Àmbit, revista de Cultura 49 by Revista Àmbit

INVERSIONS SOSTENIBLES EL CONSELL RECUPERA PATRIMONI HISTÒRIC GRÀCIES A L’IMPOST DE TURISME SOSTENIBLE

P. 10

RENOVACIÓ DEL MUSEU UNA INJECCIÓ DE 636.200 EUROS PER RENOVAR ELS PRINCIPALS ESPAIS DEL MUSEU DE MENORCA P. 18

DL: ME 524-2007

P. 04

LLEGAT PALEONTOLÒGIC DESCOBRIM LA FIGURA DE BENITO MERCADAL, UN ESTUDIÓS DE LA GEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE L’ILLA

NÚMERO 49 · ABRIL-JUNY 2018 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 49 Abril-juny 2018 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Torre de Rambla (Fundació Foment del Turisme de Menorca) Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Cristina Rita, Josep Quintana Cardona, Luis Cobos Rodríguez, Julia García González, Carolina Desel, Fàtima Anglada i Francesc Florit Nin.

SUMARI

REVISTA ÀMBIT #49

Inversions sostenibles per

Recuperar el patrimoni públic A punt el llegat paleontològic

Benito Mercadal Pons Un nou projecte arqueològic

Torre d’en Galmés La renovació més esperada

Museu de Menorca El conte i el teatre, eines pedagògiques

#Betateatre Exposicions per celebrar l’esforç editorial

La proesa d’editar a Menorca Mossets d’actualitat

Breus Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #49

EN PROFUNDITAT

INVERSIONS SOSTENIBLES

La recaptació de l’impost de turisme sostenible permet finançar projectes de recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural. El Consell Insular de Menorca executarà amb càrrec a aquests fons la restauració de part de la murada islàmica de Santa Àgueda i de les torres de defensa de Sanitja i de Rambla.

Text: Cristina Rita

iNVERSIONS SOSTENIBLES

TORRE DE SANITJA

Torre de defensa costanera construïda durant la darrera dominació britànica (1798-1802)

INVERSIONS SOSTENIBLES

UN TRAM DE LA MURADA DE LA FORTIFICACIÓ ISLÀMICA DE SANTA ÀGUEDA (FERRERIES) L’antic lloc de Santa Àgueda, on s’ubiquen les restes d’una fortificació islàmica, va ser adquirit pel Consell Insular l’any 2007, i des d’aquell moment s’han portat a terme obres de restauració a la capella del mateix nom, en un aljub i també en un tram de la murada sud. El projecte actual, redactat per l’arquitecte Joan J. Gomila, consisteix en la rehabilitació del tram de la murada que mira al nord del nucli central del castell islàmic. Es tracta d’un mur d’uns 37 metres de llarg amb símptomes evidents de manca d’estabilitat. La intervenció pre6

veu enderrocar controladament un tram de tres metres del pany de la murada que està en perill de caure sol, perquè ja s’ha desprès parcialment, refer dues parts del mur ja caigudes i estabilitzar la resta que encara es troba en bones condicions. El pressupost de l’obra és de 111.844,05 €. Aquestes obres ja han començat avui dia, contractades a M. Polo. Tota l’obra tindrà seguiment arqueològic a càrrec d’Ismael Moll Pelegrí i d’Elena Sintes. També s’han contractat els serveis de Magdalena Escales com a restauradora.

SANTA ÀGUEDA

Vista des del castell de Santa Àgueda TORRE DE DEFENSA

A la imatge de l’esquerra, fotografia de la torre de defensa de Sanitja, ubicada al terme municipal des Mercadal

REVISTA ÀMBIT #49

EN PROFUNDITAT

INVERSIONS SOSTENIBLES

LA TORRE DE DEFENSA COSTANERA DE SANITJA (ES MERCADAL) La torre de defensa costanera de Sanitja, situada en el marge oest del port natural del mateix nom, sobre un turó d’uns quinze metres sobre el nivell de la mar, va ser construïda en la darrera dominació anglesa de Menorca (1801) i formava part de la xarxa de torres situades en els punts més estratègics del litoral. En aquests moments, l’amenaça de col·lapse és real i imminent perquè el parament extern de la torre està molt degradat per l’erosió i l’interior es troba mig esfondrat. El col·lapse de la torre suposaria una important pèrdua per al patrimoni històric de Menorca i un perill per a les persones que circulen per la zona del far de Cavalleria, que és de gran atractiu turístic, o que visiten el jaciment romà del mateix nom.

Aquest bé d’interès cultural és de titularitat pública, atès que se situa a la delimitació del domini maritimoterrestre, motiu pel qual el Consell Insular de Menorca ha sol·licitat la concessió de la torre. Els objectius del projecte de restauració d’aquesta torre, redactat també en aquest cas per l’arquitecte Joan J. Gomila, són tres: en primer lloc paralitzar el deteriorament actual al qual està sotmesa; en segon lloc aconseguir l’aspecte que tenia originalment recol·locant al seu lloc les pedres originals que ara es troben caigudes al voltant del monument, i en tercer lloc actuar a l’interior per tal d’evitar l’entrada d’aigua de pluja i refer tots els elements originals que estan deteriorats. El pressupost és de 250.116,41 €. 7

REVISTA ÀMBIT #49

EN PROFUNDITAT

iNVERSIONS SOSTENIBLES

LA TORRE DE DEFENSA DE RAMBLA O DE SA TORRETA (MAÓ) La torre de defensa costanera de Rambla o de sa Torreta se situa en una zona excepcional de la geografia de l’illa de Menorca, a la punta que separa la cala de sa Torreta i la des Tamarells, damunt un penya-segat al costat de la mar, just davant l’illa d’en Colom i a la zona del Parc Natural de s’Albufera des Grau (Maó). Va ser construïda en la darrera dominació anglesa de Menorca (17981802) i formava part de la xarxa de torres de defensa situades en els punts més estratègics del litoral. Actualment es troba en un estat de conservació molt dolent i amenaça de caure de manera imminent. També en aquest cas el Consell Insular ha demanat la concessió a Costes per poder fer les obres. Actualment és una zona d’un important atractiu turístic per als que practiquen el senderisme o naveguen per la costa menorquina. És un dels punts de 8

referència visual en el perfil del litoral pel seu emplaçament estratègic i el seu caràcter monumental integrat en l’entorn. L’arquitecte Miquel Àngel Apestegui Nadal ha redactat el projecte de restauració, l’objectiu principal del qual és aturar el procés actual de degradació, consolidant els elements estructurals perquè es vegi tal com ha arribat a nosaltres actualment i evitar que es perdin de manera irremeiable. L’efecte, per tant, serà de congelació de l’estat actual, no de reconstrucció, però garantint les condicions de seguretat i estabilitat necessàries perquè pugui ser explicat. Aquesta obra està pressupostada en 177.054,56 €. També en aquest cas està pendent de la llicència d’obres de l’Ajuntament de Maó i de l’expedient de contractació de l’obra per part del Consell Insular de Menorca.

INVERSIONS SOSTENIBLES

TORRE DE RAMBLA

Torre de defensa britànica (s. XIX) situada en el Parc Natural de l’Albufera des Grau

REVISTA ÀMBIT #49

ACTUALITAT

BENITO MERCADAL PONS

BENITO MERCADAL PONS, EL LLEGAT PALEONTOLÒGIC Text: Josep Quintana Cardona

BENITO MERCADAL PONS

La paleontologia, a cavall entre la geologia i la biologia, és la disciplina científica encarregada d’estudiar els fòssils, és a dir els organismes que han viscut a la terra en el passat geològic: la seva descripció i classificació, la filogènia (o història evolutiva), l’ontogènia (creixement i desenvolupament d’un organisme fins a la seva maduresa), la morfologia funcional (interpretació de la funció d’un organisme o d’un sistema d’òrgans segons el seu aspecte, forma i estructura), la tafonomia (conjunt de processos que afecten les restes orgàniques desprès de la mort), l’ecologia (interrelació entre els organismes i el medi ambient) i la seva la distribució, tant geogràfica com temporal. L’estudi dels fòssils proporciona, per tant, la prova indiscutible de l’evolució al nostre planeta. El relat de la vida que ens proporciona la paleontologia està escrit a partir de petits fragments d’informació (els fòssils), conservats gairebé per casualitat. Les forces geològiques que mouen i transformen l’escorça de la terra són les responsables de la destrucció d’una bona part d’aquest registre. En altres casos, és l’acció biològica (esponges perforants o bacteris, entre d’altres) la responsable de la fragmentació i destrucció de les closques i els esquelets. Per altra part, la majoria dels organismes de cos tou desapareixen ràpidament després de la mort, sense deixar cap rastre identificable. En altres casos, els fòssils s’amaguen davall tones i tones de roques sedimentàries, ben amagats de la vista dels paleontòlegs. De tant en tant, l’erosió posa al descobert punts singulars (jaciments) on abunden els fòssils. Malgrat l’existència d’aquests jaciments, els fòssils no deixen de ser un bé no renovable: cada exemplar és un fet únic i irrepetible, una peça que per la seva singularitat ens ajudarà a entendre millor la història de la vida a la terra. En el cas concret de Menorca, això és especialment cert en relació amb els vertebrats terrestres (no voladors) del Ne-

ogen i el Plistocè de l’illa. Són endèmics i, per tant, únics al món. Cal conèixer-los, estimar-los i protegir-los. I això s’aconsegueix, sobretot, educant, tant les persones que viuen a l’illa com les que ens visiten. UN LLEGAT EXTRAORDINARI En aquest sentit, Benito Mercadal (Sant Lluís, 1925 - Palma, 1999), l’autèntic protagonista d’aquest escrit, també va ser, com els vertebrats fòssils endèmics, una autèntica anomalia en l’àmbit cultural de Menorca, ja que en l’època en la qual va viure ni les pedres ni els fòssils interessaven pràcticament a ningú. Per sort, aquesta situació ha anat canviant, però molt a poc a poc, gràcies sobretot a les noves tecnologies, que han posat al nostre abast molta de la informació existent sobre la geologia de Menorca. Com no podria ser d’una altra manera, els polítics també s’han adonat del potencial turístic (i cultural) de la geologia. És precisament en aquest context favorable quan s’ha portat a terme la recuperació de la col·lecció geològica, la biblioteca i la correspondència de Benito Mercadal, gràcies a diverses beques del Consell Insular de Menorca, que han permès ordenar tot aquest llegat per tal de facilitar-ne l’accés tant als investigadors com al públic no especialitzat interessat en la geologia i la paleontologia. La revisió i ordenació d’aquesta col·lecció, actualment conservada al Museu de Menorca, ha permès identificar alguns taxons que han resultat ser noves citacions en el registre paleontològic de Menorca. Aquest és el cas, per exemple, d’alguns ca-

OSSOS DE TORTUGA GEGANT

A la figura de la pàgina anterior, ossos de la tortuga gegant de Menorca (Cheirogaster gymnesica), d’edat pliocènica, conservats en llims vermellosos d’origen càrstic

ELS FÒSSILS SÓN BÉNS NO RENOVABLES; CADA EXEMPLAR ÉS UN FET ÚNIC I IRREPETIBLE, UNA PEÇA QUE ENS AJUDARÀ A ENTENDRE MILLOR LA HISTÒRIA DE LA VIDA 11

REVISTA Ã&#x20AC;MBIT #49

ACTUALITAT

BENITO MERCADAL PONS

MONTSECHIA VIDALI

A la figura de l’esquerra, restes de Montsechia vidali, una planta conservada a la calcària litogràfica de Santa Maria de Meià (Cretaci inferior del Prepirineu de Lleida) MOL·LUSCS PLISTOCENS

ragols terrestres, que ja s’havien donat a conèixer en algunes revistes especialitzades, però amb noms inadequats. També s’ha identificat un exemplar d’Helicodonta obvoluta (O. F. Müller, 1774), un caragol terrestre trobat per Mercadal a les dunes quaternàries des Canutells (Maó) i que va arribar a Menorca per via marítima, surant des d’algun punt del continent europeu. Sorprenentment, també ha aparegut una dent de cetaci del Miocè superior, identificada per Mercadal com a Ziphiodelphis abeli (Dal Piaz, 1912), que correspon a la tercera citació coneguda d’aquest grup de mamífers en el Miocè de l’illa, així com els primers exemplars de Persististrombus latus (Gmelin, 1791) (abans conegut com a Strombus bubonius, Lamarck, 1822) del quaternari de Menorca. Com a nota curiosa, cal dir que s’han recuperat còpies (en resina sintètica) de dues mandíbules i un maxil·lar d’Hypnomys mahonensis (Bate, 1918) que la direcció del Museu Britànic va regalar a Mercadal du-

rant una de les seves visites al museu, l’any 1981. De la mateixa manera, s’han recuperat alguns copròlits de Myotragus balearicus (Bate, 1909) procedents d’una cova de s’Arenal (Palma), citats i figurats per Joan Cuerda i Joan Sacares al Bolletí d’Història Natural de les Balears de 1959, així com algunes restes de M. balearicus procedents de la cova Murada, donades a conèixer per Benito Mercadal en aquest mateix butlletí. En resum, per tot el que s’ha comentat abans sobre la singularitat del registre paleontològic, és una veritable sort que s’hagi recuperat la col·lecció a la qual Benito Mercadal va dedicar bona part de la seva vida, i que amics i familiars també hagin col·laborat, de forma exemplar i totalment desinteressada, en la seva salvaguarda. Les generacions futures ho agrairan.

Cantharus viverratus del Plistocè de Menorca (esquerra) comparat amb una closca actual de Cap Verd (dreta). Els mol·luscs plistocens, tant marins com terrestres, formen una part important de la col·lecció paleontològica de Benito Mercadal.

REVISTA ÀMBIT #49

ACTUALITAT

TORRE D’EN GALMÉS

NOU PROJECTE ARQUEOLÒGIC L’associació cultural Heritage Recovery coordina els treballs de recerca sobre els processos constructius desenvolupats al jaciment d’Alaior. Text: Luis Cobos Rodríguez i Julia García González

Des de 2017 el poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés compta amb un nou projecte de recerca arqueològica dedicat a l’estudi sistemàtic dels processos constructius de la seva arquitectura. L’Associació Cultural Heritage Recovery, per a la recerca i recuperació del patrimoni cultural de Menorca, és l’encarregada de coordinar els diversos treballs realitzats i que s’han de desenvolupar a l’àrea central del jaciment, juntament amb la Universitat de Granada, l’empresa ARQ Patrimoni i altres col·lectius i persones que contribueixen a un millor funcionament i finançament de les intervencions, com són la família Sciamanna de Binidalí, l’Ajuntament d’Alaior, entitats privades com Gestax Assessoria d’empreses, SL, el restaurant Es Molí de Foc, i la inestimable col·la14

boració del Consell Insular de Menorca. L’objectiu principal d’aquest projecte general de recerca (PGR) és generar un marc de coneixement i d’anàlisi integral de l’evolució de l’arquitectura talaiòtica i posttalaiòtica a través d’intervencions en el jaciment arqueològic de Torre d’en Galmés, que ens permeti definir models, tècniques i materials constructius, establir possibles vinculacions amb les transformacions socials i econòmiques desenvolupades, caracteritzar un dels elements primordials del paisatge cultural, i contribuir a la conservació i la recuperació de béns patrimonials per al gaudi i ús de la ciutadania. El poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, situat al municipi d’Alaior, presenta una cronologia que

TORRE D’EN GALMÉS

FOTOGRAFIA

Treballs de fotografia per documentar

abasta des de l’edat del bronze (1600 aC) fins a l’edat mitjana, i des de principis del segle XX s’hi han anat succeint intervencions arqueològiques que han aportat coneixement sobre el poblat. Actualment, diversos equips treballen al jaciment a fi de conèixer-lo millor i, per tant, també ampliar els coneixements sobre la història de l’illa i el paper que aquesta va tenir dins la Mediterrània. Per això, aquest PGR i les campanyes que es duran a terme pretenen contribuir a ampliar els estudis fets sobre el jaciment i crear sinergies amb la resta d’equips que hi participen ja des de fa anys (Amics del Museu de Menorca i Univer-

sitat de Boston). De la mateixa manera, es vol aportar coneixement sobre l’evolució arquitectònica del poblat i generar informació que afavoreixi l’anàlisi integral d’aquest bé patrimonial amb l’objectiu últim d’adequar-lo i apropar-lo a la ciutadania, receptora en darrer terme de tot el procés. UNA ÀREA DE 15.000 M² La campanya desenvolupada entre el 3 i el 9 d’agost de 2017 ha constituït la primera fase del PGR. Va tenir lloc a la zona central del jaciment, la més desconeguda i menys estudiada, que abasta íntegrament 15

REVISTA ÀMBIT #49

ACTUALITAT

TORRE D’EN GALMÉS

entorn de 15.000 m², i en la qual es van realitzar una sèrie d’accions que han tingut com a finalitat la delimitació de l’espai en què es pretén treballar durant els propers anys. En primer lloc s’ha desenvolupat una prospecció superficial i el desbrossament de vegetació a l’àrea central, treballs arran dels quals s’han identificat més de cinquanta estructures arqueològiques. Aquestes han estat classificades i caracteritzades en les corresponents fitxes de registre. Algunes ja es coneixien (Roselló Bordoy, 1984) i unes altres de noves s’han incorporat a l’inventari del jaciment amb documentació gràfica (esquemes i fotografies) i selecció i geolocalització d’artefactes ceràmics vinculats. Un cop enregistrades, un grup d’aquestes estructures, les més rellevants quant a dimensions, construcció i estat de conservació, han estat topografiades (perímetre i cotes) i georeferenciades (estructures 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 12). Els treballs els va dur a terme l’empresa Tanit, Topografia i Cartografia, SL, amb tecnologia GPS-RTCM en temps real (RTK) a partir de la Xarxa de Geodèsia Activa de les Illes Balears (XGAIB) i sota el sistema de coordenades ETRS89. Ja en estudi, s’han editat els punts presos mitjançant un programa de dibuix assistit (CAD) per a l’obtenció dels plànols finals, amb les estructures catalogades en coordenades oficials i amb la seva geometria definida. A més, com a suport a la prospecció, es van realitzar diversos vols amb dron, tant de la zona central com de la resta del jaciment, amb l’objectiu de fer fotografies i vídeos aeris com a documentació gràfica necessària per a la identificació i el reconeixement de les estructures de forma conjunta dins un espai patrimonial i arqueològic. Per tant, la presa de dades d’aquesta campanya ha donat com a resultat el registre arqueològic d’una sèrie d’estructures, les més evidents de les quals són els cercles i la tercera sala hipòstila del poblat, als quals s’afegeixen altres estances de tipologia variada (per exemple, l’estructura 2 amb ten16

A LA ZONA CENTRAL DEL POBLAT S’HAN IDENTIFICAT NOUS CERCLES I ESTANCES, A MÉS DE LA TERCERA SALA HIPÒSTILA dència absidal) que demanden una recerca més profunda i sistemàtica. OBJECTIU: LA DIVULGACIÓ En definitiva, la breu campanya de 2017 ha constituït l’inici d’un projecte per desenvolupar pel que fa a la recerca, però també a la divulgació. Així, el projecte pretén publicar i difondre les intervencions arqueològiques fent-ne partícips els habitants d’Alaior en particular i els de Menorca en general, a fi de reforçar la identitat cultural del conjunt de la societat, involucrar les comunitats locals en el coneixement actiu del seu patrimoni historicoarqueològic més immediat i generar consciència ciutadana, que redundarà necessàriament en una major participació de la ciutadania en les tasques d’adequació i protecció del patrimoni. Amb tota la informació recollida i després d’haver-la analitzada, actualment es programa la campanya arqueològica d’enguany, que tindrà lloc entre setembre i octubre de 2018 i en la qual es pretén dur a terme una intervenció arqueològica a l’àrea topografiada, així com continuar les feines de documentació de la zona central del jaciment i fer una sèrie d’activitats amb la comunitat. Bibliografia: ROSSELLÓ BORDOY, G. “Excavaciones arqueológicas en Torre d’en Gaumés (Alayor, Menorca). El recinto de taula y el sistema de recogida de aguas (campañas 1974, 1975 y 1977)”. NAH 19. Ministerio de Cultura. 1984.

TORRE D’EN GALMÉS

FEINA D’EQUIP

Imatges de l’equip de Menorca Heritage Recovery TOPOGRAFIA

A la imatge inferior de l’esquerra, aixecament topogràfic al jaciment arqueològic de Torre d’en Galmés PROSPECCIÓ

A la imatge inferior de la dreta, àrea prospectada durant la campanya desenvolupada el 2017 17

REVISTA ÀMBIT #49

ACTUALITAT

MUSEU DE MENORCA

LA RENOVACIÓ MÉS ESPERADA

MUSEU DE MENORCA La reforma de l’exposició permanent i l’adequació de les sales temporals, la recepció i els espais didàctic i familiar suposaran una inversió de 636.200 euros. Text: Carolina Desel · Fotografia: Joan Mercadal

MUSEU DE MENORCA

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport invertirà 636.199,85 euros en la reforma de l’exposició permanent i l’adequació de les zones de recepció, les sales temporals, l’espai didàctic i l’espai familiar del Museu de Menorca. Les obres, que obligaran a mantenir el recinte tancat al públic, duraran sis mesos i suposaran una inversió de 636.199,85 euros, íntegrament finançats pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol i que permetran incorporar un conjunt d’intervencions de millora a les instal·lacions museogràfiques. En aquest sentit, els treballs d’execució incidiran com

a primer objectiu en la reforma de l’exposició permanent situada a les plantes primera i segona de l’edifici de l’antic convent de Sant Francesc; però també en l’adequació de diverses zones com la recepció, les sales temporals, el taller de restauració, l’espai didàctic i un nou espai familiar. El projecte ha estat ideat per l’empresa Kultura, Idees i Estratègies per al Patrimoni, SL, sota les directrius del Museu. El treball executiu anirà a càrrec de l’empresa Croquis, Dissenys, Muntatges i Realitzacions, SA, i s’ha previst que es dugui a terme entre els mesos de gener i juliol d’enguany, temps durant el qual el Museu de Menorca

EXTERIOR DEL MUSEU

A la imatge superior, panoràmica nocturna del Museu de Menorca 19

REVISTA ÀMBIT #49

ACTUALITAT

MUSEU DE MENORCA

claus per comprendre l’evolució històrica romandrà tancat al públic. Des de la inauguració de l’antic museu de Menorca. l’any 1998, la col·lecció del Museu havia El visitant iniciarà la visita a l’exposició vist incrementar els seus fons en més d’un permanent amb un audiovisual que presen50 %, un increment basat en el resultat de tarà les claus i la caracterització geogràfica i les diverses excavacions, ja que l’illa de Me- històrica de l’illa per després iniciar un recornorca té una activitat arqueològica molt rica regut per conèixer, des de la prehistòria, la al voltant dels seus 1.200 jaciments. A més, diversitat de cultures i pobles que han habitat cal afegir-hi un seguit de donacions, la dar- Menorca, la conquesta catalana, la influènrera i més important, la col·lecció Flaquer, cia britànica, l’organització social tradiciorebuda el mes de juny passat. En el nou dis- nal, el creixement de l’època contemporània, el desenvolupacurs museogràfic s’incorporarà mament social, ecoEL NOU MUSEU, QUE terial no exposat i cultural, ESTÀ PREVIST QUE OBRI nòmic fins al moment i i la relació entre LES PORTES AQUEST s’apostarà per peel medi i les perces senceres per a sones a través del ESTIU, TINDRÀ UNA una major llegibipaisatge. També CLARA VOCACIÓ litat per part del s’aprofitarà per DIDÀCTICA I visitant. presentar la hisAmb vista a tòria de l’edifici COMUNICATIVA una òptima utilitseu del Museu, zació dels recursos disponibles que s’inver- i un apartat de l’exposició estarà destinat a tiran, el projecte preveu que es reaprofitin traspassar els murs del complex museogràfic bona part de les vitrines, amb l’excepció i difondre la riquesa arqueològica i monud’aquelles la mida de les quals s’hagi hagut mental de l’illa. de modificar, i també s’aprofitaran tots els De la mateixa manera, i com a complirecursos museogràfics possibles del mun- ment de l’obligació de garantir l’accés a la tatge anterior o d’exposicions que hagin cultura, s’incorporaran ajudes i recursos organitzat el mateix Museu o el Consell tecnològics que afavoreixin l’accés univerInsular de Menorca. sal als continguts. Per assolir aquest objectiu, i a la vegada una millor interacció EXPOSICIÓ ACTUALITZADA amb el públic, el discurs es complementaL’exposició permanent és sempre l’eix ver- rà amb nou audiovisuals, cinc recursos intebrador de la visita de qualsevol museu teractius, set maquetes i catorze recursos i la seva carta de presentació, de manera didàctics. Aquest material permetrà enque la remodelació del Museu de Menor- dinsar-nos en aspectes com la toponímia ca implicarà la seva l’actualització i un nou d’origen àrab, el diari del capità Roca, plantejament del relat de l’exposició per- l’atac turc de Ciutadella... manent. En aquest sentit, passarà de ser Els criteris generals proposats es regiran un museu generalista a ser un museu de la pel rigor en els continguts, una presentació història de Menorca a partir d’unes àrees atractiva, i una millora en la qualitat del llentemàtiques que s’han elaborat sobre el tre- guatge escrit i visual. En l’aspecte idiomàtic, ball de diferents especialistes en arqueolo- el català, el castellà i l’anglès s’incorporaran gia i en història de l’illa, tot mirant de dotar a tots els suports informatius. En definitiva, el discurs d’una singularitat, allunyant-se el nou Museu serà un museu amb una clara de conceptes genèrics i proporcionant les vocació didàctica i comunicativa. 20

MUSEU DE MENORCA

NOUS PLAFONS

Disseny gràfic i exemple d’il·lustracions del dibuixant Albert Àlvarez per als nous plafons del Museu de Menorca 21

REVISTA ÀMBIT #49

ACTUALITAT

#BETATEATRE

EL CONTE I EL TEATRE, EINES PEDAGÒGIQUES

#BETATEATRE El grup de teatre prelector i primeres lectures #BetaTeatre reunirà el 31 de març a l’Auditori de Ferreries les famílies participants al programa ‘Agafats de la mà’ amb motiu del Dia Internacional de la Literatura Infantil. Text: Fàtima Anglada

#BetaTeatre, un munt de famílies, de procedència molt diversa, dinamitzades per Fàtima Anglada i formades en l’àmbit escènic per Paola Cibin, esdevingudes grup de teatre prelector i primeres lectures, basa la seva activitat en la posada en escena d’una història pròpia a partir d’un conte escollit, 22

un conte que reforça l’imaginari i propicia que el que no existeix sinó en la imaginació es plasmi en el model de societat en la qual l’infant es troba, ara i aquí. I així, bufant a les paraules i totes a una, i tot fent del conte una eina pròpia mitjançant la insuflació de vida a la paraula escrita, cada família desen-

#BETATEATRE

volupa el seu potencial fent-se narradora de si mateixa a partir del teatre en la seva vessant més social. Un diàleg lectocorporal que arrodonirà el cicle creatiu dia 31 de març amb motiu de l’efemèride del Dia Internacional de la Literatura Infantil 2018, a l’Auditori de Ferreries, a les 12.00 h, amb caràcter lliure i gratuït, per tal de facilitar l’assistència de totes les famílies que alguna vegada han participat i/o participen en el programa ‘Agafats de la mà’, en qualsevol de les seves modalitats, i amb l’objectiu de posar de manifest que el circuit de la lectura pot oferir-se, mostrar-se i reforçar-se de moltes maneres diverses, diferents i variades. FILOSOFIA PER A INFANTS El conte escollit per a la posada en escena com a mostra de l’exercici fet, adoptat, amb vista sobretot a l’efecte, aquesta nova temporada, és de l’autora Jutta Bauer, la qual introdueix, en un extrem i amb comptagotes, quantitats petites de filosofia

als seus àlbums i escrits: mitjançant il·lustracions evocatives i preguntes ancestrals, i, a l’altre, instil·lacions amb l’ànim de fer una aposta per al despertar de (i a) la vida. Una activitat necessària, la introducció a les arts escèniques, quan es defensa un model de convivència en què els drets d’infants i adults són la prioritat, alhora que se’ls vol convertir, infants i adults, en protagonistes de la seva pròpia història amb una relació amigable de canvi equivalent i del mateix valor amb aquesta i d’altres que es van presentant. La proposta s’arrodonirà amb un debat obert, a manera de taula rodona i amb convidades i convidats de sectors relacionats amb l’educació, la pedagogia, la cultura i l’accés a aquesta, i a partir d’una de les premisses que s’han treballat extensament als tallers de Família&Lectura d’arreu dels municipis de l’illa: “On i com es fomenta la lectura i quina és la nostra responsabilitat vers aquest foment?”.

ACTIVITAT FAMILIAR

Les fotografies que il·lustren aquesta informació mostren alguns dels assajos del grup #BetaTeatre. 23

REVISTA Ã&#x20AC;MBIT #49

ACTUALITAT

EDITAR A MENORCA

LA PROESA D’EDITAR A MENORCA

EXPOSICIONS PER CELEBRAR L’ESFORÇ EDITORIAL La Biblioteca Pública de Maó organitza una sèrie d’exposicions per homenatjar les entitats menorquines que es dediquen a l’edició. Text: Francesc Florit Nin

Quan una persona té un llibre a les mans s’adona de la complexitat del procés que s’ha seguit per crear-lo. Moltes persones intervenen en la “fabricació” d’un llibre. Des de l’escriptor, el dictaminador que en recomana la publicació, el corrector, el dissenyador, l’impressor, el distribuïdor, el llibreter i d’altres col·laterals fins que finalment arriba al lector. Tota aquesta règula de feines i oficis orbiten al voltant d’un de central: l’editor. Qui es dedica al món dels llibres es fixa no només en l’autor i el títol sinó també i de forma específica en l’editorial que els ha produït. Les empreses editores fixen criteri, marquen pauta, indiquen camins o n’obren de nous. A vegades fins i tot com-

pram un llibre per l’editorial que l’ha fet perquè n’és una garantia. No és fàcil editar avui en dia, ni ho ha estat mai en totes les èpoques. Editar és una feina complexa i de risc i ben sovint qui s’hi dedica de forma professional té una motivació que va més enllà dels guanys econòmics que inspiren tota empresa. Editar té un component emotiu, d’amor a l’art de fer llibres. A més, com a indústria o artesania cultural que és, les editores contribueixen de forma rellevant a la riquesa patrimonial dels pobles. I tot plegat encara té més mèrit si es fa des d’una illa petita com Menorca. Sempre s’ha dit que Menorca és una illa amb una alta producció editora. Les xi25

REVISTA ÀMBIT #49

ACTUALITAT

fres que tenim demostren no només l’alta quantitat de títols publicats sinó fins i tot una tendència creixent al llarg dels anys. Mentre que a la dècada dels anys vuitanta es publicaven una cinquantena de títols per any, l’any 2003 ja van ser 120, i el 2017 es va arribar a la xifra de 151 títols. Cada any el Consell Insular recull en un catàleg tot el que s’edita a Menorca, consultable a ÀMBIT. Rere aquest esforç hi ha persones que fan de l’illa un lloc amb una gran densitat editorial. En aquest projecte volem visibilitzar les més destacades i per açò hem fet una selecció de les iniciatives que, tant des de l’àmbit de l’empresa privada com de les entitats culturals com de les públiques, hi han contribuït. Cal remarcar que bona part de l’edició és realitzada des de les institucions públiques, la qual cosa resulta lògic si pensam que la massa crítica de consum de publicacions en una població com Menorca és reduïda, i per tant l’edició sovint té més un sentit de contribució a la cultura que va més enllà de la rendibilitat econòmica. És el que va explicar el filòsof Javier Gomà sobre la rendibilitat social pel seu “valor d’alçada” com a béns que atenen necessitats espirituals. També voldria destacar que moltes edicions són produïdes des d’associacions culturals: l’Ateneu de Maó, el Cercle Artístic de Ciutadella i el Centre d’Estudis Locals d’Alaior són entitats que dediquen part del seu esforç a l’edició. RECONEIXEMENT A L’EDICIÓ La Biblioteca Pública de Maó ret homenatge a les empreses i les entitats menorquines que es dediquen a l’edició per la seva contribució a la cultura. Cada mes una editora mostrarà la feina i els seus productes, amb breus explicacions i els llibres més representatius, les activitats i objectius. Cada exposició mirarà d’explicar el present i el futur de cada empresa, 26

EDITAR A MENORCA

LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE MAÓ RET HOMENATGE A LES ENTITATS MENORQUINES QUE ES DEDIQUEN A L’EDICIÓ PER LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LA CULTURA la filosofia que la inspira, una breu història, la línia editorial, les col·leccions, etc.. Es pretén donar una visió panoràmica de l’edició menorquina, que dona via escrita als continguts que genera l’illa. Hem començat amb una empresa que ja no està activa però que va ser durant anys la referència de l’edició a Menorca, Edicions Nura, amb un catàleg de més de 250 títols, especialment dedicada a la recuperació de les obres en català més significades. Edicions Nura ha recollit alguns dels escriptors representatius de la literatura i la historiografia de l’illa: Francesc de B. Moll, Antoni Moll Camps, Pere Melis Pons, Gabriel Julià Seguí, etc. Tot un tresor que malgrat les dificultats va emplenar els prestatges de la nostra cultura. La segona exposició és dedicada a una de les proeses més rellevants del món editorial: la publicació dels toms de l’Enciclopèdia de Menorca. Haurà estat l’aventura de mig segle, que ha implicat centenars de persones aportant el seu saber des de les més diverses disciplines científiques. S’han editat disset toms i en falten quinze més. Crec que cap altre territori pot presumir d’una cosa semblant i confirma l’observació que Josep Pla va fer cap als anys vint: “Menorca és el territori més estudiat dels que conec”. En els següents mesos hi participaran El Iris, l’Ateneu de Maó, l’Associació de Premsa Local de Menorca, l’Editorial Menorca, Cercle Artístic de Ciutadella, el Centre d’Estudis Locals d’Alaior, l’Institu Menorquí d’Estudis, Triangle Postals i, finalment, l’Editorial Arrela.

REVISTA ÀMBIT #49

ACTUALITAT

BREUS

1.600 ANYS DE LA CARTA DEL BISBE SEVER EL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA ACULL L’EXPOSICIÓ “ARQUITECTURA TALAIÒTICA A LA PREHISTÒRIA DE MENORCA” Foto: Museu d’Arqueologia de Catalunya El dia 21 de febrer es va inaugurar a Barcelona l’exposició sobre la Menorca Talaiòtica, que es podrà veure fins al 6 de maig. Aquesta mostra dona a conèixer la prehistòria de Menorca i impulsa la candidatura a la declaració de patrimoni mundial. Anteriorment l’exposició ha estat al Museu d’Arqueologia de la Comunitat de Madrid, al Museu Arqueològic d’Eivissa i al Museu de Prehistòria de València. Aquest muntatge constitueix la primera exposició monogràfica fora de Menorca que tracta de forma general el tema de la prehistòria de l’illa. Mentre la mostra s’exhibeixi a Barcelona, igual que ha passat a les altres seus, es realitzaran una sèrie d’activitats relacionades: xerrades, visites guiades i activitats didàctiques. Algunes de les activitats es realitzaran en col·laboració amb Amics de la UNESCO Barcelona. La mostra ha estat organitzada pel Consell Insular de Menorca, amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, Triangle Books, Fundació Balearia i AC/E Acción Cultural Española.

Enguany es commemoren els 1.600 anys transcorreguts d’ençà que el bisbe Sever de Iamona (Ciutadella) va escriure una carta on narrava un enfrontament religiós entre cristians i jueus, esdevingut a Menorca poc temps abans. Aquesta carta constitueix un document excepcional per poder conèixer com era la Menorca del segle V, una època de la qual ens han arribat pocs documents escrits. Les activitats del programa tenen com a objectiu donar a conèixer com era el context cultural, social i religiós de Menorca i la Mediterrània a l’època del bisbe Sever. També, s’ha volgut aprofitar aquesta efemèride com una oportunitat per fomentar el diàleg interreligiós i el coneixement envers les tres grans religions monoteistes. Podeu consultar tot el programa clicant damunt el cartell de la pàgina contigua o clicant en aquest enllaç.

REVISTA ÀMBIT #49

ACTUALITAT

BREUS

ADQUISICIÓ DEL FONS RAMIS El Consell Insular de Menorca ha adquirit el Fons Ramis, un conjunt de més de 1.000 documents d’interès històric relacionat amb la família il·lustrada Ramis i Ramis entre els s. XVIII i XIX. L’adquisició del Fons Ramis forma part de la política de preservació pública del patrimoni documental com una de les línies d’intervenció cultural del Consell. El preu de l’adquisició del fons ha estat de 42.500 €. Dipositats a la Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó, ara es catalogaran els documents per posar-los a disposició dels investigadors. Aquesta adquisició completa de forma generosa la informació sobre la figura rellevant de Joan Ramis. Els documents tenen un interès doble: l’històric, en els aspectes econòmics i socials, i el lingüístic, per la vitalitat culte del català de Menorca del s. XVIII. Aquest fons doncs podrà donar lloc a noves línies de recerca per a estudis d’antroponímia, genealògica, sobre la vida quotidiana, sobre l’economia menorquina i sobre l’ús de la llengua a l’illa.

EL III CONGRÉS DE BONES PRÀCTIQUES EN PATRIMONI MUNDIAL SE CELEBRA A MENORCA DEL 2 AL 5 DE MAIG Del dia 2 al 5 de maig d’enguany, tindrà lloc, a la seu del Consell Insular de Menorca, el III Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial, dedicat a les accions integrals. És ja la tercera edició d’un congrés que s’ha fet un espai propi dins el calendari internacional congressual. Les “accions integrals” són les que empren un tractament multidimensional dels béns integrants del patrimoni mundial, i en les quals s’utilitzen, almanco, dues d’aquestes tres perspectives: la cientificotècnica, la politicoadministrativa i la social. L’objectiu d’aquest congrés és analitzar les bones pràctiques en la gestió d’aquests béns per tal de traslladar-les a altres casos i millorar així la gestió dels béns culturals i naturals que formen la família del patrimoni mundial. En aquesta edició, que a hores d’ara ja compta amb més de cent inscrits i amb participants dels cinc continents, hi participaran tres conferenciants de primer nivell, que obriran les diferents sessions de comunicacions: l’antropòleg Stephan Dömpke, president de l’organització no governamental World Heritage Watch; Nobuko Inaba, professora a la Universitat de Tsukuba (Japó), assessora de l’Agència d’Afers Culturals del Japó en Patrimoni Mundial, i Juan Luis Arsuaga, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i codirector del projecte Atapuerca. Les inscripcions estaran obertes fins al dia 28 d’abril. Podeu consultar més informació en aquest enllaç.

BREUS

AJUTS PER FOMENTAR L’ÚS DEL CATALÀ EN EL SECTOR EMPRESARIAL I CLUBS ESPORTIUS DE MENORCA I DE SUPORT A L’EDICIÓ EN LLENGUA CATALANA 2018 El Departament de Cultura i Educació del CIM ha unificat enguany els seus ajuts de normalització lingüística en una sola convocatòria, que inclou tres línies de subvencions: Línia 1. Suport a l’edició en llengua catalana Línia 2. Foment de l’ús del català a l’empresa Línia 3. Foment de l’ús del català en l’àmbit esportiu Beneficiaris: Línia 1: els autors, editors o productors de llibres, música i vídeos en llengua catalana produïts a l’illa o la temàtica dels quals sigui d’interès especial per a Menorca. Línia 2: les empreses turístiques, comercials i industrials establertes a Menorca i que vulguin fer una actuació de foment de l’ús del català en els seus establiments. Línia 3: les entitats i els clubs esportius amb domicili a qualsevol dels municipis de l’illa. Actuacions subvencionables: Línia 1: Edició de llibres, CD, DVD, etc., en català editats a Menorca, d’autor nascut o resident a Menorca o la temàtica dels quals sigui d’interès per a Menorca. Línia 2: a) Retolació exterior i interior b) Etiquetatge de productes c) Elaboració i edició de material: factures, catàlegs, bosses, targetes, cartes de restaurant, manuals d’instruccions, fulls divulgatius, etc. d) Disseny de pàgines web en català Línia 3: a) Retolació exterior i interior b) Elaboració i edició de material: carnets, targetes, paper de carta, sobres, etc. c) Disseny de pàgines web en català d) Enregistrament de megafonia en català

Quantia de les subvencions: Línia 1: Un màxim de 2.000 € per beneficiari en funció de la puntuació obtinguda d’acord amb el barem que figura en les bases. Línies 2 i 3: a) Pressupost de fins a 400 € (sense IVA) .......................... 100 % b) Pressupost de més de 400 € (sense IVA) ........................ 75 % (fins a un màxim de 1.000 €) Presentació de sol·licituds i termini: Aquesta convocatòria va destinada a actuacions realitzades entre l’1 de novembre de 2017 i el 31 d’octubre de 2018. El termini de presentació de sol·licituds comença el dia que la convocatòria surti publicada en el BOIB i acaba el 15 de setembre de 2018. Les sol·licituds s’han de formalitzar mitjançant model normalitzat que es facilitarà al Consell Insular de Menorca (www.cime.es), i s’han de presentar d’acord amb les indicacions següents: a) Les persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica les han de presentar de forma electrònica en el registre electrònic del CIM o en qualsevol altre registre electrònic d’acord amb l’art. 16.4 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú. b) Les persones físiques les poden presentar presencialment als punts del Servei d’Atenció Ciutadana del CIM a Maó i Ciutadella, al registre electrònic del CIM (www.cime.es) o en qualsevol altre punt d’acord amb el que estableix l’art. 16.4 de la Llei, 39/2015.

REVISTA ÀMBIT #49

LLENGUA

El tresor de les nostres paraules (1)

El Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca, en la nostra pàgina de Facebook, enguany vam escriure una carta als Reis d’Orient en què els demanàvem el nostre desig per al 2018: que els menorquins i les menorquines no ens deixem confondre a l’hora de defensar el català que parlam aquí; que, tot i reivindicar les formes que són pròpies de la nostra varietat dialectal, aprenguem a no menysprear els sinònims regionals d’altres indrets de parla catalana, que formen part de la nostra llengua i l’enriqueixen, i que, en comptes de dividir el català, treballem tots junts per erradicarne els barbarismes que el desvirtuen, l’empobreixen i el redueixen a una llengua d’estar per casa, només parlada de portes endins, sense cap projecció ni futur. Per açò vam proposar d’omplir, entre tots els nostres seguidors, una capsa amb paraules ben polides i nostrades per tal d’ajudar a fer créixer aquest tresor que tenim: la llengua catalana. La publicació va ser un èxit, ja que hi va haver més de 200 aportacions de mots i expressions que feim servir cada dia els parlants del català de Menorca i que només sobreviuran si els empram. Part de l’èxit el devem al grup “Expressions típiques de Menorca, posa sa teua!”, molt actiu a Facebook, que té com a finalitat fomentar la cultura popular de Menorca mitjançant la recopilació de gloses, expressions, paraules, cançons, anècdotes, etc., i que va compartir la nostra publicació. Des d’aquí, volem donar-los les gràcies, i molt especialment als seus administradors, per la cura que tenen pel que fa a l’ús de la llengua, ja que entre les seves normes hi ha la de procurar “escriure les publicacions sense faltes ortogràfiques, per tal d’aportar qualitat al grup i con32

servar la nostra llengua, que és el català que rallam a Menorca”, així com per la feina que fan per difondre les expressions pròpies, però sempre des de l’òptica de la unitat lingüística del català. Durant uns quants números, a través d’aquest espai farem un recull de les expressions més curioses que vam recopilar, i per començar ho farem amb dues paraules combinades que encara són ben vives, especialment a la part de ponent: l’adverbi cum-alreno i la interjecció vamellara. La primera paraula, cum-alre-no, és un llatinisme format, probablement, per la conjunció cum (quant), l’adverbi aliter (altrament) i la negació no, i és equivalent a les locucions adverbials si més no, almenys, en tot cas, a més a més...; com en les frases “Açò no sol passar mai, cum-alre-no a Menorca” o “Ja arribava tard a la feina i, cum-alre-no, es va posar a ploure”. La segona, vamellara, és clarament la grafia aglutinada de l’expressió veiam, ell ara!, i utilitzam aquesta interjecció quan volem afirmar amb contundència una cosa, sense que quedi cap ombra de dubte, i és equivalent a i tant que sí, ja ho ben crec, res més faltaria...; per exemple quan deim “Que trobes que hi haurà gent a la conferència? Vamellara si n’hi haurà!”.

A PARTIR D’AQUEST NÚMERO PUBLICAREM LES EXPRESSIONS MÉS NOSTRADES DE LES MÉS DE 200 RECOLLIDES A FACEBOOK

NÚMERO 49 · ABRIL-JUNY 2018 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA