Estudi i Avaluació del potencial Arqueològic del Municipi de Peramola

68 | 2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN

ESTUDI I AVALUACIÓ DEL POTENCIAL ARQUEOLÒGIC DEL MUNICIPI DE PERAMOLA Gerard Remolins Zamora1 RESUM Durant els mesos de juliol i agost del 2012 es van dur a terme un reguitzell d’actuacions al municipi de Peramola (Alt Urgell) amb el propòsit d’avaluar-ne el potencial arqueològic. Els treballs i, consegüentment, els resultats van versar, d’una banda, sobre l’anàlisi de les troballes efectuades en els darrers anys de manera aïllada i que estan en mans de particulars, i, de l’altra, sobre la detecció de jaciments inèdits i la revisió dels ja registrats a la carta arqueològica i ubicats a l’entorn de la roca del Corb.

Aquest tipus d’enfocament no només ha permès assolir resultats de gran interès, certesa i concreció, sinó que ha reafirmat la forta presència humana en aquests paratges des del Neolític.

PARAULES CLAU Peramola, prospecció, fotointerpretació prehistòria recent, avaluació potencial arqueològic.

ABSTRACT A series of archeological works was carried out in Peramola (in the county of Alt Urgell) in July and August 2012 in order to estimate its archeological potential. These works and their results had two consequences: on the one hand, the discoveries made in the last years —all of them in private hands— could be analyzed and, on the other hand, some unknown archeological sites could be detected and those that were already registered in the Archeological Inventory of Catalonia and situated around la Roca del Corb could be checked. This kind of approach has not just allowed us to obtain interesting, certain and definite results but it has reasserted the important human presence in these regions since the Neolithic.

KEYWORDS Peramola, exploratory drilling, image interpretation, recent prehistory, estimation of archeological potential.

1 REGIRAROCS, SL Av. Carlemany, 115, AD700 Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra) menairo@hotmail.com Agraïments. És complex reconèixer objectivament totes les persones i institucions a les quals s’agraeix el seu ajut per a la bona consecució d’aquest projecte. S’ha de reconèixer la tasca de Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural al Consell Comarcal de l’Alt Urgell per la col·laboració oferta i l’excel·lent gestió dels permisos oficials. A Carme Rovira i Maria Teresa Carreras, especialistes en metalls i vidre, respectivament, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, cal agrair-los el seu inestimable suport i consell en l’estudi dels materials. Mencionar també Anna Bonet i Josep Maria Jounou, estudiants del grau d’Arqueologia que han aportat entusiasme i il·lusió. Finalment, ressaltar la paciència i l’esforç de les historiadores Marta Valverde i Raquel Codina.

ARQUEOLOGIA

ARQUEOLOGIA.indd 68

27/04/15 14:27

2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN | 69

1. INTRODUCCIÓ 1.1 Presentació La profusa activitat arqueològica a l’Alt Urgell a finals del segle XIX i les tres primeres dècades del XX va posar de manifest l’existència d’un ric patrimoni cultural a les zones de muntanya. Malauradament, els impediments i els coneixements de què es disposava en aquell temps no van permetre realitzar aproximacions acurades sobre el poblament del territori en el passat. S’evidenciava, doncs, la necessitat de rellançar excavacions amb metodologia moderna i prospeccions sistemàtiques per assolir una millor comprensió de la història en aquestes comarques. No obstant això, el despoblament, la poca pressió urbanística i l’ínfim interès per les zones rurals agrestes en detriment d’espais més accessibles i amb una tradició arqueològica consolidada han relegat l’Alt Urgell a un segon terme. El repertori bibliogràfic evidencia les escasses publicacions aparegudes en els darrers anys, en què es donen a conèixer els resultats d’intervencions recents. La majoria dels articles al·ludeixen a revisions d’antics materials arqueològics o són breus mencions a troballes aïllades. És en aquest context en què la recerca, escorada per l’Ajuntament de Peramola i amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va iniciar el 2012 un projecte per a l’estudi i dinamització del patrimoni cultural del territori.

1.2 Situació El municipi de Peramola està situat a la riba dreta del riu Segre, a l’extrem meridional de la comarca de l’Alt Urgell, on s’inicien els contraforts muntanyosos del Prepirineu (figura 1).

Als seus paratges és freqüent la troballa de restes arqueològiques, fet que és àmpliament conegut pels seus habitants. No obstant això, en la bibliografia només apareix citat el municipi per advertir sobre la localització d’un taller de destrals polides (Valdés 1981; Figuls, Grandia, Weller 2013). Calia, doncs, per a la primera fase d’intervenció prevista per al 2012, disposar d’un coneixement substantiu i veraç sobre el potencial arqueològic del municipi. Això havia de permetre poder definir les posteriors línies d’actuació amb l’excavació i difusió dels jaciments més significatius.

2. METODOLOGIA La intervenció inicial requeria avaluar la quantitat i qualitat de jaciments presents dins el municipi de Peramola. Per aquesta raó es van combinar dos procediments en paral·lel amb la voluntat d’augmentar les possibilitats d’assolir el major nombre d’objectius i d’informació d’interès. D’una banda, es va realitzar un inventari exhaustiu de les col·leccions privades i, de l’altra, es va prospectar una zona aïllada i poc estudiada. Els resultats d’ambdós processos, tot i aportar dades parcials del municipi, han possibilitat una bona forma d’aproximar-se a la realitat arqueològica sobre la qual posteriorment inferir futures actuacions. A aquest efecte, es va recórrer a la fórmula descrita per Chapa Brunet i els seus col·laboradors amb la voluntat de determinar la quantitat mínima de dades i d’espai necessari sobre el qual intervenir perquè els resultats fossin el màxim de representatius (Chapa et ali.

2003: 19).

Figura 1. Mapa de situació del municipi de Peramola

Figura 2. Ubicació de la Roca del Corb i Sant Honorat dins el municipi de Peramola

ARQUEOLOGIA

ARQUEOLOGIA.indd 69

27/04/15 14:27

70 | 2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN

2.1 Anàlisi de les col·leccions privades Tradicionalment, l’estudi dels materials recollits fora de context arqueològic, i més concretament d’aquells en mans de col·leccionistes privats, ha estat menystingut o marginat en la recerca. La dificultat i l’elevat requeriment temporal que suposa establir relacions de confiança amb els propietaris dels materials, així com la por de perdre’n la custòdia o la voluntat de mantenir l’anonimat, fan d’aquesta tasca un procés complex. No obstant això, per al projecte d’avaluació del potencial arqueològic del municipi de Peramola es va creure no només interessant, sinó també necessari, contactar amb diversos agents locals, coneixedors del territori i custodis de nombroses restes arqueològiques. Les restes a les quals es va poder tenir accés van ser netejades, siglades, dibuixades i fotografiades seguint un procediment estàndard per a l’estudi tipològic i per a la seva correcta catalogació. El registre i l’organització sistemàtica de les evidències materials, fins llavors disperses i desconegudes, va consistir en la identificació macroscòpica del tipus d’artefacte i composició, descripció volumètrica (mida, morfologia, secció longitudinal, secció transversal), anàlisis de densitat i el procés de troballa (lloc, data, etc.). Tot plegat havia de permetre configurar no només un corpus de dades disponible per a futures recerques, sinó també generar una cartografia temàtica de les troballes sobre la base de la informació geogràfica detallada aportada pels propietaris de les restes durant les entrevistes dutes a terme. Al mateix temps, aprofitant les pautes implícites en el procés d’estudi, i amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència de resultats, es van sotmetre els artefactes a una documentació fotogramètrica.

Es garantia així la preservació digital i fidedigna de les restes tal com s’està començant a implementar en alguns jaciments (Menéndez, Gibello, Ortiz 2011: 73). De fet, les capacitats de registre tridimensional havien de permetre a altres investigadors analitzar les evidències arqueològiques sense necessitat de desplaçar-se dels seus centres d’estudi o revelar la identitat de qui custodia aquestes restes.

2.2 Fotointerpretació La intervenció del 2012 també va implicar un treball de prospecció per tal d’assolir una base representativa a l’hora de realitzar una avaluació sobre la potencialitat arqueològica del municipi. En aquest sentit, es va determinar i acotar un espai geogràfic en què el paisatge evidenciés poques alteracions antròpiques recents que poguessin afectar estadísticament els resultats. L’indret escollit va ser la zona de la roca del Corb i Sant Honorat; concretament, es va prioritzar l’espai per damunt del 825 msnm (figura 2). Aquest és un entorn abrupte i boscós configurat per barrancs i formacions rocoses de tipus montserratines propenses a albergar abrics i coves. El procés de prospecció va implicar prèviament una feina exhaustiva de fotointerpretació focalitzada en la detecció de manifestacions humanes a la zona d’interès, així com en la planificació del posterior treball de camp. Per no obviar cap element durant el procés d’anàlisi fotogràfica, l’àrea d’estudi es va dividir en quadres de 250 x 250 metres, cosa que va permetre visualitzar les ortoimatges en la seva màxima resolució sense distorsions causades per l’amplada del píxel. Cada un dels quadres va ser analitzat individualment escodrinyant la superfície i efectuant un recorregut en ziga-zaga o de vaivé,

tal com ja s’havia aplicat amb èxit en projectes anteriors (Remolins 2013: 19-21). La combinació de diferents fotografies aèries per a una mateixa àrea també va permetre ampliar la capacitat interpretativa, atès que aquestes estan realitzades en diferents moments. Canvis en les condicions d’il·luminació, meteorològiques, d’orientació, de vegetació o simplement les alteracions succeïdes durant el temps transcorregut entre l’obtenció de les diverses fotografies poden proporcionar una major eficàcia en la localització d’estructures en el paisatge (García 2005:112).

La zona de la roca del Corb i Sant Honorat presenta actualment una coberta vegetal on predomina el bosc dens. Per tant, la identificació visual d’unes restes força erosionades es veia dificultada per l’ocultació que provoca la vegetació. Tot i així, les estructures en pedra seca generen un impacte visual en el paisatge a causa del contrast d’aquests elements en el fons verd o marró de l’entorn. Però aquesta característica fàcilment discernible no és exclusiva de les estructures en pedra.

De fet, el sòl de la zona és molt poc profund en alguns indrets i deixa aflorar el substrat geològic, la qual cosa distorsiona la localització del jaciment. Només l’anàlisi en conjunt de la textura, color, distribució i formes geomètriques va ser l’indicador a través del qual es va destriar la gran quantitat d’elements. En aquest sentit, per tal d’agilitzar i millorar l’anàlisi fotointerpretativa es va voler provar un nou sistema de treball en xarxa.

Mitjançant un enllaç web, persones interessades a participar en el projecte es podien descarregar un compendi d’imatges aèries georeferenciades i prèviament tractades en format KML. Es va optar per aquest tipus de llenguatge basat en XML, que representa dades geogràfiques en tres dimensions, per la seva facilitat de tractament i visualització mitjançant el programari gratuït Google Earth. De fet, aquest programa permetia a cada usuari no només analitzar individualment les ortoimatges des del seu ordinador personal, sinó també anotar al damunt seu tots aquells elements que se sospitava que eren d’origen antròpic i reenviar-ho als integrants del projecte. La combinació de diferents observadors connectats en xarxa analitzant minuciosament cada metre quadrat de les fotografies aèries va permetre ampliar la capacitat de detecció, millorar-ne l’eficàcia i reduir el temps de treball.

2.3 Prospecció Pel que fa a la prospecció, va tenir com a finalitat no només documentar restes arqueològiques, sinó també revisar les dades d’estat de conservació, accessibilitat i localització, entre d’altres, dels jaciments registrats a la carta arqueològica amb la voluntat de millorar-ne la qualitat. La identificació i el reconeixement dels elements arqueològics és imprescindible, però no ho és menys disposar d’un mètode de registre que sigui precís a l’hora de documentar espacialment evidències i que retorni informació a l’instant sobre allò que s’ha fet per poder modificar i adaptar l’estratègia a les necessitats diàries del treball de camp. En aquest sentit, es va dissenyar una metodologia que, mitjançant dispositius GPS i SIG, permetés registrar qualsevol tipus d’evidència arqueològica i, posteriorment, interpretar-la en relació amb les característiques del territori on s’ubica. De fet, l’entorn presenta una gran variabilitat altitudinal i una densa coberta vegetal de tipus forestal que va obligar a adaptar les estratègies de cobertura i batu-

ARQUEOLOGIA

ARQUEOLOGIA.indd 70

27/04/15 14:27

2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN | 71

da. En aquest cas, la millor opció va ser un mostreig basat en la selecció dins de l’àrea d’estudi d’una sèrie de parcel·les que serien prospectades extensivament, i el resultat es consideraria representatiu de la totalitat de la zona (García 2005: 71). Per recolzar aquest tipus d’intervenció, es va aprofitar la quadrícula elaborada durant el procés de fotointerpretació. Les parcel·les de 250 x 250 metres es van subdividir en 100 quadrats de 25 metres de costat que formaven les unitats de Figura 3. Gràfic percentual de les restes estudiades segons la seva tipologia mostreig. La topografia accidentada i la diversitat paisatgística de la zona d’intervenció van provocar que s’optés per unes unitats de mida reduïda. En tot cas, 3. RESULTATS perquè l’estudi fos realment efectiu, la superfície de mostreig hauria de representar com a mínim el 50% de l’àrea intervin3.1 Corpus d’artefactes en col·leccions privades guda. Tanmateix, són freqüents els casos en què s’accepta Les tasques d’inventari i estudi de les col·leccions privades que com a vàlid un percentatge inferior (Uriarte 2005: 611). custodien els habitants de Peramola van permetre analitzar Les àrees mostrejades es van escollir en funció de tres carac250 artefactes arqueològics de tres propietaris. Certament no terístiques: el tipus de configuracions paisatgístiques per distotes les restes cedides eren evidències antròpiques; no obsposar d’una mostra variada de la realitat orogràfica, sobre la tant això, gairebé la totalitat pertanyien a utensilis lítics polibase dels resultats d’intervencions precedents, i, finalment, es mentats en diferents fases de la seva producció o ús. Destaca van escodrinyar àrees de forma aleatòria per poder disposar l’atracció que generen aquestes evidències entre els peramod’una mostra estadísticament més representativa. Un cop es lins per damunt d’altres objectes que també es poguessin van definir virtualment les unitats de mostreig necessàries trobar en el mateix territori. Probablement aquest fenomen per cobrir l’àrea escollida, es va determinar el punt central es deu, en part, a la facilitat per reconèixer les destrals polide cada quadre i se’n van bolcar les coordenades al GPS per mentades i a la llarga tradició popular que les precedeix, amb facilitar-ne la posterior localització durant el treball de camp l’assignació de propietats profilàctiques a les denominades (Chapa et alii 2003: 18). pedres del llamp. Els propietaris que van cedir les peces no Pel que fa a l’estratègia de batuda, plantejava molts més prosempre recordaven els emplaçaments exactes on les havien blemes. El medi irregular amb poca visibilitat i sobretot de ditrobat, però tots coincidien a assenyalar les zones de conreu, i fícil trànsit no sempre permetia l’establiment de prospectors especialment alguns dels camps llaurats del pla de Tragó. l’un al costat de l’altre. La millor opció va ser un tipus de batuL’anàlisi descriptiva emprada seguint les pautes establertes da aparentment asistemàtica resseguint aquells espais que la per diversos autors (García 2005; Bosch 1984) i la documenvegetació permetia travessar amb facilitat i endinsant-se puntació fotogramètrica de cadascuna de les peces va permetre tualment entre matolls. Amb la voluntat de conferir solidesa configurar un complet corpus de dades tot detectant difei coherència a l’estratègia proposada, es va optar per l’ús del rents tipologies d’eines lítiques.1 De fet, en funció de la morGPS, amb el qual s’enregistrava cada 15 segons la posició dels prospectors de manera que es coneixien els desplaçaments fologia de la zona de tall i del cos de l’estri, els artefactes es efectuats dins l’àrea de mostreig prèviament definida. Això va van poder classificar i identificar entre aixes, cisells, pics, marpermetre avaluar si la superfície recorreguda era prou signifitells, destrals de secció circular i destrals de secció el·líptica, en cativa en el conjunt del transsecte o quedaven àrees buides. què la seva distribució quantitativa era en proporcions molt Es produïa, així, un efecte de retroalimentació que permetia similars (figura 3). Cal suposar que aquesta producció variada adequar i replantejar diàriament les estratègies de treball a estava destinada a satisfer diferents necessitats econòmiques partir dels resultats obtinguts i generar finalment un estudi de la comunitat que les produïa. No obstant això, també hi més acurat i precís. De fet, un protocol d’actuació similar a hauria la possibilitat que algunes d’aquestes eines, sobretot aquest s’havia provat de forma efectiva en un altre projecte pics i cisells, fossin elements d’intercanvi amb altres zones on (Santacana, Coma 2009: 98). Malauradament, el GPS només no disposessin de corneana per poder explotar, per exemple, permet descriure els recorreguts i no evidéncia allò realment la sal de Cardona. divisat sobre el terreny pel prospector. De fet, normalment la Moltes de les restes estudiades o bé estaven fracturades o envisió dels individus es focalitza sobre la zona immediata en la cara es trobaven en una fase incipient de la seva configuració. qual transita amb la intenció de percebre amb major facilitat Entre aquestes, són freqüents els talons de les eines polimentot tipus d’evidències arqueològiques. Així doncs, sabent que tades. La major quantitat d’extrems proximals, dins el conjunt els diferents tipus de cobertes vegetals, a banda de dificultar del registre arqueològic, podria ser el producte de dos procesel desplaçament, també limiten les condicions de percepció, sos: d’una banda, pel tipus d’emmanegament que propiciaria es va dur a terme un tractament dels tracks obtinguts mitaquest tipus de fractura per l’ús reiterat de l’eina i, de l’altra, jançant els SIG. Aquest tractament de les dades va permetre els extrems proximals no es devien reaprofitar i eren rebutjats conèixer de forma acurada quina era realment la superfície i van perdurar amb més facilitat fins a l’actualitat. Pel que fa divisada pels prospectors en funció de la coberta vegetal a als utensilis polimentats inacabats, s’han documentat en totravés de la qual havien transitat.

