TORRE D’EN GALMÉS AMICS DEL MUSEU DE MENORCA SUMEN VINT ANYS D’EXCAVACIONS AL JACIMENT TALAIÒTIC
P. 10
MUSEU DE MENORCA NOU PROGRAMA D’ACTIVITATS LÚDIQUES I DIDÀCTIQUES PER AL PÚBLIC INFANTIL I ADOLESCENT P. 16
DL: ME 524-2007
P. 04
MENORCA I ELS ESTATS UNITS LA PERTINENÇA A L’IMPERI BRITÀNIC VA MARCAR L’INICI D’UNA RELACIÓ QUE ARRIBA FINS AVUI
NÚMERO 52 · OCTUBRE-DESEMBRE 2018 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA
Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 52 Octubre-desembre 2018 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Amics del Museu de Menorca) Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Borja Corral, Carlos de Salort, Francesc Isbert, Cecília Ligero, Miquel Àngel Limón PonsAmalia Pérez-Juez, Carolina Desel i Ester Cladera Preto.
2
SUMARI
ACTUALITAT
Amics del Museu de Menorca
Excavacions a Torre d’en Galmés Una relació per descobrir
Menorca i els Estats Units El programa educatiu del curs 2018-2019
Museu de Menorca L’activitat durant el 2016 i 2017
Arxiu d’Imatge i So de Menorca Mossets d’actualitat
Breus Llengua
Menorquí sí, català clar
REVISTA ÀMBIT #52
REVISTA ÀMBIT #52
EN PROFUNDITAT
TORRE D’EN GALMÉS
VINT ANYS D’EXCAVACIONS I NOUS PROJECTES
TORRE D’EN GALMÉS AL DESCOBERT Amics del Museu de Menorca prossegueixen les feines d’excavació que van començar ja fa vint anys al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés. La intervenció arqueològica d’aquest estiu, en la qual han participat una trentena d’estudiants universitaris i voluntaris, ha tret a la llum noves troballes al cercle 6
Text: Borja Corral, Carlos de Salort, Francesc Isbert i Cecília Ligero. Fotos: Amics del Museu de Menorca / Tanit Topografia i Cartografia
4
TORRE D’EN GALMÉS
EQUIP D’ARQUEÒLEGS
Equip d’arqueòlegs despedregant la nova zona d’excavació
5
REVISTA ÀMBIT #52
EN PROFUNDITAT
TORRE D’EN GALMÉS
Si l’existència humana habita en alguna cosa més que en un cos, amb molta raó aquesta cosa podria ser una casa. Durant molt de temps, comunitats com la menorquina s’han fonamentat en el principi que amb una casa (i tot el que implica formar una casa) es podia viure plenament. Potser ara aquest és un principi primitiu. Però, certament, una casa és sempre un bon lloc des d’on construir-se un món a pesar del món: on arrelar, guardar-se i protegir-se, des d’on organitzar l’espai públic i privat, on fer vida amb altres amb un equilibri raonable. No és casual que per als qui estudiam el passat de la humanitat les cases —i els vestigis que hi trobam a dins— siguin un bon lloc per conèixer com vivien abans les persones. 6
Al poblat de Torre d’en Galmés hi ha moltes cases del passat per investigar. La majoria tenen una planta de tendència circular, amb un pati al mig, on hi ha una llar de foc, al voltant de la qual s’hi distribueixen diferents habitacions, que estarien cobertes. Algunes formen un conjunt molt gran i monumental i deixen entreveure diferències socials
LES CASES JA EXCAVADES AL POBLAT DE TORRE D’EN GALMÉS ES VAN CONSTRUIR ENTRE EL 500 I EL 123 A. DE LA N. E.
TORRE D’EN GALMÉS
CERCLE 6
A la imatge de l’esquerra, tram de mur sud-est ubicat al cercle 6 ÀMBIT 4
A la imatge de la dreta, fotografia de l’àmbit 4 situat al costat nordest del pati davanter
entre els que vivien al poblat, incorporen un pati al davant i també, algunes, sala hipòstila. Les cases que ja s’han excavat es van construir a la darrera etapa de la prehistòria de l’illa (500-123 a. de la n. e.), tot i trobar-se en un poblat que, atenent-nos als tres grans talaiots que hi ha a la part alta, ja funcionaria a les fases inicials del món talaiòtic (1200-500 a. de la n. e.). Tanmateix hi ha cases que es continuaran utilitzant entrada Menorca a l’òrbita romana, o fins i tot fins a l’època medieval. Amics del Museu de Menorca ha treballat d’ençà fa quasi dues dècades en
cases a la zona sud del poblat. En concret, els darrers cinc anys, al pati davanter del cercle 6, a l’extrem sud-est. Es tracta d’una casa que, a diferència de la del costat, el cercle 7, té dos nivells d’hàbitat: un d’entre els segles VI i III a. de la n. e., coincident amb la del costat, i un de posterior, marcat per la romanització, entre la segona meitat del II i l’I a. de la n. e. fins a l’I de la nostra era. Aquest estiu, han participat en els treballs una trentena d’estudiants universitaris i voluntaris organitzats per torns i s’ha treballat a tres espais diferents de la casa i els seus voltants. 7
REVISTA ÀMBIT #52
EN PROFUNDITAT
TORRE D’EN GALMÉS
EL CERCLE 6, AL DESCOBERT que seria la continuació del mur que tanL’àmbit 4 és una petita habitació situada al ca la cara sud del poblat. Un mur d’una costat nord-est del pati davanter, propera entitat prou considerable en alguna de les a l’entrada llindada al conjunt domèstic. seves parts i que està fonamentat sobre L’excavació d’aquest àmbit ha revelat que la roca mare. Però a la fi hem trobat un es tracta d’un espai que durant la segona mur diferent: fet d’un únic parament i que etapa va ser modisembla que s’hauria ficat, amb un mur bastit de manera forUNS 30 ESTUDIANTS al nord fet de peça improvisada sodres petites sense bre nivells del segle I VOLUNTARIS HAN cap accés clar que II/I a. de la n. e. Per PARTICIPAT AQUEST va canviar la seva què el tram origidisposició original. ESTIU EN L’EXCAVACIÓ nal de mur acabaria Aquí l’any pasi per DEL CERCLE 6; ENTRE desballestat?, què es bastiria en un sat s’hi va recupeLES TROBALLES moment posterior rar un curiós conjunt d’una vintena REALITZADES DESTACA un mur de tan baixa qualitat? Encara no de pivots d’àmfora UNA GERRA TALAIÒTICA ho sabem. Ens perromana col·locats met formular una a un costat, al revés i, alguns, formant un semicercle. En- proposta la descoberta d’un altre mur en guany, allà mateix però a una cota pocs perpendicular, més antic i més ample, que centímetres més baixa s’ha recuperat una potser va connectar amb l’entrada al pati gerra talaiòtica que s’ha pogut restaurar del cercle i formava una cantonada amb gairebé completa. S’ha trobat estalonada el mur que tanca el poblat. a la paret de l’àmbit, sobre un nivell d’ús, acompanyada d’un bloc de fang sota el FUTURA INTERVENCIÓ qual hi havia una anella de ferro d’uns 6 L’any vinent es continuarà el projeccm de diàmetre. Mostres de sediment aga- te d’investigació, que en gran mesura es fades de dins la part interna de la gerra traslladarà a la part nord del poblat, des podran, tal vegada, donar informació so- d’on es continuarà la recerca de noves dabre quina o quines substàncies va contenir. des sobre les cases dels talaiòtics. Aquest A dins de l’habitació sud-est del cercle projecte és possible gràcies a la col·labos’ha començat a buidar un dipòsit excavat ració del Consell Insular de Menorca i a la roca. Tot i que està dins una habitació l’Ajuntament d’Alaior, i el suport d’altres a priori coberta, podria tractar-se d’una entitats com la Universitat de Granada, cisterna; o també, podria ser una sitja des- la Universitat de Boston i l’Escola Supetinada a emmagatzemar aliments. Sigui rior de Conservació i Restauració de Béns com sigui, de moment els nivells excavats Culturals de Catalunya, entre d’altres. Per deixen entreveure que en un darrer mo- a més informació podeu contactar amb ment va servir de femer, i s’hi va tirar un l’associació a través del correu electrònic conjunt important d’ossos d’animals, ce- info@amicsmuseumenorca.org o de les ràmiques rompudes, molons rodolats, etc. xarxes socials @amicsmuseumenorca. Per poder reunir més dades, caldrà esperar fins a la campanya vinent. A més, s’ha continuat l’excavació d’un tram de mur que inicialment pensàvem 8
TORRE D’EN GALMÉS
GERRA TALAIÒTICA
Gerra talaiòtica recuperada a l’àmbit 4 i restaurada gairebé en la seva totalitat
9
REVISTA ÀMBIT #52
10
ACTUALITAT
MENORCA I ELS ESTATS UNITS
MENORCA I ELS ESTATS UNITS
MENORCA I ELS ESTATS UNITS UNA RELACIÓ PER DESCOBRIR
