Memòria d'intervenció arqueològica al paratge del Roc de la Guàrdia (Valls de Valira, Alt Urgell) by ReGiraRocs

I INFORME – MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

Novembre de 2013 Gerard Remolins i Zamora Laia Creus i Gispert Climent Miro i Tuset Directors de la intervenció arqueològica

Fitxa tècnica........................................................................................................................... 4

Objectius i motius de la intervenció...................................................................................... 6

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

Índex

2.1 Motius de la intervenció ..................................................................................................... 6 2.2 Objectius ............................................................................................................................. 6 3.

Localització ............................................................................................................................ 7

Marc geogràfic i geològic de l’àrea de recerca ..................................................................... 8 4.1 Marc geogràfic..................................................................................................................... 8 4.2 Marc geològic ...................................................................................................................... 9

Síntesi històrica i antecedents arqueològics ....................................................................... 13 5.1 Síntesi històrica ................................................................................................................. 13 5.2 Síntesi arqueològica .......................................................................................................... 21

Metodologia i equip de treball ............................................................................................ 24 6.1 Buidatge documental i fonts orals .................................................................................... 24 6.2 Fotointerpretació .............................................................................................................. 25 6.3 Prospecció ......................................................................................................................... 26 a.

Documentació de l’evidència material........................................................................ 29

6.4 Registre documental ......................................................................................................... 31 a.

Fitxa de jaciment ......................................................................................................... 31

Inventari d’evidències arqueològiques mobles i immobles ........................................ 31

Registre de fotografies ................................................................................................ 32

Registre de punts GPS ................................................................................................. 32

Registre d’analítiques .................................................................................................. 32

Cartografia................................................................................................................... 32

Registre de plànols ...................................................................................................... 32

Fitxa de prospecció...................................................................................................... 33

6.5 Implementació d’una geodatabase................................................................................... 33 6.6 Especificacions de l’equip científic i de la infraestructura disponible .............................. 34 6.7 Estudi i analítiques ............................................................................................................ 35 a.

Anàlisi del material ceràmic ........................................................................................ 35

Anàlisi del material lític ............................................................................................... 35

Anàlisi de les restes òssies i la malacofauna ............................................................... 35

Anàlisi del material metàl·lic ....................................................................................... 35

Anàlisi del material vítric ............................................................................................. 35

Representació gràfica .................................................................................................. 35

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

6.7 Inventari de les restes arqueològiques mobles ................................................................ 36

El siglat ........................................................................................................................ 36

Taula d’abreviatures del camp tipologia per a l’inventari de materials arqueològics 36

Resultats .............................................................................................................................. 41 7.1 Zona prospectada .............................................................................................................. 41 7.2 Jaciments arqueològics ..................................................................................................... 41

Bibliografia .......................................................................................................................... 44

Annex................................................................................................................................... 49 9.1 Fitxes dels jaciments documentats ................................................................................... 49 9.2 Registre fotogràfic ............................................................................................................. 79 9.3 Inventari fotogràfic............................................................................................................ 80 9.4 Documentació fotogràfica ................................................................................................. 85

Nom de la intervenció

Campanya de prospecció al Roc de la Guàrdia (Calvinyà)

Zona

Roc de la Guàrdia

Municipi

Les Valls de Valira

Comarca

Alt Urgell

Província

Lleida

Superfície de la zona

2157508 m

Coordenades UTM (ED 50 i ETRS 89) de la zona (centroide)

X:375031.5 / Y:4694127.6 X: 374938.149/ Y: 4693923.847 ED 50

Coordenades UTM generals delimitació zona

Alçada Tipus de jaciments

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

1. Fitxa tècnica

ETRS 89

374243.3

4695233.4

374149.956

4695029.655

375044.3

4695065.1

374950.956

4694861.348

375145.3

4694917.0

375051.955

4694713.247

375448.2

4694970.9

375354.856

4694767.145

375724.2

4694526.6

375630.853

4694322.842

375818.4

4693503.4

375725.046

4693299.640

375380.9

4693126.5

375287.542

4692922.743

374728.0

4693039.0

374634.641

4692835.248

374445.2

4693072.6

374351.840

4692868.850

374357.7

4693415.9

374264.343

4693212.151

374492.4

4693840.0

374399.046

4693636.251

374277.0

4694122.7

374183.648

4693918.953

Entre els 1250 i 1500 metres s.n.m Habitat rural modern, zona d’explotació agrícola i ramadera, equipament militar contemporani

Tipus d’intervenció

Preventiva

Tipus d’activitat

Prospecció arqueològica, documentació gràfica

Resultats de la intervenció

Prospecció arqueològica i documentació gràfica

Cronologia

Moderna - Contemporània

Dates de la intervenció

Octubre – Novembre 2012 Gerard Remolins i Zamora

Direcció del projecte

Laia Creus i Gispert Climent Miro i Tuset

Arqueòleg director

Gerard Remolins i Zamora Laia Creus i Gispert

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

Climent Miro i Tuset Oficials d’arqueologia

---

Voluntaris

---

Direcció treballs de prospecció

Gerard Remolins Zamora

Direcció treballs de laboratori

Laia Creus i Gispert

Inventari materials arqueològics

---

Topografia i SIG

Gerard Remolins Zamora

Dibuix arqueòlogic

---

Infografia

---

Suport institucional Propietaris de les finques afectades Règim jurídic de les finques afectades Promoció i finançament

Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Ajuntament de les Valls de Valira, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell --Privats i públics Cap

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

2. Objectius i motius de la intervenció 2.1 Motius de la intervenció La intervenció al Roc de la Guàrdia (Calvinyà, Alt Urgell) està motivada per l’afectació de dit entorn per un incendi la primavera de 2012 i la voluntat de l’Ajuntament de recuperar la zona. Per aquest motiu, es va organitzar un equip d’arqueòlegs amb l’objectiu de documentar totes les restes patrimonials existents en l’entorn pròxim del Roc de la Guàrdia. Malauradament, aquest entorn, a causa de l’incendi i de l’ús de maquinària per a la repoblació forestal, presentava unes característiques temporals úniques que van dificultar les tasques.

2.2 Objectius La finalitat de la campanya de prospecció és l’obtenció d’un coneixement substantiu sobre les evidències patrimonials (arqueològiques, arquitectòniques, camins, etc.) existents a l’entorn del Roc de la Guàrdia, amb una especial incidència en la localització topogràfica de totes les estructures inèdites, així com d’altres evidències materials, localitzades dins de l’àrea d’estudi, a través de les tasques de prospecció, buidatge, estudi toponímic i l’estudi de la documentació escrita. La catalogació subsegüent ha permès l’obtenció d’una base representativa a l’hora de poder establir certs patrons de dispersió geogràfica d’aquest tipus d’evidències arqueològiques, així com una aproximació a la seva funcionalitat i la seva cronologia. Alhora, des de l’equip director hi ha una voluntat expressa de poder difondre els resultats de la prospecció a nivell local i comarcal i poder generar debat sobre la gestió d’aquests espais de muntanya i la seva conservació.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

3. Localització El projecte de prospecció centra la seva àrea d’interès al Roc de la Guàrdia i el seu entorn immediat. Aquest referent topogràfic, situat al nord-est de la població de la Seu d’Urgell, culmina el vessant on se situa la població de Calbinyà, al municipi de Valls de Valira. L’àrea delimitada per dur a terme la prospecció coincideix amb l’àrea afectada per l’incendi del passat mes de març de 2012, amb el coll de Jou, lloc on es va desencadenar l’incendi, com a punt de referència septentrional a partir del qual, i en direcció sud, s’engloba tot el Roc de la Guàrdia des de la cota 1.250 m fins al seu punt culminant, situat a cota 1.459 (figura 1).

Figura 1: Situació geogràfica del municipi de Valls de Valira dins la comarca de l'Alt Urgell Font: Remolins, G.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

4. Marc geogràfic i geològic de l’àrea de recerca 4.1 Marc geogràfic L’Alt Urgell és una comarca de la província de Lleida situada entre Els dos Pallars, Andorra, la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès. És tracta d’una comarca de gran extensió i baixa densitat de població, sovint al marge dels projectes de recerca. El nucli de Calvinyà es troba situat dins el municipi de les Valls de Valira (mancomunitat de municipis creada als anys 70 del segle XX) a 950 metres d’alçada en el vessant d’una muntanya orientada al sud/sud-oest. La zona afectada i que s’ha prospectat queda al nord del nucli (figura 2).

Figura 2: Fotografia aèria de la zona d'estudi abans del incendi

Font: Remolins, G.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

4.2 Marc geològic Els Pirineus, com a sistema orogràfic, s’estenen sense interrupció d’est a oest, des de la costa mediterrània fins a la cantàbrica descrivint una llargada d’uns 425 km i unint la Península Ibèrica al continent europeu. Ampla, d’uns 150 km, aquesta serralada resta enquadrada per la depressió de l’Ebre al sud i la d’Aquitània al nord. Sigui com sigui, aquesta es va formar entre finals de l’era Secundària (fa 85 milions d’anys) i de la Terciària (fa 16 milions d’anys). Per tant, els Pirineus són una serralada relativament jove, tot i així la seva historia estén les arrels lluny en el passat, on les vicissituds expliquen clarament la configuració que avui adopta (RICO, 1997 : 35). De fet, la cadena pirinenca no té una unitat tectònica profunda, l’aixecament principal de la zona central, allà on les altituds són més elevades, representa la última fase d’un llarg procés orogènic de plegaments com a resultat de la col·lisió entre la microplaca Ibèrica i la placa Europea, en la que la primera es va subduir parcialment sota la segona. La diversitat de terrenys, formats en períodes geològics diferents, ha permès als geòlegs agrupar-los en tres zones ben diferenciades, i al mateix temps subdividir-les tot i que en el present estudi només són rellevants dos espais. -

La zona axial constitueix l’element central del sistema pirinenc conferint-li la direcció est-oest i estenent-se de forma massiva 60 km com si d’una columna vertebral es tractés. Correspon a l’aixecament més important dels terrenys primaris cristal·lins, de fet, aquesta zona conté els pics de major altitud, concretament al massís de la Maladetta amb cims que sobrepassen els 3000 m. com l’Aneto. Tot i així, no desdibuixa una estructura homogènia a tot el territori. A l’oest, les altituds disminueixen progressivament, per gairebé desaparèixer, passat el pic d’Anie, sota els terrenys cretàcics del País Basc. Aquí s’assisteix a ressorgiments puntuals de la zona axial sota la forma de massissos aïllats que s’alcen, esculpits per l’erosió, a poc més de 1500 m. Cap a l’altra banda, a l’est, en canvi, nombroses dislocacions i fractures han configurat muntanyes que encara s’aproximen als 3000 m. amb potents massissos granítics (Carlit, Puigmal i Canigó) i fosses d’esfondrament més o menys llargues i més o menys profundes (Cerdanya, Conflent, Capcir i Vallespir). A partir d’aquí

i fins a l’extrem oriental, la zona axial perd la potència que la

caracteritzava al centre essent només una alineació de cims que no sobrepassen els 1450 m. separant les dos planes litorals bessones del Rosselló i de l’Empordà.

La zona sud pirinenca, és molt més ampla al centre i a l’oest, i inexistent a l’est on

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

deixa lloc directament als massissos externs poc elevats de la zona meridional, entre el Canigó i la serralada litoral catalana. De fet, els massissos primaris de la zona axial i els massissos mesozoics fortament plegats de la coberta secundària, lluny de succeir-se frontalment com en el vessant nord, s’encavallen alternada i gradualment a la vessant sud. En aquesta disposició es distingeixen dos alineaments que embolcallen gran part de la zona axial. o

D’una banda, les serres interiors configuren, des del límit oest de la zona axial fins a la vall del Segre, veritables muralles calcàries que sobrepassen els 3000 m. d’alçada a l’alt Aragó occidental (Peña Collarada, Mont Perdut, Gavarnie...) i s’abaixen ràpidament cap a l’est.

Per l’altra, dominant la depressió ibèrica, les serres exteriors amb Leyre, Guara i Montsec, menys altes i més compartimentades, establint el límit meridional del sistema pirinenc. Tot i així, ambdós alineaments es retroben al Cadí, com un mur natural projectant les seves crestes a més de 2600 m. d’altitud.

L’episodi final de la formació del sistema pirenaic amb la surrecció de la zona axial, dins la primera meitat de l’era Terciària, és vist, encara avui en dia, com una línia gruixuda i contínua de muntanyes entre la Península Ibèrica i el continent europeu, una frontera natural incontestable entre les planes de la depressió de l’Ebre, de les seves veïnes septentrionals. Encaixonament, compartimentatge, i aïllament són termes que caracteritzen bé la naturalesa mateixa dels Pirineus. Tot i així, no es pot obviar, que l’originalitat d’aquesta serralada no depèn únicament de la seva posició geogràfica, sinó també i sobretot, de la diversitat de medis que la componen d’una punta a l’altra. De fet, trobar-se a l’est, al centre o a l’oest, així com al nord o al sud de la serralada, ofereix visions diferents del entorn, dels paisatges i dels elements orogràfics. La gran varietat de cares que presenten els Pirineus són clarament diferenciables i individualitzables els uns dels altres, devent-se en part, als fenòmens geològics anteriorment esmentats i a l’erosió succeïda durant el quaternari . De fet, i de manera general, es considera que la glaciació va ser poc activa en els Pirineus, recloent les escasses i petites glaceres a les zones d’alçada on van conformar els actuals circs glacials. Tot i així, la vessant nord dels Pirineus va concentrar part d’aquest procés creant valls en “U” (Aspe, Ossau, Aure, Arieja..) i obrint entre elles nombrosos colls que facilitaven la comunicació tot i l’altitud a la qual es troben (UTRILLA, MAZO, 1996 : 250). Al sud, 10

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

en canvi, les glaceres van durar menys i van ser menys actives, esculpint només les valls altes i algunes serres interiors deixant els accessos des de les planes del sud força abruptes. Per tant, la feblesa de l’activitat glacial explicaria la dificultat d’accedir a les valls meridionals pirinenques tal i com afirma Christina Rico (1997 : 23) Sigui com sigui, la diversitat de medis, sens dubte, va condicionar l’ús dels recursos naturals i de l’espai així com va marcar el comportament des de l’home primitiu fins al segle XXI. Per tant, novament és necessari fer una breu aproximació a la configuració orogràfica, estructural i climàtica actual des diferents espais que configuren la serralada Pirinenca per poder entendre millor el comportament dels antics pobladors d’aquestes contrades . Els Pirineus orientals, per la seva proximitat a la Mediterrània, tenen actualment un clima força homogeni, sec, suau i temperat a l’estiu, però que es transforma per la muntanya a l’hivern, amb precipitacions i temperatures rigoroses que recorden al de les valls més occidentals. El medi físic, per altra banda, és completament diferent. Entre el massís del Carlit a l’oest i el Cap de Creus que constitueix l’extrem est, hom observa que la cadena muntanyosa està fragmentada per una sèrie de planes d’esfondrament i d’alts massissos granítics nascuts de la dissolució de la zona axial des de la fi del seu aixecament. Els trencaments han provocat aquí una ruptura important en l’orientació de les valls (oest sud-oest / est nord-est) en comparació a la direcció general de la cadena. Només les planes superiors de l’Aude i del Llobregat conserven l’orientació nord/sud o nord-oest/sud-est típiques de la majoria de les valls. A l’est, la serra de les Alberes, amb altituds que no superen els 1400 m., no presenta obstacles entre el Rosselló i l’Empordà. Els colls de baixa altituds com el del Perthus a 277m., constitueixen unes vies de pas entre muntanyes accessibles a qualsevol estació de l’any. L’alta muntanya pirinenca es redueix, aquí, a poca cosa sinó és per casos puntuals i aïllats com el Canigó amb poc menys de 3000m. A l’altra banda del Carlit, hi ha la Cerdanya, una plana situada entre 1200 i 1300 m. d’altitud, protegida per aquest massís i el del Puigmal, i limitada al sud per la imponent Serra del Cadí. Perllongant-se al nord pel Conflent i al sud per la plana d’Urgell, la Cerdanya constitueix un indret de pas de primer ordre en aquesta part de la serralada. De fet, representa un nus de comunicacions privilegiat estructurat a partir d’una sèrie de colls més o menys elevats entre les valls de l’Arieja, del Llobregat, del Rosselló i de la part mitja i baixa del Segre. La seva bona situació geogràfica, però, no ho és tot, també és un indret que es beneficia d’un clima acollidor amb la major part de l’any assolellat i d’un sol al·luvial fèrtil.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

La plana ceretana i el seu prolongament natural, l’Alt Urgell, formen la transició entre la muntanya mediterrània i l’alta muntanya pirinenca del centre de la serralada. És en aquest punt d’inflexió que apareix el doble alineament de serres que constitueix la característica principal dels Pirineus centrals meridionals. L’Alt Urgell és doncs, una successió de congostos i gorges, excavades a la roca calcària prepirinenca, i planes, essent, la més llarga, la de la Seu d’Urgell. En temps històrics passats l’ocupació humana va privilegiar aquest últims indrets, tot i així, la regió va estar faltada d’unitat. L’aïllament va fer que aquestes planes esdevinguessin indrets de funcionament autònom, característica que sovint es retrobarà en els Pirineus centrals. Pel que fa a la zona d’intervenció, aquesta està situada al terme de Calvinyà concretament sobre els vessants del Roc de la Guardia. Geològicament, l’entorn presenta una alternança de gresos i lutites i en menor quantitat microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics (Figura 3). El substrat és argilós amb presència de pedres de mida mitjana (50 cm. aprox.). A banda dels afloraments de conglomerats el subsòl presenta una elevada potència sedimentaria.

Figura 3: Mapa geològic de la zona de la Seu d’Urgell i Calvinyà (Alt Urgell)

Font: I.C.C.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

5. Síntesi històrica i antecedents arqueològics 5.1 Síntesi històrica L’Urgell primigeni devia conformar un territori de tradició visigòtica, centrat als nuclis de Ciutat i de la Seu, que possiblement arribaria fins a Oliana 1. L’ocupació musulmana és devia produir a través d’un pacte entre els urgel·litans, amb el seu bisbe al capdavant, i els araboberbers (Bolós, 2007) 2 . Pocs anys després de l’elecció de Fèlix com a bisbe d’Urgell (781), els habitants de la contrada van lliurar el territori als francs. L’heretgia adopcionista, promoguda pel bisbe Fèlix i l’arquebisbe Elipand de Toledo, va provocar la intervenció dels poders polític i religiós carolingis 3. Carlemany comptava amb un nodrit suport de visigots septimans i hispans, refugiats a la Gàl·lia. Membres de la noblesa visigoda local van col·laborar amb els carolingis, ocupant llocs de responsabilitat a l’administració i en el control del territori. Aquest és el cas del possible primer comte d’Urgell i de Cerdanya, Borrell I; i de Sunifred I, descendent de Bel·ló de Carcassona, i també comte d’Urgell i de Cerdanya, originari del Conflent. Paral·lelament, Calvinyà i Llirt apareixen esmentats en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, falsament datada del 839, i adscrita en una època poc anterior a l’inici de l’any Mil. Tot i la seva falsedat, l’acta denota l’existència d’una realitat contemporània o poc posterior a la construcció de la catedral carolíngia. Així podem veure que Calvinyà i el seu entorn formaven part del comtat d’Urgell originari, el territori proper als nuclis centrals de població de Ciutat (Urgell) i la Seu (Vic). En època prefeudal, la població de tota l’àrea es distribuïa en nuclis semidispersos, que segons la seva importància, rebien el nom de viles o de vilars. A la solana de la vall del Segre, a l’àrea propera a Calvinyà, s’hi trobaven Llirt, Somont, Feners, Fenerols, les Planes, Pallerols, Ilatica (Leucata?), Villa Novella (propera al fons de la vall), Castanyes, i Privazano. El petit monestir de Sant Andreu i de Sant Llorenç de Planeses se situava prop de Feners i de Somont. No gaire lluny, possiblement al Nord i a l’Est d’Estamariu hi havia el vilar de Santa Cecília i Monistrol, en el qual és trobava l’església de la Santa Creu 4. Molts indrets geogràfics immediats de Calvinyà ja són esmentats al segle X, aquest és el cas de Planeses, possiblement les Collades i Escotaplans actuals; el coll i el puig d’Eguinus; el coll de Gualter; el riu de Llirt,

Bolòs 12 Bolòs 12 3 Bolòs 13 4 URGELLIA Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell (ACSU) Docs. 77, 95, 104, 164, 197, 210, 214 i 286) 2

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

l’actual barranc de l’Óssa; Comelles, Balle Magna, o Puiorotundo ( probablement el Roc de la Guàrdia). El territori estava distribuït en una sèrie de propietats, anomenades alous, que contenien parcel·les de diferents tipologies de conreus, com la vinya, els camps cerealístics, i en les àrees més humides, properes a fonts i a torrents, els horts. Aquestes propietats englobaven també boscos, corts i cases , vinculades o no als nuclis de població esmentats. El 18 de febrer del 944, un prevere anomenat Centoll, va donar l’alou que posseïa a Somont a Santa Maria de la Seu. Aquest acte conté el primer esment de les afrontacions del que serà més endavant el terme de Calvinyà: “... Quod infrontat ipsut hec ómnium de .I. parte in Privazano, et de alia in Villa Novella, et de .III. in flument Segor, et de .IIII. in flument Valeria” 5. El desembre del 951, el papa Agapet II, a expenses del bisbe d’Urgell, Guisad II, va emetre una butlla que confirmava els béns, drets i privilegis de l’Església d’Urgell, entre els quals hi surten esmentats els de Calvinyà, Feners i Somont 6. Anys després, el maig del 1001, el papa Silvestre II va emetre una altra butlla, ara a petició del bisbe d’Urgell, Sal·la, en la qual hi surten també esmentats Calvinyà, Feners i Somont 7. Com es pot comprovar, els tres nuclis estaven ja vinculats en època prefeudal a l’Església d’Urgell. A finals del segle X, el comte Borrell II de Barcelona – Urgell va continuar amb estratègies de poder i domini del territori, heretades dels seus predecessors Guifré I i Sunifred II, es tractava del control indirecte dels monestirs i d’un increment dels béns i dels drets patrimonials familiars. El comte controlava, a través de tot tipus de donacions, i tal com ho havien fet els seus avantpassats, molts cenobis benedictins. En el comtat d’Urgell, és el cas de Sant Cerni de Tavèrnoles i de Santa Cecília d’Elins (Miró, 2012). La manca de documentació de Sant Andreu de Planeses impossibilita saber si aquest petit cenobi va formar part d’aquesta estratègia. Tot i això, el comte va incloure també la referida abadia, conjuntament amb moltes altres, entre els beneficiaris del seu testament, amb el llegat de dues eugues i dues vaques 8. En temps de Borrell, habitants de viles i vilars, donaven i venien amplis territoris al comte,

és aquest el cas de la vila de Pallerols (del Cantó) i del vilar d’Avellanet, a la Vall

d’Elins. El comte els lliurava immediatament a cenobis, en aquest cas el de Santa Cecília d’Elins, per tal que aquests poguessin ampliar més els seus dominis. En altres situacions, el

Doc. 104. Aquest document va ser utilitzat el 1672 en una sentencia arbitral entre els senyors de Calvinyà i el Seminari de la Seu d’Urgell, com a mostra de l’antigor dels límits del terme. (TROGUET, 2006, p. 72). 6 Doc. 11 ANDORRA 7 URGELLIA (ACSU) Doc. 271. 8 URGELLIA (ACSU) Doc. 232

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

comte exercia el control a través de castells situats en alous comtals, possiblement custodiats per membres de la petita noblesa, com és el cas del castell d’Elins (Miró, 2012). En aquesta línia d’actuació, Sendred, ardiaca i batlle d’Andorra, per manament de Borrell va haver de construir, contra els homes d’aquelles valls, el castell de Bragafolls. Aquest afer va acabar amb l’atac dels andorrans a la fortalesa i el posterior i inversemblant empresonament de Sendred per part del comte Borrell II. El comte va posar com a condició per a l’alliberament que li cedís l’alou que aquest tenia a Somont. Sendred va declarar que el posseïa d’herència dels pares i d’una franquesa dels homes de la Vall d’Andorra, i no el va voler lliurar al comte. Borrell envià un missatger al bisbe Sal·la. Aquest va dir al comte que l’alou de Somont pertanyia a l’Església d’Urgell. Aquesta afirmació va enutjar molt el comte d’Urgell, el qual posteriorment va alliberar Sendred. Aquest, en motiu d’agraïment al bisbe, va donar el 1003 Somont a l’Església d’Urgell, un alou, que de fet, ja li pertanyia des de temps anteriors, segons podem comprovar amb la butlla d’Agapet II 9. L’afer de Bragafolls devia motivar el 988 que el comte permutés al bisbe Sal·la els alous de Bescaran; l’església de Santa Esteve i la parròquia de la vila d’Alàs; l’església de Sant Fruitós; l’alou i feu de Boixedera, l’alou i feu de la vila de Sant Esteve; i els alous d’Andorra; per unes possessions situades a la perifèria de la marca. El substitut de Sal·la, Ermengol, aprofitant el buit de poder originat amb la desaparició d’Ermengol I a Còrdova i la minoria d’edat del seu successor, Ermengol II, va enfortir els dominis de l’Església d’Urgell, tant a dins del comtat i del bisbat, com és el cas de la senyoria episcopal de la Seu d’Urgell; o a fora, amb la conquesta de Guissona. D’aquesta època és la butlla del papa Benet VIII (1012), la qual confirmava una altra vegada, les possessions de Calvinyà, Feners, Llirt i Somont per a l’Església d’Urgell 10. Per la seva banda, la presència cada cop més forta de l’església secular podria ser la causa que el petit cenobi de Sant Andreu de Planeses no eixamplés els seus dominis per l’àrea circumdant, i com no, també podria ser un dels motius de la seva posterior extinció. Tot i això, el monestir va rebre encara petites deixes testamentàries, com les de Seniofred, sagristà de la Catedral d’Urgell, el 1037 11. En temps del bisbe Ot, el papa Urbà II va confirmar de nou tots els drets i béns adquirits per part de l’Església d’Urgell al llarg de dècades, entre els quals hi trobem els de 9

Roland Viader proposa per a l’afer de Bragafolls la següent hipòtesi: L’algarada musulmana contra Barcelona del 985 va esperonar Borrell a controlar més els seus territoris. En el cas d’Andorra i d’altres dominis pirinencs, va permutar-los el 988 a l’Església d’Urgell per altres de perifèrics situats a la marca. El castell de Bragafolls es construiria en substitució del d’Enclar, que en aquella època devia estar enrunat. Els andorrans es revoltaren i el compte reprendria el control d’Andorra i va empresonar l’arxidiaca Sendred, un oficial de l’Església. 10 URGELLIA (ACSU) Doc. 324. 11 URGELLIA (ACSU) Doc. 502.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

Calvinyà, Feners i Somont. Així, l’Església d’Urgell no només conservava sinó que també ampliava els dominis i drets en tota aquella àrea; per exemple, el 1097, el bisbe Ot i la canònica de la Seu van reclamar una part d’un alou a Somont, a través d’un judici, a un home de nom Miró Isarn, el qual se n’havia apoderat injustament 12. Uns anys després, el 1114, Miró Isarn va llegar a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica un alou que tenia a Somont, possiblement el referit al judici 13. Anys després Calvinyà i Llirt es van convertir en moneda de canvi, quan el bisbe Ot i els canonges van lliurar-los el 1102, conjuntament amb altres possessions, a Tedball, a canvi que aquest renunciés a l’honor del l’ardiaconat 14. Aquestes possessions van tornar posteriorment a l’església. Successivament, els comtes d’Urgell es van establir a la plana, en àrees conquerides a l’Islam. Aquesta absència va propiciar que la família vescomtal alturgellenca, els senyors de Castellbò, destaquessin per damunt d’altres senyors feudals. Aquest enfortiment va xocar aviat amb el bisbe d’Urgell, un dels grans senyors feudals del Comtat d’Urgell. La violència senyorial va propiciar la construcció de nous castells, com és el cas del de Somont, situat damunt de la vall del Segre, i propietat del bisbe, el qual l’infeudava a un vassall que en tingués cura. L’any 1160, el bisbe Bernat Sanç va donar el castell de Somont a Ramon de Berguedà, oncle del trobador Guillem de Berguedà. Aquesta donació comprenia també la infeudació del referit castell i de la parròquia de Calvinyà, de Llirt i de Feners 15. Uns anys després, el bisbe Arnau i els canonges de la Seu van infeudar el 1192 el castell de Somont, amb Calvinyà, Llirt i Feners a Ramon de Santmartí. Entre altres punts, la infeudació establia que el noble havia de reedificar el castell de Somont i posar-hi, en temps de guerra, quatre cavallers al servei del bisbe, sempre que el conflicte no fos amb el comte de Cerdanya, que en aquella època ja era el rei, i el vescomte de Castellbò. El segle XIII va caracteritzar-se per una gran inestabilitat política. El poder nobiliari i el del bisbat es van enfortir encara més, aquest cop en detriment del monàrquic o comtal, el qual no podia cobrar impostos ni imposar la seva llei en tot aquest territori. La mort del comte Ermengol VIII, el 1208, sense descendència masculina, va provocar una crisi successòria i va afavorir que la petita noblesa i el bisbe anessin absorbint encara més parcel·les de poder (SABATER, 2010). Així, els bisbes d’Urgell i els vescomtes de Castellbò (units dinàsticament al casal de Foix) es van enfrontar per controlar el Nord del Comtat d’Urgell. Aquest xoc va provocar la desestabilització de la regió. Per resoldre la situació, els dos senyors, sota l’arbitri 12

URGELLIA (ACSU) Doc. 1151. URGELLIA (ACSU) Doc. 1279. 14 URGELLIA (ACSU) Doc. 1201. 15 URGELLIA (ACSU)Doc 1548. 13

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

del rei Pere el Gran, van signar dos pariatges, un el 1278 i l’altre el 1288. Aquests tractats van afectar llocs propers a Calvinyà, com: Andorra, Nargó, Estamariu, o Arcavell. Calvinyà, Feners, Somont i Llirt no devien estar en discòrdia entre el comte de Foix i l’Església d’Urgell. A nivell econòmic, en aquest moment van augmentar els espais destinats al conreu i recol·lecció del lli, el cànem i les plantes tintòries. També va créixer la importància de la ramaderia, de la qual se n’extreia llana, pell, carn i derivats de la llet, com el formatge i el brossat. Es van desenvolupar noves indústries urbanes, com les dels bataners, tintorers, pellaires o teixidors, cistellers, i corders, entre d’altres. També van aparèixer més molins fariners, drapers, i d’oli; i serradores hidràuliques (SABATER, 2010). L’augment de l’activitat ramadera es pot percebre a través de la documentació que ens arriba de disputes entre comunitats per l’ús dels espais de pastura. En el cas que ens ocupa, sabem que ja al segle XII, Calvinyà i Arcavell es van enfrontar per aquesta qüestió 16. A nivell demogràfic, en aquest moment també va augmentar la població, fet que va propiciar l’ocupació de nous espais guanyats als musulmans a la Catalunya Nova, i a la divisió d’algunes propietats. Les visites dels bisbes d’Urgell d’inicis del segle XIV a diferents parròquies reflecteixen també les de Calvinyà 17. En aquestes visites, un delegat del bisbe revisava que la vida a la comunitat i el culte funcionessin correctament i es feia càrrec de cobrar la Visita. Les que es conserven de Calvinyà no denoten cap irregularitat. Des de finals del segle XIII i fins al segle XV es van succeir una sèrie de crisis provocades per males collites, malalties, guerres, fenòmens sísmics i climàtics que afectaren fortament la població europea, reduint-ne el número (SABATER, 2010). No existeixen gaires estudis d’aquest període al territori de l’Alt Urgell. Els únics referents són els dos articles que va escriure Albert Villaró sobre la Pesta Negra a la Seu d’Urgell (VILLARÓ, 1986-87; VILLARÓ, 1988-89). Amb tot, és un període de convulsions, amb violència contra la minoria religiosa jueva; de forta pressió fiscal; de males collites i carència de cereals; i com no, de conflictes armats. Aquest serà, també, el moment d’aparició dels fogatges. Aquest serà un nou sistema impositiu de recompte de focs (o caps de casa) per poder resoldre els problemes existents a causa de totes aquestes crisis (comprar cereals, pagar deutes del reialme,...). Aquests documents ens donaran unes xifres (si més no aproximades) de la població de molts llocs de Catalunya, tot i que hem de tenir en compte que algunes d’aquestes dades podrien haver estat falsejades, per revenja o per a poder cobrar més impostos.

El problema és que no se n’ha conservat el document i només tenim una referència en un índex antic del Bisbat. (ACU, Índex s.XVI). 17 Documentades en una còpia guardada a l’Arxiu Episcopal de Vic (ACV, Calaix 31-41 visites Urgell 1312-1314).

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

El primer fogatge conservat és el de 1358, en el qual no hi apareix Calvinyà, tot i que sí hi surten esmentats alguns pobles propers, que eren lochs e castells del Bisbe. Segons remarca, la Seu d’Urgell tenia 398 focs, Torres 3, el Pla de Sant Tirs 21, la Llosa 13, Arcavell 20, la Vall d’Arques 31, i la d’Andorra 300. En aquest registre també hi apareix algun cas de nucli deshabitat, per exemple ens diu que La Busca es cremat, no y ha negun hom (PONS, 1964). Durant els segles següents trobarem altres fogatges. Calvinyà i el seu entorn apareixeran citats en dos del segle XVI, el del 1515 i el del 1553. Ambdós ens indiquen que el nucli tenia 10 focs i que no comptava amb rector (IGLÉSIES-FELIU, 1998; i IGLÉSIES, 1979). Els caps de casa eren Bartomeu Sala, Blasi Vilanova (aquests dos eren els cònsols), Pere Martí, Eloi Esclusa, Joan Miquel, Llorenç Coll, Pere Coll, Miquel Vila, Pere Màrtir de Feners i Arnau de Llirt (IGLÉSIES, 1979). La inestabilitat política provocada per la successió del Casal de Barcelona, i el moment crític ocasionat per les epidèmies i les males collites que va viure el país durant els segles XIV i XV, no van facilitar la vida als seus habitants; per exemple, un terratrèmol va destruir el 1428 el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual només en va restar dempeus el creuer i l’absis. (TURU- GASCÓN, 201, pp. 217). En el cas de Santa Margarida de Calvinyà no queda clar que el seu abandó estigués relacionat amb els moviments sísmics d’aquest moment, però no es pot descartar. Posteriorment es construí l’església de Sant Tomàs, dins de l’actual nucli. Qui feia front a tots aquests conflictes institucionals, agraris i urbans era el lloctinent de Catalunya i germà del rei, Joan, que exercia el poder de la monarquia al territori, ja que el monarca, Alfons el Magnànim, residia a Nàpols des del 1432. Així, quan el rei va morir el 1458, Joan va heretar el regne, però les seves diferències amb els senyors i l’alta burgesia, les tensions institucionals i els conflictes a nivell agrari i urbà el van portar a un enfrontament amb la Diputació del General (Generalitat), que va esclatar el 1462 en una Guerra Civil. A Calvinyà, Dalmau i Ramón de Santmartí, barons del lloc, es van posicionar contra el monarca, raó per la qual, aquest els va confiscar les propietats. L’any 1464, seran concedides a Guillem Ramón de Capdevila, gendre de Ramón de Sanmartí i cunyat de Dalmau 18. A partir d’aquest moment, la senyoria jurisdiccional de Calvinyà anirà passant per diverses mans, sempre de petits senyors. Així, l’any 1530 Margarida, vídua de G. de Lordat i el seu fill Gervasi van vendre la baronia de Calvinyà, Llirt, Sant Andreu, Feners i el Castell de Somont a Jaume

ACAU-fons AMSU, Calvinyà 1464

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

Boquet, notari de la Seu d’Urgell, el qual estava casat des de 1515 amb Gerònima Bosch, germana de la venedora 19. La família Boquet estava implicada en els conflictes de bandolerisme que durant el segle XVI van tenir lloc per tot el territori. Estaven enfrontats als Guilla 20 i emparentats amb els Cadell d’Arsèguel (OBIOLS, 2012, 27). Per exemple: Joanot Cadell, senyor d’Arsèguel, va enfrontar-se amb els habitants d’Andorra la Vella per unes pastures situades a la Pera. Aquest tipus de conflictes els trobem documentats des del 1280 a l’esmentada Pera, i també a Vallcibera o Cantabrà. En alguns casos, es van allargar fins ben entrat el segle XIX 21. Durant el segle XVI, van aparèixer les grans companyies ramaderes pirinenques, com les de Canillo i Ordino, a Andorra. La seva existència va canviar l’estructura de gestió de les muntanyes, és el cas del pas de l’orri al cortó (CODINA, 2005, 91). A partir d’aquest moment, grans ramats pirinencs transhumaran cap a les planes de Lleida i d’Urgell a passar l’hivern, per tornar a pujar a la muntanya als estius, arrendant espais que no posseïen. Amb tota seguretat, els ramats més petits van seguir ritmes similars a més petita escala, donant lloc a un tipus d’explotació més intensiva dels espais de mitja i alta muntanya, com succeirà a Calvinyà i altres nuclis propers. Les explotacions de cortals i bordes, allunyades del nucli de Calvinyà, en constitueixen un exemple. El bestiar transhumava a la muntanya el dia de Sant Pere, el 29 de juny. Els caps de bestiar que s’havien de pagar pel delme de la parròquia es concentraven a l’era de la rectoria (TROGUET, 2006, pp. 25-43). El recollit en el pagament del delme era distribuït a parts iguals entre el rector i el senyor baró (TROGUET, 2006). Pel que fa a la senyoria jurisdiccional, a inicis del segle XVII, Josep Boquet Baró de Calvinyà va testar el 1603, deixant totes les seves possessions i títols a l’única filla que li restava, Maria, que estava casada amb el baró de Sentmenat. D’aquesta manera s’unien les possessions d’aquestes dues famílies 22. La família Senmenat va continuar al capdavant d’aquesta baronia fins al període 1675-1688, quan el darrer hereu va vendre el títol a la Ciutat de la Seu d’Urgell 23. En aquesta època, la baronia sortia esmentada com a Calvinyà, Llirt, Feners, Sant Andreu, i castell de Somont. Sant Andreu devia fer anys que havia deixat de ser un cenobi per transformar-se en una casa de pagès. En aquest moment (finals del segle XVIII) Josep Torres, rector de Calvinyà, va elaborar un recull que reflectia certs aspectes de la vida 19

ACAU-Fons AMSU, Calvinyà 1530 ACAU-Fons AMSU, Calvinyà 1571 21 ANA-AAHA; més de 50 documents 22 ACAU-Fons AMSU, Calvinyà, 1603 23 ACAU-Fons AMSU, diversos documents 1611-1688. 20

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

religiosa i política de Calvinyà que un antecessor en el càrrec li havia proporcionat oralment molta informació, atès que els llibres i manuals de centúries van ser cremats per soldats francesos el 1691 (TROGUET, 2006, p. 69-70). Posteriorment, la senyoria jurisdiccional de Calvinyà va passar a la Seu d’Urgell. Aquesta ciutat tenia la potestat de nomenar-ne el batlle. Properes investigacions hauran de demostrar els interessos que hi tenia el convent de les Monges de l’Ensenyança de la capital del bisbat. Per la seva proximitat a la Seu d’Urgell, Calvinyà també va ser testimoni de les diferents accions bèl·liques que van tenir lloc a la contrada durant la Guerra del Francès i les Guerres Carlines, i les desamortitzacions van provocar la fi de les senyories. Així, la Seu d’Urgell va deixar d’exercir la jurisdicció baronial sobre Calvinyà, baronia que va desaparèixer definitivament. Durant la Guerra Civil del 1936-1939, Elements de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) van ordenar al Comitè Revolucionari local que buidessin l’església de mobles i utensilis litúrgics i els cremessin. Només es varen salvar unes peces que van quedar en mans de particulars. Durant aquest període, el temple es va convertir en la residència de dues famílies de Guàrdies d’Assalt (TROGUET, 2006, p. 48). Un cop acabat aquest conflicte bèl·lic, l’exèrcit espanyol va construir al terme de Calvinyà una sèrie de búnquers de formigó. Aquesta infraestructura bèl·lica formava part d’una de les línies de defensa (la Línia Pirineus o línia P) que l’estat espanyol va dissenyar davant d’una eventual invasió aliada o de guerrillers republicans, provinent de França a través d’Andorra. Tota l’àrea compresa a l’entorn de la partida de Comelles, i de la collada del Fener de la Closa, el Fener de la Closa, el Roc de Mirabó i la part superior del Barranc de la Morera va transformar-se en el camp de tir del veí campament del Pla de les Forques, dins del terme de la Seu d’Urgell, i de les casernes de la referida capital comarcal i de Castellciutat. L’exèrcit va deixar aquestes instal·lacions l’any 1993. Amb l’abandó de les explotacions, els camps i feixes, destinats al conreus cerealístics i a la vinya, es van transformar en un bosc mediterrani de muntanya. La manca de gestió forestal de tota aquesta contrada va propiciar, com a bona part de la comarca, l’existència d’una densa vegetació i d’un sotabosc prominent. Per aquest motiu, l’incendi forestal originat el març del 2012 a Coll de Jou va assolir una extensió considerable, englobant el Bosc de Pinya, Escotaplans, el Prat d’Estebreny, les Collades, el Roc de Mirabó i les estribacions dels Coscollers, al naixement del Barranc de la Morera.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

5.2 Síntesi arqueològica Les primeres activitats arqueològiques a la Comarca de l’Alt Urgell es remunten a finals del segle XIX. Tradicionalment, per les seves característiques i l’atracció que ha generat, l’element més recurrent i tractat ha estat la prehistòria i més concretament els monuments megalítics. De fet, la primera menció en la qual es té constància d’activitats arqueològiques, apareix publicada l’any 1894 a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per l’enginyer de mines, geòleg i prehistoriador Lluis Marià Vidal (VIDAL, 1894). En ella, únicament es descriu l’anomenat dòlmen de Cabó, el de Castellbó i la Cabana del Moro de Bescaran sense haver-hi hagut cap tipus de remoció de terres. No obstant, cal assenyalar que en aquest període la recerca en zones de muntanya rau a les mans d’erudits locals que molts cops no publicaren les seves troballes i únicament es feia ressò de les seves activitats a través d’altres investigadors. De fet, Lluis Marià Vidal deu el coneixement de dos d’aquests monuments megalítics al metge de la Seu d’Urgell, Marcelino Llorens, un entusiasta de la comarca. Sigui com sigui, no serà fins l’any 1911, en una segona memòria, de Lluis Marià Vidal que s’al·ludeixi explícitament a una intervenció arqueològica amb l’excavació i estudi del dolmen anomenat la Cabana del Lluís (VIDAL, 1911). Posteriorment, i en molt poc espai de temps, van aparèixer altres publicacions que tractaven el fenomen megalític i, en concret, esmentaven els resultats de les excavacions. L’any 1923 es va editar l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans referent al període 1915-1920. En ell, Josep Colominas i Roca presentava els treballs realitzats a l’Alt Urgell durant els mesos d’octubre i novembre de 1920 en dos articles titulats Els sepulcres megalítics a l'Alt Urgell (COLOMINAS, 1923b), i Sepulcres en cistes no megalítiques a l’Alt Urgell (COLOMINAS, 1923a). Aquell mateix any el mossèn Joan Serra i Vilaró, publicava una obra on, per primera vegada, es focalitzava l’interès en el vas campaniforme i les coves sepulcrals de la zona de Solsona i sud de l’Alt Urgell (SERRA i VILARÓ, 1923). Però més enllà d’aquest incís, l’atracció que van exercir els monuments megalítics va polaritzar la producció bibliogràfica i la recerca gairebé fins a l’actualitat. L’any 1927 apareixia una altra obra d’aquest últim autor titulada La civilització Megalítica a Catalunya (SERRA i VILARÓ, 1927) en la que es recollien, com un compendi, tots els dolmens i menhirs que havia visitat i excavat entre 1916 i 1920. Dins d’aquest període tant fructífer, cal destacar també els treballs puntals de Josep Calasanç Serra i Ràfols al dolmen de la Llosa del Corralet l’any 1931 a Biscarbó (SERRA RAFOLS, 1931). Sigui com sigui, durant la primera etapa, les recerques només es preocupaven d’inventariar els monuments, recollir els continguts de les sepultures, donarne a conèixer les plantes i oferir algunes interpretacions plausibles del fenomen megalític.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

L’extensa activitat de finals del segle XIX i les tres primeres dècades del XX, tot i ser intervencions amb poc rigor científic des de la concepció actual, van posar de manifest un ric patrimoni arqueològic. En aquest sentit destaca la tesi de Lluís Pericot García, que va revisar i recopilar la informació generada pels seus predecessors en l’estudi d’aquest camp i que ha permès contrastar dades molts cops contradictòries (PERICOT, 1950). Dita aproximació va revelar la necessitat de dur a terme excavacions amb metodologia moderna i obtenir dibuixos acurats de les plantes per a un millor coneixement del fenomen. La resta del segle XX ha aportat poques novetats sobre jaciments prehistòrics a l’Alt Urgell. Destaca la notícia d’unes destrals de bronze trobades a Toloriu i Cabó (MARTÍ, 1970), una menció sobre els tallers de destrals polides de Peramola (VALDÉS, 1981), la revisió de materials en col·leccions privades procedents de la Valldan (CURA, FERRÁN, PADRO, 1980) i d’un sepulcre destruït a Montjuïc d’Altes (CASTANY, 1989), així com una breu al·lusió de Rodrigo Pita Mercé publicada a la revista Empúries l’any 1965 on es donava a conèixer un possible assentament a l’aire lliure del bronze descobert per Juan Tous Sanabra (PITA, 1965 : 304). Igualment, són d’aquesta segona etapa, els treballs de Miquel Cura i Morera que, entre els anys 1970 i 1990 va estudiar i refer les planimetries d’alguns sepulcres de la vall de Cabó, Peramola i Gavarra (CURA i MORERA, 1985; CURA i MORERA, VILARDELL, 1978) i els de Roser Vilardell que va excavar els dolmens de Montant de Tost entre 1978 i 1979 (VILARDELL, 1982). En aquest sentit, també cal al·ludir al interès que la prehistòria, en general, ha despertat entre aficionats, de manera que s’han publicat notícies de troballes i descobriments de jaciments dispars en revistes i obres d’abast local (ESPAR, ESPAR, 1970). A finals de la dècada dels 80, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va impulsar una recerca sistemàtica sobre el megalitisme a mans d’Albert Villaró i Xavier Campillo que va desembocar en un treball mecanografiat (VILLARÓ, CAMPILLO, 1988) i una publicació sobre les llegendes que envolten el fenomen megalític en aquesta comarca (VILLARÓ, CAMPILLO, 1990). De fet, hi ha una nova generació interessada en la prehistòria i en concret pel fenomen megalític que, de forma ininterrompuda, s’ha dedicat a cercar dòlmens i menhirs des de 1989 a la comarca de l’Alt Urgell. Tal vegada, aquest nou impuls no ha sorgit des d’institucions públiques ni forma part d’un projecte de recerca prèviament planificat, sinó que es fonamenta únicament en l’interès i la dedicació personal d’excursionistes i estudiosos per la qual cosa, molts cops, les troballes no s’han donat a conèixer. Només dins del marc universitari s’han presentat, recentment, i a banda d’alguns articles puntuals, les tesis de Jorge Jiménez Zamora, en la qual s’afronta una revisió de tots els jaciments prehistòrics d’alta muntanya (JIMÉNEZ,

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

2006); i la de Josep Oriol Font Cot, que estudia el fenomen megalític des de la vessant de l’arqueoastronomia (FONT, 2007). El despoblament, la poca pressió urbanística i el desinterès per les zones rurals agrestes han condicionat la recerca dels darrers anys i han relegat la comarca de l’Alt Urgell a l’oblit. L’agost del 2004, es va descobrir per casualitat la cova dels Voltors prop de Montanisell. La dificultat d’accés a la cavitat havia ocultat i preservat al llarg del temps, en excel·lent estat de conservació, les restes humanes de vuit individus amb els seus respectius aixovars metàl·lics i ceràmics (ARMENTANO, et ali., 2008). Però a banda d’aquesta troballa excepcional i fortuïta són poques les intervencions programades que s’han dut a terme en els darrers anys referents a la prehistòria en aquesta comarca (PALET, et ali., 2006) i en el territoris de muntanya veïns (YÁÑEZ, 2006). Amb tot, la majoria de publicacions al·ludeixen a revisions d’antics materials arqueològics (VALDÉS, 1981; ROVIRA, 2007). En aquest sentit, els pocs estudis i intervencions dutes a terme podrien fer pensar que aquesta és una zona poc activa històricament, fet que contrasta amb l’elevat nombre d’evidències arqueològiques. Per tant, s’ha de suposar un buit en la recerca i les publicacions accentuades en els darrers anys. Únicament, les intervencions d’urgència o preventives han proliferat a mans d’alguns arqueòlegs locals com Carles Gascón Chopo, Albert Villaró o Laia Creus i Gispert interessats pel territori però, en la majoria dels casos, dites activitats han estat dutes a terme per empreses foranies que han aprofitat la mercantilització

l’arqueologia

dinamisme

econòmic

amb

construcció

d’infraestructures publiques o immobiliàries privades.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

6. Metodologia i equip de treball 6.1 Buidatge documental i fonts orals Com en tota intervenció arqueològica, el procés inicial ha requerit un aprofundiment en el coneixement de l’estat actual del patrimoni arqueòlogic al municipi de Calvinyà. Per aquesta raó, la planificació de la campanya s’ha articulat en quatre eixos. -

D’una banda, s’ha buidat de forma sistemàtica i exhaustiva tota la bibliografia referent a la història de Calvinyà i zones limítrofes.

Paral·lelament s’han dut a terme converses i entrevistes amb persones coneixedores del territori per poder donar nom a les restes arqueològiques o arquitectòniques trobades, sobretot Cortals i topònims que no quedaven recollits a la cartografia.

S’han consultat les bases de dades del registre de jaciments de la Generalitat de Catalunya: Arqueodada i eGIPCI. Aquesta informació, a diferència de la bibliografia més antiga, ha proporcionat dades actualitzades sobre la situació, formes d’accés o estat de conservació d’alguns jaciments, elements útils a l’hora de desenvolupar el treball de camp i la revisió d’estructures. Malauradament, s’ha de ser prudent, ja que les dades han estat introduïdes per persones que, no forçosament han dut a terme intervencions en el territori, ni han revisat la bibliografia en profunditat, o no són els mateixos que van elaborar la carta arqueològica. Per tant, incorren en errors, fruit de la relectura de les fonts originals i del desconeixement sobre la realitat de la zona.

Finalment, s’ha incorporat en aquest projecte l’estudi de les fonts històriques disponibles referents a l’Alt Urgell per l’elevat grau d’informació que aquestes aporten i la possibilitat de relacionar-les geogràficament amb el registre arqueòlogic. És evident que els documents no al·ludeixen directament a elements prehistòrics però la combinació dels diferents punts de vista ofereix possibilitats interpretatives de gran interès, certesa i concreció que no podrien ser assolits a través de disciplines independents. Per a realitzar aquesta tasca s’han utilitzat sobretot els treballs publicats per Cebrià Baraut, i també documentació inèdita conservada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Amb tot, el tractament que es pot fer de la documentació històrica és molt extens i està supeditat únicament als límits que estableix el marc d’estudi. Tanmateix, l’anàlisi no té perquè adscriure’s únicament a antics manuscrits, sinó que són igualment interessants atles

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

geogràfics (MADOZ, 1985) i diaris de viatges (ZAMORA, 1973), així com mapes històrics o fotografies que poden aportar dades rellevants per entendre l’estructura i l’organització del territori en temps moderns. Un cop destriades les fonts, s’han realitzat diferents aproximacions al seu tractament. En primer lloc, s’han georeferenciat aquells mapes històrics i fotografies aèries antigues obtingudes, a través de la seva superposició a la base cartogràfica digital del projecte. És a dir, s’ha creat una capa amb els camins i els elements geogràfics, amb el corresponent topònim, que no apareixien en la topografia actual. Posteriorment, s’han buidat les fonts documentals escrites i s’han anotat tots aquells noms de lloc desconeguts i que poguessin ser ubicats dins la base cartogràfica digital del projecte. Tot plegat s’ha vinculat a una base de dades on és referència el document i la data en el què el topònim estava en ús. Així mateix, s’han recopilat i situat cartogràficament tots els elements citats en la documentació amb referències espacials suficients. Entre aquestes hi ha camins, cortals, cabanes, .... però també trinxeres, búnquers, etc. que han estat comprovats sobre el terreny i que, en tot cas, han permès crear mapes temàtics d’elements antròpics ja desapareguts que han estat de gran utilitats durant els treballs de prospecció.

6.2 Fotointerpretació Actualment, els avenços informàtics i concretament el desenvolupament dels processadors d’imatges i dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), han permès agilitzar l’anàlisi i la visualització de les fotografies aèries i estendre’n el seu ús. En aquest sentit, s’han emprat els treballs de fotointerpretació d’abast local i en xarxa amb l’objectiu principal de localitzar totes les manifestacions antròpiques en regions poc explorades amb anterioritat, delimitar polígons en zones d’interès, així com planificar les tasques de prospecció. Aquestes diferents aproximacions fotointerpretatives a l’estudi de l’entorn de la Roca del Corb i Sant Honorat és detallen de la següent manera: -

Detecció d’elements antròpics. La zona del Roc de la Guàrdia presentava una densa coberta vegetal avui desapareguda a causa de l’incendi de 2011, aquesta coberta alternava zones de prat, tartera i arbrat dens amb predomini d’aquest últim. Per tant, algunes de les restes ja es trobaven força erosionades, altres s’han malmès durant el procés de desbrossat i reforestació de l’espai. Les estructures en pedra seca generen un impacte visual en el paisatge, però aquesta característica fàcilment identificable no és exclusiva de les estructures en pedra. De fet, el sòl de

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

la zona és molt poc profund en alguns indrets i deixa aflorar el substrat geològic cosa que distorsiona la localització dels jaciments. -

Per no obviar cap element durant el procés de fotointerpretació, l’àrea d’estudi s’ha estudiat seguint les diferents corbes de nivell. Tot el territori s’ha analitzat pentinant la superfície i efectuant un recorregut en ziga-zaga o de vaivé.

La combinació de diferents fotografies aèries per una mateixa àrea ha permès ampliar la capacitat interpretativa, ja que aquestes estan realitzades en diferents moments. Amb tot, la desaparició de la massa forestal ha fet que es localitzessin restes arqueològiques ocultes per la mateixa i invisibles en les fotografies aèries anteriors al incendi. Les fotografies aèries s’han obtingut de L’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i el Instituto Geográfico Nacional (IGN) mitjançant el Plan Nacional de Ortofotorafía Aérea (PNOA). Recentment, l’ICC ha posat a disposició un geovisor anomenat ortoXpres 24 que permet visualitzar fotografies aèries tant actuals (2010 – 2008) com dels vols realitzats entre 1956 i 1957. Per altra banda, el PNOA disposa, mitjançant diversos visors i d’un centre de descàrregues, d’un ampli registre de fotografies aèries tant històriques com actuals amb una elevada resolució així com les dareres dades LIDAR 25.

Finalment, tots els elements vectorials generats (polígons de prospecció, línies d’estructures, rutes) s’han bolcat als GPSs amb l’objectiu de facilitar i agilitzar la tasca de localització i seguiment de tots els elements detectats.

6.3 Prospecció La prospecció és l’element de base per a la comprensió de les pautes de distribució en el territori de les societats del passat així com la seva forma d’adaptació al medi i de percepció del entorn. Constitueix un dels àmbits que major desenvolupament metodològic i tècnic ha experimentat en les darreres dècades gràcies, en part, al nou marc conceptual aportat per la New Arqueology (GARCÍA, 2005b : 67). En aquest estudi, la prospecció ha tingut per finalitat, no només documentar restes arqueològiques, sinó també revisar les dades d’estat de conservació, accessibilitat, i localització, entre altres, dels jaciments ja coneguts i inventariats a la Carta Arqueològica, amb la voluntat de corregir possibles errors i de millorar-ne la precisió. La prospecció s’ha recolzat principalment en les anàlisis fotointerpretatives, l’estudi toponímic, i les dades obtingudes de les referències bibliogràfiques i orals detallades anteriorment. La

24 25

http://www.ortoxpres.cat/client/icc/ (consultat el 21-10-12). http://centrodedescargas.cnig.es/CentroDescargas/index.jsp (consultat el 13-06-12)

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

identificació i el reconeixement dels elements arqueològics és imprescindible, però no ho és menys disposar d’un mètode de registre que sigui precís a l’hora de documentar espacialment evidències i que retorni informació a l’instant sobre allò que s’ha fet, per a poder modificar i adaptar l’estratègia a les necessitats diàries del treball de camp. La forma de dur a terme la prospecció i els resultats de la mateixa es detallen de la següent manera: -

El projecte s’ha centrat en la localització de totes les restes patrimonials situades a la zona afectada per l’incendi, al voltant del Roc de la Guàrdia. El resultat ha estat un inventari complet d’elements que, en estudis posteriors, poden ser recuperats per a avaluar l’evolució del paisatge i els usos antròpics que allí s’hi han desenvolupat o per a itineraris relacionats amb el patrimoni cultural i històric. En aquest sentit, doncs, s’ha adaptat la metodologia de prospecció als principis de l’Arqueologia del Paisatge, sabent que el seu objectiu no és només documentar les restes arqueològiques sinó també els propis components de l’entorn en què aquests s’articulen. Això ha implicat concebre el paisatge com un objecte més de la pràctica arqueològica de manera que aquest és el resultat de l’acció humana sobre el medi natural i, per tant, el reflex de tots aquells aspectes de la societat que el va crear. De fet, la configuració del paisatge actual s’ha de poder explicar i comprendre com un palimpsest en relació a les pautes econòmiques, socials i simbòliques de les comunitats que des del passat han contribuït a la seva construcció.

No existeix una forma ortodoxa de desenvolupar la prospecció, ja que aquesta variarà en funció de les característiques de la zona i dels interessos de la investigació. Tanmateix, s’ha dissenyat una metodologia que, mitjançant dispositius GPS i SIG, ha permès registrar qualsevol tipus d’evidència arqueològica i, posteriorment, interpretar-la en relació a les característiques territorials en què s’ubica. A més, mitjançant aquest sistema, la gran quantitat d’informació que s’ha obtingut durant el treball de camp s’ha organitzat d’una forma ràpida i eficaç.

Seguint la línia d’alguns investigadors, que per la seva experiència prèvia en zones de muntanya no veuen viable la definició de unitats de superfície a prospectar a partir de paràmetres aliens a la orografia del territori (com ara una quadricula en el mapa definida, per exemple, a partir de coordenades UTM) (GASSIOT, 2008 : 8), s’ha adaptat la prospecció al terreny afectat.

Existeixen nombrosos factors de percepció del registre arqueòlogic que influeixen en la prospecció de superfície. De fet, un dels primers condicionants és el propi

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

medi. Les característiques de l’entorn amb una gran variabilitat altitudinal obliguen a matisar i aprofundir en les estratègies de cobertura i batuda. En aquest sentit, tot i que l’estratègia de cobertura total incrementa el nombre de probabilitats de localitzar evidències arqueològiques i és la més apta en indrets com la zona d’estudi on les condicions de percepció i visibilitat són baixes, no sempre serà viable per l’elevat requeriment humà i material (GARCÍA, 2005b : 71). -

Sempre que ha estat possible s’han efectuat prospeccions intensives, però en el cas contrari s’ha imposat l’estratègia de mostreig, basada en la selecció dins de l’àrea d’estudi d’una sèrie de parcel·les o espais que són prospectats extensivament, el resultat de les quals és considerat representatiu de la totalitat de la zona. S’ha procurat que totes les zones mostrejades presentessin la major varietat de tipus de terreny possible (amb un relleu, altitud i coberta vegetal específiques) presents en la globalitat de l’àrea estudiada.

La prospecció realitzada s’ha

fet en forma de batuda, en alguns moments

asistemàtica segons la orografia o les fases de desbrossament en que es trobava l’espai. Amb la voluntat de conferir solidesa i coherència a l’estratègia proposada, s’ha optat per l’ús del GPS amb el qual s’ha enregistrat cada 15 segons la posició dels prospectors de manera que es coneix els moviments i els desplaçaments efectuats dins dels transsectes prèviament definits. Un protocol d’actuació similar a aquest ha estat provat de forma efectiva en un altre estudi (HERNÀNDEZ, RUBIO, 2009 : 98), que ha desenvolupat un sistema a través del qual es pot avaluar si la superfície recorreguda pels prospectors és prou significativa en el conjunt del transsecte o si han quedat àrees buides. Es produeix, així, un efecte de retroalimentació que permet adequar i replantejar diàriament les estratègies de treball a partir dels resultats obtinguts i genera finalment un estudi més acurat i precís. -

Malauradament, el GPS només permet descriure els recorreguts i no evidència allò realment divisat sobre el terreny pel prospector. De fet, normalment la visió dels individus es focalitza sobre la zona immediata en la que transita amb la intenció de percebre amb major facilitat tot tipus d’evidències arqueològiques. D’aquesta manera es va dur a terme un tractament dels tracks obtinguts mitjançant els SIG. En aquest sentit, dit arxiu s’ha superposat a la capa de cobertes del sòl més actual i s’ha assignat a cada recorregut diferents trams segons el tipus de vegetació entre la que ha transitat. Mitjançant buffers sobre els tracks s’han determinat distàncies d’entre 0,2 i 1 metres segons si el tipus de vegetació implica condicions de baixa, 28

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

mitjana o alta visibilitat (taula 1). El mapa resultant és el reflex final d’aquella superfície realment divisada pels prospectors en funció de la coberta vegetal. -

Totes les restes localitzades han estat registrades novament mitjançant un GPS. En aquest cas s’ha emprat aparells Garmin del tipus GPSmap 60SC amb el Datum European 1950, amb la funció Tracklog activada per fixar tots els indrets per on s’ha passat i les dades geogràfiques de sortida en format UTM. Amb la voluntat d’assolir una major precisió en les mesures, ja que en els GPS convencionals presenten un error entre els 5 i 15 metres, s’ha utilitzat la funció que incorpora aquest model de ponderar les coordenades.

S’ha introduït una fitxa per descriure, sobre la base de camps acotats, les característiques i incidències de zona. Es pretén amb això disposar d’informació acurada de les característiques de totes les zones cobertes (per exemple, en termes de visibilitat i orografia), així com de les decisions preses i poder, d’aquesta manera, avaluar de forma més completa la representativitat dels vestigis trobats. Igualment, l’ús d’aquesta metodologia ha permès que al finalitzar cada jornada de treball es poguessin definir objectius puntuals i estratègies de prospecció per als dies següents adequant-los a cada moment en funció de les dades espacials recuperades.

a. Documentació de l’evidència material El registre de la present campanya s’ha estructurat en diverses parts, en la majoria de casos en fitxes tancades que han estat la base de la documentació arqueològica. Amb això s’ha pretès reduir aquells elements subjectius que incideixen en la validesa i representativitat d’alguns registres arqueològics realitzats per persones diverses en períodes més o menys llargs de temps. Davant de la qüestió de quin tipus d’evidències materials s’han documentat, s’ha procedit a classificar-les segons la metodologia següent: En el cas de restes arqueològiques immobles: S’entén com a evidència arqueològica immoble tots aquells elements estructurals (murs de pedra seca, foses excavades en el subsòl, sitges, paraments, etc), aïllats o formant grups, susceptibles d’aportar informació sobre el passat dels pobladors d’una regió. En el moment de detectar algun d’aquets elements s’ha aplicat la fitxa de jaciment, l’explicació de la qual s’efectua més endavant. A cada jaciment documentat se li ha atribuït un nom i unes sigles d’identificació. Si es tracta d’un jaciment registrat a la Carta Arqueològica del Servei d’Arqueologia

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

s’ha mantingut el mateix nom. En canvi, quan s’ha tractat d’un jaciment no documentat però conegut pels habitants del indret s’ha emprat el nom amb què els informants el designen. Finalment, quan no s’ha donat cap dels supòsits anteriors, s’ha optat pel topònim geogràfic més proper recollit en els mapes topogràfics del Institut Cartogràfic de Catalunya o s’ha emprar algun terme que al·ludeixi a la tipologia o ús que se’n feia de la estructura present al jaciment. Pel que fa a les sigles d’identificació, aquesta es conforma per les dues inicials del nom del jaciment i un número correlatiu en el cas d’haver-n’hi més d’un. En el present projecte i amb la voluntat d’homogeneïtzar les dades, tots els jaciments inèdits s’identificaran amb el codi RGC (Roc de la Guàrdia de Calvinyà) seguit d’un número correlatiu, ambdós elements separats per un guió. Un cop localitzada alguna resta s’ha situat el GPS immòbil en un lloc pla i elevat al centre o pròxim a l’element. Amb el pas del temps, l’aparell elabora un promig de les coordenades que més sovint ha registrat generant un valor de precisió aproximat. Per tant, s’ha deixat el GPS en aquella posició tanta estona com ha estat necessari per obtenir estimacions inferiors al metre. La carència de precisió dels sistema GPS també s’ha intentat suplir mitjançant la correcció EGNOS en temps real, opció que incorpora el model d’aparell emprat. Quan no s’ha disposat de les senyals de satèl·lits necessàries pel bon funcionament del GPS s’ha optat per al mètode tradicional de triangulació amb brúixola i elements topogràfics coneguts visibles per posicionar les restes arqueològiques immobles. En el cas de restes arqueològiques mobles: S’entén com a evidència arqueològica moble tots aquells testimonis materials producte d’una activitat antròpica i que no necessiten d’un suport físic com el sòl per disposar de sentit i significat. En aquesta categoria s’hi inclouen evidències tals com: restes ceràmiques, restes lítiques, restes de vidre, restes òssies, malacofauna, metalls, etc. Dites evidències poden formar grups o estar aïllades. En el cas de la última opció, no s’ha omplert la fitxa de jaciment. Únicament s’ha pres la posició en UTM del tret a documentar i s’anotarà en el registre de punts de GPS. Així mateix, s’ha descrit breument de què es tracta. A diferència del cas anterior, en el qual cada jaciment té un nom específic, en aquests casos s’empra únicament el nom de punt o punts de GPS registrats. La presència de múltiples evidències arqueològiques en superfície i en una zona ben definida ha implicat l’adopció d’una estratègia específica de registre. Totes les 30

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

peces indistintament són recollides sistemàticament anotant en un full de registre les seves característiques i les coordenades del GPS. Només en aquells elements més significatius o que presentin trets de marcadors cronològics i de concentració diferencial dins l’àrea definida són localitzats amb majors precisió realitzant una ponderació de coordenades amb el GPS. Totes les restes materials s’han siglat seguint les mateixes pautes, separant cada element per mitja d’un guió: les inicials d’identificació del jaciment, l’any de la intervenció, unitat estratigràfica (en aquest cas s’ha optat pel número cent per designar el nivell superficial), un número correlatiu referent a la peça i una lletra en minúscula si hi ha diversos materials en una mateixa posició de GPS. En tots els casos, a més a més, s’ha complementat la informació amb reportatges fotogràfics.

6.4 Registre documental Com en tota intervenció arqueològica, el registre defineix un aspecte central. Del seu disseny adient i de la seva correcta aplicació en dependrà la qualitat de les dades generades. Per aquesta raó, en la planificació de la campanya, s’ha posat un èmfasi especial als diferents elements que conformen el registre. En conseqüència, el registre estarà format per: a. Fitxa de jaciment Aquesta fitxa ha estat dissenyada amb la intenció d’homogeneïtzar al màxim les dades de cada jaciment identificat, amb la intenció de suprimir, sempre que això sigui possible, els diferents criteris subjectius de cada membre de l’equip. Amb la finalitat d'emprar els diferents camps de la fitxa a partir d’una definició clara de cada variable, s’ha lliurat a cada integrant de l’equip de prospecció un protocol explicatiu dels criteris a seguir. Els camps de la fitxa s’han omplert sempre en funció d’aquest protocol. Igualment, les fitxes s’han completamentat en la seva totalitat en el l camp, per tal d’evitar oblits i pèrdua d’informació. D’altra banda, en el cas d'observar material en superfície s’indicarà a la fitxa i es farà un croquis d'aquell que presenti trets de marcadors cronològics i de concentracions diferencials dins de l’àrea definida com a jaciment arqueològic. b. Inventari d’evidències arqueològiques mobles i immobles La finalitat d’aquesta llista és, únicament, la de dur controlada i de forma correlativa la designació de codis als jaciments i de les evidències materials trobades per evitar possibles reiteracions.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

c. Registre de fotografies Amb la intenció d’homogeneïtzar les descripcions, s’ha definit el registre de fotografies en base a camps tancats: número de càmera, nom de l’arxiu fotogràfic, codi del jaciment o punt GPS fotografiat, explicació de l’element concret fotografiat, autoria i data de realització. Totes les fotografies realitzades s’han anotat a la graella del registre de fotografies, fins i tot aquelles que pels motius que sigui s’hagin d’anul·lar. A la graella s’han especificat diferents camps posant una especial atenció als números de càmera, i de fotografia. d. Registre de punts GPS Aquest registre contempla tots els punts GPS adquirits en relació a jaciments o a altres elements que es considerin d’interès. Junt a la seva anotació, s'especifica quin és el motiu de l’enregistrament: si constitueix un punt dins d’un jaciment o si es tracta d’un element aïllat. Per les oportunes correccions posteriors de l’efecte GPS, s’ha anotat l’hora exacta, dia en què s’ha efectuat la mesura i la precisió assolida en el cas d’emprar ponderació de coordenades. Les dades obtingudes s’han enregistrat en la memòria del col·lector de dades i han estat tractades amb software específic tal i com s’especifica més endavant. e. Registre d’analítiques En la present campanya no s’han realitzat analítiques a les restes recuperades. Tanmateix, per tal de portar un control exhaustiu sobre aquestes, s’ha anotat en una fitxa independent totes aquelles mostres que s’han recollit contemplant l’origen, la profunditat, el tipus de mostra, les associacions materials i codificant cadascuna de les mostres recollides per al seu posterior enviament als diferents laboratoris. f.

Cartografia

Durant els treballs de camp s’ha utilitza fonamentalment la cartografia digital editada i facilitada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, tant topogràfica com d’imatge. En aquests mapes, dia a dia, s’ha representat les àrees prospectades i les possibles troballes efectuades amb la situació exacta del jaciment o dels elements localitzats mitjançant GPS. El processament de les dades del treball de camp s’ha implementat en una geodatabase tal i com s’especifica més endavant. g. Registre de plànols Excepcionalment, s’han realitzat dibuixos acurats d’alguns elements estructurals o croquis de distribució d’evidències fora dels espais reservats a les fitxes. En aquest cas, la il·lustració s’ha dut a terme sobre paper mil·limetrat seguint les tècniques convencionals de

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

dibuix arqueològic. Paral·lelament s’ha aplicat mètodes fotogramètrics de restitució per assolir planimetries més acurades i precises en el menor temps possible. A cada plànol d’aquestes característiques se li ha assignat un número consecutiu. En la graella pertinent s’ha anotat a què remet cada plànol i les seves característiques (si és una planta o una secció), l’autor/a i la data de realització. h. Fitxa de prospecció Permet documentar les característiques de cada zona coberta pels prospectors mitjançant transsectes, amb una especial atenció al microrelleu i a la visibilitat de la superfície, factors que poden tenir una forta relació amb la realització o no de troballes. Igualment s’han detallat les decisions preses (amplada de transsectes, orientació d’aquests, etc.). Aquesta informació es recull, bàsicament, per tal de dur un control metodològic més detallat dels resultats obtinguts.

6.5 Implementació d’una geodatabase Totes les dades recopilades amb el GPS (recorreguts de prospecció, evidències arqueològiques mobles, evidències arqueològiques immobles) s’han abocat a l’ordenador mitjançant el programa CompeGPS v.6.8, essent el més adequat per aquests procediments. L’arxiu de waypoints i de tracks resultant ha estat emmagatzemat en format shape dins una geodatabase desenvolupada amb l’ArcGis v.10.1 -

Els desplaçaments efectuats durant la prospecció formen una única capa vectorial de línies on cada element incorpora, a més a més del camp destinat al número d’identificació, la data en què es va efectuar aquell trajecte, les persones que el van realitzar, així com les condicions atmosfèriques i de visibilitat d’aquell dia.

Una altra capa vectorial de punts conté totes les estructures detectades i incorpora camps com: el número d’identificació, el nom del jaciment, la precisió de la mesura, la tipologia de l’element arqueòlogic, qui i quan es va documentar, així com una fotografia del mateix, entre altres. De fet durant el treball de camp, a banda de localitzar els jaciments, s’ha dut a terme un registre fotogràfic de l’element, i del seu entorn on s’observa la vegetació i la geologia amb la voluntat de documentar aquells factors que en posteriors estudis puguin resultar d’interès. Igualment, s’han pres notes sobre l’orientació i disposició de les restes, s’han mesurat aquelles parts visibles i s’han elaborat dibuixos esquemàtics, orientats cap al nord, en planta i secció. L’estudi arquitectònic, si ha restes estructurals

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

suficients, és un element del qual es pot extreure informació però que en cap cas ofereix un motiu d’adscripció o de datació relativa tal i com s’ha proposat en treballs recents. -

Amb aquestes intervencions no només es pretendrà obtenir informació geogràfica i cronològica dels elements sinó també recopilar dades botàniques, geològiques, històriques etc... que permeten una aproximació al paisatge i a la història del jaciment. S’ha reservat doncs, un apartat en el qual s’anotarà aquella o aquelles persones que el van descobrir i com això es va produir, d’acord amb el fet que potser hi ha altres individus que el van veure amb anterioritat però en no tenir-ne coneixement ha estat impossible atribuir-los-hi.

Finalment, una última capa vectorial de punts, descriu geogràficament la distribució de tots els artefactes detectats. Aquesta s’ha estructurat en sis camps a la taula d’atributs que al·ludeixen al número de registre, la data de descoberta, la tipologia de l’element, el marc cronològic estimat al que pertany, l’orientació de l’artefacte en el moment en què va ser trobat i, finalment, com és aquest mitjançant la inclusió d’una fotografia.

6.6 Especificacions de l’equip científic i de la infraestructura disponible La direcció de les prospeccions s’ha dut a terme per un equip format pels arqueòlegs Climent Miró i Tuset, Laia Creus i Gispert i Gerard Remolins i Zamora, llicenciats en Història per la Universitat de Barcelona i que compten amb el suport del Sr. Carles Gascón Chopo llicenciat en Geografia i Història per la UNED i Tècnic de Cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Pel que fa al treball amb els materials i les analítiques que la campanya de prospeccions ha generat es disposa, bàsicament, de les dependències cedides per el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i s’ha comptat amb la col·laboració dels investigadors del Museu Arqueòlogic de Catalunya. Tota la coordinació de les analítiques i consultes realitzades ha corregut a càrrec dels mateixos responsables de la direcció de l’activitat. Com que el treball de camp consisteix fonamentalment en una prospecció superficial, es preveia recuperar poc material moble.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

6.7 Estudi i analítiques a. Anàlisi del material ceràmic Els recipients ceràmics han estat sotmesos a diferents tipus d’anàlisis formals (anàlisis morfomètric) i anàlisis físiques (de composició i caracterització de la matèria). Aquestes analítiques complementen els aspectes més tradicionals de l’estudi de la ceràmica arqueològica, com són la determinació tipològica i la seva assignació a diferents àmbits temporals i culturals de la prehistòria o història, a fi de qualificar cronològicament els jaciments localitzats a partir de dades procedents de recollides superficials. b. Anàlisi del material lític Els artefactes lítics han estat sotmesos, per una banda, a la descripció morfomètrica i tècnica d’aquests materials. En aquest sentit, la seva descripció permet comparar-los amb altres conjunts lítics documentats en regions pirinenques i en contextos similars. Completa l’estudi d’aquests materials la determinació de les matèries primeres representades i, fins on sigui possible, la identificació dels seu punts de procedència. c. Anàlisi de les restes òssies i la malacofauna Els artefactes ossis així com els objectes fabricats amb elements marins han estats descrits morfomètricament. Això permet establir relacions cronològiques i culturals amb troballes d’altres regions d’Europa. Pel que fa a les restes òssies s’ha intentat identificar el tipus d’animal al que pertanyen. d. Anàlisi del material metàl·lic Els fragments metàl·lics han estat sotmesos a la descripció morfomètrica. Això permet establir relacions cronològiques i culturals amb troballes d’altres regions d’Europa. e. Anàlisi del material vítric Els fragments de vidre han estat sotmesos a la descripció morfomètrica. Això permet establir relacions cronològiques i culturals amb troballes d’altres regions d’Europa. f.

Representació gràfica

Mitjançant el dibuix arqueològic s’han representat les evidències arqueològiques mobles més significatives. Igualment, tant durant el treball de camp com en el laboratori s’han efectuat fotografies digitals dels diferents elements mobles i immobles trobats. Tant les fotografies com els dibuixos s’han tractat digitalment a fi de permetre’n la seva incorporació a

restitucions fotogramètriques.

6.7 Inventari de les restes arqueològiques mobles a. El siglat El siglat del material s’ha efectuat d’acord amb el següent criteri:

Inicials del jaciment:

RGC (Roc de la Guàrdia de Calvinyà). En el cas de que hi hagi dos jaciments amb les mateixes sigles aquests es distingeixen afegint un número ordinal

Any de la intervenció arqueològica:

‘12 (2012) – ‘13 (2013)

Unitat estratigràfica: Número de referència de la peça: Segon nivell d’identificació:

100 per designar el nivell superficial. S’opta per aquest número ordinal com a punt de partida per deixar marge en el cas de futures intervencions en el subsòl. S’inicia sempre a cada estrat amb el número ordinal 1 i segueix de forma consecutiva En el cas que hi hagi vàries evidències en un mateix espai, cada element rebrà una lletra de l’abecedari escrita en minúscules i iniciant-se sempre per la a i seguint de forma successiva.

Cada indicador de la sigla s’ha separat mitjançant un guió transversal (-) amb l’objectiu de facilitar la lectura i el reconeixement de les dades contingudes en ella. Únicament, les inicials del jaciment i l’any d’intervenció van unides en el mateix bloc inicial separades per un apòstrof (‘). b. Taula d’abreviatures del camp tipologia per a l’inventari de materials arqueològics CERAMICA PREHISTÒRICA (CP) CPOXI Ceràmica oxidada CPRED Ceràmica reduïda CPBRU Ceràmica brunyida CPBRP Ceràmica brunyida i pintada CPESP Ceràmica espatulada CPPNT Ceràmica pentinada CPRSP Ceràmica raspatllada CPAAI Ceràmica amb aplicació argila irreg. CPCRD Ceràmica cardial CPCRE Ceràmica epicardial CPPRP Ceràmica postcardial CPCMP Ceràmica campaniforme CPCME Ceràmica epicampaniforme

CPBRI Ceràmica Bronze Inicial (Antic i Mitjà) CPBRF Ceràmica Bronze Final VERNIS NEGRE (V) VATFR Àtica de figures roges VATVN Àtica de vernís negre VNIPE Petites Estamplilles VNIAL Altres tallers itàlics indeterminats VNICL Cales antiga VNORO Taller de Roses VNONI Taller de Nikia-Iwn VNOAL Altres tallers occidentals VNOIN Tallers occidentals indeterminats VNPUN Vernís negre púnic

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

les diferents bases de dades elaborades, com a components del SIG i per a la realització de

ÀMFORES D’ÈPOCA ROMANA (AI ,AR) AITAL Àmfora itàlica ARTAR Àmfora tarraconense ARBET Àmfora bètica ARGAL Àmfora gala ARAFR Àmfora africana (també derivades de formes púniques i tripolitanes republicanes) ARSHI Àmfora sudhispànica ARIND Àmfora romana indeterminada ENVERNISSADES AMB ENGALBA I SENSE VIDRIADA (EN) ENIND Vidriada indeterminada ENGRO Vidriada groga ENGVE Vidriada groc/verd ENVME Vidriada verd melat ENVER Vidriada verda ENMEL Vidriada melada ENVFO Vidriada verd fosc ENCUI Vidriada plumbífera / transparents /cuina ENMAR Vidriada marró ENALT Vidriada altres ENDVN Vidriada de dos tons (verd /negre...) ENJAS Vidriada jaspejada o Pseudojaspejada Envernissades del pròxim Orient ENOPR Envernissades del Celadon Xinès ENICX Envernissades esgrafiades (ENE) ENELO Vidriada esgrafiada local ENEIT Vidriada esgrafiada italiana Envernissades pintada amb pinzell o llanterna (ENP) ENPLO Vidrada pintada amb pinzell local ENPCF Vidriada pintada amb pinzell tipus can Falló ENPAL Vidriada pintada amb pinzell altres ENPIN Vidriada pintada amb pinzell Indeterminada Envernissades terra nera d’Albisola (ENT) ENTNA Vidriada terra nera d’Albisola ENTNL Vidriada terra nera local

Envernissades a trepa (ENA) ENATB Envernissada a trepa de la Bisbal ENATL Envernissada a trepa de Mataró

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

VNPEB Vernís negre púnico-ebussità VNICA Campaniana A VNICC Campaniana C VNIBC Vernís negre tipus B Cales VNIBE Vernís negre tipus B etrusca VNIAR Vernís negre Aretina VNBAL Vernís negre tipus B altres VNBIN Vernís negre tipus B indeterminat VNGRI Vernís negre imitacions grises VNALT Vernís negre indeterminat/altres

Engalvades i envernissades (EE) EEVFO Engalvada i envernissada verd fosc EEGVE Engalvada i envernissada groc verd... EEGRM Engalvada i envernissada groc Mataroní PISA BLANCA SENSE DECORAR (PIS) PISIN Pisa indeterminada PISCA Pisa catalana PISAL Pisa d’Alcora PISTA Pisa de Talavera PISPM Pisa de Paterna/Manises PISIT Pisa italiana (maiolica-ligur) PISAL Pisa altres PISA BLAVA (PB) PBIND Pisa blava indeterminada Pisa blava catalana (PBC) PBCIN Pisa blava catalana indeterminada PBCGO Pisa blava catalana gòtica PBCPP Pisa blava catalana pinzell pinta PBCIR Pisa blava catalana influencia del Renaixement italià PBCOD Pisa blava catalana d’orles diverses PBCDI Pisa blava catalana de la ditada PBCCO Pisa blava catalana de la corbata PBCFI Pisa blava catalana de la figueta PBCSA Pisa blava catalana vasos sagnadors PBCES Pisa blava catalana d’Escornalbous PBCPA Pisa blava catalana de la panotxa PBCPO Pisa blava catalana de Poblet o similars PBCTR Pisa blava catalana de transició PBCSN Pisa blava catalana de la sanefa negativa PBCBU Pisa blava catalana de la butifarra PBCFA Pisa blava catalana de les faixes o cintes PBCSS Pisa blava catalana similar als de Savona PBCIF Pisa blava catalana de influència francesa PBCAR Pisa blava catalana de l’arracada PBCBL Pisa blava catalana de les blondes PBCLP Pisa blava catalana de lineals i punts PBCTR Pisa blava catalana de trèvols PBCPC Pisa blava catalana de punts i creus PBCCI Pisa blava catalana de la cirereta Pisa blava de Paterna/Manises (PBP) Pisa blava de Terol (PBTER) Pisa blava de l’Alcora (PBA) PBAIN Pisa blava de l’Alcora indeterminada PBASB Pisa blava de l’Alcora sèrie Berain PBASX Pisa blava de l’Alcora sèrie de xinescs PBASO Pisa blava de l’Alcora sèrie Olerys 37

Pisa blava de Talavera (PBTAL) PBTIN Pisa blava de Talavera indeterminada PBTPR Pisa blava de Talavera sèrie blava primitiva PBTIT Pisa blava de Talavera italianitzada sèrie mariposas, helechos, golondrinas, randas, árboles Pisa blava italiana (PBI) PBIIN Pisa blava italiana indeterminada PBIML Pisa blava italiana Montelupo alla porcellana PBISN Pisa blava italiana Savona/Albisola naturalistic PBISB Pisa blava italiana Savona/Albisola blau turquino PBIST Pisa blava italiana Savona sanefa de tres punts PISA AMB BLAU I MORAT (PBM) PBMIN Pisa amb blau i morat indeterminada PBMCA Pisa amb blau i morat catalana PBMMA Pisa amb blau i morat de Manises PBMSE Pisa amb blau i morat de Sevilla (isabela policrom) PISA AMB BLAU I GROC/OCRE (PBO) PBOIN Pisa blau i ocre indeterminada PBOCI Pisa blau i ocre catalana d’influència italiana PBOAL Pisa blau i ocre d’Alcora PBOTA Pisa blau i ocre de Talavera PISA AMB BLAU I VERD (PBV) PBVIN Pisa amb blau i verd indeterminada PBVCI Pisa amb blau i verd catalana d’influència italiana PBVLL Pisa amb blau i verd de Lleida PBVMU Pisa amb blau i verd de Muel POLICROM (POL) POLIN Policrom indeterminat POLCM Policrom catalana de la margarida POLCB Policrom catalana de Banyoles POLCL Policrom catalana de Lleida POLMA Policrom de Manises POLOR Policrom d’Onda/Ribesalbes POLAL Policrom de la Alcora POLTA Policrom de Talavera POLIT Policrom italià PISA DE FONS DE COLOR (PF) PFIND Pisa fons groc indeterminat PFGAL Pisa fons groc de l’Alcora PFVTA Pisa fons verd de Talavera PFBCA Pisa fons blau sobre blau català PFBTA Pisa fons blau esquitxat de Talavera PFBIT Pisa fons blau ‘berettino’ italià

TERRA SIGIL·LADA (S) SALTR Terra sigil·lada indeterminada SITAL Terra sigil·lada itàlica SITTA Terra sigil·lada itàlica tardana SOPRE Terra sigil·lada oriental (pre sigil·lada) SOIND Terra sigil·lada oriental indeterminada SGSGA Terra sigil·lada sudgàl·lica SGSGM Terra sigil·lada gàl·lica sudgàl·lica marmorata SGSGI Terra sigil·lada gàl·lica sudgàl·lica altres/indetermin. SGTLU Terra sigil·lada gàl·lica tardana lucente o B SGTPO Terra sigil·lada gàl·lica tardana paleocristiana oxidada SGTPR Terra sigil·lada gàl·lica tardana paleocristiana reduïda SGIND Terra sigil·lada gàl·lica indeterminada SHISP Terra sigil·lada hispànica SHITA Terra sigil·lada hispànica tardana SAFRA Terra sigil·lada africana A SAFRC Terra sigil·lada africana C SAFRD Terra sigil·lada africana D SAFAD Terra sigil·lada africana A/D SAFRE Terra sigil·lada africana E SAFRI Terra sigil·lada africana indeterminada COMUNES PROTOHISTÒRIA (C) CALTO Comuna indeterminada torn oxidada27 CALTR Comuna indeterminada torn reduïda CLOMA Comuna local a mà (Bronze Final — canvi d’era) CGOGM Comuna grega d'occident grisa monocroma (grisa focea) CGORO Comuna grega d'occident tallers de Roses CMASS Comuna massaliota CPUMC Comuna púnica Mediterrània central CPUCE Comuna púnica cercle de l'Estret CPUEB Comuna púnico-ebussitana CPUIN Comuna púnica altres / indeterminades CIBMA Comuna ibèrica a mà CIBGR Comuna ibèrica grollera de cuina (a torn o torn lent) CIRED Comuna ibèrica reduïda CIOXD Comuna ibèrica oxidada CIOPI Comuna ibèrica pintada CIOPB Comuna ibèrica oxidada de pintura blanca CIOEV Comuna ibèrica oxidada d'engalba vermella (roig ilergeta) CIOEB Comuna ibèrica oxidada d'engalba blanca LLÀNTIES (LL) LLGRE Llànties gregues LLPUN Llànties púniques LLITA Llànties itàliques LLAFR Llànties africanes LLALT Llànties altres 38

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

PBASR Pisa blava de l’Alcora sèrie del ramet

ÀMFORES PROTOHISTÒRIA (A) APUMC Àmfora púnica de la Mediterrània central APUEB Àmfora púnico-ebussitana APUIN Àmfora púnica indeterminada AIBER Àmfora ibèrica AALTR Àmfores indeterminades AITGI Àmfora greco-itàlica COMUNES D’EPOCA ROMANA (CR) CROGO Comuna romana de pasta grollera oxidada CROGR Comuna romana de pasta grollera reduïda CROPI Comuna romana pintada indeterminades CROOX Comuna romana oxidada CRORE Comuna romana reduïda CROVI Comuna romana vidriada CRITA Comuna itàlica (gerres, morters...) CRICU Comuna itàlica de cuina (ahumades) CRIRP Comuna itàlica roig-pompeià CRIPF Comuna itàlica parets fines CRPFL Comuna romana parets fines locals CRTOX Comuna tarraconense oxidada CRTRE Comuna tarraconense reduïda CRTOP Comuna tarraconense oxidada pintada CRTEV Comuna tarraconense engalba vermella (imitació vaixella d’importació de pasta micacea). CRBET Comuna bètica (...) CRAFR Comuna africana (morters, gerres....) CRAFC Comuna africana de cuina CRATR Comuna romana Antiguitat Tardana reduïda CRATO Comuna romana Antiguitat Tardana oxidada DOLIA COMUNES MEDIEVALS (CM, CIN, CMM) CINOX Comuna oxidada indeterminada (V-XI) CINRE Comuna reduïda indeterminada (V-XI) CMMIN Comuna medieval o moderna indeterminada (XII-...) CMCUO Comuna medieval cuina oxidada (XIIXIV) CMCUR Comuna medieval cuina reduïda (XIIXIV) CMACO Comuna altmedieval cuina oxidada (VIII-XI) CMACR Comuna altmedieval cuina reduïda (VIII-XI) CMAOX Comuna altmedieval oxidada CMARE Comuna altmedieval reduïda CMAEO Comuna altmedieval espatulada oxidada (IX-XI) CMAER Comuna altmedieval espatulada reduïda (IXXI) CMBCO Comuna baixmedieval cuina oxidada (XIVXV) CMBCR Comuna baixmedieval cuina reduïda (XIVXV) CMBOX Comuna baixmedieval oxidada CMBRE Comuna baixmedieval reduïda

COMUNES MODERNES (CMO) CMOCO Comuna moderna cuina oxidada CMOCR Comuna moderna cuina reduïda CMOOX Comuna moderna oxidada CMORE Comuna moderna reduïda RAJOLES (RA) RAIND Rajoles indeterminades RACVM Rajoles catalanes verd i morat RACGT Rajoles catalanes gòtiques de trepa en blau RACGA Rajoles catalanes gòtiques d’aresta RACMO Rajoles catalanes de mostra RACOF Rajoles catalanes d’oficis RACDA Rajoles catalanes daurades RACPL Rajoles catalanes plafons RACFR Rajoles catalanes fruites RACMO Rajoles catalanes modernistes RACBL Rajoles catalanes blanques RACHI Rajoles catalanes hidràuliques RAVAL Rajoles valencianes RASEV Rajoles sevillanes/Triana RAARA Rajoles d’Aragó RATAL Rajoles de Talavera RALTR altres rajoles PISA AMB MANGANÈS (PIM) PIMIN Pisa amb manganès indeterminada PIMCA Pisa amb manganès catalana PIMVI Pisa amb manganès de Villafeliche PISA AMB DAURAT (PD) –REFLEXOS METÀL.LICS PDIND Pisa amb daurat indeterminada PDCBP Pisa amb daurat catalana barcelonina de punts i rombes PDCBS Pisa amb daurat catalana barcelonina similars als valencians PDCPP Pisa amb daurat catalana pinzell pinta de (Barcelona/Reus) PDCIR Pisa amb daurat catalana influència del Renaixement PDCDI Pisa amb daurat catalana de la ditada PDPPA Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie pardalot PDPPP Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie pinzell pinta PDPCA Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie de cartel·les PDPEP Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie Pula PDPFE Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie fulles d’heura PDPSO Pisa amb daurat de Paterna/Manises sèrie solfes PDPLG Pisa amb daurat de Paterna/M. lletres gòtiques PDMPP Pisa amb daurat de Muel sèrie pinzell pinta PDMCA Pisa amb daurat de Muel sèrie de cartel·les 39

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

LLMOD Llànties modernes

PISA AMB OCRE I GROC (POG) POGIN Pisa amb ocre i groc indeterminada POGAL Pisa amb ocre i groc d’Alcora POGVF Pisa amb ocre i groc Villafeliche POGLI Pisa amb ocre i groc italiana de la Liguria PISA AMB VERD I MORAT (PMV) PMVIN Pisa amb verd i morat indeterminada PMVCA Pisa amb verd i morat catalana PMVPA Pisa amb verd i morat de Paterna/Manises PMVTE Pisa amb verd i morat de Terol PMVIT Pisa amb verd i morat italiana PMVLA Pisa amb verd i morat Llenguadoc PISA AMB BLAU I DAURAT (PBD) PBDIN Pisa amb blau i daurat indeterminada PBDCA Pisa amb blau i daurat catalana PBDPA Pisa amb blau i daurat de Paterna/Manises PBDMA Pisa amb blau i daurat de Màlaga PORCELLANES O SEMIPORCELLANES (POR) PORIN Porcellanes indeterminades PORXI Porcellanes xineses PORPI Porcellanes Pickman PORSA Porcellanes Sargadelos PORSE Porcellanes sevillanes (Cartuja) PORCA Porcellanes de Cartagena PORAN Porcellanes angleses PORAL altres porcellanes

GRES GRES... ALTRES ELEMENTS (EL) ELCER Elements ceràmics pondus, fuseiola, fitxes) ELCOR Elements coroplàstia ELARQ Elements arquitectònics: fris, metopa, fust,... ELCON Elements constructius: tegula, imbrex, tovots, tàpia, opus... ELESC Elements escultòrics ELEST estucs ELNUM Numismàtica ELMET Elements metall (tipus:fe, br, pb; forma: agulla....) ELOST Elements os treballat ELVID Elements de vidre ELITI Elements lítics ELIMA Elements macro-lítics ELIMI Elements micro-lítics ELSIL Silex FAUNA I RESTES HUMANES FAUNM Malacologia FAUNT Fauna terrestre FAUNI Ictiofauna HUMAN Restes humanes MOSTRES PER ANALITZAR (MOS) MOSTR Mostra general de terres del jaciment MOSED Mostra per estudis edafologics MOSCA Mostra per estudis carpologics MOSAN Mostra per estudis antracologics MOSLIP Mostra per estudi de continguts interns MOSCR Mostra per carboni 14 MOSMM Mostra per estudi de micromorfologia MOSFT Mostra per estudi de fitòlits MOSCT Mostra per estudi de cromatografia

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

PISA AMB VERD I MANGANES (PVM) PVMIN Pisa amb verd indeterminada PVMCG Pisa amb verd catalana dels segles XIV-XV PVMCD Pisa amb verd catalana de la ditada PVMCL Pisa amb verd catalana de Lleida PVMMU Pisa amb verd de Muel

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

7. Resultats 7.1 Zona prospectada Entre l’octubre i el desembre de 2012 es va recórrer tota la zona prevista de prospectar i algun espai adjacents (que no havien quedat afectats pel foc però que presentaven restes arqueològiques) i es van recollir totes les dades necessàries per a la realització de les fitxes d’Inventari de totes les estructures localitzades. En els mapes següents podem veure el territori prospectat (sempre tenint en compte que les línies en color marquen l’itinerari d’un dels tècnics i que els altres recorrien l’espai paral·lelament al seu (figura 4).

Figura 4: Ortofotografia de la zona amb els transsectes prospectats

Font: Remolins, G.

7.2 Jaciments arqueològics En la campanya d’ enguany s’han documentat nombrosos jaciments inèdits que poden adscriure’s a diferents cronologies i tipologies que caldria incorporar dins la Carta Arqueologica. El seu descobriment ha estat possible mitjançant l’ús de la prospecció intensiva i 41

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

extensiva. Moltes d’aquestes restes arqueològiques han estat definides a través de la seva component estructural visible (murs, túmuls, cavitats) (Figura 5). Els jaciments s’han inventariat amb les sigles RGC (Roc de la Guàrdia, Calvinyà) seguit d’un número correlatiu que els identifica i distingeix. El mal estat del terreny no ha permès que es localitzessin materials mobles en superficie ni realitzar correctament aixecaments fotogramètrics de les estructures.

Figura 5: Ortofotografia de la zona amb els jaciments documentats durant la prospecció Font: Remolins, G.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

Les restes localitzades poden agrupar-se en tres tipologies, camins, cortals i estructures militars de postguerra. Cada jaciment disposa d’una fitxa detallada en l’annex que conté totes les dades recopilades.

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

8. Bibliografia ARMENTANO, N., GALLART, J., JORDANA, X., LÓPEZ, J. B., MALGOSA, A., RAFEL , N., (2008) “La cova sepulcral de Montanisell”, 1er Col·loqui d’Arqueologia d’Oden, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona, p. 55 – 72 BOSCH, J., (1997): “L’assentament prefeudal”. Llovera, X., Bosch, C., Ruf, M., et ali. (Coord.): Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV – XIX). Monografies del Patrimoni Cultrural d’Andorra, Andorra, p. 98 - 109 CASTANY, J., (1989): “El sepulcre neolític de Montjuïc d’Altés: Bassella, Alt Urgell”. Empúries 48-50, (1986-1989) vol. I. Museu Arqueòlogic de Barcelona, Barcelona, p. 214 – 223 CERRILLO, E., MAYORAL, V., (2009): “ Un sistema de prospección arqueológica asistida por SIG libre: diseño, puesta en pràctica y perspectivas futuras”. III Jornadas de SIG libre, Universitat de Girona, Girona CHAPA, T., URIARTE, A., VICENT, J., MAYORAL, V., PEREIRA, J., (2003): “Propuesta metodológica para una prospección arqueológica sistemàtica: el caso del Guadiana Menor (Jaén, España)”. Trabajos de Prehistoria 60 nº1, Instituto de Historia, Madrid, p. 11 – 34 CLARA, J., (2010): Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans. Dalmau, Barcelona CODINA, O (2005): Del dret d’orri al cortó. Evolució de la ramaderia ovina a Andorra (s.XVXIX), a: Estudis d’Història Agrària, Economies de Muntanya a Catalunya vol. 18, pp. 91-111) COLOMINAS, J., (1923a): “Sepulcres en cistes no megalítiques a l’Alt Urgell”. Anuari de l’ d’Estudis Catalans, 1915-20, vol.VI. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, p. 466 – 472 —— (1923b): “Els sepulcres megalítics a l’Alt Urgell”. Anuari de l’ d’Estudis Catalans, 191520, vol.VI. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, p. 481 – 505 CURA, M., (1985): “Nous sepulcres megalítics a la comarca de l’Alt Urgell”. Ilerda XLVI. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, p. 27 – 33 CURA, M., VILARDELL, R., (1978): “Noves troballes de vas campaniforme en els sepulcres megalítics catalans”. Pyrenae 13-14. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 313 – 316

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

CURA, M., FERRÁN, M., PADRÓ, J., (1980): “Entorno a un hallazgo del neolítico antiguo en la Valldant (Oliana, comarca del Urgellet, Lérida)”. Pyrenae 15-16. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 372 – 376 ESPAR, J., ESPAR, F., (1970): Coses d’Organya d’ahir i avui. Josep Espar i Francesc Espar, Barcelona FABREGAS, L., (2008): “El dolmen de Clarà”. 1r Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn, Solsona, p. 71 - 79 FARRÀS, J., (2000): La romanització de l’Alt Segre: un estudi toponímic. (Tesis) Universitat de Lleida, Lleida. FONT, J. O., (2007): Els dòlmens catalans en el context de l’Europa occidental. Un acostament des de l’arqueoastronomia. Societat Catalana d’Arqueologia, Barcelona FOY, D., (1997): “Els vidres” Llovera, X., Bosch, C., Ruf, M., et ali. (Coord.): Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV – XIX). Monografies del Patrimoni Cultrural d’Andorra, Andorra, p. 321 - 325 GARCÍA, L., (2005b): Introducción al Reconocimiento y Aálisis Arqueológico del Territorio. Ariel, Barcelona GUIMERÀ, J. Et al. (1992): Geologia 2, Història natural dels Països Catalans, vol. 1, Enciclopèdia catalana. Barcelona HERNÀNDEZ, F., RUBIO, X., (Cord.) (2009): Talamanca 1714. Arqueologia d’una batalla. Llibres de Matricula, Calafell. IGLÉSIES, J; FELIU, G (1998): El Fogatge de 1515, a: Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, num. 9, Institut d’Estudis Catalans, pp. 70 ---, J (1979): El fogatge de 1553, 2 vols. Fundació Vives i Casajuana, pp. 70 i 111. JIMÉNEZ, J., (2006): La imagen de los espacios de alta montaña en la prehistòria catalana: el caso de los Pirineos Occidentales catalanes. (Tesis) Departament de prehistòria de la UAB, Barcelona. MADOZ, P., (1985): Diccionario geogràfico, estadístico, histórico de España, y sus posesiones de ultramar. Editorial Curial, Barcelona

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

MARTÍ, F., (1970) Las hachas de bronce en Cataluña. Instituto de prehistoria y arqueología, Barcelona MARTÍNEZ, A. (2006): Aproximació a la geologia de Montserrat, Muntanya 864. Barcelona, p. 32 - 37 PALET, J., EJARQUE, A., MIRAS, Y., RIERA, S., EUBA, I., ORENGO, H., (2006): “Formes d’ocupació d’alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí – Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs.” Tribuna d’Arqueologia 2006, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 229 – 254 PERICOT, L., (1950): Los Sepulcros Megalíticos Catalanes y la Cultura Pirenaica. Instituto de Estudios Pirenaicos - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. PITA, R., (1965): “Montanisell. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares”. Empurias XXVI – XXVII. Instituto de prehistoria y arqueologia, Barcelona, p. 303 – 304 PONTS, E., (1984): L’Emporda de l’edat del bronze a l’edat del ferro. Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, Generalitat de Catalunya, Girona PONS, J.M. (1964): Un fogatjament desconegut de l’any 1358 a: Boletín nº XXX de la Real Academia de las Buenas Letras, Bcn, pp. 1-32, 108-111. RAFAEL, N., (1991): La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els materials. Publicacions de la diputació de Tarragona. Tarragona RIBA, O. Et al. (1997): Diccionari de geologia, Enciclopèdia catalana. Barcelona RIERA, S., PALET, J., (2008): “Una aproximación multidisciplinar a la historia del paisaje mediterráneo: La evolución del los sistemas de terrazas con muros de piedra seca en la sierra de Marina (Badalona, Llano de Barcelona)” Garrabou, R., Naredo, J., (Coord.): El paisaje en perspectiva histórica: formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo. Ed. Universidad de Zaragoza, Zaragoza, p. 47 – 64 ROVIRA, C., (1997): “El metall”. Llovera, X., Bosch, C., Ruf, M., et ali. (Coord.): Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV – XIX). Monografies del Patrimoni Cultrural d’Andorra, Andorra, p. 315 - 320

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

ROVIRA, J., (2007): “Sobre una nova destral de bronze de l’Alt Urgell (Catalunya) i els possibles centres productors pirinencs i prepirinencs”. Revista d’Arqueologia de Ponent 1617. Universitat de Lleida, Lleida, p 171 – 175 SABATER, F (2010): Catalunya Medieval, dins l’obra Història de Catalunya dirigida per Albert Balcells, La Butxaca, Grup 62, pp. 123-461 (en concret pp. 273, 295, 334) SANTANACH, P. Et al. (1986): Geologia 1, Història natural dels Països Catalans, vol. 1, Enciclopèdia catalana, Barcelona SERRA i VILARÓ, J., (1923): El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Musaeum Archaeologicum Dioecesanum, Solsona. —— (1927): Civilizació megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Dioecesanum, Solsona. SERRA RÀFOLS, J., (1931): “La Llosa del Corralet, Biscarbó”. Anuari de l’ d’Estudis Catalans, 1921-26, vol.VII. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona TORT, J., (1984): Per la vall del Segre. Abadia de Montserrat. Barcelona TURU, V; GASCÓN, C (2010): Pont Trencat: La seqüència sísmica de 1427-1428 a la Vall de la Valira, a: Interpontes Revista d’Estudis de l’Alt Urgell, volum 1, pp. 209-230. VALDÉS, L., (1982): “Informe sobre talleres de útiles pulimentados en la comarca de l’Alt Urgell (I. Peramola)” Pyrenae 17-18. Universistat de Barcelona, Barcelona, p. 83 – 102 VERA, J. A. (1994): Estratigrafía: principios y métodos, Rueda editorial. Madrid VILARDELL, R., (1982): “Montant de Tost (Alt Urgell)”. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 165 -171 VILLARÓ, A (1986-87): La Pesta Negre, el 1348, a la Seu d’Urgell, a: Revista Urgelia, volum 8, pp. 271-302 --- (1988-89): Noves dades sobre la Pesta Negra a la Seu (1348). Disposicions pietoses l’any de la Pesta, a: Revista Urgelia volum 9, pp. 343-364. VILLARÓ, A., CAMPILLO, X., (1988): Inventari de megàlits de l'Alt Urgell (treball mecanografiat), Seu d’Urgell. —— (1990): La cultura popular i els megàlits de l’Alt Urgell, Seu d’Urgell. 47

I INFORME-MEMÒRIA FINAL DE LA CAMPANYA DE PROSPECCIÓ AL ROC DE LA GUARDIA (CALVINYÀ, VALLS DE VALIRA) I CAMPANYA 2012

URIARTE, A., (2005): “Arqueologia del Paisaje y Sistema de Información Geografica: una aplicación en el estudio de las sociedades protohistoricas de la cuenca del Guadiana Menor (Andalucía oriental)”. Encuentro de Jóvenes Investigadores sobre Bronce Final y Edad del Hierro en la Península Ibérica. Universidad de Salamanca, Salamanca, p. 603 – 621 YÁÑEZ, C., (1997): “La ceràmica tardoromana del Roc d’Enclar”. Llovera, X., Bosch, C., Ruf, M., et ali. (Coord.): Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV – XIX). Monografies del Patrimoni Cultrural d’Andorra, Andorra, p. 250 - 307 YÁÑEZ, C., (2006): “El neolitic”. BELENGUER, E., (Dir.) Història d’Andorra. Edicions 62, Barcelona, p. 51 – 76 ZAMORA, F., (1973): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona

9. Annex 9.1 Fitxes dels jaciments documentats

ASSENTAMENT DE METRALLADORA-1

Informació

Descripció: Estructura de ciment camuflada al mig del bosc amb una porta d’accés, passadís en angle (L) per a evitar metralla de possibles explosions, una sala per a les armes amb una base de ciment per a la metralladora i una finestra orientada al nord-oest/ sud-oest seguint la línia del torrent. Restes ben conservades d’una fortificació contemporània que conforma la Línia Pirineus (Línia P) feta construir pel Dictador Francisco Franco després de la Guerra Civil per evitar una invasió europea per via terrestre. Aquest assentament de metralladora depenia del denominat subsector 15 i era designat com a centre de 26 resistència 65 26

Clara, J., (2010 : 129)

RGC-001

Tipologia: Estructura militar – niu de metralladora Cronologia relativa: Contemporani Notícies històriques: forma part de la Línia P (Línia Pirineus) Estat de conservació: L’estructura de ciment es troba en bon estat de conservació, si bé l’entorn de la mateixa es troba molt degradat. Risc de degradació / velocitat de degradació: L’entorn, ara desforestat o en procés de ser-ho, presenta molts riscos de degradació per l’escolament del sediment a causa de les pluges de les darreres estacions així com de les futures. L’accés a l’espai és complicat per l’esllavissada del sòl i l’interior s’hauria de buidar (sediments i pedres esllavissats, bàsicament). Proposta d’intervenció: Es recomanaria una neteja del interior.

Situació

Coordenades (ED 50): X: 375333.14 / Y: 4694390.22 ·Precisió: 1.3 metres Coordenades (ETRS 89): X:375239.792 / Y: 4694186.465 Alçada: 1376.9 m.s.n.m. Situació: A la vora de la pista forestal que arriba a Coll de Jou des de Calvinyà Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

ASSENTAMENT DE METRALLADORA-2

Informació

D Descripció: Estructura de ciment camuflada al mig del bosc amb una porta d’accés, passadís en angle (L) per a evitar metralla de possibles explosions, una sala per a les armes amb una base de ciment per a la metralladora i una finestra orientada al nord-oest/ sud-oest seguint la línia del torrent. Restes ben conservades d’una fortificació contemporània que conforma la Línia Pirineus (Línia P) feta construir pel Dictador Francisco Franco després de la Guerra Civil per evitar una invasió europea per via terrestre. Aquest assentament de metralladora depenia del denominat subsector 15 i era designat com a centre de 27 resistència 65 27

Clara, J., (2010 : 129)

RGC-002

Tipologia: Estructura militar – niu de metralladora Cronologia relativa: Contemporani Notícies històriques: Forma part de la Línia P (Línia Pirineus) Estat de conservació: L’estructura de ciment es troba en bon estat de conservació, si bé l’entorn de la mateixa es troba molt degradat. Risc de degradació / velocitat de degradació: L’entorn, ara desforestat o en procés de ser-ho, presenta molts riscos de degradació per l’escolament del sediment a causa de les pluges de les darreres estacions així com de les futures. L’accés a l’espai és complicat per l’esllavissada del sòl i l’interior s’hauria de buidar (sediments i pedres esllavissats, bàsicament). Proposta d’intervenció: Es recomanaria una neteja del interior.

Situació

Coordenades (ED 50): X: 375369.47 / Y: 4694309.76 ·Precisió: 1.5 metres Coordenades (ETRS 89): X: 375276.121 / Y: 4694106.005 Alçada: 1385.6 m.s.n.m. Situació: A la vora de la pista forestal que arriba a Coll de Jou des de Calvinyà Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

ASSENTAMENT DE METRALLADORA-3

Informació

Clara, J., (2010 : 129)

RGC-003

Situació

Coordenades (ED 50): X: 375421.61 / Y: 4694183.91 ·Precisió: 1.2 metres Coordenades (ETRS 89): X: 375328.260 / Y: 4693980.154 Alçada: 1390.9 m.s.n.m. Situació: A la vora de la pista forestal que arriba a Coll de Jou des de Calvinyà Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

ASSENTAMENT DE METRALLADORA-4

Informació

RGC-004

Notícies històriques: Forma part de la Línia P (Línia Pirineus) Estat de conservació: L’estructura de ciment es troba en bon estat de conservació, si bé l’entorn de la mateixa es troba molt degradat. Risc de degradació / velocitat de degradació: L’entorn, ara desforestat o en procés de ser-ho, presenta molts riscos de degradació per l’escolament del sediment a causa de les pluges de les darreres estacions així com de les futures. L’accés a l’espai és complicat per l’esllavissada del sòl i l’interior s’hauria de buidar (sediments i pedres esllavissats, bàsicament). Proposta d’intervenció: Es recomanaria una neteja del interior.

Clara, J., (2010 : 129)

Situació

Coordenades (ED 50): X: 375429.83 / Y: 4694138.99 ·Precisió: 2.6 metres Coordenades (ETRS 89): X: 375336.480 / Y: 4693935.234 Alçada: 1392.3 m.s.n.m. Situació: A la vora de la pista forestal que arriba a Coll de Jou des de Calvinyà Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

TRINXERA

RGC-005

Informació

Descripció: Rasa en forma de zig-zag situada a la zona S/S-O del turó de la Guàrdia Tipologia: Estructura militar – trinxera Cronologia relativa: Contemporani Notícies històriques: A l’entorn pròxim s’hi construïren 4 búnquers de la línia P. Tot sembla indicar que la rasa de trinxera estaria vinculada a aquestes estructures i a un possible punt de control situat sobre el mateix turó Estat de conservació: Deficitari Risc de degradació / velocitat de degradació: Alta Proposta d’intervenció: És complicat intervenir en estructures negatives d’aquestes característiques. Recomanaríem que no es fessin actuacions sobre l’espai a nivell de replantació forestal i que es senyalitzés. Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 375158.82 / Y: 4694246.78 ·Precisió: 1.4 metres Coordenades (ETRS 89): X: 375065.470 / Y: 4694043.026 Alçada: 1458.4 m.s.n.m. Situació: A la zona sud-est del roc de la Guàrdia Accés: Fàcil; si bé hi ha un fort desnivell per arribar al cim per la banda N-E, és més accessible per la banda S-O. Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

CORTAL-1

Informació

Descripció: Antic cortal en avançat estat de degradació Tipologia: Cortal Cronologia relativa: Possiblement d’època moderna o contemporània Notícies històriques: No se’n tenen Estat de conservació: Precari Risc de degradació / velocitat de degradació: Elevat Proposta d’intervenció: Es proposaria netejar l’espai i deixar l’estructura a vista, procurant que no es fes cap replantació d’arbres a l’interior o al seu entorn. És un bon exemple per a poder estudiar l’arquitectura popular relacionada amb la ramaderia (i l’agricultura) Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic

RGC-006

mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 374753.64 / Y: 4693478.27 ·Precisió: 1.2 metres Coordenades (ETRS 89): X: 374660.284 / Y: 4693274.518 Alçada: 1319.5 m.s.n.m. Situació: A la vessant sud del turó del Roc de la Guardia Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies NO del turó

Ubicació

PEDREGAR

Informació

Descripció: Estructura tumular de planta ovalada amb un diàmetre aproximat de 8 metres en la secció nord-sud i 10 metres en la secció oest-est. L’estructura està integrament formada per pedres locals de mida mitja (25 cm.). Tot i no ser elements determinants per oferir una clara adscripció tipològica, aquesta estructura antròpica podria ser un simple pedregar. Tipologia: Possible estructura agrícola (pedregar) Cronologia relativa: Moderna - contemporània Notícies històriques: Cap Estat de conservació: Dolent Risc de degradació / velocitat de degradació: Alt Proposta d’intervenció: Cap

RGC-007

Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 374963.47 / Y: 4693711.56 ·Precisió: 1.1 metres Coordenades (ETRS 89): X: 374870.116 / Y: 4693507.807 Alçada: 1389.9 m.s.n.m. Situació: A la vessant sud del turó del Roc de la Guardia Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

CORTAL DE COLL DE JOU (Arcavell)

Informació

Descripció: Estructures de tancat ramader al capdamunt del coll de Jou, ja dins el terme municipal d’Arcavell Tipologia: Tancats ramaders i cortals Cronologia relativa: Sense determinar Notícies històriques: No se’n tenen Estat de conservació: Precari; espais abandonats Risc de degradació / velocitat de degradació: Elevat Proposta d’intervenció: Aquests espais ramaders serien molt bons candidats per a projectes de recerca relacionats amb l’explotació ramadera de mitja alçada (1200-1400 metres) Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic

RGC-008

mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 375254.07 / Y: 4694723.72 ·Precisió: 1.4 metres Coordenades (ETRS 89): X: 375160.724 / Y: 4694519.966 Alçada: 1362.3 m.s.n.m. Situació: Vora la Pista de Coll de Jou, ja al terme d’Arcavell Accés: Fàcil Vegetació: Tot cobert per vegetació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

CAMI-1

Informació

Descripció: El jaciment el defineixen murs de delimitació del camí ramader respecte els espais agrícoles pròxims Tipologia: Camí Cronologia relativa: Sense determinar Notícies històriques: No se’n tenen Estat de conservació: Correcte, tot i que el bosc l’ha ocupat. Pot ser que amb la desforestació que s’està realitzant per a reforestar se’n perdi la traça Risc de degradació / velocitat de degradació: Elevat Proposta d’intervenció: Procurar que la maquinària que s’està utilitzant per reforestar no malmeti l’estructura i que no es plantin arbres en el seu traçat. Es pot considerar com a element per a possibles itineraris a peu per la zona

RGC-009

Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 375180.89 / Y: 4693365.28 ·Precisió: 3.1 metres Coordenades (ETRS 89): X: 375087.534 / Y: 4693161.525 Alçada: 1276.2 m.s.n.m. Situació: Proper a la basa i el cortal ramader 3. Presenta alguns marges en pedra seca Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

BASSA

RGC-010

Informació

Descripció: Bassa per a l’abastiment d’aigua en un punt on no hi ha fonts Tipologia: Bassa Cronologia relativa: Sense determinar Notícies històriques: No se’n tenen Estat de conservació: Força bo tot i que presenta alguns arbres a l’interior i als marges que en podrien haver malmès l’estructura Risc de degradació / velocitat de degradació: Mitjana Proposta d’intervenció: Eliminació de la vegetació i tallada dels arbres que l’afectin i sol·licitar que l’espai no sigui replantat Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 375192.05 / Y: 4693349.03 ·Precisió: 1.5 metres Coordenades (ETRS 89): X: 375098.694 / Y: 4693145.275 Alçada: 1263 m.s.n.m. Situació: Vora el camí 2 i el cortal 3 Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

CAMI-2

Informació

RGC-011

Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades cami-2a (ED 50): X: 374841.82 / Y: 4693985.12 ·Precisió: --Coordenades cami-2a (ETRS 89): X: 374748.468 / Y: 4693781.368 Alçada: 1401.7 m.s.n.m. Coordenades cami-2b (ED 50): X: 374823.40 / Y: 4693728.35 ·Precisió: 1.4 m. Coordenades cami-2b (ETRS 89): X: 374730.046 / Y: 4693524.598 Alçada: 1377.4 m.s.n.m. Situació: Al nord-oest del turó

Fotografies

Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Ubicació

CORTAL-2

Informació

Descripció: Antic cortal en avançat estat de degradació Tipologia: Cortal Cronologia relativa: Sense determinar Notícies històriques: No se’n tenen Estat de conservació: Precari Risc de degradació / velocitat de degradació: Elevat Proposta d’intervenció: Es proposaria netejar l’espai i deixar l’estructura a vista, procurant que no es fes cap replantació d’arbres a l’interior o al seu entorn. És un bon exemple per a poder estudiar l’arquitectura popular relacionada amb la ramaderia (i l’agricultura) Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic

RGC-012

mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 375748.98 / Y: 4693545.86 ·Precisió: 0.9 metres Coordenades (ETRS 89): X: 375655.626 / Y: 4693342.101 Alçada: 1252.9 m.s.n.m. Situació: Queda proper a una de les pistes forestals Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

CORTAL DEL VILANOVA

Informació

Descripció: Antic cortal de grans dimensions en avançat estat de degradació Tipologia: Cortal Cronologia relativa: Sense determinar Notícies històriques:No se’n tenen Estat de conservació: Precari Risc de degradació / velocitat de degradació: Elevat Proposta d’intervenció: Es proposaria netejar l’espai i deixar l’estructura a vista, procurant que no es fes cap replantació d’arbres a l’interior o al seu entorn. És un bon exemple per a poder estudiar l’arquitectura popular relacionada amb la ramaderia (i l’agricultura) Intervenció realitzada: Documentació amb fitxa, posicionament geogràfic

RGC-013

mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 374619.57 / Y: 4693204.00 ·Precisió: --Coordenades (ETRS 89): X: 374526.212 / Y: 4693000.249 Alçada: 1271.3 m.s.n.m. Situació: Queda proper als altres cortals localitzats i a una de les pistes forestals Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

POSSIBLE CORTAL DEL MATEUET

Informació

RGC-014

mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 374690.61 / Y: 463157.83 ·Precisió: --Coordenades (ETRS 89): X: 374565.156 / Y:462947.520 Alçada: 1256.2 m.s.n.m. Situació: Queda proper als altres cortals localitzats i a una de les pistes forestals Accés: Fàcil Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

CORTAL-3

Informació

RGC-015

mitjançant GPS i registre fotogràfic

Situació

Coordenades (ED 50): X: 374690.61 / Y: 4693157.83 ·Precisió: --Coordenades (ETRS 89): X: 374597.251 / Y:4692954.078 Alçada: 1260.9 m.s.n.m. Situació: L’estructura es troba adossada a un penyal de roca, fet que li permet aprofitar l’aflorament rocós en un dels seus costats. Accés: Fàcil; queda molt proper a una de les pistes forestals existents Vegetació: Actualment en procés de replantació Geologia: Alternança de gresos i lutites i, en menor mesura microconglomerats, roques volcàniques i conglomerats quarsítics. El substrat és argilós amb presència de roques mitjanes

Fotografies

Ubicació

9.2 Registre fotogràfic El registre fotogràfic s’ha realitzat mitjançant càmera digital. Els arxius obtinguts s’han emmagatzemat en format TIFF (Tagged Image File Format) acceptant que aquest és reconegut internacionalment i pot ser llegit amb facilitat per la majoria de programes informàtics. Igualment, s’ha optat per aquest format amb la voluntat d’evitar que processos algorítmics de comprensió provoquin la pèrdua de qualitat en la imatge i en redueixin la mida original. Els noms assignats a cadascuna de les fotografies es regeix per la sigla del jaciment succeïda per un número correlatiu entre parèntesis.

9.3 Inventari fotogràfic

Fotografia

Data

RGC-(1).tif