Àmbit, revista de Cultura 47

XARXA DE BIBLIOTEQUES MÉS DE TRES DÈCADES FOMENTANT EL SERVEI DE LECTURA PÚBLICA A TOTS ELS MUNICIPIS DE L’ILLA

P. 14

CAN SAURA L’HISTÒRIC EDIFICI S’OBRE CAMÍ PER ESDEVENIR UNA DE LES SEUS CULTURALS DE MENORCA P. 19

DL: ME 524-2007

P. 04

COVA DE BINIEDRÍS VIATGEM 3.000 ANYS ENRERE GRÀCIES A LES TROBALLES DE LES DARRERES EXCAVACIONS

NÚMERO 47 · OCTUBRE-DESEMBRE 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 47 Octubre-desembre 2017 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Can Saura (imatge del fotògraf David Arquimbau per a la Fundació Foment del Turisme) Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Joana M. Garau Sobrino, Montserrat Anglada, Lluís Plantalamor, Damià Ramis, Eva Alarcón García, Auxilio Moreno Onorato, Luis Arboledas Martínez, Marta Díaz-Zorita, Monice Timm, Mario Gutiérrez Rodríguez, Samuel Lahoz, M. José León Moll, F. Prados, H. Jiménez, A. Adroher, J. de Nicolás, O. Torres, C. de Salort, C. Ligero, Fàtima Anglada, Francesc Florit Nin i Octavi Pons Machado.

2

SUMARI

ACTUALITAT

Una mica d’història

REVISTA ÀMBIT #47

Xarxa de Biblioteques de Menorca L’edifici oest del conjunt arqueològic pren forma

Cornia Nou Un viatge a fa 3.000 anys

Cova de Biniedrís Un camí de la cultura

Can Saura Nova intervenció arqueològica al poblat

Son Catlar Mossets d’actualitat

Breus Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #47

EN PROFUNDITAT

XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA

L’ens d’àmbit insular que engloba totes les biblioteques de l’illa es va crear l’any 1985 amb la intenció d’ajuntar esforços per millorar el servei de lectura pública.

Tres dècades després, amb un funcionament fluid i eficient, afronta els reptes que planteja el consum digital.

Text: Joana M. Garau Sobrino

4

XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA

CIUTADELLA

La Biblioteca de Ciutadella va iniciar la seva singladura l’any 1955.

5

REVISTA ÀMBIT #47

EN PROFUNDITAT

UNA MICA D’HISTÒRIA Totes les poblacions de Menorca compten amb servei de biblioteca pública des de fa una pila d’anys. La biblioteca més antiga és la de Maó, creada mitjançant una reial ordre de l’any 1861.

Les altres biblioteques veieren la llum ja ben entrat el segle XX. Així, l’Ajuntament d’Alaior posà en marxa la seva biblioteca l’any 1945, impulsada per un grup de persones del municipi. Va ser seguida per la de Ciutadella, que, creada per l’Ajuntament el 1952, no inicià la seva singladura fins al 1955. Aquest mateix any, La Caixa establí una biblioteca as Mercadal.

L’estiu de 1967, gràcies a l’empenta i constància de Maria Lluïsa Serra —directora de la Casa de Cultura de Maó—, quedà constituïda la xarxa insular de biblioteques municipals amb les inauguracions de les biblioteques des Castell, Ferreries i Sant Lluís, i l’estrena d’un nou edifici per a la des Mercadal.

D’aquesta forma, Menorca esdevenia un dels pocs indrets de l’Estat amb biblioteca a tots els municipis. A partir d’aquell moment, només en mancava as Migjorn i Fornells —poblacions dependents des Mercadal. Tanmateix, ambdues disposaven d’agències de lectura assortides amb fons de les biblioteques viatgeres —lots de llibres que els proporcionava periòdicament la Biblioteca Pública de Maó.

Igualment, Maria Lluïsa Serra tenia la intenció d’impulsar-hi la creació de biblioteques, tal com podem llegir a la carta que el director general d’Arxius i Biblioteques adreçà a Serra (8/7/1967), en què li assegurava que “no dejaremos de la mano lo de Ciudadela y Vd. con el celo que le caracteriza hará posible que esas dos pequeñas localidades que nos quedan, Fornells y San Cristóbal, tengan también su pequeña biblioteca”.

Malauradament, tots el seus projectes es van interrompre per mor de la malaltia que posà fi a la seva vida el 19 de novembre 6

XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA

d’aquell mateix any, ara fa cinquanta anys.

Finalment, el seu somni es complí el 1982, amb la inauguració de la biblioteca des Migjorn i, el 1991, amb el centre de lectura de Fornells.

LA XARXA La Xarxa de Biblioteques de Menorca va néixer l’any 1985 amb el consens de tots els municipis de l’illa, al voltant del Consell Insular de Menorca, amb la intenció d’ajuntar esforços per millorar el servei de lectura pública, tot centralitzant les tasques tècniques en el Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular.

D’aquesta forma, la Xarxa de Biblioteques quedà constituïda per les biblioteques municipals i el Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular, òrgan que exerceix les funcions de gestió i direcció tècnica.

La Biblioteca Pública de Maó és la biblioteca central insular de Menorca, és a dir, la cap de les biblioteques de l’illa. La biblioteca, de titularitat estatal, s’incorporà a la ALS ANYS 60 MENORCA Xarxa el 2011, ERA UN DELS POCS quan se’n trans- INDRETS DE L’ESTAT ferí la gestió al AMB BIBLIOTECA A Consell Insular.

Hi ha al- TOTS ELS MUNICIPIS tres biblioteques que, per la seva singularitat i interès per a la nostra comunitat, s’han adherit a la Xarxa de Biblioteques. La seva finalitat és compartir recursos i coordinar-se amb la resta, per poder oferir un millor servei. Aquestes biblioteques són: Biblioteca-Arxiu Fernando Rubió Tudurí, Biblioteca de l’Ateneu de Maó, Biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca, Biblioteca del Fons Menorquí de Cooperació i Col· lecció Hernández Sanz-Hernández Mora, de l’Ajuntament de Maó.

Les nostres biblioteques públiques no només estan coordinades a través de la Xarxa de Biblioteques, sinó també amb

XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA

MAÓ

La Biblioteca de Maó, creada l’any 1861, és la més antiga de Menorca

7

REVISTA ÀMBIT #47

8

EN PROFUNDITAT

XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA

XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA

la resta del sistema bibliotecari de les illes.

Una de les eines fonamentals per a la cooperació entre centres és el Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears (caiblib.uib.es).

Es tracta d’un catàleg col·lectiu que posa a l’abast dels ciutadans els fons bibliogràfics de la majoria de les biblioteques de les Illes Balears, possibilita diversos tipus de consulta i informa de la disponibilitat i modalitat d’accés de cada obra. Açò facilita el préstec interbibliotecari, ja que amb una sola consulta es pot conèixer la ubicació d’un document i sol·licitar-lo des de qualsevol de les illes.

Els principals serveis que ofereixen les biblioteques públiques són: Consulta a sala Informació i referència Préstec, préstec interbibliotecari i préstec de llibres electrònics (illesbalears.ebiblio.es) Accés al catàleg col·lectiu i reserva de documents Petició de noves adquisicions Activitats de promoció i difusió de la lectura i la biblioteca Formació d’usuaris Ús d’ordinadors, Internet, Wi-Fi i impressions =

=

=

=

=

=

BIBLIOMENORCA.NET No ens estendrem sobre les dades i característiques de cadascuna de les biblioteques.

Aquestes i altres informacions detallades i ampliades, com l’agenda d’activitats, es poden trobar al web de la Xarxa: www. bibliomenorca.net, un punt de trobada virtual de tots els sectors menorquins involucrats en el món del llibre i l’edició: autors, editors, llibreters, gestors culturals i biblioteques.

El web també recull les notícies que es publiquen als mitjans de comunicació relacionades amb el món del llibre, la literatura i l’edició en general. A més, informa puntualment sobre les novetats editorials i les publicacions menorquines, ja siguin en format llibre, CD, DVD o en suport electrònic.

Cal destacar-hi la secció d’autors menorquins, un recull exhaustiu dels perfils i les obres dels principals autors de la nostra illa.

Per emprar alguns serveis, cal tenir el carnet d’usuari, l’obtenció del qual és gratuïta, així com la majoria dels serveis que ofereixen les biblioteques.

Seguiu la Xarxa de Biblioteques de Menorca a les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube).

=

=

ESPAIS PÚBLICS

La Xarxa de Biblioteques de Menorca ofereix tot tipus de serveis adreçats al foment de la lectura entre grans i petits.

9

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

CORNIA NOU

CORNIA NOU

L’EDIFICI OEST PREN FORMA Les excavacions en el jaciment talaiòtic de Maó sumen una nova campanya. En aquesta ocasió, la intervenció arqueològica coordinada pel Museu de Menorca s’ha centrat en la construcció adossada al talaiot occidental del poblat.

Text: Montserrat Anglada, Lluís Plantalamor, Damià Ramis

Durant la campanya d’intervenció arqueològica a l’assentament talaiòtic de Cornia Nou (Maó), les feines s’han centrat en la continuació de l’excavació de l’edifici oest. També s’hi han realitzat les primeres feines de restauració. L’estructura rep aquest nom pel fet que es troba adossada al costat oest del gran talaiot occidental del jaciment.

L’edifici oest es troba definit per un mur perimetral de gran monumentalitat que s’adossa a la base del talaiot oest i delimita un espai amb planta de tendència quadrangular. Un mur divideix l’interior en dues habitacions de dimensions relativament semblants: l’àmbit 1 al sud i l’àmbit 2 al nord. A la part central de la façana occidental de l’edifici oest s’hi obren dos portals adjacents que donen accés a cada 10

una d’aquestes dues estances, que també estaven connectades entre si a través d’un portalet al mur de separació que va ser cegat ja en època prehistòrica.

EXCAVACIONS A L’ÀMBIT 1 Fins al 2016 l’excavació s’havia centrat a l’àmbit 1.

Allà hi trobam dos portals més. El primer obert al mur sud de l’edifici connectava amb l’exterior i també va ser cegat abans de l’abandonament de l’edifici. El segon és un accés al talaiot que connecta amb una rampa escalonada d’accés a la part superior. El darrer element estructural que cal destacar a l’àmbit 1 és la presència d’una columna polilítica d’una alçada aproximada de 2 m i amb cinc tambors, el superior dels quals podria ser considerat ja com el

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

CORNIA NOU

EDIFICI OEST

Vista general de l’edifici oest del jaciment de Cornia Nou en el moment de concloure la campanya d’intervenció d’aquest any.

capitell per les seves grans dimensions. El fet que els murs que envolten la columna conservin una alçada molt major fa plantejar la possible existència d’un entresolat, almenys a la zona de l’àmbit 1 més propera al talaiot. De fet, s’ha descobert un fragment d’escala de pedra adossada al mur central de l’edifici sud.

Les feines de restauració de la present campanya han consistit en la consolidació de la columna de l’àmbit 1 a fi de garantir-ne l’estabilitat. Pel que fa a tasques d’excavació, enguany s’ha retirat la darrera capa d’enderroc a l’àmbit 1, on ha aparegut una gran acumulació de llosetes

molt primes. Això ha permès interpretar aquest estrat com les restes d’un sostre caigut. A sota s’ha documentat un únic nivell d’ocupació, on els instruments lítics

LES FEINES HAN TRET A LA LLUM UNA GRAN ESTRUCTURA DE COMBUSTIÓ ADOSSADA AL TALAIOT I SITUADA EN UNA POSICIÓ ELEVADA 11

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

(molons i percussors) formen la major part dels objectes recuperats.

L’abundància d’aquests tipus d’eines ja s’havia detectat a l’edifici sud i es pot plantejar un ús semblant a l’àmbit 1 relacionat amb el processament de productes agraris. En canvi, a diferència de l’edifici sud, la ceràmica és escassa i els objectes d’indústria òssia gairebé absents. Resta pendent la datació d’aquest nivell d’ocupació, la qual cosa permetrà conèixer si els edificis oest i sud varen estar en ús simultàniament o, si bé, el primer es va abandonar en construir-se el segon.

EXCAVACIONS A L’ÀMBIT 2 La darrera part de la campanya de 2017 s’ha dedicat a l’excavació dels nivells d’enderroc a l’àmbit 2. La sorpresa ha estat l’aparició d’una gran estructura de com-

CORNIA NOU

bustió adossada al talaiot. Aquesta gran llar es troba situada en una posició elevada respecte al terra de l’habitació, el qual en concloure la campanya encara resta cobert per nivells d’enderroc.

El Museu de Menorca és l’entitat promotora d’aquest projecte de recerca, conservació i posada en valor del jaciment de Cornia Nou, el qual compta també amb el suport del Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Maó. Finalment, s’ha de destacar la valuosa participació de diversos professionals i col·laboradors voluntaris, tant en la feina de camp com en les tasques de laboratori amb els materials recuperats durant la campanya.

ÀMBIT 1

A la dreta, vista de l’àmbit 1, on es pot apreciar una acumulació de molins de mà al voltant de la columna, així com dues lloses probablement procedents del sostre.

També es veu el fragment de l’escala de pedra a l’esquerra de la imatge. ÀMBIT 2

A l’esquerra, vista de l’àmbit 2 al final de la campanya. S’hi pot apreciar la gran llar empedrada, adossada a la base del talaiot.

12

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

CORNIA NOU

13

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

COVA DE BINIEDRÍS

UN VIATGE DE 3.000 ANYS

LA COVA DE BINIEDRÍS La intervenció en aquesta cavitat ha permès recuperar materials que pressuposen un coneixement profund de les matèries primeres, un sentit de l’estètica, un compromís amb els difunts i una creença en la vida després de la mort.

Text: E. Alarcón García, A. Moreno Onorato, L. Arboledas Martínez, M. Díaz-Zorita, M. Timm, M. Gutiérrez Rodríguez i S. Lahoz

Durant els mesos de juny i juliol de 2017 s’ha dut a terme la segona campanya d’excavació a la cova de Biniedrís, emmarcada en el projecte d’investigació arqueològica “Ideologia, ritual i pràctiques socials a la cova de Biniedrís de Baix Vell (Menorca)”. Han estat dos mesos en què, a part de l’exhumació de part del registre que va quedar fossilitzat a l’interior durant el segon i primer mil·lenni, el desenvolupament de camp sembla haver facilitat l’osmosi amb la gent que una vegada va transformar aquesta cavitat natural en un lloc sacralitzat on donar descans als seus morts.

La metodologia desenvolupada, amb successius aixecaments artificials de plans horitzontals, ens ha permès recompondre el procés de deposició dels individus inhumats i els gestos voluntaris o no que es van succeir al llarg del temps fins a estructurar les escenes funeràries que han arribat fins a nosaltres.

Amb aquesta nova campanya d’excavació hem fet un pas més en el coneixement de com era la gent que va emprar aquest espai com a lloc d’enterrament i hem completat la definició existent del conjunt de les pràctiques socials i/o rituals que s’hi van dur a terme.

La cova de Biniedrís ja ha estat definida com un lloc sacre i no com un simple ossari. Això queda palès perquè a l’interior s’han documentat els elements materials ineludibles que ens condueixen a les pràctiques funeràries identificades a les coves des Mussol, 14

des Càrritx i des Pas, com ara restes de mineral d’òxid de ferro, molins barquiformes de petites dimensions per picar aquest ocre, les seves impregnacions tant en botons com en les relíquies de cabells humans, restes de les fustes de les civeres emprades en el transport dels cossos, restes de teixit en diversos tons i tipus de manufactura, cordes, cordills, teixits adherits a restes òssies humanes, etc. L’espai interior, una sala d’uns 18 m2, ens mostra un ordenament de l’espai planificat en què unes zones queden restringides per algun motiu que desconeixem de moment. Ens referim en concret a una petita zona, a l’oest d’aquesta sala, delimitada per llesques de troncs de gran gruix, que conté fins a tres files de cranis en filades, ben disposats i pel que sembla coberts amb taulers igualment de fusta .

Les desarticulacions i el cert desordre que sembla existir en aquest espai funerari ha donat i donarà molt a parlar. En l’actualitat ha estat possible establir una mena d’episodis tafonòmics que apunten que la dispersió de restes òssies humanes que s’observa va poder ser causada en part per la geodinàmica de la cavitat mateixa. És el cas d’una petita zona on, abans fins i tot de començar l’excavació, vam observar un reenfonsament del terreny que atribuírem al fet que fos una zona remoguda possiblement per clandestins. No obstant això, després de la seva recent excavació, s’ha pogut determinar que en realitat es tracta d’un reenfonsament provocat per una

COVA DE BINIEDRÍS

15

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

COVA DE BINIEDRÍS

diàclasi que secciona la cavitat del sostre a terra i d’oest a est. És més, les restes òssies no s’interrompen en aquesta zona, sinó que s’inclinen per avall com si des de baix les succionéssin, de manera que l’extensió de les diferents alçades és totalment coherent. Un altre dels agents que podrien fer possible la dispersió dels ossos humans són els animals. En aquest sentit, les restes de fauna recuperada (porcs, ovicaprins, cérvols, bòvids i alguna espècie de carnívor de mida petita fonamentalment) responen més aviat a peces dipositades durant el ritual d’enterrament i no a intrusió d’individus carronyaires. La resta de la fauna/ microfauna es restringeix a petits rosegadors, escarabats i alguna au, amb possibilitat de variar lleument la positura d’un cos humà, però no de disseminar-lo per un ampli radi; com a màxim només algunes de les parts menys feixugues de l’esquelet.

El rebaix del sector K ha proporcionat informació sobre la manera en què es construeix l’entrada al recinte o, dit d’una altra manera, de com transformen la boca de la cavitat natural per convertir-la en un lloc sacralitzat on donar aixopluc als morts. Si ens aturam a observar aquesta cavitat des d’enfora, en el context paisatgístic en què s’obre, l’obertura original ressalta 16

en gran manera, igual que algunes altres existents a la paret rocosa d’aquest mateix barranc de Biniedrís, de forma que estaria exposada a contínues intrusions, cosa que seria contrària al lloc de recolliment i ocultació que es pretén mantenir. Aquest buit delator, de més de 3 m de longitud per 2,80 m d’alçada, havia de ser per força emmascarat per donar sentit al simbolisme marcat que devia tenir aquest tipus d’espai.

Així, s’emprèn la tasca de modificar-lo. El marc exterior (adossat a la paret rocosa) es va estrenyent planificant una entrada allindanada mitjançant una pedra arquejada delimitada a la base per grans pedres de cantell que dibuixen un petit tram de corredor que dona accés directe a la sala. D’aquesta manera el buit anterior es transforma en una petita entrada, d’escassos 70 cm per 50 cm d’ample, per la qual tan sols hi cap una persona, acotada i a la gatzoneta. La seva construcció, reflexionada i marcada amb un clar component ritual i ideològic, es realitza fent-la recular una mica sobre la vertical de la paret rocosa, cosa que permet ocultar-la des de l’exterior, des del qual només és possible apreciar un enfonsat a la paret amb un petit forat però sense recorregut a l’interior.

El corredor s’interna a la sala d’inhumació amb

COVA DE BINIEDRÍS

RESTES ÒSIES

A la imatge de l’esquerra, aixecament d’un dels nivells de deposicions de la cova de Biniedrís.

un engrossiment, a manera d’antenes, rematat en línia recta abans de girar en arc novament cap a un extrem i altre del buit original. La tècnica constructiva difereix entre la fonamentació, realitzada a força de pedres de grandària mitjana i gran travades per un fang vermell intens, i l’alçat, fet amb la tècnica de pedra seca a base de petites pedres disposades amb tanta destresa com la que s’observa en l’actualitat a les tanques que recorren l’illa de Menorca.

Tal és la meditació d’aquesta construcció que segons es desprèn de les primeres dades recollides per Peter H. Hochseder, arqueoastròleg, el pla inclinat que presenta el tancament de la cavitat i fins i tot la disposició de l’entrada, oberta una mica cap a l’est, és a dir no centrada respecte al pla de façana, és un fet no gens casual, que respon a un interès planificat en el moment de la incidència del sol durant el seu ocàs en el solstici d’estiu (21 de juny). És en aquest moment quan el sol incideix directament sobre la zona més profunda de la cova després d’il·luminar el que sembla respondre a un ressalt amb una sèrie d’incisions paral·leles gravades a la paret de roca.

En el moment que ens disposam a entrar per aquest buit d’accés, la postura inclinada que cal adoptar, com si es tractés d’una reverència, ens indica que accedim a un espai singular de recolliment, a un espai en definitiva amb una enorme càrrega ritual i simbòlica. Espai on tant homes com dones, individus infantils i persones senils, van compartir un mateix ritual funerari i per tant participaren d’unes mateixes pràctiques socials, sense exclusió de classe social, edat o gènere. No obstant això, al contrari del que succeeix en registres arqueològics de característiques similars, a la cova de Biniedrís sobresurt la presència d’individus infantils, sobretot aquells les edats dels quals oscil·len entre els 0 i 6 anys (32 % de la mostra analitzada), ja siguin d’un sexe o un altre, seguits pels de 7 a 13 anys (19 % de la mostra).

La seva presència en aquest registre és molt significativa, en primer lloc perquè ens parlen de les condicions socioeconòmiques en què van viure. La mort primerenca dels individus infantils de curta edat ens indica les dures condicions en què van haver de viure per esquivar sobretot el període del deslletament, etapa a partir de la qual aquests individus pateixen episodis d’estrès nutricional que en molts casos no superen. I en segon lloc perquè és la confirmació que des del moment del seu naixement els individus infantils ja formen part del grup social i hi participen per tant com a membres de ple dret.

D’altra banda, les anàlisis realitzades sobre la resta de la població ens indiquen que un gran nombre d’individus van assolir l’edat adulta (31 % de la mostra analitzada), ja fossin homes o dones. Són precisament aquestes persones adultes les que ens alerten de la presència de dos grups poblacionals: uns de complexió robusta i uns altres més gràcils i de menor alçada. Aquesta convivència suggereix que aquests dos grups humans, independentment de la seva procedència i relació, compartien unes mateixes creences, uns mateixos rituals funeraris i molt possiblement uns mateixos comportaments socials.

Comportaments com els observats en la vaixella utilitzada en el ritual funerari. Els recipients recuperats responen i recullen les formes “arxiconegudes” en el conjunt de l’illa per a final del segon mil·lenni i principi del primer, gots troncocònics, bitroncocònics de vora sortint de mida petita, bitroncocònics de vora sortint de mida mitjana, bòtils, etc. L’estudi tecnològic d’aquests recipients ens revela diferents nivells de destresa de les persones que els van fabricar, recipients que, d’altra banda, sembla que van ser realitzats expressament per al ritual funerari, per la qual cosa seria usual que s’usessin només una vegada.

Comportaments visibles igualment a través de la ingent quantitat de restes de 17

REVISTA ÀMBIT #47

MATERIALS

En la imatge superior, per ordre d’esquerra a dreta, restes de teixit, botons amb perforació central i denes de collar.

PORTA

En la imatge inferior, construcció i biografia de la porta de la cova de Biniedrís.

18

ACTUALITAT

COVA DE BINIEDRÍS

fusta, que sense cap dubte assenyalen aquestes poblacions com a autèntics artesans que van saber extreure tot el potencial que aquesta matèria primera tenia. De fusta es van realitzar peces d’ús quotidià, com contenidors i tapadores de forma el·lipsoidal amb dues ansetes laterals petites i rebaix en tot el perímetre del revers per permetre el seu perfecte encaix en els recipients per guardar els cabells de l’inhumat; objectes d’ús personal com pintes per pentinar i per subjectar els cabells, i per descomptat les talles de fusteria per fabricar taulers, rodanxes de troncs — alguns de gran diàmetre—, mànecs, elements amb entalladures —bé en cercle o en quadrat—, escotadures o simplement vares de diferent diàmetre i longitud.

Cal destacar altres comportaments com els materialitzats en una sèrie d’objectes únics i individuals per la seva associació amb el ritual i les persones, com són els botons d’os. De sobres són coneguts a Menorca els de forma triangular amb perforació

en “V”, com en general en la prehistòria peninsular. No obstant això, a la cova de Biniedrís no són aquests l’únic tipus. També apareixen els triangulars amb perforació central. La diversitat quant a la mida ens indica novament el pes de la categoria d’edat en aquests grups socials. Del mateix material trobam tapadores decorades amb motius de cercles concèntrics. A tot això, unim les peces de metall com braçalets, elements bicònics, plaquetes decorades amb motius en ziga-zaga emmarcats amb bandes horitzontals i un conjunt de denes de collar conformades per boletes perforades, de les quals de moment no podem precisar en quin material estan fabricades.

L’elaboració de tots aquests materials implica, a més d’un coneixement en profunditat de les matèries primeres i el seu treball, un sentit de l’estètica i una dedicació precisa i compromesa amb els éssers morts, alhora que, ideològicament, un important sentiment d’una altra vida després de la mort.

CAN SAURA

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #47

EL CAMÍ DE LA CULTURA

CAN SAURA

En poc més de tres mesos, l’edifici setcentista ha acollit esdeveniments com la Diada d’Estiu de Cultura i els festivals Illanvers i Versemblants, passes que l’encaminen a convertir-se en la seu cultural de Ciutadella.

Text: M. José León Moll

Ciutadella està d’enhorabona! Aquesta va ser la frase més repetida l’agost passat durant la Diada d’Estiu de Cultura de Ciutadella. Una diada festiva que cada any permet omplir de màgia cultural tots els racons de la ciutat, però que enguany va tenir un to més folgós, perquè representava per a l’Ajuntament l’obertura a la ciutadania de Can Saura com a espai cultural.

Aquest edifici històric, situat al carrer del Santíssim, fou la casa familiar de la nissaga Saura (primera branca), originària del lloc de Binigafull. El casal fou cons-

truït entre 1693 i 1712, sota els cànons de l’arquitectura barroca, que arribà a l’illa de la mà dels Amorós, llinatge de constructors mallorquins que desenvoluparen una vasta activitat a Menorca entre 1690 i 1710.

Can Saura Miret destaca per la façana exterior, construïda a semblança de la del Roser, amb tres portals a la planta baixa que es perllonguen al segon pis, i pel seu entaulament, realitzat a partir d’una exultant cornisa volada i ornamentada mitjançant una successió de mènsules i florons.

19

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

CAN SAURA

El casal estructura la planta al voltant de l’espai d’entrada, que es converteix a partir de la seva escala monumental en un recorregut semipúblic que condueix a la planta noble del primer pis. Una cúpula octogonal de grans dimensions, coronada amb l’escut familiar i sostinguda per quarts d’esfera contraposats i decorats a mode de petxina, cobreix tot l’espai. Aquesta solució constructiva, típica dels Amorós, permet obrir a la paret de llevant un finestral semicircular per on entra la llum natural que il·lumina tota la planta baixa.

Si caminam per l’interior, prest intuirem l’existència de diferències entre les alçades i amplades de les sales. Aquest no és un fet únic d’aquest casal, sinó que és una característica de la majoria de casals nobles de la ciutat. Cal tenir en compte que aquest tipus d’edificacions apareix esmentat als documents com a cases, en plural, i no com a palaus, cosa que recorda l’origen de la majoria d’ells com un conjunt de cases o albergs que s’anaren incorporant en diferents èpoques a l’estructura original sota una mateixa façana que els donava uniformitat i una major monumentalitat. Aquesta particularitat donava origen a les plantes irregulars que presenten la majoria.

Les obres de reforma de Can Saura, una volta adquirit per l’Ajuntament, demostraren que sota les rajoles amagava també una llarga història. La reforma va permetre descobrir diferents estructures d’època moderna, així com un conjunt de tretze tombes picades a la roca mare. Algunes es trobaren buidades d’antic, però altres, en canvi, encara conservaven les restes dels individus enterrats a l’interior. Es recuperaren un total de cinc infants i dos adults, que, per les característiques del seu enterrament i posició del cos, ens fan pensar que possiblement correspondrien a l’època islàmica.

ESPAI PER A LA CULTURA Aquest estiu, després d’anys de reforma i tancament, el casal ha tornat a reobrir les portes. Aquesta vegada, però, per al gaudi 20

del públic. La Diada d’Estiu de Cultura va ser el primer acte cultural que l’Ajuntament de Ciutadella realitzava a l’edifici, modernitzat per tal de poder esdevenir la seu del nou Museu Municipal de Ciutadella. La música, la poesia, el cant i les rialles ompliren durant dos dies tot l’edifici.

I, des de llavors, l’activitat RESTA UN LLARG CAMÍ no s’ha aturat.

PER ACONSEGUIR El gran pati vuitcentista i L’OBJECTIU DE FER d’estil romàntic DE CAN SAURA LA ha estat l’esceFUTURA SEU DEL nari triat per acollir diferents MUSEU MUNICIPAL actes, com els recitals poètics d’Illanvers i també de Versemblants, així com altres actuacions culturals.

Durant aquests mesos que resten del 2017, l’Ajuntament ha iniciat el camí per tal que Can Saura es converteixi en una seu “de i per a la cultura” mitjançant l’organització d’actes puntuals a les seves dependències. Però la feina aquí no s’acaba. Resta un llarg camí per aconseguir l’objectiu final de Can Saura: ser la futura seu del Museu Municipal.

En el transcurs d’aquests mesos un equip de tècnics, encapçalat per l’Ajuntament i el Museu Municipal, durà a terme la redacció del futur projecte museogràfic de Can Saura amb l’objectiu de dotar el municipi d’un museu del segle XXI, obert al públic i accessible a tothom. De manera paral·lela, aquest mateix equip planificarà l’organització d’una nova exposició temporal de temàtica històrica, que s’ubicarà a les sales de la planta baixa de l’edifici. Una exposició que pretén ser un primer tast d’aquesta nova idea de museu.

Can Saura Miret, amb el temps, pretén esdevenir un museu del segle XXI, un espai en el qual, a més d’investigar, mostrar i difondre, tenguin cabuda tot tipus de manifestacions culturals. Les seves sales i el jardí han de convertir-se en un dels principals punts de referència cultural de la ciutat.

I, per açò, Ciutadella està d’enhorabona!

CAN SAURA

NOU ESPAI

La imatge superior correspon a l’1 d’agost, dia en què l’Ajuntament de Ciutadella i el Consell van presentar el programa de la Diada d’Estiu de Cultura, acte que serviria per inaugurar el nou espai cultural.

DIADA D’ESTIU

En la imatge inferior es pot veure una de les actuacions celebrades al pati de Can Saura en el transcurs de la Diada d’Estiu de Cultura, que va tenir lloc els dies 4 i 5 d’agost.

21

REVISTA ÀMBIT #47

22

ACTUALITAT

MODULAR 2017: SON CATLAR

MODULAR 2017: SON CATLAR

MODULAR 2017

SON CATLAR La nova campanya arqueològica s’ha centrat en l’excavació de dues torres de la muralla i en la prospecció intensiva de l’interior del poblat.

Text: F. Prados, H. Jiménez, A. Adroher, M. J. León, J. de Nicolás, O. Torres

El Projecte Modular, que estudia l’impacte de la cultura arquitectònica fenícia i púnica a diferents enclavaments del Mediterrani occidental, ha portat a terme durant el juliol passat la seva quarta campanya d’investigació a terres menorquines.

El poblat talaiòtic de Son Catlar, un dels més ben conservats de l’illa, és objecte d’estudi per part de l’equip interuniversitari des de l’estiu del 2015. Tal com ja ha quedat reflectit en ocasions anteriors, el seu excepcional estat de conservació, les seves espectaculars fortificacions i el seu entorn poc alterat converteixen aquest jaciment en un dels llocs més propicis per al desenvolupament d’un estudi sistemàtic amb l’objectiu d’avançar en el coneixement d’un període fonamental de la història de Menorca. Parlam concretament del moment en què l’illa va quedar inserida en els principals circuits econòmics i, com a conseqüència, es convertí en escenari de lluites pel control del Mediterrani protagonitzades per les dues principals potències militars del moment: Roma i Cartago.

L’equip del projecte Modular porta a terme diferents treballs arqueològics a Son Catlar: prospeccions superficials, teledetecció mitjançant dron i estel i la lectura de paraments a través de l’execució de tècniques fotogramètriques per a la realització d’una

documentació òptima de l’arquitectura. Els resultats preliminars de tots aquests treballs no invasius ja han estat publicats a través de l’edició d’una monografia: “Menorca entre Fenicis i Púnics” (Publicacions des Born 25).

De manera paral·lela s’han portat a terme els primers sondejos arqueològics a llocs puntuals de la muralla amb la intenció d’obtenir informació sobre les característiques constructives, les fases i la cronologia de l’estructura. La raó per dur a terme aquestes excavacions arqueològiques, que no suposen problemes de conservació, és intentar confirmar o refutar les propostes i lectures històriques fetes a través dels estudis no invasius.

Els treballs realitzats a Son Catlar mostraven l’existència de diferents fases de construcció de la muralla, acompanyades per l’edificació d’un conjunt de torres adossades que clarament s’adscrivien a moments posteriors. La intervenció de 2016 es va concentrar a l’angle nord del recinte, on trobam dos bastions iguals, però amb orientació diferent. La seva disposició reflectia l’interès per cobrir visualment i poder defensar amb artilleria de torsió els punts dèbils de la muralla, ja que es tracta d’una de les zones més exposades.

Com ja vam avançar en números anteriors d’aquesta revista, els treballs arqueolò23

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

MODULAR 2017: SON CATLAR

gics en aquesta zona mostraren que els bastions foren destruïts i amortitzats mitjançant abundants abocaments de materials que es documentaren cobrint les poques filades que quedaven al seu lloc. Aquests materials ens daten l’amortització devers l’any 100 aC, amb la primera presència romana a l’illa. Així, aquestes plataformes per a la ubicació d’artilleria deixaren de ser útils en un moment molt primerenc i es convertiren en un punt elevat de vigilància per al nou poder romà, que intentava controlar la pirateria.

A la fonamentació de les torres es recuperaren diversos fragments ceràmics que en dataven la construcció entorn a la segona meitat del segle III aC, fet que posava de manifest la vinculació d’aquesta obra amb un procés de fortificació que segurament tingué lloc durant la II Guerra Púnica. També mostrava la naturalesa activa de les torres, atès que aquest tipus de defensa només tenia sentit per protegir-se d’un enemic potent, capaç d’assetjar una població. Una qualitat que en aquest moment només tenia Roma.

Amb aquests resultats, l’equip va decidir presentar al Consell un nou projecte per al 2017 en el qual es preveien actuacions en altres punts del jaciment amb un triple objectiu: confirmar les cronologies obtingudes per als bastions, caracteritzar la dialèctica constructiva de la muralla i finalment iniciar la feina de cartografia i reconeixement de l’interior del poblat.

Amb aquests objectius es van triar dues noves zones d’intervenció. La primera ha estat la torre est, lloc on s’han realitzat sondejos de diagnòstic, de poca extensió i fins a trobar la roca mare. La potència arqueològica de la zona, amb més d’1,60 m de profunditat, ha mostrat a l’equip la seqüència completa de la construcció de la muralla, amb les modificacions vinculades a l’adossament de la torre i també les darreres fases d’ocupació, que corresponen a cronologies altimperials.

Les restes materials recuperades d’aquesta intervenció es troben actualment en procés d’estudi.

Tot i així sembla que els materials recuperats dels nivells més antics, vinculats a l’edificació de la primera muralla, ens donen una datació d’entre els segles V-IV aC, una cronologia ja esbossada en anteriors intervencions i ara confirmada mitjançant seqüència estratigràfica. La torre adossada, per la seva part, presenta un registre molt similar al trobat a l’excavació dels esmentats bastions el 2016, cosa que significa que va ser coetània i resultat d’un ma24

LES PRIMERES CONCLUSIONS CONFIRMEN QUE SON CATLAR ES VA REFORTIFICAR EN EL MARC DE LES GUERRES PÚNIQUES (SEGLES III-II AC) teix procés, un fet que es preveia en analitzar-ne la tècnica constructiva i la mètrica.

Per una altra banda s’ha intervingut en el tram occidental, en una torre que, a priori, semblava arrasada o amortitzada, perquè durant la campanya del 2015 només se’n documentaren els fonaments.

No obstant això, amb l’excavació en extensió de tota la zona s’ha identificat una porta en colze i una garita a mode de cos de guàrdia. Es tracta d’un accés inèdit que va ser destruït en un moment poc precís, entre el 200 i el 100 aC, com ens mostren els materials que el cobreixen. Del que no tenim cap dubte és que aquest accés fou cegat en època contemporània mitjançant una obra de pedra en sec, acompanyada de la reconstrucció de la garita lateral per a l’ús del bestiar. La identificació d’aquesta porta, de la qual trobam els millors paral·lels entre les fortificacions punicohelenístiques del segle III aC, aporta una valuosa informació sobre la refortificació que va tenir lloc al poblat a final del segle III o principi del segle II aC, de nou molt probablement dins el marc de les guerres entre cartaginesos i romans.

Finalment, de forma transversal a la resta d’actuacions i com a part d’una línia específica d’estudis del territori, s’ha dut a terme una prospecció intensiva a l’interior del poblat i a l’entorn immediat de la muralla. Cal tenir en compte que no és suficient saber com es va construir la muralla i quin va ser el procés constructiu, sinó que cal reconèixer quins foren els protagonistes de la seva construcció. Per aquesta raó, mitjançant GPS, s’han georeferenciat de forma sintètica totes les estructures visibles, tant les modernes com les antigues, per tal de generar diferents mapes de les fases del poblat. En els pròxims mesos realitzarem l’anàlisi d’aquesta rica informació i la integrarem en bases cartogràfiques d’alta precisió mitjançant l’ús d’un sistema d’informació geogràfica (SIG).

MODULAR 2017: SON CATLAR

MURALLA

Les tres imatges mostren diferents trams del mur que envoltava el poblat de Son Catlar, el mĂŠs ben conservat de Menorca.

25

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

BREUS

DOCUMENTALS A LA BIBLIOTECA DE MAÓ

ACTIVITATS D’AMICS DEL MUSEU DE MENORCA: PREPARANT UNA SEGONA EDICIÓ DE BECATALAIÒTICA Text: C. de Salort i C. Ligero. Fotografia: C. Ligero L’edició anterior la va guanyar l’estudiant d’arts escèniques Eugeni Marí amb una visita teatralitzada al poblat de Son Mercer de Baix.

Després de les cinc visites guiades realitzades entre maig i juny, dia 19 de juny es va donar a conèixer el guanyador de la primera edició de BecaTalaiòtica: Eugeni Marí. El públic va decidir que la proposta teatral d’aquest estudiant d’arts escèniques havia estat la més original i ben feta de totes. A Son Mercer de Baix els personatges interpretats per n’Eugeni ens varen transportar des de l’actualitat fins al temps d’abans dels talaiots. BecaTalaiòtica és una manera diferent de visitar els jaciments de la Menorca Talaiòtica, a la vegada que proposa als joves la bellesa dels monuments i del paisatge com un lloc d’expressió i de creació personal. En aquest sentit, les diferents fases del concurs no només fan ressonar a les xarxes socials el patrimoni de Menorca, sinó que permeten als participants, d’aquí i de fora, endinsar-se en una cultura desconeguda per a ells. Informa’t sobre la pròxima edició de BecaTalaiòtica en aquest enllaç: beca.menorcatalayotica.info

26

Text: Francesc Florit Nin La Biblioteca Pública de Maó amb la col·laboració de l’associació cultural Comunitart i de l’Ajuntament de Maó engega a partir de setembre el Documental del mes, una proposta de Paral·lel 40 per apropar els millors documentals del món als ciutadans. En una societat on la informació es consumeix com un xupa-xup i on sovint predomina la infotoxicació, val la pena de veure el treball aprofundit i meditat de periodistes compromesos, un treball de recerca de la veritat i de les causes que provoquen els fets més colpidors i interessants de la realitat actual. Els documentals són escollits entre els millors seleccionats i premiats a festivals de cinema d’arreu del món.

Cada darrer dimecres de mes a la sala d’actes de la Biblioteca de Maó. En aquest enllaç pots informar-te sobre La promesa, el documental d’octubre.

BREUS

NOVA EDICIÓ DEL FÒRUM DE BONES PRÀCTIQUES EN LES ARTS VISUALS AGAFATS DE LA MÀ Text: Fàtima Anglada “Agafats de la mà” és un projecte conjunt del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular, l’Equip d’Atenció Primerenca de Menorca i la Xarxa de Biblioteques de Menorca, iniciat el 2015 amb l’objectiu de fomentar la lectura entre els infants de 0 a 6 anys, a partir de la potenciació de la sinergia família, escola i biblioteca. El programa ofereix tot un ventall d’activitats que es desenvolupen a les escoletes i biblioteques de cada municipi de l’illa. Està ideat, creat i gestionat a partir de la detecció de les necessitats de cada centre, nucli i/o col·lectiu i adaptat a cada ritme mitjançant els diferents itineraris formatius, els quals van dirigits a pares i mestres, així com a altres sectors professionals implicats directament o indirectament en l’educació d’aquesta etapa. De l’experiència viscuda se’n destaca una fórmula d’implicació familiar força participativa, els tallers de Família & Lectura, de formació en literatura infantil. La programació es pot consultar al web de la Xarxa de Biblioteques i al Facebook del programa “Agafats de la mà”.

Text: AAVIB El 22 i 23 de setembre es va celebrar, a la sala multifuncional de Ca n’Oliver de Maó, el segon Fòrum de Bones Pràctiques en les Arts Visuals, organitzat per l’AAVIB, amb el suport de l’Ajuntament de Maó, el Consell Insular de Menorca i l’ILLENC. Les jornades es definien com un punt d’encontre entre els diferents agents que operen dins l’àmbit artístic i cultural, per escoltar, aprendre, dialogar i reflexionar plegats cap a un model cultural més just amb el sector artístic professional, que es troba avui en dia en una gran precarietat. El Fòrum II, titulat “Construcció de salut artística”, constà de vuit ponències, en les quals s’explicaren diferents projectes i maneres de fer, amb especial atenció a la pedagogia i a la formació, així com a exemplificar amb casos reals la possibilitat de cercar solucions a les diferents problemàtiques. Els ponents foren, per aquest ordre, Miquel Àngel Maria Ballester, Beatriz Niño, Pilar Bonet, Carmen Cañadas i Lucía Parra, Jaume Reus, Aina Bauzà, Jordi Antas i Cèlia Prats. Relacionades amb el contingut, diferents dinàmiques participatives ajudaren a crear sintonies, converses i reflexions entre els diferents participants, que foren un total de cinquanta persones.

27

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

BREUS

TORNA EL PROGRAMA DE XERRADES I EXCURSIONS ‘CONEIX LA MENORCA TALAIÒTICA’ Com vivien els talaiòtics i com vivim nosaltres? És molt interessant observar la seva relació amb la salut, l’agricultura, la mort, la navegació per la mar, etc., i veure quins punts de contacte hi ha amb la relació que tenim nosaltres amb aquests mateixos elements. Després d’una aturada durant els mesos d’estiu, aquest setembre es van reprendre les xerrades i excursions d’aquest cicle. D’aquí a final d’any estan previstes les següents: 20 d’octubre “Vi: la beguda dels déus”, amb Cristina Bravo, arqueòloga, i Nito Fullana, productor de vi menorquí. A les 20 h, a la Sala Sociocultural de Ferreries.

22 d’octubre Excursió al talaiot de Trebalúger (es Castell).

17 de novembre “La navegació des de l’època antiga fins al segle XX”, amb Octavi Pons, arqueòleg, i Tòfol Mus, membre de l’associació Amics de la Mar. A les 20 h, Museu de Menorca (Maó).

19 de novembre Excursió a la necròpolis de Calescoves (Alaior).

1 de desembre “Les malalties dels talaiòtics i les dels menorquins actuals”, amb Elena Sintes, arqueòloga, i Toni Gómez, metge. A les 20 h, al Cercle Artístic de Ciutadella.

3 de desembre Excursió al poblat talaiòtic de Torrellafuda (Ciutadella).

Les excursions s’organitzen en col·laboració amb el GOB. Tenen les places limitades i cal apuntar-s’hi amb uns dies d’antelació a www.gobmenorca.com/excursions o telefonant al 971 35 07 62. Algunes excursions disposen de servei d’autobús per tornar al punt de partida, que té un cost de 3 € per persona i s’ha de pagar en el mateix moment d’agafar-lo.

28

EL ROSER ACULL L’EXPOSICIÓ “PROMONTORIS I MURADES” Il·lustracions: Enric Ragnar Backman Pylkkanen La sala d’exposicions El Roser acull una exposició sobre assentaments prehistòrics costaners de Menorca i Mallorca. Els que hagueu visitat el poblat prehistòric de Cala Morell segurament us heu demanat per què els seus habitants van triar anar a viure a una ubicació tan inhòspita. Aquesta és, precisament, la pregunta que s’intenta respondre a l’exposició que podreu veure a El Roser entre el 7 d’octubre i el 18 de novembre. La mostra, que porta per títol “Promontoris i murades. Els assentaments costaners de l’edat del bronze a Mallorca i Menorca”, dona a conèixer els resultats de les excavacions arqueològiques desenvolupades a Cala Morell (Ciutadella) i sa Ferradura (Mallorca) en el marc del projecte d’investigació “Entre Illes”. Horari de visita: de dilluns a dissabte, de 10.30 a 13.30 h i de 17.30 a 20.30 h. Diumenges i festius, tancat.

BREUS

29

REVISTA ÀMBIT #47

ACTUALITAT

BREUS

XIII FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ Com cada any en aquestes dates, els serveis de Política Lingüística i de Biblioteques del Departament de Cultura del Consell ja escalfen motors per a la Fira del Llibre en Català, que tindrà lloc a Ciutadella el divendres 3 i el dissabte 4 de novembre.

Com ja és tradicional, la Fira combina la presència permanent dels estands de les nou llibreries participants: Llibreria Pau, VaDllibres, La Torre de Papel, Llibreria Catalana, Llibreria Sa Catòlica, Juguettos, Llibreria Jocs, Sa Llibreria i Espai 14, amb activitats diverses de promoció del llibre i la lectura en català. Així, el divendres matí està dedicat a les visites escolars i el capvespre s’encetarà amb la presentació de la publicació amb les obres guanyadores del XV Premi Francesc de Borja Moll de contes i rondalles. Podem dir que enguany la presència de

poesia serà preeminent, perquè se’n presentaran diversos llibres. També hi haurà espai per als actes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i un espectacle teatral basat en textos de Pau Faner, coincidint amb el congrés internacional que organitza l’IME els mateixos dies a Ciutadella. El dissabte matí està més dedicat al públic infantil i juvenil, amb bibliotràilers, contacontes i el concurs Lletres i Mots, tot i que esperam acabar al migdia degustant bolets. El capvespre continuaran les presentacions de llibres en diversos formats i com ja és costum es clourà la fira amb una peça teatral, enguany dedicada als refugiats. Per segon any consecutiu, entre totes les persones que comprin llibres a la fira se sortejarà un viatge a Barcelona per Sant Jordi per a dues persones.

XVI JORNADES DE RECERCA HISTÒRICA Els dies 24, 25 i 26 de novembre de 2017 se celebraran al Cercle Artístic de Ciutadella les XVI Jornades de Recerca Històrica de Menorca, amb el títol de “Talaiòtics, una aproximació científica a la procedència, ètnia i llengua d’un poble de gegants”. Diversos experts aprofundiran en aquest tema a través de l’antropologia arqueològica, la filologia clàssica i la paleografia, per tal d’intentar donar noves respostes a alguns dels interrogants sobre els menorquins d’època talaiòtica. Consulta el programa aquí.

30

BREUS

MARIA LLUÏSA SERRA I BELABRE, DIRECTORA DEL MUSEU PROVINCIAL DE BELLES ARTS I ARQUEÒLOGA Text: Octavio Pons Machado (Museu de Menorca). Fotografies: Arxiu Imatge i So de Menorca Maria Lluïsa Serra i Belabre va néixer a Maó l’any Com a arqueòloga i historiadora es va formar a la 1911 en el si d’una família petitburgesa. Persona in- Universitat de Barcelona amb grans mestres com quieta ja des de la seva infantesa, va cursar el bat- Lluís Pericot o Vicens Vives, que li proporcionaren xillerat a Maó. Després de la Guerra Civil cursarà una sòlida base de coneixements, que l’acompanyaestudis lliures universitaris i l’any 1949 es llicenciarà ren en tota la seva vida professional i que amb la seva a la Universitat de Barcelona, a la Secció d’Història empenta i dedicació va ampliar i desenvolupar. Va de la Facultat de Filosofia i Lletres. Dona de gran quedar molt influïda per la metodologia del treball empenta i avançada per a la societat de l’època, prest que va veure aplicar a les excavacions de Trepucó i sa destacà entre els seus professors de facultat, els quals Torreta, realitzades per l’arqueòloga britànica Marl’estimularen en l’adquisició de coneixements, que garet Murray, mètodes que va aplicar als seus treballs van fer de Maria Lluïsa Serra, malgrat els tòpics, una d’investigació de camp, amb la qual cosa va obrir el bibliotecària, una arxivera, una arqueòloga i una di- camí de les excavacions modernes i sistemàtiques namitzadora de la vida cultural de l’illa en les dèca- a Menorca. Recordam així, idò, la figura de Maria des dels cinquanta i seixanta del segle XX. Com a Lluïsa Serra, que va saber rompre les limitacions que directora del Museu Provincial de Belles Arts cal des- la seva època li imposava com a dona, i a la vegada tacar la implicació en la vida cultural posant a l’abast va impulsar i promoure la cultura a Menorca, en tots de diferents col·lectius amb inquietuds diverses les els seus vessants. A més, amb la seva sòlida formació instal·lacions de la Casa de Cultura per poder dur i el seu esperit de feina, va aplicar els mètodes d’ina terme les seves activitats: cine, fotografia, concerts vestigació més punters en el camp de les biblioteques, o exposicions, com per exemple del Grup Menorca, els arxius i la història, que van fer avançar quantitatiformat per artistes locals i estrangers que experimen- vament i qualitativa els coneixements sobre aquestes taven amb les avantguardes artístiques del moment. matèries pel que fa a Menorca.

31

REVISTA ÀMBIT #47

LLENGUA

El lèxic de Menorca per Francesc de Borja Moll Per tractar algunes especificitats del lèxic de Menorca, ens volem fer ressò d’un treball de Francesc de Borja Moll que ja vam comentar en un Àmbit d’una etapa anterior. Es tracta d’El dialecte de Ciutadella (estudi fonètic i lexical), publicat el 1932. A través d’aquest estudi, amb l’excusa de fer una descripció del parlar ciutadellenc, F. de B. Moll acaba fent, per extensió, una aproximació breu però detallada i prou rigorosa al català de Menorca.

Francesc de Borja Moll divideix el lèxic ciutadellenc en quatre classes d’elements: a) L’element català, “que forma el gran nucli del nostre dialecte”; b) L’element aràbic; c) L’element anglès introduït amb les dominacions britàniques en el segle XVIII, i d) Altres elements forasters moderns (castellà, francès, italià).

Pel que fa a l’element català, destaca qualque arcaisme com tost (‘aviat’), que ha quedat fossilitzat en expressions com ara més tost i en tost de; l’adjectiu greu, a saber greu, o el substantiu onta (‘afront’) a la frase fer ontes. D’altra banda, enumera les paraules catalanes que han experimentat en menorquí un canvi de significat: bordell (‘desordre’), estudi (‘cambra dormitori’), fillet i filleta (‘nen’ i ‘nena’), lloc (‘masia’), vianda (‘pastes de farina per a sopa’), xinxer (‘multitud’), honest (‘obscur’), borinar (‘moure’), clapir (‘ser víctima’), engronar (‘encloure entre dues forces contràries’), xoroiar (‘mirar o escoltar d’amagat’), boni (‘quasi’), deveres (‘de pressa’), fosquet (‘a entrada de fosc’), just (‘exactament, a penes’), etc.

Moll també es refereix dins aquest apartat a les expressions d’origen litúrgic, amb el sufix -òrum, emprat en la paraula llatinòrum (en el sentit de ‘lla32

tinada, especialment macarrònica, en mal llatí’) i amb valor intensiu en mots com rallatòrum (‘conversa de molta gent; murmuració’) o embullòrum (‘embull molt gros; conjunt de coses molt embullades’).

També destaca aquí el que ell anomena “vocables propis”, amb paraules com barrabam (‘conjunt de dentadura i mandíbula’), bondrell (‘crostó’), borcany (‘branquilló’), cruia (‘angle agut’), ensortilla (‘anella que serveix de blanc per ficar-hi l’asta un genet en les festes populars’), formatjada (‘panada’), garrossa (‘bastó per ajudar-se a caminar’), mom (‘acció de treure la llengua per insultar o fer befa’), regastalles (‘deixalles quasi inservibles’), sota (‘caiguda ràpida amb el cap per davant’) o tronya (‘molèstia causada per una cosa insistent’). Finalment diu que paraules com bòrn (‘medusa’) o requincar (‘adornar excessivament, d’una manera carregada o complicada’) són d’origen desconegut.

Quant a l’element aràbic, Moll explica que hi deu haver un centenar de paraules d’aquesta procedència, com ara abulló (normativament albelló,

AMB L’ESTUDI EL DIALECTE DE CIUTADELLA, PUBLICAT L’ANY 1932, FRANCESC DE BORJA MOLL VA ACABAR FENT UNA APROXIMACIÓ PROU RIGOROSA AL CATALÀ DE MENORCA

LLENGUA

PUBLICACIÓ

En la imatge superior, fotografia de la coberta del llibre “El dialecte de Ciutadella (estudi fonètic i lexical)”, publicat el 1932.

‘canal o conducte per donar sortida a les aigües brutes’), cambuix (‘cobricap de tela fina que portaven les dones i els infants de mamella’) o quintar (= 4 arroves), “però no n’hi ha quasi cap que sigui exclusiva del nostre dialecte dins el domini català (...) si exceptuam cuscussó”.

Sobre els anglicismes destaca que a Maó són més nombrosos que a Ciutadella, tot i que n’enumera uns quants, que són generalitzats a tot Menorca: ull blec (< black, ‘negre’), boínder (bow-window, ‘finestra que té sortint fora del cos de l’edifici’), escrú (< screw, ‘pern’), fàitim (< fight him, ‘topada’), mèrvol (< marble, ‘bala’), moguin (< mahogany, ‘caoba’), pinxa (< pilchard, ‘arengada’), tornescrú (‘tornavís’), xoc (< chalk, ‘guix’), etc.

En l’apartat d’altres elements, Moll destaca sacardiu (‘enrabiada’), pres de la interjecció sacré Dieu, com un dels escassos elements lèxics deixats pels francesos. D’altra banda, explica que “la influència italiana va ser exercida principalment pels venedors ambulants napolitans” i l’exemple més representatiu d’aquesta influència en el nostre lèxic segurament és el mot tià (‘greixonera’).

Quant a la influència castellana, si bé Moll diu que arriba a Menorca amb la mateixa intensitat que a Mallorca, desta-

ca que a la nostra illa paraules com guapo, mono o xulo desbanquen el mot típic menorquí per expressar aquesta idea, polit.

També criden l’atenció per l’adaptació a la fonètica menorquina castellanismes com jalecu (del castellà chaleco), per a armilla, o sau (del castellà sayo), per a americana. En aquest apartat també destaca el mot ranxo, en el sentit de ‘multitud o grup nombrós’, i estrago, “que pot significar ‘una gran plorada’ i ‘una gran quantitat o intensitat’ («A sa plaça hi havia un estrago de peix»)”.

Finalment, en el glossari que clou el treball, Francesc de Borja Moll inclou mots que en el parlar de Menorca han experimentat modificacions fonètiques o morfològiques respecte del lèxic català general o que són d’ús més aviat restringit a l’àmbit menorquí. Així, per exemple, al costat de la paraula aumon, a més d’indicar que es pronuncia aumon o bé aumont, Moll aclareix que es correspon a l’adverbi enlloc, i a part d’aportar alguns exemples diu que prové de “al món”. Afegeix que “no és un mot privatiu de Menorca; es troba a diferents contrades del català occidental. A Mallorca no s’usa si no és entre els menorquins immigrants”.

ESTUDIÓS

A l’esquerra, Francesc de Borja Moll en una imatge de l’arxiu familiar.

33

LA CONTRA La Mola és una de les joies del patrimoni menorquí. Situada al port de Maó, aquesta fortalesa va ser construida entre 1848 i 1875 per ordre de la reina Isabel II.

NÚMERO 47 · OCTUBRE-DESEMBRE 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA