Àmbit, Revista de Cultura 39

CAP COSTANER DE CALA MORELL EL MONUMENT ELEVAT DEL POBLAT DE NAVETES D’HABITACIÓ AMAGA UN MISTERI ENCARA NO RESOLT

P. 10

BINICODRELL DE DARRERE LA PROPIETAT HISTÒRICA DES MIGJORN GRAN ATRESORA UNA HISTÒRIA DE MÉS DE 3.500 ANYS

P. 12

DL: ME 524-2007

P. 04

DERELICTE DE LLUCALARI ELS MATERIALS RECUPERATS CORRESPONEN A LA FASE INICIAL DEL COMERÇ AMB EL MÓN PÚNIC

NÚMERO 39 · ABRIL-JUNY 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 39 Abril-juny 2016 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Vista general del poblat de navetes de Cala Morell. Fotografia de Carles Mascaró, cedida per l’equip del projecte Entre Illes Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Apunt Menorca Han col·laborat en aquest número: Montserrat Anglada, María José León, Damià Ramis, Magdalena Salas, Centre d’Estudis Locals d’Alaior, Francesc Florit Nin, Xavier Aguelo, Joana Gual, Lluís Plantalamor, Octavio Pons i Joan Ramon

2

SUMARI

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #39

Una estructura prehistòrica desconeguda al

Cap costaner de Cala Morell Les troballes al

Derelicte de Llucalari Una aproximació a

Binicodrell de Darrere XII Jornades de Patrimoni Cultural de Menorca

La dona a la cultura Mossets d’actualitat

Breus Menorca Talaiòtica

Concurs Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #39

EN PROFUNDITAT

PROJECTE ENTRE ILLES

UNA ESTRUCTURA PREHISTÒRICA DESCONEGUDA AL

CAP COSTANER DE

CALA MORELL

Arqueòlegs menorquins i mallorquins col·laboren des del 2011 en el projecte arqueològic Entre Illes, que té per finalitat aprofundir en el coneixement dels jaciments prehistòrics situats a prop de la costa i protegits per una murada. Les intervencions s’han centrat en els caps costaners de Cala Morell i sa Ferradura

Text i fotos: M. Anglada, Maria José León, Damià Ramis, Magdalena Salas

4

PROJECTE ENTRE ILLES

LES EXCAVACIONS EN EL RECINTE DE TAULA CAP COSTANER

Un monument elevat domina la totalitat del jaciment

5

REVISTA ÀMBIT #39

EN PROFUNDITAT

PROJECTE ENTRE ILLES

l projecte arqueològic Entre Illes es va iniciar el 2011 fruit de la col·laboració entre arqueòlegs menorquins i mallorquins. L’objectiu principal d’aquest era aprofundir en el coneixement d’un tipus de jaciments prehistòrics de les illes Balears, propis de l’edat del bronze, que es troben situats a la costa i que comparteixen unes característiques comunes: llocs inhòspits al costat de la costa, de difícil accés i protegits de terra ferma per una murada construïda aprofitant els desnivells naturals del terreny.

De manera especulativa, s’havien vinculat aquests assentaments costaners amb xarxes de navegació i intercanvis comercials durant l’edat del bronze.

El punt de partida del projecte d’investigació era: per què algunes comunitats prehistòriques van deci dir instal·lar-se en aquests indrets? Així es varen engegar dues intervencions arqueològiques a dos caps costaners, un de situat a Cala Morell (Ciutadella, Menorca) i l’altre a sa Ferradura (Portocristo, Manacor), dos assentaments a través dels quals es pretén respondre a aquesta i d’altres preguntes que han anat sorgint al llarg d’aquests cinc anys de feina. Però la hipòtesi inicial del projecte Entre 6

Illes partia de la idea que són assentaments fàcilment defensables per les característiques comunes de l’entorn i que s’haurien de situar en un context de conflictes socials entre les comunitats illenques durant l’edat del bronze.

Tot i les semblances entre els dos jaciments esmentats, cadascun també presenta característiques particulars. Sa Ferradura presenta un hàbitat dividit en dos espais, un de cobert i un a l’aire lliure, on es desenvoluparien principalment les feines domèstiques. Es Coll de Cala Morell, situat al nord de Menorca, presenta dins el recinte muradat un poblat de 13 navetes d’habitació, és a dir l’habitatge característic de les comunitats que habitaven Menorca fa més de 3.500 anys. També hi ha una zona de recollida d’aigua i un edifici de planta irregular en el punt més elevat del promontori.

EL JACIMENT DES COLL DE CALA MORELL ALBERGA DINS EL RECINTE MURADAT UN POBLAT DE 13 NAVETES

PROJECTE ENTRE ILLES

CONSTRUCCIÓ MISTERIOSA

L’octubre del 2015 es varen iniciar les tasques d’excavació del monument elevat que domina tot el poblat de Cala Morell i que alguns estudiosos identificaven com un far primitiu.

As Coll de Cala Morell, entre els 2011 i 2014, s’ha intervingut fins al moment a dues de les navetes d’habitació, la número 11 i la 12, així com als seus exteriors. Els treballs arqueològics van permetre documentar dos espais domèstics amb una organització interna entorn a una llar de foc central i d’altres elements com banquetes per seure o treballar i manipular aliments.

Un fet sorprenent va ser la troballa davant la façana de l’11 d’una base de molí in situ, així com d’una estructura de fang.

Ambdós elements estan relacionats amb feines vinculades a la preparació d’aliments (mòlta de cereals, etc.). L’excavació d’aquests edificis també ha permès recuperar materials com ceràmica, eines fetes d’os com punxons i espàtules o molins manuals. D’altra banda es va documentar una gran quantitat de restes d’animals domèstics —cabra, ovella, porc i, sobretot, bou—, producte del consum humà i que confirmen l’ús de la naveta com a espai domèstic. S’ha de destacar l’absència de restes d’animals marins —peixos, mol· luscs, crustacis—, cosa que sembla evidenciar que els habitants d’aquest indret, tot i la proximitat del mar, no explotaven els recursos marins, un fet habitual en altres jaciments d’aquesta època.

L’octubre del 2015 es varen iniciar les tasques d’excavació a l’anomenat monument elevat, el qual presenta unes característiques arquitectòniques ben diferents de les de les navetes d’habitació. Es tracta d’una construcció de planta irregular situada al punt més alt del promontori, conformada per grans lloses verticals allà on el terreny natural és més baix, mentre que l’aflorament de la roca és el límit cap al sud i cap a l’est. La part superior de la construcció inicialment es trobava totalment coberta per una gran acumulació piramidal de pedres, a manera de fita, producte del costum recent dels visitants de col·locar-hi pedres com a record. L’eliminació d’aquestes pedres va permetre

L’ANY 2015 ES VA INICIAR L’EXCAVACIÓ DEL MISTERIÓS MONUMENT QUE DOMINA EL POBLAT DE CALA MORELL conèixer la forma irregular de l’edifici.

A més, es va posar de manifest que es tracta d’una estructura massissa, ja que no existeix un parament intern del mur i l’interior va aparèixer ple de reble de blocs de mida mitjana. En la bibliografia que relacionava aquest assentament amb la navegació prehistòrica, s’havia identificat aquesta construcció com un far. L’excavació no ha permès documentar cap tipus d’evidència que permeti definir el monument elevat com un far. Està previst efectuar una cala dins l’acumulació de reble durant la propera campanya, a la recerca d’algun indici sobre el significat d’aquesta construcció misteriosa que domina tot el poblat de navetes de Cala Morell.

El projecte d’investigació arqueològica ha estat impulsat per l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, amb el suport de l’Ajuntament de Ciutadella, l’Ajuntament de Manacor i el finançament del Consell Insular de Menorca.

Finalment, s’ha de dir que aquest projecte ha procurat la participació activa dels interessats a través del voluntariat, però també realitzant jornades de portes obertes al final de cada campanya. Per altra banda, la posada en valor del jaciment així com la pertinença a la candidatura Menorca Talaiòtica promoguda pel Consell Insular de Menorca converteix el jaciment arqueològic en un actiu cultural més de la urbanització de Cala Morell, però també del municipi de Ciutadella.

7

REVISTA ÀMBIT #39

8

EN PROFUNDITAT

PROJECTE ENTRE ILLES

PROJECTE ENTRE ILLES

9

REVISTA ÀMBIT #39

ACTUALITAT

DERELICTE DE LLUCALARI

LES TROBALLES DEL

DERELICTE DE

LLUCALARI Els materials ceràmics recuperats el 2010 de les restes d’un vaixell enfonsat a la costa sud corresponen a una fase antiga del comerç entre el món punicoebusità i el talaiòtic Text: X. Aguelo, J. Gual, L. Plantalamor, O. Pons i J. Ramon

’any 2010 el Consell Insular de Menorca va dipositar al Museu de Menorca un conjunt de materials ceràmics formats per una àmfora, dos morters i dues escudelles que havien estat recuperats a un derelicte situat davant Llucalari, a gran profunditat.

A primer cop d’ull, era evident que es tractava d’un conjunt homogeni i de relativa antiguitat, amb l’interès afegit d’incorporar una cassola talaiòtica, feta a Menorca; una associació de materials púnics i indígenes dins un mateix vaixell prou útil per entendre alguns aspectes de la fase inicial del comerç entre el món punicoebusità i el talaiòtic menorquí.

INTERPRETACIÓ DELS MATERIALS Les dades que de moment tenim a l’abast sobre el jaciment permeten afirmar que els quatre vasos ebusitans, cronològicament parlant, conformen un conjunt homogeni, que mereix però algunes precisions.

En relació amb l’anomenada fàcies del “taller AE-7” (Ramon 2011), datada en principi al llarg del darrer quart del segle V aC, pot dir-se que 10

ELS MATERIALS Els materials ebusitans estudiats fins al moment són els següents: 1. Morter amb la vora obliqua penjant que correspon al tipus RA-91/20 (Ramon 2012: 589-590, fig. 3).

2. Morter amb la vora lleugerament obliqua penjant. Es tracta d’un model transicional entre el tipus RA-91/20 (Ramon 2012: 589-590, fig. 3) i el tipus AE-20/I-167 (Ramon 19901991: 265-266, fig. 8).

3. Bol de perfil alt i convex amb peu anular. No conserva decoració pintada. Pertany al tipus AE-20/I-129 (Ramon 1990-1991: 257, fig. 5).

4. Àmfora completa, fabricació ebusitana, correspon a un model transicional entre el T-1323 i el T-8111, o més aviat a un moment molt incipient d’aquest darrer (Ramon 1995).

5. Cassola de fabricació menorquina feta a mà amb cos troncocònic, de vora arrodonida i base lleugerament diferenciada.

DERELICTE DE LLUCALARI

el morter 1 i, d’alguna manera, també l’àmfora s’hi integren perfectament. En canvi, tant el bol com el morter 2 semblen correspondre a un moment posterior.

Per una banda, el morter 2, a diferència dels trobats en els dipòsits de la terrisseria esmentada, presenta trets que anuncien els morters tipus AE-20/I-167, que produïren, segurament entre altres, tallers ebusitans com AE-20, AR-33 i AE-36, a partir dels primers decennis del segle IV aC o, en tot cas, no després de c. 375 aC (Ramon 1990-1991: 265-266 i not. 38).

Amb tot i amb això, cal aclarir que aquesta similitud afecta només el tipus de vora, mentre que la geometria de la base i el seu tipus d’acanalat ―que en ple segle IV aC s’executa mitjançant incisions molt més nombroses i fines, fetes amb objecte dur― són encara trets prou diferencials.

D’altra banda, cal recordar que fons amb acanalacions, encara incipients, apareixen ja sobre morters del pou RA91 (Ramon 2012, fig. 3 núm. 20 i 21) i des Palmer (Ramon 1992, fig. 2 núm. 10), datats a final del segle V. En conseqüència, pot postular-se un cert grau de posterioritat dels vasos de Llucalari en relació amb els dipòsits del taller AE-7, encara que aquest desfasament ha de ser considerat petit. A la inversa, és evidentment anterior al desenvolupament de models ebusitans, com, és aquí el cas,

BIBLIOGRAFIA RAMON, J. (1990-1991): Barrio industrial de la ciudad púnica de Ibiza: “El Taller AE-20”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 15, Castelló: 247-285.

RAMON, J. (1993): “Un depósito de cerámicas del siglo V aC. en es Palmer (Ibiza)”. Homenatge a Miquel Tarradell, Estudis Universitaris Catalans, Barcelona: 291-302.

RAMON, J. (2011): “El sector alfarero de la ciudad púnica de Ibiza”, XXV Jornadas de arqueología fenicio-púnica, TMAEF, 66, Eivissa: 125-182.

dels morters AE-20/I-167, els bols AE20/I-29 i tanmateix les àmfores T-8111.

Per tot això, la cronologia proposada per al conjunt estudiat és c. 410-390 aC, és a dir centrada al voltant del 400 aC. Quant a la componenda, cal afegir que es tracta de material comercial, sobretot l’àmfora i els morters, però també, amb probabilitat, el bol. Quant als morters, cal recordar que els pertanyents al tipus RA91/20 apareixen on les àmfores T-1323 en jaciments extraeivissencs. D’altra banda, alguns estrats de la neàpolis d’Empúries demostren que peces de vaixella ebusitana també eren comercialitzades a l’exterior ja en aquesta època (dècades finals del s. V aC) (Sanmartí et al.: 170-172, fig. 15 núm. 3-8, UE.7019).

L’associació de la ceràmica talaiòtica amb les ceràmiques ebusitanes ens suggereix que la nau realitzava un viatge de retorn, una volta haver realitzat uns possibles intercanvis comercials a l’illa de Menorca.

Actualment, un equip d’investigació analitza noves dades sobre aquest jaciment, que pensam que no barataran els resultats obtinguts fins al moment, però que creiem que enriquiran notablement la correcta interpretació del derelicte.

MATERIALS

La il·lustració de la pàgina anterior detalla cinc de les peces trobades en el derelicte de Llucalari: una àmfora, dos morters i dues escudelles.

RAMON, J. (2012): “RA-91, un pozo púnico del siglo -V en la ribera NW de la bahía de Ibiza”, EPI OINOPA PONTON. Studi sul Mediterraneo antico in ricordo di Giovanni Tore (C. Del Vais, cur.), Oristany: 587-612.

SANMARTÍ GREGO, E.; CASTANYER, P.; TREMOLEDA, J.; BARBERÀ, J. (1986): “Las estructuras griegas de los siglos V y IV a. de J. C. halladas en el sector sur de la Neápolis de Ampurias (campaña de excavaciones del año 1986)”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 12, Castelló: 141-184.

11

REVISTA ÀMBIT #39

ACTUALITAT

BINICODRELL DE DARRERE

UNA APROXIMACIÓ A

BINICODRELL DE DARRERE L’històric edifici des Migjorn Gran tindrà un ús cultural i divulgatiu en un futur Text: Centre d’Estudis Locals d’Alaior

s Migjorn Gran és el vuitè terme municipal de Menorca. Té 32 km2 de territori i un total de 165 jaciments arqueològics identificats. A Menorca hi ha uns 1.500 jaciments arqueològics. Fent un càlcul simple, podrem trobar 5 jaciments per quilòmetre quadrat. Des de les cases del lloc podem veure els dos talaiots de Binicodrell de Darrere. Per tant, la zona on avui trobam ubicat el poble des Migjorn Gran podem dir que és habitada des de fa més de 3.500 anys, com a mínim.

A l’època musulmana, l’actual terme municipal era dividit en 9 grans alqueries: Trebalúger, Albranca, Biniatzèn, Granada, la Font Redona, Binicodrellet, la Torre d’en Jordi March, Binigaus i Binicodrell.

Hem de valorar el fet d’haver conservat els noms dels llocs durant tots aquests segles. Binicodrell era la més extensa: anava des de la seva actual ubicació fins a la costa, a les platges de Sant Tomàs, Sant Adeodat i Binigaus. En llengua berber, Binicodrell és el nom d’un grup tribal de la zona d’Algèria que, amb el temps, es va traslladar a Dénia (Alacant), Eivissa i finalment arribaren a Menorca. A partir de 1287 la zona va ser habitada per la població cristiana. Entre els segles XIII i XVII, el lloc va tenir diversos pagesos i la possessió sempre era venuda íntegrament.

Entre 1624 i 1822 Binicodrell va ser propietat dels frares agustins del Socors de Ciutadella. També van ser ells que el van segregar i en crearen noves possessions.

Els frares agustins podien posseir i gestionar béns immobles, a diferència dels frares franciscans. És a partir de 1624 quan, a poc a poc, Binicodrell s’anirà dividint: naixeran Binicodrell de Darrere (o de Dalt), Binicodrell de Baix, Binicodrell Nou, Binicodrellet (origen del 12

poble des Migjorn Gran), Son Pons, Santa Clara, Santa Mònica, Son Saura, Son Sauret, Sant Tomàs, Sant Francesc, Sant Adeodat, Sant Agustí Vell i Talis.

Els frares agustins tenien una petita capelleta per fer missa per als homes i dones de la zona de Binicodrell. Amb el temps, anaren a Sant Bartomeu de Ferreries a sentir missa el diumenge, fins que es va construir l’església de Sant Cristòfol i es van consolidar els primers carrers del poble des Migjorn Gran.

El poble des Migjorn Gran es fa en terres de Binicodrellet, a dins tanques com la des Carritxeret. El lloc de Binicodrell de Darrere va ser testimoni del conreu del blat, de l’elaboració del formatge i del vi de Menorca. El soterrani amb els bocois que s’hi conserven són testimoni viu d’aquell temps passat.

LA ZONA ON S’UBICA EL POBLE DES MIGJORN GRAN HA ESTAT HABITADA DES DE FA MÉS DE 3.500 ANYS Avui Binicodrell de Darrere és propietat municipal, gràcies a la bona entesa amb els seus antics propietaris, la família Santaló-Gomila, la qual per una quantitat de diners i dues parcel·les a Sant Tomàs van vendre el casat i 4.000 m2 a l’Ajuntament migjorner. L’edifici ha de ser restaurat i contindrà activitats culturals, que han de ser elegides pels mateixos migjoners. Així mateix, es planteja la possibilitat que un espai del casat doni cabuda al centre d’interpretació de Menorca Talaiòtica.

BINICODRELL DE DARRERE

HISTÒRIA

Binicodrell va ser l’alqueria més gran del terme municipal

13

REVISTA ÀMBIT #39

ACTUALITAT

LA DONA A LA CULTURA

LA DONA A LA

CULTURA El Centre d’Estudis Locals d’Alaior dedica les XII Jornades de Patrimoni Cultural al paper de les dones en el món de la cultura i el patrimoni Text: CEL Alaior. Foto: Fundació Foment del Turisme de Menorca

nguany hem dedicat les XII Jornades de Patrimoni Cultural de Menorca a la dona al món de la cultura i el patrimoni cultural. Celebrades els dies 11 i 12 de març a Alaior, el primer dia Miquel Marquès explicà l’origen de l’avarca menorquina, més fina i comercial que la tradicional. Pau Salort explicà l’aventura de Joan Salort a Puerto Rico al segle XIX a través de correspondència personal.

Llúcia Pons Olives ens apropà al món de l’arquitectura rural des del segle XVII fins a la seva evolució fins al lloc actual. I Fina Salord ens dibuixà un mapa d’escriptores menorquines, des del segle XVIII fins al XX, un ric tresor literari per conèixer.

Van tancar la jornada Pau Salort i Pau Garriga amb imatges del fons Pons Jover.

Dissabte matí Teresa Pons Coll exposà l’estudi sobre la dona pagesa, les relacions familiars, de treball i socials a partir d’entrevistes. José Luque aprofità una visita polèmica del detectiu Pepe Carvalho a les festes de Sant Joan per reflexionar sobre el paper de la dona a la festa santjoanera i a la resta 14

LA DONA A LA CULTURA

de festes tradicionals menorquines.

Miquel Cifre i Miquel Marquès explicaren la figura de Margalida Comas Camps, una de les primeres professores universitàries espanyoles els anys vint, els seus estudis, investigacions i publicacions, així com el seu compromís amb la Segona República i el seu exili a Anglaterra.

Alberto Coll i Ángel Roca exposaren el perill que corre Punta Nati de convertir-se en un paisatge contaminat visualment i del consum de territori si s’hi instal·la un parc d’energia fotovoltaica i molins de vent, en detriment del patrimoni etnològic i natural. Àngela Vallés explicà què és la gestió cultural, com es fa un projecte cultural i quines van ser les línies bàsiques del seu projecte de gestió del Teatre Principal de Maó, objectius, ús del teatre i les accions de futur per dinamitzar-lo.

Per la seva banda, Isabel Rodríguez contà la història de Josita Hernán, una jove maonesa que es convertí en una de les principals actrius del cinema espanyol de la primera meitat del segle XX, que gestionà companyies teatrals i fou escriptora.

Joan De Nicolás i Miquel Pons Carreras exposaren els indicis d’un possible port romà prop de Cala Sant Esteve.

De Nicolás analitzà després dues gerres bizantines per escalfar aigua trobades a final del segle XIX. Elena Sintes ens portà al món de Margaret A. Murray (1863-1963), una dona que dedicà la seva vida a l’arqueologia.

Eva Alarcón explicà com excavaren la cova de Biniedrís (Alaior) i els materials localitzats i Margarita Orfila relatà la vida de Maria Lluïsa Serra Belabre com a arqueòloga i investigadora.

Eva Alarcón, a partir d’una excavació a Granada, exposà quines són les feines de les dones a la prehistòria. I Antoni Ferrer exposà les línies d’actuació del Consell per difondre la proposta de Menorca Talaiòtica com a patrimoni de la humanitat.

Trobareu els resums de les comunicacions i ponències al web del CEL (www. centreestudisalaior.org). L’exposició de l’avarca, visites guiades i actes culturals han completat les jornades.

SANT DIEGO

El Convent de Sant Diego (esquerra) va acollir des del 25 de febrer fins al 13 de març l’exposició ‘L’avarca de Menorca’, en el marc de la celebració de les XII Jornades de Patrimoni Cultural de Menorca.

15

REVISTA ÀMBIT #39

ACTUALITAT

BREUS

PROGRAMA D’ACTIVITATS “SOM TALAIÒTICS? VIURE A MENORCA ABANS I ARA” El Consell Insular de Menorca i el Museu de Menorca han organitzat un programa d’activitats vinculades a l’exposició “L’illa dels talaiots”, que porta per títol “Som talaiòtics? Viure a Menorca abans i ara”.

L’objectiu d’aquestes activitats és despertar l’interès dels menorquins pel patrimoni prehistòric de l’illa, explorant quins són els punts en comú i quines són les diferències entre els menorquins actuals i els menorquins d’època talaiòtica.

Per una banda, hi ha activitats dirigides al públic familiar, que es desenvoluparan al Museu de Menorca, a la sala El Roser i a Sant Diego, així com a jaciments arqueològics com Torre d’en Galmés, Cornia Nou i Montefí. El programa també inclou activitats destinades al públic juvenil i adult. Dins de tot aquest conjunt de propostes, es poden destacar tallers de ceràmica i vestimenta, visites gastronòmiques, visites guiades a l’exposició i el cicle de xerrades “La peça del mes”.

Per altra banda, també s’ofereix un programa de xerrades i excursions on es tractaran aspectes diversos, des del punt de vista actual i des de la perspectiva de l’època talaiòtica. Les xerrades s’han organitzat en col·laboració amb diversos ajuntaments i entitats vinculades d’una manera o altra al patrimoni històric. Les excursions s’organitzen en col·laboració amb el GOB. Consulta tot el programa d’activitats clicant en aquest enllaç.

16

12 HORES DE CANÇÓ IMPROVISADA El 9 d’abril tindrà lloc a Maó la novena edició de les 12 Hores de Cançó Improvisada, jornada en què conviuen les diferents formes de poesia oral dels Països Catalans. Una batucada al centre de la ciutat donarà pas a la presentació oficial, al migdia, a la plaça de la Constitució. Després del dinar popular es començarà una ruta de bars (Bar Nou, Infanta, Peixateria, Llonguet, Orfeó, Mirador) amb cinc grups formats per improvisadors de diferents contrades.

Els actes tindran la clausura a la plaça de la Conquesta, amb torrada popular, a partir de les 20.30 h, amb l’actuació dels representants de Catalunya, València, Mallorca i Menorca.

Per a més informació: socademots.blogspot.com.

BREUS

ORQUESTRA DE CAMBRA ILLA DE MENORCA AMB ADRIANA AGUILAR El 21 i 22 d’abril, l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca ofereix un espectacle en col·laboració amb l’actriu Adriana Aguilar (Chachas Sense Fronteres) en què es presenten de forma pedagògica i divertida els instruments de l’orquestra de cordes i la flauta com a instrument solista.

Es començarà per la Suite en si menor per a flauta i orquestra de Bach, representativa de l’esplendor del barroc, la qual ens permetrà tractar la forma suite. Es seguirà amb el classicisme pur de Mozart, en què l’orquestra pren el protagonisme a la flauta i s’alça amb la veu cantant, no sense abans entendre com es construeix la música de l’època: els fonaments (violoncels), veus intermèdies (violes), melodia (violins). Per acabar es farà una visita al segle XX de la mà del compositor anglès Warlock amb la seva obra més famosa, la Suite Capriol, basada en melodies renaixentistes.

Els intèrprets seran Esther Pons, Josep Mascaró, Carme Cardona i Blanca Coll (violins); Andreu Cardona i Jaume Fabregat (violes); Álvaro Cardona i Pau Cardona (violoncels) i Andriy Lemekh (flauta).

La presentació anirà a càrrec d’Adriana Aguilar.

Aquest cicle de concerts, juntament amb els dos cicles anteriors del curs 2015-2016, han estat possibles no només gràcies a l’esforç dels músics participants, sinó també a l’ajut econòmic de la Fundació La Caixa.

QUÈ SIGNIFICA SER PATRIMONI MUNDIAL? CICLE DE CONFERÈNCIES A L’ATENEU DE MAÓ La declaració de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial constitueix un gran repte i una gran responsabilitat per a tots els menorquins.

Però també és, sens dubte, una gran oportunitat.

En aquest cicle de xerrades coneixerem què ha implicat, per a altres indrets, obtenir el reconeixement de la UNESCO, de la mà de persones implicades en la gestió d’aquest patrimoni. Totes les conferències tindran lloc a la Sala Victory de l’Ateneu de Maó i s’organitzen en col·laboració amb el Consell Insular.

Les dues primeres conferències van a càrrec d’Ángela Rojas, tècnica de l’ICOMOS i directora de l’elaboració de l’expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica (12 d’abril, a les 20 h) i de Maria Lluïsa Dubon, geògrafa i impulsora de la candidatura de la Serra de Tramuntana (20 de maig, a les 20 h).

17

REVISTA ÀMBIT #39

ACTUALITAT

BREUS

SANT JORDI OBRE ELS LLIBRES

TRES MOMENTS DE LA RECERCA ARQUEOLÒGICA: UNA EXPOSICIÓ A LA BIBLIOTECA DE MAÓ Text: Francesc Florit Nin La Biblioteca Pública de Maó exposa, a partir del 15 d’abril, tres documents del seu fons que corresponen a tres moments històrics de la recerca arqueològica a l’illa. El primer document que es considera científic és el treball redactat per Joan Ramis i Ramis que sota el títol Antigüedades célticas de la isla de Menorca del 1818 resulta ser el primer tractat d’arqueologia de Menorca i de tot Espanya. El segon és la publicació de Monuments primitifs de les îles Baléares, d’E. Cartailhac, de 1892. I el tercer correspon a la recerca feta per Margaret Murray a Trepucó i sa Torreta de Tramuntana els anys trenta del segle XX i que va recollir als llibres Cambridge excavations in Menorca.

Aquests treballs són tres de les baules més importants de la recerca científica en l’arqueologia menorquina. El 13 de maig, l’arqueòleg Joaquim Pons Machado oferirà una conferència sobre aquest mateix tema, també a la biblioteca.

18

Text: Francesc Florit Nin Entorn de la Festa del Llibre, Menorca és plena d’activitats.

La tradició de treure els llibres al carrer perquè la gent els tengui més a prop i celebrar la lectura ha arrelat a tots els pobles de l’illa. Els llibreters, protagonistes de la jornada, munten les parades als carrers i a les places més cèntriques i concorregudes. També les institucions públiques organitzen parades i activitats entorn de la lectura.

En el marc de l’Any Llull, les biblioteques públiques fan una marató de textos seleccionats de Ramon Llull durant el matí del dissabte 23 d’abril a les fires de llibres de cada poble, textos que seran llegits per persones voluntàries a fi de donar relleu a la magna figura del beat. El 15 d’abril a les 20 h es recitaran versicles del Llibre d’Amic i Amat de Llull a la Biblioteca de Maó amb la intervenció de Conxi Masreal i Lluís Vinent acompanyats de la guitarra de Carlos Mangado. El Consell Insular i el Museu de Menorca també trauran llibres de novetats.

CONCURS

EL CONCURS Envia la resposta a l’adreça cultura@cime.es abans de dia 15 de juny, indicant el teu nom i un número de telèfon de contacte.

QUANT EN SAPS, SOBRE LA MENORCA TALAIÒTICA? Les persones que contestin correctament aquestes preguntes entraran en el sorteig de dos lots de llibres relacionats amb la història i la prehistòria de Menorca i les Illes Balears!

1_ Al poblat de Sant Agustí (es Migjorn) hi ha un talaiot que conserva diverses bigues de fusta. Saps quantes columnes té aquest talaiot?

2_ A quina cala de la costa sud de Menorca hi ha una necròpolis prehistòrica formada per més de noranta coves d’enterrament?

Margarita Salvador Juanico i Andreu Torres Bagur (en les imatges de dalt) van ser els dos guanyadors del concurs del trimestre passat.

3_ Al recinte de taula de Torre d’en Galmés (Alaior) s’hi va trobar una figura de bronze que representa un deu egipci. Saps de quina divinitat es tracta?

4_ Els recintes de taula tenen generalment una sola entrada. Però hi ha un

gran poblat emmurallat, al terme de Ciutadella, que té un recinte de taula amb dues portes a la façana. Saps quin és?

5_ Saps quin és el jaciment arqueològic menorquí més antic documentat fins al moment, amb una cronologia de 2300-2100 aC?

Les respostes del concurs del número anterior són: 1. La sala hipòstila més gran de Torre d’en Galmés té tres columnes. 2. La façana de la Naveta des Tudons té 9 filades. 3. L’arqueòloga britànica que va excavar a sa Torreta de Tramuntana i Trepucó fou Margaret Alice Murray. 4. L’únic talaiot menorquí que conserva bigues de fusta es troba al poblat de Sant Agustí. 5. La cala on hi ha un poblat format per una dotzena de navetes d’habitació és Cala Morell.

19

REVISTA ÀMBIT #39

LLENGUA

Moltes vegades —massa vegades, més ben dit— els posen i recomanen fer servir el terme llinatge en els detractors del procés de normalització de l’ús de la impresos i els documents que genera l’Administranostra llengua recorren al malintencionat parany ció, ja que, de totes les formes catalanes, és la més d’utilitzar la fibra sensible i l’estimació pels mots propera als ciutadans i amb la que es poden sentir propis per fer creure a la gent que l’ensenyament més identificats. del català estàndard va en detriment de les formes Els llinatges catalans, dels quals procedeixen la dialectals. Res més lluny de la realitat, i ja ho vam majoria de noms de família de Menorca, tret dels dir quan vam presentar aquesta secció: l’estàndard de les famílies vinculades a una possessió territono és en cap cas una varietat superior a les altres, rial, es van formar a partir del nom (Llopis, fill de sinó el dialecte comú de tots els catalanoparlants, Lope), d’una qualitat (Prim), de l’ofici (Ferrer) o de i incorpora tant el lèxic com la morfologia verbal l’origen del pare (Barceló, procedent de Barcelopropis de cada territori. na); amb la particularitat que les dones adoptaven És curiós; però són aquests mateixos defensors el llinatge amb desinència femenina (Mascarona, de “lo nostro” els que, quan escriuen en català dona o filla d’en Mascaró). (ni que sigui en català de Aquests llinatges apareiMenorca), no acaben de xen recollits en els llibres de ELS LLINATGES CATALANS sortir-se’n en açò de fer serbaptismes i defuncions, en vir els localismes i les formes ES VAN FORMAR A actes notarials i en altres dopròpies del nostre subestàncuments escrits; però no fou PARTIR DEL NOM, D’UNA dard i, aleshores, utilitzen fins al 1870 que quedaren formes verbals com autoritzo QUALITAT, DE L’OFICI O DE fixats ortogràficament, amb (en comptes d’autoritz) o la Llei del registre civil. Alesproposem (en lloc de proposam), L’ORIGEN DEL PARE hores, com que encara no i paraules com nen i nena (en s’havien fixat les normes ortost de fillet i filleta) o cognom (per llinatge). togràfiques de la llengua catalana i l’Administració I precisament, reprenent el tema dels noms que seguia una forta tendència castellanitzadora, molts vam encetar en el número anterior, avui parlarem d’aquests noms de família es van fixar amb ortogradels cognoms o llinatges; és a dir, del nom de família fia castellana (Casasnovas per Casesnoves, Ameller per que, en la majoria de països, ve donat pel que duu Ametller o Carreras per Carreres). A més, en impola família del pare. Ara bé, quina forma hem de sar aquesta llei de 1870 el doble llinatge, patern i fer servir? Com que són sinònims, podem utilitmatern, també s’introduí l’ús de la conjunció i/y zar qualsevol de les dues; però a les illes Balears i entre els dos noms de família, tradició en un princiPitiüses la forma més usual i tradicional és llinatge. pi castellana i que, erròniament, molts han pensat Per açò, tots els manuals d’estil de l’Administració que era un costum català i l’han volgut recuperar local, insular i autonòmica, i tots els formularis de per desmarcar-se del castellà fent, sense saber-ho, documents administratius publicats a les Illes, projustament tot el contrari del que pretenien.

20

Museu de Menorca 路 Ma贸 Del 15 de gener de 2015 al 29 de maig de 2016

LA CONTRA La torre des Castellar, situada a prop de la cala Santandria (Ciutadella), fou una de les torres de defensa construïdes pels britànics entre 1799 i 1802

NÚMERO 39 · ABRIL-JUNY 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA