Àmbit, revista de cultura de Menorca, 54

LLEGIR JOAN RAMIS CICLE DE LECTURES GUIADES AMB MOTIU DELS DOS-CENTS ANYS DE LA MORT DE L’IL·LUSTRAT MENORQUÍ

P. 12

MARIA MERCADAL D’AGUINAGA PERFIL DE LA SOPRANO MAONESA, DISTINGIDA AMB LA TAULA D’OR 2019 P. 18

DL: ME 524-2007

P. 04

ARQUEOLOGIA URBANA EXPOSICIÓ PER CONSCIENCIAR DE LA IMPORTÀNCIA D’AQUESTES FEINES ALS CENTRES URBANS

NÚMERO 54 · ABRIL-JUNY 2019 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 54 Abril-juny 2019 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Retrat de Joan Ramis.

Col·lecció de l’Ajuntament de Maó Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Josefina Salord Ripoll, Carolina Desel, Gabriel Julià, Xec Pons, Toni Mercadal, Jordi Orell Villalonga, Francesc Florit i Blanca Ripoll

2

SUMARI

REVISTA ÀMBIT #54

Lectures guiades per celebrar la modernitat d’un clàssic

Llegir Joan Ramis 20 anys entre vesins, màquines i manobres

Arqueologia Urbana Premi Taula d’Or 2019

Maria Mercadal d’Aguinaga Cinc anys, punt i seguit

Es Far Cultural La cultura oral d’antany

Trilogia de Llegendes Una nova eina per entendre la vida musical maonesa al segle XX

Fons Antònia Mus Mossets d’actualitat

Breus Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #54

EN PROFUNDITAT

LLEGIR JOAN RAMIS

LECTURES GUIADES PER CELEBRAR LA MODERNITAT D’UN CLÀSSIC

LLEGIR JOAN RAMIS El cicle “Llegir Joan Ramis”, promogut per l’Institut Menorquí d’Estudis i la Xarxa de Biblioteques de Menorca, cerca establir un diàleg entre l’escriptor neoclàssic per excel·lència de la literatura catalana del segle XVIII i els lectors actuals dos-cents anys després de la seva mort.

Text: Josefina Salord Ripoll (Institut Menorquí d’Estudis)

4

LLEGIR JOAN RAMIS

MENORQUÍ IL·LUSTRE

Retrat de Joan Ramis pertanyent a la col·lecció de l’Ajuntament de Maó

5

REVISTA ÀMBIT #54

EN PROFUNDITAT

LLEGIR JOAN RAMIS

Enguany es compleixen dos-cents anys de la mort de Joan Ramis i Ramis (Maó, 17461819), segurament la figura més destacada de la història cultural insular, la personalitat central del grup il·lustrat menorquí i l’escriptor neoclàssic per excel·lència de la literatura catalana del segle XVIII. La riquesa de la seva trajectòria es fa evident per la qualitat de la seva obra literària, poètica i sobretot teatral; perquè és l’eix al voltant del qual pren cos la institució cultural més important de la Menorca il·lustrada, l’anomenada Societat Maonesa, que es reunia a la seva casa del carrer de l’Arraval; per l’evolució dels seus interessos enciclopedistes, capaços d’abraçar temàtiques científiques però, sobretot, de convertir-lo en el primer historiador de Menorca.

LA MENORCA COLONIAL EN L’OBRA DE JOAN RAMIS Aquesta trajectòria és indestriable de la Menorca colonial que li va tocar viure en un doble sentit: primer, que l’illa de sobirania britànica i francesa va formar part del mapa de l’Europa de les llums, compartint a través de la seva elit il·lustrada lectures, obres teatrals i debats ideològics, i segon, que la Menorca espanyola va fer néixer en Joan Ramis un ambiciós projecte historiogràfic amb la voluntat de mostrar com l’illa, més enllà de ser moneda de canvi de polítiques europees colonials, comptava amb una història que, des de l’antiguitat, la feia partícip de les grans dinàmiques de la història d’Europa.

No ens pot estranyar, per tant, la petjada profunda de Joan Ramis després de la seva mort, sobretot la de l’historiador en llengua castellana i no tant la del poeta i dramaturg en llengua catalana. El primer, que havia optat pel castellà per la seva voluntat d’arribar a un públic culte espanyol i europeu, va poder accedir a la impremta, mentre que el segon no ho va poder fer perquè, encara que l’obra poètica i teatral de la seva primera etapa estava preparada per a la impressió el 1819, l’avanç de la substitució del 6

català pel castellà com a llengua de cultura ho va fer impossible fins a la segona meitat del segle XX. De la força d’aquesta petjada en són una bona mostra els poemes que el proppassat 12 de febrer, dia de la seva mort, llegíem a manera d’homenatge davant la caseta del cementeri de Maó on està enterrat: el sonet acròstic del seu deixeble Vicenç Albertí Vidal del mateix 1819; el que devuit anys després escrivia amb aires romàntics Francesc M. de los Herreros davant el sepulcre de Joan Ramis, i, finalment, el que Joan Timoner Petrus li dedicava amb motiu de la publicació de la tragèdia Lucrècia el 1968 per Jordi Carbonell, enllaçant amb el bo i millor de la tasca de recuperació encapçalada dins el nou-cents per Francesc Hernández Sanz: Joan Ramis i Ramis: tu visqueres un lapse crucial de nostra història; patí el teu esperit la peremptòria dualitat del que eres o no eres.

Sota el domini d’Albió nasqueres; de Richelieu aviat veres la glòria, més anglesos, Crillon, fins la victòria, per fi, de les hispàniques banderes.

Tals avatars van prémer la teva obra, però el suc juvenil ara recobra aquell hàlit de Déu que mai no es frustra.

I avui Lucrècia i altres obres clamen el teu talent, omplen un buit i ablamen el foc de l’esperit d’un poble il·lustre. És a la mateixa làpida del cementeri de Maó que trobam expressada l’autoconsciència del valor de la seva obra perquè, a les dates del naixement i la mort de qui exercia amb orgull la seva condició maonesa, afegia en llatí: «La resta, cercau-la als seus escrits». Açò és justament el primer

LLEGIR JOAN RAMIS

1

3

2

4

INSCRIPCIONES ROMANAS

La fotografia 1 correspon a una reproducció del llibre Inscripciones romanas que existen en Menorca 1817.

Les imatges 3 i 5 són reproduccions de monedes dins el mateix llibre.

PORTADA ORIGINAL

5

La foto 2 correspon a la portada del llibre Compendio de la sentencia, de l’any 1814.

TEMPS I PARATGES

6

La foto 4 reprodueix un fragment manuscrit del llibre Temps y paratges de Menorca, de 1870.

IL·LUSTRACIONS TALAIÒTIQUES

A la fotografia 6, il·lustracions del llibre Antigüedades célticas, de 1818

7

REVISTA ÀMBIT #54

8

EN PROFUNDITAT

LLEGIR JOAN RAMIS

LLEGIR JOAN RAMIS

PORT DE MAÓ

A la imatge de l’esquerra, vista del port de Maó, per on van entrar les idees il·lustrades que va recollir Joan Ramis CICLE LLEGIR JOAN RAMIS

A la pàgina següent, cartell del cicle “Llegir Joan Ramis” amb tots els detalls

9

REVISTA ÀMBIT #54

10

EN PROFUNDITAT

LLEGIR JOAN RAMIS

LLEGIR JOAN RAMIS

que volem fer en aquest any que commemoram els dos-cents anys de la seva mort: cercar Joan Ramis als seus escrits perquè ells evidencien que ens trobam davant un clàssic, que justament ho és per la seva capacitat d’establir un diàleg enriquidor i viu amb els lectors actuals.

En efecte, no ens trobam només davant una personalitat sense la qual no podríem explicar la història cultural col·lectiva sinó que Joan Ramis pot acompanyar-nos en el nostre present sota formes ben diferents.

LECTURES GUIADES Les dotze lectures proposades, guiades per especialistes en la seva obra, ens han de permetre gaudir d’un Joan Ramis divers i ben proper: des del jove poeta adolescent que, de Mallorca estant, escriu faules mitològiques en castellà, de la mà del seu editor Xavier Patiño, fins a l’historiador, amb fites com Varones ilustres de Menorca, amb Miquel Àngel Limón, que presentarà la primera enciclopèdia de figures menorquines; el poema èpic La Alonsíada, en què es fusionen el poeta i l’historiador, tot insistint en el primer, amb la professora de la Universitat de València Eulàlia Miralles; la primera obra de prehistòria hispànica, Antigüedades célticas..., amb Antoni Ferrer; les Inscripciones romanas..., amb què Margarita Orfila ens mostrarà l’interès del gran col·leccionista il·lustrat, i finalment el volum pòstum de la Historia civil y política de Menorca, sota el guiat-

EL CICLE ‘LLEGIR JOAN RAMIS’ ENS CONVIDA A DESCOBRIR QUE EL DIÀLEG AMB L’ESCRIPTOR IL·LUSTRAT CONTINUA BEN VIU DOS-CENTS ANYS DESPRÉS DE LA SEVA MORT ge lector de Miquel Àngel Casasnovas.

A l’entremig se situaran les grans obres literàries, encapçalades per la trilogia teatral formada per tres heroïnes, Lucrècia, Arminda i Rosaura, gràcies a les quals (i amb l’acompanyament de Jaume Gomila, el professor de la Universitat de Girona Pep Valsalobre i Josefina Salord) podrem debatre grans temes de la literatura universal com la llibertat individual i la col· lectiva, que encara sacsegen el nostre present. Finalment, escoltarem, a través de Bartomeu Obrador i Antoni Joan Pons, la seva veu poètica, tant la rococó del diàleg amorós i l’elegíaca per la mort de la seva dona com la que combina les dues cares de la vida, en les poesies burlesques i amoroses per mostrar-nos la complexitat d’un il·lustrat capaç d’abraçar la realitat més completa. Dos-cents anys després de la seva mort, aquest cicle “Llegir Joan Ramis” ens convida a descobrir que el diàleg amb Joan Ramis continua ben viu.

11

REVISTA ÀMBIT #54

12

ACTUALITAT

ARQUEOLOGIA URBANA A MENORCA

ARQUEOLOGIA URBANA A MENORCA

ARQUEOLOGIA URBANA A MENORCA

20 ANYS ENTRE VESINS, MÀQUINES I MANOBRES El Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella organitzen aquesta mostra per conscienciar la població de la importància de les intervencions arqueològiques com a eina de protecció del llegat històric comú.

Text: Carolina Desel

Què passa quan a una obra apareixen restes arqueològiques? És cert que l’obra queda paralitzada indefinidament? Qui paga l’extracció d’aquestes restes? Les respostes a totes aquestes preguntes i a moltes altres les trobareu a l’exposició “Arqueologia urbana. 20 anys entre vesins, màquines i manobres”, que es pot visitar al Museu de Menorca fins al 5 de maig. A Ciutadella es podrà veure a partir del 16 d’agost fins al 9 de novembre, a la sala d’exposicions El Roser. Es tracta d’un muntatge sorgit de la col·laboració entre el Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella.

La normativa que estableix on i quan s’han d’efectuar controls preventius per tal de protegir el patrimoni dels nostres

nuclis històrics es basa en la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears (1998) i en el Reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears (2011). A partir d’aquí, el fet de trobar o no restes dictaminarà si es realitzen excavacions arqueològiques d’urgència. Aquestes obres i controls sovint són percebuts pels veïns i/o propietaris com una molèstia, en lloc de veure el que realment són: una eina de protecció del nostre llegat històric. Aquesta exposició sorgeix, precisament, de la necessitat d’explicar a la societat la importància d’aquestes intervencions arqueològiques.

Així doncs, en aquesta exposició es volen assolir dos objectius: explicar què són les 13

REVISTA ÀMBIT #54

14

ACTUALITAT

ARQUEOLOGIA URBANA A MENORCA

ARQUEOLOGIA URBANA A MENORCA

15

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

ARQUEOLOGIA URBANA A MENORCA

intervencions arqueològiques preventives (IAP) i donar a conèixer al gran públic les troballes i les dades històriques obtingudes a partir d’aquestes intervencions, dades que ens han ajudat a teixir el discurs de la història de la nostra illa i objectes d’una qualitat artística i/o històrica importantíssima.

Per assolir aquests objectius s’ha confiat el comissariat de l’exposició a dues arqueòlogues amb una llarga experiència en excavacions urbanes, Elena Sintes i Maria José León.

UNA EXPOSICIÓ, DOS OBJECTIUS, DOS ÀMBITS DIFERENCIATS L’exposició està dividida en dos àmbits amb una temàtica i una solució estètica molt diferenciada. En el primer àmbit s’explica què és l’arqueologia preventiva, quan i on s’ha de dur a terme una intervenció arqueològica preventiva, qui ha de costejar les despeses i quins professionals en són responsables. Aquest espai s’articula mitjançant l’escenografia d’un suposat despatx d’arqueòleg, un àmbit de treball que ens permet solucions molt didàctiques i senzilles a l’hora d’explicar el contingut. S’ha optat per emprar textos breus i donar molta importància al suport que ofereixen els dibuixos i les fotografies.

El segon àmbit de l’exposició, amb un disseny que simula un espai d’obra pública a partir del joc cromàtic del blanc i vermell, mostra les peces més importants fruit de les excavacions d’urgència més emblemàtiques que s’han dut a terme a Menorca. L’objecte té valor com a document històric, però també té valor la informació que ens han facilitat aquestes excavacions per tal de complementar la història de Menorca. I és en aquest darrer aspecte on s’ha posat bona part de l’esforç creatiu a l’hora d’elaborar el disseny d’aquest àmbit.

ACTIVITATS PARAL·LELES Per complementar l’exposició s’ha elaborat un programa d’activitats que es desenvoluparà a les dues seus on tindrà lloc la mostra.

16

L’EXPOSICIÓ ES COMPLETA AMB UN PROGRAMA D’ACTIVITATS DIVULGATIVES A FI D’AMPLIAR L’ABAST DEL MISSATGE El programa s’ha pensat d’acord amb dos objectius: desenvolupar certs temes de l’exposició i que aquesta arribi a un segment ampli de públic adaptant activitats a necessitats i interessos diversos.

S’han ideat cinc tallers familiars entorn al món de l’arqueologia i de les peces més emblemàtiques de l’exposició.

Cada mes es presentarà una intervenció arqueològica preventiva que ha tingut lloc en aquests vint darrers anys i que ha aportat dades significatives per a la història de Menorca. Els ponents d’aquestes xerrades són els mateixos directors de les excavacions.

S’ha preparat un petit cicle de conferències per debatre com es gestionen o s’han gestionat les excavacions d’arqueologia urbana en altres indrets de l’Estat espanyol.

Què passa quan es troben grans vestigis del passat enmig d’obres de gran envergadura? Aquesta és una de les preguntes que ens respondran professionals vinculats a tres obres que en el seu dia foren polèmiques, Son Espases a Palma, el Born a Barcelona i el teatre romà a Cartagena.

Una de les preocupacions quan es va començar a treballar l’exposició fou que aquesta arribés a tot el territori menorquí.

Entre altres iniciatives s’han programat excursions a diversos pobles guiades per historiadors o arqueòlegs per conèixer in situ les IAP que s’hi han dut a terme. D’aquesta manera aconseguim que l’exposició vagi més enllà de les parets del museu.

I per acabar, s’ha de destacar la xerrada de l’antropòleg Jaume Mascaró, que ens parlarà sobre l’imaginari popular de l’arqueòleg. Què tenen a veure els nostres arqueòlegs amb Indiana Jones?

ARQUEOLOGIA URBANA A MENORCA

ACTIVITATS AL VOLTANT DE L’EXPOSICIÓ

En les imatges, fotografies de les diferents activitats complementàries que estan en marxa: tallers familiars, cicle de conferències, visites guiades i excursions, són algunes de les activitats que envolten l’exposició.

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

MARIA MERCADAL D’AGUINAGA

MARIA MERCADAL D’AGUINAGA

SENYORA DE LA MÚSICA Text: Gabriel Julià

18

MARIA MERCADAL D’AGUINAGA

El Premi Maria Lluïsa Serra - Taula d’Or 2019, que es convoca cada dos anys, s’ha lliurat a la senyora Maria Mercadal Pons d’Aguinaga, a títol pòstum. Aquest premi honora persones o entitats que s’han distingit per la seva tasca vers el patrimoni històric i en la creació artística. La candidatura va ser presentada per l’Ateneu de Maó per la seva contribució a la creació i la difusió cultural de Menorca en àmbit de la música.

Les notes biogràfiques la descriuen com a soprano. Però Maria Mercadal Pons va ser molt més. Ha fet història com a dona de cultura, especialment preocupada per la situació de l’ensenyament de la música a Menorca. Nascuda a Maó l’any 1874, ingressà a l’Institut de Segona Ensenyança i l’any 1890 rebia la graduació en aquell centre, amb la qual cosa va esdevenir una de les primeres dones menorquines que va accedir al títol de batxillerat.

LA MÚSICA, UNA QUALITAT INNATA Però Maria Mercadal, a més d’una formació acadèmica reservada en aquells temps a uns quants escollits, i amb molta diferència a unes quantes menorquines, mostrà des de petita una altra noble qualitat innata, la d’una veu privilegiada, unida a una afecció pel cant que els pares afavoriren i fomentaren fent que rebés classes de música.

Tingué un gran mestre, que amb els anys esdevindria un dels seus principals col·laboradors: l’italià Domenico Bellissimo, que conreà aquell esperit i l’obrí a un horitzó de sons i harmonies que, si per una part educaren una veu que assoliria renom en l’àmbit cultural del seu temps, formaren també un criteri, una capacitat de discerniment i un refinament del gust que en conjunt definirien una línia de conducta aplicada a l’àmbit cultural en el qual es movia.

L’any 1900 s’uní en matrimoni amb Antoni Cardona i Prieto, amb el qual tingué dos fills: Joan i Josep. La prematura mort del marit l’any 1909 decidí un canvi de rumb en la vida de Maria. L’any 1912 va

contreure segon matrimoni amb Florencio Aguinaga Barona.

L’Ateneu de Maó havia calat en un selecte grup de maonesos que van promoure i impulsaren un moviment cultural d’ampli abast, que va deixondir la curiositat i l’interès per la cultura, en especial per la música. Entre les diverses activitats que oferia aquella benemèrita societat, van ocupar lloc preferent les vetllades musicals en les modalitats de música de cambra i recitals lírics, pels quals desfilaren una considerable selecció de músics locals. La senyora Mercadal, dotada d’una bella veu, educada durant anys per mestres que coneixien prou bé el seu quefer, s’incorporà a aquell estol en el moment de plena maduresa, després del seu segon matrimoni, i començà a figurar en la vida artística i a guanyar-se un lloc d’eminència en el panorama musical local.

Temporada rere temporada participaria en aquelles trobades musicals bimensuals, que la portarien definitivament a afrontar el repte de protagonitzar una òpera. El 12 d’octubre de 1920, una producció menorquina posava en escena al teatre Principal l’Aïda de Verdi, en la qual Maria Mercadal interpretà una superba Aïda.

El mes de juliol de 1922 la Junta Directiva de l’Ateneu elegí Maria Mercadal d’Aguinaga com a presidenta de la Secció de Literatura i Música.

D’ençà de la seva inauguració, el Teatre Principal havia ofert puntualment temporades d’òpera a càrrec de companyies professionals contractades per les diverses juntes gestores que van administrar el coliseu maonès. En els primers anys del segle XX aquestes temporades començaren a minvar

RETRAT

A la imatge, Maria Mercadal d’Aguinaga.

Fotografia: col·lecció família Cardona

MARIA MERCADAL D’AGUINAGA FOU UNA DEFENSORA CONVENÇUDA DE LA IMPORTÀNCIA DE LA MÚSICA EN LA CULTURA DEL POBLE 19

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

MARIA MERCADAL D’AGUINAGA

i les societats locals musicals, sense altre suport que les pròpies il·lusions, afrontaven les moltes dificultats de tot gènere i, competint amb el cinema, envestiren el muntatge d’algunes òperes, comptant únicament amb els elements de casa, tant solistes, com cors i orquestra. Maria Mercadal fou participant assídua en el repertori de les òperes que es presentaven al Principal de Maó organitzades per diferents entitats locals.

L’any 1923, va oferir una excel·lent versió de Tosca, de Puccini. La crítica afirmà: “Sabe reflejar maravillosamente, como hizo anoche, todos los estados afectivos, todas la pasiones y sentimientos que agitan el alma: el amor, la ternura, los celos, el odio y la desesperación”.

L’any 1925 va fer la presentació d’un nou mun20

tatge de la popular òpera espanyola Marina. L’any 1928 obtingué un gran èxit amb la interpretació de Maruxa. El 1931 protagonitzà Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo, i aconseguia un èxit més. El seu temperament artístic i les excel·lents facultats que posseïa l’havien situada en una posició envejable. Havia demostrat amb escreix que era una gran cantant.

GRAN DIVULGADORA DE LA MÚSICA Però el seu mèrit ha anat molt més enllà. En una època en què la dona no tenia gairebé cap oportunitat de sobresortir, llevat que fos brillar en societat, Maria Mercadal demostrà una decidida vocació —d’apostolat, diria jo— per la difusió d’una veritable cultura

MARIA MERCADAL D’AGUINAGA

AÏDA, AL TEATRE PRINCIPAL

A la fotografia, representació d’Aïda de Verdi, el 1920, amb Maria Mercadal d’Aguinaga com a Aïda.

Fotografia extreta de l’Enciclopèdia de Menorca (tom XVIII, Història de la Música I, de Gabriel Julià)

musical. Maó havia revalidat feia un segle llarg la seva afecció per la lírica; però aquest entusiasme visceral no havia augmentat alhora que la cultura musical. En el si de l’Ateneu de Maó (que, salvant les distàncies, dugué a terme d’ençà de la seva fundació una tasca de difusió cultural més que notable), Mercadal realitzà una labor veritablement admirable amb la seva participació en les activitats de l’Ateneu, que obriren un ventall inèdit en el coneixement d’autors i obres completament desconeguts per la majoria dels afeccionats, que si no sentien les obres en directe no tenien cap altra op-

ció per conèixer-les.

Mercadal no fou només la transmissora, fou una defensora convençuda de la importància de la música en la cultura del poble.

Així, tant o més per damunt dels èxits obtinguts com a intèrpret, hi ha la decidida vocació de difondre aquesta doctrina en la qual ella creia. Els seus escrits demostren una singular sensibilitat, una aguda visió i una absoluta fe en la culturalització del poble.

21

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

ES FAR CULTURAL

CINC ANYS, PUNT I SEGUIT

ES FAR CULTURAL

L’associació cultural menorquina compleix un lustre dedicada a la divulgació de la cultura des de disciplines i perspectives diverses i amb l’ànim de continuar generant pensament crític.

Text: Xec Pons

Un lustre. Un quinquenni. Cinc anys des del nostre naixement i podem afirmar, sense cap mena de dubte, que hem arribat a la nostra edat adulta.

Hem arribat a la cerimònia de la lustració, una de tantes cerimònies romanes que ens purifica i que ens empeny a seguir amb nous reptes.

En aquest període de temps es va crear un festi22

val de fotografia, amb ponents de gran trajectòria professional; s’han filmat diversos documentals de producció pròpia; s’ha editat un petit llibret de poemes i relats (jo en soc el culpable), acompanyats del sempre atent i perspicaç punt de vista de les fotografies d’en Cristian, una autèntica rara avis literària aquí, a Menorca; també, per Sant Jordi, celebram el

ES FAR CULTURAL

L’ANIMA DES FAR CULTURAL

A l’esquerra, fotografia dels responsables des FAR Cultural. Cristian P. Coll, Xec Pons, Cristina Riera i Lara Pons ILLES D’ART

En la imatge del costat, fotografia de la visita cultural a Líthica, en el marc de la tercera edició d’Illes d’Art

23

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

que hem anomenat “Dinar de lletres”, on es presenta l’obra de diversos escriptors i on el menjar es fusiona amb aquesta obra, i continuant amb la literatura es va dur a terme la programació de la darrera Fira del Llibre en Català. També s’han programat curtmetratges (“El dia més curt”), documentals (“La nit del viatger”), concerts (“Art al nord”), teatre...

I no oblidem la Casa d’Artistes de Montpalau, al cor de la tramuntana menorquina, que acull des de fa dos anys el projecte capdavanter de residències artístiques a Menorca “Illes d’art” (abans es feia as Mercadal, però la falta d’espais gestionats i dedicats a l’art contemporani el va desplaçar a aquest indret), on artistes de totes les illes hi poden accedir per desenvolupar la seva obra, residència que conclou amb una exposició col·lectiva que viatja per tot el nostre arxipèlag. La casa d’artistes és oberta (que no hi hagi dubte en això) a tots els creadors i ments inquietes que vulguin transformar la societat a través de l’art i la cultura (Ho ets? Vine).

Per a aquesta nova etapa des FAR, hem habilitat un laboratori i un plató fotogràfic, esfondrat parets (bé, només una, un trosset), creat portes del no-res (Déu, quina feinada que ens ha portat això), un estudi de gravació de so, on volem iniciar una ràdio col·laborativa per donar veu a la cultura de l’illa (Tens una idea de programa? Vine amb nosaltres)...

I quan la feina ens ha guanyat, hem pujat al Renault 4 per travessar camins amagats, turonets vestits de pins, per deixar enrere vaques frisones, bens de llana blanca com la llet que fa el formatge, puputs, milans..., i a peu endinsar-nos en la marina indòmita i frondosa, sabent que tenim la mar al nord i el Toro al sud, per cercar, entre xibeques i tortugues i càrritx, rotlos d’esclata-sangs i cama-seques, que ens cruspim tot seguit.

Que bé que s’està aquí dalt, menjant esclata-sangs frescos, amb uns vinets de la 24

ES FAR CULTURAL

“SERIA FANTÀSTIC DEIXAR ENRERE “PER AMOR A L’ART” I PODER DEDICAR-NOS EN COS, SANG I ÀNIMA A AQUEST ENGRESCADOR PROJECTE” terra, amb tot el verd de Menorca que ens envolta. Que bons que són aquests dinerets, els nostres ritus i menjars, on no deixen de ploure idees, la ràdio ja esmentada, col·laboracions internacionals, producció pròpia (perquè produïm, ens reproduïm, som productors), planificació de guions impossibles i irrealitzables (hi podria passar qualsevol cosa), però que farem realitat...

I ens miram els rostres de més de trenta anys que freguen els quaranta, que s’han format fora de Menorca però que han decidit quedar-se aquí, viure aquí, del que saben fer, del que s’estimen, perquè som encara joves i volem ser aquí, i ens deim que seria fantàstic deixar enrere “per amor a l’art” i poder dedicar-nos en cos, sang i ànima a tot aquest engrescador projecte, i que seria molt polit que quan es presentés algun dels nostres projectes diguessin: “Idò, sí. Nosaltres invertirem en vosaltres”. I que seria encara més polit poder anar tots de la mà per fer créixer la cultura, la nostra cultura, la cultura de tots.

Un quinquenni. Llustrum en llatí. Cinc anys ben llustrosos. Cinc anys que tancam amb ritus i menjars, cinc anys que hem ofert als déus i a vosaltres, per obrir un altre període de cinc anys (i molts més) i portar les estrelles que alimenten les nostres ànimes.

Visitau es Far Cultural aquí i feu una ullada al blog de Xec Pons, desconegut com a Senyor Ca, aquí.

ES FAR CULTURAL

1

2

DINAR DE LLETRES

Les fotos 1 i 2 corresponen al Dinar de Lletres.

A l’esquerra, vermut poètic a càrrec de G. Julià i V. Leiva, presentant Ocellada, volam amb Llompart PREMI SANT JORDI 2018

3

4

La foto 4 reprodueix un moment de la presentació del llibre Jo sóc aquell que va matar Franco a càrrec de l’autor, Joan Lluís-Lluís.

CASA ARTISTES DE MONTPALAU

A les fotos 3 i 5 es poden veure obres que foren creades a la residència d’artistes de Montpalau.

5

6

ARTS AL NORD

La darrera imatge (6) correspon a Arts al Nord 2018: música, dansa i poesia al teatre de Fornells i al far de Cavalleria.

En la imatge, Janksy. L’autor de la foto és Albert Mir.

25

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

TRILOGIA DE LLEGENDES

LA CULTURA ORAL D’ANTANY

TRILOGIA DE LLEGENDES Narració, fotografia i música es conjuminen en aquest espectacle amb el qual els seus creadors cerquen recuperar les llegendes que explicaven els nostres avantpassats com a part fonamental de la cultura popular menorquina.

Text: Toni Mercadal

La desaparició del boca-orella va matar gran part de la cultura popular. Les rondalles i llegendes no en són una excepció. Aquelles rondalles que ens contava l’àvia asseguda davant del braser i que variaven segons el dia i l’hora. De grans, vam pensar que aquells contes, aquelles llegendes, eren antigalles. Eren regastalles d’una cultura popular que amb sort espolsam algun cop l’any quan visitam algun lloc que ens n’evoca alguna. Com en totes les històries que ens sonen i que no sabem ni qui ens ha contat, mai no ens hem aturat a mirar-les fredament. De fet, la mirada curta, l’anàlisi no gaire profunda, ens torna uns personatges masclistes, racistes i més n’hi hagi.

Les llegendes menorquines no tenen l’exclusivitat d’açò que diem. Els textos populars que ens arriben d’enfora en el temps no acostumen a passar mai el sedàs d’una mirada crítica. La familiaritat amb què els escoltam o llegim els han evitat aquest estudi detallat.

Hem tingut aquesta lletjor davant del nas des de sempre i ni l’hem ensumada. Tanmateix, no hem deixat d’explicar llegendes o cantar cançons per la lletjor, sinó perquè ja estan escrites, hi són per si un dia les volem recordar. I ara, ara que sabem que parlaven d’un temps en què aquesta lletjor no importava, de veres les volem recuperar? Idò sí, perquè aquesta part lletja les fa interessants i ens permet anar més enllà de la narració. Allò que tenen que fa empegueir i antany passava desapercebut, avui les fa atractives i ens pot 26

permetre redescobrir-les com el que són: un fons de vegades lleig embolicat en una història polida.

EL VALOR DE LES LLEGENDES “La llegenda és un relat que intenta moure’s entre la veracitat històrica i l’imaginari col·lectiu. S’originen, moltes d’elles, al voltant de personatges, paratges o construccions reals, dels quals s’intenta explicar l’origen o la raó de ser”. En èpoques en què el coneixement i la cultura eren un món restringit i fora de l’abast de la gent, la llegenda es va convertir en l’intent de la comunitat menorquina per explicar allò que els resultava insòlit. Que la llegenda sorgeixi de l’ideari col·lectiu no hauria de ser un demèrit, sinó una oportunitat per aprofundir en la concepció de l’illa que tenien els nostres avantpassats. Recuperar-les com a eina d’ensenyament és cabdal per saber d’on venim.

Quan vam decidir muntar un espectacle a partir de llegendes, vam estar d’acord que s’han de conèixer, perquè són part inherent de la cultura popular, juntament amb les cançons que acompanyaven les feines del camp, els cants que s’entonaven al voltant d’un fester, els glosats... És a dir, perquè perdre les llegendes és perdre una part de la nostra identitat.

A més a més, al component històric i al valor cultural hi podíem afegir la crítica als usos i costums que s’hi reflecteixen, que antigament eren considerats

TRILOGIA DE LLEGENDES

27

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

TRILOGIA DE LLEGENDES

QUE LA LLEGENDA SORGEIXI DE L’IDEARI COL·LECTIU NO HAURIA DE SER UN DEMÈRIT, SINÓ UNA OPORTUNITAT PER APROFUNDIR EN LA CONCEPCIÓ DE L’ILLA QUE TENIEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS correctes i que avui dia no admetríem de cap manera. Ens vam proposar despullar el text perquè la gent entengués que la pervivència del llegendari és important, tot i el missatge implícit que duen entre línies algunes de les llegendes. Es pot aprofitar el contingut, fins i tot encara que sigui negatiu, per explicar la situació en què es van gestar aquestes històries. Aprendre les llegendes pel seu valor cultural i desmuntar-les per enriquir encara més la lectura que en podem fer.

Aquesta tasca implicava aprofitar els llocs comuns del llegendari menorquí i empènyer la narració, les imatges i la música fins a deixar-les —fins a deixar-nos amb la reflexió— al peu d’un barranc. Per abocar l’espectador a la caiguda, volíem embolcallar-ho tot amb música fugint de les melodies més tradicionals, il·lustrar-ho amb imatges de Menorca, amb els matisos de color i llum amarant el conjunt, i ressaltar la lletjor de les històries accentuant allò que s’hi amaga darrere. En

28

resum, preteníem conjuminar els tres vessants artístics, música, fotografia i text, per tal que la trilogia remarqués la importància de no perdre aquests referents. Si ho vam aconseguir en major o menor mesura, ja forma part d’una altra història.

Toni Mercadal: text Damià Coll: imatge i fotografia Clara del Ruste: narració i escenografia Jaume Coll: música Intèrprets: Clara del Ruste: narració Litus Arguimbau: saxòfon soprano Josep Lluís Pons: trompeta Héctor García Lombardo: bombardí Jaume Coll: contrabaix Partitures publicades per Brotons & Mercadal Edicions Musicals, SL (www. brotonsmercadal.com) amb la col.laboració del Consell Insular de Menorca.

IMATGES DE MENORCA

Fotografies de Damià Coll que acompanyen el text i la posada en escena

TRILOGIA DE LLEGENDES

29

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

FONS ANTÒNIA MUS

HISTORIOGRAFIA MUSICAL DE MENORCA

FONS ANTÒNIA MUS

Text: Jordi Orell Villalonga. Grup de Recerca Musicològica de Menorca (IME)

30

Menorca ha estat i és terra de músics. La història musical de l’illa es manifesta singular dins el nostre entorn. Tanmateix, és una història encara poc explorada. Una història que té importants llacunes i que, tot i la feina d’alguns musicòlegs i estudiosos que han navegat a contracorrent, s’ha cultivat poc. Alhora és una història que pot i necessita parlar més enllà del món operístic i el món de les capelles religioses, camps en els quals encara queda molt terreny per recórrer. Una història que, en definitiva, parli de com ha estat la societat menorquina els darrers segles des d’una òptica diferent. Aquest camí no és aïllat i, amb la deguda aposta per la recerca, pot acabar-nos donant pistes o modificant les idees sobre altres camps d’estudi humanístic i teixir-hi complicitats.

Per això, qualsevol passa en aquest sentit és positiva. D’aquesta manera, durant els mesos d’estiu, en el marc del recentment

FONS ANTÃ’NIA MUS

31

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

FONS ANTÒNIA MUS

recuperat Grup de Recerca Musicològica de Joana és una dona), de la seva sarsuela La hiMenorca (GREME) de l’Institut Menorquí dalga, amb lletra de Federico Erdozain, i Sa d’Estudis, es va fer un inventari del fons que vida d’un berguiner, amb lletra de Tòfol Mus. va donar a la institució Antònia Mus, profes- Així mateix, altres obres conegudes de Casora de música jubilada. El fons es compon lafat que conté són L’amo de Son Bou queda d’un considerable volum de partitures, divi- amb es cavall i es ca; Teodora o Mi linda Cristidides al seu torn per dos subfons: el de Joan na; Himne a l’escola Antoni Joan, amb lletra de Ramírez i Ibáñez (Maó, 1872 - Maó, 1942) Tòfol Mus; Himno a Mahón, amb motiu de i el de Jaume Calafat i Gonzaga (Maó, 1914 la coronació de la Mare de Déu de Gràcia, - Sumacàrcer, i una altra peça dePaís Valencià, dicada a na MacaEL FONS ANTÒNIA MUS 2002), ambdós ret, entre d’altres. músics i mesA part d’innumeÉS IMPORTANTÍSSIM PER tres de música. rables composiciCOMPRENDRE LA VIDA El contingut ons presentades al MUSICAL MAONESA del fons palesa Festival de la Canla polivalènçó d’Alaior (com AL SEGLE XX cia dels músics Per ço t’estimo tant), menorquins materials didàctics durant el període d’activitat. Així, per exem- musicals i partitures d’òpera i sarsuela. Més ple, al subfons Ramírez hi podem trobar enllà de partitures, també hi ha documenles partitures orquestrals de diverses òperes tació interessant, com una subscripció a (I Puritani, Lucia di Lammermoor, Rigoletto…) i l’Associació Obrera de Concerts del violonaltres arranjaments d’obres d’aquest gènere. cel·lista i director Pau Casals. Per acabar el També conté una bona suma de peces per breu repàs al subfons Calafat, cal dir també a sextet de corda i piano, car Ramírez era que es van trobar dos himnes amb idèntica responsable del Sexteto Worsley (una for- música però lletra diferent: l’un dedicat a mació que devia actuar amb freqüència), a Menorca amb lletra del bisbe Antoni Deig més d’una multiplicitat de peces de ball: val- i l’altre dedicat a la població de Sumacàrsos, xotis, polques, contradanses, pasdobles, cer, on Calafat va viure i treballar durant algun cakewalk i també una fandanguera, bastants anys. Cal dir que mentre la versió un ball de llancers i, fins i tot, una sardana! menorquina no arrelà, la del petit poble vaAltres elements d’interès són peces de l’an- lencià encara es canta avui dia. tany conegudíssim músic de jazz santlluïser En definitiva, amb aquest breu article Llorenç Torres Nin, mestre Demon; una pol- es vol fer valer un fons que ara ha passat ca de collita pròpia, Al porvenir de San Luis, i a mans públiques i és importantíssim per una peça per a sextet molt futbolera, Pim… comprendre la vida musical a la societat pam… pom… gol… Curiosament, també hi maonesa: quina música s’escoltava —i què ha una col·lecció d’himnes nacionals d’ar- es ballava— i alhora entendre l’ofici de múreu del món, però també la Marxa d’Oriamen- sic al llarg del segle XX a Menorca, professió di (l’himne carlista), un vals a la Passionària i que comprenia des de tocar òperes i sarsuquatre versions diferents de la Marsellesa, fet eles fins a exercir de professor, passant per la música de ball o altres músiques més de que fa pensar que la tocaven molt.

Per altra banda, al subfons Calafat s’hi concert. Aquest fons és, doncs, una via molt troben els originals de dues de les cançons interessant, que amplia el coneixement de més recordades de Calafat, El amor es como la historiografia musical menorquina. el vino (també coneguda en català com Na 32

FONS ANTÒNIA MUS

CANÇONS MEMORABLES DE JAUME CALAFAT

A les pàgines anteriors, portades de Per ço t’estimo tant i l’Himne a Menorca, de Jaume Calafat.

Ambdues presentades al Festival de la Cançó d’Alaior HIMNE A SUMACÀRCER

A l’esquerra, primera pàgina de l’himne de la localitat valenciana de Sumacàrcer, on Calafat va viure i treballar durant bastants anys

33

REVISTA ÀMBIT #54

34

ACTUALITAT

BREUS

BREUS

MAREMAGNVM MENORCA 2019 Consulta el programa complet en el següent enllaç

09/04 · Dimarts IX

ROMANI ITE DOMUM!

19 hores · Can Saura Projecció de la pel·lícula La vida de Brian amb motiu del 40è aniversari (versió original subtitulada). A càrrec de Cineclub Ciutadella. Introducció comentada per part de Cineclub Ciutadella i pel·lícula.

No fa falta inscripció prèvia.

11/04 · Dijous XI

LA MORT DURANT LA PREHISTÒRIA I L’ANTIGUITAT A MENORCA

20 hores · Can Saura Visita guiada a l’exposició «Que la terra et sigui lleu».

A càrrec d’Elena Sintes, arqueòloga i comissària de l’exposició. Places limitades*

12/04 · Divendres XII

DESCOBREIX IAMO, LA CIUTADELLA ROMANA

18 hores · Punt de trobada: plaça des Born Visita guiada. A càrrec de Toni Camps, arqueòleg (Talaia Cultura). Places limitades*

DESMUNTANT MITES DE L’ANTIGUITAT

19 hores · Can Saura Taller de teatre per a adults per la coeducació i la igualtat de gènere. A càrrec de Natalia Bravo, actriu (Teatrea). Activitat gratuïta. Places limitades*

13/04 · Dissabte XIII

TALLERS INFANTILS SOBRE EL MÓN ROMÀ

D’11 a 13 hores · Pati de Can Saura Tallers a càrrec del Museu Municipal de Ciutadella.

Activitat gratuïta. No fa falta inscripció prèvia.

UNA DE ROMANS

De 12 a 13 hores · Pati de Can Saura Contacontes romans per a tota la família. A càrrec de: Natàlia Bravo, actriu (Teatrea). Hores (2 projeccions): de 12 h a 12.30 h i de 12.30 h a 13 h. No fa falta inscripció prèvia.

CICLE DE XERRADES SOBRE MÓN I ARQUEOLOGIA ROMANA DE LES BALEARS

A partir de les 17.30 hores · Can Saura Margarita Orfila (catedràtica d’arqueologia, Universitat de Granada): «Vida quotidiana a l’Antiga Roma» / Octavi Pons (arqueòleg, Museu de Menorca) i Xavi Aguelo (arqueòleg): «Intervenció d’arqueologia subaquàtica a Calescoves» / Bruno Parés (arqueòleg): «Documentació 3D i patrimoni a Menorca» / Cristina Bravo (arqueòloga, NURARQ): «Una troballa singular de la Ciutadella romana».

No fa falta inscripció prèvia.

EL MECENAS

20 hores · Can Saura Monòleg teatral. A càrrec de Carles Alcoi, actor.

Places limitades*

14/04 · Diumenge XIV

CLOENDA DEL FESTIVAL

D’11.30 a 13 hores · Torralba d’en Salort Converteix-te en un veritable foner baleàric! Demostració de tir amb fona i pràctica amb el campió mundial de tir amb fona Lluís Livermore. Preu, General, 4 € / Majors 65 anys, 3,5 € / Fillets de 4 a 12 anys, 2 € / Amb discapacitat, 2 €. No fa falta inscripció prèvia.

Totes les activitats són gratuïtes (el cost ha estat assumit per les entitats organitzadores) * Inscripció obligatòria al tel. 655 424 436o a maremagnum.menorca@gmail.com

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

BREUS

EXPO PRIMA: PROGRAMA DE PRIMERES EXPOSICIONS DE JOVES ARTISTES NOVELLS Text: Francesc Florit La Biblioteca Pública de Maó i l’associació COMUNITART han posat en marxa EXPO PRIMA, un programa d’exposicions d’artistes joves d’entre 15 i 25 anys. L’objectiu és donar l’opció als joves que demostren talent incipient en art plàstic de mostrar les seves creacions artístiques i poder celebrar la seva primer exposició pública. Cada exposició tindrà una durada d’entre 15 i 20 dies.

El programa es realitza entre gener i juny de 2019 i ja s’han fet les dues primeres, amb Alícia Mascaró i Ana Gomila. La primera exposà obres sota el títol “No saben qui som”, una reflexió a partir de la invisibilitat de les dones. La segona, sota el títol “Corporeïtat”, mostra unes obres que tracten sobre la incomoditat provocada pel propi cos.

La primera exposició sempre és una experiència d’aprenentatge que posa en contacte l’artista amb el públic. Més informació, aquí.

36

ARRIBA LA GRAN FINAL DE POETRY SLAM MENORCA Poetry Slam Menorca va néixer el setembre del 2017 amb l’objectiu d’impulsar la poesia oral entre la població, tot esdevenint, d’aquesta manera, una plataforma de difusió de les noves (i renovades) veus poètiques illenques. Tothom qui vulgui participar a la Poetry Slam hi troba el seu espai (sigui quina sigui la seva trajectòria lírica), i aquest és un dels atractius d’aquest format poètic de recent creació. Les normes són clares: s’ha de recitar un poema de collita pròpia que tengui una durada inferior als tres minuts i deu segons sense emprar ni disfresses ni attrezzos. D’altra banda, el públic també esdevé un element clau perquè és qui, amb les seves votacions, decideix el nom de la persona guanyadora. El proper 22 de març, a les 21 hores, se celebrarà a Sa Sínia Art Hub des Castell, la gran final de la segona edició de Poetry Slam Menorca. Iñaki C. Nazabal serà el poeta convidat en aquesta ocasió tan especial, plena de sorpreses i en què coneixerem el nom de la persona que representarà Menorca al campionat nacional de Poetry Slam.

BREUS

SON CATLAR Mira les velles pedres, com estenen la serp del camí. Elles te conduiran a ran del misteri d’un poble ensorrat, sense homes ni infants, on la memòria fa temps va cloure el llibre dels records.

On és el guerrer? Què se n’ha fet de la sacerdotessa, que oficiava el sacrifici a la fertilitat, a l’obaga de la gran taula?

On és l’esclau de feixugues espatlles? On és el constructor?

On la dona molent blat?

Una piuladissa d’ocells desperta el mostel, que s’esmuny entre les escletxes del gran talaiot en runes.

Gustau Juan Benejam, 1987

Fotografia: Francisco Javier Sánchez Certamen fotogràfic “Menorca a la vista”, 2009

37

REVISTA ÀMBIT #54

ACTUALITAT

BREUS

TAULA RODONA “EN DEFENSA DE LA LECTURA” Text: Blanca Ripoll (organitzadora i moderadora de la taula rodona) Tot i que vivim envoltats de textos i que gràcies a l’alfabetització general i l’abast de les noves tecnologies ens hem convertit en creadors textuals permanents, el baròmetre del CIS de 2016 va apuntar una conclusió que comença a ser familiar: seguim sense llegir llibres. Tenim més facilitats que mai per accedir als llibres (en paper o digitals), es desenvolupen més estratègies que mai des dels àmbits públics (biblioteques, escoles, instituts, ateneus...). Però sembla que no és suficient. Per tal de contribuir al debat general, des de l’Institut Menorquí d’Estudis volem convidar tothom a una taula rodona sobre la lectura. L’acte comptarà amb els següents participants: Miquel À. Maria (Consell Insular de Menorca), Joana M. Garau (cap de secció d’Arxius i Biblioteques del Consell Insular de Menorca), Roser Seguí (Llibreria Pau, Ciutadella), Ismael Pelegrí (professor de Llengua i Literatura Catalanes i escriptor) i Pere Gomila (escriptor). Se celebrarà el divendres 12 d’abril de 2019 a Can Victori, seu de l’IME, a Maó, a les 19 h. Us hi esperam!

38

NOVA CONVOCATÒRIA D’AJUTS DEL CONSELL INSULAR PER AL FOMENT DE L’ÚS DEL CATALÀ Nova convocatòria d’ajuts del CIM per al foment de l’ús del català en el sector empresarial, associatiu i esportiu de Menorca i de suport a l’edició en llengua catalana. El BOIB núm. 44 de 6 d’abril de 2019 publica la convocatòria d’ajuts del Consell Insular de Menorca per al foment de l’ús del català en el sector empresarial, associatiu i esportiu de Menorca i de suport a l’edició en llengua catalana per a l’any 2019. La convocatòria d’enguany destina 40.000 euros a quatre línies de subvencions, amb l’objectiu de promoure la producció de llibres, música i vídeos en català (línia 1), de fomentar la presència de la llengua catalana a l’empresa (línia 2) i en l’esport (línia 3) i de donar suport a activitats de dinamització lingüística promogudes per entitats de Menorca (línia 4): Línia 1. Suport a l’edició en llengua catalana 15.000 € Línia 2. Foment de l’ús del català a l’empresa 10.000 € Línia 3. Foment de l’ús del català en l’àmbit esportiu 5.000 € Línia 4. Foment de l’ús del català en l’àmbit associatiu 10.000 € El termini de presentació de sol·licituds acaba el 30 de juny de 2019 i s’hi poden acollir activitats realitzades entre l’1 de novembre de 2018 i el 31 d’octubre de 2019. Més informació i accés al tràmit aquí.

Descobriu totes les activitats culturals que us ofereix l’illa de Menorca agenda.menorca.es

Vols estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca?

Subscriu-vos al butlletí i rebreu setmanalment al correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i moltes coses més.

REVISTA ÀMBIT #54

LLENGUA

La morfologia verbal balear

Amb aquest article encetam una sèrie amb què [kanto]; en valencià, -e [kante]. En català septentriovolem tractar les formes verbals pròpies del català nal, en canvi, fan servir la desinència -i [kanti]; en cade les Illes Balears. talà central, la forma -u [kantu] —fins i tot en la variCom hem explicat en altres llocs (vegeu l’article ant de transició al septentrional empren les formes en “El model de llengua de l’Administració local de -ut i en -uk, [kantut] i [kantuk]—, i en balear i alguerès Menorca”), el Servei d’Assessorament Lingüístic empram l’anomenada desinència zero -Ø [kant]. del Consell Insular de Menorca promou un estil de És per açò que volem destacar que la gran mallengua a l’Administració evidentment formal, com joria de les formes verbals pròpies i específiques del correspon al nostre àmbit d’ús, però donant prioritat català són normatives (pel que fa a la primera pera les formes més pròpies i sona serien -o, -e, -i i Ø) esteses a Menorca, sempre i que, per tant, les forLA GRAN MAJORIA DE LES que s’incloguin dins la mes illenques es poden normativa de l’Institut tant en el llenFORMES VERBALS PRÒPIES emprar d’Estudis Catalans. guatge formal com en I ESPECÍFIQUES DEL CATALÀ l’informal. És a dir, que En aquest sentit, la forma dels verbs, de la mateiles nostres formes són SÓN NORMATIVES I, PER TANT, xa manera que la selecció tan correctes com les LES FORMES ILLENQUES ES corresponents en català de determinat lèxic, té un pes gran en la caracteritcentral o en valencià: PODEN EMPRAR TANT EN zació del nostre llenguatge, tan estàndard és “jo perquè l’acosten al marc cant”, com “jo canto”, EL LLENGUATGE FORMAL geogràfic més pròxim. “jo canti” o “jo cante”.

COM L’INFORMAL Així, i atès que les formes En articles futurs del català central són les tractarem més extensamés generalitzades, potser l’emissor d’una frase ment la grafia de la primera persona del present com “Cada tarda comprem fruita fresca” serà més d’indicatiu amb desinència zero (per ex. jo cant), difícil de situar geogràficament que el d’aquesta que en alguns casos és la que presenta més comvariant de la mateixa frase: “Cada capvespre com- plicacions des del punt vista ortogràfic, i també ens pram fruita fresca”, per bé que totes dues són cor- aturarem una mica més en altres particularitats de la morfologia verbal balear, com les formes acabarectes i evidentment estàndards.

Oralment, en català hi ha fins a set formes per re- des amb –am i amb –au (cantam, cantau), formes com ferir-se a la primera persona del present d’indicatiu. queim i deim, formes amb -esq- (partesc) i formes En català nord-occidental empren la desinència -o com cantàs, omplit o tenc.

40

41

LA CONTRA El Castell de Santa Àgueda, des del 2007 propietat del Consell Insular, és un dels principals testimonis de la Menorca musulmana.

NÚMERO 54 · ABRIL-JUNY 2019 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA