C8

BP1 13-C1

2-C1

4-C1

4-C1 5-C1

1-C4

1-C3

6-C2

1-C1

4-C1

14-C1

1-C1

5-C1

2-C4

19-C2

12-C1 sc

B1 12-C1 sc

13-C1

14-C1

12-C1 sc

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

12-C1 sc

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 ; 1/50 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

TOTAL

DATA:

16/05/2014

1x0.8x1m

1x0.75 m 27-C1 sc

18-C1 sc

regulador

18-C1 sc

1x0.65 m

14-C1 sc 18-C1 sc

3,5%

27-C1 sc

18-C1 sc

3,5%

18-C1 sc

26-C1 sc

3,5%

E 31-C1 sc

1,6%

5,2%

1,5%

13-C1 sc

17-C1 sc

bomba

14-C1 sc

1,5%

32-C1 sc

16-C1 sc

29-C1 sc

2renovacions/hora del volum 28-C1 sc

bomba

E 13-C1 sc

RITS

13-C1 sc

1,6%

5,2%

1,5%

E C3

17-C1 sc

13-C1 sc

15-C1 sc

RITS

3,5%

BP1

3,5%

13-C1 sc 16-C1 sc

15-C1 sc

3,5%

armari de registre

30-C1 sc

360(h)x360x120mm equips de

2,0%

connectats a la presa de terra per un cable de

2,0%

escomesa

clau d'escomesa

60x75x70

1x0.75 m 10-C1 sc

4-C1 sc

15-C1 sc

IGM

16-C1 sc

10-C1 sc

6-C1 sc

, R0

6-C1 sc

1x0.65 m

10-C1 sc

4-C1 sc

13-C1 sc 14-C1 sc

10-C1 sc

IGM

10-C1 sc

E 12 Comptadors 3 platines 55 0, E R

17-C1 en sc

7-C1 sc

4-C1 sc

8-C1 sc

4-C1 sc

18 Comptadors Baplatines en 3

18-C1 sc

Ba 8-C1 sc

7-C1 sc

330 l

BP1

4-C1 sc

19-C1 sc

330 l 5-C1 sc

330 l

5-C1 sc

11-C1 sc

330 l 240 l

5-C1 sc 120 l

4-C1 sc

330 l

UPC

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

9-C1 sc

12-C1 sc

5-C1 sc 20-C1 sc 4-C1 sc

E CGP

2013-2014.2Q_T

PROFESSOR RESPONSABLE:

ETSAB

9-C1 sc

4-C1 sc

CGP

RITI

4-C1 sc 4-C1 sc

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

TOTAL

DATA:

16/05/2014

1 x 0,25 m

1 x 0,35 m

1 x 0,45 m

1 x 0,55 m

1 x 0,65 m

1x0.75 m

9-C1 sc (emergencies)

3-C1 sc

1 x 0,75 m

1 x 0,55 m

1 x 0,65 m

1 x 0,35 m

1 x 0,45 m

1 x 0,25 m

3-C1 sc

1x0.65 m

3-C1 sc 3-C1 sc

10-C1 sc (emergencies)

3-C1 sc

E 2-C1 sc

2-C1 sc

8-C1 sc

2-C1 sc

1-C1 sc 2-C1 sc

1-C1 sc

E 3-C1 sc

C1 1-C1 sc

1-C1 sc

C2 1-C1 sc

1-C1 sc

C3 1-C1 sc

1-C1 sc

7-C1 sc

1-C1 sc

4-C1 sc

C4 1-C1 sc

1-C1 sc

C7 1-C1 sc

1-C1 sc

2-C1 sc

1-C1 sc

5-C1 sc

24,54

1-C1 sc

C6 1-C1 sc

1-C1 sc

6-C1 sc

E 1-C1 sc

1-C1 sc

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

TOTAL

DATA:

16/05/2014

caldera mixta

UPC

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

clau de tall

PROFESSOR RESPONSABLE:

clau de prova filtre clau de tall general

clau d'escomesa

ETSAB

caldera mixta

escomesa

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

TOTAL

DATA:

16/05/2014

recinte superior de telecomunicacions

2000(h)x1500x500mm

RITS RITM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

RTR

CPM

registre secundari o de planta

500(h)x700x300mm

CPM

recinte inferior de telecomunicacions

2000(h)x1500x500mm CGP 250 A

RITI RITM

armari de registre

450(h)x450x120mm registre secundari o de planta

500(h)x700x300mm

PROFESSOR RESPONSABLE:

UPC

ETSAB

CONDICIONAMENTS I SERVEIS II

2013-2014.2Q_T

PROJECTE :

ESCALA :

ALUMNES:

1/125 PROFESSOR DE PRACTIQUES:

SANTIAGO VELASCO

EDIFICI D'HABITATGES A BARCELONA

TOTAL

DATA:

16/05/2014