La pertinença al segle XVIII de Menorca i els EUA a l’Imperi britànic va marcar l’inici d’una història comuna amb un protagonista destacat: l’almirall David G. Farragut Text: Miquel Àngel Limón Pons (Institut Menorquí d’Estudis) i Amalia Pérez-Juez (Universitat de Boston)
La relació entre l’illa de Menorca i el que avui són els Estats Units d’Amèrica va començar quan, al segle XVIII, els dos territoris van passar a formar part de l’Imperi britànic. Potser, l’episodi més conegut d’aquest període sigui el de 1768, quan un milenar de menorquins va emigrar a la Florida per treballar a les plantacions d’indi, de les quals el titular era Sir Andrew Turnbull, a Nova Smyrna. Les duríssimes condicions de treball a què van ser sotmesos, però, els van empènyer a cercar refugi, nou anys després, a la ciutat de Sant Agustí, on van arribar amb l’ajuda del sacerdot Pere Camps. El
santuari de la Mare de Déu del Toro, en els nostres dies, li dedica una escultura, per recordar aquella gesta. Tot açò va tenir lloc durant un breu període de domini britànic sobre les terres americanes de la Florida, que va coincidir, al seu torn, amb l’època en què Menorca també era anglesa. DAVID G. FARRAGUT En els següents anys i, entrant ja en el segle XIX, les connexions es van mantenir a través d’una sèrie d’esdeveniments que han quedat reflectits en una recent publicació sobre David G. Farragut (1801-1867) 11
REVISTA ÀMBIT #52
ACTUALITAT
MENORCA I ELS ESTATS UNITS
i el seu temps. El primer almirall de la US Navy, el pare del qual, Jordi Ferragut Mesquida, era natural de Ciutadella, va exercir un paper fonamental en la Guerra de Secessió americana, i es va convertir en un heroi d’Estat. Farragut y Menorca, el legado Español de la US Navy. The Spanish Legacy és el títol de la publicació del Ministeri de Defensa i l’Associació The Legacy, juntament amb l’Institut Menorquí d’Estudis, recentment presentada a Maó. Diferents investigadors, tots ells vinculats a Menorca d’una manera o altra, han dedicat els seus capítols a divulgar la història d’aquest insigne almirall, així com la del paper de l’illa en les relacions internacionals del segle XIX. BASE NAVAL DELS EUA El port de Maó es va convertir durant aquesta centúria en un anar i venir constant d’embarcacions de les nacions occidentals que pretenien consolidar el seu comerç a la Mediterrània. Entre elles, els recentment fundats Estats Units, que, a partir de 1815 i fins a 1848, van fer d’aquest port la seva primera base naval a la Mediterrània. Els vaixells americans van utilitzar diferents instal·lacions del port, principalment les de l’illa Plana, l’illa del Rei i fins i tot l’illa Pinto, on els anglesos, en el XVIII, havien instal·lat l’arsenal. Els seus mariners van passar els hiverns pels carrers de Maó i, fins i tot, alguns van ser enterrats a l’anomenat cementeri angloamericà. Una afluència constant de mariners estrangers que van deixar la seva empremta (i la seva paga) a l’illa de Menorca durant ben bé tres dècades. La relació entre tots dos territoris ha estat objecte d’atenció en els darrers anys, no només a través de les publicacions com la ja esmentada sobre David Farragut, sinó també a través de l’organització de jornades d’estudi, com la Trobada Anual de l’Institut Menorquí d’Estudis l’agost passat. 12
EL RECENT VIATGE D’UNA DELEGACIÓ ILLENCA A SANT AGUSTÍ I NOVA SMYRNA REFORÇA L’ESTRETA RELACIÓ ENTRE MENORCA I ELS EUA VINCLES AMB BOSTON La Universitat de Boston, per la seva banda, va dedicar l’estiu passat a l’estudi de les relacions entre Boston i Menorca, catalogant el patrimoni cultural americà que encara és visible a l’illa de Menorca i recollint en els arxius de Boston informació sobre l’estada de la fragata USS Constitution al port de Maó. La mítica fragata va portar David G. Farragut a aigües menorquines quan encara era un jove guàrdia marina el 1817. Al cementeri angloamericà encara hi ha la tomba d’un dels seus marins, el nom complet del qual ha estat possible recuperar gràcies a aquesta investigació. VIATGE A LA FLORIDA Finalment, el recent viatge d’una delegació de Menorca a Nova Smyrna i Sant Agustí, a la Florida, reforcen aquesta estreta relació i renoven els llaços d’amistat entre una i altra banda de l’oceà Atlàntic. La trobada entre els menorquins de les dues ribes va tenir lloc a mitjans del mes de juny passat, per viure in situ la commemoració d’una efemèride que havia de ser recordada: el 250è aniversari de l’arribada de l’expedició colonial a les costes americanes en aquell any de 1768. Sorprèn avui comprovar com després de tants anys transcorreguts, tant a Nova Smyrna com a Sant Agustí, els records romanen molt vius, absolutament presents. Fins i tot, es mantenen encarnats en les actuals generacions, que no han oblidat els seus orígens insulars de la llunyaníssima illa de Menorca.
MENORCA I ELS ESTATS UNITS
DAVID G. FARRAGUT
A la imatge de l’esquerra, retrat de l’almirall David G. Farragut, primer almirall de la US Navy “EL CEMENTERI DELS ANGLESOS”
A la fotografia de la pàgina anterior, imatge del cementeri angloamericà ubicat al port de Maó
13
REVISTA ÀMBIT #52
14
ACTUALITAT
MENORCA I ELS ESTATS UNITS
MENORCA I ELS ESTATS UNITS
LA BATALLA DE LA BADIA DE MOBILE
A la pàgina de la dreta, recreació de l’assalt de les forces de l’almirall David G. Farragut durant la batalla de la badia de Mobile (Alabama), al 1864, en el marc de la Guerra Civil Nordamericana USS CONSTITUTION
A la imatge superior, pintura sobre l’estada de la fragata USS Constitution al port de Maó NOVA ORLEANS
A la imatge inferior, pintura de l’escena de la destrucció de la flota confederada per Farragut a Nova Orleans. Pintura de Julian Oliver Davidson
15
REVISTA ÀMBIT #52
ACTUALITAT
PROGRAMA EDUCATIU DEL MUSEU DE MENORCA
PROGRAMA EDUCATIU 2018-2019
EL MUSEU DE MENORCA S’OBRE ALS MÉS PETITS La institució cultural proposa una vintena d’activitats didàctiques i lúdiques per apropar el patrimoni menorquí a alumnes d’educació infantil, primària i primer cicle de secundària Text: Carolina Desel
El Museu de Menorca presenta les activitats educatives per al nou curs 2018-2019, amb un total de vint-i-una activitats, set de les quals són noves d’enguany. Es presenten tallers per a educació infantil, educació primària i primer cicle d’educació secundària. L’oferta educativa del Museu permet treballar di16
versos àmbits i aspectes de la història de Menorca: la prehistòria, la vida quotidiana a l’època romana, el període medieval, així com la Menorca britànica. S’aprofitarà per incidir en temes transversals i universals com les creences, la vida quotidiana, la medicina i la higiene o l’art, tot aprofitant el nou recorregut de les sales d’exposició permanent, re-
PROGRAMA EDUCATIU DEL MUSEU DE MENORCA
“CALBÓ I LA FAMÍLIA”
A l’esquerra, imatge del Retrat de la família del pintor, pintura que inspirarà la visita guiada i el posterior taller APRENENTATGE EN GRUP
A les imatges, moments dels tallers impartits al Museu de Menorca entre fillets de diferents edats
17
REVISTA ÀMBIT #52
ACTUALITAT
PROGRAMA EDUCATIU DEL MUSEU DE MENORCA
ELS TALLERS DEL NOU PROGRAMA ANUAL TRACTARAN TEMES COM LES CREENCES, LA VIDA QUOTIDIANA, LA MEDICINA, LA HIGIENE O L’ART
PROGRAMA DEL CURS 2018-2019 Les activitats i els tallers per a aquest curs són els següents:
centment inaugurades. Cal tenir present que tots els tallers que es desenvolupen al Museu sempre van acompanyats d’una petita visita a les sales dedicades al tema que es treballa. Oferim teoria, però ho feim a través d’una oferta més lúdica que la que es desenvolupa en el marc propi de l’escola. A més a més, el fet de poder treballar a partir de l’observació directa d’objectes del fons del Museu i visitar els jaciments (enguany Cornia Nou, Torre d’en Galmés i Sant Agustí Vell) ajuda a generar més fàcilment una situació d’empatia envers el patrimoni.
ITINERARIS EDUCACIÓ PRIMÀRIA Feim història! Ajuda’ns, necessitam un arqueòleg! Playstories. Construint la Menorca talaiòtica Cornia Nou. Un poblat talaiòtic per descobrir Teixint la cultura talaiòtica. Gimcana a Torre d’en Galmés Els foners al poblat talaiòtic de Sant Agustí Vell L’univers dels déus Els mosaics romans L’empremta islàmica a Menorca Menorca en mans dels corsaris Calbó i la família Vestim Calbó. La vestimenta tradicional menorquina al segle XVIII
EXPERIÈNCIA I CONEIXEMENT El treball directe amb els objectes del nostre fons, testimonis del nostre passat, és la base principal de les propostes educatives, ja que és justament la custodia d’aquests béns el que diferencia el Museu de qualsevol altra institució. Serà, com ja hem dit, el contacte directe amb aquests objectes el que ajudarà a crear una empatia envers el patrimoni menorquí. L’objectiu principal de les activitats educatives del Museu és apropar el patrimoni menorquí a tots els fillets i filletes. Aquestes propostes cerquen la valoració, la cura i el gaudi d’un patrimoni que vol ser conservat i transmès. I, com diuen els experts en didàctica, cap d’aquests conceptes s’assoleix sense un treball previ de coneixement i comprensió que adobarà el camí cap al respecte. Aquest programa s’ha elaborat entre el Departament Educatiu del Museu, que té com a responsable la tècnica del Museu Montserrat Anglada, i l’empresa de serveis socioeducatius Sa Xaranga, amb Judith Morillas al capdavant. Per dissenyar-lo s’ha tingut present el currículum escolar, per tal d’adequar les activitats a les necessitats dels escolars i oferir als professors un suport a la seva tasca. 18
ITINERARIS EDUCACIÓ INFANTIL Com es vestien els talaiòtics? Cornia Nou. Un poblat talaiòtic per descobrir Calbó i la família
ITINERARIS EDUCACIÓ SECUNDÀRIA Interpretem la mort. La cova des Càrritx Cornia Nou. Un poblat talaiòtic per descobrir Teixint la cultura talaiòtica. Gimcana a Torre d’en Galmés Els foners al poblat talaiòtic de Sant Agustí Vell Classe de dibuix tècnic amb el mestre Calbó Youtubers històrics Consulta el programa educatiu del Museu de Menorca en aquest enllaç.
PROGRAMA EDUCATIU DEL MUSEU DE MENORCA
APROPAMENT AL MÓN DE L’ARQUEOLOGIA
A la il·lustració superior, imatge del taller “Ajuda’ns, necessitam un arqueòleg” LA COVA DES CÀRRITX
A la imatge inferior, imatge del taller “Interpretem la mort”, on s’ha recreat el jaciment arqueològic de la cova des Càrritx 19
REVISTA ÀMBIT #52
ACTUALITAT
ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA
ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA L’ACTIVITAT DURANT EL 2016 I EL 2017
D’ençà la seva obertura el 2005, l’AISM ha augmentat de forma considerable la seva activitat en matèria de recuperació i conservació de patrimoni audiovisual Text: Ester Cladera Preto (tècnica de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca)
20
ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA
L’Arxiu d’Imatge i So de Menorca (AISM) és un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la conservació del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca. L’AISM pretén ser un centre de referència en relació amb els documents audiovisuals, de manera que orienta la seva tasca a la recerca i recuperació del patrimoni audiovisual, així com als aspectes tècnics sobre tractament arxivístic d’aquest tipus de materials i suports. L’AISM va obrir les portes l’any 2005 i, de llavors, la seva activitat ha augmentat considerablement. Per aquest motiu, volem presentar les dades recollides en la darrera memòria del servei, que abasta des de juliol de 2016 fins a desembre de 2017. TRACTAMENT DEL FONS Digitalització: s’han digitalitzat 22 fons amb diferents formats i nombre de documents. Açò representa aproximadament uns 11.000 documents digitalitzats. Inventari: s’han inventariat un total de 7 fons fotogràfics i filmogràfics. Açò suposa un total de 240.386 documents. Catalogació: s’ha canviat el servidor que custodia totes les fotografies digitalitzades i el programa de catalogació i s’ha fet la migració de dades del vell al nou, per garantir el bon funcionament i preservació dels documents digitals. Conservació: s’han realitzat les feines de conservació segons les necessitats i tipologia dels documents i s’han dipositat a la sala de conservació de l’AISM, per a una millor preservació. En total s’ha fet el tractament de 9 fons. ACTIVITATS DE DIFUSIÓ Visites escolars: dins el programa “Salut Jove”, han passat per l’AISM 6 centres docents, amb un total de 144 alumnes i 12 professors. Altres visites programades: hi han passat 6 grups, amb un total de 100 persones.
L’ARXIU D’IMATGE I SO ÉS UN SERVEI DESTINAT A LA RECUPERACIÓ I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI DOCUMENTAL EN IMATGES I SONS PRODUÏTS O REFERITS A L’ILLA Exposicions: l’AISM ha produït 2 exposicions pròpies, que han itinerat per diferents pobles de l’illa: “Flors: fotografies de Miguel Cao” i “Antoni Roca Várez (18661925): pioner de la fotografia amateur a Menorca”. Col·laboracions: s’ha col·laborat en 4 exposicions i s’ha donat una subvenció de 500 € per a la producció d’una exposició de fotografies. Altres: col·laboracions amb activitats en centres docents, elaboració de documentals, unitats didàctiques, projeccions d’audiovisuals, tallers a clubs de jubilats, conferències, representació a la Comissió Assessora d’Arts Visuals i a la Comissió Tècnica d’Arxius. Web i xarxes socials: l’AISM disposa de web pròpia. L’any 2017 estrenà un canal a Youtube i a Vimeo, amb l’elaboració de 2 vídeos sobre receptes tradicionals de Menorca amb motiu de la festa de Tots Sants i les festes de Nadal. CONSULTES I PRÉSTECS D’USUARIS Consultes: 2016 (juliol-desembre): 94 consultes d’usuaris 2017: 128 consultes d’usuaris Préstecs: 2016 (juliol-desembre): 13 préstecs 2017: 34 préstecs DONACIÓ, CESSIÓ I DIPÒSIT En total hi han ingressat i s’han inventariat 9 fons nous, amb un total de 240.386 documents. 21
REVISTA ÀMBIT #52
ACTUALITAT
BREUS
LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA CELEBRA EL 25è ANIVERSARI El 7 d’octubre de 1993, el Consell de Coordinació del MaB de la UNESCO, reunit a París, va aprovar la declaració de Menorca com a reserva de biosfera. Enguany, vint-i-cinc anys després, continuam creixent i progressant amb la il·lusió de les fites aconseguides. Avançam en aquest camí que es va emprendre amb l’objectiu de cuidar la nostra illa, el seu patrimoni, el seu paisatge i la qualitat de vida de tots els ciutadans. Així, complim anys amb el repte de continuar progressant cap a la sostenibilitat, amb noves fites i nous projectes. Tot això ho celebram durant els mesos vinents amb un extens programa d’activitats. Des d’activitats infantils fins a sortides culturals passant per jornades divulgatives o concerts. L’Agència Menorca Reserva de Biosfera us convida a celebrar aquest aniversari que entre tots hem fet possible. 22
PRÉSTEC D’OBRES D’ART A LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE MAÓ Imatge: Alfred Hutchison [Rostre colors 2] Al llarg dels anys les biblioteques han anat incorporant altres “productes” i altres serveis culturals més enllà dels llibres per adaptar-se a les necessitats dels usuaris. Cal entendre idò les biblioteques actuals no tant com a casa de llibres sinó com a centre d’intercanvi cultural on se socialitzen els bens, productes i serveis culturals. Amb l’objectiu d’obrir-la a les noves funcions, la Biblioteca Pública de Maó engega a partir de setembre una nova modalitat de préstec, la d’obres d’art originals d’artistes de Menorca. L’objectiu és que la gent amb carnet de la biblioteca major d’edat pugui gaudir de l’art a ca seva de la mateixa manera que gaudeixen d’una lectura o d’una pel·lícula. La llista inicial és de 18 artistes amb prop de 100 obres. Hem fet un blog on es poden també visionar totes les imatges amb les seves característiques. Es tracta d’una experiència pilot, que si es consolida s’haurà d’ampliar amb noves obres de nous artistes i també es podria estendre a tota la Xarxa de Biblioteques de Menorca.
BREUS
APOSTA PER LES SORTIDES EDUCATIVES A CORMAR Text: Equip Cormar Com cada any, al CC Cor de Maria iniciam un nou curs amb molts projectes i il·lusions. Som conscients de la necessitat permanent d’innovació i apostam pel canvi pedagògic amb la finalitat de formar persones més competents, però també més felices. D’aquesta manera, enguany a Cormar continuam apostant, com ho hem fet en els cursos anteriors, pel potencial de les sortides. Conscients de la localització del centre enmig de la ciutat, jugam amb els avantatges i inconvenients que açò significa. Si bé tot el ventall de possibilitats culturals que ens ofereix Maó (museus, biblioteques, monuments, espais socials…) és molt al nostre abast, també veim significativa la necessitat d’explorar altres medis, principalment naturals, amb la gran sort de comptar amb un marc geològic, biològic i arqueològic de primera línia com és l’illa de Menorca. En la nostra escola, idò, estam contents de les experiències viscudes fins ara a través de les diferents sortides i, per aquest motiu, volem reivindicar el potencial educatiu i la diversitat didàctica que ofereixen en totes les àrees de l’ensenyament.
XIV FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ 9 I 10 DE NOVEMBRE A MAÓ L’edició d’enguany de la Fira del Llibre en Català arriba amb moltes novetats: nova ubicació, noves dates i nous coorganitzadors. Una volta els llibreters participants van decidir que, després de quatre anys a Ciutadella, la Fira tornés a ser rotatòria, enguany es farà a Maó, a la plaça de la Constitució, davant l’Ajuntament, el divendres 9 i el dissabte 10 de novembre, per tant el segon cap de setmana de novembre, en lloc del primer, com sol ser habitual. A més a més, els organitzadors de la Fira, el Departament de Cultura i Educació del CIM, compten amb la col•laboració de l’Associació Cultural Es Far, que incorpora el seu propi segell al programa de la Fira amb la inclusió de tallers de formació i veus joves i creatives en les activitats paral•leles als llibres. Com sempre, però, els autèntics protagonistes de la Fira seran els llibres, que hi seran presents en tot moment de la mà de les vuit llibreries participants: Llibreria Pau, VaDllibres, Llibreria Catalana, Llibreria Sa Catòlica, Juguettos, Llibreria Jocs, Sa Llibreria i Espai 14. Podeu consultar el programa sencer de la Fira a www.sal.cime.es o clicant damunt aquest enllaç. 23
REVISTA ÀMBIT #52
ACTUALITAT
BREUS
CONGRÉS INTERNACIONAL DE PEDRA EN SEC I JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI I JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM Foto: Demostració de navegació amb vela llatina, en el marc de les jornades Els dies 28 i 29 de setembre van tenir lloc les I Jornades de Patrimoni Marítim, amb el lema “Difonem el patrimoni marítim i posam les bases per conservar-lo”. En aquestes jornades, celebrades a Fornells, hi varen participar experts de les Illes Balears i Catalunya. L’objectiu era generar debat sobre la problemàtica relacionada amb la conservació d’aquest tipus de patrimoni i compartir experiències referents a la seva preservació i difusió, així com posar les bases dels criteris per a la selecció del que s’ha de conservar. Aquesta trobada va permetre elaborar un primer esborrany d’un document on es recullen les conclusions dels diferents debats. Aquest document es consensuarà amb els experts i les entitats dedicades al patrimoni marítim i constituirà la base de les futures actuacions del Consell en aquesta matèria. 26
El XVI Congrés Internacional de la Pedra en Sec se celebrarà a Ciutadella els dies 27 i 28 d’octubre, acollit per la Societat Martí i Bella i amb el suport del Consell Insular i altres institucions. S’espera que s’hi reuneixin més d’un centenar d’experts de diversos països. Més informació aquí. Les Jornades Europees de Patrimoni també tractaran enguany el tema de la pedra en sec. Tindran lloc els dies 20 i 21 d’octubre, amb una sèrie d’activitats obertes a tothom, de forma que seran com un preludi del Congrés Internacional de Pedra en Sec. Més informació aquí.
BREUS
ES PUBLICA EL LLIBRE ELS “MINORKEENS” DE GIBRALTAR Foto: Martí Crespo Aquest mes de setembre ha arribat a les llibreries Els “minorkeens” de Gibraltar (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018), un llibre escrit pel periodista i investigador barceloní Martí Crespo al voltant de la poc estudiada emigració menorquina cap al Penyal al llarg del segle XVIII. Amb el tractat d’Utrecht del 1713, tant Gibraltar com Menorca van passar a l’òrbita de Londres, i això va propiciar un intens contacte militar, comercial i poblacional entre les dues places mediterrànies fins que l’illa va tornar a la sobirania espanyola, el 1802. Molts menorquins, especialment de la zona del port de Maó, van fer cap a Gibraltar durant aquest període i van contribuir a desenvolupar l’actual societat yanita, juntament amb les comunitats andalusa, britànica, genovesa, jueva, portuguesa i maltesa presents en aquest petit territori al sud de la península Ibèrica. Una aportació gens negligible que aquest llibre, partint de la recerca i el buidatge aprofundit d’arxius locals i de la bibliografia disponible, vol ajudar a fer conèixer i, sobretot, a reconèixer.
EXPOSICIÓ SOBRE MARGARITA COMAS A L’INSTITUT JOAN RAMIS Amb motiu del nomenament de Margarita Comas com a Filla Il·lustre de Maó el gener passat, els alumnes de l’assignatura de Patrimoni de 3r d’ESO de l’Institut Joan Ramis i Ramis han preparat una exposició sobre la seva figura. Antiga alumna del centre, protagonitzà una trajectòria científica rellevant pels seus propis mèrits, però també perquè es va donar en un àmbit que en aquells moments era eminentment masculí. Destacà també per les seves aportacions en el camp de la pedagogia, on incidí en la necessitat de la renovació pedagògica i en la defensa de la coeducació dels sexes com a elements d’avanç democràtic. L’exposició, muntada en el vestíbul de l’institut, explora el paper pioner de la científica alaiorenca. En el plafó explicatiu s’hi fa un esbós biogràfic i es comparen les seves aportacions amb alguns exemples de la pedagogia masclista coetània. Se n’exposa també el brillant expedient acadèmic, així com material científic de la seva època procedent de l’arxiu històric de l’institut. Per a més informació sobre aquesta exposició i altres activitats de l’assignatura, podeu visitar aquesta pàgina. 27
REVISTA ÀMBIT #52
ACTUALITAT
BREUS
EL CONSELL PUBLICA NOUS LLIBRES RELACIONATS AMB EL PATRIMONI HISTÒRIC Durant els darrers mesos, el Departament de Cultura ha impulsat la publicació de diversos llibres vinculats al patrimoni històric. Hem de destacar la reedició del llibre Antigüedades célticas de la Isla de Menorca, de Joan Ramis i Ramis, amb motiu dels dos-cents anys transcorreguts des de la primera edició. Val la pena recordar que és la primera obra íntegrament dedicada a la prehistòria, en llengua castellana. El text de Ramis, amb traducció anglesa, va precedit per tres estudis introductoris en català, castellà i anglès. S’ha reeditat també un llibret divulgatiu sobre Torre d’en Galmés, publicat ja fa onze anys, ampliat i actualitzat amb les troballes realitzades al jaciment d’ençà de la primera edició. Per altra banda, s’han publicat també tres contes infantils ambientats en la prehistòria de Menorca, pensats com a eina de divulgació adreçada als infants. Tant el llibre sobre Torre d’en Galmés com els contes estan disponibles en català, castellà i anglès, per tal de fer-los accessibles també per als visitants. 28
LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA CELEBRA EL 25È ANIVERSARI DE LA RESERVA DE BIOSFERA Text: Joana M. Garau (cap de secció d’Arxius i Biblioteques) La Xarxa de Biblioteques de Menorca s’adhereix a la commemoració del 25è aniversari de Menorca com a reserva de biosfera amb una sèrie d’activitats que es duran a terme a les biblioteques públiques. Per començar, i coincidint amb l’aniversari del dia que s’atorgà el títol, el 7 d’octubre, les biblioteques exposaran els llibres, audiovisuals i material didàctic publicats durant aquests vinti-cinc anys de reserva de biosfera i que es troben entre els seus fons. L’exposició 25 anys de llibres i audiovisuals sobre Menorca Reserva de Biosfera es podrà veure a les nostres biblioteques de l’1 al 14 d’octubre, i anirà acompanyada d’una guia de lectura impresa, que també es trobarà en versió digital al web de la Xarxa, Bibliomenorca. Per acabar l’any, el mes de desembre, les biblioteques dedicaran “L’hora del conte” a aquest tema, amb el “Contacontes de la biosfera”. L’activitat anirà a càrrec d’Alícia Ruata i es durà a terme entre l’11 i el 20 de desembre. Les dates en què es farà a cada biblioteca es troben al web Bibliomenorca.
BREUS
EL CONSELL INSULAR DE MENORCA CONVOCA EL XVI PREMI JOSEP VIVÓ DE GLOSA ESCRITA Un any més, el Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca convoca el Premi Josep Vivó de glosa escrita, instituït per la institució insular el 2003, amb una dotació de 1.000 euros per a les gloses guanyadores. Els glosadors, les glosadores i totes les persones de més de 16 anys aficionades a aquest gènere de la poesia ja poden presentar, fins al 7 de desembre, els seus originals per participar-hi, sempre que compleixin els requisits següents: les obres han de ser escrites en llengua catalana, han de seguir l’estructura pròpia de la glosa menorquina (entre sis i vuit mots per glosa) i han de tenir una extensió d’entre 15 i 50 gloses. Aquest any, a diferència de les tres convocatòries anteriors, la temàtica és completament lliure, tot i que el jurat valorarà que tractin temes de l’actualitat menorquina. Les persones interessades poden consultar les bases i accedir a la documentació necessària per participar-hi a l’enllaç següent.
PLA DE DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE MENORCA (2018 – 2021) El Consell Executiu del CIM, el 30 de juliol passat, aprovà el Pla de Dinamització Lingüística de Menorca (2018 – 2021), amb el qual es pretén consolidar el procés de normalització de la llengua catalana com a llengua pròpia de Menorca. Amb aquest objectiu, les setanta-tres accions que s’inclouen s’han dissenyat amb la finalitat de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants en tots els àmbits de la societat menorquina. Així mateix, des del Consell, es considera imprescindible aconseguir el compromís i la voluntat del major nombre possible de persones, entitats i institucions per portar-lo a terme i treballar conjuntament per la pervivència de la llengua catalana a Menorca. El Pla, que es pot consultar íntegrament al web del Consell Insular de Menorca (www.cime.es) i a la pàgina del seu Servei d’Assessorament Lingüístic, es completa amb un catàleg d’activitats de dinamització en català pensat per facilitar la feina als agents que vulguin sumar-se al Pla. 29
REVISTA ÀMBIT #52
LLENGUA
El tresor de les nostres paraules (3)
I continuam amb la sèrie d’articles dedicats a recollir i comentar les paraules que els seguidors de la pàgina de Facebook van posar dins la capsa virtual que vam penjar-hi amb l’objectiu de recopilar paraules i expressions pròpies de la nostra varietat dialectal i promoure’n l’ús a fi d’augmentar, d’aquesta manera, el nostre vocabulari. En aquesta ocasió parlarem d’aquelles paraules que hi vam ficar i que, tot i que sovint pensem que sí, no són exclusives de la nostra varietat dialectal, sinó que les compartim amb altres terres del domini lingüístic català. Així, amb algunes poblacions de les comarques que formen les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, i fins i tot amb algunes zones del País Valencià, compartim paraules com magarrufa (engany), llambroix (instrument de ferrer), calcigar (trepitjar), porxo (en el sentit del pis més alt d’una casa destinat a guardar-hi coses), treginada o treginat (sostre) o el nostre despús-ahir (abans d’ahir), només per posar uns quants exemples. També hi ha lèxic propi que compartim amb algunes de les comarques de la Catalunya Central i Girona, com poden ser, entre altres, quissó (cria de ca), carabassot (cop al cap o persona curta d’enteniment), cotna (pell gruixada que forma la part externa de certes coses), pelleringo (tros de carn, o de roba, que penja), capoll (extrem d’un cos llarguer) o l’adverbi suara (quan volem indicar un temps molt pròxim). I si anam a la Catalunya més interior, a l’Urgell i al Pla d’Urgell podrem sentir paraules tan nostrades com paperina (bossa de paper), gambirot (en el sentit d’una persona entremaliada, de poc seny), mauro (pallissa) o enquentendre (desordre). 30
Però no cal anar tan enfora, perquè gran part del lèxic que feim servir a Menorca també el trobam a la resta de les Illes, i especialment a Mallorca, com ara estamenejar (sacsar violentament), trempar (condimentar), andoiar (anar d’aquí i d’allà) o esbrufar (treure líquid de la boca en forma de pluja, esquitxar), que són alguns dels verbs que hem extret de la nostra Capsa de Paraules. Tenim i som portadors, per tant, d’una llengua amb un lèxic molt divers segons el lloc del territori on ens trobem, un fet que hem de reivindicar i valorar com cal ja que, lluny de fragmentar-la, el que fa és enriquir-la. Com ho va aprendre de valorar n’Agustí Vilamat, el protagonista de la novel·la de Joan-Lluís Lluís Jo soc aquell que va matar Franco, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2018. Ell, després de passar part de la guerra i la postguerra al Vallespir diu: «M’enduc moltes coses d’aquest Vallespir [...], coses gairebé totes intangibles [...] Recordo algunes paraules inexistents o gairebé desconegudes a Catalunya i que em recarà, a vegades, no poder fer servir en la meva vida diària. I paraules lleugerament diferents que, vistes des de Barcelona, podrien semblar estrafetes però que, en realitat, són lliures de disciplina acadèmica». Us el recomanam.
HEM DE REIVINDICAR LA DIVERSITAT DE LA LLENGUA PERQUÈ, LLUNY DE FRAGMENTAR-LA, L’ENRIQUEIX
LA CONTRA Una de les fotografies de la campanya dels 25 anys de la reserva de biosfera es va fer des de Santa Àgueda, on es conserva el testimoni més important de la Menorca musulmana
NÚMERO 52 · OCTUBRE-DESEMBRE 2018 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA