Memòria d'intervenció arqueològica al paratge de la Roca del Corb (Peramola, Alt Urgell) by ReGiraRocs

I INFORME – MEMÒRA FINAL DE LES PROSPECCIONS ARQUEOLOGIQUES REALITZADES EN L’ENTORN DE LA ROCA DEL CORB (PERAMOLA, ALT URGELL) I CAMPANYA 2012

Peramola, Abril de 2013 Director científic de la intervenció arqueològica

Gerard Remolins Zamora

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

Fitxa tècnica ............................................................................................................................................. 5

Objectius i motius de la intervenció ........................................................................................................ 7 2.1 Motius de la intervenció........................................................................................................................ 7 2.2 Objectius................................................................................................................................................ 7

Localització .............................................................................................................................................. 9

Marc geogràfic i geològic de l’àrea de recerca ...................................................................................... 11 4.1 Marc geogràfic..................................................................................................................................... 11 4.2 Marc geològic ...................................................................................................................................... 11

Síntesi històrica i precedents arqueològics ........................................................................................... 15 5.1 Precedents arqueològics ..................................................................................................................... 15

Metodologia i equip de treball .............................................................................................................. 18 6.1 Buidatge documental i fonts orals ...................................................................................................... 18 6.2 Fotointerpretació ................................................................................................................................ 19 6.3 Prospecció ........................................................................................................................................... 22 a.

Documentació de l’evidència material .......................................................................................... 26

Planimetries................................................................................................................................... 28

6.4 Registre documental .......................................................................................................................... 29 a.

Fitxa de jaciment ........................................................................................................................... 29

Inventari d’evidències arqueològiques mobles i immobles .......................................................... 29

Registre de fotografies .................................................................................................................. 29

Registre de punts GPS ................................................................................................................... 30

Registre d’analítiques .................................................................................................................... 30

Cartografia ..................................................................................................................................... 30

Registre de plànols ........................................................................................................................ 30

Fitxa de prospecció........................................................................................................................ 31

6.5 Implementació d’una geodatabase .................................................................................................... 31 6.6 Especificacions de l’equip científic i de la infraestructura disponible................................................. 32 6.7

Estudi i analítiques ........................................................................................................................ 32

Anàlisi del material ceràmic. ......................................................................................................... 32

Anàlisi del material lític. ................................................................................................................ 33

Anàlisi del material ossi i la malacofauna...................................................................................... 33

Anàlisi del material metàl·lic. ........................................................................................................ 33

Anàlisi del material vítric ............................................................................................................... 33

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

Índex

Representació gràfica .................................................................................................................... 33

6.8 Inventari de les restes arqueològiques mobles................................................................................... 33 a.

El siglat........................................................................................................................................... 33

Taula d’abreviatures del camp tipologia per a l’ inventari de materials arqueològics ................. 34

6.9 Conservació i emmagatzematge de les restes arqueològiques mobles.............................................. 38

Neteja ............................................................................................................................................ 38

Consolidació .................................................................................................................................. 39

Emmagatzematge .......................................................................................................................... 39

Resultats ................................................................................................................................................ 40 7.1 Zona prospectada ................................................................................................................................ 40 7.2 Jaciments arqueològics revistats ......................................................................................................... 42 a.

Cementiri dels Moros de Coll de Mu ............................................................................................. 42

Sitges de la Balma Ensorrada ........................................................................................................ 43

Cova de la Catedral........................................................................................................................ 44

7.3 Jaciments arqueològics inèdits............................................................................................................ 45 a.

Túmul de la Roca del Corb ............................................................................................................. 46

Estructura del Torrent de Santa Eugènia ...................................................................................... 47

Era de la Casa del Corb .................................................................................................................. 48

Abric del Barranc de Rombau ........................................................................................................ 48

Roca del Corb................................................................................................................................. 49

Necròpolis del Coll de Mu ............................................................................................................. 58

Bibliografia ............................................................................................................................................. 60

Annex ..................................................................................................................................................... 63 9.1 Fitxes dels jaciments revisats .............................................................................................................. 63 9.2 Fitxes de jaciments arqueològics inèdits ............................................................................................. 69 9.3

Inventari d’evidències arqueològiques mobles recuperades........................................................ 81

9.4

Lamines del material arqueòlogic ................................................................................................. 84

9.5

Registre fotogràfic ......................................................................................................................... 92

9.6

Inventari fotogràfic ........................................................................................................................ 93

9.7

Documentació fotogràfica ........................................................................................................... 102

9.8

Planimetries................................................................................................................................. 118

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

Nom de la intervenció

L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb

Zona

Roca del Corb i Sant Honorat

Municipi

Peramola

Comarca

Alt Urgell

Província

Lleida

Superfície de la zona

2340533 m

Coordenades UTM (ED 50 i ETRS 89) de la zona (centroide)

X:356427.7 / Y:4660321.4 X: 356334.064 / Y:4660117.736 ED 50

Coordenades UTM generals delimitació zona

Alçada

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

1. Fitxa tècnica

ETRS 89

354675,1

4660620,2

354581.464

4660416.550

355216,0

4660954,3

355122.367

4660750.646

355849,3

4660480,1

355755.664

4660276.440

356202,5

4660477,0

356108.865

4660273.338

356711,6

4661081,5

356617.970

4660877.835

357917,5

4661033,8

357823.872

4660830.126

358025,7

4660416,5

357932.067

4660212.824

357367,1

4659939,2

357273.463

4659735.528

357115,7

4659920,1

357022.062

4659716.430

356504,7

4660216,0

356411.063

4660012.335

356857,9

4659471,5

356764.258

4659267.831

356539,7

4659306,0

356446.056

4659102.333

356266,1

4659433,3

356172.457

4659229.636

356059,3

4659776,9

355965.659

4659573.238

355527,9

4659656,0

355434.258

4659452.342

16 355257,4 4659815,1 Entre els 825 i 1100 metres s.n.m

355163.758

4659611.444

Assentaments del neolític, assentament del bronze, assentament Tipus de jaciments

tardoantic, assentament medieval, habitat rural modern, zona de producció metal·lúrgica

Tipus d’intervenció Tipus d’activitat

Preventiva Prospecció arqueològica, documentació gràfica i documentació de col·leccions privades Registre de jaciments arqueològics inèdits, revisió del estat i

Resultats de la intervenció

localització dels jaciments arqueològics presents en la carta arqueològica i documentació de materials arqueològics en col·leccions privades.

Cronologia

Des del neolític final fins a època moderna

Dates de la intervenció

Del 15 de juliol al 5 d’agost del 2012

Gerard Remolins Zamora

Arqueòleg director

Gerard Remolins Zamora

Oficials d’arqueologia

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

Direcció del projecte

Anna Bonet Pelaez, Josep Maria Viladrich Jounou, Raquel Codina Miquela, Marta Valverde Carbó, Carles Gascón Chopo, Laia Creus Ricard Codina Miquela, Emina Topalovich, Ineta Grelevska, Jana Rackova, Carla Gavaldà, Ozan Pehlivan, Mina Park, Morgane Glikson,

Voluntaris

Kersti Úts, Athanasios Lykos, Laia Cos Martinez, Iva Kubátová, Marine Debu, Pavlina Cuberková, Anton Kyryliuk, Marc Millan, Maria Jover Martin.

Direcció treballs de prospecció

Josep Maria Viladrich Jounou

Direcció treballs de laboratori

Marta Valverde Carbó, Anna Bonet Pelaez, Raquel Codina Miquela

Inventari materials arqueològics

Josep Maria Viladrich Jounou

Topografia i SIG

Gerard Remolins Zamora

Dibuix arqueòlogic

Marta Valverde Carbó

Infografia

Gerard Remolins Zamora Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Ajuntament de Peramola,

Suport institucional

Universitat Autònoma de Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, Coordinació Rural de Catalunya Remigio Vila Tugues, Àngela Vilaró Clotet, Josep Baró Porres, Josep

Propietaris de les finques afectades

Boix Oste, Joan Basté Pelayo, Joan Vidal Solà, Rosalia Solé Llagunes, Joan Pallarés Oliva, Eusebi Riart Soler, Josep Roca Sala

Règim jurídic de les finques afectades

Privat

Promoció i finançament

Ajuntament de Peramola, Generalitat de Catalunya

2.1 Motius de la intervenció La principal finalitat de la campanya de prospecció, cartografia arqueològica i documentació de les col·lecciones privades, ha estat obtenir un coneixement substantiu sobre l’ocupació prehistòrica al prepirineu, i concretament a l’extrem meridional de la comarca de l’Alt Urgell. L’activitat per la que és va sol·licitar l’autorització ha estat promoguda per l’Ajuntament de Peramola, i compta amb la col·laboració per a la seva execució del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i de l’entitat Coordinació Rural de Catalunya. Els motius pels quals s’ha sol·licitat aquesta intervenció són els següents: 1. Dins l’àrea delimitada de treball existeixen diversos elements arqueològics i arquitectònics que han estat revisats i avaluats per tal d’actualitzar-ne la informació en la base de dades corresponent. 2. Les característiques del terreny presenten un elevat potencial en quant a l’existència de nous jaciments i evidències arqueològiques inèdites. 3. La inexorable erosió natural i les agressions humanes estan malmeten i condemnant a l’oblit el patrimoni cultural. Les noves tecnologies encara no permeten evitar aquestes accions nocives però si preservar digitalment i documentar amb gran fidelitat l’estat de dites restes per a les futures generacions. Aquesta intervenció arqueològica ha estat de caràcter preventiu, d’acord amb el què dictamina el Decret 78/2002, de 5 de març, del reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya (DOGC 3594, d 13-05-2002).

2.2 Objectius Per les seves característiques, el projecte ha implicat una continuació en el temps de diverses accions enfocades en un àmbit geogràfic molt concret que presenta un potencial específic per la presència de restes arqueològiques d’època prehistòrica. Els objectius específics d’aquesta campanya han estat els següents: 1.

Localitzar cartogràficament jaciments inèdits i altres estructures arqueològiques aïllades, ubicades dins de l’àrea d’estudi a través de la metodologia descrita en els apartats següents. La catalogació subsegüent ha permès l’obtenció d’una base representativa a l’hora de poder establir certs patrons de dispersió geogràfica d’aquest tipus de jaciments arqueològics, així

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

2. Objectius i motius de la intervenció

històriques. 2.

Obtenir un coneixement substantiu sobre les troballes mitjançant l’aplicació d’analítiques morfològiques i físiques per determinar paral·lels, possibles procedències i composició de les diverses evidències recollides en els treballs de prospecció, prestant una particular atenció a les evidències ceràmiques, metàl·liques i d’indústria lítica.

Organitzar sistemàticament des d’un punt de vista arqueològic tota la informació dispersa i troballes puntuals de materials i elements arqueològics realitzades en els darrers anys per agents diversos.

Preservar digitalment totes les restes arquitectòniques i arqueològiques mitjançant l’ús i les capacitats que ofereixen les noves tecnologies.

Topografiar estructures, coves i emplaçaments a l’aire lliure que continguin evidències materials.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

com la seva cronologia, i establir una vinculació amb altres dades botàniques, geològiques i

El present projecte de recerca ha focalitzat la seva activitat dins el municipi de Peramola en la comarca de l’Alt Urgell. El sector intervingut durant la primera campanya està ubicat en l’entorn de la Roca del Corb i el massís de Sant Honorat. Donada l’extensió d’aquesta zona i la dificultat per cobrir-la tota mitjançant la metodologia de transectes, s’ha prioritzat l’espai per damunt dels 825 metres sobre el nivell del mar. La zona resultant, amb tot i ser un entorn ben delimitat, encara presenta una gran

Figura 1 Mapa de l’àrea de prospecció en relació al municipi de Peramola

Font: Remolins, G.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

3. Localització

L’extensió de la zona d’actuació ha implicat avisar a nombrosos propietaris, ja que s’ha actuat dins 83 parcel·les de terreny rústic. L’entorn presenta una vegetació d’arbrat dens format per pins, roures i alzineres i en menor presència, però també destacable, el boix grèvol. Pel que fa al substrat arbustiu s’ha de destacar la sabina, el ginebró, la freixera i el boix. Tot plegat ha dificultat molt els desplaçaments i la localització d’evidències arqueològiques. Sols algunes clarianes estaven exemptes de vegetació, indrets en els que s’apreciava perfectament la litologia de la zona, el conglomerat. Aquesta està formada per una matriu arenosa de gres o margues que cohesiona nombrosos còdols de riu de mida mitjana (50 cm).

. Figura 2 Mapa topogràfic i reconstrucció tridimensional de la Roca del Corb i el massís de Sant Honorat

Font: Remolins, G

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

superfície, superior a les 200 hectàrees.

4.1 Marc geogràfic La zona del Corb i de Sant Honorat es troben al sud de la comarca de l’Alt Urgell, a escassos quilòmetres al nord del nucli de Peramola i a l’oest d’Oliana. Aquest és un entorn orogràficament abrupte situat a la riba dreta del riu Segre.

Figura 3: Ortofotografia de la zona de prospecció amb els principals topònims

Font: Remolins, G

4.2 Marc geològic Els Pirineus, com a sistema orogràfic, s’estenen sense interrupció d’est a oest, des de la costa mediterrània fins a la cantàbrica descrivint una llargada d’uns 425 km i unint la Península Ibèrica al continent europeu. Ampla, d’uns 150 km, aquesta serralada resta enquadrada per la depressió de l’Ebre al sud i la d’Aquitània al nord. Sigui com sigui, aquesta es va formar entre finals de l’era Secundària (fa 85 milions d’anys) i de la Terciària (fa 16 milions d’anys). Per tant, els Pirineus són una serralada relativament jove. Tot i així la seva historia estén les arrels lluny en el passat, on les vicissituds expliquen clarament la configuració que avui adopta (RICO, 1997 : 35). De fet, la cadena pirinenca no té una unitat tectònica profunda, l’aixecament principal de la zona central, allà on les altituds són més elevades, representa la

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

4. Marc geogràfic i geològic de l’àrea de recerca

Ibèrica i la placa Europea, en la que la primera es va subduir parcialment sota la segona. La diversitat de terrenys, formats en períodes geològics diferents, ha permès als geòlegs agruparlos en tres zones ben diferenciades, i al mateix temps subdividir-les. Peramola esta situada en la zona sud pirinenca. Aquesta és caracteriza per ser molt més ampla al centre i a l’oest, i inexistent a l’est on deixa lloc directament als massissos externs poc elevats de la zona meridional, entre el Canigó i la serralada litoral catalana. De fet, els massissos primaris de la zona axial i els massissos mesozoics fortament plegats de la coberta secundària, lluny de succeir-se frontalment com en el vessant nord, s’encavallen alternada i gradualment a la vessant sud. En aquesta disposició es distingeixen dos alineaments que embolcallen gran part de la zona axial. D’una banda, les serres interiors que configuren, des del límit oest de la zona axial fins a la vall del Segre, veritables muralles calcàries que sobrepassen els 3000 m. d’alçada a l’alt Aragó occidental (Peña Collarada, Mont Perdut, Gavarnie...) i s’abaixen ràpidament cap a l’est. Per l’altra, dominant la depressió ibèrica, les serres exteriors amb Leyre, Guara i Montsec, menys altes i més compartimentades, establint el límit meridional del sistema pirinenc. Tot i així, ambdós alineaments es retroben al Cadi, com un mur natural projectant les seves crestes a més de 2600 m. d’altitud. L’episodi final de la formació del sistema pirenaic amb la surrecció de la zona axial, dins la primera meitat de l’era Terciària, és vist, encara avui en dia, com una línia gruixuda i contínua de muntanyes entre la Península Ibèrica i el continent europeu, una frontera natural incontestable entre les planes de la depressió de l’Ebre, de les seves veïnes septentrionals. Encaixonament, compartimentatge, i aïllament són termes que caracteritzen bé la naturalesa dels Pirineus. Tot i així, no es pot obviar, que l’originalitat d’aquesta serralada no depèn únicament de la seva posició geogràfica, sinó també i sobretot, a la diversitat de medis que la composen d’una punta a l’altra. De fet, trobar-se a l’est, al centre o a l’oest, així com al nord o al sud de la serralada, ofereix visions diferents del entorn, dels paisatges i dels elements orogràfics. La gran varietat de cares que presenten els Pirineus són clarament diferenciables i individualitzables els uns dels altres, deguent-se en part, als fenòmens geològics anteriorment esmentats i a l’erosió succeïda durant el quaternari. De fet, i de manera general, es considera que la glaciació va ser poc activa en els Pirineus, recloent les escasses i petites glaceres a les zones d’alçada on van conformar els actuals circs glacials. Tot i així, la vessant nord dels Pirineus va concentrar part d’aquest procés creant valls en “U” (Aspe, Ossau, Aure, Arieja..) i obrint entre elles nombrosos colls que facilitaven la comunicació tot i l’altitud a la qual es troben (UTRILLA, MAZO, 1996 : 250). Al sud, en canvi, les glaceres van durar menys i van ser menys actives, esculpint només les valls altes i algunes serres interiors deixant els accessos des de les planes del sud

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

última fase d’un llarg procés orogènic de plegaments com a resultat de la col·lisió entre la microplaca

valls meridionals pirinenques tal i com afirma Christina Rico (1997 : 23) La plana ceretana i el seu prolongament natural, l’Alt Urgell, formen la transició entre la muntanya mediterrània i l’alta muntanya pirinenca del centre de la serralada. És en aquest punt d’inflexió que apareix el doble alineament de serres que constitueix la característica principal dels Pirineus centrals meridionals. L’Alt Urgell és doncs, una successió de congostos i gorges, excavades a la roca calcària prepirinenca, i planes, essent, la més llarga, la de la Seu d’Urgell. En temps històrics passats l’ocupació humana va privilegiar aquest últims indrets, tot i així, la regió va estar faltada d’unitat. L’aïllament va fer que aquestes planes esdevinguessin indrets de funcionament autònom, característica que sovint es retrobarà en els Pirineus centrals. El tipus d’estructures geològiques presents a la zona de la Roca del Corb i de Sant Honorat, degut a la seva semblança amb les de Montserrat, tant a nivell estratigràfic, com a geomorfològic, reben el nom d’estructures montserratines. Durant els períodes de l’Eocè i l’Oligocè (entre 55 i 23 MA aproximadament), a la part sud de la conca de l’Ebre hi desembocaven diversos rius. Aquests, no eren gaire llargs ni cabalosos, per la qual cosa no desenvolupaven els clàssics deltes a la seva part final sinó que donaven lloc a ventalls al·luvials.

Figura 4 Vista de Sant Honorat des de la Roca Corb Font: Quesada, J.

Figura 5 Detall de les paquets de conglomerats Font: Quesada, J.

En aquests ventalls s’hi acumulaven centenars de metres de còdols a les parts més pròximes a la costa, mentre que a les parts més llunyanes s’hi dipositaven els materials més fins que progressivament

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

força abruptes. Per tant, la feblesa de l’activitat glacial explicaria la dificultat d’accedir històricament a les

Corb com la de Sant Honorat, grans paquets de conglomerats fortament cimentats amb successives intercalacions de gresos. Les potències d’aquests paquets són de metres a desenes de metres, sent majors les dels conglomerats que no pas les dels gresos, mentre que tot el conjunt arriba a potències de centenars de metres (l’alçada màxima del Corb és de 992 m respecte el nivell del mar mentre que la de Sant Honorat arriba als 1065 m). La morfologia d’aquestes estructures geològiques, tant característica amb agulles i pitons, és el resultat de la combinació entre l’erosió dels conglomerats deguda a agents externs (aigua, gel, vent...) i l’existència d’una xarxa atapeïda de diàclasis. És per aquestes fractures per on s’infiltra l’aigua que, poc a poc, va dissolvent el carbonat càlcic del ciment dels conglomerats i les va eixamplant formant cavitats més o menys àmplies.

Figura 6 Model de formació de les estructures montserratines Font: Martínez, A.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

passaven a ser materials marins. És d’aquesta manera com es pot observar avui dia, tant a la zona del

5.1 Precedents arqueològics Les primeres activitats arqueològiques a la Comarca de l’Alt Urgell es remunten a finals del segle XIX. Tradicionalment, per les seves característiques i l’atracció que han generat, l’element més recurrent i tractat ha estat la prehistòria i més concretament els monuments megalítics. De fet, la primera menció de la qual es té constància d’activitats arqueològiques, apareix publicada l’any 1894 a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per l’enginyer de mines, geòleg i prehistoriador Lluis Marià Vidal (VIDAL, 1894). En ella, únicament es descriu l’ anomenat dolmen de Cabó, el de Castellbó i la Cabana del Moro de Bescaran sense haver-hi hagut cap tipus de remoció de terres. No obstant, cal assenyalar que en aquest període la recerca en zones de muntanya rau a les mans d’erudits locals que molts cops no publicaren les seves troballes i únicament es feia ressò de les seves activitats a través d’altres investigadors. De fet, Lluis Marià Vidal deu el coneixement de dos d’aquests monuments megalítics al metge de la Seu d’Urgell, Marcelino Llorens, un entusiasta de la comarca. Sigui com sigui, no serà fins l’any 1911, en una segona memòria, de Lluis Marià Vidal que s’al·ludeixi explícitament a una intervenció arqueològica amb l’excavació i estudi del dolmen anomenat la Cabana del Lluís (VIDAL, 1911). Posteriorment, i en molt poc espai de temps, van aparèixer altres publicacions que tractaven el fenomen megalític i, en concret, esmentaven els resultats de les excavacions. L’any 1923 es va editar l’Anuari de l’ Institut d’Estudis Catalans referent al període 1915-1920. En ell, Josep Colominas i Roca presentava els treballs realitzats a l’Alt Urgell durant els mesos d’octubre i novembre de 1920 en dos articles titulats Els sepulcres megalítics a l'Alt Urgell (COLOMINAS, 1923b), i Sepulcres en cistes no megalítiques a l’Alt Urgell (COLOMINAS, 1923a). Aquell mateix any mossèn Joan Serra i Vilaró, publicava una obra on, per primera vegada, es focalitzava l’ interès en el vas campaniforme i les coves sepulcrals de la zona de Solsona i sud de l’Alt Urgell (SERRA i VILARÓ, 1923). Però més enllà d’aquest incís, l’atracció que van exercir els monuments megalítics va polaritzar la producció bibliogràfica i la recerca gairebé fins a l’actualitat. L’any 1927 apareixia una altra obra d’aquest últim autor titulada La civilització Megalítica a Catalunya (SERRA i VILARÓ, 1927) en la que es recollien, com un compendi, tots els dolmens i menhirs que havia visitat i excavat entre 1916 i 1920. Dins d’aquest període tant fructífer, cal destacar també els treballs puntals de Josep Calasanç Serra i Ràfols al dolmen de la Llosa del Corralet l’any 1931 a Biscarbó (SERRA RAFOLS, 1931). Sigui com sigui, durant la primera etapa, les recerques només es preocupaven d’inventariar els monuments, recollir els continguts de les sepultures, donar-ne a conèixer les plantes i oferir algunes interpretacions plausibles del fenomen megalític. La profusa activitat de finals del segle XIX i les tres primeres dècades del XX, tot i ser intervencions amb poc rigor científic des de la concepció actual, van posar de manifest un ric patrimoni arqueòlogic. En aquest sentit destaca la tesi de Lluís Pericot García, que va revisar i recopilar la informació generada pels

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

5. Síntesi històrica i precedents arqueològics

(PERICOT, 1950). Dita aproximació va revelar la necessitat de dur a terme excavacions amb metodologia moderna i obtenir dibuixos acurats de les plantes per a un millor coneixement del fenomen. La resta del segle XX ha aportat poques novetats sobre jaciments prehistòrics a l’Alt Urgell. Destaca la notícia d’unes destrals de bronze trobades a Toloriu i Cabó (MARTÍ, 1970), una menció sobre els tallers de destrals polides de Peramola (VALDÉS, 1981), la revisió de materials en col·leccions privades procedents de la Valldan (CURA, FERRÁN, PADRO, 1980) i d’un sepulcre destruït a Montjuïc d’Altes (CASTANY, 1989), així com una breu al·lusió de Rodrigo Pita Mercè publicada a la revista Empúries l’any 1965 on es donava a conèixer un possible assentament a l’aire lliure del bronze descobert per Juan Tous Sanabra (PITA, 1965 : 304). Igualment, són d’aquesta segona etapa, els treballs de Miquel Cura i Morera que, entre els anys 1970 i 1990 va estudiar i refer les planimetries d’alguns sepulcres de la vall de Cabó, Peramola i Gavarra (CURA i MORERA, 1985; CURA i MORERA, VILARDELL, 1978) i els de Roser Vilardell que va excavar els dolmens de Montant de Tost entre 1978 i 1979 (VILARDELL, 1982). En aquest sentit, també cal al·ludir al interès que la prehistòria, en general, ha despertat entre aficionats, de manera que s’han publicat notícies de troballes i descobriments de jaciments dispars en revistes i obres d’abast local (ESPAR, ESPAR, 1970). A finals de la dècada dels 80, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va impulsar una recerca sistemàtica sobre el megalitisme a mans d’Albert Villaró i Xavier Campillo que va desembocar en un treball mecanografiat (VILLARÓ, CAMPILLO, 1988) i una publicació sobre les llegendes que envolten el fenomen megalític en aquesta comarca (VILLARÓ, CAMPILLO, 1990). De fet, hi ha una nova generació interessada en la prehistòria i en concret pel fenomen megalític que, de forma ininterrompuda, s’ha dedicat a cercar dolmens i menhirs des de 1989 a la comarca de l’Alt Urgell. Tal vegada, aquest nou impuls no ha sorgit des d’institucions públiques ni forma part d’un projecte de recerca prèviament planificat, sinó que es fonamenta únicament en l’ interès i la dedicació personal d’excursionistes i estudiosos per la qual cosa, molts cops, les troballes no s’han donat a conèixer. Únicament dins del marc universitari s’han presentat, recentment, i a banda d’alguns articles puntuals, les tesis de Jorge Jiménez Zamora, en la qual s’afronta una revisió de tots els jaciments prehistòrics d’alta muntanya (JIMÉNEZ, 2006); i la de Josep Oriol Font Cot, que estudia el fenomen megalític des de la vessant de l’arqueoastronomia (FONT, 2007). El despoblament, la poca pressió urbanística i el desinterès per les zones rurals agrestes han condicionat la recerca dels darrers anys i han relegat la comarca de l’Alt Urgell a l’oblit. L’agost del 2004, es va descobrir per casualitat la cova dels Voltors. La dificultat d’accés a la cavitat havia ocultat i preservat al llarg del temps, en excel·lent estat de conservació, les restes humanes de vuit individus amb els seus respectius aixovars metàl·lics i ceràmics (ARMENTANO, et ali., 2008). Però a banda d’aquesta troballa excepcional i fortuïta són poques les intervencions programades que s’han dut a terme en els darrers anys

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

seus predecessors en l’estudi d’aquest camp i que ha permès contrastar dades molts cops contradictòries

(YÁÑEZ, 2006). La majoria de publicacions al·ludeixen a revisions d’antics materials arqueològics (VALDÉS, 1981; ROVIRA, 2007). En aquest sentit, els pocs estudis i intervencions dutes a terme podrien fer pensar que aquesta és una zona poc activa històricament, fet que contrasta amb l’elevat nombre d’evidències arqueològiques. Per tant, s’ha de suposar un buit en la recerca i les publicacions accentuades en els darrers anys. Únicament, les intervencions d’urgència o preventives han proliferat a mans d’alguns arqueòlegs locals com Carles Gascón Chopo, Albert Villaró o Laia Creus interessats pel territori, però en la majoria dels casos dites activitats han estat dutes a terme per empreses foranies que han aprofitat la mercantilització de l’arqueologia i el dinamisme econòmic amb la construcció d’infraestructures publiques o immobiliàries privades.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

referents a la prehistòria en aquesta comarca (PALET, et ali., 2006) i en el territoris de muntanya veïns

6.1 Buidatge documental i fonts orals Com en tota intervenció arqueològica, el procés inicial ha requerit un aprofundiment en el coneixement de l’estat actual del patrimoni arqueòlogic al municipi de Peramola. Per aquesta raó, la planificació de la campanya s’ha articulat en quatre eixos. -

D’una banda, s’ha buidat de forma sistemàtica i exhaustiva tota la bibliografia referent a la prehistòria de Peramola i zones limítrofes. Aquesta és extensa i hom es pot remuntar fins a finals del segle XIX. Tradicionalment, per les seves característiques i l’atracció que ha generat la prehistòria, l’element més recurrent i tractat en les fonts han estat els monuments megalítics. En qualsevol cas, els documents més antics, tot i no proporcionar coordenades exactes de localització dels jaciments, ofereixen dades heterogènies entorn a la toponímia, fotografies generals, i descripcions de l’emplaçament que poden ser indicadors per poder situar jaciments i troballes, actualment perduts o que malauradament han estat destruïts.

Paral·lelament s’han dut a terme converses i entrevistes amb persones coneixedores del territori i en possessió de material arqueòlogic de la zona com Jordi Pasques i Canut d’Oliana, Josep Agustí d’Olot, Albert Fàbrega de Súria, Josep Tarrús, Albert Villaró, Miquel Bach Porredon, Francesc Riart i Joan Codina Soler de Peramola.

S’han consultat les bases de dades del registre de jaciments de la Generalitat de Catalunya: Arqueodada i eGIPCI. Aquesta informació, a diferència de la bibliografia més antiga, ha proporcionat dades actualitzades sobre la situació, formes d’accés o estat de conservació d’alguns jaciments, elements útils a l’hora de desenvolupar el treball de camp i la revisió d’estructures. Malauradament, s’ha de ser prudent, ja que les dades han estat introduïdes per persones que, no forçosament han d’haver dut a terme intervencions en el territori, ni han revisat la bibliografia en profunditat, o no són els mateixos que van elaborar la carta arqueològica. Per tant, incorren en errors, fruit de la relectura de les fonts originals i del desconeixement sobre la realitat de la zona.

Finalment, s’ha incorporat en aquest projecte l’estudi de les fonts històriques disponibles referents a l’Alt Urgell per l’elevat grau d’informació que aquestes aporten i la possibilitat de relacionar-les geogràficament amb el registre arqueòlogic. És evident que els documents no al·ludeixen directament a elements prehistòrics però la combinació dels diferents punts de vista ofereix possibilitats interpretatives de gran interès, certesa i concreció que no podrien ser assolits a través de disciplines independents. Estudis paisatgístics, com el presentat per Santiago Riera i Josep Maria Palet (2008) en el marc de la elaboració del pla de Barcelona,

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

6. Metodologia i equip de treball

abundants les fonts anteriors al segle XVI que al·ludeixin a l’Alt Urgell, fet que ha provocat que la tasca a priori no hagi estat fàcil. Tot i així, els treballs publicats per Cebrià Baraut, Joaquim Miret i Sans, o la tesi de Pep Farràs entorn a aquest tipus de documentació poden resultar de molta ajuda. De fet, aquest últim investigador juntament amb els butlletins de la Societat Catalana d’Onomàstica 1, a diferència dels altres dos, no només es limiten a traduir o transcriure les fonts, sinó que en fan una selecció i tractament per estudiar, a través dels topònims presents en elles, la romanització de la part alta del riu Segre (FARRÀS, 2000). Sigui com sigui, el tractament que es pot fer de la documentació històrica és molt extens i està supeditat únicament als límits que estableix el marc d’estudi. Tanmateix, l’anàlisi no té perquè adscriure’s únicament a antics manuscrits, sinó que són igualment interessants atles geogràfics (MADOZ, 1985) i diaris de viatges (ZAMORA, 1973), així com mapes històrics o fotografies que poden aportar dades rellevants per entendre l’estructura i l’organització del territori en temps moderns. Un cop destriades les fonts, s’han realitzat diferents aproximacions al seu tractament. En primer lloc, s’han georeferenciat aquells mapes històrics i fotografies aèries antigues obtingudes, a través de la seva superposició a la base cartogràfica digital del projecte. És a dir, s’ha creat una capa amb els camins i els elements geogràfics, amb el corresponent topònim, que no apareixien en la topografia actual. Posteriorment, s’han buidat les fonts documentals escrites i s’han anotat tots aquells noms de lloc desconeguts i que poguessin ser ubicats dins la base cartogràfica digital del projecte. Tot plegat s’ha vinculat a una base de dades on és referència el document i la data en el què el topònim estava en ús. Així mateix, s’han recopilat i situat cartogràficament tots els elements citats en la documentació amb referències espacials suficients. Entre aquestes hi ha camins, cabanes, fites, pobles, etc. que seran comprovats sobre el terreny i que, en tot cas, han permès crear mapes temàtics d’elements antròpics ja desapareguts que han estat de gran utilitat durant els treballs de prospecció.

6.2 Fotointerpretació Actualment, els avenços informàtics i concretament el desenvolupament dels processadors d’imatges i dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), han permès agilitzar l’anàlisi i la visualització de les fotografies aèries i estendre’n el seu ús. En aquest sentit, s’han emprat els treballs de fotointerpretació d’abast local i en xarxa amb l’objectiu principal de localitzar totes les manifestacions antròpiques en regions poc explorades amb anterioritat, delimitar polígons en zones d’interès, així com

http://www.onomastica.cat/ca/bulletin (consultat el 22-09-10).

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

demostren les possibilitats que ofereix el creuament d’aquestes fonts. Són nombroses i

l’entorn de la Roca del Corb i Sant Honorat és detallen de la següent manera: -

Detecció d’elements antròpics. La zona de la Roca del Corb presenta actualment una coberta vegetal alternada entre zones de prat, tartera i arbrat dens amb predomini d’aquest últim. Per tant, la localització visual d’unes restes força erosionades, s’ha vist dificultada per l’ocultació que provoca la vegetació. Tot i així, les estructures en pedra seca generen un impacte visual en el paisatge mitjançant el contrast d’aquest elements i el fons verd o marró de l’entorn. Però aquesta característica fàcilment detectable no és exclusiva de les estructures en pedra. De fet, el sòl de la zona és molt poc profund en alguns indrets i deixa aflorar el substrat geològic cosa que distorsiona la localització del jaciment. Només l’anàlisi en conjunt de la textura, color, distribució i les formes geomètriques, línies en els cas de murs i ovals o cercles en el cas de túmuls i pedregars, han estat un indicador a través del qual destriar la gran quantitat d’elements. En aquest sentit, doncs, més que descriure la forma dels elements com si d’una planimetria es tractés, s’ha efectuat una delimitació mitjançant una capa de línies per acotar al màxim possible la disposició i localització de les estructures detectades, fet que posteriorment, s’ha verificat durant el treball de camp.

Per no obviar cap element durant el procés de fotointerpretació, l’àrea d’estudi s’ha dividit en quadres de 250 x 250 metres, cosa que ha permès visualitzar les ortoimatges en la seva màxima resolució sense percebre distorsions causades per l’amplada del píxel de 0,5 metres. Cadascun dels quadres s’ha analitzat individualment pentinant la superfície i efectuant un recorregut en ziga-zaga o de vaivé. A més, cadascuna de les caselles incorpora un número d’identificació, format per l’ indret que ocupa dins la fila i la columna de la quadrícula, de manera que és més fàcil referir-s’hi i designar les zones concretes d’estudi.

La combinació de diferents fotografies aèries per una mateixa àrea ha permès ampliar la capacitat interpretativa, ja que aquestes estan realitzades en diferents moments. Canvis en les condicions d’il·luminació, climàtiques, d’orientació, de vegetació o simplement les alteracions succeïdes durant el temps transcorregut entre l’obtenció de les diverses fotografies, pot proporcionar una major eficàcia en la localització d’estructures en el paisatge (GARCÍA, 2005b : 112), un paisatge sempre canviant que requereix múltiples aproximacions, en aquest cas visuals, per a una millor interpretació. Per tant, s’ha obtingut les fotografies aèries del major nombre de vols que cobreixen la zona de l’Alt Urgell. L’ Cartogràfic de Catalunya (ICC) i el Instituto Geográfico Nacional (IGN) mitjançant el Plan Nacional de Ortofotorafía Aérea (PNOA), periòdicament, actualitzen les seves ortofotografies i fan públiques les del vol més recent cedint-les de forma gratuïta, i emmagatzemant aquelles més

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

planificar les tasques de prospecció. Aquestes diferents aproximacions fotointerpretatives a l’estudi de

visualitzar fotografies aèries tant les actuals (2010 – 2008) com les dels vols realitzats entre 1956 i 1957. Per altra banda, el PNOA disposa, mitjançant diversos visors i d’un centre de descàrregues, d’un ampli registre de fotografies aèries tant històriques com actuals amb una elevada resolució així com les darreres dades LIDAR 3. -

Paral·lelament, mitjançant les capacitats i les possibilitats que ofereix Internet, s’ha estructurat una xarxa de col·laboradors, coneguts i gent interessada en la temàtica per ajudar al projecte a través de l’anàlisi minuciós de cada metre quadrat de les fotografies aèries. A aquest efecte, cada persona interessada en participar, s’ha contactat via correu electrònic o mitjançant un enllaç web, i se’ls ha proporcionat un compendi d’imatges georeferenciades i prèviament tractades en format KML. S’ha optat per aquest tipus de llenguatge basat en XML que representa dades geogràfiques en tres dimensions per la seva facilitat de tractament i visualització mitjançant el software gratuït Google Earth. Aquest programa ha permès a cada usuari, no només analitzar individualment les fotografies aèries des del seu ordenador personal sinó també anotar-hi damunt tots aquells elements que han sospitat d’origen antròpic. La combinació de diferents observadors connectats en xarxa que, des de casa seva o la feina, han analitzat minuciosament cada metre quadrat de les fotografies aèries, ha permès ampliar la capacitat de detecció, millorar l’eficàcia i reduir el temps de treball. En aquest sentit, els col·laboradors han reenviat les dades mitjançant els mateixos canals d’Internet a través del quals se’ls hi va facilitar la informació. Finalment, els diferents integrants de l’equip han posat en comú tota la informació i han valorat aquells indrets on el major nombre d’internautes han assenyalat la presència d’elements estranys.

Més enllà dels elements visibles, damunt de les fotografies aèries, els trets paisatgístics significatius, les referències bibliogràfiques, toponímiques i orals, han remés a altres jaciments o estructures actualment imperceptibles. Amb la voluntat de planificar el treball de camp posterior, s’han acotat, mitjançant polígons de prospecció, àrees que, per determinades característiques, han de ser comprovades sobre el terreny de forma minuciosa.

La zona de la Roca del Corb i Sant Honorat, tal i com ja s’ha mencionat, presenta una coberta arbrada i arbustiva densa, fet que ha dificultat no només la visibilitat, sinó també els desplaçaments i l’orientació de les persones durant el treball de camp. De fet, durant una campanya de prospecció en àrees de muntanya, gran part del temps es perd en l’aproximació o en l’ intent de situar aquells elements detectats durant l’anàlisi. En aquest sentit, s’han resseguit, mitjançant les possibilitats que ofereixen els SIG, camins i espais lliures de vegetació

http://www.ortoxpres.cat/client/icc/ (consultat el 21-10-12). http://centrodedescargas.cnig.es/CentroDescargas/index.jsp (consultat el 13-06-12)

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

velles. Recentment, l’ICC ha posat a disposició un geovisor anomenat ortoXpres 2 que permet

generats (polígons de prospecció, línies d’estructures, rutes) s’han bolcat als GPSs amb l’objectiu de facilitar i agilitzar la tasca de localització i seguiment de tots els elements detectats.

6.3 Prospecció La prospecció és l’element de base per a la comprensió de les pautes de distribució en el territori de les societats del passat així com la seva forma d’adaptació al medi i de percepció del entorn. Constitueix un dels àmbits que major desenvolupament metodològic i tècnic ha experimentat en les darreres dècades gràcies, en part, al nou marc conceptual aportat per la New Arqueology (GARCÍA, 2005b : 67). En aquest estudi, la prospecció ha tingut per finalitat, no només documentar restes arqueològiques, sinó també revisar les dades d’estat de conservació, accessibilitat, i localització, entre altres, dels jaciments ja coneguts i inventariats a la Carta Arqueològica amb la voluntat de corregir possibles errors i de millorar-ne la precisió. La prospecció s’ha recolzat principalment en les anàlisis fotointerpretatives, l’estudi toponímic, i les dades obtingudes de les referències bibliogràfiques i orals detallades anteriorment. La identificació i el reconeixement dels elements arqueològics és imprescindible, però no ho és menys disposar d’un mètode de registre que sigui precís a l’hora de documentar espacialment evidències i que retorni informació a l’instant sobre allò que s’ha fet per poder modificar i adaptar l’estratègia a les necessitats diàries del treball de camp. La forma de dur a terme la prospecció i els resultats de la mateixa es detallen de la següent manera: -

En principi, el projecte s’ha centrat entorn a elements prehistòrics però la prospecció s’ha fet extensible a totes les restes detectades. El resultat ha estat un inventari complert d’elements que, en estudis posteriors, poden ser recuperats per a avaluar l’evolució del paisatge i els usos antròpics que allí s’hi han desenvolupat. En aquest sentit, doncs, s’ha adaptat la metodologia de prospecció als principis de l’Arqueologia del Paisatge sabent que el seu objectiu no és només documentar les restes arqueològiques sinó també els propis components de l’entorn en què aquests s’articulen. Això ha implicat concebre el paisatge com un objecte més de la pràctica arqueològica de manera que aquest és el resultat de l’acció humana sobre el medi natural i, per tant, el reflex de tots aquells aspectes de la societat que el va crear. De fet, la configuració del paisatge actual s’ha de poder explicar i comprendre com un palimpsest en relació a les pautes econòmiques, socials i simbòliques de les comunitats que des del passat han contribuït a la seva construcció.

No existeix una forma ortodoxa de desenvolupar la prospecció, ja que aquesta variarà en funció de les característiques de la zona i dels interessos de la investigació. Tanmateix, s’ha

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

amb línies que, com rutes, guien els prospectors. Finalment, tots els elements vectorials

qualsevol tipus d’evidència arqueològica i, posteriorment, interpretar-la en relació a les característiques territorials en què s’ubica. A més, mitjançant aquest sistema, la gran quantitat d’informació que s’ha obtingut durant el treball de camp s’ha organitzat d’una forma ràpida i eficaç. -

Existeixen nombrosos factors de percepció del registre arqueòlogic que influeixen en la prospecció de superfície. De fet, un dels primers condicionants és el propi medi. Les característiques de l’entorn amb una gran variabilitat altitudinal i l’elevada presència de vegetació forestal densa obliguen a matisar i aprofundir en les estratègies de cobertura i batuda, de manera que les tradicionalment proposades són inadequades. En aquest sentit, tot i que l’estratègia de cobertura total incrementa el nombre de probabilitats de localitzar evidències arqueològiques i és la més apta en indrets com la zona d’estudi on les condicions de percepció i visibilitat són baixes, no sempre serà viable per l’elevat requeriment humà i material (GARCÍA, 2005b : 71).

Sempre que ha estat possible s’han efectuat prospeccions intensives però davant la impossibilitat a vegades s’ha imposat l’estratègia de mostreig, basada en la selecció dins de l’àrea d’estudi d’una sèrie de parcel·les o espais que són prospectats extensivament i el resultat de les quals és considerat representatiu de la totalitat de la zona. S’ha procurat que totes les zones mostrejades presentessin la major varietat de tipus de terreny possible (amb un relleu, altitud i coberta vegetal específiques) presents en la globalitat de l’àrea estudiada. En tot cas per recolzar aquest tipus d’intervenció, s’ha aprofitat la quadrícula elaborada durant el procés de fotointerpretació. Aquestes parcel·les de 250

es subdividiran en 100

quadrats de 25 metres de costat denominats “unitats de mostreig”. S’ha optat per aquesta mida reduïda degut a la topografia accidentada i per la diversitat paisatgística de la zona d’estudi ja que aquesta no permet realitzar una quadricula de mida major ni recorreguts lineals. En tot cas, per a que l’estudi fos realment efectiu, la superfície de mostreig hauria d’haver representat com a mínim el 50% de l’àrea d’estudi. Tanmateix, són freqüents els casos en què s’accepta com a vàlid un percentatge inferior (URIARTE, 2005 : 611). -

S’ha emprat la fórmula descrita per Teresa Chapa Brunet i els seus col·laboradors amb la voluntat de determinar la quantitat mínima d’unitats de mostreig necessàries perquè la mostra sigui representativa (CHAPA, et ali., 2003 : 19). En altres paraules, s’ha acceptat que del total d’unitats de mostreig que conté l’àrea (N=100), entre un 5 i un 35% d’aquestes (20 ± 15) contindrà material arqueòlogic amb una probabilitat del 95%. Si s’apliquen dits valors a la formula s’obté un resultat que indica la necessitat de prospectar 21 transsectes de les 100 unitats que conté l’àrea, cosa que implica un 21% de la superfície total. Per tant, s’ha emprat

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

dissenyat una metodologia que, mitjançant dispositius GPS i SIG, ha permès registrar

característiques de l’entorn, on de les 100 unitats de mostreig se’n han seleccionat 21 aleatòries que han estat prospectades. -

Per a la elecció de les àrees de mostreig s’ha procedit des de tres vessants: per una part s’han escollit indrets amb diversos tipus de configuracions paisatgístiques per disposar d’una mostra variada de la realitat orogràfica present en la zona d’estudi on podien inserir-se gran varietat d’activitats en el passat; per altra, es van seleccionar unitats en base als resultats i a les valoracions d’intervencions precedents, com per exemple la constatació de l’ interès arqueòlogic dels petits abrics, l’associació de restes amb punts elevats o zones de pas,etc.; i finalment, s’han escodrinyat àrees de forma aleatòria i exempt de condicions per poder disposar d’una mostra estadísticament més representativa.

Un cop es van definir virtualment les unitats de mostreig necessàries per a l’àrea escollida s’ha determinat el punt central de cada quadre i se’n han bolcat les coordenades al GPS per facilitar-ne la posterior localització durant el treball de camp. Sobre el terreny, i havent situat dit punt, s’ha mesurat la seva posició novament amb GPS i se’n ha senyalitzat l’ indret amb una estaca. Mitjançant una cinta mètrica i una brúixola es van establir els extrems de l’eix nord-sud i est-oest definint així la unitat de mostreig físicament, tal i com suggereix la proposta metodològica de Teresa Chapa (2003 : 18). Finalment s’ha procedit a la inspecció de la superfície acotada. La unitat de mostreig s’ha documentat fotogràficament i s’ha anotat el tipus de sòl i la topografia que presenta la zona, així com les condicions de llum, visibilitat, hora d’inici i acabament, i el nombre de prospectors presents. En la majoria dels casos, el terreny ha estat impracticable i amb poca visibilitat, tot i així s’ha efectuat l’estudi. Tanmateix, alguns cops això ha estat extrem o, fins i tot, presentaven un elevat grau d’antropització actual o d’erosió, fets que han fet desestimar la prospecció. En aquest cas, s’han anotat les causes i les coordenades reals de la unitat de mostreig en la fitxa de prospecció i se n’ha escollit una altra.

Alguns investigadors, per la seva experiència prèvia en zones de muntanya, no veuen viable la definició de unitats de superfície a prospectar a partir de paràmetres aliens a la orografia del territori (com ara una quadricula en el mapa definida, per exemple, a partir de coordenades UTM) (GASSIOT, 2008 : 8). No obstant, si be aquesta opinió es comprensible, en el present cas d’estudi, tal i com s’ha justificat anteriorment, s’ha emprat una quadricula virtual del territori combinant-ho amb l’ús del GPS per documentar digitalment els transsectes efectuats sobre el terreny. Això ha demostrat que no es inviable l’aplicació d’una quadricula rígida independentment de les característiques orogràfiques del territori.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

un tipus de mostreig aleatori i s’ha desestimat el sistemàtic i l’ estratificat per les

Pel que fa a l’estratègia de batuda, aquesta planteja molts més problemes. El medi, irregular, amb poca visibilitat i sobretot de difícil transit, no sempre ha permès l’establiment de prospectors en fila i que aquests avancin de forma paral·lela i regular sobre el terreny. En el cas que ha sigut possible, la prospecció exhaustiva s’ha efectuat mitjançant el pentinat en transsectes de cada unitat de territori seleccionada. La distància en els transsectes s’ha definit en funció del tipus de terreny, la visibilitat del sòl que permet, la vegetació i, finalment, el resultat obtingut en els dies anteriors de la prospecció. Per terme mig, s’ha calculat que la distància rondarà els 3 metres entre cada prospector. En tots els casos, en el diari de camp s’ha detallat sempre la distància entre els prospectors en cada zona transsectada i les raons que han conduït a definir l’amplada dels diferents transsectes.

En el cas que això no ha estat possible, la millor opció ha estat un tipus de batuda aparentment asistemàtica, resseguint aquells espais que la vegetació permet travessar amb facilitat i endinsant-se puntualment entre matolls sempre que sigui possible. Amb la voluntat de conferir solidesa i coherència a l’estratègia proposada, s’ha optat per l’ús del GPS amb el qual s’ha enregistrat cada 15 segons la posició dels prospectors de manera que es coneix els moviments i els desplaçaments efectuats dins dels transsectes prèviament definits. Un protocol d’actuació similar a aquest ha estat provat de forma efectiva en un altre estudi (HERNÀNDEZ, RUBIO, 2009 : 98), que ha desenvolupat un sistema a través del qual es pot avaluar si la superfície recorreguda pels prospectors és prou significativa en el conjunt del transsecte o han quedat àrees buides. Es produeix, així, un efecte de retroalimentació que permet adequar i replantejar diàriament les estratègies de treball a partir dels resultats obtinguts i genera finalment un estudi més acurat i precís.

Malauradament, el GPS només permet descriure els recorreguts i no evidencia allò realment divisat sobre el terreny pel prospector. De fet, normalment la visió dels individus es focalitza sobre la zona immediata en la que transita amb la intenció de percebre amb major facilitat tot tipus d’evidències arqueològiques. El present projecte se centra entorn a les estructures i a les microrestes sabent que el substrat herbaci impossibilita qualsevol altre tipus d’intervenció. En tot cas, aquests tipus d’elements permeten una atenció focal reduïda i imposen un esforç de concentració alt al prospector per detectar-les, tenint com a únic agreujant el tipus de medi en el que transiten. Així doncs, sabent que els diferents tipus de cobertes vegetals a banda de dificultar el desplaçament també limiten les condicions de percepció, es va dur a terme un tractament dels tracks obtinguts mitjançant els SIG. En aquest sentit, dit arxiu s’ha superposat a la capa de cobertes del sòl més actual i s’ha assignat a cada recorregut diferents trams segons el tipus de vegetació entre la que ha transitat. Mitjançant buffers sobre els tracks s’han determinat distàncies d’ entre 0,2 i 1 metres segons si el tipus de vegetació implica condicions

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

superfície realment divisada pels prospectors en funció de la coberta vegetal. Condicions de visibilitat

Tipus de coberta vegetal

Distància visual de prospecció

Baixa

Pineda de pi roig / Roureda de roure martinenc

0,2 metre

Mitjana

Matollars

0,5 metre

Alta

Prats i herbassars / Sòl nu per acció antròpica

1 metre

Taula 1 Taula d’equivalències entre el tipus de coberta i les condicions de visibilitat que aquesta permet. Font: Remolins, G.

Tots els desplaçaments i les restes localitzades, fins i tot aquelles que no corresponen al marc cronològic d’estudi, les ubicades prèviament a través de fotointerpretació o de les que suposadament es disposa de les coordenades, han estat registrades novament mitjançant un GPS. En aquest cas s’ha emprat aparells Garmin del tipus GPSmap 60SC amb el Datum European 1950, amb la funció Tracklog activada per fixar tots els indrets per on s’ha passat i les dades geogràfiques de sortida en format UTM. Amb la voluntat d’assolir una major precisió en les mesures, ja que en els GPS convencionals presenten un error entre els 5 i 15 metres, s’ha utilitzat la funció que incorpora aquest model de ponderar les coordenades.

S’ha introduït una fitxa per descriure, sobre la base de camps acotats, les característiques i incidències de cada transsecte. Es pretén amb això disposar d’informació acurada de les característiques de totes les zones cobertes (per exemple, en termes de visibilitat i orografia), així com de les decisions preses i poder, d’aquesta manera, avaluar de forma més completa la representativitat dels vestigis trobats. Igualment, l’ús d’aquesta metodologia ha permès que al finalitzar cada jornada de treball es poguessin definir objectius puntuals i estratègies de prospecció per als dies següents adequant-los a cada moment en funció de les dades espacials recuperades. a. Documentació de l’evidència material

El registre de la present campanya s’ha estructurat en diverses parts, en la majoria de casos fitxes tancades que han estat la base de la documentació arqueològica. Amb això s’ha pretès reduir aquells elements subjectius que incideixen en la validesa i representativitat d’alguns registres arqueològics realitzats per persones diverses en períodes més o menys llargs de temps. Davant de la qüestió de quin tipus d’evidències materials s’han documentat, s’ha procedit segons la metodologia següent: En el cas de restes arqueològiques immobles:

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

de baixa, mitjana o alta visibilitat (taula 1). El mapa resultant és el reflex final d’aquella

pedra seca, foses excavades en el subsòl, sitges, paraments, etc), aïllats o formant grups, susceptibles d’aportar informació sobre el passat dels pobladors d’una regió. En el moment de detectar algun d’aquets elements s’ha aplicat la fitxa de jaciment, l’explicació de la qual s’efectua més endavant. A cada jaciment documentat se li ha atribuït un nom i unes sigles d’identificació. En el cas de tractar-se d’un jaciment registrat a la Carta Arqueològica del Servei d’Arqueologia s’ha mantingut el mateix nom. En canvi, quan s’ha tractat d’un jaciment no documentat però conegut pels habitants del indret s’ha emprat el nom amb què els informants el designen. Finalment, quan no s’ha donat cap dels supòsits anteriors, s’ha optat pel topònim geogràfic més proper recollit en els mapes topogràfics del Institut Cartogràfic de Catalunya o s’ha emprar algun terme que al·ludeixi a la tipologia o ús que se’n feia de la estructura present al jaciment. Pel que fa a les sigles d’identificació, aquestes es conformen per les dues inicials del nom del jaciment i un número correlatiu en el cas d’haver-n’hi més d’un (ex: Cementiri dels Moros de Coll de Mu - CMCM). Un cop localitzada alguna resta s’ha situat el GPS immòbil en un lloc pla i elevat al centre o pròxim a l’element. Amb el pas del temps, l’aparell elabora un promig de les coordenades que més sovint ha registrat, generant un valor de precisió aproximat. Per tant, s’ha deixat el GPS en aquella posició tanta estona com ha estat necessari per obtenir estimacions inferiors al metre. La carència de precisió dels sistema GPS també s’ha intentat suplir mitjançant la correcció EGNOS en temps real, opció que incorpora el model d’aparell emprat. Si no es disposa dels senyals de satèl·lits necessàries pel bon funcionament del GPS s’ha optat per al mètode tradicional de triangulació amb brúixola i elements topogràfics coneguts visibles per posicionar les restes arqueològiques immobles. En el cas de restes arqueològiques mobles: S’entén com a evidència arqueològica moble tots aquells testimonis materials producte d’una activitat antròpica i que no necessiten d’un suport físic com el sòl per disposar de sentit i significat. En aquesta categoria s’hi inclouen evidències tals com: restes ceràmiques, restes lítiques, restes de vidre, restes òssies, malacofauna, metalls, etc. Dites evidències poden formar grups o estar aïllades. En el darrer cas, no s’ha omplert la fitxa de jaciment. Únicament s’ha pres la posició en UTM del tret a documentar i s’anotarà en el registre de punts de GPS. Així mateix, s’ha descrit breument de què es tracta. A diferència del cas anterior, en el qual cada jaciment té un nom específic, en aquests casos s’empra únicament el nom de punt o punts de GPS registrats.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

S’entén com a evidència arqueològica immoble tots aquells elements estructurals (murs de

ha implicat l’adopció d’una estratègia específica de registre. Totes les peces indistintament són recollides sistemàticament, anotant en un full de registre les seves característiques i les coordenades del GPS. Només aquells elements més significatius o que presentin trets de marcadors cronològics i de concentració diferencial dins l’àrea definida són localitzats amb majors precisió realitzant una ponderació de coordenades amb el GPS. Aquest sistema, més enllà de ser un excel·lent mitjà amb el qual organitzar les troballes i determinar els processos tafonòmics que hagin pogut alterar les restes, també s’ha emprat per detectar i discriminar, a través de la densitat de materials, els jaciment de les dispersions d’origen antròpic o natural, tal i com s’ha provat en altres estudis (CERRILLO, MAYORAL, 2009). Amb aquest efecte, les zones que testimonien elevades concentracions de restes han estat acotades en polígons d’interès, i s’accepten com a possibles jaciments. Tal vegada, el repte ha radicat en discernir la quantitat de material necessari per poder aïllar un entorn arqueòlogic, de les concentracions de material casuals, allò que s’ha anomenat com a soroll de fons. Sigui com sigui, els SIG amb l’estudi de les densitats en zones de 20, 30 i 50 metres de radi així com el filtratge dels elements que puguin distorsiona, ha ajudat a acotar espais i a entreveure formes d’ocupació del territori. Totes les restes materials s’han siglat seguint les mateixes pautes, separant cada element per mitja d’un guió: les inicials d’identificació del jaciment, l’any de la intervenció, unitat estratigràfica (en aquest cas s’ha optat pel número cent per designar el nivell superficial), un número correlatiu referent a la peça i una lletra en minúscula si hi ha varis materials en una mateixa posició de GPS. b. Planimetries Paral·lelament al registre fotogràfic propi de la prospecció s’han realitzat planimetries d’alta resolució mitjançant tècniques fotogramètriques. De fet, l’entorn presentava una superfície irregular superior als 2 cm de variació verticals fet pel qual es va descartar l’ús de fotografies zenitals rectificades a partir de punts de suport. L’opció adoptada va ser la restitució tridimensional a partir de fotografies zenitals i obliqües georeferenciades mitjançant l’ús de punts de suport fixats a partir d’elements característics del terreny als coordenats manualment o amb GPS. El producte final és un model digital del terreny i una ortofotografia, ambdós georeferenciats, elements molt més fiables, acurats i ràpids d’elaborar que els produïts pel dibuix topogràfic tradicional. Les dades van ser integrades en una geodatabase per ser verificades a partir de punts de control situats aleatòriament i validar que no havien perdut coherència mètrica interna. El resultat va permetre assolir nivells altament precisos amb una desviació estimada de 4 mm per cada metre. A partir del model

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

La presència de múltiples evidències arqueològiques en superfície i en una zona ben definida

a partir de la ortofotografia es van dibuixar cada una de les pedres. Aprofitant que en cada intervenció fotogramètrica es generava un nou arxiu de núvol de punts tridimensional, es va realitzar en el laboratori, un tractament específic de les dades, unint-les, depurantles i finalment interpolant-les. El resultat final, a diferencia de les planimetries tradicionals, no només aporta informació geomètrica més precisa sinó també dades radiomètriques per a la identificació d’estrats o possibles estructures negatives que haguessin pogut passar desapercebudes durant la intervenció sobre el terreny.

6.4 Registre documental Com en tota intervenció arqueològica, el registre defineix un aspecte central. Del seu disseny adient i de la seva correcta aplicació en dependrà la qualitat de les dades generades. Per aquesta raó, en la planificació de la campanya, s’ha posat un èmfasi especial als diferents elements que conformen el registre. En conseqüència, el registre estarà format per: a. Fitxa de jaciment Aquesta fitxa ha estat dissenyada amb l’ intenció d’homogeneïtzar al màxim les dades de cada jaciment identificat, amb la fita de suprimir, sempre que això fos possible, els diferents criteris subjectius de cada membre de l’equip. Amb la finalitat d'emprar els diferents camps de la fitxa a partir d’una definició clara de cada variable, s’ha lliurat a cada integrant de l’equip de prospecció un protocol explicatiu dels criteris a seguir. Els camps de la fitxa s’han omplert sempre en funció d’aquest protocol. Igualment, les fitxes s’han completamentat en la seva totalitat en el camp, per tal d’evitar oblits i pèrdua d’informació. D’altra banda, en el cas d'observar material en superfície s’indicarà a la fitxa i es farà un croquis d'aquell que presenti trets de marcadors cronològics i de concentracions diferencials dins de l’àrea definida com a jaciment arqueològic. b. Inventari d’evidències arqueològiques mobles i immobles La finalitat d’aquesta llista és, únicament, la de tenir controlada i de forma correlativa la designació de codis als jaciments i de les evidències materials trobades per evitar possibles reiteracions. c. Registre de fotografies Amb la intenció d’homogeneïtzar les descripcions, s’ha definit el registre de fotografies en base a camps tancats: número de càmera, nom de l’arxiu fotogràfic, codi del jaciment o punt GPS fotografiat, explicació de l’element concret fotografiat, autoria i data de realització. Totes les fotografies realitzades s’han anotat a la graella del registre de fotografies, fins i tot aquelles que pels motius que sigui s’hagin

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

digital del terreny es va elaborar un mapa topogràfic del jaciment a un 1 cm cada isolínia. Per altra banda,

càmera, i de fotografia. d. Registre de punts GPS Aquest registre contempla tots els punts GPS adquirits en relació a jaciments o a altres elements que es considerin d’interès. Junt a la seva anotació, s'especifica quin és el motiu de l’enregistrament: si constitueix un punt dins d’un jaciment o si es tracta d’un element aïllat. Per les oportunes correccions posteriors de l’efecte GPS, s’ha anotat l’hora exacta, dia en què s’ha efectuat la mesura i la precisió assolida en el cas d’emprar ponderació de coordenades. Les dades obtingudes s’han enregistrat en la memòria del col·lector de dades i han estat tractades amb software específic tal i com s’exposa més endavant. e. Registre d’analítiques En la present campanya no s’han realitzat analítiques a les restes recuperades. Tanmateix, per tal de portar un control exhaustiu sobre aquestes, s’ha anotat en una fitxa independent totes aquelles mostres que s’han recollit contemplant l’origen, la profunditat, el tipus de mostra, les associacions materials i codificant cada una de les mostres recollides per al seu posterior enviament als diferents laboratoris. f.

Cartografia

Durant els treballs de camp s’ha utilitza fonamentalment la cartografia digital editada i facilitada per l’ Institut Cartogràfic de Catalunya, tant topogràfica com d’imatge. En aquests mapes, dia a dia, s’han representat les àrees prospectades i les possibles troballes efectuades amb la situació exacta del jaciment o dels elements localitzats mitjançant GPS. El processament de les dades del treball de camp s’ha implementat en una geodatabase tal i com s’especifica més endavant. g. Registre de plànols Excepcionalment, s’han realitzat dibuixos acurats d’alguns elements estructurals o croquis de distribució d’evidències fora dels espais reservats a les fitxes. En aquest cas, la il·lustració s’ha dut a terme sobre paper mil·limetrat seguint les tècniques convencionals de dibuix arqueològic. Paral·lelament s’ha aplicat mètodes fotogramètrics de restitució, per assolir planimetries més acurades i precises amb el menor temps possible. A cada plànol d’aquestes característiques se li ha assignat un número consecutiu. En la graella pertinent s’ha anotat a què remet cada plànol i les seves característiques (si és una planta o una secció), l’autor/a i la data de realització.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

d’anul·lar. A la graella s’ha especificat diferents camps posant una especial atenció als números de

Permet documentar les característiques de cada zona coberta pels prospectors mitjançant transsectes, amb una especial atenció al microrelleu i a la visibilitat de la superfície, factors que poden tenir una forta relació amb la realització o no de troballes. Igualment s’han detallat les decisions preses (amplada de transsectes, orientació d’aquests, etc.). Aquesta informació es recull, bàsicament, per tal de dur un control metodològic més detallat dels resultats obtinguts.

6.5 Implementació d’una geodatabase Totes les dades recopilades amb el GPS (recorreguts de prospecció, evidències arqueològiques mobles, evidències arqueològiques immobles) s’han abocat a l’ordenador mitjançant el programa CompeGPS v.6.8, essent el més adequat per aquests procediments. L’arxiu de waypoints i de tracks resultant ha estat emmagatzemat en format shape dins una geodatabase desenvolupada amb l’ArcGis v.10.1 -

Els desplaçaments efectuats durant la prospecció formen una única capa vectorial de línies on cada element incorpora, a més a més del camp destinat al número d’identificació, la data en què es va efectuar aquell trajecte, les persones que el van realitzar, així com les condicions atmosfèriques i de visibilitat d’aquell dia.

Una altra capa vectorial de punts conté totes les estructures detectades i incorpora camps com: el número d’identificació, el nom del jaciment, la precisió de la mesura, la tipologia de l’element arqueòlogic, qui i quan es va documentar, així com una fotografia del mateix, entre altres. De fet durant el treball de camp, a banda de localitzar els jaciments, s’ha dut a terme un registre fotogràfic de l’element, i del seu entorn, on s’observa la vegetació i la geologia amb la voluntat de documentar aquells factors que en posteriors estudis puguin resultar d’interès. Igualment, s’han pres notes sobre l’orientació i disposició de les restes, s’han mesurat aquelles parts visibles i s’han elaborat dibuixos esquemàtics, orientats cap al nord, en planta i secció. L’estudi arquitectònic, si ha restes estructurals suficients, és un element del qual es pot extreure informació, però que en cap cas ofereix un motiu d’adscripció o de datació relativa tal i com s’ha proposat en treballs recents.

Amb aquestes intervencions no només es pretendrà obtenir informació geogràfica i cronològica dels elements sinó també recopilar dades botàniques, geològiques, històriques etc... que permeten una aproximació al paisatge i a la història del jaciment. S’ha reservat doncs, un apartat en el qual s’anotarà aquella o aquelles persones que el van descobrir i com això es va produir, d’acord amb el fet que potser hi ha altres individus que el van veure amb anterioritat però en no tenir coneixements d’aquest fet ha estat impossible atribuir-los-hi.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

h. Fitxa de prospecció

Finalment, una última capa vectorial de punts, descriu geogràficament la distribució de tots els artefactes detectats. Aquesta s’ha estructurat amb sis camps a la taula d’atributs que al·ludeixen al número de registre, la data de descoberta, la tipologia de l’element, el marc cronològic estimat al que pertany, l’orientació de l’artefacte en el moment en què va ser trobat i, finalment, com és aquest mitjançant la inclusió d’una fotografia.

6.6 Especificacions de l’equip científic i de la infraestructura disponible La direcció de les prospeccions s’ha dut a terme pel Sr. Gerard Remolins Zamora, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i investigador del Departament d’Arqueologia i Antropologia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a Barcelona que compta amb el suport del Sr. Carles Gascón Chopo llicenciat en Geografia i Història per la UNED i Tècnic de Cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Així mateix, formen part de l’equip científic del projecte la Sra. Raquel Codina Miquela i Marta Valverde Carbó llicenciades en Història per la Universitat de Barcelona, la Sra. Anna Bonet i el Sr. Josep Maria Viladrich Jounou estudiants d’Arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Pel que fa al treball amb els materials i les analítiques que la campanya de prospeccions ha generat, es disposa, bàsicament, de les dependències cedides per l’Ajuntament de Peramola i dels laboratoris del Servei d’Anàlisis Arqueològiques del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la col·laboració dels investigadors del Museu Arqueòlogic de Catalunya. Tota la coordinació de les analítiques i consultes realitzades ha corregut a càrrec dels mateixos responsables de la direcció de l’activitat. Com que el treball de camp consisteix fonamentalment en una prospecció superficial, es preveu recuperar poc material moble.

6.7 Estudi i analítiques a. Anàlisi del material ceràmic. Els recipients ceràmics han estat sotmesos a diferents tipus d’anàlisis formals (anàlisis morfomètric) i anàlisis físiques (de composició i caracterització de la matèria). Aquestes analítiques complementen els aspectes més tradicionals de l’estudi de la ceràmica arqueològica, com són la determinació tipològica i la seva assignació a diferents àmbits temporals i culturals de la prehistòria o història, a fi de qualificar cronològicament els jaciments localitzats a partir de dades procedents de recollides superficials.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

Els artefactes lítics han estat sotmesos, per una banda, a la descripció morfomètrica i tècnica d’aquests materials. En aquest sentit, la seva descripció permet comparar-les amb altres conjunts lítics documentats en regions pirinenques i en contextos similars. Completa l’estudi d’aquests materials la determinació de les matèries primeres representades i, fins on sigui possible, la identificació dels seu punts de procedència. c. Anàlisi del material ossi i la malacofauna. Els artefactes ossis així com els objectes fabricats amb elements marins han estats descrits morfometricament. Això permet establir relacions cronològiques i culturals amb troballes d’altres regions d’Europa. Pel que fa a les restes òssies s’ha intentat identificar el tipus d’animal al que pertanyen. d. Anàlisi del material metàl·lic. Els fragments metàl·lics han estat sotmesos a la descripció morfomètrica. Això permet establir relacions cronològiques i culturals amb troballes d’altres regions d’Europa. e. Anàlisi del material vítric Els fragments de vidre han estat sotmesos a la descripció morfomètrica. Això permet establir relacions cronològiques i culturals amb troballes d’altres regions d’Europa. f.

Representació gràfica

Mitjançant el dibuix arqueològic s’han representat les evidències arqueològiques mobles més significatives. Igualment, tant durant el treball de camp com en el laboratori s’han efectuat fotografies digitals dels diferents elements mobles i immobles trobats. Tant les fotografies com els dibuixos s’han tractat digitalment a fi de permetre’n la seva incorporació a les diferents bases de dades elaborades, com a components del SIG i per a la realització de restitucions fotogramètriques.

6.8 Inventari de les restes arqueològiques mobles a. El siglat. El siglat del material s’ha efectuat d’acord amb el següent criteri:

Inicials del jaciment: Any de la intervenció arqueològica: Unitat estratigràfica:

CC (Cova de la Catedral), RC (Roca del Corb). En el cas de que hi hagi dos jaciments amb les mateixes sigles aquests es distingeixen afegint un numero ordinal ‘12 (2012) – ‘13 (2013) 100 per designar el nivell superficial. S’opta per aquest número

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

b. Anàlisi del material lític.

Segon nivell d’identificació:

Cada indicador de la sigla s’ha separat mitjançant un guió transversal (-) amb l’objectiu de facilitar la lectura i el reconeixement de les dades contingudes en ella. Únicament, les inicials del jaciment i l’any d’intervenció van unides en el mateix bloc inicial separades per un apòstrof (‘).

b. Taula d’abreviatures del camp tipologia per a l’ inventari de materials arqueològics CERAMICA PREHISTÒRICA (CP) CPOXI Ceràmica oxidada CPRED Ceràmica reduïda CPBRU Ceràmica brunyida CPBRP Ceràmica brunyida i pintada CPESP Ceràmica espatulada CPPNT Ceràmica pentinada CPRSP Ceràmica raspallada CPAAI Ceràmica amb aplicació argila irreg. CPDP Ceràmica amb decoració plàstica CPCRD Ceràmica cardial CPCRE Ceràmica epicardial CPPRP Ceràmica postcardial CPCMP Ceràmica campaniforme CPCME Ceràmica epicampaniforme CPBRI Ceràmica Bronze Inicial (Antic i Mitjà) CPBRF Ceràmica Bronze Final COMUNES PROTOHISTÒRIA (C) CALTO Comuna indeterminada torn oxidada27 CALTR Comuna indeterminada torn reduïda CLOMA Comuna local a mà (Bronze Final — canvi d’era) CGOGM Comuna grega d'occident grisa monocroma (grisa focea) CGORO Comuna grega d'occident tallers de Roses CMASS Comuna massaliota CPUMC Comuna púnica Mediterrània central CPUCE Comuna púnica cercle de l'Estret CPUEB Comuna púnico-ebussitana CPUIN Comuna púnica altres / indeterminades CIBMA Comuna ibèrica a mà CIBGR Comuna ibèrica grollera de cuina (a torn o torn lent) CIRED Comuna ibèrica reduïda CIOXD Comuna ibèrica oxidada

CIOPI Comuna ibèrica pintada CIOPB Comuna ibèrica oxidada de pintura blanca CIOEV Comuna ibèrica oxidada d'engalba vermella (roig ilergeta) CIOEB Comuna ibèrica oxidada d'engalba blanca VERNIS NEGRE (V) VATFR Àtica de figures roges VATVN Àtica de vernís negre VNIPE Petites Estamplilles VNIAL Altres tallers itàlics indeterminats VNICL Cales antiga VNORO Taller de Roses VNONI Taller de Nikia-Iwn VNOAL Altres tallers occidentals VNOIN Tallers occidentals indeterminats VNPUN Vernís negre púnic VNPEB Vernís negre púnico-ebussità VNICA Campaniana A VNICC Campaniana C VNIBC Vernís negre tipus B Cales VNIBE Vernís negre tipus B etrusca VNIAR Vernís negre Aretina VNBAL Vernís negre tipus B altres VNBIN Vernís negre tipus B indeterminat VNGRI Vernís negre imitacions grises VNALT Vernís negre indeterminat/altres ÀMFORES D’ÈPOCA ROMANA (AI ,AR) AITAL Àmfora itàlica ARTAR Àmfora tarraconense ARBET Àmfora bètica ARGAL Àmfora gala ARAFR Àmfora africana (també derivades de formes púniques i tripolitanes republicanes) ARSHI Àmfora sudhispànica

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

Número de referència de la peça:

ordinal com a punt de partida per deixar marge en el cas de futures intervencions en el subsòl. S’inicia sempre a cada estrat amb el numero ordinal 1 i segueix de forma consecutiva En el cas que hi hagi vàries evidències en un mateix espai, cada element rebrà una lletra de l’abecedari escrita en minúscules i iniciant-se sempre per la a i seguint de forma successiva.

ENVERNISSADES AMB ENGALBA I SENSE VIDRIADA (EN) ENIND Vidriada indeterminada ENGRO Vidriada groga ENGVE Vidriada groc/verd ENVME Vidriada verd melat ENVER Vidriada verda ENMEL Vidriada melada ENVFO Vidriada verd fosc ENCUI Vidriada plumbifera / transparents /cuina ENMAR Vidriada marró ENALT Vidriada altres ENDVN Vidriada de dos tons (verd /negre...) ENJAS Vidriada jaspiada o Pseudojaspiada Envernissades del pròxim Orient ENOPR Envernissades del Celadon Xinès ENICX Envernissades esgrafiades (ENE) ENELO Vidriada esgrafiada local ENEIT Vidriada esgrafiada italiana Envernissades pintada amb pinzell o llanterna (ENP) ENPLO Vidrada pintada amb pinzell local ENPCF Vidriada pintada amb pinzell tipus can Falló ENPAL Vidriada pintada amb pinzell altres ENPIN Vidriada pintada amb pinzell Indeterminada Envernissades terra nera d’Albisola (ENT) ENTNA Vidriada terra nera d’Albisola ENTNL Vidriada terra nera local Envernissades a trepa (ENA) ENATB Envernissada a trepa de la Bisbal ENATL Envernissada a trepa de Mataró Engalbades i envernissades (EE) EEVFO Engalbada i envernissada verd fosc EEGVE Engalbada i envernissada groc verd... EEGRM Engalbada i envernissada groc Mataroní PISA BLANCA SENSE DECORAR (PIS) PISIN Pisa indeterminada PISCA Pisa catalana PISAL Pisa d’Alcora PISTA Pisa de Talavera PISPM Pisa de Paterna/Manises PISIT Pisa italiana (maiolica-ligur) PISAL Pisa altres PISA BLAVA (PB) PBIND Pisa blava indeterminada

Pisa blava catalana (PBC) PBCIN Pisa blava catalana indeterminada PBCGO Pisa blava catalana gòtica PBCPP Pisa blava catalana pinzell pinta PBCIR Pisa blava catalana influencia del Renaixement italià PBCOD Pisa blava catalana d’orles diverses PBCDI Pisa blava catalana de la ditada PBCCO Pisa blava catalana de la corbata PBCFI Pisa blava catalana de la figueta PBCSA Pisa blava catalana vasos sagnadors PBCES Pisa blava catalana d’Escornalbous PBCPA Pisa blava catalana de la panotxa PBCPO Pisa blava catalana de Poblet o similars PBCTR Pisa blava catalana de transició PBCSN Pisa blava catalana de la sanefa negativa PBCBU Pisa blava catalana de la botifarra PBCFA Pisa blava catalana de les faixes o cintes PBCSS Pisa blava catalana similar als de Savona PBCIF Pisa blava catalana de influència francesa PBCAR Pisa blava catalana de l’arracada PBCBL Pisa blava catalana de les blondes PBCLP Pisa blava catalana de lineals i punts PBCTR Pisa blava catalana de trèvols PBCPC Pisa blava catalana de punts i creus PBCCI Pisa blava catalana de la cirereta Pisa blava de Paterna/Manises (PBP) Pisa blava de Terol (PBTER) Pisa blava de l’Alcora (PBA) PBAIN Pisa blava de l’Alcora indeterminada PBASB Pisa blava de l’Alcora sèrie Berain PBASX Pisa blava de l’Alcora sèrie de xinescs PBASO Pisa blava de l’Alcora sèrie Olerys PBASR Pisa blava de l’Alcora sèrie del ramet Pisa blava de Talavera (PBTAL) PBTIN Pisa blava de Talavera indeterminada PBTPR Pisa blava de Talavera sèrie blava primitiva PBTIT Pisa blava de Talavera italianitzada sèrie papallones, falgueres, orenetes, randes, arbres Pisa blava italiana (PBI) PBIIN Pisa blava italiana indeterminada PBIML Pisa blava italiana Montelupo alla porcellana PBISN Pisa blava italiana Savona/Albisola naturalistic PBISB Pisa blava italiana Savona/Albisola blau turquino PBIST Pisa blava italiana Savona sanefa de tres punts PISA AMB BLAU I MORAT (PBM) PBMIN Pisa amb blau i morat indeterminada PBMCA Pisa amb blau i morat catalana PBMMA Pisa amb blau i morat de Manises 35

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

ARIND Àmfora romana indeterminada

PISA AMB BLAU I GROC/OCRE (PBO) PBOIN Pisa blau i ocre indeterminada PBOCI Pisa blau i ocre catalana d’influència italiana PBOAL Pisa blau i ocre d’Alcora PBOTA Pisa blau i ocre de Talavera PISA AMB BLAU I VERD (PBV) PBVIN Pisa amb blau i verd indeterminada PBVCI Pisa amb blau i verd catalana d’influència italiana PBVLL Pisa amb blau i verd de Lleida PBVMU Pisa amb blau i verd de Muel TERRA SIGIL·LADA (S) SALTR Terra sigil·lada indeterminada SITAL Terra sigil·lada itàlica SITTA Terra sigil·lada itàlica tardana SOPRE Terra sigil·lada oriental (pre sigil·lada) SOIND Terra sigil·lada oriental indeterminada SGSGA Terra sigil·lada sudgàl·lica SGSGM Terra sigil·lada gàl·lica sudgàl·lica marmorata SGSGI Terra sigil·lada gàl·lica sudgàl·lica altres/indetermin. SGTLU Terra sigil·lada gàl·lica tardana lucente o B SGTPO Terra sigil·lada gàl·lica tardana paleocristiana oxidada SGTPR Terra sigil·lada gàl·lica tardana paleocristiana reduïda SGIND Terra sigil·lada gàl·lica indeterminada SHISP Terra sigil·lada hispànica SHITA Terra sigil·lada hispànica tardana SAFRA Terra sigil·lada africana A SAFRC Terra sigil·lada africana C SAFRD Terra sigil·lada africana D SAFAD Terra sigil·lada africana A/D SAFRE Terra sigil·lada africana E SAFRI Terra sigil·lada africana indeterminada LLÀNTIES (LL) LLGRE Llànties gregues LLPUN Llànties púniques LLITA Llànties itàliques LLAFR Llànties africanes LLALT Llànties altres LLMOD Llànties modernes ÀMFORES PROTOHISTÒRIA (A) APUMC Àmfora púnica de la Mediterrània central APUEB Àmfora púnico-ebussitana APUIN Àmfora púnica indeterminada AIBER Àmfora ibèrica AALTR Àmfores indeterminades AITGI Àmfora greco-itàlica

COMUNES D’ÈPOCA ROMANA (CR) CROGO Comuna romana de pasta grollera oxidada CROGR Comuna romana de pasta grollera reduïda CROPI Comuna romana pintada indeterminades CROOX Comuna romana oxidada CRORE Comuna romana reduïda CROVI Comuna romana vidriada CRITA Comuna itàlica (gerres, morters...) CRICU Comuna itàlica de cuina (fumades) CRIRP Comuna itàlica roig-pompeià CRIPF Comuna itàlica parets fines CRPFL Comuna romana parets fines locals CRTOX Comuna tarraconense oxidada CRTRE Comuna tarraconense reduïda CRTOP Comuna tarraconense oxidada pintada CRTEV Comuna tarraconense engalba vermella (imitació vaixella d’importació de pasta micacea). CRBET Comuna bètica (...) CRAFR Comuna africana (morters, gerres....) CRAFC Comuna africana de cuina CRATR Comuna romana Antiguitat Tardana reduïda CRATO Comuna romana Antiguitat Tardana oxidada DOLIA POLICROM (POL) POLIN Policrom indeterminat POLCM Policrom catalana de la margarida POLCB Policrom catalana de Banyoles POLCL Policrom catalana de Lleida POLMA Policrom de Manises POLOR Policrom d’Onda/Ribesalbes POLAL Policrom de la Alcora POLTA Policrom de Talavera POLIT Policrom italià PISA DE FONS DE COLOR (PF) PFIND Pisa fons groc indeterminat PFGAL Pisa fons groc de l’Alcora PFVTA Pisa fons verd de Talavera PFBCA Pisa fons blau sobre blau català PFBTA Pisa fons blau esquitxat de Talavera PFBIT Pisa fons blau ‘berettino’ italià RAJOLES (RA) RAIND Rajoles indeterminades RACVM Rajoles catalanes verd i morat RACGT Rajoles catalanes gòtiques de trepa en blau RACGA Rajoles catalanes gòtiques d’aresta RACMO Rajoles catalanes de mostra RACOF Rajoles catalanes d’oficis RACDA Rajoles catalanes daurades RACPL Rajoles catalanes plafons RACFR Rajoles catalanes fruites RACMO Rajoles catalanes modernistes RACBL Rajoles catalanes blanques RACHI Rajoles catalanes hidràuliques RAVAL Rajoles valencianes 36

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

PBMSE Pisa amb blau i morat de Sevilla (isabela policrom)

COMUNES MEDIEVALS (CM, CIN, CMM) CINOX Comuna oxidada indeterminada (V-XI) CINRE Comuna reduïda indeterminada (V-XI) CMMIN Comuna medieval o moderna indeterminada (XII-...) CMCUO Comuna medieval cuina oxidada (XIIXIV) CMCUR Comuna medieval cuina reduïda (XIIXIV) CMACO Comuna altmedieval cuina oxidada (VIII-XI) CMACR Comuna altmedieval cuina reduïda (VIII-XI) CMAOX Comuna altmedieval oxidada CMARE Comuna altmedieval reduïda CMAEO Comuna altmedieval espatulada oxidada (IXXI) CMAER Comuna altmedieval espatulada reduïda (IXXI) CMBCO Comuna baixmedieval cuina oxidada (XIV-XV) CMBCR Comuna baixmedieval cuina reduïda (XIV-XV) CMBOX Comuna baixmedieval oxidada CMBRE Comuna baixmedieval reduïda COMUNES MODERNES (CMO) CMOCO Comuna moderna cuina oxidada CMOCR Comuna moderna cuina reduïda CMOOX Comuna moderna oxidada CMORE Comuna moderna reduïda PISA AMB MANGANÈS (PIM) PIMIN Pisa amb manganès indeterminada PIMCA Pisa amb manganès catalana PIMVI Pisa amb manganès de Villafeliche PISA AMB DAURAT (PD) –REFLEXOS METÀL·LICS PDIND Pisa amb daurat indeterminada PDCBP Pisa amb daurat catalana barcelonina de punts i rombes PDCBS Pisa amb daurat catalana barcelonina similars als valencians PDCPP Pisa amb daurat catalana pinzell pinta de (Barcelona/Reus) PDCIR Pisa amb daurat catalana influència del Renaixement PDCDI Pisa amb daurat catalana de la ditada PDPPA Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie pardalot PDPPP Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie pinzell pinta PDPCA Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie de cartel·les PDPEP Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie Pula

PDPFE Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie fulles d’heura PDPSO Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie solfes PDPLG Pisa amb daurat de Paterna/M. lletres gòtiques PDMPP Pisa amb daurat de Muel sèrie pinzell pinta PDMCA Pisa amb daurat de Muel sèrie de cartel·les PISA AMB VERD I MANGANES (PVM) PVMIN Pisa amb verd indeterminada PVMCG Pisa amb verd catalana dels segles XIV-XV PVMCD Pisa amb verd catalana de la ditada PVMCL Pisa amb verd catalana de Lleida PVMMU Pisa amb verd de Muel PISA AMB OCRE I GROC (POG) POGIN Pisa amb ocre i groc indeterminada POGAL Pisa amb ocre i groc d’Alcora POGVF Pisa amb ocre i groc Villafeliche POGLI Pisa amb ocre i groc italiana de la Liguria PISA AMB VERD I MORAT (PMV) PMVIN Pisa amb verd i morat indeterminada PMVCA Pisa amb verd i morat catalana PMVPA Pisa amb verd i morat de Paterna/Manises PMVTE Pisa amb verd i morat de Terol PMVIT Pisa amb verd i morat italiana PMVLA Pisa amb verd i morat Llenguadoc PISA AMB BLAU I DAURAT (PBD) PBDIN Pisa amb blau i daurat indeterminada PBDCA Pisa amb blau i daurat catalana PBDPA Pisa amb blau i daurat de Paterna/Manises PBDMA Pisa amb blau i daurat de Malaga

PORCELLANES O SEMIPORCELLANES (POR) PORIN Porcellanes indeterminades PORXI Porcellanes xineses PORPI Porcellanes Pickman PORSA Porcellanes Sargadelos PORSE Porcellanes sevillanes (Cartuja) PORCA Porcellanes de Cartagena PORAN Porcellanes angleses PORAL altres porcellanes GRES GRES... METALL MFE Ferro MFEE Escòria de ferro MBR Bronze MBRE Escòria de bronze MPB Plom 37

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RASEV Rajoles sevillanes/Triana RAARA Rajoles d’Aragó RATAL Rajoles de Talavera RALTR altres rajoles

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

ALTRES ELEMENTS (EL) ELCER Elements ceràmics pondus, fusaiola, fitxes) ELCOR Elements coroplàstia ELARQ Elements arquitectònics: fris, mètopa, fust,... ELCON Elements constructius: tègula, imbrex, tovots, tàpia, opus... ELESC Elements escultòrics ELEST estucs ELNUM Numismàtica ELOST Elements os treballat ELVID Elements de vidre ELITI Elements lítics ELIMA Elements macro-lítics ELIMI Elements micro-lítics ELSIL Silex FAUNA I RESTES HUMANES FAUNM Malacologia FAUNT Fauna terrestre FAUNI Ictiofauna HUMAN Restes humanes MOSTRES PER ANALITZAR (MOS) MOSTR Mostra general de terres del jaciment MOSED Mostra per estudis edafologics MOSCA Mostra per estudis carpologics MOSAN Mostra per estudis antracologics MOSLIP Mostra per estudi de continguts interns MOSCR Mostra per carboni 14 MOSMM Mostra per estudi de micromorfologia MOSFT Mostra per estudi de fitòlits MOSCT Mostra per estudi de cromatografia

6.9 Conservació i emmagatzematge de les restes arqueològiques mobles Els materials recuperats s’han tractat al laboratori de manera diferenciada en funció de les seves característiques intrínseques. En relació a la ceràmica, la fauna i la pedra, s’ha dut a terme el seu rentat. Cal dir, que totes les restes han estat sotmeses als tractaments adients sota l’assessorament o directament sota la supervisió d’especialistes. a. Neteja En el present projecte, la ceràmica a mà és una dels elements cabdals tant pel seu pes dins el conjunt de restes recuperades equivalent a un 98%, com per les seves característiques. Les concrecions de terra i l’adhesió de sediment sobre la superfície de les mateixes ha estat eliminada mitjançant l’ús d’aigua mineralitzada sense tractar i l’acció mecànica de pinzells i raspalls.

Posteriorment al siglat s’ha procedit als remuntatges de les peces arqueològiques. Per a aquest últim procés s’ha cercat les coincidències físiques de tots els fragments ceràmics, ossis, metàl·lics, etc. De fet, no nomes s‘ha partit de elements significatius com vores o bases per a la ceràmica, sinó que s’ha revistat cadascun dels fragments buscant els seus homònims tant per color, textura i forma. Les peces que encaixaven s’han consolidat formant agrupacions amb les que estudiar la dispersió del material i, en el millor dels casos, recuperar els perfils sencers de vasos o la forma original d’elements fragmentats. Per fixar les diferents parts s’ha emprat un adhesiu molt estable de nitrat de cel·lulosa de la marca UHU que garanteix la seva reversibilitat tot i el pas del temps amb acetona. c. Emmagatzematge Totes les restes arqueològiques mobles han estat emmagatzemades de forma rigorosa per garantir la seva correcta conservació. Aquells elements més fràgils i significatius com el vidre o el bronze han estat dipositat dins una caixa hermètica. Per evitar l’efecte nociu de les vibracions, s’ha dissenyat damunt un suport de poliuretà d’alta densitat un sistema d’embalatge mitjançant encaixos a mida que immobilitzin individualment cada peça. La resta d’evidències arqueològiques han estat dipositades degudament agrupades per tipologia i significació en bosses de plàstic hermètiques. En tots els casos, i per facilitar la consulta per part dels tècnics els recipients han estat degudament etiquetats.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

b. Consolidació

7.1 Zona prospectada Entre el 15 de juliol i el 5 d’agost del 2012 s’ha prospectat intensivament 224 unitats de mostreig ubicades en la zona central i occidental de la Roca del Corb i del massís de Sant Honorat. Dita superfície equival a 140000 m2 essent només un 6% de l’espai inicialment acotat. No es pot afirmar amb tota la certesa desitjable que aquestes zones hagin estan esgotades arqueològicament. La vegetació i l’orografia juntament amb la litologia han dificultat molt les tasques de reconeixement d’evidències arqueològiques mobles. Tanmateix, la metodologia ha estat idònia assolint elevats nivells de concreció, fiabilitat i rigor en les dades podent estimar unes probabilitats molt baixes de que s’hagin obviat per descuit elements de dimensions superiors als 25 cm2.

Figura 7 Ortofotografia de la zona d’intervenció amb els transsectes prospectats

Font: Remolins, G.

Per altra banda, l’escassa superfície prospectada no pot ser considerada una mostra representativa, fet pel qual dista molt d’il·lustrar estadísticament la totalitat de restes que pot albergar el conjunt de la Roca del Corb i del massís de Sant Honorat. En aquest sentit, no es poden extrapolar les troballes efectuades ni els resultats obtinguts supeditant qualsevol inferència a les futures intervencions. Els dies en que es va efectuar l’ intervenció, la climatologia i la llum van ser optimes per a la realització de les feines de prospecció. Malauradament, la complexa orografia que presenta el terreny i el tipus de

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

7 Resultats

elements situats a una distància entre 0 i 5 metres del observador. En aquest sentit, l’ús del GPS va ser vital per poder documentar, amb certa exactitud, aquells indrets que ja havien estat prospectats i distingir-los gràficament d’aquells que encara restaven pendents. A tal efecte, mitjançant els SIG es va poder assignar a cada transsecte la capacitat visual que s’havia assolit durant la prospecció determinant la superfície real escodrinyada. En tot cas, durant l’ intervenció s’han pogut revisar tres jaciments arqueològics registrats a la Carta Arqueològica i documentar-ne sis d’inèdits que haurien de ser inclosos en la mateixa. Les evidències materials mobles documentades en cap cas han estat elements aïllats, sempre han conformat agrupacions amb altres restes. L’elevada densitat de fragments distribuïts en espais relativament ben acotats ha permès determinar concentracions i alhora distingir i designar els nous jaciments.

Figura 8: Transsectes de prospecció efectuats durant la campanya d’enguany i registrats mitjançant sistemes GPS

Font: Remolins, G.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

coberta vegetal van condicionar la visibilitat. Visualment, només es podia percebre amb qualitat aquells

La zona inicialment acotada per a desenvolupar-hi la intervenció preventiva contenia set jaciments arqueològics descrits a la Carta Arqueològica. Durant les tres setmanes en les que

transcorregut el projecte s’han pogut revisar els següents: -

Cementiri dels Moros de Coll de Mu

Sitges de la Balma Ensorrada

Cova de la Catedral

Figura 9: Ortofotografia de la zona d’intervenció amb els jaciments documentats a la Carta Arqueològica

Font: Remolins, G.

a. Cementiri dels Moros de Coll de Mu A peu de cingle, en un gran bloc de conglomerat hi ha una petita cavitat natural formada amb l’erosió d’un nivell de margues. En aquest indret hi ha excavades diverses tombes antropomorfes atribuïdes cronològicament a períodes medievals. El jaciment rep el nom de Cementiri dels Moros de Coll de Mu i ja apareix citat amb aquest referent l’any 1927 a l’obra de Joan Serra i Vilaró La Civilització Megalítica a Catalunya (SERRA i VILARÓ, 1927) on s’al·ludeix a unes tombes excavades a la roca i espoliades però l’autor les ubica erròniament a la Cova de la Catedral. Probablement aquest sigui un

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

7.2 Jaciments arqueològics revistats

d’estructures. Separades per poca distancia el jaciment esta format per 2 tombes antropomorfes de mides dispars, una de 1,5 metres de llarg i una altra entorn a 70 cm. Les sepultures, si bé estan orientades sud-oest/nord-est, no presenten una disposició predeterminada sinó que estan distribuïdes aprofitant el suport on van ser bastides. Sobre la mateixa superfície rocosa es constaten altres cavitats amorfes i molt erosionades, probables testimonis d’altres sepultures pertanyents a la mateixa tipologia, si bé això no es pot assegurar amb tota certesa. La fitxa de Carta Arqueològica corresponent a aquest jaciment aportava un seguit d’informacions que no es corresponien amb la realitat. Per una banda, les coordenades de posicionament no assenyalaven correctament l’ indret. Independentment de les causes que han generat i perpetuat l’error es va localitzar novament el jaciment mitjançant triangulació tradicional amb els elements orogràfics més destacables ja que la senyal de GPS dins el bosc era molt escassa. L’anàlisi ocular de la zona ha revelat també que només hi ha dos tombes clarament antropomorfes en divergència al que es deia en la fitxa on s’hi n’indicaven tres. Si que hi ha altres tres petites cavitats excavades a la vora de les sepultures però l’erosió no permet assegurar que siguin antropomorfes. En tot cas, els efectes climàtics estan posant en perill la correcta conservació i preservació del jaciment fet pel qual s’ha optat per fer un aixecament fotogramètric d’alta resolució amb l’objectiu de disposar d’un document digital fiable amb el que extreure ortofotografies i planimetries. Pel que fa a les possibles restes mobles, a tocar de cingle, a la vora del jaciment s’han detectat tres possibles fragments de molins de granit. Degut a la mida i el pes, ha sigut impossible poder-les extreure garantint-ne la correcta conservació. A fi d’actualitzar la informació present a la Carta Arqueològica es sol·licita la incorporació de les noves dades recollides en la fitxa adjunta en aquesta memòria.

b. Sitges de la Balma Ensorrada Aquest jaciment el defineixen dos sitges excavades en el subsòl i actualment buidades. Les estructures negatives, pel que es pot apreciar a simple vista, són de planta circular amb una obertura d’un metre de diàmetre aproximadament, secció globular i lleugerament reomplertes de sediment de l’entorn i fulles. El jaciment rep el nom de Sitges de la Balma Ensorrada, probablement aquest sigui un terme assignat pels arqueòlegs que van elaborar la primera carta arqueològica de Peramola en al·lusió i descripció del entorn on es trobava el jaciment. De fet, les sitges estan al peu del cingle que conforma el massís de Sant Honorat, mig ocultes entre uns grans blocs de conglomerat que s’han desprès. Són nombroses les concavitats i esplugues que es formen en aquest tipus de roca per l’erosió de la matriu de gres i margues. Les balmes resultants amb el pas del temps es col·lapsen alliberant grans blocs sobre el

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

terme popular i arcaic amb el qual la gent dels entorns coneixia i a través del qual explicava aquest tipus

una zona d’hàbitat pròxima i menys encara amb una hipotètica balma, avui en dia ensorrada. Per altra banda, la tipologia d’aquestes estructures d’emmagatzematge no permet adscriure-les a una cronologia determinada havent d’emmarcar-les des del neolític fins a l’època medieval. No s’aprecien altres restes associades, mobles o immobles. Les sitges de la Balma Ensorrada presenten una avançat estat de degradació. Les successives esllavissades de pedra i terra produïdes a peu de cingle del massís de Sant Honorat estan accelerant la seva erosió. Estan excavades en el subsòl aprofitant un indret on s’hi ha acumulat la terra provinent de la matriu de la roca conglomerada. A banda de netejar superficialment l’entorn i documentar fotogràficament les dos estructures negatives, s’han obtingut noves coordenades de localització de les sitges mitjançant triangulació, ja que les que oferia la fitxa corresponent de la Carta Arqueològica eren errònies. Novament, es sol·licita la incorporació de les noves dades a la Carta Arqueològica a fi d’actualitzar-ne la informació.

c. Cova de la Catedral La Cova de la Catedral fou visitada i descrita a inicis del segle XX per Joan Serra Vilaró a la seva obra la Civilització Megalítica a Catalunya. Aquest és un testimoni excepcional i la noticia més antiga del jaciment de la que es té constància. En dit treball, l’autor afirma haver vist dins l’abric nombrosos fragments de moles circulars basàltiques i sepulcres excavats a la roca ja espoliats el 1920. Actualment no es té coneixement de cap tipus d’estructura funerària dins la Cova de la Catedral fet pel qual hom pot suposar que Joan Serra Vilaró va confondre-ho parcialment amb el Cementiri dels Moros de Coll de Mu. Per altra banda, l’autor també descriu el fet que moltes de les esplugues presents a peu de cingle de la Roca del Corc i de Sant Honorat estaven habitades o eren explotades encara a principis del segle XX (1927 : 319). La inspecció ocular efectuada durant el transcurs d’aquest projecte, ha evidenciat l’elevat potencial patrimonial d’aquest jaciment que presenta un bon estat de conservació tot i la bioturbació intuïda per l’efecte de la vegetació que creix a l’interior de la balma i pels diferents animals que hi han excavat els seus caus. En superfície s’observen diferents estructures bastides amb pedra seca que podrien adscriure’s a períodes relativament recents. També s’hi han recollit varis fragments de ceràmica a torn (CC’12-100-3), una pedra antròpica polida (CC’12-100-1), sense poder determinar ni la cronologia ni la funcionalitat, i un fragment de roca basàltica amb una cara polida (CC’12-100-2). Aquest últim element està molt fragmentat i no permet proposar cap atribució tipològica més enllà del seu caire antròpic però

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

terreny. No es pot afirmar ni desmentir que l’elecció per ubicar aquestes sitges tingués alguna relació amb

Finalment, s’ha aprofitat l’ajuda dels espeleòlegs Alfred Montserrat i Mariona Vázquez per realitzar un petit croquis de la cavitat. Con en els altres dos casos anteriors, les coordenades de posicionament proporcionades per la fitxa de la Carta Arqueològica evidenciaven una elevada desviació fet pel qual, mitjançant sistemes de triangulació manual, s’han obtingut noves dades de localització més fiables. A efectes d’aquesta reviso és sol·licita la incorporació de les noves dades a la Carta Arqueològica a fi d’actualitzar-ne la informació.

Figura 10: Croquis de la Cova de la Catedral

Font: Montserrat, A., Vázquez, M.

7.3 Jaciments arqueològics inèdits En la campanya d’ enguany s’han documentat nombrosos jaciments inèdits que poden adscriure’s a diferents cronologies i tipologies. El seu descobriment ha sigut possible mitjançant l’ús de la prospecció intensiva i extensiva. Moltes d’aquestes restes arqueològiques han estat definides a través de la seva component estructural visible (murs, túmuls, cavitats), d’altres en canvi, s’han determinat mitjançant l’elevada concentració de materials dispersos en un espai concret formant agrupacions. Per tant, l’elevada densitat de fragments distribuïts en espais relativament ben acotats ha permès determinar concentracions alhora que distingir i designar els nous jaciments.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

podria guardar algun tipus de relació amb les moles circulars descrites per Joan Serra Vilaró (1927 : 319).

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria Figura 11: Ortofotografia de la zona d’intervenció amb els jaciments inèdits documentats. 1. Túmul de la Roca del Corb, 2. Estructura del Barranc de Santa Eugènia, 5. Era de la Casa del Corb, 9. Abric del Barranc de Rombau, 10. Roca del Corb, 11. Necròpolis de Coll de Mu Font: Remolins, G.

a. Túmul de la Roca del Corb Estructura tumular inèdita descoberta per Josep Maria Viladrich Jounou i Gerard Remolins Zamora el 26-07-12. Per les característiques i l’ubicació se l’hi ha assignat el nom de Túmul de la Roca del Corb relacionant-la així amb el topònim més pròxim i a falta d’altre tipus de referències populars. El túmul és de planta ovalada amb un diàmetre de 12 metres en la secció nord-sud i 14 metres en la secció oestest. Aquest està delimitat en alguns extrems per pedres clavades a terra. L’estructura està integrament formada per còdols de mida mitjana (25 cm.) provinents dels paquets de conglomerats disgregats de l’entorn. Tot i no ser elements determinants per oferir una clara adscripció tipològica, l’ ubicació al cap d’un turo i la configuració tumular d’aquest element recorden a un monument megalític. N’obstant, no s’aprecien lloses ni altres elements estructurals que indiquin la presencia d’una cambra sepulcral. En tot cas, a sobre el túmul, en la part central, hi creix un pi de grans dimensions i una alzina aprofitant probablement aquell indret amb major potencia sedimentaria. Únicament destaca una roca de granit

que no ha estat recollida. En aquest sentit, és molt probable que el Túmul de la Roca del Corb pugui tractar-se d’una estructura megalítica atípica adscrita al neolític final – bronze antic del curs mig i alt del Segre. Aquesta, per les seves característiques, és poc freqüent dins el conjunt d’estructures sepulcrals i rituals de la zona prepirinenca però no hi ha cap indici que indiqui un altre tipus d’adscripció. De fet, no s’han trobat altres paral·lels en zones pròximes ni allunyades, ni en cronologies diferents. Previ a la prospecció no es coneixia cap noticia referent a aquesta estructura. Únicament Albert Fàbrega Enfadaque de Súria i Josep Agustí d’Olot comentaren que l’any 2001 en Miquel Bach de Peramola ja els hi havia ensenyat aquesta estructura que atribuïren a un element megalític. Malauradament, davant la impossibilitat actual de poder parlar amb aquesta última persona no es pot recopilar més informació sobre la seva troballa. Aquesta gran estructura tumular inèdita es troba al cim d’un petit turó al sud-est del Tossal de Torrent i al oest de la Roca del Corb segons els topònims recopilats per l’ Cartogràfic de Catalunya. El turó representa la darrera elevació abans que la serra provinent del Tossal de Torrent efectuï un descens pronunciat cap al coll que du a la Roca del Corb. L’estructura es troba a tocar de la pista forestal que va des de la Casa de Torrent fins al Coll de Mu. Està ubicada en un terreny relativament pla i elevat en relació a l’entorn i amb una visió dominant cap a l’est des d’on s’aprecia perfectament la Roca del Corb. Actualment el millor accés des de Peramola el trobem a través de la carretera que va cap a Cortiuda. A pocs quilometres s’agafa la pista forestal que du a la Casa del Torren i es segueix amb cotxe en direcció a la Roca del Corb. Pocs metres abans d’arribar al coll, just en l’últim turó a mà esquerra hi ha el túmul.

b. Estructura del Torrent de Santa Eugènia Petita estructura de pedra seca inèdita a la que s’ha assignat el nom d’Estructura del Torrent de Santa Eugènia relacionant-ho així amb el topònim més pròxim i a falta d’altre tipus de referències populars. En aquest cas l’adscripció tipològica és molt difícil donat que no es distingeix clarament la morfologia de l’estructura pel seu estat de conservació actual. De fet, es tracta de tres parets construïdes en pedra col·locades en sec, dos de les quals son perpendiculars a un gran bloc de pedra al que s’adossen i la tercera es troba en paral·lel a aquest. Els murs laterals amb una llargada de 1,4 m, 50 cm de gruix i 30 cm d’alçada, estan bastits amb fragments de roca conglomerada formant fileres de pedres unes sobre les altres. D’igual forma està constituït el mur frontal que mesura 3,5 m de llarg, 50 cm de gruix i 20 cm d’alçada. Es desconeix la cronologia d’aquesta estructura que, en general, presenta un alt grau

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

caiguda al centre del túmul, sense cap morfologia aparent i poc habitual dins la matriu del conglomerat

adscripció temporal. Tanmateix, és probable que aquesta estructura sigui d’època moderna. L’estructura del Barranc de Santa Eugènia està ubicada a peu de cingle de la Roca del Corb, a la vessant sud-oest. Està situat a la riba esquerra del Torrent de Santa Eugènia sobre un terreny amb una lleugera pendent cap al sud. La morfologia del terreny al prepirineu, amb forts pendents y nombroses irregularitats, ha fet que des d’antic s’hagi hagut d’intervenir per adequar-lo a les necessitats. Bàsicament els motius han estat dos, obtenir petites feixes de conreu i segon, contenir el propi terreny per prevenir esllavissades. L’espai disponible i efectiu al interior d’aquesta estructura és molt reduït el que fa pensar que no era per encabir-hi res sinó més aviat per subjectar un abeurador que podria recollir les aigües pluvials que fluirien sobre la roca.

c. Era de la Casa del Corb Cavitat inèdita a la que s’ha donat el nom d’Era del Corb reprenen el terme amb que en Joan Codina Solé s’hi va referir. De fet, segons aquest informant gracies al qual es va tenir constància de l’existència d’aquest jaciment, els habitants de la Casa del Corb antigament utilitzaven aquest indret per batre-hi el blat. En tot cas, el jaciment es defineix a partir d’un gran abric amb la visera orientada cap al sud d’una llargada no superior als 15 m. i una alçada de 7 m. en el punt més elevat. La cavitat presenta una morfologia típica de balma amb una fondària de 12 m., sense ramals ni galeries adjacents. El sòl presenta una lleugera inclinació cap al sud en direcció l’exterior de la cavitat, tot i així, s’observa encara a dia d’avui una potent sedimentació. L’Era de la Casa del Corb s’ubica a peu del cingle de la Roca del Corb, en la vessant sud segons els topònims recopilats per l’ Institut Cartogràfic de Catalunya. De fet, és visible des de la Casa del Corb en direcció sud-oest on el terreny presenta una lleugera pendent cap al sud. Durant l’ intervenció no s’ha documentat elements materials mobles o immobles en superfície, tanmateix, per les condicions d’habitabilitat d’aquesta espluga i per la proximitat a altres jaciments de les mateixes característiques amb evidencies arqueològiques s’ha cregut convenient incloure-la en l’ inventari.

d. Abric del Barranc de Rombau A la vessant nord del massís que conforma la Roca del Corb, a tocar de cingle s’hi ha documentat una cavitat inèdita a la que s’ha donat el nom de Abric del Barranc de Rombau relacionant-ho així amb el topònim més pròxim i a falta d’altre tipus de referències populars. La visera, orientada cap al nord,

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

d’enrunament. Per altra banda, no es detecten materials arqueològics mobles per proposar una

de balma amb una fondària de 3 m., sense ramals ni galeries adjacents. El sòl disposa d’una lleugera inclinació cap a l’interior de la cavitat fet que ha provocat que s’hi dipositi terra al llarg del temps i es formi una potent sedimentació. Durant l’ intervenció no s’ha documentat elements materials mobles o immobles en superfície, tanmateix, per les condicions d’habitabilitat d’aquesta balma s’ha cregut convenient incloure-la en l’ inventari. L’Abric del Barranc de Rombau s’ubica entre la pista forestal que permet l’accés rodat en aquella zona i la Roca del Corb, en un terreny elevat amb forta pendent de sud a nord des d’on es domina visualment el Sant Honorat i el Barranc de Rombau segons els topònims recopilats per l’ Institut Cartogràfic de Catalunya.

e. Roca del Corb El jaciment s’ha definit a partir de la troballa en superfície de diversos fragments de ceràmica, vidre, ferro, bronze i escòria de ferro. En ser inèdit se l’hi ha assignat el nom de Roca del Corb relacionantho així amb el topònim més pròxim segons l’Institut Cartogràfic de Catalunya i a falta d’altres tipus de referències populars. Les restes s’han localitzat en el mateix cim de la Roca del Corb principalment a l’extrem oest i no s’han apreciat evidències immobles associades.

Figura 11: Mapa de distribució de les restes arqueològiques mobles recuperades al jaciment de la Roca del Corb Font: Remolins, G.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

mesura 6 m. de llargada i 1,30 m. d’alçada en el punt més elevat. L’abric presenta una morfologia típica

evidencies materials recuperades. Posteriorment, en vista de l’elevat nombre de restes que apareixien nomes foren registrades amb GPS aquelles més significatives com vores, bases i fragments ceràmics decorats així com fragments de ferro, escòria i elements de bronze i vidre. L’estudi espacial no evidencia pautes de distribució rellevants. No obstant, les evidencies es concentren en les zones sense vegetació herbàcia, espais mancats de terra on aflora el substrat geològic rosos. Probablement, la facilitat que presenta dita superfície exempta de flora ha permès als prospectors localitzar-hi més restes que en altres espais. Per tant, aquest fet espacial és una conseqüència de la recerca i no una causa arqueològica.

Figura 12: Mapa de pendents del jaciment de la Roca del Corb i de distribució de les restes arqueològiques mobles recuperades al mateix. Font: Remolins, G.

Per altra banda, la majoria de fragments arqueològics mobles recuperat estaven situats en zones amb un tipus de pendent suau. Efectes postdeposicionals de caire mecànic com l’aigua podrien haver desplaçat els artefactes de les ubicacions originals amb major pendents on aquests fenòmens tafonòmics

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

En un primer moment, durant la intervenció, es van coordenar amb GPS i fotografiar totes les

l’estudi detallat del histograma no valida plenament el model de comportament proposat. De fet, el nombre de restes no augmenta proporcionalment amb el descens de la pendent. Per tant, han d’existir altres agents a part de l’aigua com el tipus de sòl i la vegetació que hagin aturat el desplaçament dels artefactes i expliquin l’actual configuració espacial de les restes al jaciment de la Roca del Corb.

Figura 12: Mapa d’orientació de vessants del jaciment de la Roca del Corb i de distribució de les restes arqueològiques mobles recuperades al mateix. Font: Remolins, G.

Partint del principi que el material recuperat es troba en posició secundaria desplaçat en part per l’acció mecànica de l’aigua, s’ha volgut valorar el possible indret d’origen de les restes i acotar així l’ubicació d’estructures actualment ocultes o desaparegudes. L’aigua flueix des de la cota més elevada en direcció a la més baixa per efecte de la gravetat seguint en paral·lel a l’orientació de la vessant en la que és troba. Com més pronunciada és la pendent, l’aigua discorre amb més força i de forma més rectilínia perpendicular a les corbes de nivell i seguint sempre la mateixa vessant. En canvi, si la pendent és més suau, el flux d’aigua acumula menys energia generant meandres i molts cops canviant de vessant. Per

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

acumulen més energia fins a dipositar-los en espais més planers on la seva força disminueix. Tanmateix,

és pot establir estadísticament com s’ha desplaçat un fluid i qualsevol objecte transportat pel aquest. La figura 12 mostra en colors, per una banda, l’orientació de les vessants, i per altra amb fletxes, el desplaçament efectuat per les restes arqueològiques.

Figura 13: Mapa amb la possible ubicació de les antigues estructures avui desaparegudes o ocultes.

Font: Remolins, G.

La manca de restes no permet efectuar més inferencies interpretatives. Tanmateix, el jaciment es troba en un punt de molt difícil accés però amb un marcat control territorial. L’estudi de les restes materials recuperades evidencia dos grans fases d’ocupació distribuïdes entre la prehistòria recent i la tardoantiguitat.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

tant, independentment del tipus de sòl, si es coneix l’orientació d’una vessant i la pendent de la mateixa

Tot fa pensar que s’està davant una ocupació típica de l’edat de bronze perquè en general a aquest moment, a la zona del Pirineu i Prepirineu, els habitats s’ubiquen tant en cova com a l’aire lliure. S’acostumen a situar a llocs arrecerats, elevats i més rarament, sobre terrenys plans o terrasses fluvials. Les estructures durant aquest període són gairebé sempre bastides en materials peribles i en conseqüència, la seva conservació és d’entrada difícil a la que s’hi afegeix l’agreujant de l’escassetat de sediment. En tot cas, l’enclavament prehistòric de la Roca del Corb correspondria a una ocupació estacional de curta duració i d’estructures simples. Són absents fòssils directors d’origen ultrapirinenc com l’apèndix de botó, els vasos polipods o la ceràmica acanalada. Per tant, tot i que els materials de la fase prehistòrica de la Roca del Corb no són excloents de cap dels períodes prehistòrics, l’absència d’elements forans que serveixin per caracteritzar etapes posteriors de bronze mitjà i bronze final, ens porta a pensar que s’està probablement en un moment aparentment més característic del bronze antic (1800 – 1500 a.C.) que no en una etapa posterior. Cal plantejar-se perquè els habitants de la Roca del Corb triarien assentar-se sobre l’esperó, on les dificultats s’accentuen, en comptes de fer-ho a la plana, on els recursos serien més accessibles i abundants. La informació que el jaciment ha aportat no permet saber si respon a una certa inestabilitat del moment, o quina és la causa que els indueix a assentar-se sobre el puig. Malauradament la manca d’evidències no permet aprofundir més en el tipus d’activitat desenvolupada. La ceràmica a mà. Els testimonis de la primera ocupació a l’altiplà de la Roca del Corb són d’època prehistòrica i es documenten a partir d’una sèrie de restes recuperades en superfície, concretades per un conjunt ceràmic molt fragmentat. Aquests tenen una interpretació difícil i per tant també una solució cronològica difícil. El repertori ceràmic, i encara que insuficient com a guia cronològica, probablement indica una ocupació poc important que es remuntaria a un primer moment de l’edat de bronze. Davant la manca de datacions de 14C per aquest període, no es pot descartar que pugui ser producte d’una substrat anterior. Per tant, aquesta primera ocupació prehistòrica estaria dins un ampli horitzó de temps entre neolític mig i bronze mig a.C.

Figura 14: Dibuix del fragment de ceràmica a mà on s’observa la decoració plàstica d’un mugró Font: Valverde, M.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

Fase 1: Prehistòria recent

Tot els indicis apunten cap a una possible ocupació en alçada succeïda durant l’antiguitat tardana o en una fase prefeudal (IV- VIII). En aquest sentit, un clar exemple és l’assentament del Sant Vicenç d’Enclar a Andorra. Els investigadors que han intervingut en aquest jaciment assenyalen que a partir de l’any 409, els diferents moviments dels pobles germànics provocaren entre els hispanoromans, si més no durant els primers moments, situacions de violència i inseguretat. Això hauria provocat que s’ocupessin zones marginals cercant major estabilitat i protecció (BOSCH, 1997 : 98). De fet, als Pirineus existia una estructura militar; una xarxa de torres o petites estacions amb la funció de vigilància i control dels llocs i de les col·lectivitats. Els constructors d’aquesta infraestructura militar podrien haver estat una molt petita fracció de l’exèrcit regular de caràcter mòbil o de reserva establert a Hispania o, per contra un exercit indígena i rural depenent de la mateixa villae. Aquest moment és caracteritza per un equilibri dinàmic entre el món local i el llatí. Una trajectòria però amb una marcada tendència final a l’exclusió del primer per part del segon i a la lenta formació d’uns marc d’organització diferents. Els elements metàl·lics. La segona fase documentada a la Roca del Corb correspondria a un assentament més estable d’hàbitat i en el que probablement es van desenvolupar activitats metal·lúrgiques. El vidre, la ceràmica o les decoracions presents en els elements de bronze emmarquen aquest moment entre l’antiguitat tardana i les primeres incursions visigòtiques. L’estudi detallat dels elements metàl·lics permet distingir dos tipus d’artefactes, els d’ornament personal i els d’ús quotidià. En el primer grup hi ha dos fragments de bronze (RC’12-100-19b i RC’12-100-45). Aquest tipus de metall, amb el desenvolupament del ferro i per les seves característiques de manufactura amb aliatge va ser, antigament, reservat per a l’elaboració d’objectes de prestigi. L’anàlisi visual efectuat per Carme Rovira, investigadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, de RC’12-10019b ha permès assignar aquest fragment amb força probabilitat a unes pinces. El tipus de decoració, incisa i amb osques perimetrals (excisió), és emprada per representar damunt la superfície externa del objecte, petits requadres. Aquests estan definits per la pròpia superfície de les pinces que determina els extrems laterals i per dos incisions situades en la part superior i inferior. Dins del quadre només hi ha un traç incís obliquo. Sigui com sigui, aquest motiu es representa al llarg de tota la peça, com a mínim en

Figura 15: Dibuix i fotografia amb escala IFRAO d’unes possibles pinces de bronze. Font: Valverde, M., Remolins, G.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

Fase 2: Tardoantiguitat – fase prefeudal

retrobar aquest tipus de decoració però cada requadre contindria una creu. Igualment, les osques presents en els laterals de RC’12-100-19b no són freqüents ni són un recurs decoratiu emprat normalment. Per tant, caldria suposar que aquest objecte, per analogia tipològica i proximitat geogràfica podria guardar relació en fases prefeudals (s IV – VIII) com les descrites al Roc d’Enclar al Principat d’Andorra. L’altre objecte d’ornament personal recuperat fora de context estratigràfica a la Roca del Corb però de possible filiació tardoromana és un fragment de braçalet de bronze de secció rectangular i diàmetre molt petit,

possiblement

infantil

(RC’12-100-45).

Una

les

característiques més rellevants és la seva manufactura atípica en fases medievals. L’estudi visual de Carme Rovira ha assenyalat que l’objecte està buit a l’interior fet pel qual havia de ser elaborat enrotllant una placa de bronze. Aquest és un tipus de pràctica Figura 16: Dibuix i fotografia amb escala IFRAO del fragment del braçalet de bronze.

freqüent al segle IV en la producció de reblons per a la fixació de Font: Valverde, M., Remolins, G. peces de cinturo però no ha estat documentada en braçalets.

Posteriorment, el braçalet va ser decorat en la seva cara externa mitjançant quatre petites incisions distribuïdes en la zona distal. En tot cas, aquest objecte presenta coincidències morfològiques amb bronzes d’ús personal, tant de la Península Iberica com de fora, i per tant no es pot determinar amb seguretat la seva filiació. En qualsevol cas, s’inscriuria en el període comprés entre els fases baiximperial i prefeudal. Pel que fa als elements metàl·lics d’ús quotidià hi ha nombrosos claus, un rebló, i diversos fragments amorfes en ferro. Pel que fa a la seva morfologia no permet proposar adscripcions tipològiques ni cronològiques. Únicament, RC’12-100-46 per la seva secció en V i per la presència d’estigmes de colpeix en una de les seves extremitats es pot proposar que es tracti de la zona proximal (espiga) d’una fulla de ganivet. Elements similars s’han documentat al

Figura 17: Dibuix del reblo i d’un dels claus recuperats.

jaciment andorrà del Roc d’Enclar (ROVIRA, 1997 : 318). De Font: Valverde, M.,

la mateixa manera, RC’12-100-48 és una placa de ferro aparentment amorfes però que testimonia dos elements metàl·lics reblats. Carme Rovira ha proposat per aquest cas la possibilitat que fos algun tipus

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

l’extensió del fragment conservat. Segons Carme Rovira, en períodes alt i baix medievals es freqüent

fragments d’escòria de ferro recuperats. Aquests són un clar testimoni d’una activitat metal·lúrgica desenvolupada en aquell paratge. Ara bé, es plantegen nombroses qüestions arran d’aquesta troballa. No es té constància d’explotacions fèrriques en zones pròximes, ni s’han documentat estructures per a la reducció del mineral de ferro sobre la Roca del Corb. Quin sentit tindria desenvolupar activitats metal·lúrgiques en una zona de tant difícil accés? Tanmateix, és evident que aquest emplaçament o bé va desenvolupar tasques de producció de ferro o d’emmagatzematge de recursos. De fet, l’estudi dels elements que s’han denominat com escòries no permet assegurar que aquestes siguin realment un subproducte desestimat de la reducció de la mena de ferro o, pel contrari, el producte cercat.

Figura 18: Fotografia d’un fragment d’escòria de ferro. Font: Remolins, G.

Figura 19: Dibuix de l’espiga d’un ganivet de ferro. Font: Valverde, M.

Figura 20: Dibuix d’una placa de ferro amb dos reblons. Font: Valverde, M.

La ceràmica a torn. L’estudi detallat dels elements ceràmics a torn només ha permès restituir parcialment tres vasos a partir dels fragments de vora recuperats (RC’12-100-31b, RC’12-100-30, RC’12-100-47) i documentar dos nanses

(RC’12-100-27,

RC’12-100-28).

L’elevat

grau

d’erosió del jaciment ha afectat la bona conservació dels elements que conformen la cultural material i ha influït, en el cas de les ceràmiques, en la coloració i la textura. La mateixa diversitat d’aquestes ceràmiques dificulta en alguns casos la seva atribució. Tanmateix, el seu color ataronjat i algunes formes permeten proposar aquests fragments, per analogia tipologia, com a elements paleocristians també denominats DSP (Derivades de les Sigillates Paleocristianes). Aquestes constitueixen la darrera producció tardana de vaixella de taula en ceràmica fina de tradició romana realitzada a la Gàl·lia meridional a

Figura 21: Dibuix de les dos anses de ceràmica recuperades Font: Valverde, M.,

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

d’element fixat damunt la fusta. En el grup d’elements metàl·lics també cal sumar-hi els nombrosos

segle VII (YÁÑEZ, 1997 : 253). De fet, el fragment de vora RC’12-100-23 presenta un llistell situat prop de la vora molt similar al que descriuen les formes Rigoir 9. Per tant dit element, podria correspondre a algun tipus de peça a cavall entre la copa i el morter (YÁÑEZ, 1997 : 268). Sigui com sigui, l’atribució temporal ferma es molt complicada en base a aquestes evidencies. Durant la prospecció es va recuperar, fora de context estratigràfic, un fragment ceràmic, que en estudis posteriors, es va assignar, tot i els dubtes, a un possible piu d’àmfora (RC’12-100-51). El repertori ceràmic presenta nombroses similituds amb elements recuperats al Roc d’Enclar. De fet, les dos nanses de la Roca del Corb són molt similars a d’altres recuperades a aquest jaciment d’Andorra (YÁÑEZ, 1997 : 282). Tot i així, aquestes tampoc estan adscrites a cap període històric si bé van ser recuperades dins un context estratigràfic.

Figura 22: Dibuix i restitució de la zona distal de tres vasos ceràmics a partir dels fragments de vora recuperats i petit fragment de ceràmica atribuït a un piu d’àmfora. Font: Valverde, M.,

El material vítric. Finalment, s’han recuperat, en diversos indrets aïllats del jaciment de la Roca del Corb, elements de vidre. El més ben conservat és distingeix per ser un fragment de vora amb el llavi en forma de gota i amb l’interior d’aquest buit (RC’12-10016). De color olivós i superfície llisa, conte nombroses bombolles d’aire testimonis d’una producció acurada però encara incipient. Per analogia tipològica aquest element podria tractar-se d’un plat o bé d’un peu de copa o gerra datat en altres excavacions entorn al segle V. Una altra categoria de vidre documentats al jaciment es distingeix per la seva matèria fina sovint irisada i alterada. La coloració més freqüent és un verd molt clar tot i que també hi ha un fragment

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

finals del segle IV, i especialment a la primera meitat del segle V, si bé perdura de manera residual fins al

les quals es cilíndric i buit al interior (RC’12-100-38 i RC’12-100-58). Malauradament no es disposa de suficient quantitat de superfície per poder assignar-los a alguna forma estàndard. Tampoc presenten cap tipus de decoració que permeti aportar més dades i inferir en la seva atribució cultural. Segons la valoració realitzada per Teresa Carreras, els vidres trobats estan datats per analogia tipològica i tipus de producció entre els segles V i VII. Si nomes é tingues en compte el mobiliari vítric recuperat per jutjar l’ocupació del jaciment, es podria afirmar que aquest es important sobretot a principis al segle V. Fenòmens similars d’ocupació en alçada han aportat materials molt semblants. Entre aquets cal destacar, novament, el jaciment de Sant Vicenç d’Enclar a Andorra (FOY, 1997 : 322). Entre les nombroses i diverses troballes que el jaciment de la Roca del Corb ha ofert destaca una petita dena fragmentada de color blau intens, gairebé turquesa (RC’12-100-33). L’estudi detallat revela que es tracta de pasta de vidre atribuïble a un collaret o a alguna peça de joc. Aquest element presenta una superfície irregular i una pèrdua parcial de matèria degut a un trencament, fets que no permeten valorar degudament la seva estructura original. La seva adscripció cronològica és complicada ja que hi ha constància a Catalunya de troballes d’elements similars des de cronologies molt reculades (1400 a.C) (FABREGAS, 2008 : 77). Per tant, s’evita qualsevol tipus de pronunciament fins que no es realitzin estudis en major profunditat. En qualsevol cas, la presencia d’elements vítrics realça l’importància i significació d’aquest assentament en algun moment durant l’antiguitat tardana i una fase prefeudal.

Necròpolis del Coll de Mu

A la vessant oest del Coll de Mu poc abans d’arribar al coll físic, on el terreny presenta poca pendent, Josep Maria Viladrich Jounou i l’Aram van documentat una jaciment definit a partir de la troballa en superfície de nombrosos fragments de carbó, ossos i bronze. El llit de cendra, carbons, ossos i metall s’han interpretat com una estructura funerària adscrita com a ritual d’incineració (PONS, 1984) i s'estén

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

informe transparent (RC’12-100-15a). En tot cas, dins aquest grup s’inclouen dos petites vores el llavi de

L’ indret presenta molt poca potència sedimentaria fet que ha permès que l'erosió deixes aflorar les restes arqueològiques. El terra és d’un color rogenc i les pedres amb nombroses diàclasis testimonien les altes temperatures que s’han produït en aquell indret termoalterant i rubefactant el sòl. Es pot afirmar que les restes estan en posició primària i no han experimentat, de moment, alteracions significatives degut a l'erosió, tot i trobar-se desprotegides en una lleugera pendent oest-est. En tot cas, el ritual funerari de la cremació i deposició de les restes en una urna està molt ben documentat durant el Bronze Final (RAFAEL, 1991). Les restes de metall cremat poden dipositar-se dins i/o fora de les urnes (essent molt més freqüent que estiguin fora; si apareixen dins, és puntualment). Igualment, les restes humanes també poden aparèixer fora de les urnes, tot i que el més habitual és que estiguin dins del contenidor funerari. En certs casos els óssos apareixen dins i fora de l’urna juntament amb terra cremada procedent de la incineració. En la Necròpolis del Coll de Mu no apareix cap fragment de ceràmica atribuïble a la urna fet que s’ha interpretat com que ha estat destruïda durant la construcció de la pista forestal en la que es troba actualment el jaciment. Es força improbable, però no pot esser descartat del tot, que aquest indret es tracti del lloc de cremació (ustrinum) ja que difícilment es detecten i gairebé mai hi queda res metàl·lic. El metall és prou valuós com per a que no s’abandoni a l’ustrinum. Per tant el més coherent seria interpretar les troballes com una tomba destruïda que podria estar aïllada o formar part d’una àrea de necròpolis.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

formant un oval amb un diàmetre de 2 metres en la secció oest-est i 70 centímetres en la secció nord-sud.

ARMENTANO, N., GALLART, J., JORDANA, X., LÓPEZ, J. B., MALGOSA, A., RAFEL , N., (2008) “La cova sepulcral de Montanisell”, 1er Col·loqui d’Arqueologia d’Oden, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona, p. 55 – 72 BOSCH, J., (1997): “L’assentament prefeudal”. Llovera, X., Bosch, C., Ruf, M., et ali. (Coord.): Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV – XIX). Monografies del Patrimoni Cultrural d’Andorra, Andorra, p. 98 - 109 CASTANY, J., (1989): “El sepulcre neolític de Montjuïc d’Altés: Bassella, Alt Urgell”. Empúries 48-50, (1986-1989) vol. I. Museu Arqueòlogic de Barcelona, Barcelona, p. 214 – 223 CERRILLO, E., MAYORAL, V., (2009): “ Un sistema de prospección arqueológica asistida por SIG libre: diseño, puesta en pràctica y perspectivas futuras”. III Jornadas de SIG libre, Universitat de Girona, Girona CHAPA, T., URIARTE, A., VICENT, J., MAYORAL, V., PEREIRA, J., (2003): “Propuesta metodológica para una prospección arqueológica sistemàtica: el caso del Guadiana Menor (Jaén, España)”. Trabajos de Prehistoria 60 nº1, Instituto de Historia, Madrid, p. 11 – 34 COLOMINAS, J., (1923a): “Sepulcres en cistes no megalítiques a l’Alt Urgell”. Anuari de l’ d’Estudis Catalans, 1915-20, vol.VI. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, p. 466 – 472 —— (1923b): “Els sepulcres megalítics a l’Alt Urgell”. Anuari de l’ d’Estudis Catalans, 1915-20, vol.VI. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, p. 481 – 505 CURA, M., (1985): “Nous sepulcres megalítics a la comarca de l’Alt Urgell”. Ilerda XLVI. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, p. 27 – 33 CURA, M., VILARDELL, R., (1978): “Noves troballes de vas campaniforme en els sepulcres megalítics catalans”. Pyrenae 13-14. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 313 – 316 CURA, M., FERRÁN, M., PADRÓ, J., (1980): “Entorno a un hallazgo del neolítico antiguo en la Valldant (Oliana, comarca del Urgellet, Lérida)”. Pyrenae 15-16. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 372 – 376 ESPAR, J., ESPAR, F., (1970): Coses d’Organya d’ahir i avui. Josep Espar i Francesc Espar, Barcelona FABREGAS, L., (2008): “El dolmen de Clarà”. 1r Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn, Solsona, p. 71 - 79 FARRÀS, J., (2000): La romanització de l’Alt Segre: un estudi toponímic. (Tesis) Universitat de Lleida, Lleida. FONT, J. O., (2007): Els dòlmens catalans en el context de l’Europa occidental. Un acostament des de l’arqueoastronomia. Societat Catalana d’Arqueologia, Barcelona

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

8 Bibliografia

GARCÍA, L., (2005b): Introducción al Reconocimiento y Aálisis Arqueológico del Territorio. Ariel, Barcelona GUIMERÀ, J. Et al. (1992): Geologia 2, Història natural dels Països Catalans, vol. 1, Enciclopèdia catalana. Barcelona HERNÀNDEZ, F., RUBIO, X., (Cord.) (2009): Talamanca 1714. Arqueologia d’una batalla. Llibres de Matricula, Calafell. JIMÉNEZ, J., (2006): La imagen de los espacios de alta montaña en la prehistòria catalana: el caso de los Pirineos Occidentales catalanes. (Tesis) Departament de prehistòria de la UAB, Barcelona. MADOZ, P., (1985): Diccionario geogràfico, estadístico, histórico de España, y sus posesiones de ultramar. Editorial Curial, Barcelona MARTÍ, F., (1970) Las hachas de bronce en Cataluña. Instituto de prehistoria y arqueología, Barcelona MARTÍNEZ, A. (2006): Aproximació a la geologia de Montserrat, Muntanya 864. Barcelona, p. 32 - 37 PALET, J., EJARQUE, A., MIRAS, Y., RIERA, S., EUBA, I., ORENGO, H., (2006): “Formes d’ocupació d’alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí – Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs.” Tribuna d’Arqueologia 2006, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 229 – 254 PERICOT, L., (1950): Los Sepulcros Megalíticos Catalanes y la Cultura Pirenaica. Instituto de Estudios Pirenaicos - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. PITA, R., (1965): “Montanisell. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares”. Empurias XXVI – XXVII. Instituto de prehistoria y arqueologia, Barcelona, p. 303 – 304 PONTS, E., (1984): L’Emporda de l’edat del bronze a l’edat del ferro. Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, Generalitat de Catalunya, Girona RAFAEL, N., (1991): La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els materials. Publicacions de la diputació de Tarragona. Tarragona RIBA, O. Et al. (1997): Diccionari de geologia, Enciclopèdia catalana. Barcelona RIERA, S., PALET, J., (2008): “Una aproximación multidisciplinar a la historia del paisaje mediterráneo: La evolución del los sistemas de terrazas con muros de piedra seca en la sierra de Marina (Badalona, Llano de Barcelona)” Garrabou, R., Naredo, J., (Coord.): El paisaje en perspectiva histórica: formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo. Ed. Universidad de Zaragoza, Zaragoza, p. 47 – 64

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

FOY, D., (1997): “Els vidres” Llovera, X., Bosch, C., Ruf, M., et ali. (Coord.): Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV – XIX). Monografies del Patrimoni Cultrural d’Andorra, Andorra, p. 321 - 325

ROVIRA, J., (2007): “Sobre una nova destral de bronze de l’Alt Urgell (Catalunya) i els possibles centres productors pirinencs i prepirinencs”. Revista d’Arqueologia de Ponent 16-17. Universitat de Lleida, Lleida, p 171 – 175 SANTANACH, P. Et al. (1986): Geologia 1, Història natural dels Països Catalans, vol. 1, Enciclopèdia catalana, Barcelona SERRA i VILARÓ, J., (1923): El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Musaeum Archaeologicum Dioecesanum, Solsona. —— (1927): Civilizació megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Dioecesanum, Solsona. SERRA RÀFOLS, J., (1931): “La Llosa del Corralet, Biscarbó”. Anuari de l’ d’Estudis Catalans, 1921-26, vol.VII. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona TORT, J., (1984): Per la vall del Segre. Abadia de Montserrat. Barcelona VALDÉS, L., (1982): “Informe sobre talleres de útiles pulimentados en la comarca de l’Alt Urgell (I. Peramola)” Pyrenae 17-18. Universistat de Barcelona, Barcelona, p. 83 – 102 VERA, J. A. (1994): Estratigrafía: principios y métodos, Rueda editorial. Madrid VILARDELL, R., (1982): “Montant de Tost (Alt Urgell)”. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 165 -171 VILLARÓ, A., CAMPILLO, X., (1988): Inventari de megàlits de l'Alt Urgell (treball mecanografiat), Seu d’Urgell. —— (1990): La cultura popular i els megàlits de l’Alt Urgell, Seu d’Urgell. URIARTE, A., (2005): “Arqueologia del Paisaje y Sistema de Información Geografica: una aplicación en el estudio de las sociedades protohistoricas de la cuenca del Guadiana Menor (Andalucía oriental)”. Encuentro de Jóvenes Investigadores sobre Bronce Final y Edad del Hierro en la Península Ibérica. Universidad de Salamanca, Salamanca, p. 603 – 621 YÁÑEZ, C., (1997): “La ceràmica tardoromana del Roc d’Enclar”. Llovera, X., Bosch, C., Ruf, M., et ali. (Coord.): Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV – XIX). Monografies del Patrimoni Cultrural d’Andorra, Andorra, p. 250 - 307 YÁÑEZ, C., (2006): “El neolitic”. BELENGUER, E., (Dir.) Història d’Andorra. Edicions 62, Barcelona, p. 51 – 76 ZAMORA, F., (1973): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

ROVIRA, C., (1997): “El metall”. Llovera, X., Bosch, C., Ruf, M., et ali. (Coord.): Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV – XIX). Monografies del Patrimoni Cultrural d’Andorra, Andorra, p. 315 - 320

9.1 Fitxes dels jaciments revisats

CEMENTIRI DELS MOROS DE COLL DE MU

Informació

Descripció: A peu de cingle, en un gran bloc de conglomerat hi ha una petita cavitat natural formada amb l’erosió d’un nivell de margues. En aquest indret hi ha excavades diverses tombes antropomorfes. El jaciment rep el nom de Cementiri dels Moros de Coll de Mu i ja apareix citat amb aquest referent en 1927 a l’obra de Joan Serra i Vilaró. Probablement sigui un terme popular i arcaic amb que la gent dels entorns el coneixia i a través del qual explicava aquest tipus d’estructures. Separades per pocs centímetres el jaciment està format per 2 tombes antropomorfes de mides dispars una de 1,5 metres de llarg i una altra entorn a 70 cm. Les sepultures, si bé estan orientades sud-oest/nord-est, no presenten una disposició predeterminada distribuïdes aprofitant el suport on van ser bastides. Sobre la mateixa superfície rocosa es constaten altres cavitats informes i molt erosionades, probables testimonis d’altres sepultures pertanyents a la mateixa tipologia si bé no es pot assegurar amb tota certesa. S’hi han recollit tres fragments de molins de granit. A la vora del jaciment s’han detectat tres possibles fragments de molins de granit. Tipologia: Lloc d’enterrament - habitat

CMCM

Cronologia relativa: Medieval Notícies històriques: El Cementiri dels Moros de Coll de Mu apareix citat per primera vegada a l’obra de Joan Serra Vilaró La Civilització Megalítica a Catalunya (SERRA i VILARÓ, 1927) on s’al·ludeix a unes tombes excavades a la roca i espoliades però l’autor les ubica erròniament a la Cova de la Catedral. Posteriorment, aquest jaciment, ha estat recollit a la carta arqueològica de la Generalitat de Catalunya (fitxa 10889). Per l’elaboració d’aquesta els informants van ser Miquel Bach i Francesc Riart, ambdós de Peramola. Estat de conservació: Regular Risc de degradació / velocitat de degradació: Moderat / Ràpid Proposta d’intervenció: Seria indicat la neteja del lloc i la consolidació les sepultures per tal de preservar-les de la erosió. S’aprecia una esquerda que discorre dins les tombes i amenaça de fracturar pròximament el bloc de margues on estan excavades. El jaciment té un elevat interès patrimonial com a reclam turístic que podria ser explotat. 63

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

9 Annex

Coordenades (ED 50): X:356332.00 / Y:4660248.37 ·Precisió: triangulació Coordenades (ETRS 89): X:356238.363 / Y:4660044.636 Alçada: 841 m.s.n.m. Situació: Les tombes antropomorfes estan excavades en les margues toves d’un gran bloc de conglomerat. Les sepultures es troben al fons del Barranc de Rombau, al nord del torrent i dins el bosc, a tocar de la base del cingle que conforma el massís de Sant Honorat segons els topònims recopilats per l’ Cartogràfic de Catalunya. El terreny presenta una forta pendent de nord a sud. Les coordenades proporcionades per la carta arqueològica (X:356332.65 / Y:4660247.46) no coincideixen amb la situació real del jaciment. L’ocultació i distorsió que provoca el bosc en la senyal del satèl·lits no ha permès ubicar les estructures mitjançant el Sistema de Posicionament Global (GPS). Ha calgut emprar la triangulació tradicional amb els cims i elements topogràfics visibles més destacables per establir unes noves coordenades més precises.

Accés: Actualment el millor accés a les sepultures s’efectua des del Coll de Mu des de on, mitjançant un camí molt desdibuixat entre les roques i la vegetació, es baixa en direcció est cap al Barranc de Rombau. A peu de cingle cal resseguir la roca a mà esquerra i a pocs metres es troben les tombes antropomorfes fàcilment localitzables. Vegetació: La vegetació actual de l’entorn immediat és un bosc dens d’alzines, roures i pins. Entre aquests hi ha un mantell heterogeni de boix, sabines i esbarzer que dificulten molt la visibilitat i la mobilitat. Geologia: L’estructura litològica i geològica de l’entorn és un substrat de terra format per l’erosió dels gresos i les margues de la roca conglomerada i per la descomposició de la matèria orgànica vegetal. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant triangulació convencional i registre fotogràfic

Fotografies

Ubicació

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Situació

Informació

Descripció: El jaciment el defineixen dos sitges excavades en el subsòl i actualment buidades. Les estructures negatives, pel que es pot apreciar a simple vista, són de planta circular amb una obertura d’un metre de diàmetre aproximadament, secció globular i lleugerament reomplertes de sediment de l’entorn i fulles. El jaciment rep el nom de Sitges de la Balma Ensorrada. Probablement aquest sigui un terme assignat pels arqueòlegs que van elaborar la primera carta arqueològica de Peramola en al·lusió i descripció del entorn on es trobava el jaciment. De fet, les sitges estan a peu del cingle que conforma el massís de Sant Honorat, mig ocultes entre uns grans blocs de conglomerat que s’han desprès. Són nombroses les concavitats i esplugues que es formen en aquest tipus de roca per l’erosió de la matriu de gres i margues. Les balmes resultants amb, el pas del temps, es col·lapsen alliberant grans blocs sobre el terreny. No es pot afirmar ni desmentir, que l’elecció per ubicar aquestes sitges tingués alguna relació amb una zona d’hàbitat pròxim i menys encara amb una hipotètica balma, avui en dia ensorrada. Per altra banda, la tipologia d’aquestes estructures d’emmagatzematge no permet adscriure-les en una cronologia determinada havent d’emmarcar-les des del neolític fins a època medieval. No s’aprecien altres restes associades, mobles o immobles.

SBE

Tipologia: Estructura d’emmagatzematge Cronologia relativa: Neolític - Medieval Notícies històriques: Les Sitges de la Balma Ensorrada apareixen citades per primera vegada a la carta arqueològica de la Generalitat de Catalunya, (fitxa 10870). Per l’elaboració d’aquesta els informants van ser Miquel Bach i Francesc Riart, ambdós de Peramola. No es coneix cap notícia anterior. Estat de conservació: Regular Risc de degradació / velocitat de degradació: Moderat / Lent Proposta d’intervenció: Seria indicat la neteja del lloc per tal de determinar si hi han altres sitges. També es recomana un aixecament planimètric i fotogramètric, per tal de documentar acuradament el jaciment abans que desaparegui. Aquestes sitges podrien ser emprades com atractiu i reclam turístic dins el marc d’una ruta cultural. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant triangulació convencional i registre fotogràfic

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

SITGES DE LA BALMA ENSORRADA

Coordenades (ED 50): X:356442.48 / Y:4660304.42 ·Precisió: triangulació Coordenades (ETRS 89): X:356348.844 / Y:4660100.756 Alçada: 840 m.s.n.m. Situació: Les sitges es troben sota una possible balma ensorrada, a peu del cingle que conforma el massís de Sant Honorat i al nord del Barranc de Rombau segons els topònims recopilats per l’ Cartogràfic de Catalunya. Estan excavades en el subsòl aprofitant un indret on s’hi ha acumulat la terra provinent de la matriu erosionada de la roca conglomerada. Les sitges es troben al fons del Barranc de Rombau, al nord del torrent en un terreny relativament pla i en una zona encaixonada entre el bosc i la roca. Les coordenades proporcionades per la carta arqueològica (X:356436.00 / Y:4660297.05) no coincideixen amb la situació real del jaciment. L’ocultació i distorsió que provoca el bosc en la senyal del satèl·lits no ha permès ubicar les estructures mitjançant el Sistema de Posicionament Global (GPS). Ha calgut emprar la triangulació tradicional amb els cims i elements topogràfics visibles per establir unes noves coordenades més precises.

Accés: Actualment el millor accés a les sepultures s’efectua des del Coll de Mu des de on, mitjançant un camí molt desdibuixat entre les roques i la vegetació, es baixa en direcció est cap al Barranc de Rombau. A peu de cingle cal resseguir la roca a mà esquerra. Un centenar de metres més enllà del jaciment del Cementiri dels Moros del Coll de Mu s’arriba a les sitges de la Balma Ensorrada. La seva localització no és senzilla ja que les roques i la vegetació n’oculten l’aparença. Vegetació: La vegetació actual de l’entorn immediat és un bosc dens d’alzines, roures i pins. Entre aquests hi ha un mantell heterogeni de boix, sabines i esbarzers que dificulten molt la visibilitat i la mobilitat. Geologia: L’estructura litològica i geològica de l’entorn és un substrat de terra format per l’erosió dels gresos i les margues de la roca conglomerada i per la descomposició de la matèria orgànica vegetal.

Fotografies

Ubicació

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Situació

Informació

Descripció: Cavitat de grans dimensions orientada al sud. La visera mesura aproximadament uns 30 m. de llargada i 10 m. d’alçada en el punt més elevat. L’abric presenta una morfologia típica de balma en forma d’un quart d’esfera amb una fondària d’uns 27 m., sense ramals ni galeries adjacents. L’interior disposa d’una extensa superfície útil amb molt de sediment on s’aprecien enderrocs d’estructures circulars fetes amb pedra seca que no permeten descriure-les més acuradament ni adscriure-les cronològicament alguna fase d’ocupació. En època de pluges s’hi filtra aigua però no es pot afirmar que hi hagi una font permanent. Durant la intervenció d’enguany s’hi ha recuperat diversos fragments informes de ceràmica a torn, un fragment de roca basàltica i un petit fragment de pedra polimentada sense poder determina ni la cronologia ni a quins elements pertanyent. Per altra banda, a la carta arqueològica hi consta que es van recollir diversos molins barquiformes i fragments de ceràmica a mà i a torn. Cal suposar doncs que la primera freqüentació humana de la cavitat es documenta a partir del neolític i s’estén fins a època moderna. El jaciment ja rebia el nom de Cova de la Catedralen 1927 per tant tot indicaria que aquest és un terme popular amb que la gent dels entorns designava antigament aquesta cavitat (SERRA i VILARÓ, 1927 : 319). Tipologia: Abric natural – Habitat

Cronologia relativa: Neolític – Època Moderna Notícies històriques: El jaciment apareix citat per primera vegada a l’obra de Joan Serra i Vilaró La Civilització Megalítica a Catalunya (SERRA i VILARÓ, 1927). La Cova de la Catedral va cridar l’atenció del autor per les capacitats d’hàbitat que podia haver ofert a les comunitats prehistòriques. De fet, Joan Serra i Vilaró durant la seva visita hi va veure fragments de moles circulars basàltiques (SERRA i VILARÓ, 1927 : 319). Posteriorment, el jaciment apareix puntualment citat en altres obres (TORT, 1984) i finalment s’inclou a la carta arqueològica de la Generalitat de Catalunya (fitxa 10890). Per a l’elaboració d’aquesta els informant van ser Miquel Bach, Francesc Riart, ambdós de Peramola i Jordi Pasques d’Oliana. En l’informe hi consta que es van recuperar diversos molins barquiformes i fragments de ceràmica a mà i a torn actualment guardats a Cal Rotxé (i no Rutxé tal i com consta en la fitxa). Malauradament la poca predisposició de Miquel Bach no ha fet impossible poder catalogar i estudiar aquests materials. Estat de conservació: Bo Risc de degradació / velocitat de degradació: Baix / Lent Proposta d’intervenció: Seria indicat la neteja del lloc, la realització de diversos sondejos, un aixecament planimètric i fotogramètric per tal de documentar 67

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

COVA DE LA CATEDRAL

Situació

Coordenades (ED 50): X:356522.98 / Y:4660349.72 ·Precisió:triangulació Coordenades (ETRS 89): X: 356429.344 / Y:4660146.055 Alçada: 850 m.s.n.m. Situació: La Cova de la Catedral es troba a tocar del cingle que conforma el massís de Sant Honorat just al fons del Barranc de Rombau, al nord del torrent en un terreny amb una lleugera pendent de nord a sud. Les coordenades proporcionades per la carta arqueològica (X:356504.90 / Y:4660333.40) no coincideixen amb la situació real del jaciment. L’ocultació i distorsió que provoca el bosc en la senyal del satèl·lits no ha permès ubicar les estructures mitjançant el Sistema de Posicionament Global (GPS). Ha calgut emprar la triangulació tradicional amb els cims i elements topogràfics visibles per establir unes noves coordenades més precises. Accés: Actualment el millor accés a la cova s’efectua des del Coll de Mu des d’on, mitjançant un camí molt desdibuixat entre les roques i la vegetació, es baixa cap en direcció est al Barranc de Rombau. A peu de cingle cal resseguir la roca a mà esquerra. Un centenar de metres més enllà del jaciment de les Sitges de la Balma Ensorrada s’arriba a la Cova de la Catedral.

Fotografies

Vegetació: La vegetació actual de l’entorn immediat és un bosc dens d’alzines, roures i pins. Entre aquests hi ha un mantell heterogeni de boix, sabines i esbarzers que dificulten molt la visibilitat i la mobilitat. A l’interior de la cavitat hi ha proliferat una abundant vegetació arbrada i arbustiva així com diverses espècies animals han aprofitat per fer-hi els caus. Ambdós fenòmens han bioturbat la estratigrafia. Geologia: L’estructura litològica i geològica de l’entorn és un substrat de terra format per l’erosió dels gresos i les margues de la roca conglomerada i per la descomposició de la matèria orgànica vegetal. Com tants altres abrics d’aquesta zona, la Cova de la Catedral s’ha format per l’erosió dels nivells de margues i de gres intercalats en la matriu de la roca conglomerada. En alguns indrets de la volta i del sòl s’aprecia la formació d’estalactites i estalagmites per la precipitació del carbonat càlcic en dissolució. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant triangulació convencional, registre fotogràfic i recuperació de restes arqueològiques en superfície.

Ubicació

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

acuradament el jaciment i recollir més dades.

TÚMUL DE LA ROCA DEL CORB

Informació

Descripció: Estructura tumular inèdita a la que s’ha donat el nom de Túmul de la Roca del Corb relacionant-ho així amb el topònim més pròxim i a falta d’altre tipus de referències populars. El túmul és de planta ovalada amb un diàmetre de 12 metres en la secció nord-sud i 14 metres en la secció oest-est. Aquest està delimitat en alguns extrems per pedres clavades a terra. L’estructura està integrament formada per còdols de mida mitja (25 cm.) provinents dels paquets de conglomerats disgregats de l’entorn. Tot i no ser elements determinants per oferir una clara adscripció tipològica, l’ ubicació al cap d’un turo i la configuració tumular d’aquest element recorden a un monument megalític. N’ obstant , no s’aprecien lloses ni altres elements estructurals que indiquin la presència d’una cambra sepulcral. En tot cas, a sobre el túmul, en la part central, hi creix un pi de grans dimensions i una alzina aprofitant probablement aquell indret amb major potència sedimentària. Únicament destaca una roca de granit caiguda al centre del túmul, sense cap morfologia aparent i poc habitual dins la matriu del conglomerat que no ha estat recollida. Tipologia: Estructura tumular, possible sepulcre megalític

TRC

Cronologia relativa: Neolític final – Bronze antic Notícies històriques Previ a la prospecció no es coneixia cap noticia referent a aquesta estructura. Únicament Albert Fàbrega Enfadaque de Súria i Josep Agustí d’Olot comentaren que l’any 2001 en Miquel Bach de Peramola ja els hi havia ensenyat aquesta estructura. Malauradament, davant la negativa actual per poder parlar amb aquesta última persona no es pot recopilar més informació sobre la seva troballa. Estat de conservació: Bo Risc de degradació / velocitat de degradació: Baix / Lent Proposta d’intervenció: Seria indicat la neteja del lloc, fer un aixecament planimètric i la realització d’un sondeig per tal de recollir més dades, contrastar l’ hipòtesis i preservar l’estructura. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant GPS i registre fotogràfic.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

9.2 Fitxes de jaciments arqueològics inèdits

Coordenades (ED 50): X:355621.16 / Y:4660207.49 ·Precisió: 2,3 m Coordenades (ETRS 89): X: 355527.522 / Y: 4660003.832 Alçada: 913 m.s.n.m. Situació: Aquesta gran estructura tumular inèdita es troba al cim d’un petit turó al sud-est del Tossal de Torrent i al oest de la Roca del Corb segons els topònims recopilats per l’ Cartogràfic de Catalunya. El turó representa la darrera elevació abans que la serra provinent del Tossal de Torrent efectuï un descens pronunciat cap al coll que du a la Roca del Corb. L’estructura es troba a tocar de la pista forestal que va des de la Casa de Torrent fins al Coll de Mu. La seva ubicació està en un terreny relativament pla i elevat en relació a l’entorn i amb una visió dominant cap a l’est on es divisa perfectament la Roca del Corb.

Accés: Actualment el millor accés des de Peramola s’efectua a través de la carretera que va cap a Cortiuda. A pocs quilometres s’agafa la pista forestal que du a la Casa del Torren i es segueix amb cotxe en direcció a la Roca del Corb. Pocs metres abans d’arribar al coll, just en l’últim turó a mà esquerra hi ha el túmul. Vegetació: La vegetació actual de l’entorn immediat és un mantell heterogeni de boix, sabina, espígol, romaní i esbarzer agrupat en clapes, deixant entreveure zones nues on únicament predominen herbàcies. Pel que fa al estrat arbori, a pocs metres de distància, aquest és de pi roig i alzina. Geologia: L’estructura litològica i geològica de l’entorn està formada per un substrat de terra argilós i pedregós, molt superficial ja que ràpidament aflora la roca conglomerada.

Fotografies

Ubicació

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Situació

Informació

Descripció: Cavitat inèdita a la que s’ha donat el nom de Abric del Barranc de Rombau relacionant-ho així amb el topònim més pròxim i a falta d’altre tipus de referències populars. La visera, orientada cap al nord, mesura 6 m. de llargada i 1,30 m. d’alçada en el punt més elevat. L’abric presenta una morfologia típica de balma amb una fondària de 3 m., sense ramals ni galeries adjacents. El sòl disposa d’una lleugera inclinació cap a l’interior de la cavitat fet que ha provocat que s’hi dipositi terra al llarg del temps i formi una potent sedimentació. Durant l’ intervenció no s’ha documentat elements materials mobles o immobles en superfície, tanmateix, per les condicions d’habitabilitat d’aquesta balma s’ha cregut convenient incloure-la en l’ inventari. Tipologia: Abric natural - Habitat Cronologia relativa: Indeterminat Notícies històriques Previ a la prospecció no és tenia cap notícia referent a aquesta balma. Estat de conservació: Bo Risc de degradació / velocitat de degradació: Baix / Lent

ABR

Proposta d’intervenció: Seria indicat la neteja del lloc, fer un aixecament planimètric i la realització d’un sondeig per tal de recopilar més dades. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant triangulació convencional i registre fotogràfic

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

ABRIC DEL BARRANC DE ROMBAU

Coordenades (ED 50): X:356207.02 / Y:4659963.26 ·Precisió:triangulació Coordenades (ETRS 89): X: 356113.381 / Y:4659759.597 Alçada: 920 m.s.n.m. Situació: Aquest abric es troba a la vessant nord del massís que conforma la Roca del Corb, a tocar de cingle. L’Abric del Barranc de Rombau s’ubica entre la pista forestal que permet l’accés rodat en aquella zona i la Roca del Corb, en un terreny elevat amb forta pendent de sud a nord des d’on es domina visualment el Sant Honorat i el Barranc de Rombau segons els topònims recopilats per l’ Cartogràfic de Catalunya. Accés: Actualment el millor accés des de Peramola s’efectua a través de la carretera que va cap a Cortiuda. A pocs quilometres s’agafa la pista forestal que du al Coll de Quatre Camins des d’on es va en direcció al Coll de Mu. En un dels revolts la pista passa a peu del cingle de l’Agulla del Corb. Allà cal deixar el cotxe i cal continuar a peu en direcció sud per un camí perdedor dins el bosc i que

discorre al costat d’una torrentera. En arribar a la base de la penya s’ha de seguir el peu de la roca deixant-la sempre a mà esquerra. Desprès d’uns quants metres a peu s’arriba a la Balma del Barranc de Rombau. Vegetació: La vegetació actual de l’entorn immediat està formada per un bosc dens d’alzines i pins. Entre aquests hi ha un mantell heterogeni de boix, sabines i esbarzers que dificulten molt la visibilitat i la mobilitat. Geologia: L’estructura litològica i geològica de l’entorn és un substrat de terra i còdols de talla mitjana format per l’erosió dels gresos i les margues de la roca conglomerada. Com tantes altres cavitats d’aquesta zona, l’Abric del Barranc de Rombau s’ha format per l’erosió dels nivells de margues i de gres intercalats en la matriu de la roca conglomerada.

Fotografies

Ubicació

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Situació

Informació

Descripció: Petita estructura de pedra seca inèdita a la que s’ha assignat el nom d’Estructura del Torrent de Santa Eugènia relacionant-ho així amb el topònim més pròxim i a falta d’altre tipus de referències populars. La morfologia del terreny al prepirineu, amb forts pendents y nombroses irregularitats, ha fet que des d’antic s’hagi hagut d’intervenir per adequar-lo a les necessitats. Bàsicament els motius han estat dos, obtenir petites feixes de correu i segon, contenir el propi terreny per prevenir esllavissades. En aquest cas l’adscripció tipològica és molt difícil atès que no es distingeix clarament la morfologia de l’estructura pel seu estat de conservació actual. De fet, es tracta de tres parets construïdes en pedra col·locades en sec, dos de les quals són perpendiculars a un gran bloc de pedra al que s’adossen i la tercera està en paral·lel a aquest. Els murs laterals amb una llargada de 1,4 m, 50 cm de gruix i 30 cm d’alçada, estan bastits amb fragments de roca conglomerada formant fileres de pedres unes sobre les altres. D’igual forma està constituït el mur frontal que mesura 3,5 m de llarg, 50 cm de gruix i 20 cm d’alçada. Per tant, l’espai disponible i efectiu al interior d’aquesta estructura és molt petit fent pensar que no era per encabir-hi res sinó més aviat per subjectar un abeurador que recolliria les aigües pluvials. Es desconeix la cronologia d’aquesta estructura que, en general, presenta un alt grau

ETSE

d’enrunament. Per altra banda, no es detecten materials arqueològics mobles per proposar una adscripció temporal Tipologia: Estructura indeterminada Cronologia relativa: Possiblement moderna Notícies històriques: Previ a la prospecció no es coneixia cap noticia referent a aquesta estructura. Estat de conservació: Bo Risc de degradació / velocitat de degradació: Baix / Lent Proposta d’intervenció: Seria indicat la neteja del lloc, un aixecament planimètric i la realització d’un sondeig per tal de contrastar l’ i preservar l’estructura.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

ESTRUCTURA DEL TORRENT DE SANTA EUGÈNIA

Coordenades (ED 50): X:355808.31 / Y:4659990.41 ·Precisió: triangulació Coordenades (ETRS 89): X:355714.670 / Y:4659786.750 Alçada: 825 m.s.n.m. Situació: Aquest jaciment s’ubica a peu del cingle de la Roca del Corb, a la vessant sud-oest. Està situat a la riba esquerra del Torrent de Santa Eugènia sobre un terreny amb una lleugera pendent cap al sud. Accés: Actualment el millor accés s’efectua des del coll que forma el Tossal de Torrent i la Roca del Corb surt un camí en direcció sud que va cap a la casa de Torrent. En arribar al Tossal de Santa Eugènia cal desviar-se i seguir el camí en direcció est. En arribar a un corriol cal remuntar-lo fins arribar a peu del cingle de la Roca del Corb. Allí cal resseguir la roca fins a trobar el jaciment.

Vegetació: La vegetació actual de l’entorn immediat és un bosc dens d’alzines, roures i pins. Entre aquests hi ha un mantell heterogeni de boix, sabines i esbarzer que dificulten molt la visibilitat i la mobilitat. Geologia: L’estructura litològica i geològica de l’entorn és un substrat de terra i roques format per l’erosió dels gresos i les margues de la roca conglomerada i per la descomposició de la matèria orgànica vegetal. En alguns indrets el sòl és molt superficial deixant aflorar els conglomerats i les roques disgregades de la matriu. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant triangulació convencional i registre fotogràfic.

Fotografies

Ubicació

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Situació

Informació

Descripció: El jaciment s’ha definit a partir de la troballa en superfície de diversos fragments de ceràmica, vidre, ferro, bronze i escòria de ferro. En ser inèdit se l’hi ha assignat el nom de Roca del Corb relacionant-ho així amb el topònim més pròxim segons l’ Cartogràfic de Catalunya i a falta d’altres tipus de referències populars. Les restes s’han localitzat al mateix cim principalment a l’extrem oest i no s’han apreciat evidències immobles associades. El jaciment és troba en un punt de molt difícil accés però amb un marcat control territorial. Les restes materials recuperades testimonien dos grans fases d’ocupació. La primera podria definir-se a través d’alguns fragments de ceràmica, d’ aparença prehistòrica, feta a mà i de cronologia indefinida que pot oscil·lar des del Neolític al canvi d’Era. Aquesta correspondria a una ocupació estacional, però la manca d’evidències no permet aprofundir més en el tipus d’activitat desenvolupada. En canvi, la segona fase documentada a la Roca del Corb correspondria a un assentament més estable d’hàbitat i en el que probablement es van desenvolupar activitats metal·lúrgiques. El vidre, la ceràmica o les decoracions presents en els elements de bronze emmarquen aquest moment entre l’antiguitat tardana i les primeres incursions visigòtiques. Tipologia: Assentament / Habitat - taller

Cronologia relativa: Neolític final – Bronze Final / Antiguitat tardana – Domini visigòtic Notícies històriques Previ a la prospecció no es tenia cap notícia referent a aquest jaciment. Sols en Joan Serra i Vilaró fa al·lusió en la seva obra a la gran mola i descriu la Roca del Corb com una muntanya encinglerada, ben plana del cim, esdevenint una fortalesa natural inexpugnable, amb un sol camí per a pujarhi i encara de perillós accés. Estat de conservació: Mig Risc de degradació / velocitat de degradació: Baix / Lent Proposta d’intervenció: Seria indicat la neteja del lloc i la realització de varis sondejos per tal de corroborar o desmentir l’ hipòtesis proposada. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant GPS, registre fotogràfic i recuperació de restes arqueològiques en superfície.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

ROCA DEL CORB

Coordenades (ED 50): X:356071.92 / Y:4659964.08 ·Precisió: 0,5 m Coordenades (ETRS 89): X:355978.281 / Y:4659760.418 Alçada: 965 m.s.n.m. Situació: Aquest jaciment s’estén per tot l’altiplà que conforma al seu cim la Roca del Corb. El terreny es relativament pla si bé a l’oest s’alça un petit turo al voltant del qual s’han documentat la major part de les evidencies recuperades. L’ domina l’entorn en totes direccions. Accés: Actualment el millor accés des de Peramola s’efectua a traves de la carretera que va cap a Cortiuda. A pocs quilometres s’agafa la pista forestal que du al Coll de Quatre Camins des d’on es va en direcció al Coll de Mu. En un dels revolts la pista passa a peu del cingle de l’Agulla del Corb. Allà cal deixar el cotxe i continuar a peu en direcció sud per un camí perdedor dins el bosc que s’enfila cap a la Roca del Corb i que discorre al costat d’una torrentera. Finalment s’arriba a un

Fotografies

petit coll format per la Roca del Corb i l’Agulla del Corb. Des d’allà cal enfilar-se per la roca salvant els precipicis amb l’ajut d’unes cadenes que hi ha fixades fins arribar a l’altiplà. Vegetació: La vegetació actual de l’entorn immediat està formada per un mantell heterogeni de boix, sabina, espígol, romaní i esbarzer agrupat en clapes, deixant entreveure zones nues on únicament predominen herbàcies. Pel que fa al substrat arbori únicament es documenten roures i alzines en l’extrem més occidental del cim. Geologia: L’estructura litològica i geològica de l’entorn és un substrat de terra argilós i pedregós, molt superficial ja que ràpidament afloren els conglomerats i les roques disgregades de la matriu. Són pocs els indrets on encara perdura suficient potencia de sediment per sustentar la proliferació de vegetació.

Ubicació

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Situació

Informació

Descripció: Cavitat inèdita a la que s’ha donat el nom d’Era del Corb reprenen el terme amb que en Joan Codina Solé s’hi va referir. De fet, segons aquest informant, els habitants de la Casa del Corb antigament utilitzaven aquest indret per batre-hi el blat. En tot cas, el jaciment es defineix a partir d’un gran abric amb la visera orientada cap al sud d’una llargada no superior als 15 m. i una alçada de 7 m. en el punt més elevat. La cavitat presenta una morfologia típica de balma amb una fondària de 12 m., sense ramals ni galeries adjacents. El sòl presenta una lleugera inclinació cap a l’exterior de la cavitat, tot i així, s’observa encara a dia d’avui una potent sedimentació. Durant l’ no s’han documentat elements materials mobles o immobles en superfície, tanmateix, per les condicions d’habitabilitat d’aquesta espluga i per la proximitat a d’altres jaciments de les mateixes característiques amb evidències arqueològiques s’ha cregut convenient incloure-la en l’. Tipologia: Abric natural - Habitat Cronologia relativa: Indeterminat Notícies històriques Es va tenir constància de la seva existència i ús en el passat per les indicacions de en Joan Codina Solé.

Estat de conservació: Bo Risc de degradació / velocitat de degradació: Baix / Lent Proposta d’intervenció: Seria indicat la neteja del lloc, fer un aixecament planimètric i la realització d’un sondeig per tal de recopilar més dades. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant triangulació convencional i registre fotogràfic

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

ERA DEL CORB

Coordenades (ED 50): X:355956.92/Y:4659847.47 ·Precisió: Triangulació Coordenades (ETRS 89): X:355863.280 / Y:4659643.809 Alçada: 845 m.s.n.m. Situació: Aquest jaciment s’ubica a peu del cingle de la Roca del Corb, en la vessant sud segons els topònims recopilats per l’ Cartogràfic de Catalunya. De fet, és visible des de la Casa del Corb en direcció sud-oest. El terreny presenta una lleugera pendent cap al sud. Accés: Actualment el millor accés pot efectuar-se des de dos indrets. Des del coll que forma el Tossal de Torrent i la Roca del Corb surt un camí en direcció sud que va cap a la casa de Torrent. En arribar al Tossal de Santa Eugènia cal desviar-se i seguir el camí en direcció est fins arribar a un corriol que s’haurà de remuntar. Poc desprès s’accedeix al peu del cingle de la Roca del Corb. Des d’allà cal resseguir la roca fins arribar gairebé sota la Casa del Corb on hi ha la cavitat. L’altre accés parteix de la pista forestal cap a Cortiuda. Poc abans d’arribar a la casa de Torrent, i just abans de creuar un rierol, per la dreta surt un camí que aviat es bifurca. De nou per la dreta i pujant s’arriba a una petita

esplanada. Aquí comença un corriol que va paral·lel al cingle de la muntanya. En arribar al primer torrent, cal remuntar-lo, primer pel vessant esquerre i després pel dret, fins a arribar al peu del cingle. La cavitat és ben visible. Vegetació: La vegetació actual de l’entorn immediat és un bosc dens d’alzines, roures i pins. Entre aquests hi ha un mantell heterogeni de boix, sabines i esbarzers que dificulten molt la visibilitat i la mobilitat. A l’interior de la cavitat ha proliferat una vegetació herbàcia i arbustiva (ginebró i sabina) que ha ajudat a fixar un sòl molt degradat. Geologia: L’estructura litològica i geològica de l’entorn és un substrat de terra i roques format per l’erosió dels gresos i les margues de la roca conglomerada i per la descomposició de la matèria orgànica vegetal. En alguns indrets el sòl és molt superficial deixant aflorar els conglomerats i les roques disgregades de la matriu.

Fotografies

Ubicació

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Situació

Informació

Descripció: Estructura funerària que s’ha definit a partir de la troballa en superfície de nombrosos fragments de carbó, ossos i bronze. El llit de cendra, carbons, ossos i metall s’ha interpretat com un ritual d’incineració i s'estén formant un oval amb un diàmetre de 2 metres en la secció oest-est i 70 centímetres en la secció nord-sud. El jaciment presenta molt poca potència sedimentaria fet que ha permès que l'erosió deixes aflorar les restes arqueològiques. El terra és d’un color rogenc i les pedres amb nombroses diàclasis testimonien les altes temperatures que s’han produït en aquell indret termoalterant i rubefactant el sòl. Es pot afirmar que les restes estan en posició primària i no han experimentat, de moment, alteracions significatives degudes a l'erosió, tot i trobar-se desprotegides en una lleugera pendent oest-est. En tot cas, el ritual funerari de la cremació i deposició de les restes en una urna està molt ben documentat. Les restes de metall cremat poden dipositar-se dins i/o fora de les urnes (essent molt més freqüent que estiguin fora; si apareixen dins, és puntualment).Igualment, les restes humanes també poden aparèixer fora de les urnes, tot i que el més habitual es que estiguin dins del contenidor funerari. En certs casos els óssos apareixen dins i fora de l’urna juntament amb terra cremada procedent de la incineració. En la Necròpolis del Coll de Mu no apareix

NCM

cap fragment de ceràmica atribuïble a la urna fet que s’ha interpretat com que ha estat destruïda durant la construcció de la pista forestal en la que es troba actualment el jaciment. Es força improbable, però no pot esser descartat del tot, que aquest indret es tracti del lloc de cremació (ustrinum) ja que difícilment es detecten i gairebé mai hi queda res metàl·lic. El metall és prou valuós com per a que no s’abandoni a l’ustrinum. Per tant el més coherent seria interpretar les troballes com una tomba destruïda que podria estar aïllada o formar part d’una àrea de necròpolis. Tipologia: Necròpolis d’incineració Cronologia relativa: Bronze final Notícies històriques Previ a la prospecció no es coneixia cap noticia referent a aquest jaciment. Estat de conservació: Dolent – en perill Risc de degradació / velocitat de degradació: Molt elevat / Ràpid Proposta d’intervenció: Seria indicat l’excavació urgent de les restes ja que estan en una ubicació visible susceptibles d’espoli i estan exposades a les inclemències meteorològiques. 79

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

NECROPOLIS DE COLL DE MU

Coordenades (ED 50): X:356136.38 / Y:4660219.06 ·Precisió: 0,7 m Coordenades (ETRS 89): X:356042.743 / Y:4660015.398 Alçada: 901 m.s.n.m. Situació: Aquest jaciment s’ubica en una zona molt concreta i resta ben delimitat per una concentració de carbons. Com el seu nom indica està situat a la vessant oest del Coll de Mu on el terreny presenta poca pendent. De fet, l’ inclinació no supera els 4-5º en direcció sud-oest / nord-est. L’ indret domina visualment el Barranc de Rombau. Accés: Actualment el millor accés des de Peramola s’efectua a través de la carretera que va cap a Cortiuda. A pocs quilometres s’agafa la pista forestal que du a la Casa del Torren i es segueix amb cotxe en direcció a la Roca del Corb. Poc desprès s’arriba al Tossal de Torrent i es baixa amb cotxe fins a un coll a peu de cingle on cal deixar el vehicle. Des d’allà es continua a peu seguint la pista forestal que va vorejant la Roca del Corb en direcció a Sant Honorat. Finalment, abans d’arribar físicament a Coll de Mu i en mig del camí, afloren els carbons i els fragments de bronze que es dispersen seguint la pendent.

Vegetació: La vegetació actual de l’entorn immediat està formada per un mantell heterogeni de boix, sabina, espígol, romaní i esbarzer agrupat en clapes, deixant entreveure zones nues on únicament predominen herbàcies. Pel que fa al substrat arbori únicament es documenten roures i alzines en l’extrem més occidental del cim. Geologia: L’estructura litològica i geològica de l’entorn és un substrat de terra argilós i pedregós, molt superficial ja que ràpidament afloren els conglomerats i les roques disgregades de la matriu. Són pocs els indrets on encara perdura suficient potència de sediment per sustentar la proliferació de vegetació. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant GPS, registre fotogràfic i recuperació de restes arqueològiques en superfície.

Fotografies

Ubicació

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Situació

Coordenades (ED50) Y Precisió

Jaciment

Sigla

Frag.

Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb

100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

RC'12-100-1a RC'12-100-1b RC'12-100-2 RC'12-100-3 RC'12-100-4a RC'12-100-4b RC'12-100-4c RC'12-100-5 RC'12-100-6 RC'12-100-7 RC'12-100-8 RC'12-100-9 RC'12-100-10 RC'12-100-11 RC'12-100-12 RC'12-100-13a RC'12-100-13b RC'12-100-13c RC'12-100-14 RC'12-100-15a RC'12-100-15b RC'12-100-16 RC'12-100-17a RC'12-100-17b

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

356096,55 356096,55 356105,91 356088,98 356090,09 356090,09 356090,09 356086,76 356085,98 356085,90 356085,89 356085,53 356084,11 356084,28 356084,71 356072,79 356072,79 356072,79 356070,76 356061,94 356061,94 356073,31 356065,36 356065,36

4659957,63 4659957,63 4659964,74 4659960,59 4659971,05 4659971,05 4659971,05 4659971,44 4659971,14 4659970,21 4659969,02 4659971,24 4659969,95 4659968,71 4659966,99 4659980,36 4659980,36 4659980,36 4659984,30 4659988,01 4659988,01 4659937,84 4659943,85 4659943,85

1 1 1,2 1,5 1,3 1,3 1,3 1,4 1,5 1,5 1,6 1,8 1,8 1,6 1 1,6 1,6 1,6 1,8 1,3 1,3 1,5 1,3 1,3

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA METALL CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA METALL VIDRE VIDRE VIDRE CERÀMICA CERÀMICA

Roca del Corb

100

RC'12-100-18

356065,99

4659940,74

1,6

Roca del Corb

100

RC'12-100-19a

356058,91

4659941,04

Roca del Corb

100

RC'12-100-19b

356058,91

4659941,04

4 5

Tipologia

Descripció Producció

Forma

Cronologia

Emmagat

CINOX CINOX CINOX CINOX CINOX CINOX CINOX CINOX CINOX CINOX CINOX MFEE CINOX CPOXI CPOXI CINOX CINOX CINOX MFEE ELVID ELVID ELVID CPBRU CPBRU

Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Escòria Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Escòria Frag. amorf Frag. amorf Plat Frag. amorf Frag. amorf

ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI --ca. V - XI ----ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ------ca. V - VII -----

Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 2 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 2 Capsa 1 Capsa 1 Capsa 1 Bossa 1 Bossa 1

CERÀMICA

CPDP

Frag. amorf

---

Bossa 1

2,8

CERÀMICA

CPAAI

Frag. amorf

---

Bossa 1

1,4

METALL

MBR

Pinces

ca. V - VII

Capsa 1

Observacions ----------------------------------------Vidre de color olivós ----Fragment amb possible decoració plàstica difícil de determinar --Fragment d’unes pinces de bronze amb

Quantitat de fragments Envàs i ubicació en la que esta emmagatzemada la evidencia

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

9.3 Inventari d’evidències arqueològiques mobles recuperades

100 100

RC'12-100-19c RC'12-100-20

1 1

356058,91 356060,04

4659941,04 4659940,70

1,4 ---

METALL CERÀMICA

MFE CINOX

Frag. amorf Frag. amorf

--ca. V - XI

Capsa 1 Bossa 1

Roca del Corb

100

RC'12-100-21

355993,39

4659920,84

1,6

METALL

MFE

Frag. amorf

---

Bossa 2

Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb

100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

RC'12-100-22 RC'12-100-23 RC'12-100-24 RC'12-100-25 RC'12-100-26 RC'12-100-27 RC'12-100-28 RC'12-100-29 RC'12-100-30 RC'12-100-31a RC'12-100-31b RC’12-100-31c RC'12-100-32

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

356007,10 356033,11 356041,63 356047,24 356051,08 356061,73 356069,22 356070,85 356101,60 356089,63 356089,63 356089,63 356158,18

4659921,25 4659908,66 4659919,94 4659922,82 4659922,05 4659933,81 4659942,50 4659941,22 4659924,04 4659967,53 4659967,53 4659967,53 4659919,63

1,2 1,7 2 1,9 1,9 1,9 1,7 1,6 2 1,9 1,9 1,9 2,6

CERÀMICA CERÀMICA METALL METALL METALL CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA METALL CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA

CINOX CINOX MFE MFEE MFE CINOX CINOX CINRE CINOX MFEE CINRE CINOX CINOX

ca. V - XI ca. V - XI ------ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI --ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI

Bossa 3 Bossa 3 Capsa 1 Bossa 2 Capsa 1 Bossa 3 Bossa 3 Bossa 3 Bossa 3 Bossa 2 Bossa 3 Bossa 1 Bossa 1

Roca del Corb

100

RC'12-100-33

356046,41

4659939,65

1,2

VIDRE

ELVID

ca. V - VII

Capsa 1

Pasta de vidre

Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb

100 100 100

RC'12-100-34 RC'12-100-35a RC'12-100-35b

1 1 1

356010,40 356008,53 356008,53

4659938,06 4659945,77 4659945,77

1,5 1,2 1,2

METALL METALL METALL

ELMET MFE MFEE

Vora Vora Fag. amorf Escòria Frag. amorf Frag. nansa Frag. nansa Vora Vora Escòria Vora Frag. amorf Frag. amorf Peça de joc o dena de collaret Escòria Frag. amorf Escòria

-------

Bossa 2 Capsa 1 Bossa 2

Roca del Corb

100

RC'12-100-35c

356008,53

4659945,77

1,2

METALL

MFE

Frag. amorf

---

Bossa 2

Roca del Corb

100

RC'12-100-35d

356008,53

4659945,77

1,2

METALL

MFE

Frag. amorf

---

Bossa 2

Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb

100 100 100

RC'12-100-35e RC'12-100-35f RC'12-100-36

1 1 1

356008,53 356008,53 356007,26

4659945,77 4659945,77 4659947,19

1,2 1,2 1,5

METALL METALL METALL

MFEE MFEE MFEE

Escòria Escòria Escòria

-------

Bossa 2 Bossa 2 Bossa 2

------Element fèrric d’alta densitat producte de la fusió i colada en forn sense treball posterior Element fèrric d’alta densitat producte de la fusió i colada en forn sense treball posterior -------

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Roca del Corb Roca del Corb

decoració incisa i osques perimetrals ----Element fèrric d’alta densitat producte de la fusió i colada en forn sense treball posterior --Vora amb llistell -----------------------

100 100 100 100 100 100 100 100 100

RC'12-100-37a RC'12-100-37b RC'12-100-38 RC'12-100-39 RC'12-100-40 RC'12-100-41 RC'12-100-42 RC'12-100-43 RC'12-100-44

1 1 1 1 1 1 1 1 1

356005,41 356005,41 356015,35 356019,18 356017,91 356026,22 356026,19 356033,45 355987,26

4659947,21 4659947,21 4659944,79 4659948,10 4659947,16 4659948,74 4659949,15 4659950,44 4659938,32

1,6 1,6 1,4 1,4 1,6 1,9 1,6 1,5 2,9

METALL METALL VIDRE METALL METALL CERÀMICA CERÀMICA METALL METALL

MFEE MFEE ELVID MFE MFE CINOX CINOX MFE MFE

Escòria Escòria Vora Clau Clau Vora Base Clau Frag. amorf

----ca. V - VII ----ca. V - XI ca. V - XI -----

Bossa 2 Bossa 2 Capsa 1 Capsa 1 Capsa 1 Bossa 3 Bossa 3 Capsa 1 Capsa 1

Roca del Corb

100

RC'12-100-45

355985,33

4659935,37

METALL

MBR

Braçalet

ca. IV - V

Capsa 1

100

RC'12-100-46

355983,34

4659962,80

1,8

METALL

MFR

Ganivet

---

Capsa 1

Roca del Corb Roca del Corb

100

RC'12-100-47

355970,13

4659968,80

1,7

CERÀMICA

CINOX

Vora

ca. V - XI

Bossa 3

100

RC'12-100-48

355953,93

4660012,36

2,2

METALL

MFE

Frag. amorf

---

Capsa 1

Roca del Corb Roca del Corb

100

RC'12-100-49

355957,60

4660019,06

1,8

METALL

MFEE

Escòria

---

Bossa 2

100

RC'12-100-50

355957,32

4660040,91

1,9

CERÀMICA

CPDP

Frag. amorf

---

Bossa 3

Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Cova de la Catedral Cova de la Catedral Cova de la Catedral Necròpolis del Coll de Mu

100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

RC'12-100-51 RC'12-100-52a RC'12-100-52b RC'12-100-53 RC’12-100-54 RC’12-100-55 RC’12-100-56 RC’12-100-57 RC’12-100-58 RC’12-100 CC’12-100-1 CC’12-100-2 CC’12-100-3

1 1 1 1 1 1 1 1 1 121 1 1 3

356095,15 356087,90 356087,90 356105,32 -------------------

4659951,57 4659945,05 4659945,05 4659947,04 -------------------

1,8 -------------------------

CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA CERÀMICA METALL VIDRE CERÀMICA LITIC LITIC CERÀMICA

ARIND CINOX CINOX CINOX CINOX CINOX CINRE MFE ELVID --ELMA ELMA ---

Àmfora Frag. amorf Frag. amorf Frag. amorf Vora Vora Vora Clau Frag. amorf Frag. amorf Pedra polida Frag. amorf Frag. amorf

--ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI ca. V - XI --ca. V - VII ---------

Bossa 3 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 1 Bossa 3 Bossa 3 Bossa 3 Capsa 1 Capsa 1 Bossa 4 Bossa 5 Bossa 6 Bossa 7

100

NCM’12-100-1

---

METALL

MBR

Frag. amorf

---

Bossa 8

Roca del Corb

--------------Possible reblo --Fragment de braçalet de bronze de tipus obert amb decoració incisa. Secció quadrada i enrotllat Possible espiga d’un ganivet --Placa de ferro amb dos reblons --Ceràmica informe a ma amb decoració plàstica de tipus mugró Possible piu d’àmfora ---------------------

Bronze fos per l’acció del ritual d’incineració

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I M

Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb Roca del Corb

9.4 Lamines del material arqueòlogic

RC’12-100-28

RC’12-100-27

JACIMENT: ROCA DEL CORB AUTORA: MARTA VALVERDE CARBÓ LÀMINA 1

CÈRAMIQUES. NANSES RC’12-100-28: Fragment de nansa. Color ataronjat RC’12-100-27: Fragment de nansa. Color ataronjat

CAMPANYA:2012

RC’12-100-54

ø ---- mm.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

ø ---- mm.

RC’12-100-56

RC’12-100-55

ø ---- mm.

JACIMENT: ROCA DEL CORB AUTORA: MARTA VALVERDE CARBÓ

RC’12-100-22

CAMPANYA:2012

CÈRAMIQUES. VORES LÀMINA 2

RC’12-100-54: Fragment de vora exvasada. Ø Ind. Color ataronjat RC’12-100-56: Fragment de vora exvasada. Ø Ind. Color ataronjat RC’12-100-55: Fragment de vora. Ø Ind. Color ataronjat RC’12-100-22: Fragment de vora recta. Ø Ind. Color ataronjat

ø ---- mm.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

ø ---- mm.

RC’12-100-41

RC’12-100-29

RC’12-100-23

RC’12-100-42

JACIMENT: ROCA DEL CORB AUTORA: MARTA VALVERDE CARBÓ

CAMPANYA:2012

CÈRAMIQUES. VORES I BASE LÀMINA 3

RC’12-100-41: Fragment de vora exvasada. Ø Ind. Color ataronjat RC’12-100-29: Fragment de vora exvasada. Ø Ind. Color ataronjat RC’12-100-23: Fragment de vora amb llistell. Ø Ind. Color ataronjat RC’12-100-42: Fragment de base. Ø Ind. Color ataronjat

RC’12-100-31b

ø 150 mm.

RC’12-100-30

ø 100 mm.

LÀMINA 4

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

ø 160 mm.

RC’12-100-47

JACIMENT: ROCA DEL CORB CAMPANYA:2012 AUTORA: MARTA VALVERDE CARBÓ CÈRAMIQUES. VORES RC’12-31: Fragment de vora. Ø 160 mm. Color ataronjat RC’12-30: Fragment de vora. Ø 150 mm. Color ataronjat RC’12-47: Fragment de vora. Ø 100 mm. Color ataronjat

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RC’12-100-50

RC’12-100-51

JACIMENT: ROCA DEL CORB AUTORA: MARTA VALVERDE CARBÓ LÀMINA 5

CAMPANYA:2012

CÈRAMIQUES. FRAGMENTS DECORATS RC’12-50: Fragment informe de ceràmica a mà amb decoració plàstica de tipus mugró. RC’12-51: Possible fragment de piu d’amfora

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RC’12-100-46

RC’12-100-57

RC’12-100-48

RC’12-100-43

RC’12-100-40

JACIMENT: ROCA DEL CORB AUTORA: MARTA VALVERDE CARBÓ

CAMPANYA:2012

ELEMENTS METÀL·LICS. PANOPLIA LÀMINA 6

RC’12-100-57: Clau de ferro de secció quadrangular i cap pla rectangular RC’12-100-46: Espiga de ganivet de ferro RC’12-100-43: Clau de ferro de secció rectangular i cap pla. RC’12-100-48: Placa de ferro de secció rectangular amb dos reblons RC’12-100-40: Clau de ferro de secció quadrangular i cap pla rectangular

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RC’12-100-45

RC’12-100-19b

JACIMENT: ROCA DEL CORB AUTORA: MARTA VALVERDE CARBÓ

CAMPANYA:2012

ELEMENTS METÀL·LICS. OBJECTES D’ÚS PERSONAL LÀMINA 7

RC’12-100-45: Fragment de braçalet o sivella de bronze de secció quadrada enrotllat amb decoració incisa en un extrem. RC’12-100-19b: Fragment d’unes possibles pinces de bronze amb decoracions incises i osques.

ø ---- mm.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

ø 135 mm.

RC’12-100-16

RC’12-100-58

ø ---- mm.

RC’12-100-38 RC’12-100-33

JACIMENT: ROCA DEL CORB AUTORA: MARTA VALVERDE CARBÓ

CAMPANYA:2012

VIDRE. PANOPLIA LÀMINA 7

RC’12-100-16: Fragment de plat de vidre de color olivos. Ø 135 mm. RC’12-100-58: Fragment de vora de vidre. Ø Ind. RC’12-100-38: Fragment de vora de vidre. Ø Ind. RC’12-100-33: Dena de collaret o peça de joc elaborat amb pasta de vidre de color blau.

El registre fotogràfic s’ha realitzat mitjançant càmera digital. Els arxius obtinguts s’han emmagatzemat en format TIFF (Tagged Image File Format) acceptant que aquest es reconegut internacionalment i pot ser llegit amb facilitat per la majoria de programes informàtics. Igualment, s’ha optat per aquest format amb la voluntat d’evitar que processos algorítmics de comprensió provoquin la pèrdua de qualitat en la imatge i en redueixin la mida original. Els noms assignats a cada una de les fotografies es regeix per la sigla del jaciment succeïda per un numero correlatiu entre parèntesis. En alguns casos s’ha inclòs les inicials LAB en relació a aquells materials que per la seva singularitat han estat documentats també en el laboratori.

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

9.5 Registre fotogràfic

Fotografia ABR (1).tif ABR (2).tif ABR (3).tif ABR (4).tif ABR (5).tif CC (1).tif CC (2).tif CC (3).tif CC (4).tif CC (5).tif CC (6).tif CC (7).tif CC (8).tif CC (9).tif CC (10).tif CMCM (1).tif CMCM (2).tif CMCM (3).tif CMCM (4).tif CMCM (5).tif CMCM (6).tif CMCM (7).tif CMCM (8).tif CMCM (9).tif CMCM (10).tif CMCM (11).tif CMCM (12).tif CMCM (13).tif CMCM (14).tif CMCM (15).tif CMCM (16).tif ECC (1).tif ECC (2).tif ECC (3).tif ECC (4).tif ECC (5).tif ECC (6).tif ECC (7).tif ECC (8).tif ETSE (1).tif ETSE (2).tif ETSE (3).tif ETSE (4).tif ETSE (5).tif ETSE (6).tif ETSE (7).tif NCM (1).tif NCM (2).tif NCM (3).tif NCM (4).tif NCM (5).tif NCM (6).tif NCM (7).tif

Data 27-7-12 27-7-12 27-7-12 27-7-12 27-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 26-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 17-7-12 3-10-12 3-10-12 3-10-12 3-10-12 3-10-12 3-10-12 3-10-12

Autor Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins

Camara Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D

Descripció Vista general de l’Abric del Barranc de Rombau Vista general de l’Abric del Barranc de Rombau Vista general de l’Abric del Barranc de Rombau Vista general de l’Abric del Barranc de Rombau Vista general de l’Abric del Barranc de Rombau Vista general de la Cova de la Catedral Ubicació de la Cova dins el barranc Vista general de la Cova de la Catedral Vista general de la Cova de la Catedral Vista general de la Cova de la Catedral Vista general de la Cova de la Catedral Vista general de la Cova de la Catedral Vista general de la Cova de la Catedral Vista general de la Cova de la Catedral Vista general de la Cova de la Catedral Fotografia de detall d’una de les sepultures Fotografia de detall d’una de les sepultures Fotografia de detall d’una de les sepultures Fotografia de detall d’una de les sepultures Fotografia de detall de dos de les sepultures Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista de detall del jaciment Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista general del jaciment i del seu entorn Vista de detall del jaciment Vista de detall del jaciment Vista de detall del jaciment Detall de les restes de bronze i carbons Detall de la taca de carbons Detall de la taca de carbons Detall de les restes de bronze i carbons Detall de la taca de carbons Vista de detall del jaciment Detall de la taca de carbons

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

9.6 Inventari fotogràfic

3-10-12 3-10-12 3-10-12 3-10-12 25-07-12 25-07-12

Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins

Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D

RC (3).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (4).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (5).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (6).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (7).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (8).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (9).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (10).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (11).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (12).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (13).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (14).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (15).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (16).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (17).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (18).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (19).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (20).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (21).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (22).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (23).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (24).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (25).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (26).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (27).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

Detall de la taca de carbons Vista de detall del jaciment Vista de detall del jaciment Vista de la zona per on s’estenen les restes Vista general del jaciment de la Roca del Corb Vista general del jaciment de la Roca del Corb Detall de fragment de ceràmica RC’12-100-1a en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-1a en el moment del seu descobriment Detall de fragment de ceràmica RC’12-100-2 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-2 en el moment del seu descobriment Vista general del jaciment de la Roca del Corb Detall de fragment de ceràmica RC’12-100-3 en el moment del seu descobriment Detall de fragment de ceràmica RC’12-100-3 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-3 en el moment del seu descobriment Detall de RC’12-100-4a, RC’12-100-4b i RC’12100-4c en el moment del seu descobriment Situació de RC’12-100-4a, RC’12-100-4b i RC’12-100-4c en el moment del seu descobriment Situació de RC’12-100-4a, RC’12-100-4b i RC’12-100-4c en el moment del seu descobriment Detall de fragment de ceràmica RC’12-100-5 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-5 en el moment del seu descobriment Detall de fragment de ceràmica RC’12-100-6 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-6 en el moment del seu descobriment Detall de fragment de ceràmica RC’12-100-7 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-7 en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ceràmica RC’12-100-8 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-8 en el moment del seu descobriment Detall de la escòria de ferro RC’12-100-9 en el moment del seu descobriment Situació de la escòria de ferro RC’12-100-9 en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ceràmica RC’12-100-10 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-10 en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ceràmica RC’12-100-11 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-11 en el moment del seu descobriment

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

NCM (8).tif NCM (9).tif NCM (10).tif NCM (11).tif RC (1).tif RC (2).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (29).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (30).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (31).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (32).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (33).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (34).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (35).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (36).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (37).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (38).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (39).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (40).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (41).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (42).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (43).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (44).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (45).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (46).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (47).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (48).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (49).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (50).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (51).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-11 en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ceràmica RC’12-100-12 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-12 en el moment del seu descobriment Detall de RC’12-100-13a, RC’12-100-13b i RC’12-100-13c en el moment del seu descobriment Situació de RC’12-100-13a, RC’12-100-13b i RC’12-100-13c en el moment del seu descobriment Detall de la escòria de ferro RC’12-100-14 en el moment del seu descobriment Situació de la escòria de ferro RC’12-100-14 en el moment del seu descobriment Detall dels fragments de vidre RC’12-100-15a i RC’12-100-15b en el moment del seu descobriment Situació dels fragments de vidre RC’12-100-15a i RC’12-100-15b en el moment del seu descobriment Detall de RC’12-100-16 en el moment del seu descobriment Situació de RC’12-100-16 en el moment del seu descobriment Situació de RC’12-100-16 en el moment del seu descobriment Detall dels fragments de ceràmica RC’12-10017a i RC’12-100-17b en el moment del seu descobriment Situació dels fragments de ceràmica RC’12-10017a i RC’12-100-17b en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ceràmica RC’12-100-18 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-18 en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ceràmica RC’12-100-19a en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-10019a en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ferro RC’12-100-19c i de les pinces de bronze RC’12-100-19b en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ferro RC’12-100-19c i de les pinces de bronze RC’12-100-19b en el moment del seu descobriment Situació del fragment de ferro RC’12-100-19c i de les pinces de bronze RC’12-100-19b en el moment del seu descobriment Situació del fragment de ferro RC’12-100-19c i de les pinces de bronze RC’12-100-19b en el moment del seu descobriment Detall de l’escòria de ferro RC’12-100-21 en el moment del seu descobriment Situació de l’escòria de ferro RC’12-100-21 en el

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RC (28).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (53).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (54).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (55).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (56).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (57).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (58).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (59).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (60).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (61).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (62).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (63).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (64).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (65).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (66).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (67).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (68).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC (69).tif

25-07-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (1).tif RC-LAB (2).tif RC-LAB (3).tif RC-LAB (4).tif RC-LAB (5).tif RC-LAB (6).tif RC-LAB (7).tif RC-LAB (8).tif RC-LAB (9).tif RC-LAB (10).tif RC-LAB (11).tif RC-LAB (12).tif RC-LAB (13).tif RC-LAB (14).tif RC-LAB (15).tif RC-LAB (16).tif RC-LAB (17).tif RC-LAB (18).tif RC-LAB (19).tif RC-LAB (20).tif

3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RC (52).tif

moment del seu descobriment Detall del fragment de ceràmica RC’12-100-22 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-22 en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ceràmica RC’12-100-23 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-23 en el moment del seu descobriment Situació de fragment de ceràmica RC’12-100-23 en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ferro RC’12-100-24 en el moment del seu descobriment Situació del fragment de ferro RC’12-100-24 en el moment del seu descobriment Detall de l’escòria de ferro RC’12-100-25 en el moment del seu descobriment Situació de l’escòria de ferro RC’12-100-25 en el moment del seu descobriment Detall del fragment de ferro RC’12-100-26 en el moment del seu descobriment Situació del fragment de ferro RC’12-100-26 en el moment del seu descobriment Detall de la nansa RC’12-100-27 en el moment del seu descobriment Situació de la nansa RC’12-100-27 en el moment del seu descobriment Detall de la nansa RC’12-100-28 en el moment del seu descobriment Situació de la nansa RC’12-100-28 en el moment del seu descobriment Detall de la vora RC’12-100-29 en el moment del seu descobriment Situació de la vora RC’12-100-29 en el moment del seu descobriment Detall de la vora RC’12-100-30 en el moment del seu descobriment Detall de colada de ferro RC’12-100-21 Detall d’escòria de ferro RC’12-100-25 Detall de colada de ferro RC’12-100-21 Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall del plat de vidre RC’12-100-16 Detall del plat de vidre RC’12-100-16 Detall del plat de vidre RC’12-100-16 Detall del plat de vidre RC’12-100-16 Detall del plat de vidre RC’12-100-16 Detall del plat de vidre RC’12-100-16 Detall d’un fragment de ferro RC’12-100-39 Detall d’un fragment de ferro RC’12-100-39 Detall d’un fragment de ferro RC’12-100-39 Detall d’un fragment de ferro RC’12-100-39

3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12

Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins

Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D

RC-LAB (63).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (64).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (65).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (66).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (67).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (68).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (69).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (70).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

Detall d’un fragment de ferro RC’12-100-39 Detall d’un fragment de ferro RC’12-100-39 Detall del clau de ferro RC’12-100-40 Detall del clau de ferro RC’12-100-40 Detall del clau de ferro RC’12-100-40 Detall del clau de ferro RC’12-100-40 Detall del clau de ferro RC’12-100-40 Detall del clau de ferro RC’12-100 Detall del clau de ferro RC’12-100 Detall del clau de ferro RC’12-100-57 Detall del clau de ferro RC’12-100-57 Detall del clau de ferro RC’12-100-57 Detall del reblo de ferro RC’12-100-43 Detall del reblo de ferro RC’12-100-43 Detall del reblo de ferro RC’12-100-43 Detall del reblo de ferro RC’12-100-43 Detall de la vora de vidre RC’12-100-38 Detall de la vora de vidre RC’12-100-38 Detall de la vora de vidre RC’12-100-38 Detall de la vora de vidre RC’12-100-38 Detall de la vora de vidre RC’12-100-38 Detall de la vora de vidre RC’12-100-38 Detall de la vora de vidre RC’12-100-38 Detall de la vora de vidre RC’12-100-38 Detall del plat de vidre RC’12-100-16 Detall del plat de vidre RC’12-100-16 Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall del braçalet de bronze RC’12-100-45 Detall del braçalet de bronze RC’12-100-45 Detall del braçalet de bronze RC’12-100-45 Detall del braçalet de bronze RC’12-100-45 Detall del braçalet de bronze RC’12-100-45 Detall del braçalet de bronze RC’12-100-45 Detall del braçalet de bronze RC’12-100-45 Detall del braçalet de bronze RC’12-100-45 Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall de les pinces de bronze RC’12-100-19b Detall de la vora de vidre RC’12-100-58 Detall de la vora de vidre RC’12-100-58 Detall de la vora de vidre RC’12-100-58 Detall de la vora de vidre RC’12-100-58 Detall dels fragment de vidre RC’12-100-15a i RC’12-100-15b Detall dels fragment de vidre RC’12-100-15a i RC’12-100-15b Detall de la dena de pasta de vidre RC’12-10033 Detall de la dena de pasta de vidre RC’12-10033 Detall de la dena de pasta de vidre RC’12-10033 Detall de la dena de pasta de vidre RC’12-10033 Detall de la dena de pasta de vidre RC’12-10033 Detall de la dena de pasta de vidre RC’12-100-

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RC-LAB (21).tif RC-LAB (22).tif RC-LAB (23).tif RC-LAB (24).tif RC-LAB (25).tif RC-LAB (26).tif RC-LAB (27).tif RC-LAB (28).tif RC-LAB (29).tif RC-LAB (30).tif RC-LAB (31).tif RC-LAB (32).tif RC-LAB (33).tif RC-LAB (34).tif RC-LAB (35).tif RC-LAB (36).tif RC-LAB (37).tif RC-LAB (38).tif RC-LAB (39).tif RC-LAB (40).tif RC-LAB (41).tif RC-LAB (42).tif RC-LAB (43).tif RC-LAB (44).tif RC-LAB (45).tif RC-LAB (46).tif RC-LAB (47).tif RC-LAB (48).tif RC-LAB (49).tif RC-LAB (50).tif RC-LAB (51).tif RC-LAB (52).tif RC-LAB (53).tif RC-LAB (54).tif RC-LAB (55).tif RC-LAB (56).tif RC-LAB (57).tif RC-LAB (58).tif RC-LAB (59).tif RC-LAB (60).tif RC-LAB (61).tif RC-LAB (62).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (72).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (73).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (74).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (75).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (76).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (77).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (78).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (79).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (80).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (81).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (82).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (83).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (84).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (85).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (86).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (87).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (88).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (89).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (90).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (91).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (92).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (93).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (94).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (95).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (96).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (97).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (98).tif RC-LAB (99).tif

3-09-12 3-09-12

Gerard Remolins Gerard Remolins

Canon EOS 350D Canon EOS 350D

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RC-LAB (71).tif

33 Detall de la placa de ferro RC’12-100-48 amb dos reblons Detall de la placa de ferro RC’12-100-48 amb dos reblons Detall de la placa de ferro RC’12-100-48 amb dos reblons Detall de la placa de ferro RC’12-100-48 amb dos reblons Detall de la placa de ferro RC’12-100-48 amb dos reblons Detall de la placa de ferro RC’12-100-48 amb dos reblons Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10035a Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10035a Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10044 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10044 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10044 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10044 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10044 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10024 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10024 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10024 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10024 Detall del mànec d’un ganivet de ferro RC’12100-46 Detall del mànec d’un ganivet de ferro RC’12100-46 Detall del mànec d’un ganivet de ferro RC’12100-46 Detall del mànec d’un ganivet de ferro RC’12100-46 Detall del mànec d’un ganivet de ferro RC’12100-46 Detall del mànec d’un ganivet de ferro RC’12100-46 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10026 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10026 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10026 Detall d’un fragment de ferro amorf RC’12-10026 Detall de la vora RC’12-100-47 Detall de la vora RC’12-100-47

RC-LAB (127).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (128).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (129).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (130).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (131).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (132).tif RC-LAB (133).tif RC-LAB (134).tif RC-LAB (135).tif RC-LAB (136).tif RC-LAB (137).tif RC-LAB (138).tif RC-LAB (139).tif RC-LAB (140).tif RC-LAB (141).tif RC-LAB (142).tif RC-LAB (143).tif

3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12

Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins

Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D

RC-LAB (144).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

Detall de la vora RC’12-100-47 Detall de la vora RC’12-100-47 Detall de la vora RC’12-100-47 Detall de la vora RC’12-100-47 Detall de la vora RC’12-100-30 Detall de la vora RC’12-100-30 Detall de la vora RC’12-100-30 Detall de la vora RC’12-100-30 Detall de la nansa RC’12-100-28 Detall de la nansa RC’12-100-28 Detall de la nansa RC’12-100-28 Detall de la nansa RC’12-100-28 Detall de la nansa RC’12-100-28 Detall de la nansa RC’12-100-28 Detall de la nansa RC’12-100-28 Detall de la nansa RC’12-100-28 Detall de la nansa RC’12-100-27 Detall de la nansa RC’12-100-27 Detall de la nansa RC’12-100-27 Detall de la nansa RC’12-100-27 Detall de la nansa RC’12-100-27 Detall de la nansa RC’12-100-27 Detall de la vora RC’12-100-55 Detall de la vora RC’12-100-55 Detall de la vora RC’12-100-55 Detall de la vora RC’12-100-55 Detall de la vora RC’12-100-55 Detall de la decoració plàstica tipus mugró present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-50 Detall de la decoració plàstica tipus mugró present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-50 Detall de la decoració plàstica tipus mugró present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-50 Detall de la decoració plàstica tipus mugró present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-50 Detall de la decoració plàstica tipus mugró present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-50 Detall de la vora RC’12-100-31b Detall de la vora RC’12-100-31b Detall de la vora RC’12-100-31b Detall de la vora RC’12-100-31b Detall de la vora RC’12-100-41 Detall de la vora RC’12-100-41 Detall de la vora RC’12-100-41 Detall de la vora RC’12-100-41 Detall de la vora RC’12-100-41 Detall de la vora RC’12-100-29 Detall de la vora RC’12-100-29 Detall de la vora RC’12-100-29 Detall de la decoració plàstica tipus mugró present en un fragment de ceràmica a ma RC’12-100-50

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RC-LAB (100).tif RC-LAB (101).tif RC-LAB (102).tif RC-LAB (103).tif RC-LAB (104).tif RC-LAB (105).tif RC-LAB (106).tif RC-LAB (107).tif RC-LAB (108).tif RC-LAB (109).tif RC-LAB (110).tif RC-LAB (111).tif RC-LAB (112).tif RC-LAB (113).tif RC-LAB (114).tif RC-LAB (115).tif RC-LAB (116).tif RC-LAB (117).tif RC-LAB (118).tif RC-LAB (119).tif RC-LAB (120).tif RC-LAB (121).tif RC-LAB (122).tif RC-LAB (123).tif RC-LAB (124).tif RC-LAB (125).tif RC-LAB (126).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (146).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (147).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (148).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (149).tif RC-LAB (150).tif RC-LAB (151).tif RC-LAB (152).tif RC-LAB (153).tif RC-LAB (154).tif RC-LAB (155).tif RC-LAB (156).tif RC-LAB (157).tif RC-LAB (158).tif RC-LAB (159).tif RC-LAB (160).tif RC-LAB (161).tif RC-LAB (162).tif RC-LAB (163).tif RC-LAB (164).tif RC-LAB (165).tif

3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12

RC-LAB (166).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (167).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (168).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (169).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (170).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

RC-LAB (171).tif RC-LAB (172).tif RC-LAB (173).tif RC-LAB (174).tif RC-LAB (175).tif RC-LAB (176).tif RC-LAB (177).tif RC-LAB (178).tif

3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12 3-09-12

Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins Gerard Remolins

Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D

RC-LAB (179).tif

3-09-12

Gerard Remolins

Canon EOS 350D

SBE (1).tif SBE (2).tif SBE (3).tif TRC (1).tif TRC (2).tif TRC (3).tif TRC (4).tif TRC (5).tif TRC (6).tif TRC (7).tif TRC (8).tif TRC (9).tif TRC (10).tif

26-07-12 26-07-12 26-07-12 24-07-12 24-07-12 24-07-12 24-07-12 24-07-12 24-07-12 24-07-12 24-07-12 24-07-12 24-07-12

Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D Canon EOS 350D

Detall de la vora RC’12-100-29 Detall de les vores RC’12-100-54 i RC’12-10056 Detall de les vores RC’12-100-54 i RC’12-10056 Detall de les vores RC’12-100-54 i RC’12-10056 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la vora amb llistell RC’12-100-32 Detall de la base RC’12-100-42 Detall de la base RC’12-100-42 Detall de la base RC’12-100-42 Detall de possible decoració plàstica present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-18 Detall de possible decoració plàstica present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-18 Detall de possible decoració plàstica present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-18 Detall de possible decoració plàstica present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-18 Detall de possible decoració plàstica present en un fragment de ceràmica a mà RC’12-100-18 Detall d’un possible piu d’àmfora RC’12-100-51 Detall d’un possible piu d’àmfora RC’12-100-51 Detall d’un possible piu d’àmfora RC’12-100-51 Detall d’un possible piu d’àmfora RC’12-100-51 Detall d’un possible piu d’àmfora RC’12-100-51 Detall de colada de ferro RC’12-100-21 Detall de diversos fragments d’escòria de ferro Detall de colada de ferro RC’12-100-21 Detall de ceràmica a torn de color gris RC’12100 Vista de detall d’una de les sitges Vista de detall d’una de les sitges Vista de detall d’una de les sitges Vista general del túmul Vista de detall del túmul Vista de detall del túmul Vista general del túmul Vista general del túmul Vista general del túmul Vista de detall del túmul Vista de detall del túmul Vista de detall del túmul Vista de detall del túmul

100

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

RC-LAB (145).tif

24-07-12 24-07-12

Gerard Remolins Gerard Remolins

Canon EOS 350D Canon EOS 350D

Vista de detall del túmul Vista general del túmul

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

TRC (11).tif TRC (12).tif

101

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

9.7 Documentació fotogràfica

102

103

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

104

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

105

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

106

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

107

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

108

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

109

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

110

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

111

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

112

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

113

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

114

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

115

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

116

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

117

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

9.8 Planimetries

118

JACIMENT: ROCA DEL CORB AUTOR: GERARD REMOLINS ZAMORA

CAMPANYA 2012

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria

PLANIMETRIA 1

119

I L’activitat prehistòrica en l’entorn de la Roca del Corb I Memòria PLANIMETRIA 2

JACIMENT: COVA DE LA CATEDRAL AUTOR: ALFRED MONTSERRAT, MARIONA VÁZQUEZ

CAMPANYA 2012

120