Àmbit, Revista de Cultura 42

DOS FARS CULTURALS LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE MAÓ I EL MUSEU DE MENORCA S’ADAPTEN ALS NOUS TEMPS

P. 09

SO NA CAÇANA AQUEST ESTIU S’HAN REPRÈS LES FEINES ARQUEOLÒGIQUES AL SANTUARI PREHISTÒRIC D’ALAIOR P. 12

DL: ME 524-2007

P. 04

SON CATLAR NOVA CAMPANYA DEL PROJECTE MODULAR EN UN DELS POBLATS MÉS DESCONEGUTS DE MENORCA

NÚMERO 42 · OCTUBRE-DESEMBRE 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 42 Octubre-desembre 2016 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Biblioteca Pública de Maó Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Apunt Menorca Han col·laborat en aquest número: Francesc Florit, Carolina Desel, Fernando Prados, Helena Jiménez, Maria José León, Andrés M. Adroher, Joan C. De Nicolás, Luis Zotes, Julia García, Luis Cobos, Alberto Dorado, Joan Mascaró Mascaró

2

SUMARI

ACTUALITAT

L’adaptació als nous temps de

Dos fars culturals Intervenció arqueològica a la muralla de

Son Catlar La cultura omple els carrers de Ciutadella

Diada d’Estiu Nova campanya al santuari prehistòric

So Na Caçana Mossets d’actualitat

Breus Menorca Talaiòtica

Concurs Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #42

REVISTA ÀMBIT #42

EN PROFUNDITAT

DOS FARS CULTURALS

DOS FARS CULTURALS La Biblioteca Pública de Maó i el Museu de Menorca es troben en ple procés d’adaptació a les necessitats i als usos del segle XXI, una operació que implica des d’intervencions en les mateixes instal·lacions fins al disseny d’una programació més oberta i dinàmica

Text: Francesc Florit i Carolina Desel

4

DOS FARS CULTURALS

CLAUSTRE DE SANT FRANCESC

El pati del museu acull activitats durant l’estiu

5

REVISTA ÀMBIT #42

EN PROFUNDITAT

DOS FARS CULTURALS

l setembre de 2011 el Consell Insular va assumir les competències de dos centres culturals importants per a Menorca: el Museu de Menorca i la Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó. La gestió es fa a l’illa, tot i que ambdues institucions són de titularitat estatal.

La Biblioteca exerceix de fet quatre funcions: com a Biblioteca Pública de l’Estat, integrada a la xarxa de les 52 biblioteques servides pel Ministeri de Cultura, que custodien el patrimoni bibliogràfic; com a Biblioteca Pública de Maó, integrada dins la Xarxa de Biblioteques de Menorca; com a Biblioteca Central Insular, de referència a l’illa i responsable del Dipòsit Legal, i com a Arxiu Històric, que custodia el fons patrimonial d’ençà de la seva creació al s. XVIII. LA BIBLIOTECA, MÉS ENLLÀ DEL PRÉSTEC En els darrers anys s’ha produït un canvi important en el món bibliotecari, empès pels canvis socials que han propiciat les tecnologies de la comunicació: nous suports digitals d’informació, 6

Internet, continguts intangibles... Les biblioteques necessiten assumir aquests canvis. A més les biblioteques avançades d’avui es perfilen no només com un lloc on es custodien llibres per ser consultats, sinó també com un centre de dinamització cultural i social.

Avui entenem la biblioteca com una eina, una més, en la formació de la ciutadania i que contribueix al gaudi dels productes i les experiències culturals i educatives. Amb aquesta concepció, la biblioteca ha d’esdevenir un lloc de trobada ciutadana en el qual es produeix un flux constant entre els serveis que ofereix i la xarxa d’entitats culturals i socials de l’entorn on s’ubica. Les biblioteques d’avui afronten bàsicament dos reptes: el nou entorn digital i la nova societat multicultural, diversa i desigual. Açò implica treballar els valors de la convivència i la igualtat, com a lloc de trobada social on es desenvolupen experiències, activitats i accés al coneixement. És a dir que té un paper democratitzador.

Les línies estratègiques que es fixa la Biblioteca

DOS FARS CULTURALS

PL. CONQUESTA

passen per separar la biblioteca de l’arxiu, cooperar amb els centres educatius en la tasca de promoció de la lectura, incrementar la digitalització de les col·leccions, millorar i augmentar els serveis web, implicar els usuaris en la vida de la biblioteca i disposar de voluntariat, establir lligams de col·laboració amb altres entitats i finalment lligar la biblioteca a altres biblioteques del món. Una de les nostres principals funcions és dotar-nos del millor fons de continguts menorquins o fet per menorquins. La col·lecció local i el fons històric són dues de les nostres joies.

Aquest enfocament del servei es concreta en un seguit d’actes i activitats que configuren la programació de cada any. Entre conferències, presentacions, contacontes infantils, tallers, projeccions, visites guiades, exposicions, etc., es fan una mitjana de 50 activitats anuals pel que fa a les activitats pròpies. Però la Biblioteca també

dóna cabuda a moltes més activitats que són organitzades per altres agents externs.

La Biblioteca Pública de Maó és un centre pel qual passen cada any més de 100.000 persones; es realitzen uns 70.000 préstecs; les persones de visita habitual (els usuaris actius) són unes 5.000 a l’any; prop de 1.000 escolars hi han fet activitats didàctiques; les noves adquisicions (llibres, DVD, etc.) solen ser unes 3.000; unes 1.700 persones es connecten a Internet.

LA COL·LECCIÓ D’OBRES LOCALS I EL FONS HISTÒRIC SÓN DUES DE LES JOIES DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE MAÓ

Imatge frontal de Can Mercadal, seu de la Biblioteca Pública de Maó MUSEU OBERT

Aquestes fotografies mostren algunes de les activitats que es programen al Museu de Menorca al llarg d’aquest any. Tot i les obres de millora de les instal·lacions, l’activitat al centre cultural no ha parat de créixer.

7

REVISTA ÀMBIT #42

EN PROFUNDITAT

DOS FOCUS CULTURALS

UN MUSEU DEL SEGLE XXI El setembre de 2015 es començaven unes obres llargament esperades al Museu de Menorca. Feia més de deu anys que havia deixat de funcionar la climatització del museu i calia resoldre el problema.

Però les obres anaven més enllà de la simple substitució del sistema de climatització. El projecte de l’obra civil preveia totes aquestes accions: nova instal·lació elèctrica, nou sistema de climatització i ventilació, nou sistema de seguretat contraincendis, nou sistema de seguretat contraintrusisme, substitució de les cabines de l’ascensor i el muntacàrregues , sanejament del canal de recollida d’aigües pluvials del claustre, creació d’una cambra de refrigeració en els magatzems, ensorrament i nova construcció de tots els falsos sostres de l’edifici, il·luminació de les façanes, restauració de la façana principal, nova il·luminació del claustre, poliment del terra de la planta baixa (zona claustre), substitució dels canalons de PVC per coure, nou sistema de canalització d’aigües.

Per dur a terme aquestes accions calia buidar tots els espais del museu, i en la simple lectura del projecte ja es feia evident que alguns espais es veurien afectats de tal manera que no podrien tornar al seu estat originari.

Aquestes modificacions eren significatives en els espais que ocupava l’exposició permanent.

Entre altres calia desmuntar tots els elements museogràfics, però en la seva majoria ja no es podrien tornar a muntar. El nou sistema de climatització, d’il·luminació i les normatives de seguretat i accessibilitat impedien tornar els elements museogràfics al seu lloc. Aquest fet es topava amb un altre de flagrant, la museografia i fins i tot part del discurs del museu havien quedat obsolets. Calia un canvi i aquell era el moment per dur-lo a terme. Després de les converses pertinents amb el Ministeri de Cultura i el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca comença els treballs per a la nova museografia del museu.

Actualment es redacta el projecte final, amb partida pressupostària del Govern, que es 8

preveu que s’entregui a final d’octubre.

Aquest nou projecte recull les premisses del que hauria de ser un museu del segle XXI, i entre aquestes destaca el fet que el públic se situa dalt de tot de la piràmide dels elements que fonamenten el nostre projecte. La nostra raó de ser és la intermediació LA INTERMEDIACIÓ entre el nostre fons, el patrimoni EFECTIVA ENTRE EL i el públic, mitjanFONS, EL PATRIMONI I çant el discurs, la EL PÚBLIC ÉS UN museografia i les diverses activitats DELS REPTES DEL que es puguin dur MUSEU DE MENORCA a terme. I mentre s’elabora el nou projecte museogràfic i s’inicien les obres per dur-lo a terme realitzam tot un seguit d’activitats per apropar cada dia més el nostre museu a tot el seu públic i especialment al públic menorquí. Sabem que ens queda molta feina per fer, però anam avançant a bon ritme, el ritme que ens permeten els nostres recursos humans i econòmics.

El darrer any hem realitzat quatre exposicions temporals, ens han visitat més de 800 alumnes per participar en els nostres tallers i visites guiades, hem realitzat activitats familiars amb molt bona acollida, hem fet una programació estable de «La peça del mes», hem estrenat web i hem potenciat les accions en les xarxes socials, aquest setembre hem presentat un programa educatiu amb catorze itineraris per als alumnes d’educació infantil, primària i secundària, els nostres joves han passat una nit al museu, hem continuat el nostre maridatge artisticomusical, hem obert la consulta del fons del museu als especialistes, hem obert la biblioteca al públic... I tot això mentre es realitzaven les obres.

Aquestes accions han intentat ampliar el públic del museu i respondre a necessitats diverses. Sabem que hem d’arribar a altres públics —amb necessitats específiques, visitants...— i en aquest camí ens trobam.

SON CATLAR

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #42

INTERVENCIÓ A LA MURALLA

SON CATLAR

El projecte Modular continua traient a la llum elements que refermen la rellevància del poblat talaiòtic de Ciutadella en una època d’elevada conflictivitat entre Roma i Cartago.

Text: Fernando Prados, Helena Jiménez, Maria José León, Andrés M. Adroher i Joan C. De Nicolás

urant el passat mes de juliol s’ha dut a terme una nova campanya arqueològica del projecte Modular, centrada, en aquest cas, en la muralla del poblat talaiòtic de Son Catlar (Ciutadella). Aquest magnífic lloc ja havia estat objecte de l’estudi efectuat durant la campanya del 2015 pel mateix equip, amb l’autorització prèvia dels propietaris. L’excel·lent estat de conservació del jaciment, la naturalesa de les espectaculars fortificacions, l’accessibilitat i l’entorn feien

del jaciment, ja d’entrada, uns dels més adients per a la posada en pràctica de les tècniques que l’equip d’investigació desenvolupa. Aquestes tècniques han estat definides com a “no invasives”, consistents en la realització de fotografies aèries, escaneig 3D, fotogrametria i estudi arqueoarquitectònic.

El poblat talaiòtic de Son Catlar té els orígens a l’edat del bronze, però fou poc abans de la conquesta romana que el lloc va adquirir una importància principal i el seu màxim desenvolupament, com mostren els 9

REVISTA ÀMBIT #42

ACTUALITAT

SON CATLAR

diversos estudis realitzats. Segons els treballs arqueològics que s’havien efectuat els anys noranta, va ser entre els segles V i IV aC quan l’indret es reforçà mitjançant la construcció d’un llenç mural de prop de 900 m de longitud, que en alguns punts supera els 6 m d’amplada. Sobre aquesta muralla construïda mitjançant la tècnica ciclòpia, varen edificar-se amb posterioritat un conjunt de bastions, els quals han centrat l’excavació arqueològica a la qual ens referim en aquestes pàgines.

Tot i l’espectacularitat del jaciment i del seu potencial arqueològic, Son Catlar ha estat objecte de poques intervencions. Sols tenim notícia d’algunes actuacions realitzades a la zona del santuari i de la muralla, de les quals coneixem pocs detalls. Aquesta qüestió també és destacable, perquè els avenços actuals en matèria de metodologia arqueològica, excavació, sistemes de registre i documentació en 3D ens han permès ampliar el coneixement sobre el jaciment de manera exponencial.

La muralla disposa de nombrosos elements susceptibles de ser analitzats i que presenten característiques totalment desconegudes per la cultura talaiòtica. Els bastions esmentats suposen l’adaptació de les defenses a un nou horitzó militar, que va tenir la imperiosa neces10

sitat de proveir-se dels sistemes més avançats per poder respondre als atacs dels exèrcits que disposaven de l’armament més desenvolupat del moment. I és que segons apunten els materials localitzats en la nostra excavació, aquestes defenses s’organitzaren ja al segle III aC, possiblement cap al darrer quart d’aquesta centúria, coincidint amb la inclusió de Menorca com un escenari més del gran conflicte que Roma i Cartago protagonitzaven pel domini de la Mediterrània occidental.

UN SISTEMA DEFENSIU “ACTIU” Les defenses de Son Catlar reuneixen, en un magnífic estat de conservació, tot un conjunt de construc-

LA MURALLA DEL POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR, A CIUTADELLA, ÉS, POSSIBLEMENT, UN DELS CONJUNTS DEFENSIUS MÉS COMPLETS DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL

SON CATLAR

SON CATLAR

El sistema defensiu del poblat de son Catlar presenta elements desconeguts per a la cultura talaiòtica.

La muralla fa prop de 900 metres de longitud i 6 d’amplada i compta amb diferents bastions.

cions poliorcètiques, potser un dels conjunts defensius més complets de l’occident mediterrani. La muralla i les seves obres avançades (bastions, torres, avantmuralles), portes en baioneta, poternes, plataformes per a artilleria i garites presenten, a més, un estat de conservació molt propici per poder ser estudiades amb les noves metodologies arqueològiques i per realitzar propostes de restitució virtual amb vista a una renovada posada en valor del jaciment.

Al contrari de les defenses “passives” talaiòtiques, les muralles de Son Catlar són de naturalesa “activa”; és a dir que es caracteritzen per estar preparades per poder “contraatacar” davant l’enemic. En alguns sectors, com per exemple en l’anomenat bastió nord-oest, trobam dues plataformes flanquejant la cantonada del poblat orientades en dues direccions per poder instal·lar-hi artilleria de torsió pròpia de l’època (catapultes, onagres o ballistae). Altres bastions presenten tant tècniques constructives com unitats de mesura típicament cartagineses, que també són estudiades en detall.

Les adaptacions de la muralla de Son Catlar, com és el cas de les dues plataformes per a artilleria de la cantonada nord-oest que han estat objecte de la nostra excavació arqueològica, no poden explicar-se com a fruit d’una conflictivitat interna, a escala local, perquè presenten tècniques defensives pròpies del nou horitzó bèl·lic desenvolupat a escala mediterrània des del segle III aC. Aquesta “refortificació” de l’indret va haver de ser motivada o bé per la II Guerra Púnica o a causa de la immediata conquesta romana de les Balears, que va tenir lloc el 123 aC. Aquesta conquesta va actuar virulentament damunt un substrat autòcton que, pel que ens indiquen les fonts clàssiques, havia mostrat afinitat amb la causa cartaginesa. I és que el sobrenom de Baleàric amb el qual es coneix el cònsol Cecili Metel, protagonista de l’entrada de l’illa dins l’òrbita romana, no l’hauria guanyat sense esforç i sang.

Poder adscriure l’edificació d’aquestes

defenses a un procés històric o altre serà una de les motivacions principals de l’actuació arqueològica que s’ha desenvolupat, l’estudi de la qual encara es troba en curs.

De moment, la documentació arqueològica obtinguda indica que aquests bastions o plataformes que estan situats a l’angle nord del poblat haurien estat amortitzats ja a l’època romana. De fet, el bastió que trobam orientat al nord-est hauria estat espoliat en un moment molt primerenc. La troballa de materials de rebuig abocats per sobre de les poques filades que restaven in situ són més que eloqüents, sobretot quan tots pertanyen a un moment que podem precisar cap al 100-80 aC. Igualment, la construcció d’un mur que es recolzava a la plataforma nord-oest, per sobre dels encoixinats dels carreus de la cantonada, pot datar-se en aquest mateix moment. La clau és que les plataformes per a artilleria de Son Catlar haurien deixat de ser útils molt poc temps després de la conquesta romana, potser perquè foren pensades per ser eficaces contra un enemic que ja no era tal...

A l’espera de les analítiques i de l’estudi detallat de la ceràmica, podem avançar que s’han documentat materials del segle III aC (fragments de vaixella fina i d’àmfora púnica ebusitana) en la fonamentació del bastió nord-est. En qualsevol cas, cal ser prudents i conscients, perquè ens trobam davant de la primera actuació arqueològica realitzada a la muralla, que necessàriament haurà de ser continuada en el futur en altres sectors. Al respecte, no oblidem que la tècnica constructiva i el patró mètric d’aquestes plataformes es repeteixen en altres elements defensius del poblat. Amb noves actuacions, els dubtes sobre l’atribució de les muralles a poc a poc s’aniran aclarint, tot i que aquesta primera intervenció ha estat plenament reeixida i és reflex d’un fet evident que fins ara havia quedat esquivat per la historiografia menorquina.

11

REVISTA ÀMBIT #42

ACTUALITAT

DIADA D’ESTIU

DIADA D’ESTIU

CULTURA ALS CARRERS DE CIUTADELLA

a

12

DIADA D’ESTIU

rojecció de curtmetratges, contacontes, música, teatre, dansa de diferents estils, i també pintura i art en directe i a les sales d’exposicions, s’ajuntaren entre el dijous i el dissabte 5 i 6 d’agost a Ciutadella en una nova edició de la Diada d’Estiu de Cultura programada per l’Ajuntament de Ciutadella.

De les 7 del capvespre i fins pràcticament les 12 de la nit, els carrers del nucli antic i també alguns espais emblemàtics de la ciutat s’ompliren de persones i de cultura i foren escenari d’aquesta mostra de diferents disciplines artístiques, feta per part d’artistes locals i que, alhora, els posava en valor.

UNA EDICIÓ AMB NOVETATS Entre les novetats d’enguany hi va haver la sèrie de tres actuacions de dansa que s’oferiren a tres terrats d’edificis del centre històric i la pintura en directe que dotze artistes van realitzar al carrer, a partir, cadascun, d’una cadira cocarrossa menorquina. Mentre als carrers del Santíssim i del Seminari, el dissabte, eren Ivan Triay, Joan Taltavull, Pacífic Camps, Juan Elorduy, Jaume Bagur, Florit Nin, Ivan Jordà, Margarita Espinosa, Marianela Gallardo, Paca Florit, Tomeu Sánchez i Josep Moncada qui recreaven i deconstruïen cocarosses; als terrats d’una casa del carrer des Forn, de l’hotel Tres Sants i del Centre Municipal d’Art, la companyia Art en Moviment, els ballarins Joan Taltavull i Ricard Triay i la companyia Vuelta y Vuelta, respectivament, hi duien els seus espectacles de dansa de petit format, amb places limitades i fent tres funcions seguides de cada microobra.

El dissabte dia 6, però, la Diada ja havia començat amb el live painting que l’artista Cristian Blanxer va posar en escena, a la plaça de la Catedral, acompanyat per la música en viu del pianista Suso González. Això a la vegada que, a l’Umbracle de Venus de la Casa de Cultura, la companyia Contes de l’Arpa hi representava un «cantacontes de l’arpa» per a tots els públics, i que just un poc més tard, al pati del convent de Santa Clara, s’escenificava l’infantil Juguem a fer teatre per part del Grup de Teatre Sant Miquel. La cloenda d’aquest esdeveniment ja habitual al voltant del primer dissabte d’agost a Ciutadella va anar a càrrec de la cantant Clara Gorrias i del guitarrista Martí Genestar amb el concert Acústics amb cor.

Però i si bé aquest era el final de la Diada d’Estiu de Cultura, el dia anterior, a la plaça de la Catedral, ja es va començar a gaudir de les activitats, amb el tast cinematogràfic que fou la projecció de curtmetratges balears del Festival Internacional de Cinema de Menorca i el posterior concert d’Àngel Gómez.

A les activitats de la Diada, i a més a més de l’art que es pogué veure a les sales d’exposicions que també se sumaren a aquesta iniciativa cultural obrint les portes, tant el divendres dia 5 com el dissabte dia 6 igualment s’hi van afegir les diverses actuacions en directe oferides a la plaça dels Pins al voltant del VI Festival Internacional de Dansa Oriental de Menorca, que organitzaren Baladi-Estudi de Dansa i Naima Nez novament a Ciutadella.

LIFE PAINTING

L’artista Cristian Blanxer va fer una intervenció artística a la pl. de la Catedral acompanyat del pianista Suso González (foto 1).

ART AL CARRER

Música, pintura, dansa, contacontes... Al llarg de la jornada es van succeir diferents activitats que van amenitzar els cèntrics carrers de Ciutadella (fotos 2 i 3).

13

REVISTA ÀMBIT #42

ACTUALITAT

SO NA CAÇANA

NOVA CAMPANYA A

SO NA CAÇANA La campanya d’aquest estiu al santuari dóna continuïtat a les intervencions realitzades als anys vuitanta per Lluís Plantalamor i l’equip del Museu de Menorca Text: Luis Zotes, Julia García, Luis Cobos, Alberto Dorado

l jaciment arqueològic conegut amb el nom de santuaris de So na Caçana (Alaior) ha tornat aquest any a ser focus d’atracció a causa de la campanya d’excavació que s’ha efectuat durant el mes d’agost a l’espai annex al talaiot principal.

El projecte d’excavació ha pretès continuar les intervencions dutes a terme per Lluís Plantalamor i l’equip del Museu de Menorca a la dècada dels vuitanta. Aquestes excavacions van permetre, a més d’oferir importants dades sobre el jaciment, treure a la llum una sèrie d’estances situades a la zona est del jaciment, que van ser datades en època romana. És en aquest espai on es decideix intervenir el 2016, a fi de conèixer els processos de confluència entre la cultura púnica ebusitana i romana en el món talaiòtic.

El nou equip (Universitat de Granada, Associació Tanyt i Arq Patrimonio) ha delimitat els espais en què esperen intervenir els anys vinents. En aquesta campanya, s’ha excavat un espai en continuïtat amb les estructures presentades per l’equip anterior. S’ha

L’EQUIP D’ARQUEÒLEGS HA COMENÇAT A TREBALLAR EN QÜESTIONS QUE HAN DE PERMETRE EL CONEIXEMENT, LA CONSERVACIÓ I LA DIVULGACIÓ DEL JACIMENT 14

pogut documentar el tancament de diverses estances que ja s’intuïen en els treballs realitzats a la dècada dels vuitanta i que presenten com a característica el canvi d’eix pel que fa als espais d’un dels santuaris de taula. Entre les diverses habitacions destaca la més àmplia, situada al centre de la quadrícula excavada, en la qual s’ha pogut documentar un nivell de sòl de terra piconada i la zona de la llar de foc. D’altra banda, ha ofert cultura material diversa, entre la qual destaca la ceràmica, que es pot adscriure majoritàriament al segle II aC, així com nombroses denes de collaret de tradició púnica i elements metàl· lics.

Aquesta primera campanya vol ser reflex de l’interès de l’equip pel patrimoni menorquí i de la preocupació de les institucions, tant el Consell Insular de Menorca com l’Ajuntament d’Alaior, per retornar el patrimoni a la ciutadania i apropar un passat únic a la gent. Per això, si bé aquest primer projecte s’ha centrat en la realització d’una campanya d’excavació, l’equip ha començat a treballar en allò que considera que han de ser els seus horitzons: el coneixement, la conservació i la divulgació del lloc a través de polítiques d’obertura als diferents agents socials, mitjançant el voluntariat, el personal especialitzat a través de cursos de formació i la difusió patrimonial gràcies a la interpretació del lloc als visitants.

Tot això no serà possible sense un projecte de posada en ús del lloc que permeti convertir-lo en un espai viu, i és la comunitat qui ho farà possible.

Aquesta posada en ús no només és la finalitat última de la tutela patrimonial sinó una obligació per als especialistes en aquest àmbit.

SO NA CAÇANA

TALAIOT

La intervenció arqueològica d’aquest estiu s’ha dut a terme a l’espai annex d’aquesta construcció talaiòtica (fotos 1 i 2).

TROBALLES

En el transcurs de les excavacions s’han documentat restes de ceràmica del segle II aC i altres materials de tradició púnica (foto 3).

15

REVISTA ÀMBIT #42

ACTUALITAT

BREUS

ACTIVITATS INFANTILS Ajuda’ns; necessitam un arqueòleg 8/10. 11 H. El Roser, Ciutadella.

Transformer Talaiòtic 22/10. 11 H. Poblat de Montefí. Ciutadella.

LA PEÇA DEL MES

Xerrada sobre un lingot i un cisell de Son Mercer a càrrec de Cristina Rita 14/10. 20 H. El Roser, Ciutadella.

16

PROGRAMA DE XERRADES I EXCURSIONS «SOM TALAIÒTICS?» Les excursions s’organitzen en col·laboració amb el GOB. Tenen places limitades i cal apuntar-se amb uns dies d’antelació, a www.gobmenorca. com/inscripcio-excursio o trucant al 971 35 07 62.

Algunes excursions disposen de servei d’autobús per tornar al punt de partida, que tindrà un cost de 3 € per persona i es pagarà al mateix moment d’agafar-lo.

La mort, des del punt de vista dels talaiòtics i dels menorquins actuals Xerrada sobre els rituals i actituds davant la mort en època talaiòtica i en època actual.

Conferenciants: Maria José León (arqueòloga) i Jaume Mascaró (antropòleg).

20/10. 20 H. Casa de Cultura de Ciutadella.

Excursió vinculada 23/10. Necròpolis prehistòrica de Cala Morell.

BREUS

CICLE DE CONFERÈNCIES «QUÈ SIGNIFICA SER PATRIMONI MUNDIAL?» Guerrers, foners i soldats Xerrada sobre l’activitat bèl·lica a Menorca des de la prehistòria a l’època contemporània.

Conferenciants: Montserrat Anglada (arqueòloga) i Francisco Fornals (historiador).

24/11. 20 H. Museu de Menorca, Maó.

Excursió vinculada 27/11. Poblat talaiòtic de Trepucó.

La beguda dels déus Xerrada sobre la producció, comerç i consum de vi, a l’època talaiòtica i en l’actualitat.

Conferenciants: Cristina Bravo (arqueòloga) i Joan Fullana (propietari de Sa Bodega de Son Cremat).

01/12. 20 H. Ateneu de Maó.

Excursió vinculada 01/12. Poblat talaiòtic de Sa Cudia Cremada i Sa Bodega de Son Cremat.

La conca arqueològica d’Atapuerca (Burgos) Conferenciant: Eudald Carbonell, arqueòleg i codirector de les excavacions al jaciment d’Atapuerca.

21/10. 20 H. Ateneu de Maó.

La Fundación Atapuerca, elemento crucial para un sitio patrimonio de la humanidad Conferenciant: José María Rodríguez-Ponga, secretari del Patronat de la Fundació Atapuerca.

11/11. 20 H. Ateneu de Maó.

Las Médulas (León), paisaje cultural y patrimonio mundial Conferenciant: Francisco Javier Sánchez-Palencia, arqueòleg i membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques.

16/12. 20 H. Ateneu de Maó. * Consulta tot el programa en aquest enllaç.

17

REVISTA ÀMBIT #42

ACTUALITAT

BREUS

LA BELLA HELENA, A L’ORFEÓ MAONÈS XII FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ El divendres 4 i el dissabte 5 de novembre de 2016, de 10 a 21.30 h de forma ininterrompuda, la plaça des Born de Ciutadella acollirà un any més la Fira del Llibre en Català, organitzada pel Consell Insular de Menorca amb la col·laboració dels llibreters de l’illa.

Com cada any, el Departament de Cultura i Educació i el Departament de Presidència del Consell han organitzat diverses activitats entorn de la Fira: presentacions de llibres, contacontes, rutes i recitals literaris, música, teatre, el concurs Lletres i Mots...

Un dels reclams més destacats d’enguany serà la rifa entre els compradors de llibres d’un viatge a Barcelona per a dues persones per Sant Jordi.

Les llibreries que hi participen són: Llibreria Pau, VaDllibres, La Torre de Papel, Llibreria Catalana, Llibreria Sa Catòlica, Juguettos, Llibreria Jocs, Sa Llibreria i Espai 14.

Molt prest podreu veure el programa complet de la Fira a www.cime. es, sal.cime.es o al Facebook de SAL Consell de Menorca.

18

Ja fa segle i mig que Jacques Offenbach va crear una de les seves més famoses operetes, La bella Helena (1864). Des de llavors, l’obra s’ha representat en nombroses ocasions. Properament la llista s’ampliarà amb una versió dirigida per Aurora Cano i Nacho Garcia, que es representarà el 7 i 8 d’octubre a l’Orfeó Maonès.

Passen els anys, però l’opereta no caduca, manté el seu atractiu, pel seu equilibri entre el sublim i el grotesc, la poesia i la caricatura. Offenbach crea unes melodies en què es barreja la malenconia amb l’alegria de viure, i això és el que la fa vigent. L’Orfeó Maonès torna a representar La bella Helena, estrenada el setembre del 2015 en els actes del seu 125è aniversari. Damià Borràs posa el somriure a les cares dels assistents, amb els textos de l’obra traduïts al català. La música, conduïda per Juanjo Mercadal, traurà el màxim partit a l’orquestra. Nacho García i Aurora Cano són els directors escènics de l’obra. Els protagonistes són Maria Camps i Vicenç Esteve, en els seus rols d’Helena i Paris. Toni Riudavets, en el seu paper de Menelau, representa el “banyut” més famós de l’antiga Grècia. Rubén Martí és el rei Agamèmnon i Joan Taltavull, amb el seu personatge Calchas, és l’àugur de Júpiter. Tots estaran perfectament acompanyats per la resta de repartiment.

La sensual i divertida Bacchis d’Alicia Coll, les múrries Partenis i Lean d’Adriana Aguilar i Lola Navarro, el ferotge Aquil·les de Toni Bagur, els inseparables reis bessons Ajax de Toni Seguí i Roger Villalonga, l’irreverent i vividor Orestes de Camila Tudurí o els divertits Manolo Obrador i Manel Navarro fent de Filocom i Euticles. El cor de l’Orfeó Maonès canta sota la direcció de la jove Marina Pons. Les ballarines de l’escola de ballet Ute Dahl són dirigides per la coreògrafa Janine Dahl. Seria descortès oblidar-se de tots els que també treballen des de l’ombra perquè surtin endavant projectes d’aquesta envergadura. Àngels Pons, Óscar Amieva, Santi Capó, Cristina Garriga, Eva Mercadal, Lluís Reynés, Pere Fiol, Frans Mercadal, Alex Scherer, Marlén Coll, són alguns dels noms propis sense els quals res d’això seria possible. També el grup de figuració de l’Orfeó mereix el seu reconeixement.

CONCURS

EL CONCURS Envia la resposta a l’adreça cultura@cime.es abans de dia 15 de desembre, indicant el teu nom i un número de telèfon de contacte.

Miguel Sancho va ser el guanyador del concurs passat.

QUANT EN SAPS, SOBRE LA MENORCA TALAIÒTICA? Les persones que contestin correctament aquestes preguntes entraran en el sorteig de dos lots de llibres relacionats amb la història i la prehistòria de Menorca i les Illes Balears!

1_ A Menorca hi ha molts recintes de taula, però no tots han conservat sencer l’element central, que és la taula pròpiament dita. Saps quantes taules senceres hi ha actualment a Menorca?

A) 2 B) 7 C) 25

2_ A Calescoves hi ha una enorme quantitat de coves d’enterrament. Sabries dir quantes n’hi ha?

A) 15

B) 53

C) més de 90

3_ Hi ha alguns tipus d’edificis prehistòrics que són exclusius de Menorca i, per tant, no es troben a cap altre lloc del món. Sabries anomenar dos d’aquests tipus?

4_ Els talaiots no són exclusius de Menorca. També n’hi ha a Mallorca, tot i que no són exactament iguals.

Saps quina és la característica principal dels talaiots mallorquins que els diferencia dels de Menorca?

A) Els talaiots de Mallorca tenen en general una cambra interna amb una columna central.

B) Els talaiots de Mallorca són molt més alts.

C) Els talaiots de Mallorca tenen la base triangular.

5_ Quan es va excavar el recinte de taula de Torralba d’en Salort s’hi va trobar una figureta de bronze que

representa un animal. Saps de quin animal es tracta?

Les respostes del concurs del número anterior són: 1. L’autor de Antigüedades célticas de la isla de Menorca és Joan Ramis i Ramis. 2. A part de la naveta des Tudons, tenim les de Biniac-l’Argentina i de Rafal Rubí, entre altres. 3. A Menorca hi ha més de 200 talaiots. 4. Les dues taules més altes són la de Torralba d’en Salort i la de Trepucó. 5. La major part de la ceràmica púnica que arriba a Menorca durant el talaiòtic final o posttalaiòtic prové d’Eivissa.

19

REVISTA ÀMBIT #42

LLENGUA

L’expressió dels sentits crit” o “*Parla més fort que no t’escolto!”.

També l’expressió dels sentits es veu afectada per Pel que sembla, els verbs sentir i escoltar tindrien la interferència de què parlàvem en l’article del un ús paral·lel a veure i mirar. número anterior d’ÀMBIT. En el cas dels verbs veure D’altra banda, pel que fa i sentir, les formes correctes al sentit de l’olfacte, convé en sentit intransitiu (açò és recordar que en català olorar usades sense complement i ensumar són verbs sinòdirecte) són veure-hi i sennims i en cap cas es poden tir-hi, però les començam emprar en el sentit d’una a sentir utilitzades sense el cosa desprendre una olor. pronom feble: “*La meva És a dir no és correcte dir àvia sent molt bé”, en lloc “*Aquesta flor olora molt de “La meva àvia hi sent bé”, i en aquest cas hem molt bé”; “*No veu gaire de dir “Aquesta flor fa molt d’enfora”, per “No hi veu bona olor”. gaire d’enfora”.

En referència als sentits Pel que fa a les formes i per acabar, volem fer un transitives d’aquests verbs, apunt gramatical relatiu a cal dir que de vegades es les preposicions que regeiconfonen sentir i escoltar. xen construccions com “fer Sentir significa ‘percebre olor”, “fer pudor”, “fer amb el sentit de l’oïda’: gust”, etc., que es cons“Sentir algú que parla”, trueixen amb la preposi“Sentir xiular el vent”, ció de i no amb la pre“Anar a sentir un conposició a. Per exemple: cert”. gust de cremat, olor de PARLANT DE MENJAR I DE Escoltar vol dir ‘fer tabac, pudor de podrit, SENTITS NO PODEM DEIXAR renou de buit, por de res, atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir de gust…

DE RECORDAR-VOS QUE EL menjar (quelcom)’: “Escolta el Ah! I parlant de menque et dic”, “Se sent un QUE MENGEM ÉS BO, MOLT jar i de sentits: el menjar soroll llunyà: escolta!”. és bo, és molt bo, és BO O BONÍSSIM, PERÒ MAI, Per açò no podem dir boníssim, però mai, mai, que “*Hem escoltat un mai, està bo!

MAI, MAI, ESTÀ BO! 20

LA CONTRA El Centre Artesanal de Menorca (Av. Metge Camps, s/n - es Mercadal) acull fins al proper 31 d’octubre l’exposició ‘Fabricant Menorca.

Ahir, avui i demà’.

NÚMERO 42 · OCTUBRE-DESEMBRE 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA