Àmbit, Revista de Cultura 41

Page 1

CONVENT DE SANT DIEGO LES OBRES DE REHABILITACIÓ DE L’ANTIC CLAUSTRE FRANCISCÀ ES TROBEN A LA RECTA FINAL

P. 08

RUTA FRANCESC D’ALBRANCA AQUEST ESTIU ES COMPLEIXEN DEU ANYS DE L’INICI D’AQUESTA PROPOSTA CULTURAL I DIDÀCTICA P. 12

DL: ME 524-2007

P. 04

FESTIVALS D’ESTIU L’AGENDA CULTURAL DE MENORCA BULL EN ELS MESOS MÉS CÀLIDS DE L’ANY

NÚMERO 41 · JULIOL-OCTUBRE 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 41 Juliol-octubre 2016 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Claustre de Sant Diego Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Apunt Menorca Han col·laborat en aquest número: Servei de Patrimoni Històric del Consell, Montserrat Anglada, Lluís Plantalamor, Damià Ramis, M. José Ferri Vizcaíno, Pere Gomila i Miquel À. Marquès Sintes.

2

SUMARI

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #41

Una nova etapa per a un edifici amb història

Convent de Sant Diego L’agenda cultural bull a l’estiu a Menorca

Festivals d’estiu Una nova etapa amb moltes novetats

Illanvers 2016 Es compleixen deu anys de la

Ruta Francesc d’Albranca Desena campanya d’intervenció arqueològica

Cornia Nou Mossets d’actualitat

Breus Menorca Talaiòtica

Concurs Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #41

EN PROFUNDITAT

CONVENT DE SANT DIEGO

UNA NOVA ETAPA PER A UN EDIFICI AMB LLARGA HISTĂ’RIA

Les obres de rehabilitaciĂł del pati “— Ÿʰ ĂƒĂŁÂŤÂ? Â?ĂŠĂƒĂłÂ—ĂƒĂŁ ÂĄĂ˜ ĂƒÂ?ÂŤĂœÂ?† Â—Ăœ ĂŁĂ˜ĂŠÂŒÂ—Ăƒ Â—Ăƒ Ÿ Ă˜Â—Â?ĂŁÂ ÄƒĂƒ ŸĘˆ Un procĂŠs participatiu servirĂ Ă•Â—Ă˜  Â? ÂŒ Ă˜ “— Â“Â—ÄƒĂƒÂŤĂ˜ʢĂƒÂ— Â—ÂźĂœ èĂœĂŠĂœ ¥èãèĂ˜Ăœ Text: Servei de Patrimoni Històric del Consell

es obres de rehabilitaciĂł del convent de Sant Diego, conegut tambĂŠ com a Pati de sa Lluna, es van iniciar el 2009 i conclouran aquest estiu. Han estat unes obres llargues; però si repassam tota la història del convent, ens adonarem que constitueixen nomĂŠs ]V JZM] KIXy\WT LM TI ^QLI LM TÂźMLQĂ…KQ Q MV\MVLZMU millor les complicacions tècniques sorgides en el transcurs de l’obra. Per conèixer l’origen del claustre ens hem de remuntar al 1615, quan la Universitat d’Alaior manifestava que l’esglĂŠsia de Santa EulĂ lia havia quedat petita a causa de l’augment de la poblaciĂł. AixĂ­, es 4

va plantejar construir un convent franciscĂ , però no ^I [MZ Ă…V[ IT Y]M M[ ^I I]\WZQ\bIZ TI KWV[\Z]KciĂł del convent sota l’advocaciĂł de sant Diego. El 1626 s’iniciaren una sèrie de disputes entre la comunitat de preveres de la parròquia i els franciscans, perquè els primers consideraven que l’establiment dels franciscans els perjudicaria econòmicament. Aquell mateix any la Universitat d’Alaior es va declarar protectora del convent, i el 1629 es ^I JMVMQZ TI XZQUMZI XMLZI LM TÂźMLQĂ…KQ IUJ TI Y]IT KW[I M[ XW[o Ă… IT KWVÆQK\M Tenim poca documentaciĂł relativa a la construcciĂł del claustre i l’esglĂŠsia, tot i que sabem

CONVENT DE SANT DIEGO

PROJECTE DE REHABILITACIÓ

L’inici de les obres de reforma es remunta a l’any 2009.

5

REVISTA ÀMBIT #41

EN PROFUNDITAT

CONVENT DE SANT DIEGO

Y]M Y]IV NMQI XWK Y]M [¼PI^QI IKIJI\ L¼MLQÃ…KIZ MT KWVR]V\ T¼M[OTu[QI M[ ^I M[NWVLZIZ Q NW] ZMMLQÃ…KILI I partir de 1676. A partir de mitjan segle XVIII hi va haver un cert auge econòmic que va permetre intervenir a l’escala principal del convent, fer l’aljub del claustre, construir algunes voltes de l’església, acabar la sagristia i dreçar el campanar, entre altres intervencions. -T MT[ NZIUMVWZ[ NWZMV M`KTI][\ZI\[ IZZIV LM TI LM[IUWZ\Q\bIKQ~ MKTM[Qo[\QKI LMT UQVQ[\ZM 5MVLQbnJIT Q TM[ I]\WZQ\I\[ UIVIZMV JIZZIZ MT KWV^MV\ Tot i així, Sant Diego va passar a formar part LMT XI\ZQUWVQ LM TI ,Q KM[Q LM 5MVWZKI )t ^I L]ZIZ Ã…V[ IT Y]IV T¼PWZ\ NW] ^MV]\ I ]V XIZ\QK]TIZ Q MT KTI][\ZM M[ ^I \IVKIZ LMÃ…VQ\Q^IUMV\ -T MT 8I\Q LM [I 4T]VI ^I [MZ WK]XI\ XMZ un destacament militar, i a partir del 1852 es van KWUMVtIZ I M[\IJTQZ I T¼MLQÃ…KQ MT[ XZQUMZ[ KQ^QT[ -T 1871 el convent va ser adquirit per un particular. Durant el segle XX T¼MLQÃ…KQ ^I ITTW\RIZ ]V M[KWZ`ILWZ UIOI\bMU[ \ITTMZ[ LM [IJI\M[ Q JQR]\MZQI Q [WJZM\W\ PIJQ\I\OM[ ƒ[ Y]M M[ ^I XMZTTWVOIZ Ã…V[ IT[ 6

primers anys del nostre segle. La construcció dels habitatges va implicar la creació de noves obertures i sortides de fums, moltes vegades travessant les voltes. ) XIZ\QZ LM Ã…VIT[ LMT[ IVa[ [M\IV\I LMT [MOTM XX, el claustre va començar a acollir actes culturals, fet Y]M UIZKIZQI MT [M] N]\]Z -T !! MT +WV[MTT 1V[]TIZ LM 5MVWZKI LMKTIZo MT KWVR]V\ IZY]Q\MK\ VQK com a bé d’interès cultural, amb la qual cosa se’n garantia la conservació. +IX IT ITO]V[ LMT[ PIJQ\I\OM[ NWZMV ocupats il·legalment, fet que va generar tensions i problemes de convivència, que no es resoldrien del \W\ Ã…V[ Y]M T¼MLQÃ…KQ NW] LM[ITTW\RI\

LA DECLARACIÓ DE L’EDIFICI COM A BÉ D’INTERÈS CULTURAL L’ANY 1993 VA GARANTIR-NE LA SEVA CONSERVACIÓ

CONVENT DE SANT DIEGO

DIFERENTS USOS

El Pati de sa Lluna ha albergat usos diversos al llarg de la seva història: des del religiós RULJLQDO ĆQV al residencial, passant pel seu ús com a magatzem, escorxador o espai per a tallers de sabates i bijuteria.

-T MT +MV\ZM L¼-[\]LQ[ 4WKIT[ i l’Ajuntament d’Alaior van crear una KWUQ[[Q~ LM \ZMJITT M[XMKyÅKI XMZ IVITQ\bIZ TI LM[\QVIKQ~ X JTQKI LM T¼MLQÅKQ Y]M va determinar que la funció havia de ser eminentment cultural. La planta baixa serviria per a usos culturals temporals, la primera planta allotjaria una col·lecció etnològica i la segona planta estaria ocupada per l’arxiu històric, mentre que als soterranis es plantejaven usos comercials. El 2005, el claustre va ser adquirit pel Govern de les Illes Balears. Quatre anys més tard es constituïa un consorci, format per l’Ajuntament d’Alaior, el +WV[MTT 1V[]TIZ Q MT /W^MZV MVKIZZMOI\ de supervisar les obres de rehabilitació de T¼MLQÅKQ Q LM OM[\QWVIZ TW ]V KWX IKIJILI la intervenció. Posteriorment, el 2008, [¼IXZW^I^I ]V XTI LQZMK\WZ LM T¼MLQÅKQ IT Y]IT M[ ^IV IVIZ ZMITQ\bIV\ UWLQÅKIKQWV[ al llarg de l’execució de l’obra. Finalment, l’any 2012 es va dissoldre aquest consorci, i en el seu lloc es va crear una comissió de seguiment entre les tres administracions implicades per tal de supervisar la continuació de les obres. Per entendre la durada de les obres, és necessari tenir en compte que la llarga i intensa història del claustre havia originat ]V MLQÅKQ IUJ U T\QXTM[ NI[M[ KWV[\Z]K\Q^M[ i intervencions, algunes de les quals n’havien afeblit l’estructura. En conseqüència, al llarg de l’obra ha estat necessari reforçar algunes parts i fer actuacions no previstes. -V ]VI bWVI KWVKZM\I LM T¼MLQÅKQ TI LMJQlitació estructural va originar un enrunament que va tenir, també, com a conseY vVKQI ]VI UWLQÅKIKQ~ LMT XZWRMK\M La intervenció es va centrar a desmuntar tots els elements afegits durant anys per recuperar la tipologia i distribució QVQKQIT LM T¼MLQÅKQ 8MZ T¼IK\]IKQ~ VW M[ XWdia limitar a recuperar la fesomia original, sinó que s’havia d’adaptar el claustre als usos i a les necessitats del segle XXI: feia falta dotar l’immoble d’instal·lacions de

EL GOVERN BALEAR VA ADQUIRIR L’IMMOBLE EL 2005 I QUATRE ANYS DESPRÉS COMENÇAREN LES OBRES lampisteria, electricitat, protecció contra QVKMVLQ[ KTQUI\Q\bIKQ~ Q \MTMKWU]VQKIKQons. També era necessari instal·lar-hi asKMV[WZ[ Q ZIUXM[ XMZ NMZ IKKM[[QJTM T¼MLQÅKQ a les persones amb mobilitat reduïda. Aquests darrers mesos, davant la immediI\M[I LMT ÅVIT LM TM[ WJZM[ Q I\M[M[ TM[ UWLQÅcacions en el projecte arquitectònic origiVILM[ XMZ TM[ XMK]TQIZQ\I\[ LM T¼MLQÅKQ Q XMZ les noves possibilitats plantejades en el pla d’usos, es va fer palesa la necessitat d’obrir un nou procés participatiu. Així, el passat dia 11 de juny es va presentar, a l’Ajuntament d’Alaior, una nova proposta d’usos consensuada entre les tres administracions que integren la comissió de seguiment. Aquesta proposta planteja, entre altres coses, que la col·lecció etnològica comparteixi la planta primera amb una exposició sobre la indústria del calçat. I la segona planta, per altra banda, podria esdevenir un centre de cultura gastronòmica, lligat conceptualment a la col·lecció etnològica. Durant les darreres setmanes s’han recollit les al·legacions i propostes d’entitats i ciutadans particulars, que s’estudiaran i M[ \QVLZIV MV KWUX\M I T¼PWZI LM LMÅVQZ el nou pla d’usos del convent. Sigui quin sigui el projecte concret que sorgeixi d’aquest procés, s’haurà de tenir en compte la viabilitat econòmica del seu manteniment per tal que l’accidentaLI PQ[\ ZQI LM T¼MLQÅKQ [QO]Q RI Q LMÅVQ\Q^Iment, cosa del passat.

7

REVISTA ÀMBIT #41

ACTUALITAT

FESTIVALS D’ESTIU 2016

ELS FESTIVALS SÓN PER A L’ESTIU

L’agenda cultural de Menorca bull en els mesos cĂ lids de l’any amb Ă•Ă˜ĂŠĂ•ĂŠĂœĂŁÂ—Ăœ Ă‚èĂœÂŤÂ? ŸĂœĘƒ Â?ÂŤĂƒÂ—Ă‚ ãĂŠ¢Ă˜Â†ÄƒĂ—èÂ—ĂœĘƒ  Ă˜ã­ĂœĂŁÂŤĂ—èÂ—ĂœĘƒ ¢ ĂœĂŁĂ˜ĂŠĂƒĂ?Ă‚ÂŤĂ—èÂ—Ăœ ÂŤ ã— ãĂ˜ ŸĂœ “— Ă—蠟ã ãĘˆ Bʰ¨ ¨ Ă•Â—Ă˜  ãĂŠĂŁĂœ Â—ÂźĂœ ¢èĂœĂŁĂŠĂœĘˆ S Ă˜ è  ãÂ—ĂƒÂ?ÂŤĂ‹ Ă•Â—Ă˜Ă—èž èĂœ Â—Ăƒ Â“Â—ĂœÂ?ĂŠÂŒĂ˜ÂŤĂ‚ algunes! Text: M. JosĂŠ Ferri VizcaĂ­no

ÂźM[\Q] u[ \MUX[ LM NM[\Q^IT[ 5ƒ[QKI cinema, gastronomia, arts escèniques, cites consolidades, noves apostes, d’à mbit local o d’abast insular... Les propostes sĂłn moltes i diverses, concentrades en un sol dia o programades al llarg d’un mes, dos o tot l’estiu. N’hi ha per triar, i encertar. Perquè la qualitat tambĂŠ ĂŠs una de les caracterĂ­stiques de les cites que omplen l’agenda cultural en els mesos cĂ lids. 0Q PI Y]Q IĂ…ZUI Y]M MT[ NM[\Q^IT[ ^Q]MV ]VI època daurada. I no els falta raĂł: a tot l’Estat se’n celebraran mĂŠs d’un miler aquest any i nomĂŠs a +I\IT]VaI NZMOIZIV MT[ ) 5MVWZKI XMZ ]VI qĂźestiĂł numèrica evident –tant de pĂşblic potencial com de pressupost– les xifres sĂłn mĂŠs modestes, 8

però igualment remarcables. )T[ NM[\Q^IT[ Y]M WZOIVQ\bMV 2W^MV\]\[ 5][QKIT[ LM +Q]\ILMTTI Q 5I~ IUJ Uu[ LM Y]I\ZM LvKILM[ LÂźPQ[tòria, se sumen iniciatives de creaciĂł mĂŠs recent com MT .M[\Q^IT 1V\MZVIKQWVIT LM +QVMUI LM 5MVWZKI MT Pedra Viva, el Teatre de Butxaca, l’Street Art Festival W TI /ZIV 5QORWZVITM KQKTM[ KWU MT 4TM^IV\ 8WVMV\ Y]M XZWOZIUMV LM R]Va I WK\]JZM -[ +TI][\ZM Q MT 2Ibbbah, a mĂŠs de les propostes d’iniciativa municipal com MT[ ,QUIZ\[ I[ 5QORWZV MT[ ,Q^MVLZM[ I TI .ZM[KI LM .MZZMZQM[ TM[ 6Q\[ LM 5ƒ[QKI I 5I~ MT KQKTM 5ƒ[QKI LM Vorera de Sant LluĂ­s o les actuacions que es fan a cala +WZJ M[ +I[\MTT 1 \W\ IQ` [MV[M WJTQLIZ TM[ KQ\M[ LÂź]V [WT LQI KWU IZI MT ;IV 5QO]MT -5 .M[\Q^IT MT .-5 W MT *Z]VKP +W =[ MV LM[\IKIU ]VM[ Y]IV\M[

FESTIVALS D’ESTIU 2016

44è Festival de Música d’Estiu De l’11 de juliol al 29 d’agost Claustre del Seminari i Teatre Calós 2255 LM +Q]\ILMTTI PI KWVNMKKQWVI\ un programa amb predomini de talent UMVWZY]y 8ZMVM] VW\I" <MZM[QVI 2WZLo XQIVW <ZQW +IZLWVI )XMTTnVQb *IOIZyI (clarinet, violoncel, piano), Re-EncounteZML XMZK][[Q~ 7ZY]M[\ZI LM +IUJZI 1TTI LM 5MVWZKI 7+15 -TK]ZIZWRW 2]LQ\P 2n]ZMO]Q XQIVW Q TM[ OMZUIVM[ 5WTT ;Ilord (violí i piano). 5u[ QVNW" ___ RRUUKQ]\ILMTTI KWU

43è Festival de Música de Maó Del 14 de juliol al 12 d’agost Teatre Principal de Maó i Claustre de Sant Francesc La qualitat i el descobriment de nous talents continuen sent el leit motiv del .M[\Q^IT LM 5 [QKI LM 5I~ +QVK KWVKMZ\[ de naturalesa diferent conformen un XZWOZIUI ZQK Q PM\MZWOMVQ" 4]b a 6WZ\M" Viatge d’un marí (tenor, viola de gamba i IZXI )UZI\ 0][[IQV <ZQW 1^nV 5IZ\yV XQIVW 5MZISQ -V[MUJTM Q T¼7+15 5u[ QVNW" ___ NM[\Q^ITLMU][QKILMUIW KWU

Festival Internacional de Cinema de Menorca Del 18 al 23 de juliol · Seu: Ciutadella Altres localitzacions: Maó, Sant Lluís i Ferreries -T NM[\Q^IT LM KQVMUI LM 5MVWZKI M[ ZMQVventa. Nou concepte i nova imatge per a una proposta que té vocació de permanència. No us perdeu les projeccions de llargmetratges en llocs singulars, com ara la XTItI LM TI +I\MLZIT TI 8TI\RI /ZIV 8MLZMZM[ LM [¼0W[\IT TI XT +WVY]M[\I W MV PW\MT[ d’interior, ni tampoc les sessions de curtmetratges, els tallers i les jornades professionals. 5u[ QVNW" ___ NM[\Q^ITUMVWZKI KWU

Pedra Viva Del 6 de juliol al 7 de setembre Pedreres de s’Hostal, Ciutadella Tot i la seva curta trajectòria, el festival Pedra Viva ha aconseguit seduir moltes

^M][ I]\WZQ\bILM[ MV\ZM MTTM[ TI ZM^Q[\I Forbes que l’ha situat entre els set millors festivals europeus que tenen lloc en espais extraordinaris. Enguany, el cartell inclou TI KIV\I]\WZI 5Ia\M 5IZ\yV MT +WZ 2W^M LM T¼7ZNM~ +I\ITo IUJ T¼WJZI Carmina Burana W MT KWUXW[Q\WZ Q KIV\IV\ 2WIV 5QY]MT 7TQ^MZ 5u[ QVNW" ___ XMLZI^Q^IUMVWZKI KWU Gran Migjornale 14 i 15 d’agost · Es Migjorn Gran Després d’un any de descans, seguint el seu ritme de periodicitat biennal, torna la cita artística de referència a l’estiu menorquí. Durant dos dies l’art, en les seves diferents manifestacions, ocuparà les cases i espais X JTQK[ LMT KMV\ZM LM[ 5QORWZV +Q]\ILMTTI i Ferreries també s’hi sumaran amb l’Street Art Festival –de juliol a setembre– i els Fosquets d’Art –el 5 i 6 d’agost–. 5u[ QVNW" ___ OZIVUQORWZVITM KWU

Llevant/Ponent Del 30 de juny al 14 d’octubre Es Claustre (Maó) i Jazzbah (Ciutadella) -T KQKTM 4TM^IV\ 8WVMV\ u[ ]V KTo[[QK LM TM[ nits d’estiu. La iniciativa, compartida per Es +TI][\ZM Q MT 2IbbJIP XZM\uV LWVIZ ^M] IT[ RWves talents de l’escena musical independent. -T 8M\Q\ LM +IT -ZQT :WOMZ 5I[ *MLZWWU 8Q[\WTI +IZTI ;MZZI\ 4M[ ;]MY]M[ Q *QSQUMT són alguns dels concerts programats. 5u[ QVNW" ___ M[KTI][\ZM KWU ___ RIbbJIPUMVWZKI KWU

FEM 6 d’agost · S’Hort Nou, Maó -T .-5 \WZVI IUJ ]VI VW^I XZWXW[\I musical i gastronòmica. Enguany, però, canvia d’escenari i es trasllada de les 8MLZMZM[ LM [¼0W[\IT IT XWZ\ LM 5I~ -T XTI\ NWZ\ [MZIV MT[ 5IVMT Y]M XZM[MV\IZIV el seu nou disc Jo competeixo. Els precediran The Other Side amb l’espectacle The Horizon Tour 2016. 5u[ QVNW" ___ NMUUMVWZKI KWU

9

REVISTA ÀMBIT #41

ACTUALITAT

IILANVERS 2016

ILLANVERS 2016 Text: Pere Gomila

mb l’ediciĂł antològica de l’any passat tancĂ vem una etapa d’Illanvers. DesprĂŠs d’haver-se consolidat com un dels esdeveniments culturals mĂŠs destacats LM TÂźM[\Q] UMVWZY]y TÂźIVa M[ ^I [][XMVLZM per causes prou conegudes. El nou impuls que, feliçment, li ha volgut donar el Departament de +]T\]ZI LMT +WV[MTT 1V[]TIZ M[ XW[o LM UIVQNM[\ en la passada ediciĂł, que volguĂŠ ser un espai per recordar tots els poetes que hi havien participat i per agrair-los la seva col¡laboraciĂł sempre desin\MZM[[ILI Q QVLQ[XMV[IJTM .QV[ IT PI^QMV M[\I\ deu anys ininterromputs d’un recital que ens havia permès mostrar la realitat tan rica i diversa de la 10

poesia menorquina actual i, sobretot, brindar un espai on els poetes mĂŠs joves tinguessin l’oportunitat d’oferir una mostra de la seva producciĂł. La KWVR]VKQ~ LM XWM[QI Uƒ[QKI Q XQV\]ZI W NW\WOZIĂ…I es va revelar com una fĂłrmula d’èxit, que desprĂŠs han adoptat altres esdeveniments, i l’extraordinĂ ria resposta del pĂşblic ens encoratjava a preparar cada nova ediciĂł amb tot l’entusiasme. Enguany començam, amb el mateix entusiasme de sempre, una nova etapa que desitjam que ZMXZM[MV\Q TI KWV[WTQLIKQ~ LMĂ…VQ\Q^I LMT ZMKQ\IT IT UIZOM LM KIV^Q[ XWTy\QK[ MV MT +WV[MTT 1V[]TIZ Q Y]M la poesia, la literatura, la cultura catalana pròpia LM 5MVWZKI ZMJQV [MUXZM LM TI VW[\ZI XZQUMZI

IILANVERS 2016

EL CARTELL

Imatges dels cartells dels darrers anys. Per ordre de baix a dalt, edició 2015, 2013 i 2012. Obra de l’artista ciutadallenc Carles Gomila.

TĂ“NIA COLL

A l’esquerra, il¡lustraciĂł de l’artista menorquina TĂłnia Coll, inclosa en el poemari L’illa dels arbres vençuts, de l’escriptor Joan Pons. TĂłnia Coll participarĂ a la nova ediciĂł d’Illanvers.

instituciĂł tot el suport, el respecte i l’admiraciĂł que es mereixen. En un mĂłn en què els poders econòmics i els grans grups de pressiĂł pretenen bandejar el pensament i les humanitats, imprescindibles per a una vida plena, per a una societat avançada, lliure i autènticament democrĂ tica, ĂŠs mĂŠs necessari que mai que les institucions, sobretot les mĂŠs properes, vetlin i fomentin de la manera mĂŠs decidida els valors de l’humanisme, l’art, la cultura i la solidaritat.

ÉS MÉS NECESSARI QUE MAI QUE LES INSTITUCIONS FOMENTIN L’HUMANISME, L’ART, LA CULTURA I LA SOLIDARITAT

LES NOVETATS Aquesta nova etapa conserva les caracterĂ­stiques essencials d’Illanvers, però XZM[MV\I \IUJu KIV^Q[ [QOVQĂ…KI\Q][ respecte de les edicions anteriors que cerquen dotar el recital de mĂŠs dinamisme i presència. Entre aquests canvis, el mĂŠs emblemĂ tic potser sigui la transformaciĂł del llibret que en contenia els textos i les imatges en un llibre ben editat –que, a la vegada, representa la represa dels quaderns de poesia Xibau– que es podrĂ adquirir amb un descompte important el dia del recital i es trobarĂ desprĂŠs de forma habitual a les llibreries. 5IV\MVQU TI Uƒ[QKI MV LQZMK\M Q MT diĂ leg entre poesia i pintura, però substituirem la projecciĂł de les imatges per la presència d’un artista en directe que elaborarĂ una obra durant el temps de l’espectacle. D’aquesta manera, poesia, mĂşsica i plĂ stica quedaran mĂŠs integrats en una manifestaciĂł en viu, en una expressiĂł en què tots els participants d’Illanvers seran presents a l’escenari. Podem destacar tambĂŠ, entre altres novetats, la presència de poetes de fora de 5MVWZKI +ZMQU Y]M u[ QUXWZ\IV\ WJZQZ les portes al diĂ leg amb altres poetes del nostre Ă mbit lingßístic i eixamplar l’amistat i el contacte entre escriptors, aixĂ­ com oferir al pĂşblic de l’illa l’ocasiĂł de conèixer i escoltar la veu d’altres noms importants en la poesia catalana. I en aquest sentit, hem pensat que Illanvers seria una

bona oportunitat per completar el recital amb la lectura per part d’un actor o un rapsoda de textos d’un dels nostres grans poetes de tots els temps, un espai que en aquesta ediciĂł dedicarem a Ramon Llull com una manera de participar en l’any LMLQKI\ I TI Ă…O]ZI LMT N]VLILWZ LM TI nostra literatura. AUTORIA MENORQUINA Els autors menorquins que participaran a 1TTIV^MZ[ [~V +IZTM[ 5MZKILIT >QK\WZa *TIVKI )ZOQTu[ ,IUQo :W\OMZ 2WIV 8WV[ Q ; VQI 5WTT \IV ^QVK]TILI I TI VW[\ZI QTTI ,M 5ITTWZKI ^QVLZo MT XWM\I 8MZM 2WIV 5IZ\WZMTT Q LÂź-Q^Q[[I TI XWM\I 6WZI )TJMZ\ )V\WVQ +IV\IUQ[I MV[ JZQVLIZo TI lectura dels textos lul¡lians i la part musical serĂ a cĂ rrec de la guitarrista Annabel Villalonga. L’artista que crearĂ l’obra en directe, i autora a la vegada dels dibuixos de l’interior del llibre i la coberta, serĂ <~VQI +WTT 1TTIV^MZ[ [M KMTMJZIZo MT LQI LÂźIOW[\ I TM[ I TI NWZ\ITM[I LM TI 5WTI Q MT LQI [MO†MV\ I TI UI\MQ`I PWZI al castell de Sant Antoni de Fornells. NomĂŠs em queda agrair al DepartaUMV\ LM +]T\]ZI LMT +WV[MTT 1V[]TIZ TI ferma voluntat de mantenir i consolidar Illanvers i la inestimable col¡laboraciĂł de 2WIVI 9]QV\IVI MV TÂźWZOIVQ\bIKQ~ LÂźIY]M[ta estimulant festa de la paraula. De la paraula viva, creadora, il¡luminadora i autèntica de la poesia.

11

REVISTA ÀMBIT #41

ACTUALITAT

RUTA FRANCESC ALBRANCA

RUTA FRANCESC D’ALBRANCA DEU ANYS ×è Üã Üã«è Ü ÊÂÕ¼ «ù èà ¼ʰ«Ã« « ʰ ×è Üã ÕØÊÕÊÜã è¼ãèØ ¼ « « ã« ×è ÕØ ã à ÕØÊÕ Ø ¼ ă¢èØ ¼  㢠i folklorista migjorner a residents i visitants Text: Miquel À. Marquès Sintes. Fotos: Ajuntament des Migjorn

nguany celebram els deu primers anys LM TI ZMITQ\bIKQ~ LM TI :]\I .ZIVKM[K d’Albranca. Per a nosaltres, participar en aquesta ruta és una manera diferent de gaudir de la cultura. A partir del dimarts 28 de R]Va OZoKQM[ I T¼)R]V\IUMV\ LM[ 5QORWZV /ZIV Q TI KWTÈTIJWZIKQ~ LMT +MV\ZM L¼-[\]LQ[ 4WKIT[ L¼)TIQWZ Q T¼)[[WKQIKQ~ LM +WUMZKQIV\[ LM[ 5QORWZV /ZIV oferim la Ruta Francesc d’Albranca 2016, en el UIZK LMT[ ,QUIZ\[ I[ 5QORWZV Al llarg d’una hora i mitja, els migjorners i visitants coneixeran de prop diferents llocs on va viure .ZIVKM[K +IUX[ Q 5MZKILIT .ZIVKM[K L¼)TJZIVKI Q LM[KWJZQZIV ZIKWV[ LM[ 5QORWZV /ZIV La ruta té el punt de trobada a la Biblioteca PúJTQKI LM[ 5QORWZV /ZIV ,I^IV\ TI JQJTQW\MKI [¼QVQKQI TI Z]\I IUJ ]VI QV\ZWL]KKQ~ [WJZM TI JQWOZIÅI de Francesc d’Albranca. A continuació anam a la 12

KI[I LM .ZIVKM[K +IUX[ Q 5MZKILIT WV XIZTIU del seu vessant mèdic i la seva humanitat amb els malalts. De camí al cementeri, trobam la tanca de [I +ZM] LM[ 8]RWTM\ LM *QVQKWLZMTT I WV KWUMVtam la importància de la creu com a símbol en la vida del metge migjorner. Al cementeri municipal ^Q[Q\IU TI KI[M\I LMT 5M\OM +IUX[ Q TI [M^I NIUyTQI Q XIZTIU LMT XM[ [WKQIT LM TI NIUyTQI +IUX[ :Q]LIvets al poble. A la sortida del cementeri explicam Y]v u[ Q Y]v [QOVQÅKI MT UQTÈTQIZQ ,M[XZu[ IVIU ÅV[ I TI ^QVaI LM[ UM\OM +IUX[ I WV M`XTQKIU TI \I[KI NWTSTWZQ[\I LM .ZIVKM[K L¼)TJZIVKI ,M \WZVILI MV[ aturarem davant el lloc de Binicodrell de Darrere, per parlar d’un casat emblemàtic per al poble. I davant el centre educatiu Francesc d’Albranca reKWZLIU TI [M^I WJZI Q ÅO]ZI QV\MTÈTMK\]IT Q TI [M^I relació amb la revista Llum Nova i Andreu Ferrer Ginard. La visita acaba a la Biblioteca Pública, on

RUTA FRANCESC ALBRANCA

s’explica la importĂ ncia cultural del fons documental Francesc d’Albranca, dels documents, llibres i objectes donats per la [M^I NIUyTQI IT XWJTM LM[ 5QORWZV /ZIV Acabada la visita, els visitants podran gaudir d’un mercat de nit mĂ gic, amb actuacions i ple de productes artesanals, molts elaborats a la nostra illa. Les responsables de la visita guiada sĂłn dues migjorneres excepcionals, Gloria >MV\]ZI 8WV[ Q 5IOLITMVI 8MTMOZy 5WTT -T +MV\ZM LÂź-[\]LQ[ 4WKIT[ LÂź)TIQWZ ^WT agrair, una vegada mĂŠs, a l’Ajuntament i I TÂź)[[WKQIKQ~ LM +WUMZKQIV\[ LM[ 5QOjorn Gran el seu interès a donar continuĂŻtat a aquesta iniciativa cultural, aixĂ­ com a totes les persones que hi participen. A tots, moltes grĂ cies per la tasca de donar

a conèixer la nostra cultura i el nostre patrimoni cultural. L’HORARI DE LA RUTA La trobada serĂ davant la Biblioteca PĂşJTQKI LM[ 5QORWZV /ZIV 4ÂźIK\Q^Q\I\ u[ OZItuĂŻta. La ruta se celebrarĂ a partir de les ! P MT[ LQM[ LM R]Va# ! Q LM R]TQWT# Q ! Q LÂźIOW[\ ,]ZIV\ el mes de setembre la sortida serĂ a partir LM TM[ P Q ZMITQ\bIZMU TI Z]\I MT[ LQM[ Q LÂźIY]MTT UM[ NomĂŠs manca dir que qualsevol in\MZM[[I\ I ZMITQ\bIZ TI Z]\I OI]LQZo LÂź]V capvespre de tranquil¡litat i serenor, un afegit cultural que permet descobrir d’una altra manera l’essència d’un poble, M[ 5QORWZV /ZIV

ES MIGJORN

A l’esquerra, un carrer del poble des Migjorn Gran VISITA GUIADA

A dalt, imatge de l’inici del recorregut ITINERARI

A dalt, itinerari de les etapes de la ruta 13

REVISTA ÀMBIT #41

ACTUALITAT

CORNIA NOU

; Â“Â—ĂœÂ—Ăƒ Â? Ă‚Ă• Ăƒú Â“ʰ—ÚÂ? ó Â?ÂŤĂ‹  Ÿ Ă•ĂŠÂŒŸ ã 㠟 Ă?ĂŁÂŤÂ? ĂŁĂ˜Â—è  Ÿ ŸŸèĂ‚ Ă˜Â—ĂœĂŁÂ—Ăœ Ă—è— evidenciarien el seu Ăşs com a lloc de processament de productes agraris Text: Montserrat Anglada, LluĂ­s Plantalamor i DamiĂ Ramis

14

l 22 de juny passat va concloure la desena de les campanyes d’excavaciĂł i restauraciĂł que duu a terme de manera ininterrompuda des de l’any 2007 al RIKQUMV\ LM +WZVQI 6W] ]V MY]QX LÂźIZY]M TMO[ ^QVK]TI\[ IT 5][M] LM 5MVWZKI )Y]M[\ XWJTI\ M[\o [Q\]I\ I TÂźM`\ZMU WZQMV\IT LM TÂźQTTI I VWUu[ SU LMT XWZ\ LM 5I~ [WJZM ]V ZWY]Q[[IZ LM KITKIrenites terciĂ ries que han estat objecte d’explotaciĂł, en època contemporĂ nia, per a l’elaboraciĂł de carreus per a la construcciĂł. Actualment, el conjunt consta de dos sectors, separats per una bWVI WV VW [ÂźIXZMKQMV ZM[\M[ IZY]MWT OQY]M[ )K\]alment es treballa al sector occidental, que ocupa uns 5.000 metres quadrats, i s’estructura al voltant d’un gran talaiot de planta circular, d’uns 26 metres de diĂ metre. Al costat sud, a la part de dalt de TÂźMLQĂ…KQ [ÂźWJZM ]VI XWZ\I IUJ ]VI M[KITI UWV]mental, que devia permetre l’accĂŠs a la plataforma superior. Aquesta va ser excavada i restaurada el Q ^I XMZUM\ZM LWK]UMV\IZ TÂźMV\ZILI I LW[

CORNIA NOU

EXCAVACIĂ“

Els treballs arqueològics se succeeixen al poblat des del 2007. TROBALLA

A la dreta, els grans de cereals trobats aquest estiu

estrets conductes interns que arrenquen de la base del talaiot. TambĂŠ es va poder conèixer la forma en què va ser construĂŻt, a partir de murs concèntrics, com si fossin les capes d’una ceba. Adossades al talaiot hi ha dues grans construccions de tendència rectangular. -T ZMKQV\M UMZQLQWVIT W MLQĂ…KQ []L Y]M es va excavar entre els anys 2008 i 2011, va donar molta informaciĂł sobre l’econoUQI Q TÂźWZOIVQ\bIKQ~ [WKQIT LM TM[ KWU]VQ\I\[ \ITIQ \QY]M[ MV\ZM MT Q I+ Durant aquesta campanya s’ha treJITTI\ I TÂźMLQĂ…KQ WM[\ [Q\]I\ I XWVMV\ LMT talaiot, on l’excavaciĂł ja es va iniciar l’any passat. Aquest recinte estĂ dividit en dues estances. La campanya s’ha centrat en l’à mbit 1, situat a migjorn i que ĂŠs l’únic dels dos amb accĂŠs directe des de l’exterior, a travĂŠs de dos portals que miren cap al sud i cap a l’oest, respectivament. Ăšnicament s’han excavat nivells d’enderroc, sense poder documentar de moment cap paviment ni nivell d’ús. )Y]M[\ ZMJIQ` I TÂźQV\MZQWZ LM TÂźMLQĂ…KQ ha permès veure, en primer lloc, que el primer dels portals esmentats va ser tapiat amb grans blocs ja en època prehistòrica. I, segon, s’ha descobert una obertura del conducte situat a la base del talaiot. La seva entrada s’obre a l’angle UMZQLQWVIT LM TÂźMLQĂ…KQ WM[\ Q L~VI XI[ IT KWZZMLWZ LÂź]V[ U LM TTIZOoZQI Y]M connecta amb una rampa escalonada que arriba a la plataforma superior del talaiot i que ja s’havia desobstruĂŻt fa \ZM[ IVa[ 4I \ZWJITTI Uu[ [QOVQĂ…KI\Q^I I l’interior d’aquest corredor ha estat un abundant conjunt de grans de cereals KIZJWVQ\bI\[ ;ÂźQVKZMUMV\MV XMZ \IV\ les evidències que permeten interpretar tot aquest conjunt monumental com un TTWK LM XZWKM[[IUMV\ Q MUUIOI\bMUI\OM de productes agraris. Fa dos anys ja es ^I ZMITQ\bIZ ]VI LI\IKQ~ ZILQWKIZJ VQKI del nivell superior de rebliment d’aquest corredor, a partir d’una mostra de lla-

^WZ[ KIZJWVQ\bILM[ ZMK]XMZILM[ LM[ LM la rampa interior del talaiot. El resultat d’aquesta dataciĂł se situa aproximadaUMV\ MV\ZM I+ La nota desagradable la dĂłna un acte de vandalisme, produĂŻt poc temps abans de l’inici de la campanya, que va provocar l’enderrocament de la part superior de les KWT]UVM[ [Q\]ILM[ IT KWZZMLWZ LM TÂźMLQĂ…KQ []L )T Ă…VIT LM TI KIUXIVaI M[ ^IZMV L]Z a terme les feines necessĂ ries per tornar a reposar els tambors caiguts al lloc original. Aquesta campanya d’excavaciĂł ha comptat amb el suport econòmic del +WV[MTT 1V[]TIZ LM 5MVWZKI Q TÂź)R]V\IUMV\ LM 5I~ IQ`y KWU IUJ TI KWTĂˆTIJWZIKQ~ LÂź)UQK[ LMT 5][M] LM 5MVWZKI És necessari tambĂŠ destacar la feina ZMITQ\bILI XMT[ ^WT]V\IZQ[ Y]M PIV LM[IĂ…I\ TI KITWZ XMZ XIZ\QKQXIZ MV TM[ \I[Y]M[ LÂźM`KI^IKQ~ 4M[ QV^M[\QOIKQWV[ I +WZVQI Nou tampoc no serien possibles sense TÂźI]\WZQ\bIKQ~ LMT[ XZWXQM\IZQ[ LM TI Ă…VKI que sempre han mostrat una excel¡lent predisposiciĂł envers el projecte. El mes de setembre, passada la calor mĂŠs forta, es farĂ una jornada de portes obertes per explicar les troballes d’aquesta campanya. Estau atents a les xarxes [WKQIT[ XMZ KWVvQ`MZ VM TI LI\I M`IK\I

15

REVISTA ÀMBIT #41

ACTUALITAT

BREUS

TROBADA INSULAR DE GRUPS DE LECTURA

JORNADES DE VOLUNTARIAT PER A LA NETEJA DE VEGETACIÓ ,]ZIV\ MT[ LQ]UMVOM[ LMT UM[ L¼IJZQT )UQK[ LMT 5][M] LM 5MVWZKI Q MT +WV[MTT 1V[]TIZ LM 5MVWZKI ^IV WZOIVQ\bIZ MV KWTÈTIJWZIKQ~ amb l’Ajuntament d’Alaior, una sèrie de jornades de voluntariat per contribuir al manteniment del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés. Aquests treballs de neteja de vegetació es van sumar a les tasques del pla de manteniment que desenvolupa el Servei de PatriUWVQ LMT +WV[MTT 1V[]TIZ LM 5MVWZKI XMZ \IT LM \MVQZ MT[ RIKQUMV\[ en el millor estat possible per als visitants. Els voluntaris van estar IKWUXIVaI\[ XMZ IZY]M TMO[ LM T¼I[[WKQIKQ~ L¼)UQK[ LMT 5][M] LM 5MVWZKI Y]M ^IV ^M\TTIZ XMZ TI JWVI KWV[MZ^IKQ~ LM TM[ ZM[\M[ arqueològiques i van explicar als participants la importà ncia del jaciment. Aquest estiu, durant els mesos de juliol i agost, es portaran a terme les excavacions arqueològiques. Els que hi vulguin participar com a voluntaris han d’escriure a maemenorca@gmail.com.

AJUTS PER FOMENTAR L’ÚS DEL CATALÀ

! ! " " " "

# $ & $ # $

# %

# %

& !

' ( " ( $"

(

)* ) + # ' ! ( ! )

* ,-- . / 012 3-- 4 *

! * ) ,-3 5-- . / 012 6- 4 +, + - 7 5-- . / 012 6-- .

-T +WV[MTT LM[\QVI M]ZW[ IT NWUMV\ de l’ús del català en el sector empresarial i IT[ KT]J[ M[XWZ\Q][ LM 5MVWZKI -T \MZUQni de presentació de sol·licituds acaba MT LM [M\MUJZM LM Informa’t de les bases en aquest enllaç

# .// 0 1 234# 5// 6 8 * 9 + : 9 $ # + ./5 7// 0 1 234# 8/ 6 # 9 7// 0 1 234# 8// 0 < 0 /&&& " * ' 2 < <0 " < +

<0

: , ; - < ; !

> 2 1((( # , 2 =

9 3 ) 4

> >2 > - ,-3> ?-

,-3> 8

>2 ?- ,-3>

4 ? ; 5 @ < 0 ! A 6" " < 6" ./5@ A/ ./5@ %

: < A/

./5@ @ 2 & <0 /&&& '2 /*

!BB B > 2 & C 8 >

8 > B 4 ( >2 1((( # )4 1,

&DD #

16

+WU I ZMKWVMQ`MUMV\ IT[ OZ]X[ LM TMK\]ZI LM 5MVWZKI TI *QJTQW\MKI 8ƒJTQKI LM 5I~ TI @IZ`I LM *QJTQW\MY]M[ LM 5MVWZKI algunes llibreries i els grups de Grans Lectors i Amics Lectors que ofereix l’Obra Social de La +IQ`I I \ZI^u[ LMT [M] XZWOZIUI de gent gran es van coordinar per celebrar una trobada insular de tots els grups de lectura de l’illa el dissabte 21 de maig al +WV[MTT 1V[]TIZ LM 5MVWZKI La trobada va ser coordinada per Antoni Olives, voluntaZQ LQVIUQ\bILWZ LMT OZ]X LM /ZIV[ 4MK\WZ[ LM TI +I[I LMT 8WJTM LM 5I~ Q .ZIVKM[K Florit Nin, director de la *QJTQW\MKI 8ƒJTQKI LM 5I~ >I ser un homenatge a l’acte de llegir i als lectors que formen part d’algun grup de lectura, com una de les formes més polides de compartir el temps, la companyia i els parers sobre les obres. Per a l’ocasió es va convidar els escriptors de 5MVWZKI I KWUXIZ\QZ IY]M[\I trobada amb els lectors, els quals van poder dialogar sobre els motius que tenen uns i altres per llegir i escriure. Hi van I[[Q[\QZ MT[ M[KZQX\WZ[ )VVI 5 <QKW]TI\ 2WIV 4~XMb +I[I[VWvas, Pere Gomila, Pons Ponç, 2W[MX 5I[[IVu[ 5QY]MT ² 5IZQI +IZUM +TWY]MTT[ 2WZLQ Odrí i Fà tima Anglada.

BREUS

PREMIS ILLA DE MENORCA 2016

ACTIVITATS DEL DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS El 9 de juny és assenyalat com a Dia Internacional dels Arxius, i la Biblioteca Pública i Arxiu 0Q[\ ZQK LM 5I~ PW ^I KMTMJZIZ MT LQI LM R]Va IUJ ]VI IK\Q^Q\I\ M[XMKyÃ…KI [WJZM ZMKMZKI genealògica. L’interès cap a la genealogia ha augmentat en els darrers anys, i l’arxiu històric acull nombroses persones interessades a conèixer el seu passat familiar. Antoni Guasch, Antoni Tudurí i Octavi Pons 5IKPILW PIV \ZMJITTI\ I NWV[ aquest tema i disposen d’eines i recursos molt interessants per al seu coneixement, que van explicar a través d’una xerrada tècnica sobre els procediments i les fonts en la recerca genealògica. Durant la posterior visita a l’arxiu es van poder veure alguns dels documents emprats amb més freqüència en aquest tipus de recerques: índexs i llibres de naixements, matrimonis i defuncions i els padrons d’habitants.

El 7 de juny passat es van donar a conèixer els guanyadors dels PreUQ[ 1TTI LM 5MVWZKI LM VIZZIKQ~ JZM] Q XWM[QI KWV^WKI\[ XMZ -LQ\WZQIT 5MVWZKI IUJ MT []XWZ\ LMT +WV[MTT 1V[]TIZ LM 5MVWZKI Q MT XI\ZWKQVQ LM 4I +IQ`I Q -VLM[I -T[ XZMUQI\[ ^IV [MZ 2WIV <ZQIa MV VIZZI\Q^I Q /]QTTMU *MVMRIU MV XWM[QI Q MT[ Ã…VITQ[\M[ >QKMV\ /W}ITWV[ Q +IZTW[ 5MZKILIT 4¼IK\M LM TTQ]ZIUMV\ M[ ^I KMTMJZIZ IT +WV[MTT 1V[]TIZ IUJ TI XZM[vVKQI LM 2W[MX 8WV[ .ZIOI MLQ\WZ LMT Diari Menorca# 5QY]MT 5IZQI KWV[MTTMZ LM +]T\]ZI# 5IV]MT >QLIT LQZMK\WZ L¼-VLM[I I 5MVWZKI Q 5QZMV /ITLWVI MV ZMXZM[MV\IKQ~ LM 4I +IQ`I >I NMZ MT LQ[K]Z[ LM XZM[MV\IKQ~ MT LQZMK\WZ LM TI *QJTQW\MKI LM 5I~ .ZIVKM[K .TWZQ\ [W\I MT \y\WT ®-T[ KIUQV[ LM T¼M[KZQX\WZ [~V inescrutables», un recorregut per la diversitat de motius que porten les persones a esdevenir escriptors. Les narracions i els poemes preUQI\[ Q [MTMKKQWVI\[ KWU I Ã…VITQ[\M[ [MZIV X]JTQKI\[ XZ `QUIUMV\ -T[ 8ZMUQ[ 1TTI LM 5MVWZKI RI [~V ]V LMT[ KMZ\oUMV[ KWV[WTQLI\[ MV la promoció de la creativitat literà ria de l’illa.

CONCERTS DE L’ORQUESTRA SIMFÃ’NICA A POBLATS TALAIÃ’TICS L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears se suma als suports a la KIVLQLI\]ZI LM TI 5MVWZKI <ITIQ \QK[ WNMZQV\ LW[ KWVKMZ\[ L¼IKKu[ OZI\]|\ I [MVOTM[ XWJTI\[ \ITIQ \QK[ LM T¼QTTI -T XZQUMZ ^I [MZ MT LM R]Va I 5WV\MNy +Q]\ILMTTI WV ]V WK\M\ LM ^MV\ ^I QV\MZXZM\IZ LQ^MZ[M[ KWUXW[QKQWV[ LM ? ) 5WbIZ\ -T XZWXMZ KWVKMZ\ \QVLZo TTWK I <WZZM L¼MV /ITUu[ LQI LM R]TQWT 6W \¼PW XMZLQ[

17

REVISTA ÀMBIT #41

ACTUALITAT

BREUS

I FĂ’RUM BONES PRĂ€CTIQUES EN LES ARTS VISUALS, MUSEU DE MENORCA 4Âź)[[WKQIKQ~ LÂź)Z\Q[\M[ >Q[]IT[ LM TM[ 1TTM[ *ITMIZ[ ))>1* 5MVWZKI MT +WV[MTT 1V[]TIZ Q TÂź1V[\Q\]\ LÂź-[\]LQ[ *ITMoZQK[ KWWZOIVQ\bIZMV MT[ LQM[ Q LM R]Va ]VI NWZUIKQ~ \M ZQKI Q XZoK\QKI XMZY]v IZ\Q[\M[ gestors pĂşblics i altres agents culturals menorquins coneguin noves formes de fer i entendre l’art i metodologies actuals en la gestiĂł de projectes artĂ­stics; adoptin bones prĂ ctiques professionals i s’adeqĂźin les subvencions pĂşbliques a necessitats reals, i alhora disposin LÂźMQVM[ MĂ…KIKM[ XMZ I TI XZWUWKQ~ M`\MZQWZ LM TI K]T\]ZI UMVWZY]Qna. Les ponències van ser: “L’exposiciĂł d’art contemporani, del LM[MV^WT]XIUMV\ IT XTI M[\ZI\vOQKÂş 2WIV 5WZMa IZ\Q[\I Q LWKMV\ # “Què sĂłn les bones prĂ ctiques professionals?â€?, Paco Espinosa (artista i president de l’AAVIB); “El programa d’arts visuals de la DiputaKQ~ LM *IZKMTWVI +Q]\ILIVQI Q IZ\ KWV\MUXWZIVQ MV TÂźoUJQ\ TWKITÂş )VVI +ZW[I[ LQZMK\WZI LÂź)Z\[ >Q[]IT[ ,QX]\IKQ~ LM *IZKMTWVI Q “PrĂ ctiques artĂ­stiques. ProducciĂł i educaciĂłâ€?, Ramon Parramon IZ\Q[\I Q LQZMK\WZ LÂź)+>1+ Q 1LMV[Q\I\

ACTIVITATS DIDĂ€CTIQUES RELACIONADES AMB LA MENORCA TALAIĂ’TICA ,QV[ TÂźoUJQ\ LM TI KIVLQLI\]ZI LM 5MVWZKI <ITIQ \QKI I XI\ZQUWVQ mundial, ĂŠs molt important donar a conèixer el patrimoni arqueològic entre els mĂŠs menuts. L’arqueologia, tot i ser una disciplina que apareix amb freqßència en obres literĂ ries, al cinema i a la televisiĂł, continua essent una professiĂł sobre la qual hi ha moltes idees errònies referents als seus objectius i motivacions. Per tal d’intentar KWZZMOQZ IY]M[\I ^Q[Q~ MZZ VQI MT +WV[MTT 1V[]TIZ PI WZOIVQ\bI\ igual que en cursos anteriors, unes activitats didĂ ctiques dirigides a OZ]X[ M[KWTIZ[ LM Z LÂź-;7 )Y]M[\M[ IK\Q^Q\I\[ [ÂźWZOIVQ\bMV MV \ZM[ blocs diferents: estudi d’ossos d’animals, a travĂŠs del qual els infants XWLMV QLMV\QĂ…KIZ Y]QVM[ M[XvKQM[ M[ KWV[]UQMV I 5MVWZKI L]ZIV\ la prehistòria; estudi de restes humanes, que permet als alumnes conèixer quina informaciĂł es pot extreure dels esquelets, i taller de restauraciĂł de cerĂ mica. Al llarg del curs, uns 500 alumnes de diversos centres educatius han pogut participar a les activitats i han adquirit aixĂ­ nous coneixements que fomentaran la seva capacitat de valoraciĂł del nostre llegat històric i arqueològic.

18

“L’ILLA DELS TALAIOTSâ€? AL MUSEU DE MENORCA El 15 de gener passat s’inaugurava, a les reformades sales d’exposicions temporals del 5][M] LM 5MVWZKI TÂźM`XWsiciĂł “L’illa dels talaiotsâ€?. Els dos objectius principals d’aquesta mostra eren donar a conèixer el llegat prehistòric de l’illa i explicar la candida\]ZI LM 5MVWZKI <ITIQ \QKI a patrimoni mundial davant TI =6-;+7 <W\ Q Y]M VW M[ pot fer una valoraciĂł nomĂŠs a partir del nombre de visitants, TM[ ! XMZ[WVM[ Y]M PIV visitat l’exposiciĂł ens permeten dir que ha estat un èxit. 4ÂźM`XW[QKQ~ M[ UW[\ZI Ă…V[ IT LM R]TQWT I TI [ITI LM ;IV\ Diego d’Alaior i mĂŠs tard, del LÂźIOW[\ IT ! LÂźWK\]JZM es podrĂ visitar al Roser de +Q]\ILMTTI <MVQU LWVK[ XZW] temps, encara, per descobrir o redescobrir aquesta exposiciĂł. Per altra banda, a partir LMT UM[ LM R]TQWT Q Ă…V[ I Ă…VIT d’any es podran visitar al museu tres exposicions de temĂ tica ben diversa: “Els viatges Q TM[ I^MV\]ZM[ LM VI +I\ITQVI Quintanaâ€?, destinada al pĂşJTQK NIUQTQIZ Q QVNIV\QT š+IUbra de meravellesâ€? i “Antoni Vives Escudero (1859-1925). +WTĂˆTMKKQWVQ[\I IZY]M TMO Q acadèmicâ€?.

CONCURS

EL CONCURS Envia la resposta a l’adreça cultura@cime.es abans de dia 15 de setembre, indicant el teu nom i un número de telèfon de contacte.

Lola Egea Rivero va ser la guanyadora del concurs passat.

QUANT EN SAPS, SOBRE LA MENORCA TALAIÒTICA? Les persones que contestin correctament aquestes preguntes entraran en el sorteig de dos lots de llibres relacionats amb la història i la prehistòria de Menorca i les Illes Balears!

1_ L’any 1818, un erudit menorquí va escriure una obra que porta per títol Antigüedades célticas de la

isla de Menorca, el primer llibre sobre prehistòria publicat a Espanya. Sabries dir qui és aquest autor, del qual un institut de secundària de Maó porta el nom?

2_ Les navetes d’enterrament són un tipus d’edifici funerari exclusiu de la prehistòria de Menorca. La més famosa és la naveta des Tudons, però n’hi ha moltes altres. Sabries dir el nom d’alguna més?

3_ Els talaiots, abundantíssims a l’illa, són els edificis que donen nom a la cultura talaiòtica. Sabries dir quants n’hi ha? A) entre 50 i 100

B) entre 100 i 200

C) més de 200

4_ Els recintes de taula són uns edificis religiosos exclusius de Menorca que es caracteritzen pel fet de

tenir una gran «T» de pedra al centre, la taula pròpiament dita. Saps quines són les dues taules conservades més altes?

5_ Durant el període final de l’època talaiòtica arriba a Menorca una gran quantitat de ceràmica púnica coneguda com a ebusitana, produïda a una illa propera. Saps de quina illa es tracta?

Les respostes del concurs del número anterior són: 1. El talaiot de Sant Agustí té dues columnes. 2. La cala amb més de 90 coves d’enterrament és Calescoves. 3. La figureta que es va trobar al recinte de taula de Torre d’en Galmés representa Imhotep 4. El poblat que té un recinte de taula amb dues entrades és Son Catlar. 5. El jaciment arqueològic més antic documentat fins ara a Menorca és Biniai Nou.

19

REVISTA ÀMBIT #41

LLENGUA

Interferència lingüística, parts del cos i alguna frase feta La interferència lingüística, principalment del castellà, és un pes feixuc que duim a l’esquena, XMZY]v LM[ÅO]ZI MT KI\ITo Q [W^QV\ MT NI ]VI K XQI de la llengua dominant. Per això, tenen molta barra els que diuen que és el català estàndard allò que va en detriment del UMVWZY]y -T[ ÅTTM\[ IT KIZZMZ IT XI\Q VW MT[ [MV\QU parlar en “estàndard”, els sentim parlar en castellà, i no juguen al catalaníssim “fet i amagar” (que correspondria al nostre gairebé oblidat “quic a amagar”), juguen a l’escon[dite]. Evidentment que açò no fa nosa als qui ens volen fer triar entre menorquí i català. Tenen poca pipella i els veim el llautó d’una hora enfora. De la mateixa manera que no toca ni frega que a un extremeny li facem triar entre escriure en extremeny o espanyol, perquè escriu les dues coses a la vegada, perquè són una sola cosa. En canvi, qui sí que tria és qui ens fa triar a nosaltres: entre menorquí i castellà tria castellà, en aquest cas estàndard, només faltaria.

TENEN MOLTA BARRA ELS QUE DIUEN QUE ÉS EL CATALÀ ESTÀNDARD ALLÒ QUE VA EN DETRIMENT DEL MENORQUÍ. ELS FILLETS, AL CARRER, AL PATI, NO ELS SENTIM PARLAR EN “ESTÀNDARD”, ELS SENTIM PARLAR EN CASTELLÀ 20

3 Esquena i espatla Precisament la interferència ens ha duit a confondre esquena i espatla: l’esquena ha passat a ser l’espatla i les espatles han passat a ser els *hombros. (Notau a més que tan correcte és escriure espatla com espatlla.) 3 Barra, barbeta, *barbilla Tenir molta barra és no tenir vergonya. Però cal ZMKWZLIZ Y]M I 5MVWZKI barra, entre d’altres, és sinònim de barbeta. En cap cas és correcte barbilla. 3 Pipella La variant pipella és ben correcta al costat de perpella. No hem de confondre pestanyes i pipelles. 3 Veure’s el llautó ;QOVQÅKI »LMQ`IZ [M ^M]ZM W MVLM^QVIZ ITT Y]M PQ ha de fals o de dolent sota una bona aparença’. 3 D’una hora enfora >WT LQZ »LM UWT\ MVNWZI¼ +WV\QV]IV\ TI ZMNMZvVKQI I TM[ XIZ\[ LMT KW[ KIT dir que tan correcte és llombrígol com melic i que cal evitar dir *tobillo per turmell, *munyeca per braó o canell i *cadera per costat o maluc. Per acabar, volem fer un apunt gramatical amb relació a les parts del cos. No és correcte en català emprar els possessius lligats a les parts del cos. Per M`MUXTM" ¹8W[I TI \M^I Uo IY]yº ¹5¼PM NM\ UIT IT meu peu”.

Convent de Sant Diego · Alaior De l’11 de juny al 31 de juliol de 2016 El Roser · Ciutadella Del 15 d’agost al 31 de setembre de 2016

LA CONTRA El 8 de juliol, el Centre d’Interpretació del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmès, a Alaior, va estrenar un nou muntatge museològic

NÚMERO 41 · JULIOL-OCTUBRE 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.