El jaciment neolític de la Feixa del Moro: revisió, noves dades i perspectives d'estudi

EL JACIMENT NEOLÍTIC DE LA FEIXA

DEL MORO:

REVISIÓ, NOVES DADES I PERSPECTIVES D’ESTUDI.

Gerard Remolins, Juan F. Gibaja, María Fontanals, Patricia Martin, Alba Masclans, Niccolo Mazzuco, Millán Mozota, Francisco Javier Santos, Xavier Terradas, Xavier Oms, Monica Oliva, Stéphanie Duboscq, Mariá Eulàlia Subirà, Xavier Llovera

HAR2011-23149 HAR2015-67323-C2-1/2-P HAR2016-75201-P

 INTRODUCCIÓ

DES DEL 2011 UN EQUIP PLURIDISCIPLINAR REVISA I ANALITZA DIVERSOS CONTEXTES FUNERARIS DEL NORD-EST PENINSULAR PER MILLORAR LA COMPRENSIÓ SOBRE LES COMUNITATS DE MITJANS DE V I IV MIL·LENNI CAL BC.

OBJECTIUS • • • •

ACTUALITZAR LA INFORMACIÓ.

ESTABLIR LA PROCEDÈNCIA I LA FUNCIÓ DE L’AIXOVAR. CONÈIXER LES CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ.

DETERMINAR LA CRONOLOGIA DELS ENTERRAMENTS.

MÈTODE • • • • • •

CONFRONTACIÓ DE TOTES LES DADES PRÈVIES EXISTENTS. ANÀLISIS FUNCIONALS DE LA INDÚSTRIA LÍTICA I ÒSSIA. CARACTERITZACIÓ DE L’AIXOVAR. ANÀLISIS D’ISÒTOPS ESTABLES. ESTUDI DE LES RESTES ANTROPOLÒGIQUES. DATACIÓ DELS INHUMATS.

 SITUACIÓ

 DESCRIPCIÓ DE LES ESTRUCTURES CISTA 1 IND. LÍTICA POLIDA

ADORNS

IND. LÍTICA TALLADA

0

19

38 cm.

 DESCRIPCIÓ DE LES ESTRUCTURES IND. LÍTICA POLIDA

CISTA 2 IND. ÒSSIA

IND. LÍTICA TALLADA

ADORNS CERÀMICA

0

20

40

60 cm.

 DESCRIPCIÓ DE LES ESTRUCTURES CISTA 3

IND. LÍTICA POLIDA

IND. ÒSSIA

IND. LÍTICA TALLADA ADORNS

0

20

40 cm.

 ESTUDI DELS INHUMATS SEXE:  EDAT: 15-17 anys ESTATURA: 150-156 cm.

SEXE: Ind. EDAT: Perinatal ESTATURA: Ind. SEXE:  EDAT: 20-23 anys ESTATURA: 163-167 cm.

PALEODIETA • • •

CARN D’ANIMALS HERBÍVORS DERIVATS (LLET, FORMATGE, ETC.) PLANTES DE CILE C3 (BLAT)

 ANÀLISIS DE L’AIXOVAR INDÚSTRIA LÍTICA POLIDA •

TOT ELS ÚTILS ESTAN EN PERFECTE ESTAT AMB ELS ESMOLALLS ABSOLUTAMENT FUNCIONALS. L’ANÀLISI FUNCIONAL EVIDENCIA QUE NO SÓN ARTEFACTES ELABORATS EX PROFESSO JA QUE VAN SER UTILITZATS. PART DE L’UTILLATGE LÍTIC POLIT VA SER ELABORAT AMB MATERIAL DE PROCEDÈNCIA AL·LOCTONA, POSSIBLEMENT DE LA ZONA ALPINA.

•

•

TREBALL DE FUSTA ESQUATERAR TREBALL DE MATÈRIA SEMI DURA TREBALL DE LA PELL TREBALL DE MATÈRIA SEMI DURA TREBALL DE LA PELL CISTA 2

CISTA 3

INDÚSTRIA LÍTICA TALLADA •

TOT L’UTILLATGE VA SER ELABORAT AMB SÍLEX DE PROCEDÈNCIA AL·LOCTONA (SÍLEX MELAT), POSSIBLEMENT DEL SUD-EST DE FRANÇA. TALLAR PLANTES NO LLENYOSES TALLAR MATÈRIA TOVA (CARN)

RASPAR PELL SECA

SENSE TRACES

CISTA 1

CISTA 2

CISTA 3

 ANÀLISIS DE L’AIXOVAR UTILLATGE OSSI • •

TOTES LES RESTES PERTANYEN A INDIVIDUS ADULTS DE MÉS DE 18 MESOS D’EDAT. PUNXONS, ESPÀTULES I AGULLES ELABORADES SOBRE METÀPODES. TAXÓ Ovicaprid Cabirol Indeterminat

• •

CISTA 2 9 1 23

CISTA 3 5 1 3

TOTAL 14 2 26

SUPERFÍCIES MOLT ATERADES QUE IMPEDEIXEN L’ANÀLISI FUNCIONAL COMPLET. LES POQUES TRACES DOCUMENTADES SENYALEN ACTIVITATS AMB CINEMÀTIQUES LONGITUDINALS.

ADORNS •

•

ADORNS EN VARISCITA - PROCEDÈNCIA AL·LOCTONA (GAVÀ) - DENES POLIDES INTENSAMENT PER ABRASIÓ - PERFORACIONS BIPOLARS ROTATIVES CONSECUTIVES ADORNS EN OS - CANINES INFERIORS DE SUIDS - OSSOS PLANS INDETERMINATS

 DATACIÓ RADIOCARBÒNICA • • •

NOVES DATACIONS MITJANÇANT AMS SOBRE RESTES ÒSSIES HUMANES DELS INDIVIDUS ADULTS DE LA CISTA 2 I 3.

AMBDÓS ENTERRAMENTS S’UBIQUEN EN EL MATEIX INTERVAL CRONOLÒGIC A INICIS DEL IV MIL·LENNI BC. LES CRONOLOGIES OBTINGUDES SÓN CONTEMPORÀNIES A D’ALTRES ENTERRAMENTS EN CISTA DEL SOLSONÈS (EL SOLAR, VILAR DE SIMOSA, EL LLORD I CEURÓ).

Sepultura Cista 2 Cista 3

Codi lab.

CNA2330 CNA2331

Mostra os humà os humà

BP 5025±45 5095±45

Cal BC (2σ) 3946-3711 3975-3790

 DISCUSSIÓ • • • • •

• •

• • •

• • •

ELS RESULTATS DE C14 CONFIRMEN LA BREVETAT TEMPORAL EN QUÈ VAN SER INHUMATS ELS INDIVIDUS. AIXÒ ENS INCLINA A PENSAR QUE LA OCUPACIÓ DEL TERRITORI FOU BREU PERÒ INTENSA. TRADICIONALMENT, S’HA ATRIBUÏT A LES COMUNITATS DE MUNTANYA UNA DIETA PRINCIPALMENT CÀRNICA LLIGADA A L’ACTIVITAT DEL PASTOREIG. EN CANVI, ELS RESULTATS ISOTÒPICS EVIDENCIEN UNA DIETA EQUILIBRADA DE CARN I CEREALS. POSSIBLES VINCLES AMB ALTRES COMUNITATS ESTABLERTES AL FONS DE VALL O A MENOR ALTURA D’ON OBTENIEN ELS CEREALS. COMUNITAT QUE NO ERA ALIENA A LES XARXES D’INTERCANVI QUE S’HAVIEN CONSOLIDAT AL MEDITERRANI NORD-OCCIDENTAL DE FINALS DEL V MIL·LENNI CAL BC. AIXÒ VA PERMETRE QUE DISPOSESSIN DE SÍLEX MELAT PROCEDENT PROBABLEMENT DE LA PROVENÇA FRANCESA, DESTRALS POLIDES D’ORIGEN ALPÍ I DE VARISCITA ARRIBADA DE GAVÀ.

LA DIVERSITAT I EL VALOR DE L’AIXOVAR DE LA FEIXA DEL MORO, TENINT EN COMPTE LA PROCEDÈNCIA D’ALGUNS MATERIALS, ÉS MOLT POC HABITUAL EN CISTES. AQUEST TIPUS D’AIXOVAR ÉS MÉS TÍPIC DE LES SEPULTURES DE FOSSA DOCUMENTADES A LA COSTA MEDITERRÀNIA DEL NORD-EST PENINSULAR. ELS ENTERRAMENTS EN CISTA, MÉS ABUNDANTS I PROPERS A ANDORRA PRESENTEN UN AIXOVAR MÉS REDUÏT. ANÀLISIS DE L’ADN DELS INDIVIDUS INHUMATS PER CONÈIXER LES RELACIONS DE PARENTIU I L’ORIGEN DE LA COMUNITAT. ESTUDI DE LES ESTRUCTURES D’HÀBITAT I PRODUCCIÓ.

PUBLICACIÓ D’UNA MONOGRAFIA SOBRE EL NEOLÍTIC A LES VALLS D’ANDORRA

EL JACIMENT NEOLÍTIC DE LA FEIXA

DEL MORO:

REVISIÓ, NOVES DADES I PERSPECTIVES D’ESTUDI.

Gerard Remolins, Juan F. Gibaja, María Fontanals, Patricia Martin, Alba Masclans, Niccolo Mazzuco, Millán Mozota, Francisco Javier Santos, Xavier Terradas, Xavier Oms, Monica Oliva, Stéphanie Duboscq, Mariá Eulàlia Subirà, Xavier Llovera

HAR2011-23149 HAR2015-67323-C2-1/2-P HAR2016-75201-P