Memòria d'intervenció arqueològica a l'àmbit 7 de la Roureda de la Margineda by ReGiraRocs

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I JULIOL 2011

Escaldes-Engordany, Març de 2014 Direcció científica

Gerard Remolins Zamora

2 I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Fitxa tècnica. ............................................................................................................................................ 5

Motius i objectius de la intervenció. ....................................................................................................... 6 2.1

Motius de la intervenció ............................................................................................... 6

2.2

Objectius ....................................................................................................................... 6

Localització .............................................................................................................................................. 8

Marc geogràfic i geològic de l’àrea de recerca ...................................................................................... 10

4.1

Marc geogràfic ............................................................................................................ 10

4.2

Marc geològic .............................................................................................................. 10

Síntesi històrica i antecedents arqueològics ......................................................................................... 12 5.1

Metodologia i equip de treball .............................................................................................................. 13 6.1

Excavació i inhumació ................................................................................................. 13

6.2

Registre del material arqueològic ............................................................................... 13

6.3

Quadrícula ................................................................................................................... 13

6.4

Registre fotogràfic ....................................................................................................... 14

6.5

Documentació planimetria.......................................................................................... 15

6.6

Implementació d’una geodatabase............................................................................. 15

6.7

Estudi i inventari del material arqueològic. ................................................................ 16

Neteja .......................................................................................................................... 16

Siglat ............................................................................................................................ 16

Consolidació ................................................................................................................ 17

Dibuix........................................................................................................................... 17

6.8 7

Síntesis arqueològica................................................................................................... 12

Especificacions de l’equip científic i de la infraestructura disponible ........................ 18

Resultats ................................................................................................................................................ 19 7.1

Proposta interpretativa ............................................................................................... 20

Bibliografia............................................................................................................................................. 26

Annex ..................................................................................................................................................... 32 9.1 9.1.1

Estudis pluridisciplinaris .............................................................................................. 32 Informe dels materials ceràmics. ............................................................................ 32

Metodologia ................................................................................................................ 32

Les vores ...................................................................................................................... 36

Les bases...................................................................................................................... 37

Els elements de prensió .............................................................................................. 37

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Índex

Les decoracions ........................................................................................................... 40

Tractaments superficials ............................................................................................. 46

Macrotraces ................................................................................................................ 48

Thesaurus de decoracions, macrotraces i tractament superficials ............................. 49

Les morfologies ........................................................................................................... 50

Capacitats físiques ....................................................................................................... 51

k. Identificació de les tècniques de manufactura a través de la lectura morfològica de les fractures. ........................................................................................................................ 55 l. 9.1.2

Conclusions ................................................................................................................. 58 Informe de l’ anàlisi espacial. .................................................................................. 61

Context i limitacions de l’estudi. ................................................................................. 61

Metodologia ................................................................................................................ 62

Anàlisi descriptiva macroespacial ............................................................................... 66

Anàlisi intra-site i arqueoestratigràfic. ........................................................................ 72

Conclusions. ................................................................................................................ 88

9.3

Inventari de restes arqueològiques mobles recuperades ........................................... 91

9.4

Làmines del material arqueològic ............................................................................. 119

9.5

Inventari d’unitats estratigràfiques........................................................................... 134

9.6

Fitxes d’unitats estratigràfiques ................................................................................ 135

9.7

Inventari fotogràfic.................................................................................................... 138

9.8

Documentació fotogràfica......................................................................................... 150

9.9

Inventari de planimetries .......................................................................................... 170

9.10

Planimetries .............................................................................................................. 170

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Nom de la intervenció

Excavació de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda

Jaciment

Zona arqueològica de la Roureda de la Margineda

Situació

Santa Coloma

Parròquia

Andorra la Vella

Coordenades UTM (Lambert III) de la

X: 530664.40 / Y: 21555.19

zona (centroide) Coordenades UTM (Lambert III) generals delimitació zona

530643.46

21567.87

530671.69

21587.60

530688.44

21553.47

530669.09

21541.48

Alçada

985 metres s.n.m

Tipus de jaciments

Hàbitat prehistòric

Tipus d’intervenció

Preventiva

Tipus d’activitat

Excavació, documentació i recuperació de les restes arqueològiques

Resultats de la intervenció

Documentació d’un hàbitat de l’Edat del Bronze

Cronologia

Bronze inicial

Dates de la intervenció

Del 11 de juliol al 22 de juliol de 2011

Direcció del projecte Direcció treballs de laboratori Neteja, siglat i inventari materials arqueològics Restitució física i consolidació dels materials arqueològics

Gerard Remolins Zamora Pablo Martínez Rodríguez Gerard Remolins Zamora Gerard Remolins Zamora Gerard Remolins Zamora

Topografia i SIG

Gerard Remolins Zamora

Dibuix arqueològic

Pablo Martínez Rodríguez

Anàlisis ceràmic

Gerard Remolins Zamora

Anàlisis espacial

Gerard Remolins Zamora

Suport institucional

Museu d’Arqueologia de Catalunya

Propietaris de les finques afectades

Molines Patrimonis

Règim jurídic de les finques afectades

Privat

Promoció i finançament

Unitat de Recerca Històrica

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

1. Fitxa tècnica.

2.1 Motius de la intervenció a present campanya d’intervenció arqueològica ha estat realitzada en l’àmbit 7 de la zona arqueològica de la Roureda de la Margineda, declarada bé d’interès cultural des del 2009, i ha tingut la finalitat principal d’esgotar l’estratigrafia i

finalitzar l’excavació iniciada l’estiu del 2009 entorn una ocupació de l’Edat del Bronze en aquell indret. L’activitat ha estat promoguda per la Unitat de Recerca Històrica i ha comptat amb la col·laboració i el suport de la propietat dels terrenys, Molines Patrimonis, per a la seva correcta execució. La campanya, que es va realitzar entre els dies 11 i 22 de juliol del 2011, es va dur a terme sota la direcció tècnica de Gerard Remolins Zamora i Pablo Martínez Rodríguez.

2.2 Objectius er les característiques de les evidències i de l’indret, el projecte ha implicat una continuació en el temps de diverses accions específiques. Degut a la

reculada cronològica del jaciment ha calgut aplicar una metodologia acurada

que permetés recuperar i registrar totes les evidències per no obviar cap dada que posteriorment pogués inferir en les interpretacions. D’igual manera, la situació del jaciment, ubicat sota estructures medievals, que en condicionaven la correcta excavació, ha requerit que s’apliquessin tècniques topogràfiques i d’intervenció concretes que seran detallades més endavant. Els objectius específics d’aquesta campanya han estat els següents: 1.

Esgotar l’estratigrafia de l’àmbit 7 del jaciment de la Roureda de la Margineda fins assolir el substrat de formació geològica natural.

Recuperar totes les evidències arqueològiques mitjançant una metodologia específica descrita en els apartats següents.

Estudiar totes les dades materials de forma integral per poder inferir interpretacions de tipus paleoambientals, culturals, cronològics, etc.

Obtenir un coneixement substantiu sobre les troballes mitjançant l’aplicació d’analítiques morfològiques i físiques per determinar paral·lels, possibles procedències i composició de les diverses evidències recuperades.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

2. Motius i objectius de la intervenció.

Organitzar sistemàticament des d’un punt de vista arqueològic tota la informació dispersa, obtinguda des de la primera intervenció en aquest àmbit l’any 2009 fins l’actualitat per diversos agents .

Preservar digitalment totes les restes arquitectòniques i arqueològiques mitjançant l’ús i les capacitats que ofereixen les noves tecnologies.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

l present projecte de recerca ha focalitzat la seva activitat en el jaciment denominat la Roureda de la Margineda, ubicat al poble de Santa Coloma adscrit a la parròquia d’Andorra la Vella (fig. 1). Concretament els treballs

s’han realitzat en l’àmbit 7, situat a l’extrem est del jaciment tal com va ser definit aquest durant les primeres campanyes d’excavació dutes a terme per l’empresa Estrats (fig. 2). El paisatge circumdant està definit per un entorn arbrat format per roures, i un estrat herbaci i arbustiu heterogeni típic de les fondalades pirinenques. Actualment, la pressió urbanística ha fet estralls i pròxims al jaciment s’alcen nombrosos edificis delimitant l’entorn arqueològic. Antigament, aquest espai situat a la ribera dreta del riu Valira estava destinat a ús agropecuari, tal com evidencien encara actualment els camps i les feixes presents en la zona meridional.

Figura 1: Mapa de situació del jaciment de la Roureda de la Margineda

Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

3 Localització

emplaçat en una zona coneguda com la Roureda de Malreu. Estudis recents assenyalen que aquest topònim podria fer referència a un indret d’inestabilitat i de riscos naturals. De fet, pròxim al jaciment hi ha el riu d’Enclar i el Torrent de Pregó, ambdós cursos hídrics haurien protagonitzat en el passat episodis de corrents d’arrossegalls o avingudes torrencials, fenòmens que s’haurien fossilitzat en el topònim.

Figura 2: Mapa de situació de la zona d’intervenció dins del jaciment de la Roureda de la Margineda Font: ESTRATS,SL

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Tot i que el jaciment rep el nom de Roureda de la Margineda, oficialment aquest esta

4.1 Marc geogràfic l jaciment de la Roureda de La Margineda està situat en el poble de Santa

Coloma (Andorra la Vella) als peus del turó granític sobre el qual s’aixeca el jaciment del Roc d’Enclar. Es troba aproximadament entre uns 986 i 992 m

s.n.m. d’alçada, sobre una petita elevació del terreny a la zona on conflueixen les valls d’Enclar i la Central, a prop de l’estret pas d’Aixovall. La vall d’Enclar té una orientació EW, i està recorreguda pel riu d’Enclar, que limita al nord per la serra d’Enclar i al sud per la serra de l’Obaga. La vall Central està recorreguda pel riu Gran Valira i és molt més ample que l’anterior.

4.2 Marc geològic enint en compte que el jaciment de la Roureda de la Margineda es localitza dins d’una vall pirinenca, no es pot entendre la seva geomorfologia sense considerar previament el seu context dins un marc global. En aquest sentit, el Pirineus, com a sistema

orogràfic, s’estenen sense interrupció d’est a oest des de la costa mediterrània fins a la cantàbrica, descrivint una llargada d’uns 425 km i unint la Península Ibèrica al continent europeu. Amb una amplada, d’uns 150 km, aquesta serralada resta enquadrada per la depressió de l’Ebre al sud i la d’Aquitània al nord i es va formar entre finals de l’era Secundària (fa 85 milions d’anys) i de la Terciària (fa 16 milions d’anys). Per tant, els Pirineus són una serralada relativament jove, tot i així, la seva història estén les arrels lluny en el passat, on les

vicissituds expliquen clarament la configuració que avui adopten (Rico, 1997). De fet, la cadena pirinenca no té una unitat tectònica profunda, l’aixecament principal de la zona central, allà on les altituds són més elevades, representa la última fase d’un llarg procés orogènic de plegaments com a resultat de la col·lisió entre la microplaca Ibèrica i la placa Europea, en la que la primera es va subduir parcialment sota la segona. L’episodi final de la formació del sistema pirenaic amb l’aparició de la zona axial, dins la primera meitat de l’era Terciària, és vist, encara avui en dia, com una línia gruixuda i contínua de muntanyes entre la Península Ibèrica i el continent europeu, una frontera natural incontestable entre les planes de la depressió de l’Ebre, i les seves homònimes septentrionals. Encaixonament, compartimentatge i aïllament són termes que descriuen bé la naturalesa mateixa dels Pirineus. Tot i així, no es pot obviar, que l’originalitat d’aquesta serralada no depèn únicament de la seva posició geogràfica, sinó també i sobretot, de la diversitat de medis que la componen d’una punta a l’altra. De fet, trobar-se a l’est, al centre o a l’oest, així com al nord o al sud de la serralada, ofereix visions diferents del entorn, dels paisatges i dels elements

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

4 Marc geogràfic i geològic de l’àrea de recerca

individualitzables les unes de les altres, degut en part als fenòmens geològics anteriorment esmentats i a l’erosió succeïda durant el quaternari (Soler, 1990). De fet, i de manera general, es considera que la glaciació va ser poc activa en els Pirineus, recloent les escasses i petites glaceres a les zones d’alçada on van conformar els actuals circs glacials. Tot i així, la vessant nord dels Pirineus va concentrar part d’aquest procés creant valls en “U” (Aspe, Ossau, Aure, Arieja..) i obrint entre elles nombrosos colls que facilitaven la comunicació tot i l’altitud a la qual es troben (Bordonau, 1992). Al sud, en canvi, a conseqüència de la major insolació, les glaceres van durar menys i van ser menys actives, esculpint només les valls altes en forma de “V” i algunes serres interiors, deixant els accessos des de les planes del sud força abruptes. La feblesa de l’activitat glacial, un cop retirades les neus, va deixar unes valls molt verticals que van passar a ser esculpides per l’activitat hídrica. És en aquest marc on s’emplaça la Roureda de La Margineda, justament, al peu del Solà d’Andorra la Vella, a la vessant oest de la vall que defineix al seu pas el riu Gran Valira. La formació geomorfologica d’aquest indret és el producte de dos processos anteriorment esmentats: la glaciació i el curs hidrològic. Aquest fet, va donar lloc a una vall relativament curta, on els accessos amb forta pendent als colls donen pas a la vessant meridional. Amb el retrocés de les glaceres, durant el període postglacial, les vessants verticals varen quedar exposades sense cap element que les sustentés. Això, va iniciar una activitat, encara latent avui en dia, de despreniment de roques amb la conseqüent formació de tarteres. Dit procés pot durar indefinidament o fins que els vessants assoleixin una inclinació menor, suficient com perquè els materials s’estabilitzin. Tanmateix, recents estudis evidencien el constant despreniment de roques i el vigent sistema d’inestabilitat provocat per l’acció hídrica del riu Gran Valira que, per la diferència altitudinal amb la plana, baixa amb força excavant la vall i verticalitzant els vessants (Turu, Batlle, 2005). Conjuntament a aquesta dinàmica però amb una menor intensitat, es donen fenòmens torrencials i petits corrents d’arrosegalls. De fet, la zona de la Roureda de Malreu esta situada damunt d’un con de dejecció format pel riu d’Enclar i del torrent de Pregó. Aquest es un dipòsit d’antics corrents d’arrossegalls i fluviotorrencials caracteritzats per blocs i graves angulosos i subarrodonits de granodiorites i cornianes amb matriu lutiticosorrenca (Copons, 2007 : 48). Les dinàmiques postglacials han esborrat profundament el modelat glacial heretat. No obstant, les diferents crisis climàtiques succeïdes durant aquesta darrera fase holocènica van poder intensificar l’activitat de despreniments i de corrents d’arrossegalls al Solà d’Andorra.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

orogràfics. La gran varietat de cares que presenten els Pirineus són clarament diferenciables i

5.1 Síntesis arqueològica ’any 1993 les obres de construcció d’una casa afectaren parcialment les estructures del jaciment que ja havia estat localitzat pel Sr. Pere Canturri i que era conegut com a Roureda de La Margineda. Arran d’aquest fet, el Servei

d’Arqueologia de Patrimoni Artístic Nacional va redactar un informe en el que es destacava la transcendència de l’indret així com la conveniència d’iniciar una excavació programada. En aquell moment es va dur a terme la documentació gràfica de les estructures muràries visibles, consistent en fotografies en format paper i un esbós de la planimetria (sense escala), i es va pactar amb el propietari un espai de protecció adjacent a les mateixes. Des d’aleshores el jaciment ha estat objecte d’inspeccions regulars per tal de constatar la seva conservació, fins que l’any 2005 l’Àrea de Recerca Històrica (ARH) del Departament de Patrimoni Cultural va realitzar un projecte d’intervenció arqueològica. Aquesta actuació es plantejava com una intervenció preventiva davant l’afectació dels terrenys on es troba, tant pel Pla viari del Ministeri d’Urbanisme i Ordenament Territorial, com pel Pla d’Ordenament Urbanístic Parroquial del Comú d’Andorra la Vella. El projecte no es dugué a terme en aquell moment i no serà fins el passat 6 de març de 2007 quan la família Molines, propietària dels terrenys, contacta amb l’ARH per manifestar la seva voluntat d’intervenir sobre el jaciment per tal de poder realitzar una avaluació del potencial arqueològic. Durant les intervencions arqueològiques realitzades en el jaciment de la Roureda de la Margineda entre el 2007 i el 2009 es van localitzar una sèrie de materials en diferents àmbits anteriors a les ocupacions d’època tardoantiga i medieval. Tanmateix, la major concentració d’aquests s’ubicava en l’àmbit 7 i segons els primers anàlisis, correspondria a una ocupació de l’Edat del Bronze. Aquest fet va suposar un canvi en la metodologia arqueològica que es venia utilitzant fins aquell moment. L’any 2009 es va realitzar la primera inhumació exclusivament orientada a recuperar aquestes restes prehistòriques en la que es van poder coordenar més de 400 evidències, majoritàriament ceràmiques (Salvadó, 2009).

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

5 Síntesi històrica i antecedents arqueològics

6.1 Excavació i inhumació a intervenció arqueològica sobre el terreny s’ha realitzat mitjançant l’excavació manual en extensió. Aquesta ha consistit en distribuir l’excavació en dipòsits sedimentaris, evitant la barreja dels estrats prèvia delimitació acurada.

L’actuació s’ha dut a terme, fonamentalment, en aquell indret que per les seves característiques sedimentàries i de concentració de material, podria delimitar un espai concret, com ara estructures tipus fons de cabana, sitges, etc.

6.2 Registre del material arqueològic ots els materials recuperats, independentment del tipus de l’evidència, que puguin ajudar a entendre la formació, ocupació i abandó del jaciment han estat coordenats, seguint la metodologia d’intervenció prehistòrica descrita

per Meroc-Laplace. En aquest sentit, totes les restes s’han registrat mitjançant coordenades cartesianes. La intervenció s’ha complementat amb un mostreig sedimentològic aleatori d’alguns dels dipòsits en funció de les seves característiques intrínseques, a banda d’una presa sistemàtica dels carbons de diferents mides, que ajudaran a establir la seqüència estratigràfica observada en la zona on es concentren els materials. Pel registre dels estrats i les estructures de cronologia prehistòrica s’ha combinat l’ús d’unitats estratigràfiques i fets arqueològics propi del model Harris—Carandini. En el casos concrets on els nivells sedimentaris no permetien una lectura clara degut a l’homogeneïtat granulomètrica, de textura i radiomètrica s’ha optat per realitzar nivells o talles artificials cada 10 cm, facilitant així que tots els elements materials i immaterials fossin coordenats de manera tridimensional. A banda de la distinció de cada unitat estratigràfica (UE) s’ha realitzat una concreció en fets arqueològics, conceptuats com un conjunt d’unitats estratigràfiques amb un funcionament solidari i coherent. En aquest sentit, s’ha donat un codi a cadascun dels fets individualitzats consistent en dues sigles (referents a la interpretació del mateix) seguides d’un número que s’assignarà de manera correlativa (de l’1 a l’infinit, com en el cas de les UE).

6.3 Quadrícula l sistema de coordenades més emprat per documentar, registrar i dibuixar la posició en l’espai de diversos elements en un context de dos dimensions és el sistema cartesià. En aquest sistema les coordenades s’especifiquen mitjançant

dos valors, un per les coordenades x i un altre per les coordenades y. La coordenada x 13

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

6 Metodologia i equip de treball

posició del mateix element en l’eix de profunditat. L’origen del sistema cartesià parteix del punt x=0 i y=0. Les coordenades cartesianes s’escriuen mitjançant un parell de números entre parèntesis i separats per una coma. El primer número correspon a la coordenada x i el següent a la de y. Els valors positius s’estableixen cap a la dreta i cap al fons en relació al punt (0,0). Els valors negatius, en canvi, s’ubiquen a l’esquerra i cap a baix. Els eixos x i y són perpendiculars entre si i formen un pla denominat xy. Per passar del sistema de coordenades bidimensional a un de tridimensional únicament s’ha afegit una nova dimensió, la vertical. Aquesta es materialitza per la incorporació del eix z, perpendicular a x i y. Per a la correcta excavació, recuperació i documentació espacial dels materials en la present campanya, s’ha constituït una quadrícula tridimensional i virtual a partir dels principis anteriorment esmentats. Cada quadre s’ha delimitat per les mateixes mides, establertes en 1m2. Per definir aquest sistema de registre i adaptar-lo a les característiques que imposa el terreny on s’ubica el jaciment s’han establert els eixos de partida x i y a partir del punt 0,0. Aquest es va ubicar al nord del jaciment, a tocar de la gran pedra que s’alça i separa l’àmbit 7 de l’àmbit 4. A partir d’aquí i aprofitant la direcció que delimitava el mur entre aquests dos espais es va establir l’eix Y en direcció sud. Per tant, l’eix X va haver de discórrer en perpendicular a l’eix Y d’est a oest. Finalment, l’eix z es va obtenir per la projecció ortogonal i perpendicular al pla xy. En aquest sentit, els valors assignats a aquest últim eix es van obtenir a través les mesures absolutes d’altitud en metres respecte al nivell del mar.

6.4 Registre fotogràfic l registre fotogràfic s’ha realitzat mitjançant càmera digital. Els arxius obtinguts s’han emmagatzemat en TIFF (Tagged Image File Format) acceptant que aquest és el format reconegut internacionalment i que pot ser llegit amb

facilitat per la majoria de programes informàtics. També s’ha optat per aquest amb la voluntat d’evitar que processos algorítmics de comprensió provoquin la pèrdua de qualitat en la imatge i en redueixin la mida original. Els noms assignats a cadascuna de les fotografies es regeix per la sigla del jaciment succeïda per un número correlatiu entre parèntesis. En alguns casos s’ha inclòs les inicials LAB per identificar aquells materials que per la seva singularitat han estat documentats també en el laboratori.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

determina la ubicació d’un element en l’eix horitzontal. En canvi, la coordenada y determina la

aral·lelament al registre fotogràfic del procés d’excavació s’han realitzat planimetries d’alta resolució mitjançant tècniques fotogramètriques. De fet, l’entorn presentava una superfície irregular superior als 2 cm de variació

verticals, fet pel qual es va descartar l’ús de fotografies zenitals rectificades a partir de punts de suport. L’opció adoptada va ser la restitució tridimensional a partir de fotografies zenitals i obliqües georeferenciades mitjançant l’ús de punts de suport obtinguts a partir dels eixos principals de la quadrícula. El producte final fou un model digital del terreny i una ortofotografia, ambdós georeferenciats, elements molt més fiables, acurats i ràpids d’elaborar que els produïts pel dibuix topogràfic tradicional. Les dades van ser integrades en una geodatabase per ser verificades i validades a partir de punts de control situats aleatòriament dins el jaciment i coordenats manualment o amb GPS diferencial. El resultat va permetre assolir nivells altament precisos amb una desviació estimada de 4 mm per cada metre. En base al model digital del terreny es va elaborar un mapa topogràfic del jaciment a un 1 cm cada isolínia. Per altra banda, a partir de l’ortofotografia es van dibuixar cadascuna de les pedres en cadascuna de les fases de l’excavació. A tal efecte, el procés fotogramètric es va repetir en diferents moments de la intervenció arqueològica amb l’objectiu de deixar constància de la situació, color i forma d’un nivell abans d’ésser excavat. Aprofitant que en cada intervenció fotogramètrica es generava un nou arxiu de núvol de punts tridimensional, es va realitzar en el laboratori, un tractament específic de les dades, unint-les, depurant-les i finalment interpolant-les. Aquest tractament de les dades va permetre assolir el millor model tridimensional de tots aquells elements, que com les grans roques granítiques, no havien estat alterades per l’excavació arqueològica. El resultat final, a diferència de les planimetries tradicionals, no només aporta informació geomètrica més precisa sinó també dades radiomètriques per a la identificació d’estrats o possibles estructures negatives que haguessin pogut passar desapercebudes durant la intervenció sobre el terreny.

6.6 Implementació d’una geodatabase. otes les dades recopilades presenten un factor espacial i per tant han estat gestionades a partir d’una base de dades geogràfica. Aquesta no només ha garantit una correcta organització de la informació sinó també la realització

d’estudis i anàlisis geoestadístics i de caire espacials. En aquest sentit, totes les dades s’han bolcat i tractat en diferents programes fins a incorporar tots els arxius dins una geodatabase, permetent el seu tractament com a capes independents. Les diferents capes que incorpora la geodatabase són: 15

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

6.5 Documentació planimetria.

Model Digital d’Elevacions: capa raster generada a partir de la restitució tridimensional de diverses fotografies. Incorpora dades geomètriques i d’altitud relativa.

Ortofotografia: capa raster generada a partir de la restitució tridimensional de diverses fotografies. Incorpora dades geomètriques i radiomètriques.

Pedres: Capa vectorial de tipus polígon elaborada a partir de l’ortofotografia sobre la que s’han resseguit els diferents elements lítics.

Coordenats: capa vectorial de tipus punts elaborada a partir de les evidències arqueològiques recuperades i prèviament coordenades.

Sòls: capa raster elaborada a partir de la interpolació altitudinal de diverses evidències arqueològiques pertanyents a un mateix element fragmentat. A partir de diversos estudis estadístics s’ha pogut estimar i proposar l’orografia original del terreny sobre la que van transitar els ocupants prehistòrics de la Roureda de la Margineda.

6.7 Estudi i inventari del material arqueològic. ls materials exhumats s’han tractat al laboratori de manera diferenciada en funció de les seves característiques intrínseques. En relació a la ceràmica, la fauna i la pedra, s’ha dut a terme el seu rentat i siglat. Cal dir, que totes les

restes han estat sotmeses als tractaments adients sota l’assessorament o directament sota la supervisió d’especialistes. a. Neteja En el present projecte, la ceràmica a mà és un dels elements cabdals tant pel seu pes dins el conjunt de restes recuperades, equivalent a un 98%, com per les seves característiques i decoracions. Les concrecions de terra i l’adhesió de sediment sobre la superfície de les mateixes ha estat eliminada mitjançant l’ús d’aigua mineralitzada sense tractar i l’acció mecànica de pinzells i raspalls. b. Siglat El siglat del material s’ha efectuat d’acord amb el criteri següent (taula 1): Inicials del jaciment:

RM (Roureda de la Margineda)

Any de la intervenció

‘12 (2012) – ‘13 (2013)

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

217 per designar la unitat estratigràfica (UE). Aquesta és la unitat que durant la primera campanya es va assignar per definir el Unitat estratigràfica:

possible estrat d’amortització de l’assentament de l’Edat del Bronze detectat a l’àmbit 7. Presenta un color marró i una textura argilosa amb presència de petits fragments de carbons. S’inicia sempre cada estrat amb el número ordinal 1 i segueix de

Número de coordenat:

forma consecutiva. S’assigna a cada evidència arqueològica per diferenciar-la de la resta en base a la seva localització.

Segon nivell d’identificació de coordenats:

En el cas de que hi hagi vàries evidències en un mateix espai, cada element rebrà una lletra de l’abecedari escrita en minúscules i iniciant-se sempre per la a i seguint de forma successiva.

Taula 1: Taula amb els camps emprats pel siglat de les restes recuperades

Font: Remolins, G

Cada indicador de la sigla s’ha separat mitjançant un guió transversal (-) amb l’objectiu de facilitar la lectura i el reconeixement de les dades contingudes en ella. Únicament, les inicials del jaciment i l’any d’intervenció van unides en el mateix bloc inicial separades per un apòstrof (‘). c. Consolidació Posteriorment al siglat s’ha procedit als remuntatges. Per aquest últim procés s’han cercat les coincidències físiques de tots els fragments ceràmics. De fet, no només s‘ha partit de vores o bases, sinó que s’ha revisat cadascun dels fragments buscant els seus homònims tant en color, textura com forma. Les peces que encaixaven s’han consolidat formant agrupacions amb les que estudiar la dispersió del material i, en el millor dels casos, recuperar els perfils sencers de vasos. Per fixar els diferents fragments s’ha emprat un adhesiu de nitrat de cel·lulosa de la marca UHU que garanteix la seva reversibilitat, tot i el pas del temps, amb acetona. d. Dibuix Totes les restes arqueològiques completes o semi-completes així com aquells fragments que puguin proporcionar algun tipus d’informació destacada, com per exemple en el cas de les ceràmiques, vores, nanses, bases i bocins amb la superfície decorada, han estat dibuixats. La representació gràfica s’ha realitzat seguint les convencions acceptades

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

arqueològica:

s’han orientat en la làmina buscant els plans de sustentació. A banda de reproduir com a mínim una cara al detall de l’objecte en qüestió, s’han afegit diverses seccions per completar la visió i aportar el màxim d’informació. Totes les restes arqueològiques s’han dibuixat a mida real, però aquelles excessivament grans, s’han representat a escala. A tal efecte, el disseny ha estat reduït inicialment a un 75%, no obstant, si les seves mides encara excedien els límits del full s’ha fraccionat novament al 50%. En aquests casos, al costat de l’escala que acompanya tot dibuix s’han anotat les sigles 75%+50%.

6.8 Especificacions de l’equip científic i de la infraestructura disponible a direcció de la intervenció s’ha dut a terme pel Sr. Pablo Martínez Rodríguez, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, i pel Sr. Gerard Remolins Zamora, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i investigador del

Departament d’Arqueologia i Antropologia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a Barcelona. S’accepta que ambdós professionals estan fortament mediatitzats per les seves experiències personals i el seu entorn, impossibilitant aquest fet que puguin tenir una visió plenament objectiva dels problemes arqueològics. En aquest sentit, els seus treballs i els postulats expressats parteixen dels enfocs estructuralistes i postprocesualistes així com dels principis establerts per la New Archaeology i l’arqueologia contextual. Pel que fa al treball amb els materials i les analítiques que la campanya d’excavació ha generat, s’han realitzat bàsicament en les dependències cedides per Patrimoni Cultural d’Andorra i amb la col·laboració dels investigadors del Museu Arqueològic de Catalunya. La coordinació de les analítiques i de les consultes realitzades han estat a càrrec dels mateixos responsables de la direcció de l’activitat.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

internacionalment i definides pel dibuix tècnic adaptat a l’arqueologia. Totes les evidències

mb la present intervenció s’ha conclòs la campanya iniciada l’any 2009 per l’empresa ESTRATS, SL. en el jaciment de la Roureda de la Margineda, propietat de Molines Patrimonis, quan es van localitzar, en l’àmbit 7, una

sèrie de materials que corresponen a una ocupació de l’Edat del Bronze, anterior a les evidències d’època tardoantiga i medieval. En aquella intervenció es van coordenar 411 evidències arqueològiques concentrades principalment en mig de dos grans blocs de granit. Entre els diferents elements documentats hi havia restes de fauna, material lític, així com nombrosos fragments ceràmics fets a mà (Salvadó, 2009). La campanya del 2011 ha assolit el substrat geològic de formació natural en la zona estudiada esgotant així els dipòsits arqueològics. Durant la intervenció s’han pogut registrat 453 evidències més, que es sumen a les ja recuperades en intervencions anteriors. Totes les restes han estat coordenades i situades dins l’espai seguint la metodologia descrita anteriorment. Entre els materials més rellevants cal destacar les restes ceràmiques fetes a mà, algunes de les quals presenten formes amb carena o vores rectes i fons pla, decoracions plàstiques com mamellons o cordons digitats així com motius incisos amb ungulacions, elements, molts d’ells, característics del Bronze inicial. Aquest seria un període genèric que comprendria una continuïtat cultural o herència calcolítica situada entre el 2200 i el 1300 abans de la nostra era, segons la periodització vigent i més acceptada científicament (MAYA, PETIT, 1995). Els estudis realitzats, més enllà de l’exhumació de les restes, s’han centrat en l’anàlisi morfotipològic de la ceràmica i en l’anàlisi macroespacial i intra site. Per tant, encara queden pendents moltes vies de recerca i treball pels dipòsits prehistòrics de la Roureda de la Margineda. Durant l’excavació es va localitzar una pedra de granit de grans dimensions dins la unitat estratigràfica 217 amb possibles senyals antròpiqus. En un dels seus extrems s’intuïen vàries línies paral·leles en zig-zag. No obstant, davant la sencillessa dels gravats, el codirector Pablo Martínez va decidir que no era un element suficientment destacable per ser recollit ni coordenat. Únicament, i a títol personal, la roca es va documentar fotograficament i mitjançant la realització d’un motlle amb silicona d’alta resolució de la superfície presumiblement gravada. Finalment, el bloc de granit amb possibles traces antropiques es va deixar in situ tapat amb geotèxtil i terra, essent actualment part del reompliment de l’àmbit 7. A banda d’aquest element del que calia deixar constància, durant la intervenció es van recollir mostres de sediment que hauran de ser estudiades en un futur per recuperar-ne els carbons, les granes i el pol·len presents. Aquestes evidències permetran fer una proposta reconstructiva de l’ambient i la societat que el poblava. Per tant, el coneixement aquí exposat està 19

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

7 Resultats

les analítiques radio carbòniques amb les que disposar d’un marc cronològic absolut amb el que contrastar les interpretacions. Certament, els dipòsits prehistòrics de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda són de petita entitat i no suposaran un revulsiu en el coneixement del passat de les Valls d’Andorra i per extensió dels Pirineus. No obstant, la coherència del context arqueològic i la seva limitació espacial el fan un candidat excepcional per poder realitzar tota mena d’estudis i treballs. Les interpretacions que se’n derivin, sense cap dubte, ajudaran a definir millor una de les etapes més desconegudes al nord-est peninsular i a la vessant sud dels Pirineus. Malauradament, sembla ser que si aquest estudis no es financen i promouen des d’iniciatives privades, el tarannà inoperant de l’administració pública no garantirà ni l’èxit dels projectes ni la producció i difusió de nous coneixements. La voracitat del ser i saber s’haurà de sobreposar a la rància apatia de Patrimoni Cultural d’Andorra.

7.1 Proposta interpretativa er la seva ubicació geogràfica, la morfologia de les estructures documentades i la cultura material recuperada en els dipòsits prehistòrics de l’àmbit 7 de la

Roureda de la Margineda, tot sembla indicar que es tracta d’un hàbitat

construït durant l’Edat del Bronze aprofitant l’espai lliure entre els grans blocs granítics dipositats allà mil·lennis enrere, segurament per les glaceres (Bordonau, 1992) i pels successius despreniments de roques de la vessant d’Enclar (Turu, Batlle, 2005). Tanmateix, la revisió de bibliografia científica permet constatar reiteradament el poc coneixement que es té d’aquesta fase prehistòrica a banda i banda dels Pirineus en detriment d’altres períodes. Això aboca irremediablement a unes dificultats de seriació temporal, de comparativa material i finalment de comprensió social del passat. Certament, el coneixement de les comunitats del Bronze antic prové principalment del registre arqueològic exhumat en coves i sepulcres. Per tant, aquest tipus d’evidències ofereixen una informació esbiaixada que en cap cas pot conformar per ella mateixa, un pilar sobre el qual fonamentar les interpretacions i establir fòssils directors o marcadors cronoculturals. Però l’arrel del problema prové de la forma en que s’estudia el passat. La perspectiva empírica, culturalista i cronostratigràfica tradicional, cerca determinats objectes per considerar-los com a marcadors culturals, essent el reflex del concepte de fòssil director de la Paleontologia en la que es substitueix el paper marcador d’un fòssil en concret pel d’una determinada peça arqueològica. Aquesta manera d’estudiar els objectes ha tendit a classificar aquells més significatius, o considerats més representatius, d’un determinat tecnocomplex o cultura prehistòrica creant un marc de referència al que atribuir les posteriors

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

condicionat als temps i al desenvolupament dels estudis pertinents. De fet, encara cal realitzar

comporta (Rodríguez, 2005 : 53). Però per a la historia, com a disciplina científica, la distribució i classificació de les restes materials, en un odre temporal lineal, resulta fonamental per a la comprensió dels esdeveniments passats. Això, ha implicat doncs, que els historiadors i arqueòlegs hagin dividit el seu objecte d’estudi en una successió de fases o estadis temporals, al mateix temps que l’han fraccionat en una sèrie de fenòmens o processos econòmics, socials, ideològics, etc. que s’entrellacen, tot i que es produeixen a diferents ritmes (Ontañon, 2003 : 22). Les restes materials han esdevingut, doncs, el mitjà a través del qual definir la forma i donar contingut a cadascun dels períodes o horitzons, barrejant així aspectes temporals i històrico-tecnològics. Però l’heterogeneïtat que han assolit actualment les perioditzacions les han convertit en complexes i difícils d’aplicar o extrapolar a zones geogràfiques concretes o particulars, ja que, molts cops, la realitat històrico-arqueològica no hi correspon. Per tant, el problema segueix vigent i es perpetua a mans de tots aquells que volen efectuar una mirada cap al passat. Mantenir les antigues perioditzacions fent-hi encabir, molts cops a la força, realitats històricoarqueològiques locals o particulars que no responen a aquests convencionalismes, està demostrant que aquestes estan obsoletes i són incoherents. Cal doncs ser conscient d’aquesta realitat abans d’afrontar qualsevol tipus d’estudi i d’inferir en les respectives propostes interpretatives, la qualitat de les quals està supeditada al coneixement previ de que es disposa i a la visió parcial de l’investigador. En qualsevol cas, en línies generals, tal i com es desprèn de la bibliografia i de la realitat arqueològica constatada, la tendència documentada fins a la segona meitat del IV mil·lenni al nord est peninsular, amb l’espectacular avanç cultural, feia suposar que aquestes societats desembocarien aviat en models proto-urbans (Delibes, 1993 : 197), però això no va ser així, tal i com assenyala Araceli Martín amb un to trencador atribuint-ho a causes climàtiques (2003 : 80). De fet, nombrosos estudis paleoambientals coincideixen a afirmar que hi ha una substitució del roure per l’alzina fruit d’un ambient més degradat i d’un clima més sec, propi del període subboreal (RINCON, 2007 : 357). Aquest fer, sense dubte, reduiria el sòls agrícoles en alguns indrets, però no en tots segons María Ángeles del Rincon, ja que també s’hauria de tenir en compte la causa antròpica, tal i com recull en la seva obra aquesta investigadora (2007 : 357). L’explotació agrícola continuada des del Neolític antic, juntament amb el progressiu augment demogràfic haurien desembocat en un empobriment dels sòls agrícoles, contribuint així a una crisi socioeconòmica.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

troballes per mitjà d’analogies tipològiques i extrapolacions amb tots els riscos que això

difícilment hom empraria el terme ruptura, amb tot i que sÍ que es podria suposar un canvi progressiu en la cultura material que seria evidenciable arqueològicament. De fet, al Languedoc hi ha un exemple força similar al del cas del nord-est peninsular, i no és d’estranyar que en realitat estiguin força relacionats. En aquella zona s’ha interpretat que un augment demogràfic hauria comportat una lluita pel control de la terra amb la conseqüent reducció o desaparició dels contactes socials així com dels intercanvis 1 responsables de la uniformitat material descrita anteriorment amb la cultura Chassey (Rincon, 2007 : 357). Per tant, tal i com s’ha exposat, des de la segona meitat del Neolític mig s’iniciaria al nord-est peninsular i fins i tot a l’altra banda dels Pirineus una diversificació del registre material, el desencadenant del qual no és una fase pròspera com es podia pensar inicialment sinó un seguit d’adversitats. Això justificaria no només la varietat d’evidències arqueològiques documentades arqueològicament sinó també la dificultat històrica de classificar-les o atribuir-les als diferents períodes. Més enllà del registre material hom pot suposar que el col·lapse socioeconòmic i el canvi climàtic haurien de tenir repercussions en els patrons d’assentament essent contrastables arqueològicament. De fet, les zones altes amb pastures s’entreveurien com la millor alternativa per a comunitats humanes de menor mida (Rincon, 2007 : 357). Araceli Martín assenyala que efectivament es detecten jaciments en alçada descrivint així un model social de petites comunitats agropecuàries autàrquiques que abandonen les zones de plana per recuperar un nivell de vida de certa qualitat (2003 : 101). De totes maneres, en major o menor mesura els autors coincideixen en assenyalar una desaparició dels grans poblats a l’aire lliure propis del Neolític mitjà, trobant-se ara únicament d’assentaments petits, amb una gran varietat de cabanes (Bosch, 2008 129). Tot i així, María Ángeles del Rincon creu que no es disposa d’estudis suficients que permetin reconstruir les pautes d’hàbitat (2007 : 357). Segons ella, es segueixen documentant assentaments en la plana de menor mida, concretament en la depressió prelitoral, relacionats amb sòls agrícoles i caracteritzats per la presència de sitges, cubetes, forats de pal, etc. Fins i tot, alguns autors com Josep Bosch i Joan Santacana (2008 : 161) o María Jesús Rodríguez (2005 : 44) presenten el nord-est peninsular força immòbil, on les pràctiques socials de les darreres fases del Neolític encara perviuen fossilitzades amb pocs canvis durant el Calcolític i inicis del Bronze. En qualsevol cas, l’eclosió d’un vast registre material juntament amb la immobilitat d’algunes pautes de comportament evidencien, doncs, la dificultat de definir culturalment el Bronze inicial a banda i banda dels Pirineus. 1

Cal tenir present que aquesta visió de reducció o trencament dels intercanvis no és compartida per tots els autors. De fet, Jean Vaquer (2007 : 69) assenyala a la vessant nord dels Pirineus xarxes de contacte i intercanvi d’útils lítics sobre grans làmines que perduren durant el Neolític final i el Calcolític.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Sigui com sigui, les conseqüències no serien immediates en cap dels dos casos i

recent tota una sèrie de fenòmens d’igual o major complexitat que en els territoris veïns. De fet, la franja més ben coneguda és l’Oriental on sens dubte en els dos vessants d’aquest extrem dels Pirineus van estar molt relacionats entre si, tram a tram. Fins i tot les cultures d’ambdós costats de vegades ofereixen més punts en comú que entre cadascun i la resta del territori continental o peninsular en cada cas (Martín, Vaquer, 1995 : 56). Per tant, l’estudi ha hagut de mirar més enllà de les zones arqueològiques de plana tradicionals d’on es tenen més dades. No obstant, els jaciments de muntanya encara són pocs i mal coneguts, descuidats reiteradament per la recerca institucional. És en aquest marc on rau la importància de les dades i aportacions que des de l’assentament de la Roureda de la Margineda es puguin fer. Yáñez i Llovera (1997 : 80) assenyalen que les cultures del Bronze als Pirineus occidentals eren principalment ramaderes, amb un domini dels ovicàprids sobre els bòvids, majoritàriament sedentàries, tot i que mantenien un cert nomadisme, amb un clar domini de la metal·lúrgia i l’adopció de tècniques d’explotació agrícola intensives i extensives. Els assentaments, més sòlids que en èpoques anteriors, tendeixen a situar-se en zones elevades amb cert domini visual sobre les zones de pas, cursos fluvials i àrees aptes per al cultiu. La manca de contexts, més enllà dels jaciments del Cedre i el Roc d’Enclar, havien impedit proposar esquemes d’ocupació. Tanmateix, s’havia suposat un model d’hàbitat basat en estructures construïdes amb materials peribles, probablement com a conseqüència de la manca de cavitats càrstiques que permetessin el seu aprofitament (Llovera 1993 : 42). El repertori ceràmic recuperat d’aproximadament 800 fragments, tot i que és insuficient com a guia cronològica, podria ser per si sol, segons alguns investigadors, un indicador per assignar una atribució crono-cultural al dipòsit. De fet, mitjançant paral·lels morfològics i analogies tipològiques de traces observades es pot afirmar que el conjunt pot atribuir-se a algun instant del Bronze inicial, moment que embolcalla gairebé 950 anys entre el 2200 i el 1250 a.n.e. (Martín, Mestres, 2002). No obstant, aquests tenen una interpretació difícil i per tant també una solució cronològica dificultosa. La manca de referents arqueològics fiables als Pirineus així com la falta d’excavacions recents i per tant de relacions estratigràfiques dificulten poder acotar aquesta forquilla cronològica. Igualment, la quantitat de material exhumat i la seva localització en el jaciment van fer pensar inicialment en una continuïtat d’ocupacions esporàdiques durant un període laxe de temps de varis segles. Davant la manca de datacions de 14C per aquest període, no es pot afirmar que les restes de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda puguin ser producte d’un substrat lleugerament anterior al Bronze inicial producte d’una tradició indígena. En aquest sentit, els elements decoratius presents damunt els materials ceràmics remeten a casos similars com els 23

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

És precisament dins la serralada muntanyosa on s’estan produint durant la prehistòria

pot tractar del mateix tipus d’ocupació i fins i tot del mateix tipus de comunitat que durant l’Edat del Bronze va habitar i explotar les valls pirinenques (Orengo, 2010). Però aquests no són els únics testimonis dins el territori andorrà essent la Balma de la Margineda (Guilaine i Martzluff 1995), les estacions del Cedre (Llovera, 1984), la fossa de Prats i el roc d’Enclar els referents més pròxims. En qualsevol cas, la informació que han aportat els nivells prehistòrics de la Roureda de la Margineda, adverteixen sobre la senzillesa de l’estructura d’hàbitat definida per l’elevada concentració de restes entre dos grans blocs granodioritics d’origen galcial que actuarien com a paraments naturals i serien reaprofitats. El treball amb els materials que la campanya d’excavació ha generat juntament amb l’anàlisi espacial, han permès detectar fins a dues fases diferenciades d’ocupació de l’hàbitat que no havien estat detectades estratigràficament ni a través de les restes. Tot indica que aquest seria un petit espai, però no l’únic al jaciment, arranjat amb una possible coberta vegetal, un material perible la conservació del qual és improbable amb el pas del temps. De fet, durant les successives campanyes realitzades al jaciment de la Roureda de la Margineda per a estudiar la fase històrica de la seva ocupació han aparegut reiteradament restes de l’Edat del Bronze en diferents emplaçaments. Tot i que caldrà seguir investigant, es desdibuixa la idea d’un petit assentament format per diversos hàbitats reagrupats en un mateix entorn (il·l. 1). En ells petits grups humans hi romandrien en ocupacions estacionals. Certament, es tractaria de petites comunitats transtermitants que durant l’estiu ocuparien zones de pastura elevades i la resta de l’any s’ubicarien en el fons de vall on les condicions climàtiques i orogràfiques els proporcionarien majors recursos alimentaris (Orengo, 2010). La ubicació de la zona d’hàbitat a peu de tartera, tal com succeeix amb els jaciments del Cedre V i de la Roureda de la Margineda, hauria proporcionat cavitats naturals i matèria primera amb la que bastir els aixoplucs. Tanmateix, cal esmentar que durant el III mil·lenni la zona de la plana de Santa Coloma estava formada per patamolls que cada primavera i tardor s’inundaven amb les crescudes del riu. Per tant, si bé establir l’hàbitat a peu de vessant comportava un risc pels successius despreniments de roques, en canvi, era l’indret més segur per evitar aquestes crescudes del riu. Malauradament la manca d’evidències no permet aprofundir més en el tipus d’activitat desenvolupada per la comunitat que va estar establerta a la Roureda de la Margineda. Cal doncs, seguir estudiant el passat a l’espera que noves troballes puguin aportar més dades. Combinar la informació actual, antiga i futura ha de permetre caracteritzar l’ecosistema i les comunitats que el van explotar. La interpretació que aquí s’ha fet, se suma a les altres que 24

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

documentats en el jaciment del Cedre V a Santa Coloma (Llovera, 1984). Tot fa pensar que es

que moltes coses s’escapen a l’enteniment o que, sense voler, s’han obviat per la pròpia immaduresa de la recerca i del investigador. Però en tot cas, s’ha aconseguit desenvolupar una proposta amb major o menor eficàcia i encert sense obviar que no existeix una sola història. Cercar i exposar el màxim de possibles respostes a un mateix fenomen, és apropar-se a ell d’una manera més empírica i fiable que si es fa des d’una sola perspectiva ja que, segurament en aquest darrer cas, sucumbiria al despotisme i a l’error.

Il·lustració 1: Mapa de situació de les troballes prehistòriques al jaciment de la Roureda de la Margineda Font: Adaptació ESTRATS

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

podrien exposar-se però és aquí on rau la importància del debat i la discussió. De fet, hom sent

Alcade, G., Molist, M., Saña, M., Toledo, A. (1997). Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre el 2900 i el 1450 cal. AC., Publicacions eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa. Boquer, S., Bosch, J., Cruells, W., Mire, J., Molist, M., Rodon, T., (1995). El jaciment de l’institut de batxillerat Antoni Pous. Un assentament a l’aire lliure de finals del Calcolític (ManlleuOsona). Generalitat de Catalunya, Barcelona. Boquer, S., Francés, J., Carlús, X., (1999). “El conjunt ceràmic prehistòric” a Can Roqueta . Un establiment pagès prehistòric i medieval, Sabadell, Vallès Occidental. Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 89-148 Bordonau, J. (1992). Els complexos glaciolacustres relacionats amb el darrer cicle glacial als Pirineus. Tesis Doctoral, Universidad de Barcelona, Barcelona, 294 pp. Bosch, J., Santacana, J., (2009). Blat, metalls i cabdills. Rafael Dalmau, Barcelona Bouso, M., Esteve, X., Farré, J., Feliu, J., Mestres, J., Palomo, A., Rodríguez, A., Senabre, M., (2004). “Anàlisi comparatiu de dos assentaments del Bronze inicial a la depressió prelitoral catalana: Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental) i Mas d’en Boixos-1 (Pacs del Penedès, Alt Penedès)”, Cypsela 15. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona. p. 73- 101 Canals, A., Vallverdú, J., Carbonell, E., (2003). “New Archaeo-Stratigraphic Data for the TD6 Level in Relation to Homo antecessor (Lower Pleistocene) at the Site of Atapuerca, NorthCentral Spain”. Geoarchaeology, vol 18. Issue 5. p. 481 – 504 Colomer, A., Coularou, J., Gutherz, X., (1990). “Boussargues (Argelliers, Hérault). Un habitat ceinturé chalcolithique: les fouilles du secteur ouest”. Documents d’archéologie française 24. Editions de la Maison des Sciences de l’Homme. pp. 223 Copons, R., (2007). Avaluació de la perillositat de caigudes de blocs rocosos al Solà d’Andorra la Vella. Monografies del cenma. Institut d’Estudis Andorrans, Andorra, 215 p. Dedet, B., Py, M., (1975). “Classification de la céramique non tournée protohistorique du Languedoc Méditerranéen”. Revue Archéologique de Narbonnaise, supplément 4. Delibes, G., Fernández, M., (1993). Los orígenes de la civilización. El calcolítico en el viejo mundo. Editorial Sintesis, Madrid

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

8 Bibliografia

alta montaña durante el Holoceno: estudio polínico y de otros indicadores paleoambientales en el valle de Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Tesis doctoral inédita, Universitat Rovira i Virgili Fábrega, P., (2005). “Tiempo para el espacio. Poblamiento y territorio en la Edad del Hierro en la comarca de Ortegal (A Coruña, Galicia)”. Complutum 16. Universidad Complutense de Madrid, Madrid, p. 125 – 148 Gallart, J., Junyent, E., (1989). Un nou tall estratigràfic a la Pedrera de Vallfogona de Balaguer, Térmens, La Noguera, Lleida. Universitat de Lleida, Lleida, 124 p. Gascó, J., (2004). “Les composantes de l’age du bronze, de la fin du Chalcolithique a l’Age du Bronze Ancien en France meridionales”. Cypsela 15, Museu d´Arqueologia de Catalunya, Girona. p. 39 - 72 Gassiot, E., (2009). Prospeccions arqueològiques al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Memòria inèdita, Universitat Autonoma de Barcelona, Barcelona, 278 pp. Gassiot, E., Jiménez, J., (2008). Excavació arqueològica de l’Abric de l’Estany de la Coveta I (Espot, Pallars Sobirà). Memòria final de la intervenció de juny-setembre de 2005. Memòria inèdita, Universitat Autonoma de Barcelona, Barcelona, 183 pp. Gassiot, E., Jiménez, J., Picón, A., Oltra, J., (2004). Prospeccions arqueològiques al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Informe inèdit, Universitat Autonoma de Barcelona, Barcelona, 74 pp. Gassiot, E., Pèlachs, A., Bal, M., Garcia, V., Julià, R., Rodríguez, D., Astrou, A., (2010). “Dynamiques des activités antrhtropiques sur un milieu montagnard dans les Pyrénées occidentals catalanes durant la Préhistoire: une approche multidisciplinaire”. Tzortzis, S., Delestre, X., (Ed.) Archéologie de la montagne européene. Centre Camille Jullian – Éditions Errance, France, p 33 – 43 Guilaine, J., (1972). “L’Àge du Bronze en Languedoc Occidental Roussillon, Ariège”. Mémoires de la Société Préhistorique Française 9. Ed. Klinckiesk, Paris Guilaine, J., Martzluff M., (Dir.) (1995). Les escavacions de la Balma de la Margineda. 5 Volums. Ministeri d'Afers Socials i Cultura. Principat d'Andorra, 1995, 1034 pp. Llovera, X., (1984). Carta arqueològica del Principat d’Andorra. Treball inèdit, Universitat Autonoma de Barcelona, Barcelona, 302 pp.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Ejarque, A., (2009). Génesis y configuración microregional de un paisaje cultural pirenaico de

arqueologia de la Conca del Segre: homenatge al Prof. Dr. Joan Maluquer de Motes : 7è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 6-8 de juny de 1986, p. 113 – 121 Llovera X., (1993). “Els primers pobladors de les valls d’Andorra”. Empuries 48-50 (II), Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona. p. 40 - 49 Loison, G., (2013). “L’Age du Bronze ancien en Auvergne”. Archives d’Écologie Préhistorique 14. École des Hautes Études en Sciences Sociales. Toulouse, 156 pp. Nonza, A., (2012). La céramique du Néolithique moyen et final de A Fuata. Tecnologie,, typologie et macrotraces. Università di Corsica, Ajaccio Martín, A,. (2003). “Els grups del neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal·lurgia”, Cota Zero, Revista d’Arqueologia i Ciència nº18, Ed. EUMO, Vic, p. 75 – 105 Martín, A., Mestres, J., (2002). “Periodització des de la fi del neolític fins a l’edat del Bronze a la Catalunya sud-pirinenca. Cronologia relativa i absoluta”. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni AC. De la fi del neolític a l’edat del bronze entre l’Ebre i la Garona. XII Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà 2000, p. 77-130. Martín, A., Vaquer, J., (1995). “El poblament dels Pirineus a l’holocè, del mesolític a l’edat del bronze”. Muntanyes i Poblament. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària. Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques. p. 35 - 73 Martínez, P., Fortó, A., Muñoz, V., (2010). “Estudi morfotipològic de la ceràmica del calcolíticbronze antic de Ca l´Estrada (Canovelles, Vallès Oriental)”. Cypsela 18, Museu d´Arqueologia de Catalunya, Girona. p. 123-140 Maya, J. L. (1990). “La Edad del Bronce y la Primera Edad del Hierro en Huesca”. Bolskan 7, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Huesca. p. 159 - 196 Maya, J. L., Petit, Mª A. (1995). “L’Edat del Bronze a Catalunya. Problemàtica i perspectives de futur”. Xè. Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Cultures i medi de la Prehistòria a l’Edat Mitjana. Homenatge al Professor Jean Guilaine (Puigcerdà- Osseja 1994): 327-342. Muñoz, V., (2005). Memòria científica de la intervenció arqueològica preventiva Ronda Nord de Granollers – Tram 1. Excavació del jaciment arqueològic del Pla del Serrador (Les Franqueses del Vallès). Memòries d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 4 vols 28

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Llovera, X., (1988). “El Cedre VI, les ceramiques del Bronze Final al Pirineu”. Prehistòria i

Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria, Santander Orengo, H. A., (2010). Arqueología de un paisaje cultural pirenaico de alta montaña. Dinámicas de ocupación del valle del Madriu-Perafita-Clraror (Andorra). Tesis Doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 386 pp. Parcero, C., Fábrega, P., (2006). “Diseño metodológico para el análisis locacional de asentamientos a través de un SIG de base ‘raster’”. Grau, I., (Ed.): La aplicación de los SIG en la arqueología del paisaje. Universidad de Alicante, San Vicente del Raspeig, p. 69 – 89 Puche, J., (1996). “L’edat del bronze a l’Urgell: seriació cronològica i estudi dels jaciments”. Fonaments. Prehistòria i Mon Antic als Països Catalans 9, Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 11 - 76 Rendu, C., (2003). La Montagne d’Enveig. Une estive pyrénéenne dans la longue durée. Trabucaire, Caner Remolins, G., (2013). Anàlisis de la variabilitat espaciotipològica de les estructures funeraràries entre el III i el II mil·lenni cal. ANE a la muntanya d’Ares (Alt Urgell). Tesis de master, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 172 pp. Rico, C., (1997). Pyrénées Romaines. Essai sur un pays de frontière (III siècle av. J.-C. – IV siècle ap. J.-C.), Casa de Velázquez, Madrid Rincón, M. A., (2007). “El Calcolitico y la Edad del Bronce”, Barandirán, I., Martí, B., Del Rincón, M. A., Maya, J. L.,: Prehistoria de la península Ibérica. Ariel, Barcelona, p. 249 – 383 Rodanés, J., Ramón, N., (1996). “Cerámica de la Edad del Bronce de la cueva del Moro de Olvena”. Bolskan 13, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Huesca. p. 39 – 131 Rodríguez, M., (2005). Metalurgia y metalúrgicos en el valle del Ebro. Real Academia de Historia, Intituto Fernando el Católico, Zaragoza. Rouquerol, N., (2004). “Du Néolithique à l’Âge du bronze dans les Pyrénées centrales françaises”. Archives d’Écologie Préhistorique 16. École des Hautes Études en Sciences Sociales. Toulouse, 187 pp. Salvadó, I., (2009). Intervenció arqueològica al jaciment de la Roureda de la Margineda (1ª, 2ª, 3ª i 4ª fase) volum 1. Memòria inèdita, ESTRATS, Andorra, 250 pp.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Ontañón, R., (2003). Caminos hacia la complejidad: el Calcolitico en la región cantàbrica.

Press, Albuquerque. Soler, A., (1990). Geologia i metal·logènia del contacte sud del granit d’Andorra (Pirineu central). Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona, 634 pp. Sopena, M., Rodanés, J., (1992). “Excavaciones arqueológicas en el Tozal de Macaraullo (Estiche, Huesca). Informe premilinar”. Bolskan 9, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Huesca. p. 117 - 132 Sopena, M., (2006). “La investigación arqueológica a partir del dibujo informatizado de cerámica.” Salduie 6. Universidad de Zaragoza, Saragossa. p. 13 – 27 Sordoillet, D., (2009). “Géoarchéologie de sites préhistoriques. Gardon (Ain), Montou (Pyrénées –Orientales) et Saint-Alban (Isère)”. Documents d’archéologie française 103. Editions de la Maison des Sciences de l’Homme. pp. 190 Toledo, A., (1990). La utilització de les coves des del calcolític fins al bronze final al NE de Catalunya (2.200- 650 aC), Tesis de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona. Turu, V., Batlle, P., (2005). “Inestabilidad de vertientes en los valles del Valira. Datos y dataciones para el establecimiento de una cronología, posibles causas. Andorra y Alt Urgell (Pirineos orientales)”. VI Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables, Valencia, 21-24 de Junio. Valencia Urriarte, A., (2005). “Arqueología del Paisaje y Sistema de Información Geográfica: una aplicación en el estudio de las sociedades protóhistoricas de la cuenca del Guadiana Menor (Andalucía oriental)”. Encuentro de Jóvenes Investigadores sobre Bronce Final y Edad del Hierro en la Península Ibérica. Universidad de Salamanca, Salamanca, p. 603 – 621 Vaquer, J., (2007). “Les importations d’outils sur grandes lames ou sur plaquettes de silex du Néolithique récent au Chalcolithique dans le domaine nord-pyrénéen: des réseaux en concurrence?”, Besse M., (dir.): Sociétés Néolithiques. Des faits archéologiques aux fonctionnements socio-économiques. Actes du 27 colloque interrégional sur le Néolithique, Cahiers d’archéologie romande, Lausanne, p. 69 - 79 Vignaud, A., (2009). “L’occupation a l’âge du bronze”. Passarrius, O., Catafau, A., Martzluff, M., Archéologie d’une montagne brûlée. Edicions Trabucaire, Canet p. 101 – 138

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Shiffer, B., (1987). Formation Processes of the Archaeological Record. University of New Mexico

av. J.C.” Cypsela 15, Museu d´Arqueologia de Catalunya, Girona. p. 11 - 38 Yáñez, C., (1997). “La ceràmica dels primers pobladors.” Llovera, X., Bosch, J., Ruf, M., Yáñez, C., Solé, X., Vila, A., Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant. Segles IV – XIX. Monografies del Patrimoni Cultural d’Andorra, Andorra, p. 229 - 250 Yáñez, C., Burjachs, F., Tresserras, J., Mestres, J., (2002). “La fossa de Prats (Andorra), un jaciment del bronze mitjà al Pirineu.” Revista d’Arqueologia de Ponent nº11-12 (2001-2002). Universitat de Lleida, Lleida, p. 123 - 150

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Vital, J., (2004). “Du neolithique final au bronze moyen dans le sud-est de la France: 2200-1450

9.1 Estudis pluridisciplinaris 9.1.1 Informe dels materials ceràmics. a. Metodologia L’estudi realitzat sobre la ceràmica a mà, recuperada en l’àmbit 7 del jaciment de la Roureda de la Margineda, ha consistit en un anàlisis cronotipològic amb l’objectiu d’adscriure les restes a algun moment determinat de la prehistòria recent. Val a dir, que per tal de contextualitzar i d’efectuar correctament les analogies tipològiques dels fragments dels recipients exhumats s’ha ampliat l’àrea d’estudi, tot cercant paral·lels a banda i banda dels Pirineus. Les datacions radiocarbòniques haurien de permetre afinar les cronologies i l’estudi, malauradament Patrimoni Cultural d’Andorra no ha finançat aquestes analítiques a dia d’avui. L’anàlisi preliminar dels materials ha permès definir com a horitzó cronocultural de partida el Bronze inicial, encara que l’elevada quantitat de restes documentades i la seva distribució en el jaciment permeten intuir una successió d’ocupacions més o menys esporàdiques durant un període de temps ampli, que podria iniciar-se a finals del III mil·lenni ANE. i perdurar uns centenars d’anys fins el II mil·lenni ANE. Cal remarcar que l’adscripció a aquestes cronologies és merament subjectiva, basada en la datació relativa obtinguda a través de l’observació directa i la comparació morfològica dels recipients, les decoracions, etc. De fet, algunes particularitats dels contenidors ceràmics s’han emprat com a fòssils directors. No obstant, l’ús de marcadors tipològics per caracteritzar períodes implica acceptar erròniament la homogeneïtat de les comunitats, descuidant les particularitats intrínseques geogràfiques, culturals, etc. de cadascuna d’elles. Cap societat o període no s’hauria d’emmarcar o definir exclusivament per la seva materialitat. Per tant, extrapolar el registre físic d’una zona i d’un període a altres grups humans és una pràctica molt estesa però inadequada. Malauradament, tot i que encara avui cal emprar aquest tipus d’estudis per poder inferir en interpretacions arqueològiques, això no impedeix deixar constància i tenir present les seves limitacions. Les ceràmiques domèstiques de l’edat del Bronze són poc conegudes i la variació entre les diverses fases culturals no sempre és clara. En aquest sentit, per a l’estudi dels materials ceràmics recuperats en l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda s’han emprat les pautes establertes per B. Dedet i M. Py (1975) en l’anàlisi de les ceràmiques a mà d’època protohistòrica del Llenguadoc Mediterrani. Aquest sistema s’ha demostrat molt efectiu en el seu ús i aplicació en períodes de la prehistòria recent a Catalunya, tal i com testimonia el cas del jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous de Manlleu (Boquer et al. 1995) o Can Roqueta (Boquer et al. 1999). No obstant, tot i que la taula de vores i bases proposada per B. 32

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

9 Annex

de formes desenvolupada per aquests autors només serveix per a elements protohistòrics i no és aplicable a fases més antigues. Per tant, ha calgut elaborar una taula de formes teòriques en base als treballs arqueològics realitzats a Ca l’Estrada (Martínez et al., 2010), a Pla del Serredor (Muñoz, 2005) i a Camp del Colomer (Martínez, 2011). L’objectiu d’aquesta taula morfotipològica és aglutinar l’amplíssima variabilitat de formes que presenten les ceràmiques amb cronologies des del neolític antic epicardial fins al Bronze final al nord-est peninsular i sud-est francès. Tanmateix, aquesta proposta de sistematització no està tancada i cada nova troballa es suma als coneixements anteriors. Això provoca que la taula no sigui definitiva, obligant als investigadors a informar en tot moment a quina versió es remeten. És per això que en el present treball s’ha emprat la darrera proposta morfotipològica on s’incorporen les dades més recents obtingudes del estudi del jaciment del Camp del Colomer (Juberri, Andorra) (taula 2). La taula consta de tres columnes on estan desplegades totes les formes ceràmiques possibles. A l’esquerra aquelles formes de base hemisfèrica, al mig les formes amb base plana i fons hemisfèric i a la dreta les de fons troncocònic i base plana. Paral·lelament, la taula es divideix en dos meitats, amb les formes obertes a la part superior i les formes tancades a la part inferior. Per al present estudi s’han mantingut les codificacions per a les formes establertes segons aquesta taula. Només s’ha variat la segona lletra, aplicant majúscules o minúscules en funció de si es tractava d’una forma oberta o tancada. Per al repertori de decoracions s’han emprat les seriacions i les tècniques decoratives establertes per al jaciment de Can Roqueta (Boquer et al. 1999) al que s’ha incorporat alguns motius més, com són els documentats en certs jaciments vallesans i languedocins. Dins l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda s’han documentat tres grans tècniques decoratives, les elaborades en relleu o plàstiques, les realitzades en buit (incisió o impressió) i les compostes que combinen elements dels dos grups anteriorment citats. El treball de restitució ha permès recuperar nombrosos recipients en base a la connexió física entre els diversos fragments. En aquest cas, els perfils i les morfologies obtingudes són exactes, producte de la valoració objectiva dels diferents bocins, fet que propicia un millor anàlisi posterior. Tanmateix, d’altres contenidors ceràmics obtinguts són merament propostes subjectives elaborades a partir de la perícia i el coneixement del arqueòleg, en funció del color, textura i forma dels diferents bocins. Aquestes restitucions teòriques disposen de paral·lels reals documentats en altres jaciments que validen la proposta 33

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Dedet i M. Py és útil per estudiar qualsevol ceràmica a mà de cronologia prehistòrica, la taula

que les restitucions físiques fet que condiciona les inferències interpretatives posteriors. Finalment, per fer referència a les diferents restes ceràmiques recuperades s’ha emprat el codi d’inventari. No obstant, quan s’ha pogut restituir algun vas s’ha optat per designar el conjunt amb el número de menor entitat present en el codi d’inventari que s’havia assignat a cadascun dels fragments que componen el recipient.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

efectuada. Tanmateix, al tractar-se de simples suposicions manquen de la mateixa veracitat

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA Taula 2: Taula de formes ceràmiques des del Neolític Epicardial fins al Bronze final al nord-est peninsular Font: Martínez, P.

L’anàlisi tipològic de les vores d’aquest conjunt ens ofereix una gran diversitat de morfologies, si bé hi ha un tipus que numèricament destaca per damunt de la resta. Aquest és el cas de les vores tipus G concretament en les seves variants G01/G02/G04 on el llavi és convex cap a l’interior (Dedet-Py, 1975). També són destacables per quantitat les vores de tipus D, F i H. Finalment les vores tipus C i E són presents però de manera quasi testimonial (Taula 3). TIPUS C

VARIANT

FRAGMENTS

C01

217-12,217-141,

D01

217-172, 217-234b, 217-407, 217-333

D04

217-158, 214-6

D07

217-130

E01

217-297, 217-598,

F01

SUBTOTAL 1

SUBTOTAL 2

4,4%

15,5%

4,4%

20%

42,2%

13,3%

100%

4 2 1 2

217-40, 217-251, 217-695, 217-341, 217329, 217-352, 217-346, 217-354

F F04 G01

G02

G04

217-139

217-405, 217-552, 217-77, 217-258, 21762, 217-715, 217-99, 217-3/320, 217-183, 217-207, 217-316

217-454, 217-406, 217-451, 217-579, 217453, 217-712, 217-281, 217-166,

217-281, 217-69, 217-53, 217-468, 4

H01 H

TOTAL

H02

217-408,

H04

214-36

1 1

Taula 3: Taula tipològica de les diferents vores ceràmiques documentades a l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

b. Les vores

En cronologies del Bronze inicial és habitual documentar recipients ceràmics tipològicament molt semblants amb la base plana. El registre arqueològic de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda n’és un clar exemple. Únicament el RM’11-217-667a presenta el fons còncau similar tipus 81A, però de fet resulta normal en les formes hemisfèriques Ad1 (Martínez et al. 2010). La resta de bases estudiades són planes i molt homogènies sobresortint únicament el tipus 12A (taula 4). Aquest tipus de proporcions són habituals en els registres arqueològics a partir de l’Edat del Bronze. FORMA

VARIANT

FRAGMENTS

81A

217-667a

SUBTOTAL 1

CÒNCAVA

1 11A

217-172,

217-3/168,

SUBTOTAL 2

1,2%

217-606,

217-363, 217-309

217-12, 217-3/230, 217-456, 217455, 217-152, 217-652, 217-96

PLANA 12A

92,8%

217-593 1

12B TOTAL

100%

Taula 4: Taula tipològica de les diferents bases ceràmiques documentades a l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda Font: Remolins, G

d. Els elements de prensió Dins el conjunt de materials ceràmics exhumats s’han documentat diversos elements de prensió que poden agrupar-se en dos tipologies. Per una banda, les nanses de cinta amb secció aplanada (217-40, 217-3/168, 217-346, 217-92 i 217-354). Aquests són uns elements molt freqüents des del Bronze inicial amb profusos paral·lels i referents tant fora com dins de les Valls d’Andorra. Tot i la restitució de diversos recipients, en cap d’ells s’ha pogut obtenir el perímetre sencer, aquest fet ha impedit valorar objectivament si els vasos amb aquest tipus d’element de prensió eren mononansats o disposaven de més d’una nansa. Per tant, els dibuixos arqueològics realitzats són una aproximació idealitzada al fenomen. Els vasos amb nansa restituïts són de mida mitjana i amb una alçada superior a l’amplada (RM’11-217-40 RM’11-217-3/168) descartant per aquestes característiques la possibilitat de que pugui tractar-

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

c. Les bases

subjecció dels recipients ceràmics que presenta nombroses particularitats i una elevada variabilitat en el jaciment de la Roureda de la Margineda, fet que ha obligat a realitzar un anàlisis més acurat. L’estudi minuciós de prop dels 800 fragments de ceràmica només ha permès detectar un mamelló o també anomenat llengüeta. Aquest és un bocí de recipient que presenta en la cara externa una protuberància ovalada i de secció semicircular que podria haver desenvolupat alguna funció de subjecció. S’ha suposat que el mamelló estava ubicat a la part central del recipient RM’11-217-3/230. Malauradament aquest ha estat restituït de forma teòrica i per tant, la morfologia proposada és hipotètica. Pels paral·lels consultats, en el cas de les Valls d’Andorra, hi ha nombrosos testimonis de peces amb mamellons que presenten una gran variabilitat d’ubicacions, això si sempre al voltant del recipient, en nombre parells i de forma contraposada. De fet, als jaciments del Cedre s’hi documenten per igual vasos amb llengüetes en el terç superior, d’altres al mig i fins i tot alguns recipients que tenen aquest element plàstic en el terç inferior (Llovera, 1984). Per tant, no és pot assegurar que la forma proposada pel recipient RM’11-217-3/230 sigui la més comuna. La cara interna del bocí de ceràmica amb concavitat ajuda a intuir la seva possible ubicació en el recipient, però la poca superfície conservada del fragment impossibilita tota reafirmació. En qualsevol cas, tot i que no hi ha una forma ortodoxa d’emplaçar aquest recurs plàstic, si que hi ha consens alhora d’atribuir-lo a l’Edat del Bronze. Més enllà d’aquestes fronteres, hi ha nombrosos elements tipològicament homònims essent un recurs força freqüent en la prehistòria recent. L’exemple més ben adscrit es troba al Pirineu aragonès, concretament en el nivell 5 de la Cueva del Moro de Olvena datada d’antic però radiocarbònicament assignat al Bronze mig (Rodanés, Ramón, 1996). A la vessant nord dels Pirineus la dinàmica és molt similar. Hi ha restes per exemple a la Grotte d’Enlène (Arieja) i al Spugo de Ganties (Haute-Garonne) atribuïts al Bronze antic-mig (Rouquerol, 2004). La llista de paral·lels és extensa però tots coincideixen en assignar el mamelló o la llengüeta a una fase inicial del Bronze. Pel que fa als grans contenidors, com el recipient RM’11-217-3/230 amb fons pla, perfil globular o en S i element de prensió com la llengüeta són freqüents en les formes del Bronze mitjà regional del Llenguadoc, com les de la Grotte de Milhes (Aude) o la Grotte de Milhes (Aude) (Guilaine, 1972 : 366) Una altra variant emprada com a element de subjecció dins el grup de les aplicacions plàstiques de tipus mugró són els anomenats mugrons bífids, bessons, dobles o també dits

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

se de tasses. Per altra banda, hi ha els mugrons i els mamellons, un recurs plàstic per a la

protuberàncies situades en la cara externa del recipient, ubicades una just al costat de l’altra en el pla horitzontal i que desenvolupen una funció de prensió i potser al mateix temps també complirien una voluntat estètica. En el cas de la Roureda de la Margineda només hi ha dos bocins que presenten aquesta morfologia (217-3c/107, 217-621b). Malauradament, no s’ha aconseguit vincular físicament cap d’aquests fragments a un recipient o a un perfil parcial que aportés més dades. Únicament s’ha suposat, per similituds, la pertinença d’un dels mugrons bífids al recipient RM’11-217-3c/107. Aquest s’ha assignat a la part central del contenidor pressuposant que era la millor opció. Pels paral·lels consultats (Llovera, 1984; Yáñez et ali., 2002; Gassiot, 2008; Sopena, Rodanés, 1992; Rodanés, Ramón, 1996; Rouquerol, 2004), els mugrons dobles tant podrien aplicar-se en el terç superior, com en la part central o en el terç inferior (Rodanés, Ramón, 1996) però sempre al voltant del recipient ceràmic i de forma contraposada en grups de dos o quatre. Per tant, la proposta de RM’11-216-3c-/107 és merament hipotètica. A les Valls d’Andorra, s’han documentat paral·lels al Cedre VI (Llovera, 1984 : 129) i a la Fossa de Prats (Yáñez, et ali., 2002). Aquest últim, és el que ha aportat més dades ja que pertany a un recipient gairebé sencer, que va ser definit com a contenidor d’emmagatzematge per les seves dimensions i adscrit cronològicament a través del radiocarboni a un moment del Bronze inicial (1961 – 1522 a.C.). Tanmateix, en aquest darrer jaciment, tot i que les analítiques radiocarbòniques són modernes, els autors proposen, en base a l’anàlisi del context arqueològic, una cronologia més apropiada del Bronze mig (Yáñez, et ali. 2002). Més enllà, en el nord-est peninsular ja hi ha recipients amb mugrons bífids en cronologies del neolític mig fàcies postcardial molinot. No obstant, el contenidor més ben conservat amb mugrons bífids del que es té constància en les proximitats de les Valls d’Andorra és el descobert dins l’Abric de l’Estany de la Coveta I, al Pallars Sobirà. Malauradament, aquest vas fou recuperat fora de context estratigràfic impossibilitant associar-hi una cronologia absoluta. En canvi, per analogia tipològica, els investigadors van relacionar la morfologia d’aquest a algun estadi del Bronze (Gassiot, 2008). Més enllà, al Pirineu aragonès, concretament dins la Cueva del Moro de Olvena i al Tozal de Macarullo, on es disposa de contexts estratigràfics ben acotats i datats radiocarbonicament d’antic, hi ha elements ceràmics molt similars. Aquests han estat clarament documentats en totes les fases del Bronze, des del 1700 fins al 650 cal. ANE (Sopena, Rodanés, 1992; Rodanés, Ramón, 1996). A l’altra banda dels Pirineus, a la vessant francesa, concretament en la zona central de la serralada, també s’hi detecten recipients amb mugrons bífids concretament a la Petit Grotte de Niaux (Arieja) i a la Grotte de

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

mamellons ovals amb depressió central (Sopena, Rodanés, 1992). Aquests, són dos petites

finals del Bronze inicial, concretament en les que antigament es coneixia com a Bronze migrecent (1700-1300 cal. ane.) (Rouquerol, 2004 : 64). Finalment, s’han exhumat i reconstruït quatre recipients que contenen petits mugrons de secció rodona ubicats en la peça consecutivament i a intervals regulars a tocar de la vora (217-172, 217-207, 217-468 i 217-579). Dits testimonis permeten suggerir la possibilitat de que eren emprats per col·locar una corda sota seu i al voltant del coll amb l’objectiu de penjar els recipients. Tanmateix, no es descarta que poguessin complir únicament funcions decoratives. De fet, cercant paral·lels hom troba dins les Valls d’Andorra, concretament al jaciment de la Fossa de Prats, un petit recipient amb una nansa que sobre la vora té disposats sis mugrons de secció rodona contradient l’opció de subjectar-ho mitjançant una corda (Yáñez, et ali., 2002). En qualsevol cas, l’ús de mugrons sobre la vora com el que presenta RM’11-217-172, és un recurs poc freqüent durant el Bronze. Són gairebé nuls els recipients similars detectats en altres regions. Únicament s’intueix algun possible paral·lel al jaciment de Clot d’en Fenàs a la comarca de l’Urgell adscrit al Bronze inicial (Puche, 1996 : 19). No obstant, aquestes restes estan massa fragmentades per poder confirmar la seva analogia tipològica. Els recipients més semblant documentats presenten dos línies paral·leles de mugrons o llengüetes distribuïdes de forma regular sobre el cantell i a pocs centímetres per sota la vora (Llovera, 1984; Rodanés, Ramón, 1996; Rouquerol, 2004; Puche, 1996). Això podria implicar, en el cas de RM’11-217172 (el fragment restituït físicament que aporta major informació) que fos una varietat local derivada del model més comú descrit anteriorment. Tot i així, el fet de que no es tingui constància de paral·lels no justifica aquesta proposta, únicament reafirma que cal seguir cercant.

e. Les decoracions D’un total de 782 fragments ceràmics, 205 presenten decoració, el que representa un 26,2%, enfront d’un 83,8% dels bocins no decorats. Aquestes restes decorades són, amb un 71,7%, majoritàriament vores, bases o elements cognoscibles que permeten orientar el fragment. La resta de bocins amb recursos estilístics, un 28,3 %, són elements amorfs. El repertori de motius decoratius recuperats a l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda pot agrupar-se en 3 grups tècnics, les decoracions plàstiques, les decoracions en buit i les decoracions compostes. No obstant, val a dir que molts dels recipients restituïts combinen diversos tipus de recursos estilístics.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Gèles (Haute-Garonne). Els investigadors gals consideren freqüents aquests element en etapes

En els nivells prehistòrics del àmbit 7 de la Roureda de la Margineda, únicament hi ha un fragment que presenta un cordó llis horitzontal pròxim al coll (217-333, làmina 10). Aquest tipus de recurs estilístic només té un parell de paral·lels documentats en les Valls d’Andorra concretament a la Balma de la Margineda (Guilaine, Martzluff, 1995) i al jaciment del Roc d’Enclar (Yáñez, 1997). En aquest darrer cas els fragments provenien d’uns nivells alterats, per tant van ser adscrits segons analogia tipològica al Bronze. En canvi, a la Balma de la Margineda les restes van ser assignades al neolític antic. Val a dir que les evidencies d’aquesta jaciment provenien de la capa 3 (fossa 3f), de difícil lectura per ser un estrat remogut d’antigues excavacions (Guilaine, Martzluff, 1995). Per tant, l’atribució cronològica neolítica és dubtosa. Frontera enllà, a la vessant nord dels Pirineus, hi ha elements molt semblants concretament a la zona d’Auvernia en cronologies del Bronze antic (Loison, 2013 : 88), a la Grotte des Églises (Arieja), a la Grotte de Malarnaud-Soulabé (Arieja) i a la petite Grotte de Niaux (Arieja) (Rouquerol, 2204) i la grotte Gazel (Guilaine, 1972). A l’altra banda, al Pirineu aragonès, hi ha restes exhumades a la Cueva de Olvanes en cronologies del Bronze mig (Rodanés, Ramón, 1996). A diferència de les evidències compilades per Loison, Rouquerol o Guilain i Martzluff, Rodanés i Ramón disposen d’elements recuperats dins una estratigrafia tancada amb datacions radiocarbòniques, que tot i ser antigues ens aporten dades més objectives. En qualsevol cas, els arqueòlegs coincideixen en determinar que aquesta decoració plàstica comença a ser característica a l’Edat del Bronze, i esdevé molt habitual en el Bronze final (Gallart, Junyent 1989). No obstant, val a dir que les reduïdes dimensions del fragment recuperat a la Roureda de la Margineda impedeixen valorar correctament el tipus de decoració ja que podria tractar-se en realitat d’un cordó amb digitacions impreses i caldria adscriure’l al grup de decoracions compostes. Paral·lelament s’han recuperat diversos fragments ceràmics amb mugrons senzills de secció semicircular i amb distribucions vàries. Per una banda, hi ha dos recipients restituïts de forma hipotètica (217-3/230 i 217-3c/107) que presenten en el terç superior un mugró aïllat. Val a dir que pels símils detectats en les diferents estacions del Cedre en cronologies del Bronze és freqüent trobar aquest recurs plàstic en posicions distals o medials (Llovera, 1984). Però, aquest no són els únics paral·lels presents a les Valls d’Andorra, també n’hi ha al Roc d’Enclar (Yáñez, 1997 : 246) i a la Balma de la Margineda (Guilaine, Martzluff, 1995) sempre en distribucions similars a les detectades al Cedre. Els mugrons senzills estan documentats des del neolític antic tal i com evidencien les restes exhumades en nombrosos jaciments entre els que cal destacar la Balma de la Margineda. Malauradament, en aquesta ocasió, l’atribució 41

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Les decoracions plàstiques o en relleu.

s’ha esmentat anteriorment. Segons Llovera, aquest recurs plàstic, és habitual ja al neolític final (Llovera, 1984 : 114) però sobretot predomina en el Bronze mig i el seu ús s’estén fins al Bronze final, tal i com proven les restes recuperades a la Cueva del Moro de Olvena (Rodanés, Ramón, 1996) i al Tozal de Macarullo (Sopena, Rodanés, 1992). Igualment, n’hi ha evidències a la comarca de l’Urgell atribuïdes al Bronze inicial concretament als jaciments de Mas Segur i Clot d’en Fenàs (Puche, 1996 : 37). Per altra banda, en l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda també s’han detectat mugrons de secció rodona situats sobre el llavi del recipient (217-172, 217-207, 217-468 i 217-579). Aquest recurs plàstic podria fer al·lusió a elements estètics però també funcionals per a la subjecció del recipient, fet que ja ha estat tractat i analitzat en detall en l’apartat anterior. En qualsevol cas, el millor paral·lel per aquesta tipologia decorativa és el recipient exhumat a la Fossa de Prats, concretament un petit vaset de perfil hemisfèric i base plana que resseguint la vora té disposats sis mugrons de secció rodona (Yáñez, et ali. 2002). Finalment, una altra variant dins les decoracions plàstiques són els mugrons bífids (217-3c/107, 217-621b). Aquest recurs estilístic ha estat associat tradicionalment com a element de subjecció però caldria revisar els antics postulats i no realitzar únicament una lectura funcional sinó també una de simbòlica a l’element. De fet, els mugrons bífids, per la seva morfologia complexa, podrien desenvolupar funcions estètiques. Tal i com ja s’ha mencionat, a les Valls d’Andorra hi ha una resta exhumada al Cedre VI (Llovera, 1984 : 129) i una altra a la Fossa de Prats. La seva adscripció temporal està força acotada a banda i banda dels Pirineus. Al nord de la serralada els investigadors l’assignen al Bronze mig/recent (Rouquerol, 2004), en canvi, a la vessant sud aquest recurs s’emmarca entre el Bronze mig/recent i el Bronze final (Rodanés, Ramón, 1996). Les decoracions en buit S’entén per decoracions en buit tots aquells elements estètics que representen una sostracció o impressió damunt l’argila fresca abans de la cocció del recipient ceràmic. En el cas de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda s’han documentat fins a quatre tipus de decoracions dins aquest grup: les ungulades, les digitacions, les puntillades, i les incisions. En el primer cas hi ha 10 exemplar amb unes impressions que semblen haver estat realitzades amb les ungles o amb un element semicircular apuntat creant amb aquest una depressió en forma de lluna on l’excedent d’argila genera una lleugera protuberància en la zona còncava (217-12, 217-172, 217-128, 217-3/168, 217-234, 217-297, 217-329, 217-192, 217-456 i 217-103). La disposició d’aquest tipus de recurs estilístic també anomenat decoració 42

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

cronològica és qüestionable a causa de la poca fiabilitat estratigràfica de la capa 3 tal i com ja

en l’orientació i en la mida. De fet, en un mateix recipient es poden documentar ungulacions de diverses mides, profunditats i orientacions, com si l’autor de les mateixes fos menys curós a mesura que les realitza. Tots els contenidors ceràmics amb ungulacions exhumats a l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda presenten aquest recurs decoratiu en la cara exterior del recipient. Tant sols, s’ha recuperat un fragment singular de vora (217-77) que té una ungulació en la cara , tractant-se d’un fenomen aïllat dins el conjunt. En qualsevol cas, tot i que dins les Valls d’Andorra només hi ha paral·lels amb decoració de “cop d’ungla” recuperats a les estacions del Cedre (Llovera, 1984), en les regions pròximes és un fenomen força estès i freqüent. Les successives troballes al sud de França han permès als investigadors coincidir en l’atribució crono-cultural d’aquest recurs estilístic

al Bronze antic (Vignaud, 2009: 114).

Quelcom similar s’ha produït a la vessant sud dels Pirineus, on hi ha testimonis ben datats en la Cueva del Moro de Olvena en el Bronze mig/recent (Rodanés, Ramón, 1996). També n’hi ha testimonis al jaciment del Clot d’en Fenàs, la Gorga, les Devesses i Mas Segur a la comarca de l’Urgell i atribuïdes al Bronze inicial (Puche, 1996). En el cas de les digitacions, s’han recuperat 3 exemplars amb impressions realitzades directament amb el dit per formar una petita concavitat damunt l’argila. Dins aquest grup hi ha dos variants, per una banda les digitacions realitzades en la part superior del llavi formant vores dentades (217-3/230 làmina 3, 217-712, làmina 10). Per l’altra, les mateixes impressions s’ubiquen en la part externa del llavi i formen osques (217-316, làmina 11). Cal remarcar en el cas de 217-3/230 que dins de cada concavitat hi ha una petita incisió probablement produïda de forma voluntària amb la ungla del dit o algun altre element fi i rectilini. En tot cas, les impressions digitades sobre la vora són molt habituals en les ceràmiques de la prehistòria recent. De fet, dins les Valls d’Andorra s’han documentat paral·lels tant en nivells neolítics (Balma de la Margineda, (Guilaine, Martzluff, 1995)) com en estrats del Bronze (Roc d’Enclar (Yáñez, 1997 : 240), Cedre (Llovera, 1984)). A banda i banda dels Pirineus les vores impreses tenen una llarga pervivència trobant-les presents en els recipients des del neolític final fins al Bronze final (Rouquerol, 2004). A la vessant sud de la serralada hi ha semblants en la Cueva de Olvanes datats en el Bronze mig (Rodanés, Ramón, 1996) i als jaciments de la Gorga i les Costes II a la comarca de l’Urgell datats en el Bronze inicial (Puche, 1996). Igualment, a la banda gal·la els paral·lels tampoc són escassos, amb testimonis a la petite Grotte de Niaux (Arieja), Grotte d’Enlène (Arieha) o Grotte de Malarnaud-Soulabé (Arieja) (Rouquerol, 2004). Pel que fa a les decoracions puntillades, s’han recuperat dos petits fragments que presenten aquest tipus de tècnica impresa sobre la seva cara externa. Probablement 43

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

de “cop d’ungla” (Vignaud, 2009: 114) varia tant a nivell de separació entre els elements com

ho corrobori. En qualsevol cas, ambdós bocins presenten una decoració de punts disposats de forma regular i successius que arriben a formar línies (217-221 i 217-571b, làmina 13). El puntillat està realitzat mitjançant l’extremitat d’algun element vegetal de petites dimensions deixant l’empremta damunt la ceràmica quan encara l’argila està fresca. El resultat són tres línies paral·leles de punts que acaben configurant sanefes. Ambdós fragments recuperats són massa petits per poder intuir les seves orientacions i inferir en els motius representats. En les Valls d’Andorra hi ha diversos paral·lels documentats a la Fossa de Prats, a la Balma de la Margineda i al jaciment del Roc d’Enclar. En el primer d’ells es va exhumar un petit vas decorat amb impressions de punts disposats formant línies verticals a intervals regulars sobre tota la superfície externa (recipient 1). A través del anàlisi radiocarbònic i d’analogia tipològica els arqueòlegs van considerar que les restes pertanyien al Bronze mig (Yáñez, et ali. 2002). En el cas de la Balma Margineda les restes ceràmiques, adscrites al neolític antic (Guilaine, Martzluff, 1995), presenten línies dobles de punts incisos sense poder determinar el motiu representat ni la seva orientació a causa del seu estat fragmentari. En el darrer dels casos, al Roc d’Enclar només es van poder recuperar alguns petits fragments amb decoració puntillada novament sense poder determinar el motiu geomètric que es pretenia representar ni la cronologia (Yáñez, 1997 : 248). Segons coincideixen nombrosos investigadors, aquest recurs decoratiu és un clar element arcaïtzant, herència d’un substrat anterior amb arrels al neolític antic i que encara perdura en el Bronze mitjà (Maya, 1990 : 168). No és estrany doncs, trobar paral·lels en els nivells neolítics de la Balma Margineda a Andorra (Guilaine, Martzluff, 1995) o els de la Cueva del Moro d’Olvena, al Pirineu aragonès (Baldellou, Ramón, 1995). Per altra banda, Natalhie Rouquerol, a través de l’estudi transversal dels materials de la prehistòria recent del sud-est de França, agrupa les línies paral·leles horitzontals i verticals formades per punts o incisions en el que ella defineix com a “conjunt C” de les decoracions i les considera elements d’inspiració clarament arcaica vinculades amb el fenomen campaniforme tot i que decoren recipients adscrits tipològicament al Bronze mig-recent (2004 : 55). Més enllà, una revisió minuciosa dels materials compilats per aquesta autora al sud-est francès també permet apreciar que molts dels paral·lels que presenten motius decoratius a base de punts provenen de vasos polipods, clars marcadors del Bronze final (Rouquerol, 2004 : 141). Per tant, aquest recurs estilístic té una llarga perllongació en el temps. La manca d’altres indicadors moderns en el registre arqueològic de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda obliguen a considerar, amb força

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

corresponguin al mateix individu ceràmic però malauradament no tenen connexió física que

clarament arcaica. Finalment, amb la tècnica decorativa de les incisions només s’ha detectat un recipient parcial que presenta un seguit de línies incises llargues, orientades verticalment i disposades paral·lelament l’una al costat de l’altra i que ocupen, segons el tros conservat, la part inferior del vas ceràmic. Aquestes línies verticals queden emmarcades en la seva part inferior per una línia incisa horitzontal ubicada molt a prop del punt del gir de la base de la ceràmica (217-606, làmina 12). En les Valls d’Andorra els únics paral·lels documentats provenen del jaciment del Roc d’Enclar i es van assignar per analogia tipològica al Bronze (Yáñez, 1997). A la vessant nord dels Pirineus, Nathalie Rouquerol ha detectat elements similars en diverses estacions. Segons aquesta autora les línies incises, tal i com succeïa amb la decoració puntillada, són un clar indicador arcaic amb estretes vinculacions amb els motius campaniformes (2004 : 55). Cristina Yáñez coincideix amb aquest postulat i ressalta la dificultat de situar cronològicament dit recurs estilístic, ja que té un fort substrat arcaic i una llarga perduració temporal (Yáñez, 1997) Les decoracions compostes La combinació de la decoració plàstica dels cordons juntament amb la tècnica de la impressió conforma l’últim grup estilístic. Dins l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda s’han recuperat dos exemplars de ceràmica amb cordons disposats horitzontalment i pròxims a la vora sobre els que s’hi ha efectuat successives digitacions uniformes (217-712 i 217-316). En ambdós casos, els fragments restituïts són de parets gruixudes i bastes. A les Valls d’Andorra hi ha nombrosos paral·lels recuperats al jaciment del Roc d’Enclar (Yáñez, 1997 : 247), i a la Balma de la Margineda (Guilaine, Martzluff, 1995). Tanmateix, en ambdós indrets l’estratigrafia no és clara i la seva atribució cronològica només pot ser efectuada per analogia tipològica. Tanmateix, aquest recurs està força estès a banda i banda dels Pirineus amb profusos testimonis a la vessant nord adscrits als Bronze antic i mig com la Grotte de Niaux (Arieja), la Grotte de Gèles (Hautte-Garonne), la Grotte superieur de Gargas (HautesPyrénées), la petite Grotte de Niaux (Arieja) o la Grotte des Enchantés de Queille (Arieja) (Rouquerol, 2004). La vessant sud no és una excepció i presenta igual nombre de jaciments com la Cueva del Moro d’Olvena (Rodanés, Ramón, 1996), l’Abric de l’Estany de la Coveta I, al Pallars Sobirà (Gassiot, 2008) o el Clot d’En Fenàs, la Gorga, Mas Segur a la comarca de l’Urgell (Puche, 1996). Sigui com sigui, els investigadors coincideixen en destacar que aquest tipus de decoració composta és un element innovador que apareix durant el Bronze antic tot i que té una llarga perduració en el temps (Rouquerol, 200 4 : 70).

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

probabilitat, que els fragments exhumats amb decoració puntillada són elements de tradició

Tractaments superficials

La ceràmica a mà de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda es caracteritza per la seva riquesa d’acabats externs i tractament superficials. Són pocs els fragments exclusivament llisos o amb traces d’un allisat suau. L’anàlisi detallat ha permès detectar tractaments superficials complexes i variats que poden agrupar-se en tres tipologies: el raspallat o també anomenat pentinat, l’engrutat i el brunyit. Tots ells, tradicionalment per les seves característiques funcionals, no han estat valorats com a elements decoratius seguint els criteris estètics moderns fet pel qual, en el present anàlisis s’agrupen sota l’epígraf d’acabaments o tractaments superficials. Un dels recursos més freqüents dins el registre prehistòric de l’àmbit 7 és l’anomenada tècnica de l’engrutat o d’aplicació de fang. Es tracta d’una projecció d’argila liquida sobre la cara externa del vas quan aquest encara no s’ha cuit però ja està sec que permet crear una superfície irregular. El degoteig de l’argila projectada crea un relleu sobre el vas, com una mena d’engalba gruixuda. En els nivells prehistòrics del jaciment de la Roureda de la Margineda s’han documentat dos estils d’engrutat, un consistent en la projecció irregular d’argila sense cap tractament posterior (217-3/230) i un altre en el qual l’argila un cop fixada ha estat allisada i estesa amb els dits formant capes horitzontals subparal·leles (217-363, 217152, 217-96). Aquest recurs plàstic, que es podria haver desenvolupat complint finalitats estètiques o de reforç pel recipient, està molt ben documentat a partir del Bronze antic (Toledo, 1990; Alcalde, et ali., 1997; Vignaud, 2009: 114) a banda i banda dels Pirineus des d’Aquitània fins al Rosselló. De fet, per tota la serralada (Rouquerol, 2004 :70) i fins al prelitoral (Bouso, et ali., 2004 : 87; Puche, 1996), hi ha nombrosos testimonis de vasos als que se’ls hi ha donat un efecte intencionat a la cara externa de gran rugositat i berrugositat. Aquest tipus d’acabats a Andorra s’han documentat a partir del Bronze mitjà a la Fossa de Prats (recipient 5) (Yáñez, et ali. 2002) i perduren fins al Bronze final tal i com s’ha testimoniat a l’estació VI del Cedre (Llovera, 1988). Novament aquest recurs tècnic també apareix dins el conjunt ceràmic present al jaciment del Roc d’Enclar en els nivells prehistòrics però és de difícil assignació cronològica (Yáñez, 1997 : 115). En canvi, els recipients on l’engrutat ha rebut un tractament d’allisat i d’extensió amb els dits, estan molt més ben acotats, es localitzen a la vessant nord dels Pirineus concretament a la zona centre-oest, en jaciments com el de la Grotte del Castillet (Hautes-Pyrénnées) (Rouquerol, 2004) amb una assignació cronològica al Bronze mig-recent.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

restes homònimes amb aquest tipus d’engrutat. La manca d’evidències podria ser deguda a la inexistència de les mateixes en territori andorrà però es més probable acceptar que els antics anàlisis ceramològics no van tenir en compte la diferenciació entre ambdues tècniques de projecció d’argila, realitzant doncs una lectura unitària del fenomen. Un altre recurs detectat a l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda però en menor profusió, són les parets externes dels recipients ceràmics pentinades o raspallades. De fet, es tracta de 6 o 7 línies incises molt fines, agrupades, disposades de forma paral·lela i realitzades mitjançant un raspall. Aquest element es repeteix al llarg de tota la superfície externa donant l’aparença d’un allisat i el podem trobar en totes les direccions, fet que dificulta poder determinar l’orientació en que es va efectuar la tècnica. Únicament s’ha documentat un element amb decoració raspallada en el nivell prehistòric de l’àmbit 7 (217-251), però és un recurs freqüent, sobretot a la vessant nord dels Pirineus. En jaciments com la Grotte de Bédeilhac (Arieja), la Grotte de Niaux (Arieja) i la Grotte d’Enlène (Arieja) s’hi han recuperat elements similars datats a inicis del Bronze mig-recent (Rouquerol, 2004 : 70). Finalment, i amb l’efecte contrari a l’engrutat hi ha el brunyit. Aquest es localitza en la superfície exterior dels recipients de parets primes. Es tracta d’un recurs molt freqüent que consisteix en allisar la cara exterior del vas ceràmic, per mitjà d’un còdol o algun altre element, quan l’argila encara és fresca fins a crear una superfície compacta y homogènia. És fàcilment reconeixible pel tacte suau i l’aparença llisa de la ceràmica. Alguns autors l’han considerat com una tècnica a través de la qual afegir major impermeabilitat als recipients. A la Roureda de la Margineda, en els nivells prehistòrics analitzats, només se n’ha recuperat un fragment, concretament el siglat amb el numero RM’11-217-141, que presenta aquest tipus d’acabament. Pel que fa al tractament de l’interior de les peces, s’observen traces de l’allisament efectuades segurament amb l’objectiu de millorar la impermeabilitat de la ceràmica. Aquestes traces són especialment visibles als recipients petits i mitjans de parets primes, i sobretot en aquells fragments que han estat sotmesos a un tractament superficial de tipus polit o brunyit. Val a dir, que el tractament de l’interior resulta menys evident, o de pitjor qualitat, en les peces de parets gruixudes.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

En les Valls d’Andorra no es té constància d’estacions arqueològiques on s’hagin exhumat

Entre el variat conjunt de fragments ceràmics recuperats en l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda n’hi ha alguns que presenten traços incisos i impresos sobre la seva superfície que no responen a finalitats funcionals o estilístiques. Aquests elements estan produïts de forma no intencional durant el procés de manufactura. El seu anàlisi no aporta noves dades sobre la funcionalitat o el simbolisme d’un recipient però si sobre la seva elaboració. Entre la gran diversitat de bocins, al jaciment només s’han documentat dos tipus de macrotraces. Per una banda, hi ha el recipient restituït parcialment per contacte físic RM’11-2173/168 que presenta, pròxim a la base, nombroses incisions horitzontals distribuïdes de forma irregular. Aquestes traces es van generar durant el procés d’elaboració del recipient quan l’argila encara era fresca. Tanmateix, la manca d’estudis sobre paral·lels arqueològics i de treballs experimentals entorn a aquest fenomen no permeten poder aportar més dades de les ja mencionades. En les Valls d’Andorra i a banda i banda dels Pirineus no es té constància d’altres elements similars, no per la seva absència, sinó per que han estat tradicionalment obviats en les anàlisis. Per altra banda, hi ha la base del vas RM’11-217-152 on s’observen marques d’empremta. Dites traces impreses es produeixen quan l’argila encara és fresca. El pes del recipient sobre un suport vegetal on es moldeja o sobre el que es deixa assecar provoca que aquest deixi la seva empremta en el recipient. El negatiu representat a la base de RM’11-217152 permet intuir un suport vegetal realitzat amb llargues tiges d’un diàmetre de 2-3 mm juxtaposades, sense poder inferir en el sistema de trenat o relligat de l’estoreta o suport. A Andorra, no s’han exhumat paral·lels amb aquest tipus d’estigma. De fet, les traces d’estoreta no són molt habituals en el registre arqueològic però estan llargament documentades al nordest peninsular des del Neolític fins a la primera Edat del Ferro. En alguns casos, s’intueix la intencionalitat de deixar aquest senyal, en canvi en d’altres, és el producte involuntari de la manufactura.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

g. Macrotraces

Mugró I

Mugró II

Mugró bífid

Empremta

Incisions

Engrutat allisat

Engrutat irregular

Raspallat

Brunyit

“cop d’ungla”

Digitació

Línies incises

Puntillat

DECORACIONS EN BUID

ACABAMENTS

MACROTRACES

DECORACIONS PLÀSTIQUES

Cordó llis

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

h. Thesaurus de decoracions, macrotraces i tractament superficials

Taula 5: Taula resum de les diferents decoracions, estigmes i tractaments superficials documentades a l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda. Font: Remolins, G

Les morfologies

L’anàlisi dels fragments ceràmics recuperats i la restitució física i teòrica d’alguns dels recipients ha permès determinar 16 morfologies diferents. Aquestes tenen una gran semblança amb les que es troben a la Vall del Segre, de l’Arieja i en les conques paral·leles, malgrat que molts dels recipients tenen un caràcter marcadament local. Quantitativament les formes tancades suposen el doble que les formes obertes, si bé entre tots els morfotipus classificats d’aquestes no n’ hi ha cap que sobresurti per damunt de la resta. Sembla doncs que hi ha una gran varietat de recipients tancats representats. Únicament els morfotipus BD2 i BE3 definits per la seva base plana i el perfil globular o rectilini predominarien lleugerament per damunt dels demés amb 3 exemplars cadascun (taula 6). Malauradament, la simplicitat d’aquestes formes fa difícil atribuir-les a una cronologia concreta. De fet, són característiques de més d’un període, apareixent durant el Bronze anticmig i perdurant llargament fins a la primera Edat del Ferro. FORMES

FORMES OBERTES

FORMES TANCADES

TIPUS

FRAGMENTS

SUBTOTAL 1

Ad1

217-667a

Bb1

217-297, 217-598

Be1

217-128

Bf1

217-172

BA2

217-234

BD2

217-251, 217-341, 217-329

SUBTOTAL 2

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

DECORACIONS COMPOSTES

Cordons digitats

217-12, 217-40, 217-3/168

BF1

217-141

BG2

217-3c/107

BJ1

217-158

CE3

217-3/230

TOTAL

Taula 6: Taula tipològica de les diferents formes ceràmiques documentades a l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda Font: Remolins, G

Capacitats físiques

És inqüestionable la necessitat d’informatitzar i digitalitzar el registre arqueològic. Els nombrosos avantatges per a l’escalat, la creació de làmines, o la qualitat només són equiparables a la perdurabilitat del suport. No obstant, per donar un pas més enllà en la recerca és necessari emprar programes de disseny assistit. A diferència del dibuix vectorial que genera elements en 2D, aquest tipus de programari permet treballar amb la tercera dimensió. En aquest estadi, es poden generar sòlids de revolució i fer estudis acurats de capacitats, massa, centre de gravetat, etc. aspectes rellevants amb els que realitzar inferències sobre la presència d’uns determinats elements en un mateix espai arqueològic. Per generar els sòlids de revolució cal partir d’aquells elements amb major quantitat d’informació, és a dir, els recipients ceràmics sencers o dels que com a mínim es disposa o suposa el perfil complet. El procés de dibuix a llapis i el posterior escanejat i digitalitzat amb un programa vectorial no només permet disposar de la secció completa del vas sinó també de l’eix de rotació o radi. Amb ambdós elements es pot assolir la tercera dimensió, assignant el pla de secció, el interval de rotació i l’eix de rotació independentment de que es disposi o no de la totalitat reconstruïda de la ceràmica (Sopena, 2006 : 15). Les dades numèriques obtingudes en base a l’anàlisi de les capacitats físiques permeten comprendre, o senzillament intuir, la funcionalitat d’alguns recipients, al marge del context en que aquests hagin pogut aparèixer (taula 7). En aquest sentit s’ha valorat els diferents indicadors: - Volum del recipient: quantitat d’argila i desgreixant emprat per modelar el recipient ceràmic. - Capacitat màxima: volum o quantitat màxima d’algun element que pot ser contingut dins un recipient.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

BE3

objecte. Permet valorar el grau d’estabilitat i d’inèrcia d’un recipient. - Requadre de delimitació: Espai mínim tridimensional en el que està contingut un objecte.

RECIPIENT

Vol. recipient (cm )

Cap. màx. (cm )

Centre de gravetat (mm)

Requadre de delimitació (mm)

459.07

1441.92

X: 0.0000 Y: -0.0630 Z: 45.0391

X: -87.4411 -- 87.4411 Y: -87.5797 -- 87.3024 Z: 0.0000 -- 101.8552

1023.00

2984.47

X: 0.0000 Y: 0.0000 Z: 69.3823

X: -93.2945 -- 93.2945 Y: -93.2945 -- 93.2945 Z: 0.0000 -- 174.6861

566.98

2027.04

X: 0.0000 Y: 0.0000 Z: 49.7383

X: -94.1184 -- 94.1184 Y: -94.1184 -- 94.1184 Z: 0.0000 -- 113.4151

619.46

2630.83

X: 0.0000 Y: 0.0000 Z: 83.1092

X: -80.2440 -- 80.2440 Y: -80.2440 -- 80.2440 Z: 0.0000 -- 195.5522

756.78

3145.77

X: 0.0000 Y: 0.0000 Z: 95.8589

X: -92.0702 -- 92.0702 Y: -92.0702 -- 92.0702 Z: 0.0000 -- 201.8792

477.60

1404.53

X: 0.0000 Y: 0.0000 Z: 47.3933

X: -88.5606 -- 88.5606 Y: -88.5606 -- 88.5606 Z: 0.0000 -- 102.4383

RM’11-217-172

RM’11-217-12

RM’11-217-129

RM’11-217-3/168

RM’11-217-3c/107

RM’11-217-667a

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

- Centre de gravetat: punt tridimensional sobre el que es distribueix la massa d’un

5216.54

31579.26

X: 0.0000 Y: 0.0000 Z: 213.0919

X: -198.4589 -- 198.4589 Y: -198.4589 -- 198.4589 Z: 0.0000 -- 470.5324

Taula 7: Taula de capacitats físiques de set recipients ceràmics exhumats a l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda Font: Remolins, G

Atenent a dos criteris, com són la mida i la capacitat, els recipients restituïts poden agrupar-se en tres categories: grans, mitjans i petits contenidors. Pertanyen al primer conjunt, únicament s’ha exhumat el recipient RM’11-217-3/230 de grans dimensions. La seva restitució és hipotètica ja que els diversos fragments no disposen de connexió física entre ells. No obstant, la proposta és d’una tenalla amb base plana i perfil globular o en S. Aquesta podria albergar fins a 31579 cm3 fent que la seva funcionalitat fos la d’emmagatzemar productes tant diversos com el gra o els glans. Pel que fa als recipients mitjans, en l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda se n’han pogut exhumar tres. Malauradament només un disposava del perfil complet (RM’11-217-12), els altres dos són propostes teòriques (RM’11-217-3c/107, RM’11-217-3/168). En qualsevol cas l’estudi de les capacitats físiques testimonia que aquests podrien haver albergat fins a 3000 cm3 fent-los aptes tant per a emmagatzemar aliments com per a fer-ne un ús culinari. Finalment, s’han recuperat tres petits recipients però només ha estat possible restituir de forma física un d’ells (RM’11-217-667a), els altres dos són propostes hipotètiques (RM’11217-172, RM’11-217-129). Les seves capacitats físiques són força menors (entorn els 1700 cm3) si es comparen amb els dos grups anteriors. La seva morfologia més ampla que alta juntament amb la seva capitat permeten proposar per aquests contenidors la funcionalitat de bol pel consum d’aliments. En base al centre de gravetat els recipients s’han agrupat en dos categories, estàtics i dinàmics. En termes físics, s’entén per dinàmics aquells recipients que tenen el centre de gravetat per sota de la meitat de la seva alçada. De fet, aquest poden ser inclinats sense el perill que es bolquin recuperant de forma natural una posició estable, són doncs estables enfront el bolcat. En canvi, aquests recipients són més inestables en funció del moment

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

RM’11-217-3/230

aquest principi que s’explica el funcionament de la joguina del saltamartí o també anomenada del tossut. Tot al contrari, els recipients estàtics o aquells que tenen un moment d’inèrcia molt més elevat és necessari aplicar una major força horitzontal per a tombar-los. Però en canvi són inestables perquè si es supera un determinat angle es desequilibraran més fàcilment i perdran la verticalitat sense retornar a la posició original. Entre els recipients exhumats únicament n’hi ha un que disposa del centre de gravetat per damunt de la meitat de la seva alçada, essent per tant de tipus estàtic (RM’11-2173c/107). Aquest, per la seva capacitat, s’ha assignat com a recipient mitjà destinat a ús culinari. No obstant, arrel del anàlisi del centre de gravetat i del moment d’inèrcia caldria assignar-lo com a contenidor d’emmagatzematge. De fet, com que posseeix un moment d’inèrcia elevat i poca estabilitat s’ha de plantejar que la seva manipulació es força esporàdica i l’accés al contingut és més còmode a través del bolcat, tal i com cabria esperar de les tenalles. Pel que fa als recipients de caire dinàmic, és a dir amb el centre de gravetat per sota de la meitat de la seva alçada, són els de mida petita ( RM’11-217-667a, RM’11-217-172, RM’11217-129) i mitjana (RM’11-217-3/168, RM’11-217-12). S’interpreta que la seva manipulació és freqüent i que són emprats probablement pel consum individual d’aliments. Però dins aquestes premisses físiques bàsiques hi ha un recipient que trenca tots els estereotips, la gran tenalla RM’11-217-3/230. Per les seves capacitats físiques s’ha assignat com un recipient d’emmagatzematge. No obstant, el seu centre de gravetat està per sota de la meitat de la seva alçada havent-lo de considerar com un element dinàmic. Les seves dimensions contradiuen la funcionalitat que la seva morfologia descriu. És evident que aquest gran contenidor no va poder ser emprat de forma habitual pel consum sinó que s’utilitzava per emmagatzemar-hi aliments. L’accés al contingut de forma esporàdica havia de ser obligatòriament mitjançant el bolcat del recipient. Per tant, hi ha una incoherència física probablement fruit d’un error realitzat durant el treball de restitució. El més lògic és que o bé la tenalla tenia una capacitat inferior, o la morfologia proposada és inexacta. En aquest sentit, RM’11-217-3/230 és una restitució teòrica, idealitzada. Els diferents fragments que componen el dibuix realitzat per Pablo Martínez no tenen connexió física entre ells. Cal suposar doncs, en base a l’anàlisi de les capacitats físiques, que aquest investigador ha realitzat una reconstrucció hipotètica errònia havent de descartar aquest recipient del conjunt.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

d’inèrcia. És a dir, caldrà aplicar-los menys força per bolcar-los o tombar-los. És en base a

morfològica de les fractures. Analitzar la morfologia de les fractures i la forma en que es van trencar els fragments ceràmics permet estimar quin tipus de manufactura o tècnica a ma va emprar el ceramista prehistòric per realitzar els diferents recipients. En aquest sentit, ruptures rectilínies, horitzontals o verticals, gairebé quadrangulars, suggereixen un modelat en base a la superposició de tires d’argila. Aquesta tècnica permet realitzar recipients de totes les dimensions i formes: senzilles, compostes, complexes o baixes. En canvi, fractures irregulars, petites o grans, caracteritzen tècniques de buidat d’argila o d’us de motlles còncaus o convexos amb els que donar forma al recipient. En aquest cas, es poden crear contenidors de mida petita o mitjana de parets més o menys fines. Igualment, l’ús d’una matriu impedeix la producció de formes tancades condicionant els perfils. No obstant, cal assenyalar que és possible combinar diverses tècniques per realitzar una mateixa forma (Nonza, 2012 : 39). En qualsevol cas, l’estudi detallat dels recipients restituïts físicament permet detectar, en la majoria de casos, fractures rectilínies. Per tant, existeix una predominança en l’ús de la tècnica de superposició de tires d’argila. Únicament s’ha pogut documentar un recipient fragmentat que presenta línies de ruptura irregulars i que s’hauria d’atribuir a un modelat en base al buidat o al us de motlles. Igualment, també hi ha un parell de recipients, concretament aquells que presenten formes tancades, que evidencien l’ús combinat de diferents tècniques de manufactura (taula 8).

Recipient restituït a partir de cinc fragments ceràmics que presenta fractures irregulars asimètriques. Per la mida conservada i les línies de ruptura es pot proposar un modelat dins la massa d’argila o en base a un motlle.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

k. Identificació de les tècniques de manufactura a través de la lectura

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Fragment d’una vora recipient que presenta fractures rectilínies molt regulars. Per la seva morfologia tot fa pensar

que

aquest

tram

del

recipient

ser

manufacturat fent servir la tècnica de superposició de tires d’argila.

Vora d’un recipient restituït a partir de quatre fragments de ceràmica. Les fractures són força homogènies amb tendència rectilínia. Es proposa com a tècnica emprada l’ús de tires d’argila superposades.

Petit recipient ceràmic amb fractures rectilínies i homogènies. Per tant, probablement el contenidor va ser elaborat mitjançant la superposició vertical de tires d’argila.

Contenidor ceràmic que presenta línies de fractura homogènies i regulars. La tendència rectilínia de les zones de trencament i la mida dels fragments permet suposar que el recipient va ser confeccionat mitjançant tires d’argila superposades.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Recipient amb una carena transversal restituït a partir de deu fragments. Les fractures de la part superior són rectilínies tant en el pla horitzontal com en el vertical. En canvi, sota la carena, les línies de ruptura son més irregulars i asimètriques. Per tant, el ceramista va combinar dos tècniques de manufactura. En primer lloc va confeccionar la part inferior del vas mitjançant un motlle ja que la mida mitjana del recipient impedia l’ús del buidat en argila. Posteriorment, amb l’objectiu de crear una forma tancada va recórrer a la tècnica de tires d’argila superposades. Recipient restituït per nombrosos fragments ceràmics. Malauradament no presenta indicis que permetin estimar la seva orientació. En qualsevol cas, es detecten tant fractures regulars com amorfes permeten deduir que el ceramista va combinar diverses tècniques de manufactura.

Taula 8: Taula morfològica de fractures de vuit recipients ceràmics exhumats a l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda Font: Remolins, G

Conclusions

La identificació de les restes ceràmiques no ha estat una tasca excessivament complexa. El context estratigràfic, un sòl d’ocupació polifàsic indiferenciable, era estanc sense bioturbacions ni alteracions postdeposicionals. En aquest sentit la ceràmica a mà que apareixia era molt homogènia, tant a nivell tipològic com de manufactura, facilitant l’atribució cronològica. Les formes descrites i les decoracions detectades en els diferents recipients ceràmics de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda conformen un conjunt freqüent descrit en altres contextos arqueològics típics del Bronze inicial. No hi ha cap evidència que desentoni dins la mostra ni a nivell contextual ni temporal, fet que realça d’idea de que no s’han produït intrusions externes en l’estrat. Igualment, tot i l’estat fragmentari de les restes, la seva elevada concentració in-situ i la bona conservació han permès reconstruir formes senceres i per tant, caracteritzar cronològicament la fase d’ocupació en algun moment del Bronze antic (2200 – 1250 ane). Malauradament, la manca de fòssils directors innovadors i de curta durada, juntament amb la llarga pervivència en el temps dels elements decoratius i tipològics, obliga a considerar com a hipòtesis que els materials ceràmics tenen una forta essència indígena amb arrels al neolític final i el calcolític (Gascó, 2004). La caracterització cronològica a través de l’analogia tipològica és del tot insuficient, tanmateix és l’únic element disponible a falta de datacions radiocarbòniques. De fet, la morfologia i la decoració dels recipients poden haver estat produïts, sense canvis significatius, durant varis centenars d’anys (Bouso et ali., 2004 ). Per tant, la manca d’elements decoratius com els acanalats o de zig-zag, així com l’absència de morfologies bicòniques, de vasos polipods o d’apèndix de botó d’origen ultrapirinenc característics de fases posteriors pot ser interpretada com un clar signe d’antiguitat (Vital , 2004). Cal doncs proposar com a inici de l’ocupació de la Roureda de la Margineda

finals del III mil·lenni cal. ane. en una fase

epicampaniforme. Malauradament, el fet que els elements morfològics i decoratius de la ceràmica de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda siguin característics de més d’un moment cronològic i amb una llarga perduració temporal, no permet calibrar més acuradament la cronologia del assentament i per tant s’ha de suposar la proposada com a simple hipòtesis. Xavier Llovera i Cristina Yáñez coincideixen en caracteritzar les comunitats del Bronze establertes als Pirineus com unes societats que tot i les influències externes desenvolupen una tipologia ceràmica amb una forta tradició indígena d’essència local i d’arrels neolítiques o campaniformes. De fet, els en registres arqueològics d’altres indrets com per exemple els de la Grotte de Milhes (Aude), la Grotte d’Enlène (Arieja) o a la Cueva d’Olvena (Osca), amb 58

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

sincronia d’elements característics del Bronze mitjà regional juntament amb formes i decoracions arcaiques epicampaniformes. Per tant, el cas de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda no és un fet aïllat. El registre arqueològic allà exhumat s’ha generat per la dinàmica interna de les societats del Pirineu i no per la successió d’ocupacions de diverses comunitats amb tradicions diferents al llarg del temps. La major part dels recipients exhumats es caracteritzen perquè són molt grollers i de parets sovint gruixudes i desgreixant escadusser. La seva coloració, poc homogènia, varia entre el vermell i una gamma important de marrons i negres, com a conseqüència del poc control de la cocció durant la manufactura. L’acció de les flames juntament amb l’efecte oxidant i reductor d’uns dispositius senzills va provocar que alguns recipients combinessin diverses tonalitats de colors en les seves superfícies. En aquest sentit, no és estrany que dins l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda o pròxim a aquest no s’hagin documentat restes de possibles forns per a la cocció ceràmica. Per la qualitat i coloració dels fragments exhumats es dedueix que podien haver estat cuits amb dispositius molt senzills de tipus cubeta excavada o un senzill forat a terra i d’identificació complicada. Amb aquest procediment tant es podia aconseguir una cocció oxidant com reductora. De fet, en alguns casos aquest procés no es controlava, fet que provocava que els recipients tinguessin diverses coloracions tal i com s’ha evidenciat en les restes analitzades. L’homogeneïtat del conjunt arqueològic exhumat, la seva distribució estratigràfica i la seva dispersió dins el jaciment permeten intuir i caracteritzar el tipus d’ocupació que la va provocar. A manca d’un anàlisi espacial i geoestadístic detallat, sembla que pugui tractar-se d’un assentament semi-estable relativament breu o d’un seguit d’ocupacions esporàdiques de caire estacional realitzades durant un període molt curt de temps. De fet, la poca representativitat dins el conjunt de grans contenidors o tenalles per a l’emmagatzematge de gra s’ha d’interpretar com un fenomen d’estacionalitat de l’assentament. El grau de sedentarització semblaria ser baix, propi de grups parcialment nòmades que es desplacen estacionalment i ocupen el territori en funció de l’aprofitament dels recursos que l’ecosistema els ofereix. Per altra banda, el tipus de manufactura, tractament i decoració de la ceràmica la fan clarament de caire domèstic, tractant-se doncs d’ocupació d’hàbitat. En aquest sentit, la troballa d’altres restes ceràmiques a mà disperses dins la Roureda de la Margineda podria ser interpretada com el producte d’un campament o poblament incipient. Aquest estaria caracteritzat per la construcció d’hàbitats amb materials peribles i aprofitant la disposició dels blocs granítics d’origen fluviotorrencials i d’antics corrents d’arrossegals. No obstant, degut a 59

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

cronologies del Bronze mig, presenten un elevat grau de barreja de mobiliari. Destaca la

doncs una proposta hipotètica.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

la manca de dades res fa pensar que dites troballes disperses puguin ser sincròniques essent

La complexitat del passat no pot ser interpretada ni descrita únicament a partir de la materialitat de l’observació arqueològica. Per una banda, perquè no totes les restes han resistit al pas del temps, essent la mostra de què disposa l’investigador d’una mera aproximació al fenomen real. I per altra, les reiterades i successives ocupacions dels jaciments els han convertit en veritables palimpsests difícils d’estudiar. De fet, dins l’espai arqueològic el desordre percebut en la distribució i disposició de cada element és el resultat de la intersecció d’agents socials, accions antròpiques i processos naturals que s’han succeït en un entorn concret al llarg del temps. Analitzar minuciosament la ubicació espacial dels diferents tipus d’evidències arqueològiques ha de permetre establir la relació causal entre la distribució del material observat, l’acció social i el procés natural intangible que la va generar, aportant finalment dades per inferir en la interpretació arqueològica.

a. Context i limitacions de l’estudi. L’ocupació prehistòrica de l’àmbit 7 fou descoberta casualment durant la realització dels treballs arqueològics l’any 2009 que tenien per finalitat esgotar els nivells antròpics d’època històrica. Això va provocar que inicialment moltes de les restes no fossin documentades correctament seguint la metodologia d’intervenció prehistòrica descrita per Meroc-Laplace. No obstant, tot i la debilitat inherent de qualsevol metodologia d’adquisició de dades, durant les dues campanyes (2009 i 2011) es van poder recuperar i coordenar 916 testimonis entre els quals hi havia nombrosos fragments de ceràmica, mostres antracològiques, de sediments i en menor mesura útils lítics i restes de fauna. La unitat estratigràfica excavada (214-217) era una formació sedimentària geològicament molt homogènia (matriu, granulometria, color, etc.) que impedia percebre i determinar canvis i ruptures arqueoestratigràfics amb els que establir diferents fases d’ocupació i d’amortització. Antigament, aquest tipus de nivells arqueològics eren considerats com un palimpsest sense poder aprofundir en les seves característiques. Malgrat així, l’any 1974, Jean Phillippe Rigaud va proposar la possibilitat que es tractés d’una acumulació de residus i materials abandonats o de rebuig en un mateix indret fruit de la repetició de conductes socials. Segons aquest investigador, l’ocupació recurrent d’un mateix entorn per part d’una o vàries comunitats provocava que es formessin aquests tipus de dipòsits arqueològics. Per tant, la quantitat i disposició dels materials rebutjats havia d’aportar dades

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

9.1.2 Informe de l’ anàlisi espacial.

d’abandó dels artefactes. Per entendre els processos de rebuig i reutilització, cal distingir abans entre el context sistèmic i el context arqueològic. En aquest sentit, els artefactes adscrits al context sistèmic encara estan en ús per persones, en canvi, els artefactes del context arqueològic en algun moment van formar part del context sistèmic però ara estan aïllats dels processos socials i només poden ser modificats per fenòmens naturals. El rebuig és la causa principal a través de la qual els objectes passen del context sistèmic al context arqueològic. No obstant, un artefacte pot ser reutilitzat i això fa que es mantingui dins el cicle sistèmic durant més temps. Segons Schiffer (1987), hi ha diversos processos de reutilització que poden mantenir els artefactes dins el context sistèmic. Per una banda hi ha el reciclatge lateral que implica un canvi en la persona que empra l’artefacte però no suposa una modificació de l’objecte o del seu ús. Generalment dit procés no és visible arqueològicament. Per altra banda, hi ha el reciclatge vertical que suposa la modificació de l’artefacte i del seu ús per a un altre propòsit diferent del que va ser creat. Tot i les nombroses variables antròpiques i naturals mencionades anteriorment que interactuen en el cicle d’un artefacte i evidencien la complexitat dels processos de configuració dels registres arqueològics, ha estat possible elaborar unes senzilles anàlisis espacials i geoestadístiques del jaciment de la Roureda de la Margineda a dos nivells de concreció. Per una banda, l’estudi macroespacial ha versat sobre les formes d’ocupació del territori durant l’Edat del Bronze a les Valls d’Andorra, i per altra, l’anàlisi microespacial o intra-site ha buscat resoldre no només la formació del jaciment prehistòric de la Roureda de la Margineda sinó també entreveure com s’organitzava l’espai en les successives ocupacions humanes i com els efectes tafonòmics posteriors a l’abandó en van alterar l’estructura fins a generar el context i la dispersió documentat durant la intervenció arqueològica. Malauradament, en ambdós casos, l’escassa quantitat de jaciments de l’Edat del Bronze a Andorra així com la desproporció entre fragments ceràmics i restes lítiques o òssies recuperades a la Roureda de la Margineda han suposat un escull en el rigor de l’anàlisi.

b. Metodologia Per a la realització i redacció d’aquest informe s’ha concebut l’entorn i les evidències recuperades com elements tridimensionals que disposen d’una informació espacial precisa amb els quals desenvolupar anàlisis estadístiques d’acord a la seva component geogràfica. En 62

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

sobre la duració de l’ocupació del jaciment, la mida del grup que hi va habitar i l’índex

el grau de diacronia o de freqüentació del jaciment, i l’eix horitzontal ha permès establir l’associació i relació sincrònica de les restes arqueològiques. La recerca, s’ha centrat per una banda, en les anàlisis qualitatives tradicionals (geoestadística, clúster, anàlisis exploratoris), i per una altra, en les tècniques d'estadística espacial (autocorrelació, regressió espacial...) Per garantir la correcta execució de les anàlisis geoestadístiques microespacials s’ha depurat la mostra i de les 917 evidències recuperades únicament s’han valorat 719 elements, totes elles fragments ceràmics. De fet, aquest tipus de testimonis permeten establir relacions horitzontals mitjançant les reconstruccions de recipients. Les restes desestimades o bé eren mostres antracològiques i de sediment, sense rellevància per aquest estudi, o bé eren restes arqueològiques mal coordenades fruit de la primera campanya. Per a l’anàlisi macroespacial, únicament s’han valorat aquells jaciments que dins les Valls d’Andorra, per datacions absolutes o analogies tipològiques, presenten les mateixes cronologies i característiques que les detectades en els nivells prehistòrics de la Roureda de la Margineda. En aquest sentit, el treball de recerca ha estat realitzat mitjançant un seguit de tècniques estadístiques amb les quals descriure i analitzar les diverses variables que conformen la mostra estudiada. L’objectiu ha estat detectar patrons espacials i pautes amb les quals finalment proposar possibles interpretacions arqueològiques. Anàlisis descriptiva macro i microespacial L’anàlisi descriptiva macroespacial s’ha centrat únicament a cercar si existeixen proves estadísticament rellevants sobre la ubicació topogràfica dels jaciments de l’Edat del Bronze a les Valls d’Andorra. El tipus d’anàlisi desenvolupat, ha versat en l’estudi de la lògica espacial dels jaciments documentats segons la seva funcionalitat, és a dir, el conjunt de pautes socials, econòmiques, simbòliques, etc. que expliquen l’emplaçament d’un assentament (Urriarte, 2005 : 613). Igualment, amb aquesta finalitat s’han escollit aquelles variables que poden ser analitzades a partir del sistema real actual, és a dir, que les alteracions des del III mil·lenni cal. ANE fins a l’actualitat no hagin estat tan acusades com per impossibilitar l’extrapolació (Fábrega, 2005 : 127). En aquest sentit, s’han valorat les capacitats visuals teòriques i l’altitud relativa dels diferents jaciments. De fet, conèixer com es percep l’entorn des d’un assentament o si aquest sobresurt o passa desapercebut dins el paisatge pot ajudar a entendre, no només la funcionalitat intrínseca del mateix, sinó també com la comunitat que el va bastir entenia i s’estructurava en el territori.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

aquest sentit, per a l’estudi intra-site les coordenades en l’eix vertical han permès determinar

informació que, des d’ells, es pot extreure del medi mitjançant l’observació, han estat de gran rellevància per obtenir una major comprensió dels patrons i les pautes territorials de les societats passades. De fet, en els darrers anys s’ha entès la visibilitat com un element que desenvolupa un paper rellevant en l’emplaçament de les comunitats dins dels paisatges arcàics. Aquestes anàlisis han tingut en l’arqueologia una notable presència centrant-se, sobretot, entorn l’àmbit dels assentaments i dels monuments de caràcter funerari i ritual, però, tot i així, permeten desenvolupar un cos teòric i metodològic complex. En el present anàlisi s’ha optat per combinar variables com la distància de percepció visual, l’alçada de l’observador, l’angle vertical d’incidència visual i l’orografia del territori. Aquests s’han demostrat molt efectius per assolir valors quantitatius i qualitatius no només sobre la visibilitat sinó també a nivell de la nitidesa perceptiva (Remolins, 2013). L’altitud relativa ha estat una de les variables més emprades per caracteritzar l’emplaçament dels jaciments en relació amb el seu entorn immediat. De fet, si l’estudi de les conques visuals permetia conèixer aquella superfície visible des d’un element arqueològic, l’altitud relativa oferia un índex per valorar el grau de prominència d’aquest en relació a la topografia circumdant. Sigui com sigui, el càlcul matemàtic que permet determinar l’altitud relativa parteix de la diferència en metres que hi ha entre la cota del jaciment i la mitja d’altituds del seu entorn, fet pel qual, en primer lloc s’han d’establir els límits d’aquest (Parcero, Fábrega, 2006 : 77). Les propostes són dispars, però en el marc d’aquest estudi s’ha aplicat la fórmula desenvolupada per Pastor Fábrega i Cesar Parcero denominada Tendència de l’Altitud Relativa (Parcero, Fábrega, 2006 : 77). Aquesta pretén oferir major validesa i concreció a l’anàlisi que les seves predecessores, ja que la fórmula definida a través de AR tendència =(AC-m)/DT, incorpora la desviació típica dels valors de la zona acotada 2. Pel que fa a l’anàlisi microespacial aquest s’ha basat únicament en l’estudi de tres variables proporcionades pels fragments de ceràmica recuperats: la posició espacial de les mateixes (x i y), la cota altitudinal, i la mida de les restes (cm3). Les dades d’ubicació i alçada van ser obtingudes durant el treball de camp. De fet, a cada element exhumat se l’hi va assignar unes coordenades espacials relatives en funció de la seva ubicació dins el jaciment i un valor absolut d’altitud respecte al nivell del mar. En canvi, en el laboratori es va mesurar la llargada, amplada i gruix de cada bocí de ceràmica permetent determinar aproximadament el

Per al present treball s’ha emprat el límit de 400 metres de distància euclidiana degut a l’accidentada orografia del terreny.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

L’interès per conèixer el domini visual dels jaciments sobre el seu entorn i la

de densitats i de reconstrucció de fragments. En ambdós nivells d’anàlisi s’ha descrit el comportament de les variables mitjançant histogrames, gràfics de probabilitat QQ, anàlisis univariables i bivariables. Per determinar amb rigor si la distribució de la mostra presenta un comportament normal i no uniforme, les gràfiques s’han complementat amb les proves estadístiques de Shapiro-Wilk i de X2. Anàlisi arqueoestratigràfica intra-site S’accepta que els objectes quan es dipositen ho fan sobre una paleosuperfície i que aquesta té un relleu propi que determina la posició tridimensional que posteriorment es documenta durant l’estudi espacial. Cercar els espais buits continus entre les evidències superposades en un jaciment permet establir fases de ruptura en el procés de deposició. Aquestes separacions, evidencien una interrupció en la freqüentació d’un entorn o una reducció en la força de transport i deposició d’un agent natural. Per tal de detectar nivells arqueoestratigràfics intra-site, s’ha emprat la metodologia desenvolupada i provada amb resultats satisfactoris per Antoni Canals, Josep Vallverdú i Eudal Carbonell per (2003 : 486). El procés consisteix a realitzar diferents perfils dins del jaciment i estudiar-los detalladament. Cadascuna

d’aquestes

seccions

està determinada per un gruix definit per evitar projectar totes les evidències materials damunt d’un mateix pla sagital i incórrer en problemes de transferència de dades (transfer) (fig. 3). A aquest efecte, abans de realitzar els perfils, s’ha estimat el seu gruix sota la premissa de què aquests han de ser el més estrets possible per evitar el problema de transfer, però al mateix temps han de contenir suficient informació com per a garantir el seu posterior anàlisi detallat. Figura 3: Exemple de problema de transferència de dades entre diferents estrats Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

volum de totes les restes. Basant-se en a aquestes dades s’han realitat les anàlisis de dispersió,

través dels possibles espais buits existents entre les restes materials. En el supòsit de què no s’observi cap pendent, s’ha reduït a la meitat el gruix del perfil i així successivament fins a poder-ne detectar algun. Cada espai buit albirat en una secció permet subdividir el palimpsest general que suposava l’amalgama de restes. El resultat final és la generació de diferents estrats definits no geològicament sinó arqueològicament d’acord amb la disposició de les evidències. En tot cas, aquest és un procés gairebé artesanal que implicarà la visualització en el pla sagital de la distribució de les restes i el dibuix de les possibles paleosuperfícies, mitjançant el suport informàtic i de transparències. Després d’haver generat la xarxa de perfils i d’haver-los estudiat detingudament, s’ha realitzat un control de l’estratigrafia proposada. A aquest efecte, s’ha posat a prova la coherència dels nivells arqueoestratigràfics establerts a través dels nodes de convergència. Aquests últims són els indrets on els diferents perfils es creuen entre si. Val a dir que com més quantitat de restes comprenguin els nodes més dades aportaran per verificar i validar els nivells culturals determinats. Mitjançant transparències s’ha superposat a la visió frontal de cada perfil i en la zona corresponent al node, la visió sagital d’un altre perfil. La disposició de les evidències no ha d’invalidar els nivells proposats, i si aquest fos el cas, el model proposat perdria coherència i caldria tornar a començar el procés d’anàlisis. Però, en el cas contrari, si el control estratigràfic és positiu, aleshores el treball conclou amb la proposició i deguda justificació de la jerarquia arqueoestratigràfica. El degut programari informàtic permetrà no només representar gràficament i a escala real, si es desitja, la posició de les diferents restes arqueològiques sinó també generar mapes de densitat. Amb aquestes tècniques exposades es cercaran patrons de diacronia i es proposaran fases de deposició.

c. Anàlisi descriptiva macroespacial Intentar plantejar les formes d’ocupació del territori durant l’Edat del Bronze a les valls d’Andorra i per extensió als Pirineus és encara avui en dia una qüestió difícil de resoldre. De fet, aquest període al Principat està mal caracteritzat a causa d’una manca de contexts arqueològics clars i ben datats, així com per l’absència de fòssils directors amb els quals establir subdivisions cronoculturals. Això ha impedit determinar, a partir de les restes mobles recuperades, la contemporaneïtat o la successió cronològica dels diferents assentaments de la prehistòria recent. A les valls d’Andorra només hi ha documentat, amb atribució cronològica a l’Edat del Bronze, el Roc d’Enclar, les diverses estacions del Cedre i la Fossa de Prats. Aquesta manca d’evidències d’ocupació no és exclusiva d’Andorra i també s’ha fet palesa en zones 66

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

En cada perfil generat en el jaciment, s’ha cercat algun tipus de pendent visible a

fet no com un abandó de les activitats o un descens de la densitat de població durant l’Edat del Bronze sinó com un canvi cultural en relació a les formés d’hàbitat (Orengo, 2010). De fet, les evidencies paleoambientals suggereixen no només la continuïtat de les activitats antròpiques sinó un increment progressiu de les mateixes (Ejarque, 2009). En qualsevol cas, tot i que la manca en quantitat i qualitat de jaciments arqueològics de l’Edat del Bronze ha impedit històricament proposar esquemes d’ocupació, sí que s’han fet propostes pel model d’hàbitat. Segons Llovera (1993), aquest tipus d’assentaments estaria bastit amb materials peribles com a conseqüència de la possible manca d’elements càrstics en el territori que permetessin l’aprofitament de cavitats naturals. Aquest fet s’ha suposat per alguns investigadors com la principal causa que explicaria el biaix en la detecció d’assentaments de l’Edat del Bronze a la vessant sud dels Pirineus. No obstant, a Andorra, a escassos metres del jaciment de la Roureda de la Margineda, per sota l’actual institut de la Margineda hi ha uns nivells devonians que permeten formacions carstiques que caldria investigar. Per al present estudi, s’han considerat tots els jaciments d’Andorra assignats a aquest període segons l’Inventari de jaciments de Patrimoni Cultural d’Andorra com a globalment contemporanis. Mitjançant, l’anàlisi dels comportaments d’implantació sobre el terreny dels diferents assentaments s’ha intentat establir agrupacions i finalment proposar pautes d’ocupació generalistes. Malauradament, la mostra que conté l’Inventari de jaciments de Patrimoni Cultural d’Andorra en relació a assentaments de l’Edat del Bronze és molt escassa i per tant no és estadísticament significativa. A aquest fet, cal sumar-hi que l’atribució cronològica s’ha establert, en la majoria dels casos, a través de l’anàlisi de les restes mobles i no mitjançant dades més empíriques o objectives. Únicament es disposa d’una datació radiocarbònica efectuada al jaciment de la Fossa de Prats que situa aquesta en un moment inicial del Bronze mitjà (1691 – 1592 a. C.) (Yáñez, et ali. 2002). A primer cop d’ull, la distribució espacial dels jaciments permet intuir tres grans tipologies jerarquitzades formades cada un d’elles per diversos assentaments de diferent mida o zones de freqüentació més o menys intensiva (fig. 4): - Grup 1: En primer lloc, es distingeixen les ocupacions d’alçada. Aquest grup, definit únicament pel jaciment del Roc d’Enclar, hauria estat el model d’ocupació proposat per la historiografia tradicional (Llovera, 1993). De fet, seria un espai predominant sobre l’entorn, delimitat per vessants abruptes i caos de rocs naturals que van ser aprofitats per les comunitats per bastir-hi els hàbitats. La principal característica 67

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

pròximes com a la Noguera (Gassiot et ali., 2010). Tanmateix, alguns autors interpreten aquest

capacitats visuals. Així ho revelen els valors positius obtinguts amb l’anàlisi d’Altitud Relativa (fig. 5). Tradicionalment, aquest tipus d’emplaçament ha estat interpretat des d’un vessant bèl·lic per les capacitats defensives de l’indret o de control sobre les zones de pas, els cursos fluvials i les zones de cultiu. No obstant, les restes ceràmiques recuperades al Roc d’Enclar per aquesta fase no permeten caracteritzar el tipus d’ocupació corroborant dits postulats. La varietat de recipients i decoracions documentades així com la ubicació del mateix no semblen contradir altra funció del jaciment que la de ser un hàbitat. - Grup 2: Per sota d’aquest tipus d’assentaments en alçada es documenta el segon grup de jaciments formats pel gruix de les diverses estacions del Cedre i de la Roureda de la Margineda. Aquests s’emplacen al fons de vall però a peu del vessant, en zones de tartera i caos de rocs on s’aprofiten les cavitats i formacions naturals per establir-hi els hàbitats amb materials peribles. Són indrets que sobresurten lleugerament en relació a l’entorn circumdant però no es caracteritzen per disposar d’un clar control visual de l’espai. Els valors negatius obtinguts en l’anàlisi d’Altitud Relativa evidencia la posició dels jaciments del grup 2 en clara desavantatge respecte del terreny circumdant. De fet, tot i establir un entorn de 400 metres al voltant dels assentaments, la proximitat de muntanyes elevades a tocar fa minvar els valors de forma tan pronunciada. Per altra banda, les grans quantitats de restes materials recuperades en els diversos jaciments que formen el grup 2 d’assentaments permeten caracteritzar clarament el tipus d’ocupació afirmant que són indrets d’hàbitat i fins i tot alguns de producció artesanal. La plana de Santa Coloma va acollir diferents ocupacions de l’Edat del Bronze amb unes característiques similars gens arbitraries. Concretament, tant els jaciments del Cedre com de la Roureda de la Margineda ocupen la riba dreta del riu Valira, la zona de major insolació al peu de la solana d’Enclar. La seva situació, a la base de la vessant, era un indret perillós pel constant despreniment de roques tal com han evidenciat algunes restes arqueològiques documentades a una de les estacions del Cedre (Llovera, 1984). No obstant, aquest fet podria respondre no únicament a la facilitat d’accedir a abrics naturals sinó també per evitar les possibles crescudes estacionals del riu o l’ocupació de les zones més fèrtils que calia reservar per al cultiu. Val a dir que el pla de Santa Coloma hauria estat, en part, una zona de patamolls i calia aprofitar al màxim el poc espai disponible per a possibles pastures i conreus obligant a emplaçar l’hàbitat en zones marginals i en alguns casos de risc.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

d’aquest tipus d’ocupació és l’elevació que presenta sobre l’entorn circumdant amb clares

Finalment, existeix un tercer grup d’assentaments definits pel

jaciment de la Fossa de Prats. En aquest cas les restes no permeten afirmar que es tracti d’un hàbitat sinó d’una possible amortització votiva de diferents recipients ceràmics (Yáñez, 1997). L’emplaçament es caracteritza per estar en una zona de vessant, en un espai dominant sobre el fons de vall. Els valors lleugerament positius detectats amb l’anàlisi d’Altitud Relativa evidencien dita posició i realcen el fet que el jaciment, com en el cas del grup 2, està en una zona muntanyosa amb pics elevats en l’entorn. En qualsevol cas, la situació de la fossa de Prats, més al nord que els jaciments dels grups anteriors fa que aquest estigui a major altitud amb les conseqüents implicacions tèrmiques i climàtiques. Probablement, sigui un indret de pas fet que explicaria el caràcter votiu de les restes enterrades. Malauradament, la manca de paral·lels arqueològics i de models digitals d’elevació precisos amb que efectuar estudis d’accessibilitat acurats impedeixen qualsevol inferència interpretativa més rigorosa.

Figura 4: Mapa de distribució dels diferents jaciments de l’Edat del Bronze presents a les valls d’Andorra

Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

- Grup 3:

criteris únicament topogràfics, sí que s’han detectat en altres indrets organitzacions jeràrquiques i territorials similars a les descrites en les valls d’Andorra per a l’Edat del Bronze. Al massís de Rodès, als Pirineus Orientals, hi ha clarament ocupacions de l’espai semblants a les proposades pel grup 1 i 2 (Vignaud, 2009). En aquest cas, les estructures d’hàbitat s’estableixen en afloraments rocosos aprofitant els grans blocs de pedra tal i com succeeix a la Roureda de la Margineda o en les diverses estacions del Cedre. Malauradament, a falta de datacions radiocarbòniques no es pot assegurar que dites ocupacions siguin sincròniques ni que es tracti d’una ocupació racional i premeditada de l’espai per a una explotació eficient del territori. Per altra banda, els postulats exposats en aquest informe estan supeditats a les dades de que es disposa actualment. Les futures troballes de nous jaciments dins les Valls d’Andorra haurà de validar, rebutjar o reformular el model proposat. El fet de no haver documentat assentaments de l’Edat del Bronze a la riba esquerra del riu Valira o en zones d’alta muntanya no significa que no n’hi hagués o fossin de menor entitat. Cal defugir les idees preconcebudes i acceptar que senzillament les restes no s’han sabut detectar o els processos erosius han esborrat qualsevol traça. 1 0,5 0 -0,5 -1

Roc Roureda de El Cedre I d'Enclar la Margineda

El Cedre II El Cedre III El Cedre VI El Cedre V El Cedre IV El Cedre VII Fossa de Prats

-1,5 -2 -2,5

Tendencia Altitud Relativa

-3 Figura 5: Gràfic de tendència d’Altitud Relativa

Font: Remolins, G

L’anàlisi de visibilitat teòrica no evidència una gran capacitat d’observació de l’entorn des del jaciment de la Roureda de la Margineda però sí que destaca el domini directe i nítid sobre els terrenys circumdants (fig. 6). Aquest fet podria revelar, en part, amb quin criteri es va escollir l’emplaçament de l’hàbitat. De fet, des de l’àmbit 7 es pot divisar amb gran nitidesa les zones planes del fons de vall, concretament aquelles més aptes per a l’agricultura però també

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Tot i que, no es pot afirmar que l’emplaçament dels jaciments s’hagi triat seguint

acceptar la premissa, no documentada, que durant l’Edat del Bronze aquell entorn estava exempt de vegetació que pogués dificultar la línia visual. Si aquest fos el cas, des dels nivells prehistòrics de l’àmbit 7 s’hauria pogut divisar fàcilment persones, animals i per descomptant possibles cultius situats en els terrenys cap al sud del jaciment i a banda i banda de la riba del riu. Aquest control visual de l’entorn no s’hauria d’interpretar com un fet de defensa i domini davant d’altres comunitats, ja que no hi ha proves físiques d’inestabilitats i conflictes, tot i que tampoc es pot descartar. Més aviat cal suposar la necessitat d’aquells grups humans d’estar a prop dels terrenys que cultiven perquè de l’èxit de la collita en depèn la supervivència. Per altra banda, l’anàlisi de visibilitat teòrica revela que no hi ha comunicació visual entre l’ocupació prehistòrica del jaciment de la Roureda de la Margineda i els altres assentaments coetanis establerts en les immediacions. De fet, no hi ha cap línia visual amb les diferents estacions del Cedre o del Roc d’Enclar. Aquest fenomen no invalida ni justifica que poguessin ser elements contemporanis. Tanmateix, que s’haguessin garantit capacitats visuals entre els jaciments podria haver afavorit l’articulació d’una xarxa jerarquitzada d’assentaments que establerts al fons de vall exploten de forma eficaç l’ecosistema.

Figura 6: Mapa de visibilitat teòrica en relació a la nitidesa visual sobre l’entorn des del jaciment de la Roureda de la Margineda Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

aquelles que permeten un trànsit més accessible. No obstant, per què això es compleixi, cal

L’observació directa dels fragments ceràmics recuperats i la seva distribució dins del jaciment plantegen un seguit de reflexions que calen afrontar abans de prosseguir amb l’anàlisi intra-site. De fet, durant l’excavació no s’han detectat estructures associades a dites evidencies impedint poder valorar si s’està dins un hàbitat o pel contrari es tracta d’una zona d’abocament intencionat. En aquest sentit, no es coneix l’extensió real de l’ocupació a la Roureda de la Margineda durant l’Edat del Bronze. La intervenció va estar limitada per les estructures muraries atribuïdes a l’època medieval i que delimitaven l’àmbit 7. L’estratigrafia no va evidenciar la presència d’aquests murs en períodes prehistòrics, únicament els grans blocs granodiorítics d’origen fluviotorrencial i d’antics corrents d’arrossegalls, semblarien delimitar i definir l’espai condicionant la dispersió de les restes. La bibliografia confirma que aquest tipus de jaciments són freqüents en altres zones dels Pirineus. Christine Rendu ha documentat a la Cerdanya francesa, fragments de ceràmica a mà datats al III mil·lenni i sense presència de cap altra estructura associada. Segons aquesta investigadora el model es repeteix i les restes sempre apareixen a peu de parets granítiques essent una constant, probable testimoni d’uns hàbitats desapareguts de les comunitats del Bronze, bastits segurament amb elements peribles com terra i branques (Rendu, 2003 : 419). Per tant, les restes prehistòriques de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda semblarien remetre a aquest tipus d’ocupacions que tot i no estar associades a estructures, sí que delimitarien un espai d’hàbitat. En qualsevol cas, per al present estudi, es parteix de la premissa que el jaciment és un assentament amb restes in situ. L’anàlisi intra-site i arqueoestratigràfic haurà de verificar o desmentir aquesta hipòtesi. Un dels primers fenòmens valorats en l’anàlisi intra-site és la distribució vertical de les restes ceràmiques. En aquest sentit, poder establir què condiciona la variabilitat en la ubicació de les restes respecte a l’eix Z de coordenades determina la diacronia o sincronia dels artefactes i per tant, establir si van existir diferents fases d’ocupació i abandó del jaciment. La necessitat de dur a terme aquesta anàlisis en primera instància és inherent a la lògica de comprensió del assentament, ja que abans de determinar l’organització de l’espai cal saber quantes ocupacions es van produir per poder individualitzar les restes i les seves distribucions. En aquest sentit, cal recórrer a l’anàlisi arqueoestratigràfic per detectar possibles ruptures en la sedimentació i individualitzar les fases d’ocupació i abandó. Malauradament, la metodologia proposada per Antoni Canals, Josep Vallverdú i Eudal Carbonell

per (2003 : 486) s’ha

demostrat del tot invàlida a causa de la baixa quantitat de restes recuperades dins l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda i per l’efecte de distorsió que provoquen els grans blocs

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

d. Anàlisi intra-site i arqueoestratigràfic.

si s’accepta el postulat de Leroi Gourand en el que afirmava que en tot jaciment la deposició de les restes seguien una pauta de seriació llavors, i a títol personal, aquesta hauria de poder ser descrita a través d’una funció gaussiana. La campana de Gaus o també dita corba de normalitat juntament amb el Teorema del Límit Central afirmen que la suma d’un gran nombre d’errors segueix una distribució regular i simètrica. En aquest sentit, el millor valor esperat d’una distribució sempre serà la mitja de la població. A partir d’aquest principi i de l’observació directa sobre la forma en que els objectes es dipositen en una superfície es pot teoritzar que el pas del temps, l’acció de l’aigua i la bioturbació, poden fer ascendir o fer baixar les restes dins el sediment però la major quantitat de la mostra continuarà sobre la paleosuperfície original. Per tant, tots aquells resultats que s’allunyin de la mitja seran menys freqüents com més es separin d’aquesta tal i com descriu la campana de Gaus. Detectar a través dels histogrames i corbes de normalitat el nombre de distribucions regulars dins una mostra pot indicar, tal i com han definit alguns autors, la quantitat d’ocupacions (polifase) o tot al contrari revelar que totes les restes pertanyen a una única fase de freqüentació (monofase) (Sordoillet, 2009 : 151) . Així, si l’assentament ha estat ocupat de forma successiva i reiterada en un breu espai de temps, per exemple de forma estacional durant dues o tres primaveres, les microfàcies sedimentàries d’abandó poden ser imperceptibles generant la sensació d’una única ocupació. En aquest cas, cal parlar de polifase indiferenciable únicament perceptible a través dels histogrames i la corba de normalitat però no amb l’anàlisi arqueoestratigràfica. Igualment, la proposta d’aquest model teòric, en fase de prova, és únicament aplicable en jaciments relativament plans essent inviable aplicar-ho en dipòsits arqueològics en concavitats tipus dolines o convexitats tipus abocaments. De fet, cal acceptar que a la natura no existeixen superfícies de deposició plenament horitzontals. Les irregularitats i pendents distorsionen la distribució de la mostra i alteren la claredat de la informació. Per tant, les dades obtingudes de les seccions hauran de ser prèviament analitzades i posteriorment normalitzades sobre un pla hipotèticament horitzontal per tal de corregir les interferències produïdes per l’orografia de la superfície. L’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda, tot i ser una superfície irregular, pot acceptar-se que manté una certa coherència horitzontal fent viable l’aplicació d’aquesta anàlisi (fig. 7). La projecció sobre el pla X i Y dels artefactes exhumats permet veure que hi ha una lleugera distribució en pendent de les restes en la secció Y. En canvi, la secció X revela una distribució de les evidències aparentment uniforme i horitzontal reduint l’efecte de la distorsió en aquest pla. L’anàlisi del mapa de cotes testimonia que l’efecte observat és una causa 73

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

granodiorítics. No obstant, s’ha desenvolupat i provat amb èxit una tècnica innovadora. De fet,

sud i sud-est generant una pendent de nord a sud detectada en la secció Y. Per tant, únicament ha calgut equilibrar i anivellar la mostra en la secció Y d’acord amb el seu centre de gravetat per evitar modificar la relació espacial entre les evidències (fig. 8).

Figura 7: Mapa de cotes de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda

Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

provocada per la superfície del terreny. De fet, aquest presenta majors profunditats en la zona

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Figura 8: Mapa de distribució de les restes ceràmiques del jaciment de la Roureda de la Margineda Font: Remolins, G

Un cop efectuat aquest treball d’edició es recalcula la Z per a cada una de les evidències que conformen la població. Partint d’aquestes noves dades es procedeix a generar l’ histograma i a efectuar una anàlisi descriptiva de les mateixes (fig. 9). El gràfic revela una mostra amb una distribució força regular i permet estimar que les dades són força semblants, ja que el gràfic de barres adopta una forma aparentment simètrica. L’anàlisi detallada ressalta que de les 719 evidències recuperades la situada a major profunditat està a 985,26 m.s.n.m., i la més superficial està a 985,82 m.s.n.m., denotant una franja sedimentaria d’ocupació de 56 cm. No obstant, la mitjana (985,56) i la mediana (985,57) són ambdues molt semblats, permetent afirmar que la majoria de les evidències es van dipositar sobre un paleosòl estimat 75

reafirmar que la variabilitat de la mostra és escassa pel que fa a la seva deposició espacial sobre l’eix Z, és a dir, la majoria de fragments de ceràmica van dipositar-se a poca distància del punt central. L'asimetria de les dades tampoc és molt acusada (-0,46) tal i com havia revelat l’anàlisi visual de l’histograma. No obstant, el valor negatiu documentat confirma que hi ha lleugerament més quantitat de restes situades per sota 985,56 m.s.n.m. que per sobre. Finalment, el baix índex de curtosis (0,77) reforça la idea d’homogeneïtat, regularitat i escassa variabilitat en la distribució vertical de les restes dins del sediment.

719

Min

985,2684

Max

985,8243

Mean

985,5664

Variance

0,007196251

Stand. dev

0,08483072

Median

985,5704

Skewness

-0,4689386

Kurtosis

0,7776103

Figura 9: Valors estadístics i representació mitjançant histograma de la variable Z

Font: Remolins, G

Més enllà de l’anàlisi descriptiva de les dades, cal valorar si la variabilitat de la mostra presenta una estructura característica pròxima al principi de normalitat estadística que justificaria una única deposició sobre el paleosòl. En aquest sentit, si es confronta i compara mitjançant el gràfic QQ la distribució observada amb una distribució teòrica es detecta, per la seva sinuositat, que la mostra té una distribució no normal (fig. 10). El test de Shapiro-Wilk confirma i precisa aquesta observació, ja que s’ha obtingut un valor inferior a 0,050 a la prova de significació probabilística. Per tant, la sèrie ni és normal ni els valors són homogenis. Efectivament, si partim del supòsit segons el que les restes van ser exhumades de dins un mateix nivell estratigràfic ben definit llavors, aquestes haurien de ser el producte d’un únic procés causal de deposició i doncs, haurien de presentar una certa homogeneïtat en la coordenada Z, és a dir poca variació. Tanmateix, tal i com han determinat el gràfic QQ i el test

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

a 985,56 m.s.n.m. Igualment, la desviació típica és relativament baixa (0,084), fet que permet

més probable és que siguin el resultat de varis processos d’ocupació, l’excavació no va ser suficientment curosa, algun aspecte tafonòmic ha alterat la mostra, o l’existència de estructures negatives i cubetes excavades al subsòl interfereixen.

Figura 10: Gràfic QQ de la distribució observada de la variable Z

Font: Remolins, G

En definitiva la mostra estudiada es producte d’una mescla de processos que es superposen i deformen la distribució, probablement a causa de diverses ocupacions del jaciment en un breu espai de temps. Cal doncs determinar la quantitat de sèries i separar-les partint de l’hipotètic supòsit que hi ha més d’una distribució dins el conjunt. En aquest sentit, mitjançant l’anàlisi de mescles, s’ha descompost la sèrie amb diverses distribucions. Després de valorar diferents possibilitats, el millor resultat aportat pel logaritme de probabilitats és el que descriu l’existència de dos poblacions superposades (fig. 11). Els resultats proporcionats per l’anàlisi d’aquest context arqueològic s’haurien d’interpretar com a conseqüència de dos fases d’ocupació del jaciment. Hi hauria un primer moment, probablement en el que es va adequar l’entorn per fer-hi un abric, en que una comunitat del Bronze antic va transitar i abandonar diferents restes sobre un paleosòl establert entorn al 985,55 m.s.n.m. La seva ocupació va ser breu però intensa tal i com demostra l’elevada fragmentació ceràmica i l’escàs gruix sedimentari que la conté. Posteriorment a l’abandó, el nivell de circulació va quedar sepultat per una capa molt fina de terra no superior als 4 cm. que presentava la mateixa composició sedimentaria que en al fase anterior però que era arqueològicament estèril. En poc 77

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

de Shapiro-Wilk la mostra per la seva variabilitat no s’ajusta a una distribució normal llavors el

m.s.n.m. es va reocupar el jaciment seguint les mateixes pautes d’ús i amortització que en el cas precedent.

Prob

Mean

Stdev

0,51836

985,59

0,053055

0,48164

985,55

0,10537

Figura 11: Histograma i valors de probabilitat de les dos mostres mesclades dins la població observada Font: Remolins, G

L’anàlisi geoestadística de distribució de les evidències prehistòriques exhumades a la Roureda de la Margineda en base a la variable Z o de profunditat ha revelat que el conjunt sedimentari que els contenia s’estructura en polifases indiferenciables. Tot i que la mostra analitzada presenta dos subconjunts molt pròxims entre ells (985,59 i 985,55) i a la mitjana (985,56), la majoria de les evidències es poden assignar amb certa facilitat a una o altra població. No obstant, alguns dels artefactes no poden ser assignats a cap de les dos poblacions definides ja que la seva cota d’ubicació està dins del que cabria esperar com valors extrems (grans per la primera sèrie, petits per la segona). Per tant, els objectes situats entorn a 985,57 m.s.n.m. serien indeterminables. Val a dir també que aquest és un model teòric, elaborat a partir d’unes dades manipulades prèviament. Els resultats obtinguts són correctes però no els valors d’altitud. Cal doncs, amb les dades obtingudes sobre la distribució corregida realitzar el procés invers per aplicar-les a la distribució normal. És a dir, procedir mitjançant els Sistemes d’Informació geogràfica a reanivellar rotant la població en el pla sagital fins assolir l’estat original. Posteriorment, les evidències són classificades en tres nivells diferenciant aquelles situades entre la cota 985,26 m.s.n.m. i 985,56 m.s.n.m. del model teòric essent les situades a major profunditat i per tant les més antigues les atribuïdes a la primera ocupació de l’espai. El segon grup el formen aquelles restes indeterminables, que tant podrien assignar-se al paleosòl superior com a l’inferior i estan compreses entre la cota 985,561 m.s.n.m. i 985,58 m.s.n.m del model teòric. Finalment, hi ha la darrera ocupació que recobreix les anteriors i va abandonar les restes damunt un estrat de circulació definit entre 985,581 m.s.n.m. i 985,82 m.s.n.m. del

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

espai de temps i sobre aquest nivell que passaria a esdevenir un nou paleosòl a 985,59

evidències exhumades testimonia que ambdós paleosòls s’estenien per tota la superfície del jaciment ja que hi ha testimonis de restes escampades per tot arreu en igual proporció. Per tant, el sediment que va sepultar la primera ocupació es va estendre uniformement sobre tota la superfície del jaciment generant, en la seva cota superior, el posterior paleosòl sobre el que van transitar durant el reaprofitament de l’hàbitat.

Figura 12: Distribució dels fragments ceràmics exhumats en funció de la seva cota

Font: Remolins, G

L’anàlisi de la secció Y testimonia clarament la doble ocupació (fig. 12). La diferenciació entre les evidències d’una i altra fase es juxtaposen per mitjà d’una ruptura desdibuixant una pendent de nord a sud. En canvi, la secció X presenta les restes d’ambdues fases com una 79

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

model teòric. L’observació de la planta obtinguda amb aquesta divisió tripartida de les

proposat és erroni ja que en el pla X no s’obté el reflex de Y. No obstant, el que succeeix és que al tractar-se d’un jaciment en lleugera pendent de nord a sud, la projecció de les restes sobre la secció X provoca un efecte de transfer. De fet, les evidències dipositades durant la darrera fase d’ocupació en l’extrem sud de l’assentament, la zona més enfonsada, provoca que a l’hora de tractar les dades i transferir-les totes sobre el pla X aquestes es barregin amb les restes de la primera fase situades en l’extrem nord que té una posició més predominant. En qualsevol cas, per validar aquest model arqueoestratigràfic detectat estadísticament s’aprofita dels remuntatges realitzats. Val a dir que els fragments pertanyents a un mateix recipient poden trobar-se dispersos en el jaciment fruit de l’acció d’agents naturals i antròpics però en cap cas poden sobrepassar els límits estratigràfics establerts anteriorment. Si això succeís, el model és invàlid o l’estratigrafia ha estat objecte de remocions i bioturbacions importants impossibilitant l’anàlisi espacial acurat.

Figura 13: Codi de colors emprat per a l’anàlisi espacial dels recipients restituïts

Font: Remolins, G

L’observació directa de la dispersió en planta dels fragments que componen els diferents recipients restituïts permet detectar lleugeres agrupacions. De fet, destaca, en la majoria dels casos estudiats, la concentració en indrets específics de la majoria de bocins que conformen un mateix contenidor. En alguns casos, com els de RM’11-217,172 (groc), RM’11217-12 (vermell) i RM’11-217152 (taronja), les restes estan separades descrivint vectors de

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

amalgama superposada i mesclada. En un principi això podria fer pensar en que el model

recipient RM’11-217-3/168 (rosa), presenta una dispersió anòmala amb els diferents fragments espargits per tot el jaciment. L’explicació en aquest fet pot raure en la mateixa restitució del contenidor. De fet, per aquest s’han emprat fragments ceràmics que no guarden cap connexió física entre ells essent simplement una proposta teòrica que malauradament, tal i com evidencia l’anàlisi espacial, seria errònia. En qualsevol cas, sembla que existeix una certa organització del espai i les restes estarien en posició primària fet que haurà d’ésser confirmat a través de l’estudi en detall de cada fase d’ocupació si aquesta es confirma.

Figura 14: Distribució dels fragments ceràmics pertanyent als recipients restituïts

Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

dispersió rectilinis típics dels efectes provocats pel transport hídric (fig. 13 i 14). En canvi, el

detectada i justificada anteriorment. No obstant, això impedeix detectar qualsevol patró en aquest nivell d’anàlisi. En canvi, el detall del perfil Y revela, a primer cop d’ull, dos contenidors RM’11-217-3/230 i RM’11-217-3/166 que presenten restes espargides en un i altre estrat. Aquesta incoherència podria invalidar el model arqueoestratigràfic proposat (fig. 15). No obstant, ambdós recipients han estat restituïts de forma teòrica i molts dels fragments no mantenen connexions físiques. En aquest cas, l’explicació més plausible és que dites propostes teòriques de recipients són errònies. Aquest postulat es veu reforçat amb el remuntatge físic i no hipotètic d’altres recipients ceràmics. De fet, en tots els altres casos, els fragments d’un mateix vas es poden assignar, amb major o menor precisió, a un o altre nivell d’ocupació. RM’11-217-172, RM’11-217-12, RM’11-217-455, RM’11-217-152, RM’11-217-667a estarien associats al nivell inferior, concretament, a la primera fase d’ocupació. En canvi, RM’11-217-40 i RM’11-217-3c/107 podrien pertànyer a la darrera fase d’us del jaciment.

Figura 15: Detall del perfil Y amb els dos nivells arqueoestratigrafics proposats al que se superposa els fragments ceràmics dels recipients restituïts Font: Remolins, G

L’estudi morfotipologic de la ceràmica combinat amb l’anàlisi espacial no evidencia un canvi o una evolució entre ambdues fases essent probablement dos tipus d’ocupacions on la cultura material és molt similar. No obstant, és curiós detectar una menor quantitat de recipients restituït en el nivell arqueoestratigràfic superior. Aquest fet podria explicar-se per l’efecte de buidat o remoció antròpic o natural del substrat en alguna fase històrica posterior. En aquest sentit, l’extracció de terra superficial per a la construcció de l’àmbit 7, per exemple, hauria eliminat una part de les restes ceràmiques de la darrera ocupació prehistòrica provocant que el registre material tingui menor entitat i no s’obtingui la mateixa proporció de recipients restituïts. En qualsevol cas, l’anàlisi espacial ha evidenciat que la unitat estratigràfica 217 conté una polifase indiferenciable visualment. L’estudi arqueoestratigràfic ha permès detectar i diferenciar estadísticament dos fases d’ocupació. No obstant, per poder valorar amb

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

L’estudi del perfil X evidencia l’amalgama de fragments que es superposen ja

ceràmiques recuperades són el resultat d’unes accions socials conservades in situ o en canvi, es tracta d’una dispersió tafonòmica postdeposicional. En aquest sentit, s’ha aplicat parcialment una anàlisis espacial intra site assajada amb èxit en altres ocasions (Colomer, Coularou, Gutherz, 1990 : 159) que combina, en cada una de les fases d’ocupació humana, l’estudi de densitats de restes juntament amb el de dispersió d’aquestes segons la seva mida. Dita metodologia, com en la majoria de casos en que s’aplica l’anàlisi espacial permet generar noves dades a partir de la informació recopilada durant una intervenció. Així doncs, per al tractament de la densitat, s’ha emprat un radi pel recompte de fragments de 10 cm. acceptant aquest com la millor opció per la quantitat de restes i la mida del jaciment. Per a l’avaluació de la dispersió en funció del volum només ha calgut mesurar cada un dels fragments recuperats a partir del principi de la caixa mínima de contenció.

83 Figura 16: Mapa de densitat de fragments ceràmics del nivell inferior (1ª fase d’ocupació)

Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

major concreció tots els postulats exposats anteriorment cal determinar si les restes

un mapa ha permès detectar que durant la primera fase d’ocupació de l’àmbit 7 de la Roureda de la Margineda existeixen únicament dos nuclis de concentració i per tant, una baixa dispersió de les restes ceràmiques (fig. 16). Aquest fet, que ja s’havia intuït anteriorment amb l’anàlisi de remuntatges, ara es confirma i mitjançant el test de Mann-Whitney es determina que no és aleatori. En els perfil X i Y també es constata l’acumulació en profunditat formant dues lleugeres cubetes. Per tant, el registre arqueològic percebut i documentat durant la intervenció en aquesta fase d’ocupació pot haver-se generat a través de dos processos. Per una banda, hi hauria la causa antròpica on un individu abocaria intencionadament en un i altre indret fragments de recipients malmesos provocant dites anomalies. No obstant, aquesta via també podria explicar-se a través d’una altra acció social com la de dipositar els recipients en indrets concrets de l’hàbitat per al seu ús, falcats amb pedres, i que malauradament amb l’abandó del lloc i el pas del temps s’haurien trencant in situ. Finalment, no es poden descartar els processos naturals, principalment l’acció de l’aigua, que hauria desplaçat els fragments acumulant-los en les zones més baixes o enclotades. En aquesta mateixa fase, la dispersió dels fragments no guarda relació aparent amb el volum d’aquests (fig. 17). De fet, hi ha restes de mides diferents espargides de forma heterogènia per tot el jaciment i en totes les cotes. Aquest comportament és propi d’un model aleatori de difícil atribució antròpica justificat freqüentment pel desplaçament sobre la superfície d’animals i persones que arrossegarien les restes. En canvi, l’explicació més acceptada en aquests tipus de casos és mitjançant els fenòmens naturals com corrents d’arrossegals o crescudes fluviotorrencials que remourien tot el sediment dipositant el material indistintament al seu volum sense seguir una pauta decreixent en direcció al curs hídric. Per altra banda, si s’analitza detalladament les restes, s’observa que aquestes presenten una mida mitjana semblant. Per tant, l’índex de fragmentació en aquest cas es baix. Igualment, els fragments amb que s’han restituït els recipients RM’11-217-172 (groc), RM’11-217-12 (vermell), RM’11-217-152 (taronja) i RM’11-217-445 (violeta) presenten patrons concentrant els seus respectius bocins en indrets ben acotats i diferenciats els uns dels altres. Això permet suposar una posició primària de les restes descartant un desplaçament dels artefactes per corrents d’arrossegalls. Per tant, seguint un raonament deductiu, si els fragments estan in situ, tal i com es van dipositar sobre el paleosòl, si l’índex de fragmentació és baix, i si elements d’un mateix recipient es concentren en un indrets determinats, llavors cal suposar la causa antròpica com a principal agent generador de la distribució del registre arqueològic documentat en la primera fase d’ocupació. Molt probablement, els fragments dispersos

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

L’anàlisi i interpretació de les dades generades amb l’estudi i representades mitjançant

l'home o d’animals al transitar per l’indret. En canvi, els recipients restituïts sembla que estarien sencers en els punts assenyalats i amb l’abandó de l’habitat s’haurien esmicolat. És rellevant observar que prop dels centres amb major densitat i els punts on es concentren restes d’un mateix recipient hi ha grans blocs de pedra naturals o aportats. Aquests podrien haver actuat com a elements per falcar el contenidor, inclús es podria suposar, l’existència d’una petita cubeta en el sòl per a una millor fixació tal i com evidencien els perfils X i Y. No obstant, tampoc es poden descartar plenament els agents naturals. De fet, es detecta l’acció de molt poca intensitat de l’aigua que hauria desplaçat de la seva posició original de les restes de RM’11-217-172 (groc) i de RM’11-217-152 (taronja). Ambdós recipients descriuen un vector lineal de dispersió on les mides dels fragments decreixen des del centre cap a l’exterior

Figura 17: Mapa de distribució dels fragments ceràmics en relació al seu volum (1ª fase d’ocupació)

Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

corresponguin a restes trencades en el mateix lloc i lleugerament transportades pel l’acció de

fase d’ocupació, aquella més superficial, permet detectar lleugeres agrupacions. El mapa de densitats és completament diferent al descrit en la primera ocupació (fig. 18). En aquest cas, hi ha un gran nombre de petits nuclis de baixa intensitat dispersos per tot el jaciment. És cert que, hi ha major quantitat de restes entre els dos grans blocs granodiorítics si es compara amb la resta del espai disponible però els fragments ceràmics no descriuen cap pauta d’acumulació més enllà de la citada. Aquest fet, lligat a la major quantitat de restes present en el nivell s’interpreta com una falta de cohesió i estabilitat en l’estrat. De fet, aquest és un model dispers i aleatori produït molt probablement per l’acció d’agents naturals. No obstant, tampoc es pot descartar una causa antròpica si bé aquesta no seria en cap cas intencional com succeïa en la fase anterior.

Figura 18: Mapa de densitat de fragments ceràmics del nivell superior (2ª fase d’ocupació)

Font: Remolins, G

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

L’observació directa de la dispersió en planta i perfil de les restes adscrites a la segona

índex de fragmentació. No obstant, l’estudi de la dispersió dels fragments en relació al seu volum indica que molts d’aquests no són de mida petita descartant l’opció d’un esmicolament reiterat dels bocins de ceràmica (fig. 19). Igualment, la disseminació de les restes observada en planta i en perfil no presenta cap relació evident amb la mida de les mateixes. La heterogeneïtat del fenomen lligada a l’aleatorietat del mateix permet proposar l’existència d’una remoció completa de tot el sediment. Cal doncs, assignar a un agent de forta intensitat com el causant més probable de la formació del registre arqueològic percebut. Cal recopilar més dades per poder afinar en les propostes interpretatives. En aquest sentit, si s’analitza detalladament les restes, concretament els fragments amb els que s’han restituït diversos recipients i es compara amb el nuclis de densitat, s’obtenen nous indicis sobre la formació del segon nivell d’ocupació. Per una banda, és rellevant detectar que en aquesta fase hi ha una menor quantitat de recipients restituïts i per altra, que dels dos únics vasos sols un (RM’11217-40, verd) concentra les seves restes en un emplaçament. En canvi, els fragments de RM’11-217-3c/107 (negre) estan dispersats per tota la superfície de l’àrea d’actuació descartant la posició primària de les evidències. Així doncs, en base al raonament deductiu, si en aquesta fase hi ha un major nombre de restes, si l’índex de fragmentació és baix, si les evidències no estan en posició primària, si no hi ha agrupacions aparents, si la dispersió és aleatòria, llavors la causa ha de ser una forta remoció de terra. L’activitat d’alta intensitat causant de la formació espacial del registre arqueològic percebut en la segona fase d’ocupació pot ser d’origen natural o antròpic. El primer dels supòsits, únicament es podria justificar per una avinguda torrencial del riu d’Enclar o a un episodi de corrent d’arrosegalls del torrent de Pregó, que passa pròxim al jaciment, i que tindria suficient entitat com per alterar tot l’estrat 3. El fet antròpic s’hauria d’atribuir a una remoció de terra succeïda amb posterioritat a la segona ocupació. De fet, aquesta causa seria l’explicació més plausible pel present nivell ja que justificaria d’una banda que hi hagin menys recipients restituïts i d’altra que no s’hagi vist afectat l’estrat arqueològic inferior. A més, no s’han documentat durant l’excavació evidències d’activitat hídrica en el sediment 4. Per tant, l’acció humana seria l’opció més probable. Cal suposar que ,durant al fase històrica, la construcció de les estructures muraries i l’anivellament del sòl hauria suprimit i remogut les capes de terra més superficials.

Molt probablement els topònims Malreu i Sartells estan indicant aquests fenoments de risc natural produït per efectes torrencials 4 Certament vora el jaciment es documenten restes de possibles avingudes torrencials. No obstant, en els nivells del bronze estudiats no hi ha inidicis que es produís aquest fenomen

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

L’elevada quantitat de restes evidencia un moment d’ocupació molt actiu o un elevat

Font: Remolins, G

e. Conclusions. L’estudi dels nivells prehistòrics del jaciment de la Roureda de la Margineda dins el seu context geogràfic més ampli ha revelat una organització jeràrquica del territori per al màxim aprofitament dels recursos de l’ecosistema. No obstant, no es pot afirmar que existeixi una clara concepció i estructura premeditada o voluntària en la distribució del conjunt d’assentaments de l’Edat del Bronze presents dins les Valls d’Andorra per varis motius. En primer lloc perquè es desconeix la contemporaneïtat de les ocupacions de la Roureda de la Margineda amb les dels Cedre tot i presentar un bagatge cultural i material molt similar. Per altra, perquè no s’ha d’oblidar que encara el coneixement és deficitari en aquesta fase i la majoria de les dades provenen de coves i monuments funeraris. L’hàbitat a l’aire lliure és a dia 88

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Figura 19: Mapa de distribució dels fragments ceràmics en relació al seu volum (2ª fase d’ocupació)

tant poc conegut. En qualsevol cas, alguns autors com Araceli Martín i Jean Vaquer s’han atrevit a elaborar i proposar alguns models d’ocupació del territori. Segons aquests investigadors, la manca de cavitats càrstiques hauria obligat en zones del Pirineu a establir assentaments a l’aire lliure amb materials peribles tot aprofitant l’orografia del terreny. La funcionalitat dels assentaments estaria molt versada al pastoralisme tot i que també desenvoluparia tasques agrícoles (Martín, Vaquer, 1995 : 55). No es pot afirmar que l’emplaçament del jaciment de la Roureda de la Margineda s’hagi escollit seguint criteris únicament economicistes. De fet, la topografia, lleugerament elevada com la que ofereixen suaus turons és una recurrent en la ubicació de molts assentaments de l’Edat del Bronze. Aquest tipus d’entorn garanteix unes capacitats defensives i visuals molt característiques sobre l’entorn però també conté una significació intrínseca. De fet, realitzar únicament una lectura funcional de l’emplaçament seria un error havent de suposar que el fet simbòlic també l’impregna. Certament, simbolisme i funcionalitat són indissociables encara que el primer molts cops quedi ocult en la percepció del passat des de l’actualitat. En el segon nivell de lectura, la identificació de les microfàcies sedimentaries i la justificació de la formació espacial del registre arqueològic s’han demostrat encertades amb les dades de les que es disposa. La metodologia aplicada s’ha desenvolupat amb molta cura valorant totes les possibilitats i cercant els processos que millor s’adaptaven als requeriments del jaciments. No obstant, és evident la dificultat de dissociar processos antròpics i naturals. De fet, ambdós poden actuar simultàniament o de forma alterna en un mateix entorn i fins i tot a ritmes i intensitats diferents. En qualsevol cas, tot i que la caracterització de l’espai d’hàbitat no ha estat possible en la darrera fase d’ocupació per l’elevada alteració espacial que presentaven les restes si que s’ha pogut dur a terme en els nivells del primer assentament humà. En aquest cas, els fragments de ceràmica estaven in situ evidenciant una concepció estructurada i d’aprofitament de l’espai intern. Els recipients s’emplaçaven als laterals de l’hàbitat on aprofitaven les parets dels blocs granodiorítics juntament amb altres pedres per ser emmagatzemats. Fins i tot en alguns casos, hi haurien cubetes excavades en sòl per ajudar a fixar els vasos. Pel que fa a la segona fase d’ocupació del jaciment, tot i ser més intensa per l’elevada quantitat de restes, aquesta va ser remoguda i parcialment arrasada en fase històrica impossibilitant l’anàlisi.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

d’avui un fenomen testimonial en el registre arqueològic, difícil de localitzar i detectar i per

quantitat de restes feia augurar una interessant aproximació espacial amb la detecció de subdivisions i la individualització de les microfàcies de sedimentació. No obstant, la recopilació inexacta de les dades en les campanyes anteriors, la dificultat en l’atribució cronocultural de les restes i la manca d’estructures s’han postulat com uns esculls que calia superar. Aquests impediments han obligat a generar una metodologia específica que s’ha demostrat molt efectiva tot i estar en fase de prova. Per tant, les aproximacions i les hipòtesis realitzades són fràgils. De fet, malgrat el feble valor demostratiu de les conclusions no s’ha volgut esquivar l’exposició les diferents etapes de reflexió i deducció. D’una banda, perquè tota la informació recopilada per petita i insignificant que pugui semblar mereix ser explotada i per altra, perquè és interessant desenvolupar el debat metodològic confrontat a les dificultats de l’excavació ja que sense cap mena de dubte aquest és un fet freqüent en la majoria de jaciments. Desenvolupar una anàlisis espacial tot i saber que s’assolirien resultats parcials no ha de ser considerat com quelcom inútil, tot al contrari és més indispensable aportant noves formes de resoldre problemàtiques concretes. Únicament cal ser conscient i abordar les interpretacions exposades amb la mateixa prudència amb què han estat formulades.

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’ÀMBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

La intervenció en una àrea arqueològica ben definida i acotada que oferia gran

9.3 Inventari de restes arqueològiques mobles recuperades

214-217

RM'09-217-1a

Coordenades (m) X Y Z 3,1 -0,1 985,61

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-1b RM'09-217-2 RM'09-217-2a RM'09-217-2b RM'09-217-2d RM'09-217-2e RM'09-217-2c RM'09-217-2f RM'09-217-2g

1 3 1 1 1 1 1 1 1

3,1 2,6 2,6 2,6 2,6 2,6 2,6 2,6 2,6

-0,1 -1,2 -1,2 -1,2 -1,2 -1,2 -1,2 -1,2 -1,2

985,61 985,64 985,64 985,64 985,64 985,64 985,64 985,64 985,64

214-217 214-217 214-217

RM'09-217-3 RM'09-217-3b RM'09-217-3c

26 1 1

1,9 1,9 1,9

0,3 0,3 0,3

985,61 985,61 985,61

CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA / FAUNA CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217

RM'09-217-3d RM'09-217-3e

1 1

1,9 1,9

0,3 0,3

985,61 985,61

CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-3f RM'09-217-3g RM'09-217-3h RM'09-217-3i RM'09-217-3ax RM'09-217-3bx RM'09-217-3cx RM'09-217-3dx RM'09-217-3ex

1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9

0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3

985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61

CERÀMICA FAUNA FAUNA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Sigla

5 6

Frag .

Tipologia CERÀMICA

Quantitat de fragments Envàs i ubicació en la que està emmagatzemada l’ evidència

Descripció Forma Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa amb arrencament de nansa Frag. de ceràm. amorfa Allisador de corneana Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa amb arrencament de nansa Frag. de nansa Frag. de vora amb arrencament de nansa Frag. de diàfisi os llarg fauna Molar de bòvid Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Decoració Sup. ext. engrutada

Mides (mm) 6 Desat Llarg. Ampl. Gruix Física 37 24 10 15 BJ

--Sup. ext. engrutada

35 31

27 21

9 9

22 6

Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada -------

41 36 34 45 30 27

21 25 21 30 15 20

9 10 7 9 9 5

16 1 12 14 23 23

-------------------

----Plàstica ext. mugró

52 57

40 43

11 11

22 12

--AY

Sup. ext. impresa ---

89 30

60 30

8 12

-----

--------Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació

---

38 50 30 26 42 23

26 38 18 24 41 19

13 9 8 10 9 10

--J --J --J

Restitució Teòrica

RM'11-217-3c/107 RM'11-217-3/168

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-3fx RM'09-217-3gx RM'09-217-3hx RM'09-217-3ix RM'09-217-3jx RM'09-217-3kx RM'09-217-3lx RM'09-217-3mx RM'09-217-3nx RM'09-217-3ox RM'09-217-3px RM'09-217-3qx RM'09-217-3rx RM'09-217-3sx RM'09-217-3tx RM'09-217-3vx RM'09-217-3wx RM'09-217-3xx RM'09-217-3yx RM'09-217-3zx RM'09-217-4

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 1,9 2,61

0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,71

985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,61 985,71

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-5 RM'09-217-6 RM'09-217-7 RM'09-217-8 RM'09-217-9 RM'09-217-10 RM'09-217-11 RM'09-217-12 RM'09-217-13 RM'09-217-14 RM'09-217-15

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2,68 2,75 1,28 0,97 1,44 1,3 0,09 2,83 2,68 1,74 1,55

0,67 0,73 0,31 0,34 0,57 -0,1 -0,6 0,87 0,6 0,57 1,02

985,71 985,7 985,6 985,67 985,61 985,59 985,64 985,65 985,69 985,62 985,65

CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa amb arrencament de nansa Frag. de vora Frag. d’allisador de sorrenca Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ma de molí de calcària Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. ungulació ----Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ------Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada Plàstica ext. cordo digitat Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ---

53 37 35 41 50 36 27 50 53 34 36 25 27 38 39 54 32 29 34 38 27

32 30 30 30 46 21 24 45 37 31 24 19 25 18 39 35 27 29 20 20 18

11 12 8 12 10 7 12 13 12 11 9 9 7 6 9 17 11 12 10 13 8

4 6 8 9 9 10 11 11 12 14 14 14 15 16 19 21 21 21 21 5

----------------------------BO ------CF CF ---

------Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació ----Sup. ext. ungulació -------

36 53

23 47

10 12

22 22

-----

30 20

21 19

7 8

44 63 34

38 49 26

9 12 9

14 10

--I ---

---

RM'11-217-3/230

RM'11-214-6

-----

RM'11-217-12

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-16 RM'09-217-17 RM'09-217-18 RM'09-217-19 RM'09-217-20 RM'09-217-21 RM'09-217-22 RM'09-217-23 RM'09-217-24 RM'09-217-25 RM'09-217-26 RM'09-217-27

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,4 1,14 0,8 0,8 1,23 2,57 2,31 2,32 2,19 2,12 1,75 1,49

0,88 0,84 0,79 0,65 0,9 1,04 0,82 0,96 0,89 0,74 0,83 0,99

985,63 985,62 985,62 985,63 985,62 985,6 985,64 985,61 985,63 985,61 985,62 985,62

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-28 RM'09-217-29 RM'09-217-30 RM'09-217-31 RM'09-217-32 RM'09-217-33 RM'09-217-34 RM'09-217-35 RM'09-217-36 RM'09-217-37 RM'09-217-38 RM'09-217-39 RM'09-217-40 RM'09-217-41 RM'09-217-42 RM'09-217-43 RM'09-217-44 RM'09-217-45 RM'09-217-46 RM'09-217-47

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,37 0,87 2,1 2,22 1,92 2,03 2,1 1,8 2,02 1,92 1,2 2,22 1,1 1,14 1,55 2,13 2,22 2,14 2,09 1,66

1,06 1,1 0,98 0,8 0,87 0,66 0,54 0,65 0,35 0,28 1,11 0,91 1,3 1,42 1,27 -0,1 0,08 1,04 1,18 0,5

985,64 985,67 985,57 985,57 985,57 985,57 985,57 985,57 985,57 985,57 985,63 985,58 985,63 985,63 985,63 985,57 985,57 985,6 985,62 985,57

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa amb arrencament de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de molí de granit Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de molí de calcària Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada --Sup. ext. impresa ----Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada ------Sup. ext. ungulació

34 32 40

22 29 28

9 8 8

12 23

----M

25 35 31 29 32 28 48 31

18 23 26 22 24 26 33 21

8 10 8 9 10 8 9 8

23 9 14 6 23 14 21

-----------------

--Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. impresa --Sup. ext. impresa Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació ---

49 36 42 42 41 34 50 46

36 28 39 41 30 25 48 32

11 9 8 11 8 9 7 9

22 12 16 21 12 12 6 21

------CD ------CE RM'11-217-36

27 36

20 22

7 8

14 1

--M

34 32

23 26

9 5

G ---

40 34 37 32 26

36 41 37 19 21

9 9 9 8 7

16 6 14

RM'11-217-40

--------BM

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-48 RM'09-217-49 RM'09-217-50 RM'09-217-51 RM'09-217-52 RM'09-217-53 RM'09-217-54 RM'09-217-55 RM'09-217-56 RM'09-217-57 RM'09-217-58 RM'09-217-59 RM'09-217-60 RM'09-217-61 RM'09-217-62 RM'09-217-63 RM'09-217-64 RM'09-217-65 RM'09-217-66 RM'09-217-67 RM'09-217-68 RM'09-217-69 RM'09-217-70 RM'09-217-71a RM'09-217-71b RM'09-217-71c RM'09-217-72 RM'09-217-73 RM'09-217-74 RM'09-217-75 RM'09-217-76 RM'09-217-77 RM'09-217-78

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,62 1,49 1,57 1,64 1,19 1,07 1,07 1,83 2,54 2,45 2,26 2,23 2,14 2,12 1,58 1,24 1,02 2,05 1,82 1,78 2,05 2,02 1,82 1,82 1,82 1,82 2,12 2 1,32 1,25 1,31 1,04 1,49

0,06 0,77 1,07 0,32 0,02 0,02 0,47 0,52 1,19 1,31 0,89 1,15 1,14 1,22 1,14 0,62 0,07 1,14 0,73 0,71 0,09 0,91 0,54 0,45 0,45 0,45 1,46 1,46 0,73 0,78 0,82 1,15 1,31

985,57 985,58 985,6 985,58 985,59 985,6 985,58 985,67 985,57 985,57 985,55 985,56 985,56 985,56 985,57 985,52 985,59 985,56 985,54 985,54 985,56 985,56 985,57 985,57 985,57 985,57 985,57 985,57 985,58 985,58 985,58 985,58 985,58

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Carbó Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de base Frag. de base Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Carbó Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de vora

Sup. ext. engrutada --------------Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació Sup. plàstica ext. mugró --Sup. ext. engrutada --------Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació --Sup. inter. ungulació ---

49 33 50

33 33 33

11 9 10

21 14 14

-------

33 50 31 33 40 32 70 31 42 36 26 42 57 67 50

29 39 22 23 30 25 66 24 40 22 18 30 33 42 41

8 11 11 13 9 8 12 10 13 8 6 11 11 11 10

14 22 10 10

----AK AK I I --------------I ---

36 30 31 34 35 50 53 30 35 26 43 27 27

32 20 22 26 21 47 40 17 32 17 22 24 23

7 7 7 7 9 9 14 7 10 7 7 7 8

12 22 23 14 23 16 11 14

11 23 16 22 9

23 8

------------------------G

RM'11-217-53

RM'11-217-12 RM'11-217-12

RM'11-217-62

RM'11-217-12

RM'11-217-69

RM'11-217-77 RM'11-217-40

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-79 RM'09-217-80 RM'09-217-81 RM'09-217-82 RM'09-217-83 RM'09-217-84 RM'09-217-85 RM'09-217-86a RM'09-217-86b RM'09-217-87 RM'09-217-88 RM'09-217-89 RM'09-217-90 RM'09-217-91 RM'09-217-92 RM'09-217-93 RM'09-217-94 RM'09-217-95 RM'09-217-96

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,11 1,1 0,82 0,86 1,7 1,74 1,62 1,58 1,58 1,56 1,39 1,4 1,26 1,25 1,25 1,08 1,26 1,06 1,15

0,86 0,92 1,13 0,91 1,3 1,27 1,4 1,34 1,34 1,47 1,27 1,49 1,32 1,62 1,29 1,34 1,53 1,07 1,69

985,59 985,59 985,59 985,59 985,54 985,54 985,56 985,56 985,56 985,56 985,55 985,55 985,55 985,65 985,61 985,61 985,62 985,58 985,54

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-97 RM'09-217-98 RM'09-217-99 RM'09-217-100 RM'09-217-101 RM'09-217-102 RM'09-217-103 RM'09-217-104 RM'09-217-105 RM'09-217-106 RM'09-217-107 RM'09-217-108 RM'09-217-109

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,01 1,79 0,87 1,06 1,72 1,49 1,1 1,09 1,07 1,05 1,07 1,07 1,42

1,55 1,69 0,88 0,83 1,68 1,56 0,9 0,88 0,87 0,86 0,79 0,87 1,58

985,55 985,57 985,59 985,58 985,53 985,53 985,56 985,56 985,56 985,56 985,56 985,54 985,55

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de nansa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Tap de pissarra Frag. de base Frag. de vora amb arrencament de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. impresa ----Sup. ext. impresa --Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. impresa --Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació ----Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada

34 34 29 52 45 30 37 35 34 37 32 32 34 46 35 35 29

30 21 17 29 40 21 29 25 21 22 27 32 19 44 32 21 28

10 11 5 9 15 7 7 13 6 10 11 9 9 9 12 8 6

14 12 7 20 10 12

------E ------------G ------CH -----

---

RM'11-217-96

--Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa --Sup. ext. ungulació --Sup. ext. plàstica llengüeta --Mamelló bífid Sup. ext. impresa ---

23 39 20 38 34

23 32 14 24 21

12 9 4 5 9

22 12 22 13

-----------

RM'11-217-99

38 29 43 38 49 79 35

26 19 31 18 28 54 27

11 9 8 7 25 10 10

7 20 14 14 22

----------C ---

23 14 19 16 21 12 14 23

RM'11-217-40

RM'11-217-92

RM'11-217-3c/107 RM'11-217-40

214-217 214-217 214-217

RM'09-217-110 RM'09-217-111 RM'09-217-112

1 1 1

1,44 1,5 1,39

1,52 1,4 1,52

985,53 985,53 985,56

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa

RM'09-217-113 RM'09-217-114 RM'09-217-115 RM'09-217-116 RM'09-217-117 RM'09-217-118a RM'09-217-118b RM'09-217-118c RM'09-217-119 RM'09-217-120 RM'09-217-121 RM'09-217-122 RM'09-217-123 RM'09-217-124 RM'09-217-125 RM'09-217-126 RM'09-217-127 RM'09-217-128 RM'09-217-129 RM'09-217-130 RM'09-217-131 RM'09-217-132 RM'09-217-133 RM'09-217-134 RM'09-217-135 RM'09-217-136 RM'09-217-137 RM'09-217-138 RM'09-217-139

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,38 1,38 1,27 1,21 1,15 0,87 0,87 0,87 0,86 1,09 2,08 2,06 2 1,96 2,04 1,7 1,84 1,93 0,95 1,02 1 1,1 1,02 1,12 1,09 1,15 1,12 1,18 1,28

1,44 1,33 1,31 1,31 1,14 0,92 0,92 0,92 1 1,07 1,84 1,92 1,96 1,76 1,72 1,32 1,31 1,42 0,76 0,77 0,88 0,87 0,83 0,78 0,83 0,81 0,78 0,73 0,87

985,54 985,54 985,54 985,54 985,56 985,54 985,54 985,54 985,58 985,56 985,51 985,51 985,51 985,51 985,51 985,54 985,54 985,54 985,53 985,53 985,52 985,55 985,53 985,55 985,55 985,55 985,55 985,55 985,55

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de nansa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de nansa

----Sup. ext. ungulació Sup. plàstica externa cordo digitat Sup. ext. impresa Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació --Sup. ext. impresa ----Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa Sup. ext. engrutada -----

26 27 29

22 22 24

6 7 10

14 22

-------

69 32 39 52 36 34 61 28 52 34 33 35 35 38 32 34 43 36 50 29 34 27 28 47 39 43 30 22 35

34 22 30 43 33 22 26 20 41 24 28 30 34 34 17 30 32 20 37 19 23 25 26 39 34 30 25 22 33

14 8 8 10 12 10 9 11 14 18 11 13 9 7 8 11 10 8 11 10 9 11 8 10 9 8 9 8 11

--C ----BL BZ BZ BZ --CI ----AY ------CE --AD ----CI CC --G G --G CH

12 13 14 16 16 16 4 22 12 12 12 21 6 21 18 7 20 22 20

16 20

RM'11-217-40

RM'11-217-3c/107

RM'11-217-130

RM'11-217-207 RM'11-217-40 RM'11-217-40 RM'11-217-40 RM'11-217-92

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-140 RM'09-217-141 RM'09-217-142 RM'09-217-143 RM'09-217-144 RM'09-217-145 RM'09-217-145b RM'09-217-146 RM'09-217-147 RM'09-217-148 RM'09-217-149 RM'09-217-150 RM'09-217-151 RM'09-217-152 RM'09-217-153 RM'09-217-154 RM'09-217-155

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,38 1,8 0,92 1,02 1,72 1,12 1,12 1,2 1,23 1,46 1,5 1,3 1,19 1,4 1,9 1,78 1,46

0,95 1,11 1,06 1,06 1,67 1,28 1,28 1,32 1,29 1,72 1,62 1,38 1,23 1,52 2,02 2,02 1,55

985,55 985,53 985,55 985,53 985,52 985,55 985,55 985,49 985,49 985,52 985,54 985,49 985,5 985,52 985,57 985,57 985,52

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Ma de molí de calcària Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-156 RM'09-217-157 RM'09-217-158 RM'09-217-159 RM'09-217-160 RM'09-217-161 RM'09-217-162 RM'09-217-163 RM'09-217-164 RM'09-217-165 RM'09-217-166 RM'09-217-167 RM'09-217-168 RM'09-217-169 RM'09-217-170

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2,05 1,92 1,79 1,72 1,83 2,45 0,96 0,82 0,84 0,76 0,74 0,68 0,7 1,01 0,98

2,17 2,24 2,21 2,08 2,03 1,3 0,94 1,05 1 1,11 1,31 1,25 1,15 1,27 1,24

985,56 985,54 985,55 985,5 985,5 985,54 985,51 985,51 985,51 985,52 985,57 985,57 985,57 985,58 985,58

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

--------Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. engrutada Sup. plàstica ext. cordo digitat --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa ------Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada

30 94

23 69

10 8

9 20

-----

29 40 31

23 30 23

9 10 10

23 12 23

-------

38 48 34 31 35 52 33 30 40 24

18 43 32 25 25 24 21 22 30 18

5 14 10 7 9 6 11 11 8 7

15 11 12 12

BJ --------BJ O -------

62 40 38 44 36 32 38 43 43 29 35 62 28 32 38

40 31 38 26 34 36 18 31 30 25 30 50 22 23 35

14 13 12 11 8 11 9 8 10 9 7 10 8 9 8

19 6 21 6 12 23

15 10 6 14

23 20 14 14 13

--------------C E ------L --BF

RM'11-217-141

RM'11-217-152

RM'11-217-40

RM'11-217-166 RM'11-217-3/168

RM'09-217-171 RM'09-217-172 RM'09-217-173 RM'09-217-174 RM'09-217-175 RM'09-217-176 RM'09-217-177 RM'09-217-178 RM'09-217-179 RM'09-217-180 RM'09-217-181 RM'09-217-182 RM'09-217-183 RM'09-217-184 RM'09-217-185 RM'09-217-186 RM'09-217-187 RM'09-217-188 RM'09-217-189 RM'09-217-190 RM'09-217-191 RM'09-217-192 RM'09-217-193 RM'09-217-194 RM'09-217-195 RM'09-217-196 RM'09-217-197 RM'09-217-198 RM'09-217-199 RM'09-217-200 RM'09-217-201 RM'09-217-202 RM'09-217-203

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

0,98 0,97 1,14 1,14 1,06 1,11 1,05 1,2 1,3 1,32 1,44 0,85 0,92 1,02 1,9 1,96 1,9 1,97 1,64 4,54 1,72 1,98 1,8 1,9 2,04 1,85 1,04 0,81 1,49 0,95 1,04 0,94 0,98

1,22 1,19 1,22 1,28 1,25 1,26 1,18 1,25 1,24 1,24 1,3 1,13 1,79 2,26 2,53 2,12 2,03 1,92 1,68 3,22 2,07 2,09 2,02 1,92 1,9 2,16 1,86 1,69 2,1 0,85 0,95 0,96 1,04

985,22 985,5 985,51 985,56 985,56 985,49 985,49 985,48 985,49 985,47 985,48 985,49 985,5 985,59 985,54 985,5 985,5 985,5 985,51 985,48 985,49 985,47 985,49 985,5 985,5 985,47 985,52 985,57 985,5 985,51 985,49 985,49 985,49

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Carbó Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa ----Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa ----Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. raspallada Sup. ext. impresa ----Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació --Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada --Sup. ext. impresa --Sup. ext. impresa ----Sup. ext. impresa

30 80 40 52 63 76 37 41 46 40 30

25 35 25 46 35 60 33 40 39 30 28

7 9 6 9 8 10 9 7 19 8 10

44 54 56 31 34 50 32 31 40 53 27 27 28 36 66 29 35 56 23 29 38

32 37 45 25 19 39 31 26 26 33 19 22 23 20 66 26 21 26 23 18 20

7 11 11 11 9 10 11 8 9 10 9 8 9 9 12 9 8 9 11 10 13

20 6 16

23 10 13 12 12

16 18 22 14 18 23 23 4 19 21 10 23

--B ----BF AY H ------C --------BY --------A --------------------G

RM'11-217-172

RM'11-217-3c/107

RM'11-217-40 RM'11-217-183

RM'11-217-192

RM'11-217-40

214-217 214-217 214-217

RM'09-217-204 RM'09-217-205 RM'09-217-206

1 1 1

1,04 1 1

1,03 1,01 0,95

985,49 985,49 985,48

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-207 RM'09-217-208 RM'09-217-209 RM'09-217-210 RM'09-217-211 RM'09-217-212 RM'09-217-213 RM'09-217-214 RM'09-217-215 RM'09-217-216 RM'09-217-217 RM'09-217-218

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

0,83 0,86 0,79 0,73 0,68 0,74 0,9 0,96 0,91 0,97 0,93 1,52

1,02 1,07 1,12 1,16 1,19 1,13 1,11 1,2 1,17 1,14 0,99 0,46

985,49 985,49 985,52 985,55 985,58 985,52 985,48 985,47 985,48 985,5 985,51 985,58

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA SEDIMENT SEDIMENT

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora amb arrencament de nansa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Mostra de terra I (UE. 217) Mostra de terra II (UE.217)

214-217 214-217

RM'09-217-219 RM'09-217-220

1 1

0,97 1,26

0,96 2,33

985,51 985,54

CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-221 RM'09-217-222 RM'09-217-223 RM'09-217-224 RM'09-217-225 RM'09-217-226 RM'09-217-227 RM'09-217-228 RM'09-217-229 RM'09-217-230 RM'09-217-231 RM'09-217-232 RM'09-217-233 RM'09-217-234

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,35 1,41 1,41 1,14 1,11 1,08 0,9 0,64 2,12 2,13 1,57 1,65 1,77 2,07

2,25 2,04 1,98 2,16 2 2,06 1,93 2,08 2,04 2,18 2,3 2,31 2,21 2,15

985,51 985,51 985,51 985,49 985,5 985,5 985,54 985,59 985,51 985,51 985,52 985,52 985,84 985,51

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

--Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació

24 43 70

21 20 64

8 10 10

14 12 7

--AY AB

----Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació ----Sup. ext. impresa --Sup. ext. impresa ----Sup. ext. impresa i mugró al llavi --Sup. ext. impresa (puntillat) Sup. ext. impresa Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. Impresa Sup. impresa

46 22 43 29 36 24

24 14 29 23 26 20

11 9 9 7 7 9

20 20

CC CC B --L G

42 27 51

32 19 49

12 9 11

52 27

42 16

15 10

41 37 31 28 46 31 28 34 27 55 33 35

29 34 26 17 30 28 26 25 24 33 11 30

7 7 11 7 6 10 10 16 12 11 11 8

20 17 18 6 23 8 9 21 10 16 12

RM'11-217-3c/107

RM'11-217-207 RM'11-217-207 RM'11-217-172 RM'11-217-3/168 RM'11-217-40

C -----

RM'11-217-40

B ---

RM'11-217-172

------------------BN AY ---

RM'11-217-221

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3c/107

RM'11-217-234

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-235 RM'09-217-236 RM'09-217-237 RM'09-217-238 RM'09-217-239 RM'09-217-240 RM'09-217-241 RM'09-217-242 RM'09-217-243 RM'09-217-244 RM'09-217-245 RM'09-217-246 RM'09-217-247 RM'09-217-248 RM'09-217-249 RM'09-217-250

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2,04 1,77 1,84 1,87 1,93 2 1,75 0,88 1,39 1,41 1,49 1,52 1,56 1,58 1,65 1,65

2,22 2,32 2,28 2,19 2,27 2,17 3,2 2,93 2,57 2,6 2,71 2,69 2,7 2,66 2,68 2,59

985,47 985,48 985,48 985,47 985,47 985,47 985,54 985,57 985,52 985,52 985,51 985,51 985,53 985,56 985,52 985,52

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-251 RM'09-217-252 RM'09-217-253 RM'09-217-254 RM'09-217-255 RM'09-217-256 RM'09-217-257 RM'09-217-258 RM'09-217-259 RM'09-217-260 RM'09-217-260a RM'09-217-261 RM'09-217-262 RM'09-217-262a RM'09-217-262b RM'09-217-263

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2,3 1,71 2,21 1,79 2,54 2,12 1,8 1,87 2,31 1,8 1,8 0,82 0,94 0,94 0,94 1,62

2,63 2,69 2,85 2,7 2,83 3,22 2,5 3,36 2,75 2,74 2,74 1,06 1,19 1,19 1,19 1,84

985,48 985,51 985,43 985,49 985,46 985,37 985,5 985,37 985,46 985,51 985,51 985,52 985,5 985,5 985,5 985,51

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa

----Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada --Sup. plàstica ext. cordo digitat Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada --Sup. ext. ungulació Sup. digitada sobre la vora --Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa ------Sup. ext. engrutada

27 43 42 31 61 43 40 36 31 26 29 44 67 55 65 34

22 29 37 27 43 30 28 35 27 18 26 37 48 52 48 24

10 9 10 9 10 9 7 11 11 9 7 12 16 10 10 9

13 21 16 12 12 12

112 58 70 32 59 47 29 32 49 24 31 58

101 56 51 26 27 30 27 31 38 24 22 48

13 9 16 9 10 14 8 12 14 9 9 8

19 16 11 16 16 22

47 20 47

34 20 30

10 9 9

21 5 23 16 11 11 16 16 5

22 10 16

BG ------BB ----------BR ----BV --------AS --BX ------------C O B ---

RM'11-217-3/230

RM'11-217-258

RM'11-217-40 RM'11-217-152 RM'11-217-172

100

RM'09-217-264 RM'09-217-265 RM'09-217-266 RM'09-217-267 RM'09-217-268 RM'09-217-269a RM'09-217-269b RM'09-217-270 RM'09-217-271 RM'09-217-272 RM'09-217-273 RM'09-217-274 RM'09-217-275 RM'09-217-276 RM'09-217-277 RM'09-217-278 RM'09-217-279 RM'09-217-280 RM'09-217-281 RM'09-217-282a RM'09-217-282b RM'09-217-283 RM'09-217-284 RM'09-217-285 RM'09-217-286 RM'09-217-287 RM'09-217-288 RM'09-217-289 RM'09-217-290 RM'09-217-291 RM'09-217-292 RM'09-217-293 RM'09-217-294

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

3,26 3,2 4,4 3,68 4,3 4,06 4,06 4,22 4,62 1,3 1,3 1,2 1,99 1,99 1,87 1,87 1,91 1,82 1,75 1,76 1,76 1,66 1,57 1,58 1,45 1,45 1,46 1,47 2 2,23 2,31 2,04 1,38

3,73 0,8 2,45 3,08 2,07 2,95 2,95 2,55 2,94 0,1 -0,1 -0,2 2 2,05 1,99 2,07 2,17 2,2 2,07 2,01 2,01 2,04 2,31 2,21 2,24 2,17 2,12 2,05 1,33 0,86 0,91 1,64 -0,3

985,48 985,57 985,55 985,57 985,58 985,55 985,55 985,58 985,57 985,57 985,59 985,59 985,45 985,41 985,44 985,44 985,43 985,43 985,43 985,43 985,43 985,43 985,46 985,46 985,46 985,46 985,46 985,46 985,54 985,54 985,54 985,52 985,6

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA FAUNA CERÀMICA SEDIMENT SEDIMENT SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Astella de diàfisi fauna Frag. de ceràm. amorfa Mostra de terra III (UE. 217) Mostra de terra IV (UE. 217) Mostra de terra V (UE. 217) Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. Amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

--Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació --------------Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada ----Sup. impresa --Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada

91 30 90 61 31 35

56 28 52 37 21 24

10 10 9 10 10 12

9 23

3 1

-------------

---

28 48 30 45 38

24 46 30 35 27

8 9 8 12 12

14 12 16 14 23

--AY BY -----

26 24 47 40 63 37 62 51 40 38 56 38 43 33 31

21 20 39 37 47 24 62 42 31 22 26 34 34 32 22

10 8 13 9 11 11 12 11 11 8 12 12 13 12 10

22 3 11 12 12 12 12 12 14 6 9 21 21 6 12

--------BB AY AY AY ------CD -------

RM'11-217-3c/107

RM'11-217-281

RM'11-217-3c/107 RM'11-217-3c/107 RM'11-217-3c/107

101

RM'09-217-295 RM'09-217-296a RM'09-217-296b RM'09-217-296c RM'09-217-297 RM'09-217-298 RM'09-217-299 RM'09-217-300 RM'09-217-301 RM'09-217-302 RM'09-217-303 RM'09-217-304 RM'09-217-305 RM'09-217-306 RM'09-217-307 RM'09-217-308 RM'09-217-309 RM'09-217-310 RM'09-217-311 RM'09-217-312 RM'09-217-313 RM'09-217-314 RM'09-217-315 RM'09-217-316 RM'09-217-317 RM'09-217-318 RM'09-217-319 RM'09-217-320 RM'09-217-321 RM'09-217-322 RM'09-217-323 RM'09-217-324 RM'09-217-325

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,49 2,07 2,07 2,07 1,75 1,38 1,19 0,92 1,21 2,87 0,27 0,38 0,95 1,99 1,8 1,77 1,77 1,68 1,62 1,54 1,45 1,32 1,3 1,32 2,3 1,33 1,2 0,9 2,13 1,86 2 2,01 1,7

0 1,08 1,08 1,08 0,23 0,94 0,77 1,22 0,78 -0,6 -0,1 -0,1 0,2 1,86 1,9 1,9 1,84 1,9 1,92 2 2,33 2,03 2,13 2,2 2,26 2,31 0,3 -0,2 1,7 1,69 1,68 0,31 0,32

985,56 985,55 985,55 985,55 985,58 985,54 985,55 985,49 985,55 985,57 985,55 985,63 985,54 985,45 985,43 985,43 985,5 985,44 985,47 985,45 985,43 985,43 985,43 985,41 985,43 985,47 985,57 985,56 985,47 985,46 985,48 985,53 985,55

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA SEDIMENT SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Mostra de terra VI (UE. 214) Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Mostra de terra VII (UE. 214) Mostra de terra VIII (UE. 214) Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de nansa

Sup. ext. ungulació Sup. ext. acanalada Sup. ext. acanalada Sup. ext. acanalada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. impresa Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació ------Sup. ext. impresa Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --------Sup. ext. ungulació --Sup. ext. ungulació Sup. digitada sobre la vora Sup. ext. ungulació ------Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa ---

62 53 39 49 28 35

34 27 26 46 23 32

10 8 8 7 7 12

39 36 30 25 45

22 21 28 16 33

8 8 12 11 11

12 14

34 52 62 62 59 43 44 32 52 39 23 28 53

29 22 43 50 40 25 33 29 36 25 18 21 40

8 11 9 11 9 9 14 9 14 9 5 7 10

18 12 12 10 14 10 19

--AY AY AO --AO ------------BL

38 31 34 31 15

26 20 32 20 15

10 11 11 9 12

16 21 6 8 22

-----------

8 21

10 14

9 22

K R R R ---------------

RM'11-217-3/168

RM'11-217-297

RM'11-217-12

RM'11-217-3c/107 RM'11-217-3c/107 RM'11-217-309 RM'11-217-309

RM'11-217-316

102

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-326 RM'09-217-327a RM'09-217-327b RM'09-217-328 RM'09-217-329 RM'09-217-330 RM'09-217-331 RM'09-217-332

1 1 1 1 1 1 1 1

0,71 1,43 1,43 1,33 1,22 1,21 1,25 1,2

0,35 0,62 0,62 0,86 0,53 -0 -0,1 0,1

985,55 985,56 985,56 985,52 985,53 985,55 985,55 985,55

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA SEDIMENT SEDIMENT

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Mostra de terra IX (UE. 217) Mostra de terra X (UE. 217)

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-333 RM'09-217-334 RM'09-217-335 RM'09-217-336 RM'09-217-337 RM'09-217-338 RM'09-217-339 RM'09-217-340 RM'09-217-341 RM'09-217-342 RM'09-217-343 RM'09-217-344 RM'09-217-345

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,3 1,25 1,28 2,31 2,35 1,39 1,25 1,25 1,56 1,7 1,76 1,83 1,76

2,3 2,34 2,38 2,16 2,1 1,88 1,94 1,94 1,82 1,76 1,87 1,81 1,77

985,4 985,43 985,44 985,41 985,41 985,43 985,46 985,44 985,43 985,46 985,41 985,45 985,46

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-346 RM'09-217-347 RM'09-217-348 RM'09-217-349 RM'09-217-350 RM'09-217-351 RM'09-217-352 RM'09-217-353

1 1 1 1 1 1 1 1

1,8 1,83 1,89 2,1 1,81 2,07 2,05 2,25

1,7 1,66 1,71 1,69 1,6 1,66 1,63 0,97

985,48 985,48 985,44 985,42 985,48 985,45 985,45 985,51

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217

RM'09-217-354 RM'09-217-355

1 1

2,49 2,55

1,06 1,07

985,51 985,51

CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Mostra de terra XI (UE. 217) Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora amb arrencament de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Allisador de calcària Punta de quars Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora amb arrencament de nansa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. acanalada Sup. ext. ungulació Sup. ext. impresa ----Sup. plàstica ext. cordo digitat Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ---

23 21 28 41 42 56

14 16 24 41 26 38

8 7 8 10 5 10

13 13 13 5 8

--BE BE -------

65 60 60 23 34 36

51 40 43 16 21 24

15 8 11 13 8 10

19 6 6 8 15 14

-------------

RM'11-217-333

45 39 45 30 49 28

41 31 31 20 42 28

11 8 9 9 13 10

12 20 6 12 12 12

AY ----AY AY AY

RM'11-217-3c/107 RM'11-217-341

----------Sup. ext. ungulació --Sup. ext. ungulació

49 29 43

33 19 31

10 13 11

V --O

RM'11-217-346

42 29 50

26 21 37

12 12 10

I --I

RM'11-217-12 RM'11-217-352 RM'11-217-12

--Sup. plàstica ext. cordo

27 73

21 53

12 17

22 19

-----

RM'11-217-354

RM'11-217-329

RM'11-217-3c/107 RM'11-217-3c/107 RM'11-217-3c/107

RM'11-217-152

103

digitat 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-356 RM'09-217-357 RM'09-217-358 RM'09-217-359 RM'09-217-360 RM'09-217-361 RM'09-217-362 RM'09-217-363 RM'09-217-364 RM'09-217-365 RM'09-217-366 RM'09-217-367 RM'09-217-368 RM'09-217-369 RM'09-217-370 RM'09-217-371 RM'09-217-372 RM'09-217-373 RM'09-217-374 RM'09-217-375 RM'09-217-376 RM'09-217-377 RM'09-217-378 RM'09-217-379 RM'09-217-380 RM'09-217-381 RM'09-217-382 RM'09-217-383 RM'09-217-384 RM'09-217-385 RM'09-217-386 RM'09-217-387

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2,59 1,4 1,35 1,27 1,07 1,04 1,09 1,22 1,22 1,31 1,26 1,31 1,36 1 1,44 1,5 1,52 1,65 1,77 1,68 1,95 0,66 0,7 0,98 0,86 1 0,82 0,99 0,88 0,85 1,09 0,94

1,02 2,35 2,37 2,33 2,22 2,17 2,03 1,95 2,12 2,12 2,07 1,93 1,87 1 1,8 1,7 1,6 1,58 1,64 1,62 1,68 1,31 1,24 1,21 1,22 1,23 0,9 1,16 0,92 1,14 0,95 0,94

985,51 985,43 985,43 985,39 985,48 985,44 985,44 985,43 985,41 985,41 985,41 985,45 985,45 985,49 985,48 985,42 985,43 985,43 985,45 985,45 985,45 985,52 985,52 985,46 985,46 985,47 985,49 985,45 985,47 985,46 985,46 985,45

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Mostra de terra XII (UE. 217) Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació ----Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. impresa ----Sup. ext. ungulació Sup. ext. impresa Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. impresa ---

45 36 31 29 46 43 92 35 52 54 57 35 56

44 34 31 27 31 30 76 31 45 54 55 24 53

12 12 9 9 7 9 13 7 12 8 10 9 11

43 29 43 25 40 40 43 56 60 40 40 43 50 49 50 46 53 34

37 27 30 23 30 28 27 54 38 36 36 42 29 29 46 34 35 26

9 8 10 11 9 10 10 9 8 9 12 13 9 10 10 7 11 8

13 19 13 21 7 2 10 9 14 9

12 14

--Z Z --------------AB --AO ------O --------L G --O L D --H C ---

RM'11-217-309

RM'11-217-152

RM'11-217-3/168 RM'11-217-40 RM’11-217-380 RM'11-217-152 RM'11-217-3/168 RM'11-217-40

RM'11-217-40

104

214-217 232 232 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'09-217-388 RM'09-217-388 RM'09-217-389 RM'09-217-389a RM'09-217-389b RM'09-217-389c RM'09-217-390 RM'09-217-391 RM'09-217-392 RM'09-217-393 RM'09-217-394a RM'09-217-394b RM'09-217-395 RM'09-217-396 RM'09-217-397 RM'09-217-398 RM'09-217-399 RM'09-217-400 RM'09-217-401a RM'09-217-401b RM'11-217-402 RM'11-217-403

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

0,9 0 0 0,93 0,93 0,93 0,88 1 0,98 0,95 0,72 0,72 0,75 0,91 0,86 0,87 0,9 0,9 0,95 0,95 0,97 0,66

1,18 0 0 1,09 1,09 1,09 1,08 1,04 1,09 1,03 1,13 1,13 1,03 0,81 1,17 1,11 1,06 0,9 1,17 1,17 1,19 1,31

985,45

985,45 985,45 985,45 985,45 985,44 985,44 985,47 985,49 985,49 985,49 985,44 985,46 985,45 985,45 985,46 985,44 985,44 985,5 985,52

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Fragment de vora amb nansa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Allisador de calcària Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-404 RM'11-217-405 RM'11-217-406 RM'11-217-407 RM'11-217-408 RM'11-217-409 RM'11-217-410 RM'11-217-411 RM'11-217-412a RM'11-217-412b

1 1 1 1 1 1 1 25 1 1

3,26 2,32 ------------1,72 1,72

3,73 0,96 ------------1,16 1,16

985,48 985,61 ------------985,5 985,5

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de vora Frag. de vora Frag. de vora Frag. de base Frag. de vora Frag. ceràm. Amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa ----Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació --Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació Sup. ext. impresa --Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa --Sup. ext. impresa Sup. plàstica ext. mugró bífid --------Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. acanalada Sup. ext. acanalada

56 40 41 36 32 30 54 43 55 32 27 49 37

45 35 35 27 31 18 46 25 47 20 22 43 36

14 10 6 8 9 7 9 11 10 8 11 8 10

75 86 68 32 45 45 42 43

44 31 63 24 44 44 28 34

11 10 8 10 10 10 8 9

83 56 43 37 27 27 20

59 41 26 32 20 22 17

20 8 9 8 10 11 7

27 31

20 21

7 7

11 7 21 13 13 13

7 23

20 22 20 22 4

--AB --AK AK AK C --C B ------G AC C --C --B ------------N C

RM'11-217-40 RM'11-217-40 RM'11-217-172

RM'11-217-40 RM'11-217-40 RM'11-217-40 RM'11-217-172

RM'11-217-3/230 RM'11-217-405 RM'11-217-406 RM'11-217-407 RM'11-217-408 RM'11-217-455 RM'11-217-40

Q Q

105

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-412c RM'11-217-412d RM'11-217-413 RM'11-217-414 RM'11-217-415 RM'11-217-416 RM'11-217-417 RM'11-217-418a RM'11-217-418b RM'11-217-419 RM'11-217-420 RM'11-217-421 RM'11-217-422 RM'11-217-423 RM'11-217-424 RM'11-217-425 RM'11-217-426

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,72 1,72 1,77 1,87 1,89 1,6 2,1 1,51 1,51 1,94 2,2 2,22 2,2 2,15 2,05 2,15 1,71

1,16 1,16 1,17 1,14 0,83 0,84 0,9 0,67 0,67 0,84 1,25 1,46 1,4 1,53 1,48 1,53 1,38

985,5 985,5 985,5 985,54 985,51 985,52 985,52 985,51 985,51 985,51 985,5 985,44 985,44 985,42 985,41 985,42 985,46

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC LÍTIC LÍTIC LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-427 RM'11-217-428a RM'11-217-428b RM'11-217-429 RM'11-217-430 RM'11-217-431 RM'11-217-432 RM'11-217-433 RM'11-217-434 RM'11-217-435a RM'11-217-435b RM'11-217-435c RM'11-217-435d RM'11-217-435e RM'11-217-435f

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,68 1,71 1,71 1,93 1,95 2,03 2,1 1,67 1,65 1,55 1,55 1,55 1,55 1,55 1,55

1,29 1,21 1,21 1,12 1,01 1,03 1,01 0,92 0,92 0,88 0,88 0,88 0,88 0,88 0,88

985,47 985,47 985,47 985,48 985,48 985,47 985,46 985,48 985,48 985,5 985,5 985,5 985,5 985,5 985,5

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. acanalada Sup. ext. acanalada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació ----------------Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. plàstica ext. cordo digitat ----Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada

24 21 28 33 54 26 45 19 20 32 28

20 16 25 30 54 23 40 17 16 29 20

8 9 8 9 9 10 14 8 7 12 5

84 31

70 20

13 7

68 22 26

60 21 22

18 8 10

19 13 13

--BG BG

---

65 26 48 57 35 33 39 25 17

64 21 21 57 21 27 32 20 16

10 8 9 8 8 10 8 7 7

9 5 9

----AJ S S S S -----

16 20 12 12 5 5 14

Q Q --------I Z Z --I

I ---

13 13

RM'11-217-12

106

RM'11-217-436 RM'11-217-437 RM'11-217-438 RM'11-217-439 RM'11-217-440 RM'11-217-441 RM'11-217-442 RM'11-217-443 RM'11-217-444 RM'11-217-445 RM'11-217-446 RM'11-217-447a RM'11-217-447b RM'11-217-448 RM'11-217-449 RM'11-217-450 RM'11-217-451 RM'11-217-452a RM'11-217-452b RM'11-217-453 RM'11-217-454 RM'11-217-455 RM'11-217-456 RM'11-217-457 RM'11-217-458 RM'11-217-459 RM'11-217-460a RM'11-217-460b RM'11-217-460c RM'11-217-461 RM'11-217-462

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,45 1,42 1,49 1,35 1,64 2,17 2,12 2,25 2,16 2,33 2,3 2 2 1,67 1,72 0,83 0,92 0,87 0,87 1,05 1,01 1 0,93 0,88 0,95 0,8 0,92 0,92 0,92 0,75 0,9

0,94 0,85 0,63 0,54 0,67 1,45 1,44 1,41 1,36 1,31 1,3 1,42 1,42 1,28 1,2 1,18 0,78 0,89 0,89 0,93 0,8 1 1,09 1,02 1,14 1,06 1,18 1,18 1,18 1,08 1,14

985,46 985,47 985,47 985,48 985,51 985,43 985,43 985,44 985,43 985,41 985,44 985,39 985,39 985,44 985,47 985,41 985,41 985,42 985,42 985,43 985,46 985,4 985,43 985,42 985,39 985,43 985,41 985,41 985,41 985,4 985,39

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa --Carbó Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de vora Frag. de base Frag. de base --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

214-217

RM'11-217-463

0,79

1,13

985,39

CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació --Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació --Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada i mamelló

63 23 44

43 18 41

11 8 10

64 60 47 60

56 32 37 50

6 6 16 10

57 32 34 38 29 35 39 36 22 48 51 122 58

33 25 19 29 23 33 34 24 13 42 44 106 37

10 11 6 8 5 8 7 9 6 9 7 9 11

5 21 20 9 9 22 20 4 7

65 33 51 35 21 75 42

59 33 49 33 15 51 30

10 7 10 9 10 10 10

7 9 7 7 7 9 7

AC AG AA AA AA AG AD

AJ --AY

RM'11-217-3c/107

I I I I

RM'11-217-12 RM'11-217-12 RM'11-217-12 RM'11-217-12

I --I --------AP AP

RM'11-217-12

--N ---

RM'11-217-12

RM'11-217-451

RM'11-217-453 RM'11-217-454 RM'11-217-455 RM'11-217-456

107

214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-464 RM'11-217-465 RM'11-217-466 RM'11-217-467

1 1 1 1

0,83 0,96 0,95 0,92

1,16 1,02 1,13 1,1

985,41 985,38 985,37 985,37

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base

RM'11-217-468 RM'11-217-469 RM'11-217-470 RM'11-217-471 RM'11-217-472 RM'11-217-473 RM'11-217-474 RM'11-217-475 RM'11-217-476a RM'11-217-476b RM'11-217-476c RM'11-217-477 RM'11-217-478 RM'11-217-479 RM'11-217-480a RM'11-217-480b RM'11-217-481 RM'11-217-482 RM'11-217-483 RM'11-217-484a RM'11-217-484b RM'11-217-485 RM'11-217-486a RM'11-217-486b RM'11-217-486c RM'11-217-486d RM'11-217-487 RM'11-217-488

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

0,84 0,77 0,92 2,28 2,28 1,15 1,25 1,32 1,25 1,25 1,25 1,29 1,19 1,21 1,1 1,1 1,05 1,07 1,13 1,06 1,06 1 1,06 1,06 1,06 1,06 1,1 0,93

1,15 1,06 1,1 1,4 1,32 0,29 1,27 1,31 1,4 1,4 1,4 1,32 1,1 0,99 1,04 1,04 1,26 1,19 1,09 1,08 1,08 1,19 1,05 1,05 1,05 1,05 1,02 1,85

985,38 985,38 985,37 985,42 985,41 985,45 985,44 985,43 985,44 985,44 985,44 985,43 985,48 985,49 985,49 985,49 985,44 985,47 985,44 985,47 985,47 985,38 985,46 985,46 985,46 985,46 985,46 985,42

CERÀMICA CERÀMICA SEDIMENT SEDIMENT SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Mostra de terra 2011-I (UE. 217) Mostra de terra 2011-II (UE. 217) Mostra de terra 2011-III (UE. 217) Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de base Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base

Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. plàstica mugró sobre la vora --------Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ------Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació Sup. ext. impresa Sup. ext. impresa --Sup. ext. acanalada Sup. ext. acanalada Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa -----

34 41 35 53

15 25 29 38

10 10 10 7

23 9 4

------N

20 45

17 36

12 8

22 21

-----

69 24 23 27 27 25 46 75 43 28 31 40 40 43 28 77 18 45 41 26 24 54 50

46 15 21 15 17 21 29 50 32 26 24 26 30 35 20 62 18 36 21 22 20 48 48

9 11 12 10 6 8 10 9 8 6 5 10 10 11 10 10 8 7 8 7 7 9 8

--C --O O ------O AN AN O F --C C D P P ------AK

9 9 5 10 10

5 14 10

RM'11-217-455 RM'11-217-468

RM'11-217-40 RM'11-217-152 RM'11-217-152

RM'11-217-152

RM'11-217-40 RM'11-217-40 RM'11-217-40

108

RM'11-217-489 RM'11-217-490 RM'11-217-491 RM'11-217-492 RM'11-217-493 RM'11-217-494 RM'11-217-495 RM'11-217-496 RM'11-217-497a RM'11-217-497b RM'11-217-498 RM'11-217-499a RM'11-217-499b RM'11-217-499c RM'11-217-500 RM'11-217-501 RM'11-217-502 RM'11-217-503 RM'11-217-504 RM'11-217-505a RM'11-217-505b RM'11-217-506 RM'11-217-507 RM'11-217-508 RM'11-217-509 RM'11-217-510 RM'11-217-511 RM'11-217-512 RM'11-217-513 RM'11-217-514 RM'11-217-515 RM'11-217-516 RM'11-217-517

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

0,89 0,9 0,88 1,35 0,88 0,86 1,01 0,96 0,99 0,99 1,02 1,04 1,04 1,04 1,09 1,07 1,1 1,16 1,16 1,12 1,12 1,07 0,9 0,92 1,07 1,06 0,95 0,95 0,88 0,75 1,21 1,12 0,8

1,86 1,24 1,1 1,32 1,1 1,12 1,05 1,12 1,24 1,24 1,25 1,18 1,18 1,18 1,01 1,1 1,07 1,09 1,13 1,22 1,22 1,22 1,1 1,13 0,99 1,89 1,97 1,89 1,8 2,02 1,09 1,24 1,22

985,47 985,32 985,33 985,43 985,35 985,33 985,36 985,34 985,36 985,36 985,41 985,43 985,43 985,43 985,45 985,44 985,43 985,45 985,48 985,45 985,45 985,41 985,24 985,28 985,35 985,36 985,36 985,36 985,36 985,44 985,49 985,45 985,28

CERÀMICA CARBÓ CARBÓ SEDIMENT SEDIMENT SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CARBÓ SEDIMENT SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Carbó Carbó Mostra de terra 2011-IV (UE. 217) Mostra de terra 2011-V (UE. 217) Mostra de terra 2011-VI (UE. 217) Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Carbó Mostra de terra 2011-VII (UE. 217) Mostra de terra 2011-VIII (UE. 217) Frag. de ceràm. amorfa Frag. de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada ----------Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. impresa --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --------Sup. ext. ungulació ----Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada

---

33 47 30 29 43 68 24 81 65 45 59 51 35 28 33

23 23 26 24 31 35 24 40 50 26 52 41 25 16 28

9 10 10 11 11 8 7 10 9 7 11 9 7 6 8

4 9 21

N ----C O O O O --AI AI O ----O

RM'11-217-455

51 28 40 53 66 51 39 24 29

42 19 32 39 45 37 32 23 16

7 13 11 11 10 10 8 5 9

8 22 20 7 7 20 5 22 9

----------CB -------

RM'11-217-172

9 9 9 15 16

RM'11-217-40 RM'11-217-152 RM'11-217-152 RM'11-217-152 RM'11-217-152

RM'11-217-152

109

RM'11-217-518 RM'11-217-519 RM'11-217-520 RM'11-217-521 RM'11-217-522 RM'11-217-523 RM'11-217-524a RM'11-217-524b RM'11-217-525 RM'11-217-526 RM'11-217-527 RM'11-217-528 RM'11-217-529 RM'11-217-530 RM'11-217-531 RM'11-217-532 RM'11-217-533 RM'11-217-534 RM'11-217-535 RM'11-217-536 RM'11-217-537 RM'11-217-538 RM'11-217-539 RM'11-217-540 RM'11-217-541 RM'11-217-542 RM'11-217-543 RM'11-217-544 RM'11-217-545 RM'11-217-546

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

0,95 1,6 1,63 0,49 0,53 0,55 0,48 0,48 0,67 0,75 0,74 0,85 0,77 0,73 0,3 0,68 0,74 1,93 0,8 0,81 0,83 0,84 0,79 0,66 0,61 0,61 0,55 2 0,6 0,64

1,01 1,4 1,43 1,64 1,71 1,83 1,86 1,86 1,81 1,9 1,62 1,59 1,54 1,56 1,5 1,44 1,62 1,59 1,52 1,5 1,53 0,9 0,38 1,23 1,4 1,48 1,53 1,47 1,58 1,85

985,25 985,32 985,35 985,46 985,42 985,4 985,42 985,42 985,31 985,32 985,38 985,39 985,38 985,4 985,41 985,42 985,39 985,33 985,3 985,3 985,29 985,22 985,31 985,42 985,35 985,39 985,43 985,29 985,38 985,3

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA INDETERMINAT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA SEDIMENT SEDIMENT SEDIMENT SEDIMENT CERÀMICA CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CARBÓ CERÀMICA

214-217 214-217

RM'11-217-547 RM'11-217-548

1 1

1,79 1,74

1,77 1,72

985,33 985,33

CERÀMICA CARBÓ

Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Mostra pol·len Mostra pol·len Mostra de terra 2011-IX (UE. 217) Mostra de terra 2011-X (UE. 217) Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amb arrencament de nansa ---

Sup. ext. incisa Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació ----Sup. ext. engrutada Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació --Sup. ext. impresa ------------------Sup. ext. impresa Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada ---------

27 30 26

26 27 19

7 10 10

AL A ---

42 45 71 39 45

25 39 47 19 36

11 7 10 10 11

21 12 21 3 20

CG --CG --CB

41 60 37 28 21 48 60

39 40 30 21 17 31 60

11 9 11 7 10 10 7

14 4

BH --C ----F BH

---

29 38 34 40 71

27 29 28 37 70

7 8 7 10 11

8 21

-----------

---

8 22

RM'11-217-606 RM'11-217-192

RM'11-217-40

RM'11-217-346

110

RM'11-217-549 RM'11-217-550 RM'11-217-551 RM'11-217-552 RM'11-217-553 RM'11-217-554 RM'11-217-555 RM'11-217-556 RM'11-217-557 RM'11-217-558 RM'11-217-559 RM'11-217-560 RM'11-217-561a RM'11-217-561b RM'11-217-562 RM'11-217-563 RM'11-217-564 RM'11-217-565 RM'11-217-566 RM'11-217-567 RM'11-217-568 RM'11-217-569 RM'11-217-570a RM'11-217-570b RM'11-217-570c RM'11-217-570d RM'11-217-571a

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

0,91 1,38 1,39 1,49 1,93 1,6 0,8 0,84 1,95 0,6 0,62 0,64 0,85 0,85 0,62 0,59 0,58 1,1 1,1 2 2 0,63 1,52 1,52 1,52 1,52 1,2

1,9 1,73 1,63 1,62 1,64 1,74 1,36 1,38 2 2 1,96 1,98 1,35 1,35 2,08 2,03 1,47 2,17 2,04 1,93 1,98 1,43 2,52 2,52 2,52 2,52 2,3

985,29 985,39 985,37 985,33 985,29 985,33 985,36 985,36 985,28 985,32 985,32 985,34 985,26 985,26 985,27 985,3 985,36 985,37 985,32 985,26 985,26 985,36 985,43 985,43 985,43 985,43 985,28

CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CARBÓ CERÀMICA SEDIMENT SEDIMENT SEDIMENT SEDIMENT SEDIMENT SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

--Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora --Frag. de ceràm. amorfa Mostra de terra 2011-XI (UE. 217) Mostra de terra 2011-XII (UE. 217) Mostra de terra 2011-XIII (UE. 217) Mostra de terra 2011-XIV (UE. 217) Mostra de terra 2011-XV (UE. 217) Mostra de terra 2011-XVI (UE. 217) Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa ----Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-571b RM'11-217-571c RM'11-217-572 RM'11-217-573 RM'11-217-574

1 1 1 1 1

1,2 1,2 1,84 2,61 3,02

2,3 2,3 2,3 3,58 3,12

985,28 985,28 985,45 985,4 985,44

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

--Sup. ext. engrutada --------------------Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ------Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada --Sup. ext. raspallada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. impresa (puntillat) --Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació ---

73 29 41

62 20 31

11 9 6

9 14 22

-------

---

27 27

16 24

8 7

13 5

-----

62 33

39 31

10 8

14 12

BM ---

42 41

40 38

12 9

11 16

-----

40 27 31 29 47

34 14 15 21 46

11 12 11 11 8

11 16 16 5 8

--BO BX --AE

30 54 67 41

30 42 50 33

7 13 11 10

17 21 12

----BC ---

RM'11-217-251 RM'11-217-451

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230

RM'11-217-571b

111

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-575 RM'11-217-576 RM'11-217-577 RM'11-217-578 RM'11-217-579 RM'11-217-580 RM'11-217-581 RM'11-217-582

1 1 1 1 1 1 1 1

3,25 4 2,55 2,85 2,95 2,9 3,11 0,61

2,95 3,13 3,18 2,88 3,22 3,22 3,51 2,29

985,38 985,52 985,36 985,44 985,32 985,32 985,35 985,21

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217

RM'11-217-583 RM'11-217-584

1 1

3,9 2,6

3,76 2,83

985,5 985,34

CERÀMICA INDETERMINAT

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-585 RM'11-217-586 RM'11-217-587 RM'11-217-588 RM'11-217-589 RM'11-217-590 RM'11-217-591 RM'11-217-592 RM'11-217-593 RM'11-217-594a RM'11-217-594b RM'11-217-595 RM'11-217-596 RM'11-217-597a RM'11-217-597b RM'11-217-598a RM'11-217-598b RM'11-217-599 RM'11-217-600 RM'11-217-601a RM'11-217-601b

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2,67 1,38 1,56 3,1 3,3 3,6 3,67 3,7 3,28 2,07 2,07 3,96 4,62 1,92 1,92 3,38 3,38 1,45 2,2 2,2 2,2

2,87 2,68 2,54 3,02 3,15 3,41 3,28 3,53 3,35 3,27 3,27 2,65 2,96 3,47 3,47 3 3 3,6 3,4 3,64 3,64

985,34 985,5 985,45 985,35 985,31 985,37 985,41 985,37 985,32 985,32 985,32 985,48 985,46 985,3 985,3 985,35 985,35 985,32 985,28 985,3 985,3

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA FAUNA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa amb arrencament de nansa --Frag. de ceràm. amorfa amb arrencament de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Molar Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada Sup. digitada sobre la vora Sup. ext. engrutada -----

87 38 32 47 47 37 31 39

65 27 28 45 46 34 28 33

10 11 6 9 8 11 7 10

12 22 9 23 20

BA --I BA ---------

Sup. ext. engrutada ---

---

--Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada ------------Sup. ext. engrutada ------Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada

42 55 56 41 49 56 42 41 70 29 18 32

33 47 52 23 37 36 40 28 32 21 16 16

6 13 9 10 13 13 11 10 11 8 8 12

22 11 16 10 9 14 7 21 23 10 21

--AW BV W -----------------

32 21 23 42 33 27 33 37

20 15 22 35 33 26 15 25

6 5 7 13 10 6 9 10

9 9 15 21 21 14 9 9

AQ AQ --------AH AH

RM'11-217-12 RM'11-217-579

RM'11-217-3/230

RM'11-217-593

RM'11-217-598

112

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-602 RM'11-217-603 RM'11-217-604 RM'11-217-605 RM'11-217-606 RM'11-217-607 RM'11-217-608a RM'11-217-608b RM'11-217-609 RM'11-217-610 RM'11-217-611 RM'11-217-612 RM'11-217-613 RM'11-217-614 RM'11-217-615 RM'11-217-616a RM'11-217-616b RM'11-217-617a RM'11-217-617b

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,95 2,16 2,18 2,04 1,99 2,02 1,55 1,55 1,81 1,78 1,84 2,28 2,54 3,05 3,5 4,04 4,04 1,4 1,4

3,77 2,61 2,55 2,55 2,61 2,75 2,78 2,78 2,46 2,72 3,02 3 2,89 2,92 3,03 2,44 2,44 2,79 2,79

985,31 985,34 985,29 985,31 985,32 985,25 985,24 985,24 985,26 985,22 985,23 985,19 985,29 985,24 985,28 985,45 985,45 985,39 985,39

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CARBÓ CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Carbó Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

214-217 214-217

RM'11-217-618 RM'11-217-619

1 1

1,46 1,23

2,66 2,86

985,45 985,33

CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa

214-217

RM'11-217-620

1,26

2,71

985,38

CERÀMICA

Frag. de vora

214-217

RM'11-217-621a

1,38

2,73

985,41

CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-621b RM'11-217-622 RM'11-217-623 RM'11-217-624a RM'11-217-624b RM'11-217-624c RM'11-217-625

1 1 1 1 1 1 1

1,38 1,16 1,2 1,21 1,21 1,21 1,17

2,73 2,77 2,7 2,74 2,74 2,74 2,61

985,41 985,31 985,32 985,32 985,32 985,32 985,31

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. raspallada Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada ------Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada i vora amb impressions Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada i vora amb impressions Cordo digitat i Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada i mamelló Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada

62 50 39 39 37 42 48 47 40 23

43 45 25 34 27 33 30 27 32 9

11 16 12 17 9 15 12 10 13 15

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/168

BX K CA --I BX BX BX K CA

49 58 57

36 38 41

13 9 11

16 16 12

BX --BA

RM'11-217-3/230

51 37 29 37

35 28 20 35

10 7 13 9

RM'11-217-3/168 RM'11-217-3/168

11 16

K K AS BP

28 41

27 35

10 10

16 13

BP ---

RM'11-217-3/230

RM'11-217-158

97 33 64 88 56 22 47

73 30 23 70 41 14 34

10 8 14 8 8 7 12

9 12 11 16 16 16 11

AF ----BW BW BW AX

RM'11-217-621b

19 19 16 16 16

RM'11-217-12 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/168

RM'11-217-3/230

113

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-626 RM'11-217-627 RM'11-217-628 RM'11-217-629a RM'11-217-629b

1 1 1 1 1

1,44 0,85 0,78 0,65 0,65

2,82 2,64 2,57 2,78 2,78

985,4 985,31 985,33 985,36 985,36

CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

214-217

RM'11-217-630a

1,21

2,83

985,32

CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-630b RM'11-217-630c RM'11-217-631a RM'11-217-631b RM'11-217-631c RM'11-217-632 RM'11-217-633 RM'11-217-634 RM'11-217-635 RM'11-217-636 RM'11-217-637 RM'11-217-638a RM'11-217-638b RM'11-217-638c RM'11-217-638d RM'11-217-639 RM'11-217-640 RM'11-217-641 RM'11-217-642 RM'11-217-643 RM'11-217-644 RM'11-217-645a RM'11-217-645b RM'11-217-646a RM'11-217-646b

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,21 1,21 1,27 1,27 1,27 1,77 0,95 0,91 1,36 0,4 1,38 1,43 1,43 1,43 1,43 1,32 1,29 1,76 1,76 1,68 1,53 1,49 1,49 1,46 1,46

2,83 2,83 2,89 2,89 2,89 3,17 2,3 2,38 2,54 2,3 2,62 2,65 2,65 2,65 2,65 2,59 2,54 2,91 2,88 2,78 2,56 2,62 2,62 2,55 2,55

985,32 985,32 985,32 985,32 985,32 985,29 985,27 985,27 985,42 985,67 985,42 985,44 985,44 985,44 985,44 985,42 985,4 985,41 985,41 985,4 985,44 985,46 985,46 985,45 985,45

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Cordo digitat i Sup. ext. engrutada Cordo digitat i Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. ungulació --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada

39 44 44

38 23 25

10 8 8

6 16 16

--BS BS

RM'11-217-158

95 38 44 34 34 65 55 33 68 82 42 50 33 26 29 49 42 40 47 81 79 47 37 40 40

54 23 33 24 23 54 40 28 52 70 32 45 19 18 21 37 26 39 35 35 36 33 20 29 26

18 12 11 9 8 8 8 7 15 8 7 7 10 7 6 12 16 16 15 10 15 16 9 10 12

11 11 16 16 16

AR AX BN BN BN ----------BR BV BV ----AW AV K K --AV AV BO -----

RM'11-217-158

14 11 16 16 16 13 16 11 11

20 11 11 16 12 16

RM'11-217-3/230

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230

RM'11-217-158 RM'11-217-3/168 RM'11-217-3/168 RM'11-217-158 RM'11-217-158 RM'11-217-3/230

114

RM'11-217-647a RM'11-217-647b RM'11-217-648 RM'11-217-649 RM'11-217-650 RM'11-217-651a RM'11-217-651b RM'11-217-652 RM'11-217-653 RM'11-217-654 RM'11-217-655 RM'11-217-656 RM'11-217-657 RM'11-217-658a RM'11-217-658b RM'11-217-659 RM'11-217-660 RM'11-217-661 RM'11-217-662 RM'11-217-663 RM'11-217-664 RM'11-217-665a RM'11-217-665b RM'11-217-666 RM'11-217-667a RM'11-217-667b

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,54 1,54 1,73 1,74 1,75 1,6 1,6 1,69 1,71 1,72 3,05 1,74 1,74 1,38 1,38 1,68 1,7 1,32 1,67 1,4 1,65 1,44 1,44 1,35 1,6 1,6

2,82 2,82 2,54 2,55 2,52 2,74 2,74 2,57 2,62 2,67 2,92 2,6 2,81 2,64 2,64 2,83 2,66 2,77 2,74 2,8 2,78 2,83 2,83 2,66 2,78 2,78

985,32 985,32 985,35 985,35 985,35 985,4 985,4 985,36 985,34 985,37 985,25 985,21 985,22 985,4 985,4 985,22 985,36 985,41 985,36 985,44 985,35 985,42 985,42 985,36 985,38 985,38

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA SEDIMENT CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Mostra de terra 2011-XV (UE. 217) Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-668 RM'11-217-669 RM'11-217-670a RM'11-217-670b RM'11-217-670c RM'11-217-671a

1 1 1 1 1 1

1,54 1,54 1,48 1,48 1,48 1,45

2,59 2,56 2,63 2,63 2,63 2,6

985,46 985,46 985,46 985,46 985,46 985,47

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de base Frag. de base

Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ----Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. incisa ----Sup. ext. raspallada amb mugró Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada ---

53 22 50 62

52 19 55 43

11 9 9 9

16 16 16 12

BT BT --AZ

33 29 44 47 89

26 15 29 23 84

9 9 11 9 16

16 16 10 12 11

BN BN AM --AT

51 37 49 43 48 55 46 31 112 34 33 51 58 40 51

30 30 44 30 36 50 36 29 62 37 33 45 47 39 32

0 12 10 9 10 10 8 10 13 13 8 8 7 10 12

16 12

12 16 12 11 11 16 16 10 13 13

----X W --BC ----AS AT BN BN AL BI BI

54 46 48 46 39 24

40 38 34 15 15 23

8 8 10 7 11 9

16 16 16 16 16 16

BV BV BN BO --BO

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-652

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-606 RM'11-217-667a RM'11-217-667a RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230

115

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-671b RM'11-217-672a RM'11-217-672b RM'11-217-673 RM'11-217-674 RM'11-217-675 RM'11-217-676a RM'11-217-676b RM'11-217-677 RM'11-217-678 RM'11-217-679 RM'11-217-680a RM'11-217-680b RM'11-217-680c RM'11-217-680d RM'11-217-681a

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,45 1,45 1,45 1,43 1,38 1,5 1,58 1,58 1,58 1,6 3,3 2,5 2,5 2,5 2,5 2,06

2,6 2,7 2,7 2,75 2,69 2,7 2,76 2,76 2,76 2,78 3,77 3,15 3,15 3,15 3,15 3

985,47 985,45 985,45 985,45 985,39 985,46 985,38 985,38 985,38 985,38 985,16 985,12 985,12 985,12 985,12 985,12

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-681b RM'11-217-682a RM'11-217-682b RM'11-217-682c RM'11-217-682d RM'11-217-682e RM'11-217-682f RM'11-217-682g RM'11-217-682h RM'11-217-682i RM'11-217-683 RM'11-217-684 RM'11-217-685 RM'11-217-686 RM'11-217-687 RM'11-217-688

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2,06 1,54 1,54 1,54 1,54 1,54 1,54 1,54 1,54 1,54 2,2 2,07 1,98 1,88 1,9 1,71

3 2,86 2,86 2,86 2,86 2,86 2,86 2,86 2,86 2,86 1,51 1,52 1,36 1,35 1,29 1,38

985,12 985,37 985,37 985,37 985,37 985,37 985,37 985,37 985,37 985,37 985,5 985,5 985,5 985,5 985,5 985,48

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base --Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de amorfa amb arrencament de nansa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa

Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ------Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ---

39 35 33 105 52 37 39 37 61

33 32 18 57 47 23 37 29 38

9 9 9 15 10 10 9 10 13

16 16 11 16 16 10 16 11

T BN BN AS --BO AM BN AT

20 69 20 68 34 37

20 26 18 37 31 40

7 9 9 10 9 6

23 9 9 9 9 23

--AF AF AF AF ---

--Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Sup. ext. ungulació -------

38 51 3517 28 33 40 34 34 20 18 46 30 29 46 25

33 40 20 20 33 25 25 22 10 16 25 20 28 43 15

10 10 9 10 11 10 14 10 10 10 15 10 10 9 6

16 16 16 16 16 11 16 16 16 19 7 13 23

--BN BN BN --BN --BN --BN ----A -----

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230

RM'11-217-3/230 RM'11-217-652 RM'11-217-3/230

RM'11-217-621b RM'11-217-621b RM'11-217-621b RM'11-217-621b

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230

RM'11-217-192

116

214-217 214-217

RM'11-217-689 RM'11-217-690

1 1

1,66 1,13

1,12 2,75

985,5 985,29

CERÀMICA CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base

RM'11-217-691 RM'11-217-692 RM'11-217-693a RM'11-217-693b RM'11-217-693c RM'11-217-694a RM'11-217-694b RM'11-217-694c RM'11-217-695 RM'11-217-696a RM'11-217-696b RM'11-217-697 RM'11-217-698 RM'11-217-699a RM'11-217-699b RM'11-217-699c RM'11-217-700a RM'11-217-700b RM'11-217-701a RM'11-217-701b RM'11-217-701c RM'11-217-701d RM'11-217-702 RM'11-217-703 RM'11-217-704 RM'11-217-705 RM'11-217-706a RM'11-217-706b RM'11-217-706c RM'11-217-707

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1,19 1,34 1,34 1,34 1,34 1,38 1,38 1,38 1,4 1,4 1,4 1,43 1,44 1,46 1,46 1,46 1,5 1,5 1,1 1,1 1,1 1,1 1,45 1,54 1,5 1,55 1,73 1,73 1,73 1,6

2,82 2,7 2,85 2,85 2,85 2,76 2,76 2,76 2,8 2,66 2,66 2,7 2,74 2,8 2,8 2,8 2,75 2,75 3 3 3 3 3,06 3,08 2,9 2,83 3,12 3,12 3,12 3,5

985,29 985,24 985,25 985,25 985,25 985,28 985,28 985,28 985,29 985,27 985,27 985,3 985,3 985,3 985,3 985,3 985,27 985,27 985,22 985,22 985,22 985,22 985,2 985,18 985,28 985,21 985,15 985,15 985,15 985,29

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de base Frag. de base Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora Frag. de vora --Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa ---

Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Cordo digitat i Sup. ext. engrutada --Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada ------Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. raspallada Sup. ext. engrutada ------------Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació ---

45 54

27 36

8 11

5 10

--AM

96 53 39 38 44 27 32 31 56 41 31 56 46 23 22 37 27 62 29 27 37 52

85 43 37 27 24 25 22 29 45 30 18 31 30 16 22 27 17 55 21 24 31 46

21 10 11 10 9 10 14 13 8 9 11 11 6 9 9 10 7 10 8 16 8 12

11 13

AR BI T T T AM BQ BQ BI T T BN --BV BV BV BV BN ------AR

75 52 40 67 37 34

42 28 31 53 25 25

12 9 13 8 9 9

11 5 10 16 12

10 16 16 13

16 16 16 16 16 16 13 23 13 11

RM'11-217-652 RM'11-217-158 RM'11-217-667a

RM'11-217-652

RM'11-217-667a

RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-3/230 RM'11-217-667a RM'11-217-667a RM'11-217-158

AT ------AZ ---

117

214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217 214-217

RM'11-217-708 RM'11-217-709a RM'11-217-709b RM'11-217-710a RM'11-217-710b RM'11-217-711 RM'11-217-712 RM'11-217-713 RM'11-217-714

1 1 1 1 1 1 1 1 1

2,3 1,9 1,9 0,45 0,45 1,1 1,03 1,66 1,4

2,81 2,92 2,92 2,25 2,25 3,25 2,2 3,11 3,59

985,12 985,12 985,12 985,2 985,2 985,14 985,12 985,1 985,16

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA LÍTIC CERÀMICA

Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de base Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de ceràm. amorfa Frag. de vora --Frag. de ceràm. amorfa

--Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. engrutada Sup. ext. ungulació Dec. digitada sobre la vora --Sup. ext. engrutada

51 47 29 42 78 36 57

34 30 19 42 62 27 44

9 9 12 10 10 9 14

12 16 10 12 12 8 20

AY BN AM BD BD AE ---

---

RM'11-217-3c/107 RM'11-217-3/230 RM'11-217-652

RM'11-217-712

118

I MEMÒRIA DE L’EXCAVACIÓ DE L’MBIT 7 DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA I MEMÒRIA

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 1

9.4 Làmines del material arqueològic

120

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 2

121

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 3

122

Campanya: 2011 Autor: Pablo MartínezLÀMINA 1

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 4

123

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 5

124

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 6

125

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 7

126

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 8

127

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 9

128

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 10

129

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 11

130

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 12

131

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 13

132

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 14

133

Autor: Pablo Martínez

Campanya: 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

LÀMINA 15

9.5 Inventari d’unitats estratigràfiques UE UE-217

Autor

Àmbit

Gerard Remolins

Descripció Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011

134

9.6 Fitxes d’unitats estratigràfiques

ROUREDA DE LA MARGINEDA

UE-217

Descripció

Jaciment: Roureda de la Margineda Campanya: Estiu 2011 Zona / Sector: 1 Conjunt / Àmbit: 7 Fiabilitat estratigràfica: Bona Regular Roïna Situació:

Dates: 11-22/07/11 Autor: Gerard Remolins Definició: Estrat Tall / UE: UE-217 Potencia màxima (cm.): 50 cm. 2 2 Superfície (m ): 11,6 m 3 3 Volum (cm ): 5,8 m Cotes (m.): Inicial Basal Superior 985,90 985,10 Inferior 985,50 985,0 Fotografia abans i després de la intervenció

Sediment Descripció: Estrat de terra i roca molt homogeni de color marró fosc per l’elevada presència de petits fragments de carbó. Matriu caracteritzada per llims i sorres lutiticosorrenques. Destaca com a component principal els blocs i graves angulosos i subarrodonits de granodiorites. Composició: Homogènia / Heterogènia Component principal: Blocs granodiorites Component secundaria: Grava (sauló) Orientació dels components: Indeterminada Morfologia de les roques:

Color: Marró Textura: Argilosa Fotografia de detall:

Consistència: Plàstica Matriu: Llims argilosos

Índex granulomètric Partícula Argiles Llims Sorres Graves Còdols Blocs

Mida < 0,002 mm 0,002 – 0,063 mm 0,063 – 2 mm 2 – 32 mm 32mm – 25 cm >25 cm

Relacions estratigràfiques Cobreix a:

08, 232

Cobert per:

Talla a:

Tallat per:

Reomple a:

Reomplert per:

S’adossa a:

Se li adossa:

Equival a:

Igual a:

24, 22

214

Esquema:

214

217

232

135

Anàlisis realitzats Mostres de sediment: Si / No Tipus d’anàlisis: Flotació

Estat: Pendent d’estudi Llavors

Pol·len

Carbons

Microsediments

Cendra

Informes:

Morter

Interpretació Sediment garbellat: Si / No Cronologia: Bronze inicial Criteri de datació: Analogia tipològica Posició dels materials: horitzontals Fases sedimentaries: polifase indiferenciable Materials arqueològics recuperats: Ceràmica Carbons Fauna

Llavors

Vidre

Restes antropològiques

Metall

Malacofauna

Lítica

Altres

Interpretació: Ocupació Enderroc

Geològic (substrat basal) Rebliment

Abandó

Paleosòl

Al·luvió Altres Explicació: L’anàlisi geoestadístic de distribució de les evidències prehistòriques exhumades en base a la variable Z o de profunditat ha revelat que el dipòsit sedimentari està format per dos subconjunts molt pròxims entre ells (985,59 i 985,55) i a la mitjana (985,56), sent una polifase indiferenciable geològicament.

Documentació Esquema

A’

Seccions

Coordenats

Fotografies

1a 1b 2 2a 2b ... 714

RM-7 (1) RM-7 (2) RM-7 (3) ... RM-7 (214)

B’

136

A’

Explicació Seguint la numeració i assignació establerta per l’empresa ESTRATS S.L. durant les seves campanyes d’actuació al jaciment de la Roureda de la Margineda, l’estrat 217 designa una capa de llims de color marró fosc caracteritzats per blocs i graves angulosos i subarrodonits de granodiorites i cornianes amb matriu lutiticosorrenca. L’estrat s’identifica a la base de UE-24 principalment en la zona centre i sud del àmbit 7, concretament entre dos grans blocs granodioritics. Ocupa la pràctica totalitat de l’extensió d’aquets espai, adaptant-se en quan a morfologia a l’aflorament dels grans blocs que han anat sorgint conforme s’ha rebaixat el sediment. És en aquest nivell sedimentari que el juliol del 2009 van aparèixer més de 400 fragments ceràmics a mà. En aquella intervenció no es va esgotar l’estratigrafia fet que va impulsar la realizacio d’una nova excavació l’any 2011. La distinció d’aquest estrat respecte a UE-22 no ha estat complicada donada la major coloració de UE-217 presumiblement derivada de l’elevada densitat de carbons en alguns sectors. Aquest fet ha comportat que, allà on UE-217 no ha estat individualitzat (per no manifestar-se aquesta presència diferencial de carbons de forma tant marcada), l’exhumació del nivell s’ha estimat per la presència de ceràmica a mà i el nivell basal en contacte amb el substrat geològic. La matriu de UE-217 està formada per llims lutiticosorrencs derivats de la degradació dels clastes granodioritics. Tot i que inicialment es va arribar a pensar el contrari, els còdols i els blocs no conformen cap estructura intencional i la seva presència deriva de la pròpia formació geològica del subsòl. El tret distintiu de l’estrat respecte a l’anterior UE-23 i UE-22 és l’increment de la presència de carbons, encara que aquests no apareixen dispersos de forma homogènia en l’espai. Es troben majors densitats en la franja sud-est concretament a peu del mur MR-11 i del gran bloc de granit. La consistència, textura i composició de l’estrat 217 indiquen l’existència, en aquell indret, d’unes mateixes condicions de circulació hídrica i de sedimentació. Tanmateix, els diferents nivells de deposició de les restes arqueològiques dins l’estrat evidencien la presència de polifases d’ocupació i abandó, malauradament impossibles de diferenciar degut a la homogeneïtat del substrat. La presència de carbons i fragments ceràmics defineixen els successius nivells de freqüentació. No obstant, ni en aquesta capa ni en la base de UE-24 s’han pogut apreciar elements que delimitessin l’espai de forma intencional o àrees d’activitats estructurades. La cronologia de UE-217 s’ha pogut establir a partir d’analogia tipològica de les restes ceràmiques, situant el nivell en un horitzó del Bronze inicial. L’exhumació de UE-217 deixa al descobert el dipòsit de graves (sauló) i roques granodioritiques que conformen el substrat geològic UE-232 en el que recolza part de la formació de la tartera, raó per a la qual s’ha aturat la intervenció en aquest nivell.

137

9.7 Inventari fotogràfic Fotografia

Data

Autor

Camara

RM-7 (1).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (2).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (3).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (4).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (5).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (6).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (7).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (8).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (9).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (10).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (11).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (12).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (13).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (14).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (15).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (16).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (17).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (18).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (19).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (20).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (21).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (22).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (23).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (24).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Descripció Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any

138

2011 RM-7 (25).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (26).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (27).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (28).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (29).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (30).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (31).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (32).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (33).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (34).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (35).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (36).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (37).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (38).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (39).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (40).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (41).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (42).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (43).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (44).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (45).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (46).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (47).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (48).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011

139

RM-7 (49).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (50).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (51).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (52).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (53).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (54).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (55).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (56).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (57).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (58).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (59).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (60).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (61).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (62).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (63).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (64).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (65).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (66).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (67).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (68).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (69).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (70).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (71).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (72).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (73).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

140

2011 RM-7 (74).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (75).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (76).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (77).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (78).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (79).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (80).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (81).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (82).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (83).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (84).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (85).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (86).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (87).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (88).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (89).tif

12/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (90).tif

13/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (91).tif

13/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (92).tif

13/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (93).tif

13/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (94).tif

13/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (95).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (96).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (97).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (98).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de l'àmbit 7 abans de la intervenció l'any 2011 Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de

141

l'àmbit 7 abans de la seva excavació RM-7 (99).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (100).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (101).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (102).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (103).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (104).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (105).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (106).tif

18/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (107).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de detall de la UE 217 en l'extrem sud de l'àmbit 7 abans de la seva excavació Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (108).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (109).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (110).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (111).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (112).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (113).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (114).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (115).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (116).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (117).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (118).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (119).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (120).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (121).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (122).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (123).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (124).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (125).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (126).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (127).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (128).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (129).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (130).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (131).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (132).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (133).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (134).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (135).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (136).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (137).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (138).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

142

RM-7 (139).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (140).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (141).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (142).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (143).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (144).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (145).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (146).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (147).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (148).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (149).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (150).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (151).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (152).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (153).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (154).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (155).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (156).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (157).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (158).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (159).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (160).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (161).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (162).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (163).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (164).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (165).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (166).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (167).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (168).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (169).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (170).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (171).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (172).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (173).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (174).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (175).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (176).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (177).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (178).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (179).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (180).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (181).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (182).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (183).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (184).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

143

RM-7 (185).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (186).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (187).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (188).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (189).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (190).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (191).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (192).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (193).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (194).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (195).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (196).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (197).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (198).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (199).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (200).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (201).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació

RM-7 (202).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (203).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (204).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (205).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (206).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (207).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (208).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (209).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (210).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (211).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (212).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (213).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7 (214).tif

21/07/2011 Gerard Remolins Cànon EOS 350D

RM-7-LAB (1).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Vista de l'àmbit 7 un cop finalitzada l'excavació Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Roca amb possibles gravats recuperada de dins la UE 217 Detall del recipient restituït RM'11-217-40

RM-7-LAB (2).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-40

RM-7-LAB (3).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-40

RM-7-LAB (4).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-652

RM-7-LAB (5).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-652

RM-7-LAB (6).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (7).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (8).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-652 Detall dels fragments de ceràmica assignats als vas RM’11-217-128 Detall dels fragments de ceràmica assignats als

144

vas RM’11-217-128 RM-7-LAB (9).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (10).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (11).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (12).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (13).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (14).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (15).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (16).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (17).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (18).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (19).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (20).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/168 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/168 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/168 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/168 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/168 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/168 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/168 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/168 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/168 Detall d'un dels fragments de ceràmica assignats al vas RM'11-217-3/168 Detall d'un conjunt fragments de ceràmica restituïts assignats al vas RM'11-217-3/168 Detall de la base restituïda RM’11-217-652

RM-7-LAB (21).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM'11-217-234

RM-7-LAB (22).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-606

RM-7-LAB (23).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-606

RM-7-LAB (24).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-606

RM-7-LAB (25).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-606

RM-7-LAB (26).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-606

RM-7-LAB (27).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-606

RM-7-LAB (28).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa restituïda RM’11-217-346

RM-7-LAB (29).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa restituïda RM’11-217-346

RM-7-LAB (30).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa restituïda RM’11-217-346

RM-7-LAB (31).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa restituïda RM’11-217-346

RM-7-LAB (32).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa restituïda RM’11-217-346

RM-7-LAB (33).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa restituïda RM’11-217-346

RM-7-LAB (34).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa restituïda RM’11-217-346

RM-7-LAB (35).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa restituïda RM’11-217-346

RM-7-LAB (36).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM’11-217-297

RM-7-LAB (37).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa RM’11-217-92

RM-7-LAB (38).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (39).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (40).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (41).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (42).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (43).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la nansa RM’11-217-92 Detall de la base restituïda del recipient ceràmic RM'11-217-455 Detall de la base restituïda del recipient ceràmic RM'11-217-455 Detall de la base restituïda del recipient ceràmic RM'11-217-455 Detall de la base restituïda del recipient ceràmic RM'11-217-455 Detall de la base restituïda del recipient ceràmic RM'11-217-455

145

RM-7-LAB (44).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (45).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (46).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (47).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (48).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (49).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda del recipient ceràmic RM'11-217-455 Detall de la base restituïda del recipient ceràmic RM'11-217-455 Detall del fragment RM'11-217-251 amb decoració de cordo digitat Detall del fragment RM'11-217-251 amb decoració de cordo digitat Detall del fragment RM'11-217-251 amb decoració de cordo digitat Detall de la base RM'11-217-476

RM-7-LAB (50).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base RM'11-217-476

RM-7-LAB (51).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base RM'11-217-476

RM-7-LAB (52).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base RM'11-217-476

RM-7-LAB (53).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del fragment de vora RM’11-217-329

RM-7-LAB (54).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del fragment de vora RM’11-217-329

RM-7-LAB (55).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (56).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (57).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (58).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (59).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del fragment de vora RM’11-217-329 Detall de tres fragments restituïts amb ungulacions Detall de tres fragments restituïts amb ungulacions Detall de tres fragments restituïts amb ungulacions Cara interna de la vora RM’11-217-77

RM-7-LAB (60).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (61).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (62).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (63).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (64).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (65).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (66).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (67).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (68).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (69).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152

RM-7-LAB (70).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (71).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (72).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (73).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (74).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-152 Detall des dos fragments sense forma amb decoració puntillada Detall des dos fragments sense forma amb decoració puntillada Detall des dos fragments sense forma amb decoració puntillada Detall de la base restituïda RM’11-217-309

RM-7-LAB (75).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM’11-217-309

RM-7-LAB (76).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base RM'11-217-363

RM-7-LAB (77).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base RM'11-217-363

RM-7-LAB (78).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM'11-217-712

RM-7-LAB (79).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM'11-217-712

RM-7-LAB (80).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (81).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (82).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

146

RM-7-LAB (83).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (84).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (85).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (86).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (87).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (88).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (89).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (90).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-667a

RM-7-LAB (91).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-667a

RM-7-LAB (92).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-667a

RM-7-LAB (93).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (94).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (95).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (96).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-667a Detall de la vora i la carena del recipient RM’11217-141 Detall de la vora i la carena del recipient RM’11217-141 Detall de la base RM'11-217-96

RM-7-LAB (97).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (98).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (99).tif

01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (100).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (101).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (102).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (103).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (104).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (105).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (106).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Recipient restituït RM'11-217-12

RM-7-LAB (107).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM’11-217--234b

RM-7-LAB (108).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del fragment RM'11-217-571b

RM-7-LAB (109).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (112).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del fragment RM'11-217-221 Detall d'un dels fragments assignats al recipient RM'11-217-128 Detall d'un dels fragments assignats al recipient RM'11-217-128 Detall del fragment RM’11-217-103

RM-7-LAB (113).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (114).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-172

RM-7-LAB (115).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM’11-217-297

RM-7-LAB (116).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM’11-217-329

RM-7-LAB (117).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del conjunt RM’11-217-192

RM-7-LAB (118).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del conjunt RM’217-192

RM-7-LAB (119).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la base restituïda RM'11-217-606

RM-7-LAB (120).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM’11-217-77 Detall del fragment RM'11-217-251 amb decoració de cordo digitat Detall del fragment RM'11-217-251 amb decoració de cordo digitat Detall del fragment RM'11-217-251 amb decoració de cordo digitat Detall dels estigmes impresos a la base del

RM-7-LAB (110).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (111).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (121).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (122).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (123).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (124).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

147

recipient RM'11-217-152

RM-7-LAB (149).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall dels estigmes impresos a la base del recipient RM'11-217-152 Detall del engrutat del recipient RM'11-217-152 Detall dels estigmes impresos a la base del recipient RM'11-217-152 Detall dels estigmes impresos a la base del recipient RM'11-217-152 Detall d'un conjunt fragments de ceràmica restituïts assignats al vas RM'11-217-3/168 Detall d'un dels fragments de ceràmica assignats al vas RM'11-217-3/168 Detall d'un dels fragments de ceràmica assignats al vas RM'11-217-3/168 Detall de la base restituïda i assignada al vas RM'11-217-3/168 Detall de la base restituïda i assignada al vas RM'11-217-3/168 Detall de la base restituïda i assignada al vas RM'11-217-3/168 Detall de la vora amb digitacions RM'11-217-712 Detall de la decoració de la vora assignada al recipient RM'11-217-3/230 Detall de la decoració de la vora assignada al recipient RM'11-217-3/230 Detall de la decoració de la vora assignada al recipient RM'11-217-3/230 Detall de la decoració de la vora assignada al recipient RM'11-217-3/230 Detall de la vora assignada al recipient RM'11217-3/230 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/230 Detall de la base assignada al vas RM'11-2173/230 Detall d'un conjunt de fragments restituïts amb decoració de mugró assignats al vas RM'11-2173/230 Detall d'un conjunt de fragments restituïts amb decoració de mugró assignats al vas RM'11-2173/230 Detall d'un conjunt de fragments restituïts amb decoració de mugró assignats al vas RM'11-2173/230 Detall de la llengüeta assignada al vas RM'11217-3/230 Detall de la llengüeta assignada al vas RM'11217-3/230 Detall de la llengüeta assignada al vas RM'11217-3/230 Detall de la vora RM’11-217-405

RM-7-LAB (150).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM’11-217-405

RM-7-LAB (151).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall de la vora RM’11-217-333 amb cordo llis Conjunt de fragments restituïts del recipient RM'11-217-3c/107 amb mugró i carena

RM-7-LAB (125).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (126).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (127).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (128).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (129).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (130).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (131).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (132).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (133).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (134).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (135).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (136).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (137).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (138).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (139).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (140).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (141).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (142).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (143).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (144).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (145).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (146).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (147).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (148).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

RM-7-LAB (152).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

148

RM-7-LAB (163).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Conjunt de fragments restituïts del recipient RM'11-217-3c/107 amb mugró i carena Conjunt de fragments restituïts del recipient RM'11-217-3c/107 amb mugró i carena Conjunt de fragments restituïts del recipient RM'11-217-3c/107 amb mugró i carena Detall del mugró bífid assignat al vas RM'11-2173c/107 Detall del mugró bífid assignat al vas RM'11-2173c/107 Detall del mugró bífid assignat al vas RM'11-2173c/107 Conjunt de fragments restituïts del recipient RM'11-217-158 amb cordo i digitacions Conjunt de fragments restituïts del recipient RM'11-217-158 amb cordo i digitacions Conjunt de fragments restituïts del recipient RM'11-217-158 amb cordo i digitacions Conjunt de fragments restituïts del recipient RM'11-217-158 amb cordo i digitacions Detall del recipient restituït RM'11-217-40

RM-7-LAB (164).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-40

RM-7-LAB (165).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-40

RM-7-LAB (166).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-40

RM-7-LAB (167).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

Detall del recipient restituït RM'11-217-40

RM-7-LAB (153).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (154).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (155).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (156).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (157).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (158).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (159).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (160).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (161).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230 RM-7-LAB (162).tif 01/02/2012 Gerard Remolins Sony α 230

149

9.8 Documentació fotogràfica

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

9.9 Inventari de planimetries Planimetria

Autor

Àmbit

Gerard Remolins

Descripció Mapa topogràfic (isolínies 1 cm) del àmbit d’actuació realitzat una cop finalitzada la intervenció amb la localització de totes les restes Ortofotografia de l’àmbit 7 abans d’iniciar la intervenció l’any 2011 Ortofotografia de l’àmbit 7 després de la intervenció l’any 2011 Secció A-A’

Gerard Remolins

Secció B-B’

9.10

Planimetries

170

171

Data: Maig 2012

Autor: Gerard Remolins Zamora (REGIRAROCS, SL)

Titol planol: Mapa topografic (isolines 1 cm.) de l’àmbit d’actuació realitzat un cop finalitzada l’intervenció amb la localització de totes les restes exhumades

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

172

Data: Juliol 2011

Autor: Gerard Remolins Zamora (REGIRAROCS, SL)

Titol planol: Ortofotografia amb cotes de l’àmbit 7 abans d’iniciar la intervenció l’any 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

173

Data: Octubre 2011

Autor: Gerard Remolins Zamora (REGIRAROCS, SL)

Titol planol: Ortofotografia amb cotes de l’àmbit 7 després de la intervenció l’any 2011

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

174

Data: Octubre 2011

Autor: Gerard Remolins Zamora (REGIRAROCS, SL)

Titol planol: Secció A-A’

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda

175

Data: Octubre 2011

Autor: Gerard Remolins Zamora (REGIRAROCS, SL)

Titol planol: Secció B-B’

Intervenció: Excavació de l’àmbit 7 de la zona arqueológica de la Roureda de la Margineda