Àmbit, revista de cultura de Menorca, 59

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 59 · ABRIL - JUNY 2020

# laculturanoatura # quedatacasa LA CULTURA NO ATURA

VACUNA D’HUMANITAT

TORRE D’EN GALMÉS

EL MÓN DIGITAL ABRAÇA LES INICIATIVES CULTURALS EN TEMPS DE PANDÈMIA

CONVERSAM SOBRE POESIA AMB MARGARITA BALLESTER I LLUCIA PALLISER

NOVA INTERVENCIÓ A LA ZONA CENTRAL DEL JACIMENT TALAIÒTIC

P. 04

P. 12

P. 30

El Departament de Cultura ha posat en marxa el primer directori d’artistes menorquins, per millorar la seva projecció des d’una perspectiva de professionalització del sector. Aquest portal vol ser un espai per a la recerca i la divulgació dels projectes realitzats pels artistes i permet l’oportunitat de conèixer de primera mà les propostes dels creadors i creadores en arts visuals, literàries, escèniques i musicals.

artistes.menorca.es

ÀMBIT 59

SUMARI

En temps de pandèmia, la cultura no atura

Margarita Ballester i Llucia Palliser

Bibliconfinats, patrimoni immaterial, Biblioficcions...

Museu de Menorca, un recorregut per la història

Nova intervenció i jornades de voluntariat a Torre d’en Galmés

Testimonis d’un paisatge en transició i paret seca

35 anys millorant el servei de lectura pública

Nova normativa de la llengua catalana: accents diacrítics

Número 59 Abril - juny 2020

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Imatge de la portada:#laculturanoatura Fotografia © David Arquimbau Sintes Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Disseny i coordinació editorial: Island Mood Redacció número 59: Pepa Ferri, Itziar Lecea Llufriu, Carlos de Salort, Cecília Ligero, Martí Pons, Julia García, Luis M. Cobos, Adrián Castro, Ismael Moll DL: ME 524-2007

3

ÀMBIT 59

A FONS

EL CONSELL ENGEGA LA CAMPANYA #LACULTURANOATURA

Vibra la cultura, avança el món La crisi provocada per la COVID-19 ha posat a prova la capacitat de resposta i el compromís d’institucions i ciutadans, també en l’àmbit cultural. A Menorca, des que es va decretar l’estat d’alarma s’han impulsat una desena de projectes, d’iniciativa pública i privada, amb un mateix objectiu: facilitar l’accés de la població a la cultura. Aquesta suma pot marcar el camí de la reinvenció.

Text: Pepa Ferri Fotografies: David Arquimbau

4

ÀMBIT 59

A FONS

#laculturanoatura

5

ÀMBIT 59

A FONS

Un virus, una amenaça imperceptible i silenciosa, ha emergit de sobte i en qüestió de setmanes ha deixat el món immers en un estat catatònic. El cop propiciat per la COVID-19, d’abast planetari, no té parangó en la història recent. Les conseqüències, tampoc. Prendre consciència d’aquesta inaudita realitat requerirà temps. Serà l’experiència la que ens reporti el coneixement necessari per crear un nou ordre. Mentrestant, reaccionarem en la mesura de les nostres possibilitats. I l’habitarem.

Compartia recentment el filòsof Emilio Lledó el seu desig perquè aquesta crisi obrís la porta a un nou humanisme, imprescindible per reescriure un temps orfe de valors. Aquí, part de la seva reflexió: “L’esperança és que ens reinventem per millor, que madurem com a societat (...). Que després d’aquesta crisi intentem reflexionar amb una nova llum, com si estiguéssim sortint de la caverna del mite de Plató, on els homes restaven presoners de l’obscuritat i les ombres”.

Aquest anhel, per ser assolible, requeriria un gran moviment social, una espècie de rebel·lió comunitària que tindria en l’educació, la cultura i el coneixement el seu únic dogma i que, al mateix temps i necessàriament, es nodriria de petites oscil·lacions que el configurarien, ona a ona. Les primeres manifestacions d’aquest món vibrant no s’han fet esperar. Són les aportacions desinteressades de molta gent, en molts àmbits professionals. També en el món de la cultura.

“NO PODÍEM QUEDAR ATURATS” A Menorca, des que es va decretar l’estat d’alarma s’han impulsat una desena de projectes, d’iniciativa pública i privada, amb un mateix objectiu: garantir l’accés de la població a la cultura. Facebook i Instagram han estat les plataformes més emprades per fer arribar música, poesia i altres manifestacions culturals al públic confinat, si bé s’han alliberat desenes de recursos per tots els racons del World Wide Web.

6

ÀMBIT 59

A FONS

La campanya impulsada pel Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca amb les etiquetes #laculturanoatura i #quedatacasa integra diferents accions pensades per “continuar oferint alternatives en aquests temps de difícil accés a la cultura”. “Vam decidir des del primer moment que no podíem quedar aturats i vam reconvertir l’agenda del Consell en un espai de cultura digital a través del qual fer-nos ressò de totes les iniciatives, pròpies i alienes. Hem tingut clar en tot moment que havíem de fer de pont per afavorir la difusió de totes les iniciatives culturals”, explica el conseller Miquel Àngel Maria.

Un dels organismes més actius en aquest sentit ha estat la Xarxa de Biblioteques de Menorca, que ha creat el bloc #Biblioconfinats amb l’ànim de potenciar el servei digital de promoció de la lectura i difondre recursos literaris i culturals gratuïts. La resposta dels usuaris ha confirmat l’èxit de la iniciativa. Només el servei eBiblio de préstec gratuït de llibres, revistes i audiollibres digitals ha sumat del 16 al 29 de març 518 nous usuaris i 1.877 préstecs i ha triplicat d’aquesta manera els indicadors del mateix període del 2019. La bona notícia és que recentment han incorporat també el préstec de pel·lícules a través d’eFilm.

El Museu de Menorca ha estat una altra de les institucions públiques que s’ha sumat al moviment #laculturanoatura amb la posada en marxa d’una visita virtual a l’exposició “Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos”. Però no ha estat l’única iniciativa: a través de les xarxes socials proposen activitats per al públic infantil, comparteixen enigmes de la història menorquina i destaquen la riquesa del fons museístic.

#laculturanoatura

“Hem tingut clar en tot moment que havíem de fer de pont per afavorir la difusió de totes les iniciatives culturals” Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

7

ÀMBIT 59

A FONS

La COVID-19 tampoc ha aturat l’activitat de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. Setmanalment, l’entitat cultural maonesa envia als seus socis un recull amb recursos de disciplines diverses, tant propis com externs.

El Cercle Artístic de Ciutadella també ha compartit al seu web una relació d’enllaços a plataformes digitals per gaudir de franc d’obres de teatre, recitals d’òpera, pel·lícules, documentals i visites a museus.

Igualment interessant és la iniciativa “Un convit a llegir llibres de l’Institut Menorquí d’Estudis” a través de la qual podem fer descobertes inspiradores i reparadores. Com diu Miquel Àngel Limón, president del Consell Científic de l’IME, en un dels vídeos compartits a les xarxes socials, “la lectura és el millor antídot contra qualsevol confinament, fins i tot el confinament de l’ànima”.

GRAN ACCEPTACIÓ Però les petites oscil·lacions culturals no s’han circumscrit únicament a l’àmbit institucional. Iniciatives ciutadanes com Tots a Ca Teua Festival, Versos Aïllats, Live Menorca, Antivirus Concert o el concurs Yo Toco en Casa han dinamitzat també l’agenda menorquina durant les primeres setmanes de confinament.

Shanti Gordi, promotor de Tots a Ca Teua Festival juntament amb Cris Juanico i Leonmanso, valora “l’èxit musical i també social” assolit. Tres dies (20-22 de març), vinti-un concerts i 135.000 reproduccions. És el balanç “més que positiu” de la primera edició d’aquest festival emès a través de Facebook Live. Entre el 3 i el 5 d’abril n’han convocat una segona edició i les expectatives són altes.

“Enmig d’aquesta complicada situació, hem aconseguit que molta gent tengui un moment de calma per gaudir de la música”, comenta Gordi. El seu desig, i el de tots els músics que donen vida al festival, és recuperar al més prest possible la normalitat, i amb aquesta els directes en contacte amb el públic, l’activitat i els ingressos.

“Aquest festival, en circumstàncies normals, mai seria gratuït. Quan sortim d’aquest pou, que ho farem, ens agradaria que la gent s’adonés que pagar vuit o deu euros per un concert és un preu just, lògic. Ens agradaria que es valorés la cultura com toca”, apunta.

Per al conseller de Cultura, la predisposició ciutadana a organitzar esdeveniments en línia i la bona resposta obtinguda és una mostra clara de “l’efervescència del món cultural a l’illa” i de la “flexibilitat i capacitat d’adaptació davant d’allò imprevist, extraordinari i inimaginable”. “Una bona notícia” que “diu molt de l’interès que hi ha a Menorca per la cultura pròpia”, conclou.

Entre les diferents reflexions que verbalitza sobre la reinvenció de la transmissió de cultura i el coneixement

8

ÀMBIT 59

A FONS

#laculturanoatura

9

ÀMBIT 59

A FONS

“Assistim a un canvi d’època. La situació que ens trobarem quan superem aquesta crisi serà totalment nova (...). Ens haurem de reinventar” Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

a través dels entorns digitals, fa una aturada en un pensament: “Habitualment, el consum cultural es fa segons els gustos. Ara, la resposta de la gent és en primer lloc d’agraïment. No és tant ‘el que fas m’agrada’, sinó ‘el que fas ho valor’”. Un canvi de comportament que, més enllà dels interessos individuals, ens remet a la suma, a la col· lectivitat. A les oscil·lacions que creen el moviment.

EL COMPROMÍS PÚBLIC Aprofita la conversa per referir-se a una obra “necessària ”per conèixer “quin paper desenvolupa la cultura en la nostra societat i en la nostra vida”. Es tracta de Cultura.

Una força perillosa (Taurus, 2016), del teòric i crític literari Terry Eagleton. Eagleton advoca en aquest assaig per la recuperació de la cultura com a aspecte definitori del que significa ser humà i com a mitjà vital per enriquir la nostra vida social, capaç fins i tot de proporcionar l’impuls necessari per transformar la nostra societat civil.

Tornem a la idea de la transformació social a partir d’un nou humanisme. Aquest escenari planteja per a Lledó, Eagleton i Maria una necessitat: reforçar allò públic com a única via de retornar a la cultura la seva força mobilitzadora i creadora, de la qual la creixent mercantilització l’ha desproveïda. El filòsof sevillà parla de la “urgència renovada de tenir cura d’allò públic” i Maria ho trasllada a polítiques concretes.

“Assistim a un canvi d’època. La situació que ens trobarem quan superem aquesta crisi serà totalment nova i, per tant, la nostra capacitat de resposta, que haurem de construir entre tots, també ho haurà de ser. Ens haurem de reinventar”, reflexiona el conseller. Tot i la incertesa, Maria avança el seu compromís amb els creadors i els programadors locals i apunta al disseny de nous objectius, noves polítiques i nous programes.

10

“Des del Consell intentarem que l’impacte sigui el menor possible. És la meva responsabilitat amb el sector cultural menorquí”, afirma. Una responsabilitat que recolza sobre tres conviccions: “la cultura serà socialment necessària quan sortim de la trinxera”; “darrere la cultura hi ha autònoms, pimes, microempreses... Per raons econòmiques, hem de protegir-la”, i aquesta crisi global “ens planteja la necessitat de revalorar allò local des de molts àmbits, també el cultural”.

Aquesta feina ja s’ha començat a fer. L’exemple més clar ha estat l’obertura d’un nou filó professional i econòmic a Menorca al voltant de la gestió de la conservació del patrimoni històric. “No ha estat un fet casual que s’hagin creat tres o quatre empreses en aquest segment d’activitat en els darrers anys. Hi ha un projecte darrere, una idea clara per reforçar el sector quinari a l’illa, per fer créixer l’economia al seu voltant. I això ha de continuar, no ho podem condemnar”, alerta.

El compromís hi és. Està a les nostres mans, les de tothom, determinar noves prioritats i trobar respostes alternatives, veure en el desconcert que ha provocat aquesta amenaça silenciosa un terreny fèrtil per reiniciar-nos, aprendre que el coneixement ha de ser la matèria primera d’aquest reinici. Al cap i a la fi, crear les petites ones que alimentin el gran moviment col·lectiu no és més que un acte de supervivència (i, com a tal, ho és tot).

ÀMBIT 59

A FONS

#laculturanoatura

ACCÉS A LA CULTURA “EN VIU” DES DE CASA Han estat moltes les iniciatives ciutadanes que s’han organitzat durant els primers dies de confinament. En la fotografia d’aquesta pàgina es pot veure un moment del festival de poesia Versos Aïllats, celebrat els dies 28 i 29 de març.

11

ÀMBIT 59

12

A DUES VEUS

ÀMBIT 59

A DUES VEUS

Margarita Ballester i Llucia Palliser

13

ÀMBIT 59

A DUES VEUS

Poesia: vacuna d’humanitat Quan vam tenir aquesta conversa, el món era un lloc “diferent”. No confinat. Però ambdues poetesses, Llucia Palliser i Margarita Ballester, ja estaven d’acord en un punt: que la poesia és una reacció als temps que vivim. Esperem que també pugui formar part de la cura en un món nou.

Text: Itziar Lecea Llufriu Fotografies: David Arquimbau

Margarita Ballester és poetessa de cor i professora de vocació. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, va exercir la seva tasca docent a la Universitat Complutense de Madrid i a instituts d’ensenyament secundari a Barcelona, Sabadell i Maó. Entre els reconeixements que se li han atorgat per les seves lletres destaquen la Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona, l’any 1994, i el premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart de poesia, l’any 2005, pel recull Entre dues espases.

Llucia Palliser és devota seguidora de la

14

primera. Una generació de paraules que ha recollit en les seves obres, que s’han pogut escoltar als festivals Illanvers i Vershivern, que coorganitza junt amb l’escriptor Pere Gomila.

Palliser treballa a l’Ajuntament des Mercadal i és escriptora activa en l’organització d’esdeveniments poètics a l’illa, com el Poetry Slam.

Amb motiu del mes de les lletres, l’abril que just comença, vam voler ajuntar aquestes dues companyes d’escriptura. Confidents.

Amigues. L’una és referent de l’altra. Però l’admiració és mútua. I es nota en les mirades que es llencen durant la sessió de fotos. Però parlem de poesia. I de la vida.

A na Llucia, com és açò de tenir un referent com na Margarita?

Llucia: És fàcil. Per començar, per l’accés a ella, en el poètic i el que no és tan poètic. És una persona molt disposada a llegir, a escoltar, a la crítica sincera. La seva manera de fer i de ser m’ha empès a voler descobrir.

Margarita: Però tot depèn de les persones

ÀMBIT 59

A DUES VEUS

Margarita Ballester i Llucia Palliser

Margarita Ballester i Llucia Palliser. Dues companyes d’escriptura. Confidents.

Amigues. L’una és referent de l’altra. Però l’admiració es mútua

15

ÀMBIT 59

A DUES VEUS

«Escric poesia per necessitat. La poesia dona una capacitat de concreció, de dir molt en poques paraules (...). El perquè d’aquesta necessitat és una inquietud personal» MARGARITA BALLESTER

que se t’apropen i de l’entusiasme que tenen.

Davant l’entusiasme de na Llucia només em vaig poder rendir. S’aprecia molt aquest contacte directe de persones que tenen un entusiasme. I és el que m’ha passat amb ella. Tant per conversar com per organitzar activitats amb escriptores.

Llucia: Sí que vaig entrar amb cert entusiasme, però tu també el generes. Ser un referent en l’àmbit de les lletres com ets tu i, en la mesura en què pots, fas, participes i aculls. Per tant, és un entusiasme que es retroalimenta.

Per què trobau que escriuen els poetes?

Margarita: Per necessitat! La poesia dona una capacitat de concreció, de dir molt en poques paraules. O el que pot semblar més del que diuen les paraules, que fa que em tiri més a expressar-me d’aquesta manera. El perquè d’aquesta necessitat és una inquietud personal. Per què pinten els pintors? Hi ha, per una banda, la necessitat. I per l’altra, d’on surt, que és de la vida d’un mateix, de la formació, dels gustos. De la passió. És una passió!

Llucia: Sí que ho és. I a més, s’alimenta amb la lectura. Ara estic llegint, per exemple, Ictiosaure, de Dolors Miquel. Quan estàs immersa en la lectura d’un poeta determinat, d’alguna manera, surt alguna cosa que n’és conseqüència. També crec que, en el meu cas, faig poesia perquè és una manera d’escriure totalment subjectiva. I perquè em dona permís per a l’abstracció.

Margarita: Cert! Escrius d’una forma que abstreus de la realitat allò que dius. I queda expressat d’una forma abstracta.

16

ÀMBIT 59

A DUES VEUS

Llucia: I perquè també sorgeixen moltes lectures. Hi pot haver deu persones llegint el mateix poema i, segons les vivències, l’educació, l’estat d’ànim, poden entendre coses diferents. Segurament, si llegesc aquest mateix llibre de Dolors Miquel d’aquí a sis anys, la percepció no serà la mateixa. És necessària una base cultural per fer poesia?

Margarita: Segons què entenguem per base cultural. És necessari haver llegit i tenir interès pels autors. Haver fet una gran carrera de lletres no crec que sigui tan necessari. Pensa que les dones de principi de segle XX, com Mercè Rodoreda, no havien passat per la universitat. O Virgínia Woolf, que tampoc va anar a la universitat, però explica que el seu accés a la cultura va ser a través de la biblioteca del seu pare. Això per a mi és cultura, la cultura pròpia. Després hi ha la cultura estàndard, que és el títol educatiu que puguis tenir. El meu, per exemple, és titulada en Història. Per tant, estic com totes aquestes senyores que no han passat per la universitat. La base és la lectura.

Llucia: La lectura és indispensable. I de tant en tant descobrir per un mateix. I de tant en tant, deixar-se aconsellar.

Margarita Ballester i Llucia Palliser

Estem en un moment social en el qual el paper de la dona és molt rellevant. També passa al món de la poesia?

Margarita: Sí!

Llucia: Jo crec que també. Però la presència de l’home encara impera. Tot i que feim camí.

Hi ha molts camps on encara ens queda per fer. Encara que ens vulguin vendre, especialment en camps com la política, que hi ha paritat, hi queda molt per fer.

Margarita: Els historiadors ho diuen ben clar: el segle XX és el segle del destape de la dona dintre de la societat. I el segle XXI hauria de ser on ens plantàssim al lloc que ens correspon des del punt de vista polític, cultural, científic, social, etc.

Llucia: Hem de veure, d’aquí a uns vint anys, com evoluciona. Quan jo era més jove, de dones com na Margarita no n’hi havia gaires. Que fossin independents, lliures, amb inquietuds.

Però la nostra generació sí que tenim aquest coixí de dones que no estan sota la pressió d’un home que duu els doblers a casa i que les condiciona. A quinze anys vista, ho veurem encara més clar. Ara ho podem palpar, però ens hi hem d’implicar totes.