1 Tota la informació recopilada i l’inventari seran accessibles en breu a través de la pagina web www.regirarocs.com.

ARQUEOLOGIA

ARQUEOLOGIA.indd 71

27/04/15 14:27

72 | 2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN

morfes, dada que divergia del que es deia a la fitxa, en què se n’indicaven tres.2 També es va evidenciar que els efectes meteorològics posaven en perill la correcta conservació del jaciment, raó per la qual es va optar per fer un aixecament fotogramètric d’alta resolució. Pel que fa als altres dos jaciments, únicament es va destacar el nivell de degradació i el consegüent perill de desaparició de les sitges de la Balma Ensorrada (X:356348.844 / Y:4660100.756) i a la Cova de la Catedral (X:356429.344 / Y:4660146.055) es va evidenciar l’elevat potencial arqueològic que oferia, i es va destacar l’interès de dur-hi a terme futures intervencions.

Paral·lelament, en la campanya del 2012 també es van poder documentar sis jaciments inèdits que poden adscriure’s a diferents cronologies i tipologies (figura 5). Molts d’aquests han estat definits a través del seu component estructural visible (murs, túmuls, cavitats...), però d’altres, en canvi, s’han determinat a través de les restes materials detectades en superfície.

De fet, en cap cas han estat elements aïllats, ja que sempre han conformat agrupacions amb altres restes en un espai ben acotat. Les elevades densitats de fragments han permès definir concentracions i alhora distingir i designar els nous jaciments. Dels sis jaciments localitzats, cal destacar, per la seva singularitat i interès, el túmul de la Roca del Corb, la necròpolis del Coll de Mu i la Roca del Corb.

Figura 4. Recull dels diferents tipus d’artefactes lítics inventariats

tes les seves etapes de manufactura i fins i tot hi ha testimonis de fases de les quals no es tenia constància. De fet, entres les evidències analitzades hi ha un bloc de corneana circumdada per dos acanalaments que cisallen la peça (figura 4). S’intueix que l’objectiu era obtenir d’aquest bloc tres mòduls allargats sobre els quals posteriorment generar preformes per a futures eines polimentades. En aquest sentit, són freqüents els artefactes que presenten nombroses extraccions i en els quals s’intueix que s’està buscant obtenir una morfologia determinada sobre la qual s’ha d’aplicar el posterior poliment i repicat. En definitiva, totes aquestes dades reforcen l’idea ja assenyalada per alguns autors segons la qual Peramola, però també probablement la part alta de la vall del Segre, acollia nombroses estacions de producció, tallers de manufactura d’eines lítiques polimentades (Figuls, Grandia, Weller 2013: 31-32; Risch, Martínez 2008: 62 - 65).

3.2 La Roca del Corb i Sant Honorat La intervenció a la zona de la Roca del Corb i Sant Honorat va permetre revisar les dades de tres dels set jaciments registrats a la carta arqueològica. Durant el treball de camp, no només es van adquirir noves coordenades ETRS89 de posicionament, sinó que també es van efectuar inspeccions oculars per constatar-ne l’estat de conservació i verificar la informació compilada en les fitxes de la carta arqueològica. De fet, al Cementiri dels Moros de Cóll de Mu (X:356238.363 / Y:4660044.636) es va observar que únicament hi havia dues tombes antropo-

a. Túmul de la Roca del Corb Estructura tumulària inèdita situada al cim d’un petit turó al sud-est del tossal de Torrent i a l’oest de la roca del Corb, segons els topònims recopilats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya (X:355527.522 / Y:4660003.832). L’estructura és de planta ovalada, amb un diàmetre de 12 metres a la secció nord-sud i 14 metres a la secció oest-est. El túmul està delimitat en alguns extrems per pedres clavades i l’interior està integrament configurat per còdols de mida mitjana (25 cm) provinents dels paquets de conglomerats disgregats de l’entorn. D’altra banda, no s’hi aprecien ni lloses ni altres elements estructurals que indiquin la presència d’una cambra a l’interior del túmul. Tot i no ser elements determinants per oferir una clara adscripció tipològica, la ubicació al cap d’un turó i la configuració tumulària d’aquest element recorden una estructura funerària, ja sigui de tipus megalític o cinerari. b. Roca del Corb El cim de la roca del Corb conforma un petit altiplà de difícil accés; tanmateix, a l’extrem oest d’aquest paratge es van poder documentar nombrosos fragments de ceràmica, vidre, ferro, bronze i escòria de ferro (X:355978.281 / Y:4659760.418).

Les restes testimoniaven com a mínim dues fases d’ocupació: una durant la prehistòria recent i l’altra a inicis de l’alta edat mitjana. L’absència d’estructures a la zona i la impossibilitat de detectar algun tipus de pauta de distribució en l’anàlisi espacial van condicionar fortament els nivells interpretatius. Únicament l’analogia tipològica d’algunes evidències va permetre inferir alguns aspectes del jaciment. La primera ocupació a l’altiplà de la roca del Corb és un conjunt de fragments ceràmics a mà molt esmicolats. Únicament hi havia un frag2 Sí que hi havia tres petites cavitats excavades més a la vora de les sepultures, però l’erosió no permetia assegurar que fossin antropomorfes.

ARQUEOLOGIA

ARQUEOLOGIA.indd 72

27/04/15 14:27

2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN | 73

Figura 5. Mapa dels jaciments localitzats a la Roca del Corb i Sant Honorat

ment que presentava una decoració plàstica de tipus mugró i, tot i que insuficient com a guia cronològica, probablement indicava una ocupació poc important que es podia remuntar a un primer moment de l’edat de bronze. No obstant això, davant la manca d’altres indicadors i de datacions, tampoc es pot descartar que sigui el producte d’un substrat anterior.

Per a la segona fase d’ocupació, el repertori arqueològic recuperat és molt més extens i variat (figura 6) i es desdibuixa un tipus d’assentament en alçada més estable i d’una certa importància, tot i que hauria estat bastit en material perible. El vidre, la ceràmica o les decoracions presents en els elements de bronze emmarquen aquest moment entre el segle IV i el VIII.3 De fet, així ho corrobora l’estudi detallat dels elements metàl·lics, que, a més, va permetre distingir dos tipus d’artefactes: els d’ornament o ús personal i els d’ús quotidià. Els primers estan manufacturats en bronze i corresponen a unes pinces decorades amb incisions i osques perimetrals fins a formar una sanefa de requadres. També es va recuperar un fragment de braçalet de secció rectangular i buit a l’interior, fet que indica que va ser elaborat enrotllant una placa de metall. En canvi, pel que fa als elements metàl·lics d’ús quotidià, tots són de ferro i en ressalten els claus, un rebló i fins i tot l’espiga d’un possible ganivet. A aquesta categoria cal sumar-hi els nombrosos fragments d’escòria de ferro recuperats, testimoni probablement d’emmagatzematge del producte d’una activitat metal·lúrgica realitzada en paratges pròxims.

L’anàlisi acurada de la ceràmica a torn ha permès restituir parcialment tres recipients a partir dels fragments de vora recuperats i documentar-ne dues nanses. El color ataronjat i algunes formes permeten assenyalar una similitud d’aquests 3 L’exemple més proper i més ben estudiat és el jaciment de Sant Vicenç d’Enclar a Andorra, on s’ha documentat un registre material molt similar (Bosch 1997: 98).

amb els recipients paleocristians del tipus DSP.4 Pel que fa a les restes vítriques, el fragment més ben conservat és una vora amb el llavi en forma de gota i amb l’interior d’aquest buit. De color oliva i superfície llisa, conté nombroses bombolles d’aire testimonis d’una producció acurada però encara incipient. Per analogia tipològica, podria tractar-se d’un plat o bé d’un peu de copa o gerra datat en altres excavacions entorn del segle V (Foy 1997: 322). Dins aquesta categoria també destaca una petita dena fragmentada de superfície irregular i color blau intens, gairebé turquesa, que podria pertànyer a un collaret o a alguna peça de joc, sense poder-hi assignar cap referent cronològic. c. Necròpolis del Coll de Mu Poc abans d’arribar al Coll de Mu, al vessant oest, on el terreny presenta poc pendent i just al mig d’una pista forestal, es van detectar nombrosos fragments de carbó, ossos i bronze damunt un llit de cendra (X:356042.743 / Y:4660015.398).

Aquestes restes van ser interpretades com una estructura funerària adscrita al ritual d’incineració típic del bronze final (Pons 1984). El jaciment de la necròpolis del Coll de Mu s’estén formant un oval ben delimitat que segueix el pendent del terreny i presenta un diàmetre de 2 metres a la secció oest-est i 70 centímetres a la secció nord-sud. L’indret presenta molt poca potència sedimentària, fet que ha permès que l’erosió deixés aflorar les restes arqueològiques. Durant la intervenció no es van detectar fragments de ceràmica en superfície que es poguessin atribuir a l’urna funerària; en canvi, el terra tenia un color vermellós i les roques presentaven nombroses 4 Aquests elements de vaixella de taula es produeixen a partir de finals del segle IV i perduren de manera residual fins al segle VII (Yáñez 1997: 253), fet que concorda amb les cronologies proposades pels altres elements metàl·lics, en què tots són, probablement, integrants d’un mateix conjunt o repertori arqueològic.

ARQUEOLOGIA

ARQUEOLOGIA.indd 73

27/04/15 14:27

74 | 2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN

Figura 6. Material més significatiu de la Roca del Corb. 1-3 Vores de recipients ceràmics, 4 Nanses, 5 Espiga de ferro, 6 Fragment de plat de vidre, 7 Dena de pasta de vidre, 8 Pinces de bronze, 9 Braçalet de bronze (Dibuix: Marta Valverde)

diàclasis, testimoni d’un possible foc. Per tant, tot i que és força improbable, existeix la possibilitat que aquest indret es tractés d’un ustrinum, si bé el més segur és que l’estructura funerària hagi estat malmesa durant la construcció de la pista forestal i s’ha de descartar, per tant, aquesta hipòtesi.

4. DISCUSSIÓ Els treballs realitzats entre el 15 de juliol i el 5 d’agost del 2012 al municipi de Peramola han permès evidenciar l’elevada riquesa arqueològica d’aquest paratge del Prepirineu. Es pot afirmar que les zones mostrejades han estat esgotades i cal intervenir en altres sectors per obtenir dades significatives.

Malauradament, només es van poder prospectar 224 unitats de mostreig ubicades a la zona central i occidental de la roca del Corb i del massís de Sant Honorat. Aquesta superfície equival a un escàs 6% de l’espai inicialment acotat, fet pel qual els resultats no poden ser considerats representatius.

Igualment, només s’han pogut estudiar tres col·leccions privades, que són una petita proporció de tot el que custodien els peramolins. Per tant, no es poden extrapolar les dades obtingudes sobre la base dels resultats de la prospecció ni de l’estudi de les col·leccions privades, i s’ha de supeditar qualsevol inferència a les futures intervencions. Tot i el poc temps

i la limitació de recursos de què es disposava per al projecte, juntament amb les dures característiques de la vegetació i l’orografia per al reconeixement i la detecció d’evidències arqueològiques, la metodologia desenvolupada s’ha demostrat efectiva i ha permès assolir nivells acceptables de concreció, fiabilitat i rigor.

El tipus d’intervenció duta a terme, juntament les característiques orogràfiques del municipi, ha estat un bon laboratori per posar a prova diverses tècniques de treball, tot garantint l’obtenció d’uns resultats acceptables. La valoració del grau d’eficiència i efectivitat dels processos realitzats sobre la base del retorn i l’obtenció de dades ha estat molt positiva. No només destaca la informació inèdita, sinó també la revisió d’antics postulats que han permès avançar en la recerca i el coneixement. Malauradament, l’avaluació del potencial del municipi ha quedat inconclusa per la manca d’una segona fase d’intervenció amb què assolir un percentatge representatiu de la mostra. Tot i així, les dades que consten a la carta arqueològica, juntament amb els jaciments inèdits descoberts i l’elevada quantitat de troballes a mans d’agents locals, fan pronosticar que el municipi de Peramola és un indret amb un ric patrimoni arqueològic. De fet, no només se n’entreveu l’elevada quantitat de jaciments, sinó també la seva qualitat

ARQUEOLOGIA

ARQUEOLOGIA.indd 74

27/04/15 14:27

2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN | 75

en comparació amb altres zones abruptes del Prepirineu. Les dades i les interpretacions aquí exposades se sumen a les d’altres que s’haurien pogut proposar, i és aquí on rau la importància de la recerca, en el debat i la discussió. En tot cas, s’ha aconseguit desenvolupar una proposta amb major o menor eficiència i encert sense obviar que no existeix una sola forma de fer arqueologia. Cercar i exposar el màxim de possibles respostes a un mateix fenomen és apropar-s’hi d’una manera més empírica i fiable que si es fa des d’una sola perspectiva, ja que, segurament en aquest darrer cas, s’incorreria en el despotisme i l’error.

5. BIBLIOGRAFIA Bosch, Angel (1984). “Les destrals polides del nord de Catalunya: tipologia y petrologia”, Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans. Vol. 4.

Bosch, Josep Maria. “L’assentament prefeudal”. A: Llovera, Xavier; Bosch, Josep Maria; Ruf, M. Àngels et alii [coords.] (1997) Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV-XIX). Andorra: Govern d’Andorra, p. 98-109.

Chapa, Teresa; Uriarte, Antonio; Vicent, Juan Manuel; Mayoral, Victorino; Pereira, Juan (2003). “Propuesta metodológica para una prospección arqueológica sistemàtica: el caso del Guadiana Menor (Jaén, España)”, Trabajos de Prehistoria, 60, vol. 1.

Figuls, Alfons; Grandia, Fidel; Weller, Olivier. “Estudi de la potencialitat del riu Segre en la cadena operativa de la indústria lítica polida del Neolític mitjà”. A: Fàbregas, Lidia [coord.]

(2013). 3r Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn. Darreres investigacions al Prepirineu lleidatà 2009-2011. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, p. 27-34.

Foy, Danièle. “Els vidres”. A: Llovera, Xavier; Bosch, Josep Maria; Ruf, M. Àngels et alii [coords.] (1997). Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV-XIX). Andorra: Govern d’Andorra, p. 321-325.

García, David (2005). “Método para el estudio de las herramientas de piedra pulimentada”, @rqueología y Territorio. Vol. 2.

García, Leonardo (2005). Introducción al reconocimiento y análisis arqueológico del territorio. Barcelona: Ariel.

Menéndez, Andrea; Gibello, Victor; Ortiz, Pedro (2011). “San Juan Bautista (Burguillos del Cerro, Badajoz), un ejemplo de documentación del Patrimonio con nuevas tecnologías”, Virtual Archaeology Review, 3, vol. 2.

Pons, Enriqueta (1984). L’Emporda de l’Edat del Bronze a l’edat del ferro 1100-600 aC. Girona: Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona.

Remolins, Gerard (2013). Anàlisis de la variabilitat espaciotipològica de les estructures funeràries entre el III i el II mil·lenni cal. ANE a la muntanya d’Ares (Alt Urgell). Tesis de Màster.

Tarragona: Departament d’Història i d’Història de l’Art, Universitat Rovira i Virgili.

Risch, Roberto; Martínez, Francisco (2008). “Dimensiones naturales y sociales de la producción de hachas de piedra en el noreste de la Península Ibérica”, Trabajos de Prehistoria, 65, vol. 1.

Santacana, Carles; Coma, Laia. “Metodologia arqueològica emprada a Talamanca”. A: Hernàndez, Francesc; Rubio, Xavier [coords.] (2009). Talamanca 1714. Arqueologia d’una bata-

lla. Calafell: Llibres de Matrícula, p. 95-101.

Uriarte, Antonio. “Arqueologia del paisaje y sistema de información geográfica: una aplicación en el estudio de las sociedades protohistóricas de la cuenca del Guadiana Menor (Andalucía oriental)”. A: Blanco, Antonio; Cancelo, Carlos; Esparza, Ángel [eds.] (2005). Bronce Final y Edad del Hierro en la Península Ibérica. Encuentro de Jóvenes Investigadores.

Salamanca: Universidad de Salamanca, p. 603-621.

Valdés, Luis (1982). “Informe sobre talleres de útiles pulimentados en la comarca de L’Alt Urgell (I. Peramola)”, Pyrenae, 17-18.

Yáñez, Cristina. “La ceràmica tardoromana del Roc d’Enclar”.

A: Llovera, Xavier; Bosch, Josep Maria; Ruf, M. Àngels et alii [coords.] (1997). Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant (segles IV-XIX). Andorra: Govern d’Andorra, p.

250-307.

ARQUEOLOGIA

ARQUEOLOGIA.indd 75

27/04/15 14:27

PRIMERES JORNADES

D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN COLL DE NARGÓ I LA SEU D’URGELL, 29 I 30 DE NOVEMBRE DE 2013

COMISSIÓ ORGANITZADORA Josep Gallart Fernàndez Arqueòleg Territorial Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Robert Querol Butia Auxiliar administratiu Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Àngel Galobart Lorente Cap del Grup de Recerca del Mesozoic Institut Català de Paleontologia

Xavier Reñé Escué Administratiu Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Marta Monjo Gallego Arqueòloga Territorial Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Montserrat Sorolla Raedo Administrativa Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Marina Aresté Dolcet Col·laboradora Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Júlio Quílez Mata Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Marc Coca Moreno Col·laborador Serveis Territorials de Cultura a Lleida Joaquim Minguell Cardeñes Tècnic Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Mònica Ferré Moreno Monitora Dinosfera Carles Gascon Chopo Tècnic de patrimoni Consell Comarcal de l’Alt Urgell Lluís Obiols Perearnau Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell

DIPÒSIT LEGAL B 9692-2015 DISSENY I MAQUETACIÓ: cr3ativa.com IMPRESSIÓ: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida EDICIÓ 2015

ORGANITZACIÓ

01 INICIALS.indd 3

29/04/15 12:42

cobertes_jornades_pirineuAran-print.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

29/04/15

12:32