YATCH CLUB A PAMPULHA, Oscar Niemeyer by RaulVasquezIniguez

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

ÍNDEX

1. DESCRIPCIÓ............................................................................................................. pàg. 2 - MANUALS …………………………………………………………………….... pàg. 2 - MONOGRAFIES …………………………………………………….…………. pàg. 9 - VEU PRÒPIA ……………………………………….………………………….. pàg. 15 - REVISTES ……………………………………………………………………… pàg. 21 - ANNEX …..……………...……………………………………………………… pàg. 28 - REDIBUIXAT DE L’EDIFICI ………………………………………………….. pàg. 31

2. ANÀLISI .................................................................................................................... pàg. 35 - IDENTIFICACIÓ I EMPLAÇAMENT……………………….......................... pàg. 36 - ÚS............................................................................................................... pàg. 37 - ANÀLISI CONSTRUCTIU .........................…………….…………………..... pàg. 38 - DEFINICIÓ ESPACIAL …………………..................................................… pàg. 39 - CARACTERITZACIÓ ……………………………………………………......… pàg. 40

3. MODEL INTERPRETATIU.......................................................................................... pàg. 41 - FOTOGRAFIES ……………………………………………………………….... pàg. 42 - ANNEX …..……………...…………………………………………………….… pàg. 54

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

DESCRIPCIÓ DE L´EDIFICI

ÍNDEX: 1. MANUALS ……………………………………………………………………….. pàg. 2 2. MONOGRAFIES …………………………………………………….………….. pàg. 9 3. VEU PRÒPIA ……………………………………….………………………….. pàg. 17 4. REVISTES ……………………………………………………………………… pàg. 23

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

1. MANUALS

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

MANUAL 1.1. - Títol: Historia de la arquitectura moderna - Autor/s: Leonardo Benevolo - Editorial: Gustavo Gili - Any d’edició: 1999, 8ª edició revisada i ampliada - Pàgines sobre Oscar Niemeyer: 706, 707, 730-741, 804-807, 1048, 1049, 1072, 1073

Importància de la relació entre Le Corbusier i Oscar Niemeyer, que sínicia durant el projecte del Ministeri dÉducació i Sanitat, 1937-1943, a Rio de Janeiro. Léxecutiu s’encarrega a A. E. Reidy, E. M. Vasconcellos, J. M. Moreira I C. A. Leao. Al 1936 Costa, que dirigeix el grup, proposa que intervingui Le Corbusier com a conseller; Costa acabarà siguent substït per Niemeyer el 1939. És un edifici important perquè és el primer gratacels on síncorporen les idees de l’arquitecte modern: pilotis, coberta ajardinada, pan de verre i brise-soleil. A més síntrodueixen escultures a léspai públic i revestiments ceràmics. (Importància en les futures obres de Niemeyer). Lárquitectura brasilera esdevé famosa arrel de léxposició al Museu dÁrt Modern de Nova York el 1943. Lévolució de les obres però, es veu reduïda a una simplificació que empobrirà la imatge arquitectònica deixant-la o bé en no res o en una gran construcció merament decorativa. Niemeyer sáparta del camí dels companys, en part per la colaboració amb Lucio Costa i dáltres. Al 1953 es du a terme la bienal de Sao Paulo. Gropius opina que és original que el moviment brasilé modern hagi adaptat les aportacions internacionals al clima i costums, els programes millor resolts són aquells on el projecte es relaciona amb el projecte urbanístic, mentres que M. Bill es procupa per que lárquitectura pugui caure en “un lamentable academicisme antisocial” i extrapola l´ús que es fa del elements de lárquitectura moderna amb el neoclassicisme on s´ha perdut el sentit a favor de la poètica. Benévolo, autor del manual, ens transmet que s´ha de tenir en compte la jerarquia social i el jove capitalisme en expansió. El repertori internacional es transforma, sobre tot en les relacions entre forma geomètrica i escala; cada motiu formal pot funcionar de forma autònoma, així doncs la composició és elemental i despersonalitzada, mentres que el conjunt es perceb de cop. És un nou concepte dámbient urbà, heterogeni respecte a la ciutat tradicional, però realitzable a les intervencions urbanístiques déscala apropiada. El 1955 Kubritschek puja a la presidència i impulsa un nou creixement urbanístic désquenes a la ciutat preexistent. La gran empresa: Brasilia com a nova capital.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

MANUAL 1.2. - Títol: La arquitectura moderna desde 1900 - Autor/s: William J. R. Curtis - Editorial: Phaidon - Any d’edició: 1ª edició de 1986. Utilitzada la 3ª edició, de 2006 - Pàgines sobre Oscar Niemeyer: 306, 329, 386, 388-389, 397, 412, 434, 492, 498-500, 553, 635 Imatges: 455, 476, 477, 478, 479, 480, 623, 624, 625, 627

A principis dels anys 30, lárquitectura moderna és una força important i té presencia pública a tot Occident; les seves doctrines séstenen arreu del món i durant els següents anys el desenvolupament del moviment modern passarà dúna revolució contínua de formes a un replantejament dámpliació dels principis establerts. Dáquesta manera, la “tradició de lo nou” acabarà rapidament devaluada, perdent la càrrega simbólica, en part pel sorgiment de ramificacions llunyanes al lloc dórigen de la corrent, que lénriqueix en quant les noves perspectives i sensibilitats alhora que complica els principis intrínsecs del que defensen, acabant per generar un seguit dédificis arreu del món construïts sobre pilotis, amb la planta lliure i irreconeixibles per la resta com a larquitectura moderna que pretenen ser. A Brasil sorgirà una corrent peculiar de formes corves i sensible a la vida tropical. Cal distingir entre els païssos que van rebre una versió ja elaborada de lárquitectura moderna i dels que, tot i desenvoluparse a partir de la mateixa idea, van portar els seus propis moviments en paral·lel. És comú, això sí, el debat sobre ládequació o no del que séstava adoptant a les tradicions locals. Niemeyer a Brasil: estableix els termes del llenguatge modern brasiler amb una interpretació pràctica i lírica de les condicions tropicals. El propi arquitecte és conscient del limitat paper social que tant preté a la seva arquitectura, que no és més que joguines per a les classes altes construïdes per qui suposadament hauria de veure´s afavorit amb les seves creacions, la classe obrera.

HISTORIA II

MANUAL 1.3.

Oscar Niemeyer, Yatch Club

dábstracció, que símplanten com a enorrmes obres dárt però que no responen a les necessitats dels habitants, una mena de despersonalització.

- Títol: Arquitectura y urbanismo en iberoamérica - Autor/s: Ramón Gutiérrez - Editorial: Madrid, Cátedra - Any d’edició: 5ª edició, 2005 - Pàgines sobre Oscar Niemeyer: 59, 638-642, 645, 677, 678, 693-695, 698, 700

Visió de lárquitectura brasilera com a principal aport americà al moviment modern durant el període 1940-70, amb projecció de vigència internacional. Inici al 1936 gràcies a Le Corbusier, durant el projecte per al Ministeri dÉducació i la Ciutat Universitària. Entre Lúcio Costa, Oscar Niemeyer i Le Corbusier els principis moderns arraiguen a lóbra individual i la teoria arquitectònica, afavorits per una política proteccionista. El 1936 al concurs de lÁssociació Brasilera de Premsa ja es comencen a veure estructures independents, plantes lliures, façanes amb finestres horitzontals… és a dir, el repertori formal de lárquitectura moderna. Gran creativitat tant per la repercussió de lóbra com pel marc de libertat per realitzar-la. No es nega la gran qualitat dálgunes de les obres realitzades durant l´època, els arquitectes de les quals mai van negar la gran influencia dáports externs (Le Corbusier, M. Piacentini, F. Albini, G. Palanti), però sí es qüestiona la negació dáltres aspectes del projecte a favor dédificis bonics i simbólics, així com un acostament a léspeculació inmobiliaria. Gutiérrez es planteja l´èxit de lárquitectura brasilera en un període racionalista breu que passa a un funcionalisme amb sensibilitat espaial i gran força expressiva que supera límatge estereotipada del moviment modern. També lénmarcació dáquest a la pròpia història cultural, reivindicant la no còpia del passat colonial. Projecció internacional de lárquitectura brasilera a partir de 1939 pel Pavelló Internacional a la Fira de Nova York, dissenyat per L. Costa i O. Niemeyer, en part perque degut a la Segona Guerra Mundial, Brasil i Estats Units seran els artifexs dels nous plantejaments de lárquitectura moderna. Niemeyer séstableix com lárquitecte de referència a Brasil, per projectes com el de Belo Horizonte, on apareix la integració amb la natura com a tema alhora que la llibertat de formes com a demostració de la riquesa expressiva sense entrar en contradicció amb lárquitectura moderna i límportància de lárquitectura ecològica entesa com a ládequació al clima. Aquest tema esdevindrà màxim exponent a Pedregulho, dÉduardo Reidy. Líntegració dáspectes funcionals depenents del clima i la integració de les arts, paisatge i color en lárquitectura brasilera amb la reivindicació dels elements vegetals locals i la llibertat formal de la corba la planteja com a una via que parteix dels principis de lárquitectura moderna, assèptics, per acabar desenvolupant quelcom més ric i sensible a límplantació. És important també el domini de la técnica en quant al formigó armat. “Lóbra de Niemeyer està clarament marcada per la vigència de lúnitat forma-estructura i la intencionalitat figurativa amb notables càrregues simbòliques.” Minas Gerais busca una ocupació productiva del terreny, dedicat a la mineria, que amb el temps necessitarà incorporar serveis i llocs désbarjo. La resposta serà Belo Horizonte, en forma de quadrícula com a resultat dels models teòrics urbanístics europeus del s.XIX. Gutiérrez, però, planteja el fracàs de moltes de les ciutats de nova planta amb un alt grau

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

MANUAL 1.4. - Títol: América Latina en su arquitectura - Autor/s: Roberto Segre - Editorial: Siglo Vientiuno - Any d’edició: 1975 - Pàgines sobre Òscar Niemeyer: 133, 136, 182, 183, 184, 185, 197, 198, 253, 288 i 289.

A mitjans del 1920 arriba a sud Amèrica el funcionalisme europeu trencant amb les formes de les acadèmies nacionals i de l’Acadèmia de Belles Arts de París. A Brasil, es va donar al 1936 amb l’arribada de Le Corbusier a Río de Janeiro (ja havia estat al 1929), amb motiu d’una consulta pel projecte del Ministeri d’Educació y Salut en el que treballaven Lúcio Costa i els seus alumnes, entre ells Oscar Niemeyer. A més a més, va donar una sèrie de 6 conferències amb les que va instruir als arquitectes brasilers. Desprès de la segona guerra mundial i el boom en la construcció, la influència de Le Corbusier a Sud Amèrica va ser encara més evident. En el cas de Niemeyer, la macla de l’estil de Le Corbusier i les influències tradicionals del país es va donar amb el Barroc brasiler del segle XVIII. Les rectes del racionalisme europeu es substituirien per les sensuals corbes de Niemeyer. Aquest estil tant característic inspiraria i serviria d’exemple a generacions posteriors. En tot el continent sudamericà podem observar que es prioritza en molts casos l’emoció per sobre de la racionalitat del moviment modern europeu. Tot i així, la varietat formal de Mies Van der Rohe o el SOM va contribuir a la creació de una escola, el grup “paulista”. En contraposició trobem el grup “carioca” liderat per Oscar Niemeyer. Aquest estil per el contorns més complexes no només es dóna a Brasil, també ho trobem a Europa o als EE.UU., com es el cas de Frank Lloyd Wright o Alvar Aalto. Durant la època a Europa es troba en una lluita contra l’estilisme i la ornamentació. Està liderada per la Bauhaus i Le Corbusier. A Amèrica Llatina aquest fet es dóna vinculat a organismes estatals que fessin seu el moviment. Al 1925 a Brasil, els pioners en aquesta lluita organitzen a Sao Paulo la “Setmana de l’Art” d’on naixeria el “Manifiesto de la arquitectura funcional” amb unes idees clarament similars a Le Corbusier. La magnifica relació que s’estableix entre l’estat i els arquitectes moderns brasilers no es dóna en base a la estètica, sinó com un fet necessari per la burgesia industrial i comercial. Pel que fa a al paisatgisme, a Brasil hi ha hagut un intent de renovació en la relació formal entre l’edifici i el paisatge (màxim exponent Burle Marx). En el cas de Niemeyer, va començar decantant-se per una visió pictòrica i no tant espaial a la Colinas Gavea, però mes tard, adopta una geometria escultòrica clarament relaxada a Pampulha i a les seves obres més recents.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

MANUAL 1.5. - Títol: Historia de la arquitectura moderna - Autor/s: Bruno Zevi - Editorial: Poseidón - Any d’edició: 1980 - Pàgines sobre Òscar Niemeyer: 133, 266, 374, 375, 384, 386, 388, 419, 423, 569, 624, 631, 632, 635 i 637. - Resum: El racionalisme creix especialment a Brasil de la mà de Le Corbusier, en que Lúcio Costa, Oscar Niemeyer, Carlos Avezedo Leao, Jorge Moreira, Affonso Eduardo Reidy y Ernany Vasconcelos escriuen al 1937 un text rellevant internacionalment: el Ministeri d’Educació i Salud de Rio de Janerio. Després del Ministeri d’Educació i Salud de Rio de Janerio, creix la creativitat i fantasia de Niemeyer. Adopta un neoexpressionisme no del tot alliberat, fa una arquitectura aparentment lliure, però realment acaben fent sempre el mateix. No es surten dels seus propis paràmetres. Al Yatch Club a Pampulha o la seva vila a Rio de Janeiro podem observar un gran ímpetu per les formes corbes i els brisesoleils. Respecte a les altres formes orgàniques coetànies, semblen croquis gegants, contingents però sense mantenir la frescor de l´esbós. El canvi d’escala i dimensió no afavoreix en cap cas al projecte. Després dels seus projectes a Pampulha, va ser cridat per Juscelino Kubitschek per fer la ciutat de Brasília al 1956. La ciutat és una metròpolis utòpica, allunyada de la realitat, egoista en quant a urbanisme. Amb una mania per els grans edificis artificiosos, es un conjunt escultòric, no s’aconsegueix crear cap tipus d’espai comunitari. Moltes tendències, des de el neo-expressionisme brasiler de Niemeyer, el neo-racionalisme de Lyons, Israel i Ellis o el Neorealisme italià, s’engloben tots en l’àmbit del manierisme modern. Estudien al grans mestres però destaquen també altres temàtiques expressives, locals en molts casos. Aquesta mescla dóna lloc a una riquesa i originalitat a aquests moviments, seguint sempre les directrius generals del racionalisme. En el cas de Niemeyer aquesta mescla es materialitza entre el neobarroc brasiler i les característiques locals com el clima del país.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

2. MONOGRAFIES

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

MONOGRAFIA 2.1. - Títol: Oscar Niemeyer. Obras y proyectos - Autor/s: Josep Maria Botey - Editorial: Gustavo Gili - Any d’edició original: 1996

Oscar Niemeyer o la arquitectura concentrada y emblemática, por Alberto Sartoris. Coneix a Niemeyer personalment, visita Brasil en varies ocasions i el 1959 és requerit per Kubitschek per a opiniar com a convidat sobre Brasilia, en darrera fase, durant el Congres Extraordinari Internacional de la AICA. Té la sort déxperimentar lárquitectura de Niemeyer durant la seva estança, viu a la residència del president. Defineix lárquitecte com a un home de forta personalitat i sensibilitat poc comuna. Resulta difícil déncasillar la seva arquitectura; no es racionalista ni eclèctic. Associa límaginació a la funció, i el considera com a gran inventor. Té ritmes accelerats i articulacions artístiques i tècniques que produeixen composicions diverses alhora transmet riquesa formal a les seves obres a través del seu llenguatge basat en la distribució, el materials, el color. Com a resultat de grans conceptes sádelanta al seu temps en les conclussions extretes. Es considera lárquitecte com a un expansor de les idees de Le Corbusier, però de forma inteligent, innovant en revestiments, formes, estructures.

Sobre lédifici: Programa molt definit en dos plantes, planta baixa rígida que ocupen els serveis i láltra, amb independència de léstructura general acull l´ús habitual del públic (restaurant i els seus serveis), creant un gran espai cobert que el connecta amb léxterior. Destaca la terrassa pròxima a láigua que genera un gran espai obert com a prolongació del restaurant. El ritme en façana es correspon a la modulació dels elements de protecció solar. La coberta en ”V“ marca els espais interiors. Entre 1961 y 1962 es projecta un annexe, consistent en una gran coberta suportada per dos fileres de pilars i una llosa en balança. Aquest espai serveix dárticulació entre les zones tancades, les terrasses i el jardí, permetent flexibilitat d´ús y capacitat dádaptarse a usos temporals si es preveuen aglomeracions. Léxpressió dáquest edifici està a la coberta, simple i complexa alhora, que resol tot el problema a través de la repetició dúna biga transversal de secció continua pero forma retallada, que dona impressió dínfinitat per la seva repetició.

HISTORIA II

MONOGRAFIA 2.2.

Oscar Niemeyer, Yatch Club

Tal i com diu l’autor del llibre, es tracta per tant d’una obra amb gran repercussió a tots el nivells i amb un gran esperit de renovació. A Pampulha la arquitectura brasilera despunta del reduccionisme formal europeu.

- Títol: Da matéria à invençao. As obras de Oscar Niemeyer em Minas Gerais 1938-1955 - Autor/s: Danilo Matoso Macedo - Editorial: Camara dos Deputados. Centro de Documentaçao e Informaçao - Any d’edició: 2008

Les obres a Pampulha marquen una punt d’inflexió en la obra de Oscar Nimeyer, tal i com ell ens relata en més d’una ocasió. El conjunt va tenir ressó nacional i internacional gracies a la publicació a la revista Brazil Build. La seva forma s’explica gràcies a la comprensió de la llibertat plàstica que oferia el formigó, i per tant la conseqüent llibertat de formes. A més, Niemeyer li dóna un concepte estructural, lleugeresa a través de la varietat de materials, la relació amb l’entorn natural i l’ interpretació que fa del joc d’espais nous en molts sentits. Busca també està lligat a Brazil a través d’aquest joc. Això provocarà que la recerca estructural pasi a formar part de la arquitectura brasilera. Niemeyer, tal i com ens explica l’autor, només va treballar per l’élit política i economica del país, o per projectes impulsats per entitats públiques. En aquest cas treballarà per Juscelino Kubitschek. En el cas del Iate Clube, l’edifici avança sobre l’aigua amb una gran terrassa sostinguda per pilotis que permet grans moviments. A continució en sorgeix la plataforma d’accés a les embarcacions. Pel que fa a la coberta té forma de “V” o de “asa de borboleta” (ales de papallona). Tant en aquest edifici com en d’altres de Pampulha (el casino o la casa particular per Juscelino Kubitschech) podem observar un enduriment de l’ordenació, un modulat que apareix a arrel de l’estructura. Paisatgísticament podem observar una gran influència de Burle-Marx y la seva idea d’integració amb la natura. Molts edificis desapareixen entre la vegetació segons el punt de vista. A més el reflex dels volums a l’aigua del llac accentua l’expressivitat buscada per Niemeyer. Aquesta inestablitat del paisatge i la vegetació era segons l’autor una de les principals qualitats del espai natural. Estructuralment l’edifici es sosté sobre pilotis de secció ovalada, aquest fet li aporta lleugeresa a la façana de l’edifici alhora que li dóna una major resistència al moment flector. Els revestiments amb ceràmica serviran per remarcar els murs, evidenciant que no són estructurals. En el cas del Iate Clube s’utilitzarà granit cobrint les parets cegues de l’entrada. Històricament aquestes baldoses de revestiment recorden als antics patis portuguesos. La presència dels brise-soleils es molt important també, els situa en el perímetre de l’edifici separant-los del vidre. D’aquesta manera es crea un espai exterior per a la circulació. En conclusió segons l’autor, veiem que la simplicitat que s’atribuïa a l’arquitectura colonial brasilera no es transmet en simplicitat constructiva però si en simplicitat volumètrica, en que l’estructura en defineix els límits i la relació entre espai interior i exterior. Podem observar també una gran presència de les avantguardes en la ordenació y composició dels espais, en que un cop establerta la estructura i la volumetria es definien tancaments i materials.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

MONOGRAFIA 2.3. - Títol: The work of Oscar Niemeyer - Autor/s: Stamo Papadaki - Editorial: Reinhold Publishing Corporation, foreword by Lúcio Costa - Any d’edició: Primera edició 1950. Utilitzada la segona edició de 1951.

Introducció: Per entendre el treball dels “joves arquitectes” s´ha de comprendre també el dels seus predecesors, artífexs del moviment modern, amb caràcter urbanita i com a renovació teòrica de lárquitectura. Séntèn lárquitectura de la segona generació del moviment modern com una expansió de lídeari arreu del món i com una lluita continuada, amb lésforç comú déxpressar la realitat arquitectònica a través de la forma i la tècnica, adoptant regionalismes, que de vegades resulten en contradiccions. A Suramèrica es tendirà a solucions plàstiques pel condicionament ambiental, que fusiona i minimitza la barrera entre interior i exterior, prioritzant el paisatge com a element de projecte i fent necessàries aquestes formes, a priori, injustificades. Niemeyer optarà per fusionar lárquitectura moderna amb el barroc colonial preexistent a Brasil, tot i que els càlculs funcionals són rígids, lárquitecte genera espais que busquen distàncies, perspectives, espais i funcionalitat en la interacció humana a través de la forma. Destaca també líntegració de lóbra artística coetània no ja com a creació per léngrandiment de l´ànima en el sentit clàssic sino com a element artístic que té uns interesos extrapolables a lárquitectura, de tal manera que poden funcionar conjuntament.

Introducció de Lúcio Costa: Cal reconèixer el significat total de la feina de Niemeyer, doncs la possibilitat del material plàstic desbloqueja gairebé la creació de totes les fomes imaginables. A més, s´ha de tenir en compte que la justificació de la forma té significat, des del clima i des de la concpció de l´edifici com a creació artística integrada, idea provintent del passat.

Sobre lédifici: Es situa en un terreny dedicat a funcionar com a equipament esportiu amb piscina, pistes de tenis, de basquet, volley i lédifici de recepció, restaurant i enmagatzenament de vaixells. La línia de coberta defineix els espais en funció de lálçada en primera planta, on es situa el programa dedicat als usuaris del Yacht Club, al qual sáccedeix a través dúna rampa. Les façanes est i oest es projecten amb protecció solar mòbil, i a nord està la terrassa, que dóna al restaurant, on apareix com a element un mur corb, coincidint amb la part més baixa de la coberta, que actua com a capsa ressonadora per a lórquestra. Altres elements característics de lédifici són el mural de Burle Marx a léntrada i el patró de baldoses a tot el basament de lédifici.

HISTORIA II

MONOGRAFIA 2.4. - Títol: Oscar Niemeyer - Autor/s: Stamo Papadaki - Editorial: Editorial Bruguera, S.A.

Oscar Niemeyer, Yatch Club

El Yatch Club (1942) es situa enfront del Casino, amb un programa molt definit: casetó per a embarcacions, armaris, punt de socorrs i al segon pis, restaurant i saló, perllongats per una terrassa sobre láigua. La coberta és de doble pendent invertida, coincidint la part més baixa amb la partició principal del segon pis. Els espais interiors es caracteritzen per la variació de lálçada del sostre i per la modulació de la llum als finestrals amb paraments verticals, que enmarquen les vistes, principal atractiu des de línterior de lédifici.

- Any d’edició original: 1964

Sobre el contexte: Tema de lárquitectura a climes durs, on la defensa del medi presuposa que un edifici no resultarà estètic i emocionant. La influència del clima feta filosofia de lárt des del s.XIX doncs, influirà en la forma de fer créixer les coses, entre dáltres lárquitectura del moviment modern brasiler. Sense tenir en compte paisatge i clima serem incapaços de comprendre´l, pues la “recerca de la felicitat” americana passa a ser un “gust per la bona vida” a Brasil, una mena dútopia on la bidireccionalitat en la relació entre habitatge i entorn és bàsica. El ràpid creixement del moviment modern brasiler séxplica pel període díniciació i acceptació pública accelerats, a més del suport econòmic i el materialisme històric. Es pren com a primer manifest de la nova època lárticle de Lúcio Costa: Manifesto of Functional Architecture, el 1925, personatge molt rellevant pel fet d´haver dirigit lÉscola de Belles Arts (que englobava arquitectura). Línfluència directa, a través de visites, i indirecta, per publicacions, de Le Corbusier és un dels altres pilars. Serà ell qui guia sobre la revalorització dels materials locals com la ceràmica blava portuguesa durant el projecte de lédifici per al Ministeri dÉducació i el Complexe Universitari Nacional de Brasil. Les dos dècades següents el moviment explosionarà, impulsant un desenvolupament accelerat que generarà una arquitectura exuberant.

Sobre Niemeyer: Descendent dúna família acomodada ingressa a lÉscola de Belles Arts per estudiar arquitectura als vint-i-tres anys (1930), casat i amb una filla. Entra a treballar encara déstudiant a léstudi de Lúcio Costa, però la seva feina passa inadvertida fins el 1936, quan Le Corbusier visita Brasil per involucrar-se al projecte antes esmentat. Des dáquell moment comença a treballar de manera independent, arribant el 1939 a ser elegit el nou cap de lédifici del Ministeri dÉdudació, després que Costa es retiri. Aquest arquitecte es caracteritza per haver mantingut una carrera ininterrompuda al llarg del anys, principalment per encàrrecs institucionals destinats a embellir i enaltir lésperit cívic local arreu del seu país en una primera època.

Sobre lédifici: Pampulha és considerada com a un experiment pilot encarregat per Kubitschek, lálcalde de la ciutat, on es desenvolupa a un suburbi de Belo Horizonte, capital de lÉstat de Minas Gerais, un llac artificial amb un seguit dédificis al seu voltant amb líntenció de servir désbarjo als seus habitants. Els edificis encarregats seran els següents: un casino, un club nàutic, un restaurant, una petita església i un hotel amb cent habitacions, aquest darrer no construït. 13

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

MONOGRAFIA 2.5. - Títol: Oscar Niemeyer, 1907 - Autor/s: Lionello Puppi - Editorial: Officia Edizioni - Any d’edició original: 1996

Niemeyer com a renovador de lárquitectura moderna i la tradició brasilera, aconsguint léquilibri entre la rigidessa de la primera i el colonialisme de la segona. Sácull als beneficis de líndustrialització per resoldre léxpressionalitat de lárquitectura i la llibertat de lártista. Al 1939, projectant el pavelló brasiler a la Fira Internacional de Nova York amb Lúcio Costa apareixerà un altre element significatiu a lóbra de Niemeyer: láigua en dialèctica amb la geometria. La passió de concebre, projectar i construir juntament amb la voluntat déxplorar la potencialitat del material i la tècnica per aconseguir la síntesi formal amb una forta lírica de léstètica. És a dir, “si un forma crea bellesa, troba la justificació en dita bellesa”.

Sobre Pampulha: Decisió de generar un gran punt dátracció turística afavorit per léntorn natural de Pampulha, davora la ciutat, a més de servir com a serveis per a una zona en ràpid desenvolupament industrial. Al principi es planeja construir unicament un casino, però en ares del progrés acaba decidint-se generar un llac artificial al qual es situaran diversos edificis més: el Yatch Club, la Casa del Ball, un hotel no construït i lésgléssia de Sant Francesc. Amb una topografia lliure, Niemeyer es decanta per unes sol·lucions que desprenguin llibertat plàstica il·limitada, poesia, manipulant els principis del moviment modern.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

3. VEU PRÃ&#x2019;PIA

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

VEU PRÒPIA 3.1. - Títol: Metamorfose - Publicat al primer número de la revista Pampulha, de Minas Gerais

Oscar Niemeyer ens explica amb aquest article l’origen de la seva arquitectura en contraposició amb el moviment funcionalista. Comença relatant línici de la arquitectura contemporània i la nova tècnica del formigó armat. El que això suposa és la llibertat de formes i una estructura independent, a diferència d’altres tècniques anteriors i no tant revolucionàries. De seguida ens parla dÉuropa i els líders de lávantguarda arquitectònica del moment com poden ser Mies Van der Rohe, Le Corbusier, Gropius, etc. i de la seva idea d’arquitectura, el funcionalisme. Aquest moviment havia de suposar una innovació espectacular. Però res de tot això passa per Niemeyer, que només veu línies i angles rectes. Per a ell, la llibertat amb la que predicava el funcionalisme quedava coartada per aquesta recta limitadora, donant pas a la monotonia, ignorant la gràcia i la bellesa que per a ell constituïa l’exercici arquitectònic. Per a ell tots els arquitectes seguien les paraules de Frank Lloyd Wright: “Forma i funció són una”, però en canvi predicaven amb el funcionalisme, el racionalisme, el constructivisme, el “less is more”, etc., per ell eren tots iguals, tots es limitaven pels seus propis dogmes. L’ornament, el clarobscur, la façana rica, l’artesania... van quedar vistos com quelcom antiquat, impossible de mantenir. Tots els edificis eren cubs de vidre, sense despertar cap mena de curiositat ni sorpresa, la anunciada arquitectura revolucionaria del funcionalisme va quedar en res per Niemeyer. No entén com poden fugir de la llibertat de forma que regalava el formigó armat. A Pampulha totes aquestes idees van venir-li a la ment, generant les corbes de la capella. Niemeyer confessa que en realitat, totes les corbes hàbilment justificades només tenien com a rerefons una voluntat per impactar en el món de l’arquitectura marcat per l’angle recte del funcionalisme. Perquè era la corba el que l’atreia. Durant tota la seva carrera sempre va estar molt atent al món de la tècnica i el progrés de la ciència constructiva. Això li permetia una llibertat de formes important. En Niemeyer aquest factor és crucial, per ell les formes belles aparentment sense funció si que en tenen, una i de molt important, l’arquitectura en si mateixa. La component social en Niemeyer és important també, ens diu que la forma arquitectònica és discriminatòria, les formes simples o “lligades al poble” només són símptoma de l’oportunisme i la desinformació, projectes demagògics i paternalistes.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

VEU PRÒPIA 3.2. - Títol: Conversa de arquiteto. Como nasce a arquitetura - Autor/s: Oscar Niemeyer - Editorial: Revan - Any d’edició: 1999 - Pàgines: 9, 10, 11, 12 i 13 - Originalment publicat per la revista Piranema

Per Oscar Niemeyer tota arquitectura sorgeix d’un traç. Tot i això cal una certa visió de futur, una anticipació a problemes com la construcció, la orientació, l’economia... Desprès de tot aquest pensament neix el croquis. Un cop trobada la forma volguda, cal verificar si pot solucionar el programa, l’estructura, etc. Per últim el seu procés finalitza amb un text per tal de observar si realment aquest traç inicial té una justificació darrera. Les idees i formes poden aparèixer de formes diferents però sempre seguint uns patrons de llibertat plàstica, la corba, i citant a André Malraux: “tot el que el que hem vist i estimat a la vida”. Preocupant-se sobretot per la unitat. També el propi terreny o emplaçament va servir d’inspiració a la hora de traçar aquesta primera línea, com a Niteroi, en que evita una superposició de peces, busca la línea corba que unifica. Aquesta mateixa unitat que otorga la línea corba la podem trobar en la cúpula autoportant del senat, en que la línea es torna més suau i lleu en els recolzaments. Creu que les seves corbes en l’arquitectura poden ajudar a millorar una mica el món, creant sorpresa o admiració amb les seves formes.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

VEU PRÒPIA 3.3. - Títol: Les corbes del temps - Autor/s: Oscar Niemeyer - Editorial: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - Any d’edició: 1999

En aquestes memòries es centra molt en els aspectes personals de la seva vida i les seves relacions amb la família i els seus amics tant de professió com de partit (PCB). Ens parla sovint de Le Corbusier i de la influència de la seva obra i persona en ell. Iniciant el contacte al 1936 en una sèrie de conferències i el Ministeri d’Educació i Salut. D’aquest últim, en parla com d’un projecte en el que va estar involucrat però que va ser obra de Le Corbusier. Per ell la seva arquitectura comença a Pampulha. Ens relata el procés de construcció de Pampulha. Va ser encarregat per Juscelino Kubitscheck, prefecte de la ciutat, que li va demanar de construir el barri més bonic del país; amb casino, club, església i restaurant. El projecte del casino concretament va ser fet la mateixa nit del encàrrec per petició de Kubitscheck. Denota el gran entusiasme per aquella obra malgrat les grans dificultats per aprovar els pressupostos i la gran quantitat de feina que li va suposar. Per ell va suposar l´inici de la seva vida com arquitecte. Ens explica que per ell suposava una gran oportunitat de rompre amb la monotonia de l’arquitectura del moment. El seu funcionalisme mal entès la castrava, els seus dogmes de forma i funció la limitaven, i a més, donaven l’esquena a la llibertat plàstica oferta pel formigó armat. Niemeyer en canvi, era atret per la corba lliure i sensual, i que gràcies a les noves tècniques de construcció eren possibles, amb reminiscències de les esglésies barroques. Pampulha, segons ens explica, va rebre moltes crítiques degut a la importància que li va donar la revista Brasil Build. Tot i així va agradar a molts com Lúcio Costa, De Roche o el mateix Le Corbusier que li va dir: “Oscar, tu fas coses barroques, però les fas molt bé”. Per Niemeyer la seva arquitectura va influenciar als últims projectes de Le Corbusier com el Congrès de Chandigard i la seva marquesina corba.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

VEU PRÒPIA 3.4. - Títol: Palavras e leituras. Entrevista realitzada al 1998 al seu escriptori de Rio de Janeiro - Autor/s: Oscar Niemeyer

Preguntat per l’entrevistador, ens diu que va començar a escriure per explicar la seva obra, ja que era ben diferent de la del seu temps en que només es feien angles rectes i la gran oposició rebuda. El formigó li donava més llibertat i solucions variades, podia relacionar-se millor amb les característiques lligades al Brasil. Dóna una gran importància a trobar arguments clars de projecte, si no cal seguir treballant per tal de justificar-lo. Per a ell, un arquitecte ha de tenir una formació en política, realitat, vida; la arquitectura només és un complement més. Cal millorar tots els altres aspectes de la vida amb ella. Pel que fa a la influència de la arquitectura històrica de Brasil ens parla de una interiorització de tot allò que ha vist i que li ha agradat, però de manera involuntària, emana dun mateix a la hora de projectar. Resumint tots els seus escrits es centra en dos aspectes: per una banda, en la importància de defensar i protegir l’arquitectura, ja que ens envolta i ens afecta. I posant especial èmfasi en la formació del arquitecte no tant en discussions actuals sobre arquitectura, si no en cultivar-se amb textos i literatura que ens aporti un coneixement sobre la evolució de la història, a conèixer i a saber raonar. Aquesta és per ell la formació més bàsica d’un arquitecte.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

VEU PRÒPIA 3.4. - Títol: Oscar Niemeyer, un arquitecto comprometido [document audiovisual] - Director: Marc-Henri Wajnerg - Producció: Fundación Caja de Arquitectos - Any d’estrena: 2000 a Bèlgica, sota el nom de Oscar Niemeyer, un architecte engagé dans le siècle, produït per Wajnbrosse Productions, 2008 per la Fundación Caja de Arquitectos.

Aparició de lárquitectura de Niemeyer com a necessitat de crear qualcom nou, sorprenent, sempre tenint en ment la cita de Le Corbusier: “La arquitectura es invención”. A més de la refexió de que la corba existeix, i el formigó armat, gran oblidat, li permet flexibilitat. Cal integrar els artistes al projecte, doncs el binomi arquitecte-artista afavoreix la creació dámbients adequats i interessants, doncs no hem dóblidar el plaer de viure a lo “bonic” i el goig que es desprèn de rememorar aquestes experiències. A més, lárquitectura ha dádaptarse al terreny. Les corbes de Niemeyer ajuden a definir léstil modern brasiler, i segons la seva explicació basa el procés en: dibuixar, escriure un texte de reflexió sobre el dibuix i avaluar-lo. Si léscrit no justifica el dibuix, cal redibuixar, doncs no hem dóblidar límportància que té i la llibertat que ens dóna. Brasilia serà una demostració de la nova societat, el nou Brasil que vol donar lésquena al seu passat colonial; ja no és Europa i vol encarar el seu futur americà. Així, Brasilia desprendrà una “atmosfera de digna monumentalitat”, on la importància de la llum i dels materials estructurals vistos són pilars fonamentals del disseny.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

4. REVISTES

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

REVISTA 4.1. - Revista: Architecture d’aujourd’hui nº 6 - Any de publicació: 1946 - Autor/s: Redacció

Veient una revista de l’època en que es va construir el Iate Clube podem observar les tendències que proliferaven en la majoria de medis i el tipus d’arquitectura que es feia. Aquest número tracta sobre la obra de Richard J. Neutra en concret. Per tant podem veure una atenció al racionalisme que predominava durant aquell temps. L’atenció de la revista als nombrosos detalls constructius també ens indica una gran preocupació per els avenços tècnics. Richard Neutra era un arquitecte suís, per tant pertanyia a aquest funcionalisme europeu que tant critica Niemeyer i en el que predomina l’angle recte. Moltes de les formes projectades per ell estarien contraposició amb la obra de Niemeyer, que buscava les formes lliures i la llibertat plàstica. No aprofitarien la varietat de formes que permet el formigó armat. A més, podem observar una utilització més variada de materials que en Niemeyer, elements com el maó, que no eren comuns en l’arquitecte brasiler. En canvi Neutra sempre es limita a les caixes i al seu trencament, però mai amb formes lliures.

HISTORIA II

REVISTA 4.2. - Revista: Architectural Review nº694 - Títol: Report of Brazil - Any de publicació: octubre 1954 - Autor/s: - Pàgines: 235-240

Oscar Niemeyer, Yatch Club

Walter Gropius veu una sinceritat i generosistat indubtable a l’hora de reconèixer el deute rebut del extranger. Ara es poden trobar molts aruitectes que repteixen gratacels sense identitat. A Rio la casa de Niemeyer esta construïda en pendent en una vall entre dues muntanyes i que creien que no podia justificar, només es podia justificar si coneixia la ciutat de Rio. Per Gropius es poden fer les coses més boges sense rebre càstig. Durant la época el pla de Belo Horizonte de Nemeyer es va bautitzar per alguns com el “paó de Brasil”. Es pot criticar la construcció però climàticament els edificis funcionen al clima de Brasil. Gropius veu un gran potencial i un gran futur si s’aprofita la seva riquesa material en tot el país. Ens parla del gran creixement exponencial que han experimentat les ciutats i concretament Sao Paulo. Per ell Brasil no ha de defensar l’indigne estil antic, tots els seus edificis han de ser moderns, pero per sobre tot ben disenyats, que predominen per sobre dels edificis que segueixen les formes de l’escola de Belles Arts de París.

En aquest article es tracta l’arquitectura brasilera per tal d’aproximar-se a ella, això és degut a la imatge romàntica i mística que predominava a Europa en l’epoca. El motiu d’aquesta visió és per la manca d’un testimoni autoritzat. Tot i que Brasil ha estat un dels viatge de molts mestres com Le Corbusier, gairebé tota la informació que arriba a Europa prové de fotos i de històries inflades que no es corresponen entre si. L’article es composa d’opinions de diferents arquitectes amb motiu de la seva visita per la Bienal de Sao Paulo. Per Peter Graymer (un arquitecte que va treballar durant un any a Brasil) ens parla del funcionament del món de l’arquitectura a Brasil. L’art contemporani és el motiu de més orgull per als brasilers. Amb una arquitectura bella i nodrida per la bona arquitectura colonial portuguesa. Les antigues idees van ser substituïdes per les de la modernitat també per la especulació en el món de la construcció. Els constructors es van anar adonant que un dissenyador experimentat els podia donar un major rendiment al terreny, i que amb el creixent gust dins de la població s’esperava alguna cosa millor que les estructures sense planejar del passat. L’arquitecte no és com un cap administratiu d’un equip de treball sinó com una mena d’artista i la seva banda de assistents personals. Les especificacions estan poc presents degut a ser un país en que manufactura està encara als seus inicis, on el rang de materials és limitat, el seu comportament imprevisible i amb uns estàndards de secció gairebé desconegudes a Europa. La petita mida dels despatxos d’arquitectes i el poc desenvolupament de la industria pel material de la construcció provoca que l’arquitecte no estandarditzi res excepte petits elements de projecte com portes, fixacions, etc. Tot això acabarà amb el creixement de la industrialització. La gran unió entre l’arquitectura i les demés arts és un dels punts més destacables. Tant arquitecte com client creien en l’ importància del mural decoratiu i el disseny del jardí. Aquest fet es donava tant en edificis públics com privats. Un dels grans homes en aquesta matèria va ser Burle-Marx, i que juntament amb Oscar Niemeyer va influir en altres parts. És dificil trobar un lloc a Brasil on no hi hagi construït Niemeyer, el seu exemple paradigmàtic es troba a Minas Gerais, que servirà d’inspiració a futures generacions per les sensacions que desperta, la proporció i la forma, i la demostració de que la les funcions no han d’estar lligades a les formes que inspiren a la resta de la profesió. A Brasil es té la idea de que l’estructra juga un paper molt més important que la forma de l’edifici com a Europa. Per aquesta raó, els enginyers estàn implicats en la recerca de noves estructures i solucions formals entre l’arquitectura i la enginyeria. Però aquest fet no resta galons a l’aconseguit per Niemeyer i els seus compatriotes.

Els elements més visibles de l’arquitectura brasilera per gropius són el brise-soleil i els sistemes de protecció contra els robatoris, creant lames que fan totes dues funcions. Els edificis no tenen gaire decoració, estàn ben construïts, amb interesants revestiments de peces de granit. Els edificis de Niemeyer, segons Gropius, sempre s’interesen per conceptes frescos, però semblen massa preocupats pels petits detalls i s’executen amb una qualitat constructiva no gaire alta. En conclusió creu que la arquitectura moderna desenvolupada a Brasil està en mans de grans arquitectes, no creu que es tracti d’una moda sinó de l’inici d’un poderós moviment. Max Bill Opina que Brasil és un país amb un volum de edificacions massa gran i que hi ha ciutats on es construeix per necessitat, ciutats on es construeix només per tenir la imatge de ciutat del demà. Bàsicament creu que l’arquitectura del país està en greu perill de caure en un estat de academicisme antisocial. Per ell l’arquitectura es un art social, un art que no es pot deixar de banda quan canvia “l’estil”. El primer factor de la modernitat que no agrada a Max Bill és la llibertat de forma, que arriba amb la modernitat pot tenir sentit i utilitat si fa servei a la funció, però sempre i quan, la funció sigui més important que la forma per tal de que sigui un edifici útil. Segons l’article, en l’època moltes d’aquestes formes lliures eren purament decoratives. No tenen res a fer amb la arquitectura de veritat, la de la funció. El segon element és el vidre i la seva proliferació en façanes, ja que creu que no funciona correctament si no hi ha un condicionament mecànic del interior, per aquest mal funcionament es crea el tercer element que desprecia de la modernitat, els brise-soleils. Utilitzats degut al mal ús del vidre en comptes de buscar noves solucions. En quart lloc esmenta el que en arquitectura moderna s’anomenen pilotis. Amb el pas dels anys aquests pilotis en moltes ocasions s’han construït només pel fet decoratiu i amb formes barroques. Per ell el piloti pot donar una llibertat de formes fantàstiques, però no ha de transformar l’edifici en anàrquic, sense sentit. Per tots aquests motius tant observats a Brasil, creu que l’arquitectura està anat cap a la imatge de modernitat i no cap a la millora dels edificis. A més no pot entendre com tot això pot passar a un país on es fan Biennals, on hi ha un grup del CIAM i on es fan congressos internacionals sobre arquitectura. Aquest esperit de decoració es totalment oposat al esperit de l’art de construir, en que l’art social prima per sobre la resta.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

Per ell, si l’arquitectura segueix el camí de la fotogènia, i la espectacularitat només aconseguirà posar-se en ridícul ella mateixa. Un edifici ha de ser quelcom més que una obra d’art, ha de tenir funció social, sinó no és art ni és arquitectura. Tot això és responsabilitat del arquitecte. A Brasil, tots aquets principis superflus no són vàlids per crear una arquitectura de veritat.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

REVISTA 4.3. - Revista: Architecture d’aujourd’hui nº171 - Títiol: A selection of extracts from interviews with Oscar Niemeyer recently published in Brasil - Any de publicació: 1974 - Autor/s: Marc Emery, in Paris

Lárquitectura brasilera es basa en el desenvolupament de la tècnica del formigó armat, que permet les característiques formes lliures. Els principis de Le Corbusier es modifiquen a través de lévolució, aconseguida gràcies a iniciatives públiques i privades proteccionistes envers els arquitectes locals i la permisió de les reformes introduides. El gran exemple dáquesta evolució és Pampulha. Léstructura deixa de ser un element robust i clarament diferenciat per passar a ser un element més de projecte que condiciona els espais interiors, es tracta de donar espontaneïtat al disseny. Lídea de futur és trobar noves sol·lucions, seguir progressant, no redibuixar projectes passats, tenint com exemple lévolució de Pampulha a Brasilia. Lárquitecte deu innovar tant a nivell formal com en temes estructurals i de programa. La crítica del treball no afecta a lárquitecte, però és concient que hi ha dáltres que no fan el que voldrien a favor de fer el que es demana délls. Niemeyer troba incomprensible la crítica al seu treball més “intensiu” o “difícil”, doncs considera que el que sovint ocorr és que quan a un arquitecte se li dóna un projecte agossarat tendeix a errar i retornar al convencionalisme de léxpressió de les idees habituals. Sobre altres arquitectes diu que els respecta a tots, que el que ell intenta és projectar en funció del que li agrada i dels lligams amb els seus orígens. A més en quant els projectes a fora de Brasil, cal conéixer antes de produir, lédifici és quelcom més que un objecte, ha de respondre a la sociologia i la història dállà on es situa, per tal de no ser u objecte aliè. A més, l´home és més important que lártista, en extensió lárquitecte. L´ésser humà és i produeix, dedica la seva vida a través de perseverància i idealisme, és la seva natura, però no pot oblidar la resta a favor del seu treball. Cal ser conscients de que tot produeix satisfacció personal quan resolem diversos problemes, no només nostres. Niemeyer es defineix com a lliurepensador a favor de la llibertat de pensament, expressió i premsa, i totalment en contra de la classe mitjana i els seus privilegis. Considera láparició pública i el posicionament del artistes positivament, doncs callar i ser tatxats de deterministes ens fa sentir miserables. De fet, en quant el tema econòmic diu que “ser” i “saber” hauria de ser més important que “tenir” i que límportància de la vida radica en ser més humans i justos; hauríem dáprendre a treure profit del que ens envolta sense destrossar tot al nostre pas, la natura és molt important. Respecte la manera déncarar els nou projectes, estudia el programa, les condicions locals i les novetats tècniques. Dáquí sorgeix un període de reflexió que continua amb un primer dibuix, on els element més importants ja aparéixen i seran inamovibles. Els primers dibuixos són a 1/500, acompanyats dún text; si el text no convenç és que el projecte resulta insatisfactori i manca quelcom al disseny.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

REVISTA 4.4. - Publicació: V SEMINÁRIO DE HISTÓRIA DA CIDADE E DO URBANISMO. “Cidades: temporalidades em

confronto” - Títol: Arquitectura da cidade. Movimento moderno e arquitectura da cidade I. Reflexoes sobre o centenário de Belo Horizonte. As duas modernidades: de Aarao Reis a Oscar Niemeyer - Any de publicació: maig 1998 - Autor/s: Roberto Segre

Espai, temps, cultura. A dia dávui fem lectures fragmentades de la realitat, que volen coinciliar les múltiples facetes de la història, de tal manera que el que acabem creient que són els grans cicles globals no més són una burda simplificació parcial de processos sincrònics. Minas Gerais és un dáquets petits processos, que esdevé significatiu en quant la formació de la nacionalitat brasilera i la seva identitat urbana, acostumada fins aleshores a l´hegemonia de les ciutats costeres, amb un estil barroc procedent dÉuropa. Des de la fundació de Minas, posteriorment Belo Horizonte, al 1901, es tracta díncrementar la vida i interés del lloc, però el màxim exponent dáquest avanç vindrà de mans de Lúcio Costa i Oscar Niemeyer. Aquesta actuació, individualista i original serà el que portarà lárquitectura brasilera a un contexte internacional. És línici del que vindrà després, com per exemple Brasilia. Belo Horizonte és una ciutat de segona generació després dábandonar lúrbanisme colonial espanyol i portugués, que tot i que difereixen en alguns temes, coincideixen en prioritzar elements simbòlics, poder civil, militar i religiós, i la unitat del sistema viari. A la ciutat tradicional sudamericana resulta complicat introduir nous elements radicals degut al traçat preexistent, qua a més a Brasil es retarden per la situació política, per això es considerarà implantar les idees “modernes” a una ciutat de nova planta. Belo Horizonte es planeja com a quadrícula ortogonal, vies de vint o trenta metres i una diagonal, a més de una gran avinguda perimetral rodejada déspais verds, on la natura entra als límits de la quadrícula, en proximitat de la vida social. Fins als anys trenta Belo Horizonte seguirà el projecte original, però la classe mitjana acabarà per reclamar els seus drets, forçant un canvi visible també en lárquitectura i lúrbanisme. La ciutat original creix exponencialment a través de suburbis industrials i nuclis residencials. El projecte de Niemeyer sorgeix com a resposta; és una sortida a la tensió entre allò provincià i allò cosmopolita, una mena de populisme que vol institucionalitzar per a les classes mitjes el que fins aleshores havia estat reservat a lóligarquia. De mans de Kubistchek, es pretèn fomentar un àrea a quinze kilómetres del centre de Belo Horizonte, a mode de ciutat satèlit, on el 1936 s´ha construït la llaguna artificial de Pampulha. L´ús del cotxe i límportància de lésport i les activitats a láire lliure propiciaran una nova forma dúrbanitzar el sól. Es sol·liciten doncs el casino, el yacht tennis club, la casa de ball i la capella, i com a demostració de que el president creu en allò que diu, la seva pròpia vivenda.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

REVISTA 4.5. - Revista: Arquitectura y Urbanismo vol XXXII, nº 3 - Títol: Niemeyer: la poética de una experimentación cradora - Any de publicació: agost 2011 - Autor/s: Roberto Segre i José Barki

Segre i Barki ens diuen en aquest article que l’arquitectura sempre s’ha caracteritzat per una interacció entre sentiment i raó, en el cas de Niemeyer, va ser capaç de conjugar aquesta dualitat en equilibri. En la seva primera etapa es decantava més per les formes racionalistes fins que a Pampulha va introduir les seves closques de formigó. Aquesta dualitat també la podem trobar en el respecte per la tradició o la voluntat de innovació. Durant tota la història de l’arquitectura s’han seguit els principis basics de Vitruvi –firmitas, utilitas, venustas- ; però es aquest últim el que més ha canviat durant el moviment modern. La importància del traç del llapis sobre el paper, el croquis va prendre importància. En aquest aspecte Niemeyer va ser una referència dels canvis expressius del llenguatge durant el segle XX. Ens parla dels seus primers anys, de la seva educació amb Lúcio Costa i el respecte per la herència històrica del país que li va inculcar. Però es fa especial èmfasis en la influència de Le Corbusier en la seva convivència d’un mes pel projecte del Ministeri de Educació i Salud. D’ell va aprendre la metodologia de treball i la importància del dibuix com a element bàsic del projecte. La caixa cartesiana també va estar molt present en tota la s seva obra, així com en la interrelació entre la planta i la seva regularitat. Als anys ’40 i a Pampulha comencen les seves formes lliures permeses pel formigó armat, “del trobament de la imaginació i la poesia y la técnica neix l’arquitectura” deia Niemeyer. Aquí començarà a experimentar amb les formes corbes com la volta, però també amb formes més rectes com es el cas del Iate Clube. Per aquesta obra encarregada per Juscelino Kubitscheck, Niemeyer ja tenia clar el repertori del moviment que hi volia aplicar. Els conceptes de volumetria pura, els pilotis, el brise-soleil, la planta lliure, el sostre jardí i les plantes modulades es troben molt presents en tot el conjunt de Belo Horizonte. Però per altra, tal i com ens explica Segre, va ser el moment per sortir del camí estrictament marcat pel funcionalisme i els seus dogmes aplicats de manera mecànica. Més endavant serà cridar per Kubitscheck pel projecte de la ciutat de Brasília i seguirà amb la idea de la corba i el traç de manera més radical.

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

5. ANNEX

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

Pel que fa a l’emplaçament vam tenir certes dificultats per trobar-ne un de correcte ja que vam trobar esquemes de Niemeyer, i imatges de l’ordenació urbanística de l’època. Finalment vam optar per un plànol trobat en la monografia de Danilo Matoso, en part per la seva correspondència amb les imatges aèries de Google maps.

HISTORIA II

Vam tenir molts entrebancs a la hora de trobar revistes sobre el nostre edifici en concret. Buscant molt vam trobar finalment: el número 84 de la revista Archittetura Cronache (octubre del 1962) i tres números de L’Architecture d’aujourd’hui, el número 71 i 81 (octubre/novembre de 1958), el número 111 (juliol del 1964) i el número 171 (gener/febrer del 1974). Malauradament només vam poder trobar aquest últim número. També vam buscar la revista Módulo, la revista editada per Oscar Niemeyer a Brasil. Com no vam trobar-la vam decidir contactar amb la fundació Oscar Niemeyer per veure si seria possible que ens enviessin informació de la revista o l’edifici. Aquesta va ser la conversa via mail: Raul i Helena: Hola, somos alumnos de la Escuela de Arquitectura de Barcelona (España). Estamos haciendo un trabajo de investigación sobre la obra de Oscar Niemeyer y concretamente su Iate Clube de Belo Horizonte. Hemos estado buscando la revista Módulo, editada por él, pero no hemos podido encontrarla. Nos gustaría saber si es posible que nos enviaseis cualquier tipo de información relacionada con el Iate Clube, Pampulha o la revista Módulo. Muchas gracias Olá, somos alunos da Escola de Arquitetura de Barcelona (Espanha). Estamos fazendo um trabalho de pesquisa sobre a obra de Oscar Niemeyer e especificamente o seu Iate Clube de Belo Horizonte. Nós fomos à procura da revista Módulo, editado por ele, mas não conseguimos encontrá-lo. Gostaríamos de saber se é possível que enviaséis qualquer informação relacionada com o Iate Clube, ou revista Pampulha Module. muito obrigado

Oscar Niemeyer, Yatch Club

Fundació Oscar Nimeyer: Prezado Raul, O Iate Clube da Pampulha , cujo projeto data de 1940, não foi publicado na revista Módulo, por isso achei que se tratava do Pampulha Iate Clube, projeto de 1962. Assim envio plantas publicadas no livro Oscar Niemeyer em Minas Gerais 1938-1955, de autoria do arquiteto Danilo Matoso Macedo. Cordialmente, Angela Vasconcellos

En aquest mail se’ns va enviar información escanejada sobre un dels llibres consultats com a monografía en la descripció del treball. Com era información que ja teniem i el que ens feia més falta eren revistes sobre el nosre edifici vam preguntar de nou. Raul i Helena: Muchas gracias por la documentación enviada, no tendrían también algún tipo de documentación de revistas? a poder ser de la época? Están siendo de gran ayuda, os lo agradecemos mucho. Raul Vasquez Iñiguez

Fundació Oscar Nimeyer:

Prezado Raul,

Raul,

Com relação à sua consulta, referente ao projeto do Pampulha Iate Clube, informo que infelizmente só dispomos do material que foi publicado.

Infelizmente não temos nenhum registro de publicação em Revista de época. O material que a Fundação dispõe no momento para envio é esse.

Assim envio anexa matéria publicads na revista Módulo, Rio de Janeiro, v.7, n.27, mar.1962.

Cordialmente,

Atenciosamente, Angela Vasconcellos

En aquest mail se’ns va enviar adjunt una escaneig de la revista Módulo, però en obrir-lo vam descobrir que es tractava d’un altre Iate Clube a Pampulha, també construït per Niemeyer a l’any 1962.

Angela Vasconcellos

Finalment no va ser posible trovar información sobre la revista módulo o d’altres revistes de l’época. Davant aquesta dificultat per trovar revistes sobre el nostre edifici vam decidir trballar amb revistes sobre altres obres de Niemeyer el més properes a la época del Iate Clube, o revistes sobre altres arquitectures d’aquells temps.

Davant aquesta confusió i la predisposició mostrada a enviar informació escanejada, vam decidir seguir preguntant. Raul i Helena: Muchas gracias por la información enviada. Perdonad la molestia, nosotros estamos tratando otro Iate Clube también situado en Pampulha, construido entre el 1940 y el 1942. Adjuntamos una fotografía para concretar un poco más. Seria de gran ayuda si encontráseis información sobre este Iate Clube. Muchas gracias de antemano. Raul Vásquez Iñiguez

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

6. REDIBUIXAT

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

ANÀLISI DEL EDIFICI

ÍNDEX: 1. IDENTIFICACIÓ I EMPLAÇAMENT………………………........................... pàg. 36 2. ÚS.......................…………………………………………………….……….... pàg. 37 3. ANÀLISI CONSTRUCTIU .........................…………….…………………..... pàg. 38 4. DEFINICIÓ ESPACIAL ……………………………………………………..… pàg. 39 5. CARACTERITZACIÓ …………………………………………………….…… pàg. 40

3 7

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

MODEL INTERPRETATIU DEL EDIFICI

ÍNDEX: 1. FOTOGRAFIES DEL MODEL............................................................. pàg. 42 2. ANNEX................................................................................................ pàg. 54

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

1. FOTOGRAFIES DEL MODEL

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

HISTORIA II

Oscar Niemeyer, Yatch Club

2. ANNEX

HISTORIA II

Volíem que el model interpretatiu reflexes les idees principals de l’edifici. Un dels temes principals en aquest edifici és l’estructura, conformada per una retícula de pilars i forjats de formigó armat. Per aquesta raó, la nostra primera idea en quan al material que s’utilitzaria en aquestes parts, va ser el guix. Per la forma de realitzar les peces guarda certa semblança amb el procés constructiu del formigó, amb encofrats. La textura del formigó i la del guix són semblants en les seves respectives escales. Per últim, el color de l’estructura i de bona part de l’edifici és el blanc, coincidint també amb el guix.

Oscar Niemeyer, Yatch Club

El mateix ens va succeir amb els encofrats dels pilars de secció el·líptica, eren massa estrets. A més la tallar la fusta per fer els encofrats va quedar més rugosa i absorbent d’aigua, pel qual el guix s’hi adheria amb més força.

Per totes aquestes raons vam fer els encofrats de fusta sobre els quals abocaríem el guix.

Finalment vam decidir utilitzar fusta pintada de blanc per l’estructura, i per fusta de balsa també pintada per les particions interiors. Amb aquesta diferenciació de densitats de la fusta també diferenciàvem l’estructura de les divisions espacials. Pels pilars de secció el·líptica vam utilitzar varilles de fusta de secció circular que vam rebaixar fins donar una aparença d’el·lipse. Pels de secció circular no va caldre. Els vam pintar també de blanc. Un cop fets tots els encofrats vam abocar el guix en una de les peces i vam deixar secar-la. El problema va aparèixer en el moment de desencofrar. Els forjats tenien una gran superfície però alhora un gruix molt petit (4mm), per aquesta raó, no vam poder desencofrar sense trencar les peces.

HISTORIA II

Un altre problema que se’ns va plantejar va ser les particions interiors que definien una corba. En aquest cas vam fer uns motlles en cartró ploma de 1cm a partir de les plantes. En aquests hi vam col·locar la fusta de balsa mullada, de manera que es pogués deformar sense trencar-se. Un cop seca la fusta, va romandre amb la seva nova forma corba.

Oscar Niemeyer, Yatch Club

Per les carpinteries dels nombrosos vidres de l’edifici vam estar cercant uns filaments que havíem vist en una maqueta de cursos passats. Aquests filaments s’enganxaven sobre l’acetat. Vam decidir-nos per aquest material degut a que les varilles de secció quadrada més petites són de 2x2 mm, fent la maqueta a escala 1.100 no podíem fer unes carpinteries tant gruixudes. Finalment i després de molt temps cercant no vam trobar aquest material. Vam comprar-ne un de similar, una pasta que també s’adheria al acetat. Fent proves vam veure que degut a ser una pasta, era molt difícil controlar el gruix i fer que fos constant. Per tant al final vam acabant decantant-nos per pintar-les amb permanent negre.

Un aspecte important eren les baldoses i els murals. Per aquests elements vam decidir imprimir una trama imitant les baldoses de l’edifici pero amb una escala menor, per tal de que conceptualment s’entengués. Pels murals de Portinari i BurleMarx vam fer el mateix.