Margarita: Tenim una base encara molt dèbil. Quins referents tenien dones com Virgínia Woolf? Tots eren homes. Per això estam fent un pas endavant molt important.

Pot influir aquest canvi que ara només es “palpa” perquè més dones joves s’animin a escriure poesia?

Margarita: Jo crec que sí. N’hi ha, tot i que ara n’hi ha moltes que encara demanen consell a persones del seu voltant, que coneixen. A tu et passa, no Llucia? Tens noies que et demanen opinió.

Llucia: Sí. Em venen algunes que em demanen que llegeixi alguns textos. Poques, i de portes endins. És un gènere molt íntim. Però

17

ÀMBIT 59

A DUES VEUS

pens que el corrent poètic actual a Menorca fa que la gent jove s’hi apropi més i perdi la por i el pensament de dir “ai, açò són beneiteries meves”. De fet, surten activitats com el Poetry Slam, on dones i homes tenen la valentia de sortir amb un text propi a llegir. Això ja és una passa endavant. Després, segons la inquietud de cada un, es mostra a algú, a un referent. I a partir d’aquí, a esdeveniments com Illanvers i Vershivern, on cada any tenim veus noves. I cada vegada tenim més dones. Pens que estam salvats. Tenim un corrent poètic molt potent, que vol quedar, expressar-se. Tots anam a l’una i ningú queda exclòs.

Margarita: Després ve la selecció natural. Hi ha coses que cauen pel seu propi pes. Però en general veus coses noves molt potents i ganes de formació. S’han de trobar les ganes d’escriure, però també d’estudiar, en el sentit concret. Les persones que escriuen també es nodreixen dels grans autors. I això fa que escriguis de manera diferent a qui només ho fa com un divertiment. Et nodreixes de l’experiència que et donen els altres.

«La poesia és un gènere molt íntim. Però pens que el corrent poètic actual a Menorca fa que la gent jove s’hi apropi més i perdi la por i el pensament de dir “ai, açò són beneiteries meves”» LLUCIA PALLISER

18

Hi ha futur per a la poesia?

Margarita: Crec que és una manera d’escriure que va molt amb la tendència dels temps.

Escriure coses que no són totxos enormes.

Però el fet que existeixi el Twitter fa que la gent, amb poques paraules, hagi de dir coses encertades i que s’entenguin. No és cert que no s’escrigui avui en dia. El que passa és que s’escriu a través d’Internet.

La poesia no morirà mai. Si no ens morim nosaltres de desànim, de veure com està el món... Però la poesia perviurà. En realitat, només podem desanimar-nos o reaccionar.

També a través de la poesia, poesia de protesta, de rebel·lia, que és precisament la que fa la gent jove. No es fixen tant en la perfecció com en la força que pugui tenir la paraula per dir una cosa concreta. Són signes dels temps que vivim. O reacciones o mors.

L arxiu del confinament ENS AJUDAU A RECOLLIR EL TESTIMONI GRÀFIC D’AQUESTS DIES DE CONFINAMENT? Si teniu vídeos, fotos o àudios d’aquests dies: del que veis per la finestra, dels aplaudiments de les vuit, de la música compartida amb els veïns i veïnes..., ens agradaria molt que ens els féssiu arribar per poder formar L’ARXIU DEL CONFINAMENT A MENORCA.

COM PODEU COMPARTIR LES VOSTRES GRAVACIONS I FOTOS? 1. Quan compartiu les vostres gravacions i fotos a les xarxes emprau l’etiqueta #arxiudeconfinamentMenorca 2. Enviau-nos-les a l’adreça electrònica arxiuimatgeiso@cime.es Arrepleguem les imatges i els sons d’aquest fet únic i històric! * Quan ens les envieu no oblideu posar-nos qui sou, on estan preses, quan (data i hora, si pot ser) i què són. #quedatacasa #laculturanoatura

ÀMBIT 59

ACTUALITAT

PATRIMONI

Manual de bones pràctiques per a les visites culturals El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports ha reeditat el Manual de bones pràctiques per a les visites culturals i la conservació del patrimoni històric de Menorca. Amb una tirada de 5.000 exemplars editats en català, castellà i anglès, el nou material s’ha distribuït en diferents punts d’especial interès en coordinació amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca. El manual conté sis punts que resumeixen com pot col·laborar la ciutadania en la vetlla i preservació del patrimoni històric quan visita un jaciment o espai cultural. Així, es donen pautes sobre com actuar en cas que es detectin evidències d’un acte d’espoli o es constatin enderrocs, pintades o altres situacions que puguin comprometre la preservació dels monuments; s’adverteix que fer prospeccions és una feina que correspon als equips professionals d’investigació i que s’ha d’informar les autoritats competents de qualsevol troballa d’objectes o estructures desconegudes, i es recorda que s’han de seguir els itineraris marcats respectant sempre l’entorn natural..

ART

Exposició “Natura: petjada i vincle” Cinc joves artistes de Menorca reflexionen en l’exposició “Natura: petjada i vincle” sobre les relaciones entre l’home i la natura a través del vídeo, l’escultura, la música i la instal·lació. La mostra, comissariada per Carles Jiménez i organitzada per l’Ajuntament de Maó amb el suport de l’Institut Menorquí d’Estudis, es va inaugurar el 14 de febrer a Ca n’Oliver. Macià Florit, Marina Lozano, Carme Gomila, Francesc Llompart i Marina E. G. comparteixen a través de l’expressió artística la seva visió sobre la dualitat home-natura i les seves conseqüències, entre les quals la més destacada és la petjada ecològica, un indicador que mesura la superfície de sòl productiu que és necessària per proveir-nos d’aliments. Les visites a aquesta exposició també s’han suspès en compliment del reial decret que regula l’estat d’alarma. Al web agenda.menorca.es s’informarà pròximament de les noves dates.

20

ÀMBIT 59

ACTUALITAT

LITERATURA

Biblioficcions, una acció per promocionar la lectura La Xarxa de Biblioteques de Menorca (XBM) ha posat en marxa «Biblioficcions: aficiona’t a la lectura», una campanya de promoció de la lectura, dels autors vinculats a l’illa i de les biblioteques com a espais oberts d’aprenentatge i coneixement. L’acció forma part del programa d’activitats per celebrar el 35è aniversari de la XBM i consisteix en la difusió de dotze vídeos breus, un per mes, a través del web www.bibliomenorca.net i de les xarxes socials. A l’hora de triar els entrevistats, els responsables de la XBM han tingut en compte, d’una banda, la representació dels diferents àmbits i gèneres (novel·la, poesia, teatre, literatura infantil, còmic i no ficció) i, de l’altra, la paritat (sis autores i sis autors). El protagonista de la primera entrevista, enregistrada a la Biblioteca Pública d’Alaior, és l’escriptor Ponç Pons. Com ja ha demostrat amb la iniciativa #Biblioconfinats, la Xarxa de Biblioteques de Menorca “vol convertir el confinament en una oportunitat per donar a conèixer millor els nostres autors i autores, així com les seves obres”.

Clicau damunt la imatge per veure el primer video de la sèrie Bibilioficcions, entrevista a l’escriptor Ponç Pons

21

ÀMBIT 59

ACTUALITAT

PATRIMONI

Campanya per difondre el patrimoni immaterial El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera han llençat una campanya a través de les xarxes socials per difondre el patrimoni cultural immaterial de Menorca. Vuit vídeos breus donaran a conèixer vuit manifestacions, tècniques o oficis representatius de la cultura popular menorquina. En la primera fase, engegada el 20 de març passat, se’n divulgaran quatre: la tècnica de la pedra en sec, la glosa i el glosat, l’elaboració de formatge i el joc de la bolla. Amb la idea de reforçar la importància que té el capital humà per a la preservació del patrimoni viu, la campanya posarà l’accent en les persones o comunitats que mantenen viva aquesta riquesa i que la transmeten a les generacions futures. “Perquè només s’estima allò que es coneix i l’objectiu és que tota la comunitat menorquina se senti implicada en la salvaguarda del nostre patrimoni”, expliquen des del Consell Insular de Menor-

22

ca. Aquesta acció forma part de l’estratègia dissenyada pel Consell per donar compliment a la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, una estratègia que té en l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, el primer de les Illes Balears, el seu principal pilar. Per saber-ne més entrau al web www.ipcime.cat.

Mirau el video sobre l’ofici del paredador clicant damunt el fotograma

ÀMBIT 59

ACTUALITAT

PATRIMONI

Programa d’excursions “Som Talaiòtics?”

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, amb la col·laboració del GOB, ha decidit donar un nou impuls al programa d’excursions “Som Talaiòtics?”, amb l’objectiu de reforçar la difusió de la candidatura Menorca Talaiòtica entre la població local. D’aquesta manera, se cercarà ampliar el coneixement general sobre els jaciments prehistòrics de l’illa i també sobre el paisatge en el qual s’insereixen. Actualment el Consell treballa en la millora de l’expedient de la candidatura en els aspectes proposats per la UNESCO. Una d’aquestes millores és, precisament, l’anàlisi de la relació entre el paisatge i els monuments talaiòtics. La cinquena edició del cicle va començar dia 19 de gener amb una excursió a la cova des Coloms i acabarà el 13 de desembre amb una visita al poblat talaiòtic de Binicalaf. A causa de l’impacte de la COVID-19, i en compliment del reial decret que regula l’estat d’alarma, s’han suspès les excursions del 15 de

març a Sant Vicenç d’Alcaidús i Biniaiet i del 5 d’abril a Torrellafuda. Podeu consultar el programa complet de visites i les pautes per inscriure-s’hi en el fulletó informatiu del programa “Som Talaiòitcs?”. Al web agenda.menorca.es s’informarà puntualment dels imprevistos que puguin sorgir.

Consultau el programa clicant damunt la portada

23

ÀMBIT 59

ACTUALITAT

LITERATURA

Cicle de lectura: “Clàssics amb els ulls tancats” La Xarxa de Biblioteques de Menorca ha posat en marxa una nova activitat de promoció de la lectura: “Clàssics amb els ulls tancats”. Amb aquesta proposta, l’ens coordinador de les biblioteques públiques de l’illa pretén “fomentar el coneixement i reivindicar la importància de llegir les grans novel·les que travessen la història”. Ho fa d’una forma ben original: amb els ulls dels participants embenats mentre escolten les primeres frases de grans clàssics de la literatura. Després se’ls introdueix en la vida, l’obra i l’època dels seus autors. Els lectors i conductors de les sessions són Iosune Arriaran, Toni Cantamisa, Ana Haro, Jordi Odrí i Lluís M. Todó.

Els primers títols triats, escrits durant el segle XIX, són els següents: Cims borrascosos, d’Emily Brontë; Anna Karènina, de Lleó Tolstoi; Orgull i prejudici, de Jane Austen; El roig i el negre, de Sthendal, i A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust (aquest darrer és l’únic escrit a principi del segle XX). “L’acte prioritza el sentit de l’oïda convidant a la concentració i convocant la imaginació com quan escoltàvem contes de fillets. Deixar-se endur per la paraula, primer, i que aquesta ens convidi a la lectura”, expliquen en un comunicat des de la Xarxa de Biblioteques de Menorca. L’activitat, iniciada a finals del mes de gener i amb dates programades fins a la celebració de la festa del llibre, també s’ha hagut de suspendre a causa de la COVID-19. Als webs bibliomenorca.net i agenda.menorca.es podreu informar-vos de noves dates, si és el cas, un cop tot torni a la normalitat.

24

ÀMBIT 59

ACTUALITAT

CINEMA

El documental sobre Traginada gira per Menorca Entre les iniciatives per commemorar el quarantè aniversari del primer disc de Traginada, el Consell de Menorca, a través de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, ha produït el documental Traginada.

L’esclat d’un poble, que mostra la història del grup i el context en què va irrompre. La realitzadora Magda Timoner, l’historiador Miquel Àngel Gual i el musicòleg Jordi Orell han estat els encarregats de donar forma a aquest homenatge audiovisual en el qual les entrevistes als components originals de Traginada serveixen de fil conductor per descobrir una època de canvis i efervescència social, cultural i política. El metratge es completa amb fotografies i vídeos de l’AISM. Després de l’estrena, el mes de novembre passat, al Menorca Doc Fest, el documental s’ha pogut veure a Ciutadella, Maó, Alaior i es Castell (les projeccions programades a Ferreries i Sant Lluís s’han hagut de suspendre a fi de minimitzar l’impacte de la COVID-19; la informació sobre noves dates es publicarà al web agenda.menorca.es).

Vegeu-ne un tast clicant damunt el fotograma

25

ÀMBIT 59

ACTUALITAT

Col·lecció XBM · Fotografia: David Arquimbau

DIVULGACIÓ

#Biblioconfinats: recursos digitals per al confinament Davant la situació excepcional que vivim a causa de la COVID-19, la Xarxa de Biblioteques de Menorca (XBM) ha obert el blog #Biblioconfinats per potenciar el servei digital de promoció de la lectura i difondre recursos literaris i culturals gratuïts. Entre els continguts que s’han posat a disposició de la ciutadania n’hi ha de propis i també de plataformes externes. S’han distribuït en els següents blocs: llibres, revistes i audiollibres; representacions de teatre; reculls de música, pel·lícules, llibres i jocs; pel·lícules, museus en línia, audiollibres i podcasts, i música.

Val a dir que la XBM ha creat materials i impulsat iniciatives ex professo: des de l’enregistrament de vídeos explicant com funcionen alguns serveis, com la plataforma de préstec digital eBiblio, fins a una crida perquè la gent s’enregistri recitant poesia o llegint contes o fragments

26

d’obres amb la participació virtual dels clubs de lectura.

“La XBM vol convertir el confinament en una oportunitat per llegir més i xalar amb productes culturals i d’oci al nostre abast”, assenyalen els responsables. Podeu accedir a tots els continguts del blog #Biblioconfinats a través del web www.bibliomenorca.net.

ÀMBIT 59

ACTUALITAT

PATRIMONI

Els dies de confinament que vivim són, indubtablement, una experiència que recordarem durant molts anys. Un record històric, podríem dir. Molta gent, conscient o no d’aquesta transcendència, està documentant l’estranya rutina mitjançant els seus dispositius mòbils, i ho fan a casa i també des de les finestres i els balcons. Amb l’objectiu de recopilar i conservar el màxim de testimonis sobre aquests dies, l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca (AISM) ha posat en marxa el projecte “L’arxiu del confinament”. Certament, són molts els moments captats per tots nosaltres des que es va decretar l’estat d’alarma el 14 de març: els aplaudiments de les vuit, les mostres d’agraïment, els moments compartits amb música o jocs des de les finestres o els que s’han enregistrat a les cases, les fotos que mostren els carrers buits, el silenci... És per això que l’AISM fa una crida a la col·laboració de totes les persones que vulguin compartir el material que estan recollint i, a través d’ell, les experiències que estan vivint. Les persones interessades a participar en aquest gran projecte col·lectiu han de fer arribar els seus documents a través d’un dels següents canals: per correu electrònic a arxiuimatgeiso@cime.es, tot fent constar el nom, la data, el lloc i el que mostren les imatges; o si les comparteixen a les xarxes socials, posant l’etiqueta #arxiudeconfinamentMenorca. Per saber-ne més, entreu a la pàgina web www.aism.cat

Fotografies: Island Mood

Arxiu de confinament: la custòdia d’un record històric

27

ÀMBIT 59

AL DESCOBERT

MUSEU DE MENORCA

UN RECORREGUT PER LA HISTÒRIA El Museu de Menorca és el centre cultural de referència sobre la història de Menorca. Custodia peces arqueològiques i artístiques que tracen un recorregut fascinant des de l’època dels primers pobladors (2.500-2.000 aC) fins al segle XXI. Des del 2011, n’assumeix la gestió el Consell Insular de Menorca.

1998

1.400

ANTIC CONVENT

USOS DIVERSOS

INAUGURACIÓ

EXPOSICIÓ PERMANENT

El Museu de Menorca està situat en un antic convent franciscà dels segles XVII-XVIII.

El convent va ser seu de la Casa de la Misericòrdia, l’escola nàutica, l’institut i la biblioteca de Maó.

La nova seu es va inaugurar fa 22 anys, després de dos projectes de rehabilitació (1984-1989 i 1990-1997).

És el nombre de peces que formen part de l’exposició permanent del Museu.

CLAUSTRE BARROC

PETITS TRESORS

CARTOGRAFIA

Crani de Myotragus balearicus, mosaic de l’illa del Rei, brauet de Torralba i estatueta d’Imhotep.

Una de les joies del fons museístic és la col·lecció cartogràfica, formada per 110 exemplars (s. XVI-XIX).

2.500 METRES QUADRATS Els espais oberts al públic sumen 2.500 m2, si bé la superfície total del Museu és de 5.900 m2.

Les dependències es distribueixen al voltant del claustre de Sant Francesc, d’estil barroc.

2,8 M

>30m 400

MODERNITZACIÓ

INTERVENCIONS

VISITANTS

MOSTRA TEMPORAL

És la inversió realitzada entre els anys 2016 i 2018 en la modernització del Museu de Menorca.

El Museu coordina intervencions arqueològiques a jaciments com Torre d’en Galmès i Cornia Nou.

L’any 2019 el Museu va assolir una xifra rècord de visitants: 31.870. D’aquests, el 40 % van ser residents.

“Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos” és la darrera exposició programada.

Es podrà visitar fins al 4/10.

28

ÀMBIT 59

AL DESCOBERT

Museu de Menorca

Fotografia: Island Mood

29

ÀMBIT 59

AC

EXPLORANT EN EL DESCONEGUT: RECERCA I DIFUSIÓ A TORRE D’EN GALMÉS Text: Julia García, Luis M. Cobos, Adrián Castro, Ismael Moll Pelegrí Imatges: Equip de Menorca Heritage Recovery i Tanit Topografia i Cartografia

30

ÀMBIT 59

AC

Intervenció a Torre d’en Galmés

L

‘Associació Menorca Heritage Recovery va acabar el 9 de febrer el treball de camp a la zona central del jaciment arqueològic de Torre d’en Galmés.

Aquesta tercera campanya ha estat dirigida pels arqueòlegs Luis M. Cobos Rodríguez, gestor de l’empresa ARQ Patrimonio, i Julia García González, professora de la Universitat de Màlaga, al costat del seu equip, conformat entre d’altres pels arqueòlegs Ismael Moll i Adrián Castro. En aquesta campanya s’hi han unit de nou diversos voluntaris de l’illa que ja formen part de l’equip i alumnes de la Universitat de Màlaga, la Universitat de Granada i la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.

Aquests alumnes pertanyen a diverses àrees de coneixement vinculades al patrimoni arqueològic, com l’arqueologia, la restauració o el turisme, que enriqueixen les mirades i investigacions al jaciment. És per això que la campanya s’ha emmarcat dins un camp de treball en el qual l’alumnat, a més de realitzar tasques d’excavació arqueològica i de laboratori, ha assistit a conferències i ha realitzat visites a diversos enclavaments patrimonials de l’illa, com la necròpolis de Cala Morell, Cornia Nou, Trepucó o la naveta des Tudons, entre d’altres. A més, alguns d’aquests alumnes desenvolupen la seva investigació de grau en el jaciment amb l’objectiu de crear fórmules que potenciïn la relació entre el jaciment i la població a fi d’evitar l’estacionalitat.

2.

3.

INTERVENCIÓ A LA ZONA CENTRAL DEL JACIMENT La intervenció realitzada a començament de 2020 ha servit per conèixer millor el desenvolupament històric d’aquest espai central del jaciment indagant en l’evolució de les seves restes constructives. Com que es tractava d’una excavació en àrea oberta o en extensió ha predominat l’amplitud de la superfície a excavar, per tal de documentar totes les estructures arqueològiques existents en l’espai predeterminat ja el 2017, fer una extracció científicament controlada dels materials registrats i obtenir una visió integral i completa de l’espai en estudi.

La investigació segueix el seu curs, ja que l’equip continua estudiant els materials i la

4.

1. Vista des del sud de la zona d’excavació en la qual podem apreciar l’estructura amb llinda a l’esquerra i estructures medievals a la dreta.

Elaboració pròpia.

2. Fotografia del procés d’excavació de l’espai de trànsit que parteix de l’estructura amb llinda coneguda com a pòrtic. Elaboració pròpia.

3. Alumnes excavant l’espai central objecte d’estudi durant la campanya realitzada a començament de 2020. Elaboració pròpia.

4. Fotografia que mostra el procés de documentació realitzat durant el treball de camp de gener i febrer de 2020 per Menorca Heritage Recovery a la zona central del jaciment. Elaboració pròpia.

31

ÀMBIT 59

zona excavada, realitzant reconstruccions en 3D, cartografies, analítiques i anàlisis de tota la documentació recopilada, la qual cosa permetrà obtenir resultats més detallats en els mesos vinents. Així, per exemple, el Centre d’Instrumentació Científica de la Universitat de Granada realitza l’anàlisi de contingut dels fragments d’una formatgera trobada a l’excavació de 2019.

Les quadrícules plantejades han tingut com a objectiu el registre i documentació de les estructures arqueològiques identificades com a unitats estratigràfiques constructives, de les tècniques i materials emprats i dels nivells ja sedimentaris composts per capes de terra de diferents textures i tonalitats. Per al compliment dels objectius es va proposar una àrea d’excavació general de 30 x 20 m, dividida al seu torn en quadrícules de 10 x 10 m (B6, B7, B8, C6, C7 i C8) i orientades de sud a nord.

La intervenció arqueològica d’aquesta campanya s’ha centrat principalment en la neteja de la vegetació que havia crescut durant l’any, en la retirada d’esfondraments

AC

i amuntegaments de pedres, que han possibilitat el registre i identificació d’estructures arqueològiques construïdes, i en l’inici de l’excavació de nivells sedimentaris.

Gràcies a aquesta metodologia, i amb la col·laboració de les noves tecnologies (ortofoto i fotogrametria), hem pogut registrar diferents estructures murals de diversa tipologia (ciclòpia o maçoneria irregular) al costat de la seva cultura material. Concretament s’ha pogut començar a definir una sèrie d’estructures arqueològiques com l’interior d’una estructura amb llinda, de la qual s’han pogut conèixer més ortòstats i que connecta amb un espai de trànsit en direcció sud-nord; una sèrie d’estances andalusines de planta rectangular al sud, i estances talaiòtiques que configuren un espai complex de diverses èpoques constructives i usos.

USOS I LÍNIA TEMPORAL En definitiva, som davant una sèrie de construccions de diversa morfologia i tècnica que presenten una successió cronològica d’ús de

5.

32

ÀMBIT 59

AC

Intervenció a Torre d’en Galmés

La creació de clústers és la millor fórmula per gestionar el patrimoni cultural

l’espai. En una primera hipòtesi, l’espai principal presenta unes característiques molt interessants per la seva singularitat i excepcionalitat, en particular per la planta de tendència quadrangular amb cantonada ortogonal i entrada al sud. Quan excavem més en profunditat estarem en disposició d’adscriure’l a una etapa concreta del període talaiòtic i posar-lo en relació amb el seu context, és a dir la zona d’excavació en extensió en la qual hem trobat altres espais desconeguts fins al moment i que ajuden a conèixer la zona central en el seu conjunt i no un espai interior de manera aïllada. A la zona sud-est d’aquesta construcció s’hi adossa en un moment posterior una estructura circular, possiblement, per la tipologia, del talaiòtic final. I ja en època medieval islàmica s’ocupa l’espai o part d’aquest i el seu exterior cap al sud.

Aquestes construccions no estan aïllades i cal posar-les en connexió amb la resta d’estructures arqueològiques més properes de la zona central, ja georeferenciades en la prospecció realitzada per l’equip el 2017 i que encara s’han de definir amb més claredat.

L’actuació s’efectua gràcies al suport econòmic del Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament d’Alaior, institucions que fan possible les intervencions des de 2017, així com amb la col·laboració de la Universitat de Màlaga, la Universitat de Granada i l’empresa ARQ Patrimonio. D’aquesta manera empresa privada, administracions públiques i institucions universitàries treballen conjuntament, ja que creim que la creació de clústers és la millor

6.

fórmula per gestionar el patrimoni cultural.

Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb Menorca Heritage Recovery: sociedadmheritagerecovery@gmail.com Instagram #heritagerecoverymenorca Facebook: Menorca Heritage Recovery

5. Vol aeri sobre l’espai objecte de la investigació realitzada a la zona central de Torre d’en Galmés per Menorca Heritage Recovery.

6. Fotografia del procés d’excavació de l’espai de trànsit que parteix de l’estructura amb llinda coneguda com a pòrtic. Fotografia presa de nord a sud. Elaboració pròpia

33

ÀMBIT 59

34

AC

ÀMBIT 59

AC

Voluntariat a Torre d’en Galmés

VOLUNTARIAT A TORRE D’EN GALMÉS: REDESCOBRINT EL PASSAT I EL PRESENT Amics del Museu de Menorca han organitzat una nova edició de les jornades d’eixermat i neteja al jaciment arqueològic amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament d’Alaior.

Text: Carlos de Salort, Cecília Ligero i Martí Pons Fotografies: Amics del Museu de Menorca i Miguel P. Jiménez

35

ÀMBIT 59

D

ia 16 de febrer, van començar les jornades de voluntariat al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés. Cada diumenge matí, un grup de voluntaris treballàvem eixermant ullastres, estirant herbes i netejant fems amb l’objectiu de millorar l’estat de conservació i de redescobrir restes de vida humana tapades per la vegetació. Participar a les jornades de voluntariat és una manera més de viure el paisatge i, en certa manera, transformar-lo una vegada més per començar de bell nou.

Tothom sap que a Menorca el paisatge és natura contínuament alterada per l’ésser humà. Amb tota la seva variabilitat paisatgística, Menorca està humanitzada de nord a sud i d’est a oest. Però potser l’excepcionalitat de jaciments arqueològics com Torre d’en Galmés —o també Son Catlar— està en l’antiguitat i la multiplicitat de formes originals en què l’acció humana s’hi materialitza des de temps immemorials. Amb tota seguretat, a començament del primer mil·lenni a. de la n. e. (abans de la nostra era) —si no abans— a Torre d’en Galmés ja hi devia haver humans “fent coses”, com per exemple construir talaiots. I d’aquí fins avui. Un jaciment com Torre d’en Galmés és el resultat de l’encavalcament de diferents patrons de poblament rural, sempre amb un

36

AC

ull posat a la mar. Açò fa que eixermar, estirar herba i netejar a Torre d’en Galmés prengui un valor científic per als arqueòlegs, però que també sigui quelcom pedagògic i inspirador, difícil de definir, que és personal i col·lectiu a la vegada: cultural.

OBRIR CAMÍ PER DESCOBRIR Des que les jornades de voluntariat van començar el 2015, hem redescobert una bona part d’un poblat que sobretot la gent més jove no coneixíem. Fins i tot, ens hem pogut replantejar qüestions que ja s’havien plantejat personatges tan insignes com Émile Cartailhac el 1892: Aquest poblat va estar defensat per murades? (Cartailhac ho diria en francès).

La feina dels voluntaris ha permès observar i dibuixar un tancament que aprofita les parets externes de les cases per tancar la part sud del poblat. L’excavació d’un tram d’aquest mur ens ha permès situar-ne la construcció entorn al segle IV-III a. de la n. e., però més que un mur per defensar-se seria un mur per delimitar en context de creixent territorialització de l’espai i intensificació dels contactes amb els púnics.

En aquest temps, Torre d’en Galmés s’intueix com un assentament central a l’illa. També al sud, s’han redescobert les restes d’una casa

ÀMBIT 59

AC

Voluntariat a Torre d’en Galmés

Eixermar i netejar a Torre d’en Galmés pren un valor científic per als arqueòlegs, però també és quelcom pedagògic i inspirador

2.

talaiòtica que, per la ceràmica en superfície, podria haver estat utilitzada en època medieval, com moltes altres cases de Torre d’en Galmés. Quan un temps acaba, un de nou comença (fotografia 1 i 2). L’any passat es va eixermar el talaiot oest i diverses estructures que hi havia al voltant. Gràcies a aquesta feina s’ha pogut obrir un mirador des d’on s’observa Santa Cecília, Llucalari i Son Bou. Enguany, l’objectiu era eixermar i rehabilitar un corral de paret seca. Gent del camp d’un altre temps degué aprofitar les pedres antigues per fer un nou tancat per guardar-hi bestiar (fotografia 3). Tres diumenges ens van bastar per eixermar els ullastres i eliminar un femer del segle passat: bòtils de cervesa, de medicaments, rajoles i alguna peça de vestir ben curiosa. Quedaven coses per fer i encara un parell de diumenges. El darrer dia de jornades, 8 de març, poc ens pensàvem que un individu que no arriba ni a la mil·lèsima d’un mil·límetre provocaria una pandèmia mundial sense precedents, ho aturaria tot i posaria al descobert les flaqueses del nostre sistema de vida. Però, després de tot, si una cosa pot ensenyar la història és que quan un temps s’acaba en comença un de nou.

Aquesta activitat és possible gràcies a la col·laboració dels voluntaris i voluntàries, socis i sòcies d’Amics del Museu de Menorca, el Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament d’Alaior. Més informació a info@amicsmuseumenora.org o a les xarxes socials @amicsmuseumenorca.

3.

1. Vista aèria del talaiot oest prèvia a les jornades de voluntariat.. Foto: Amics del Museu (2018) 2. Vista aèria del talaiot oest posterior a les jornades de voluntariat. Fotografia: Amics del Museu (2018) 3. Vista del corral per guardar bestiar. Fotografia: Miguel P. Jiménez (Tanit TC SL, 2020)

37

ÀMBIT 59

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

Testimonis d’un paisatge en transició

El paisatge canvia amb el pas del temps de forma inexorable. Entre les causes, de diversa naturalesa, l’acció de l’home és una de les més determinants.

I també una de les més visibles, per la contundència i la rapidesa de la seva capacitat transformadora. La selecció de fotografies de la pàgina següent, que custodia l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, mostra l’evolució del paisatge de sa Mesquida, nucli tradicional de la costa menorquina que en les darreres dècades, tot i no haver estat objecte del desenvolupament urbanístic que han sofert altres indrets de l’illa, ha vist canviar de forma apreciable la seva fesomia.

La progressiva terciarització de l’economia explica aquesta creixent ocupació d’espais naturals litorals, un fenomen comú a totes les destinacions turístiques de costa que recentment, en el cas de Menorca, s’ha traslladat al camp. Les fotografies, postals i films que conserva l’AISM, donats o cedits per particulars i entitats, ens permeten apreciar aquests canvis físics —i també socials— en un marc temporal concret, ser conscients dels efectes que es deriven de la interacció home-natura i, al mateix temps, comprendre la importància de preservar el patrimoni gràfic i audiovisual com a font d’informació i coneixement.

38

ÀMBIT 59

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA és un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la custòdia del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca.

Hi ha diverses fórmules per poder deixar imatges i sons a l’AISM sense perdre’n la propietat ni la privacitat.

Posau-vos en contacte amb nosaltres i us n’informarem.

Tots els materials conservats a l’ASIM són de lliure accés per a les persones que els sol•licitin, excepte la informació que estigui afectada per les restriccions d’accés de la legislació vigent.

Camí des Castell, 28. 07702 Maó 971 368 104 · arxiuimatgeiso@cime.es http://aism.cime.es 1. Autor desconegut. Banc d’imatges de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM

2, 3 i 4. Josep M. Vidal Hernández.

Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM

5. Alfredo Mallo Mallo Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM

39

ÀMBIT 59

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

La pedra en sec al llarg de la història

El 28 de novembre del 2018, la UNESCO va incloure la tècnica constructiva de la pedra en sec en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Amb aquesta decisió validava la candidatura presentada per diversos països europeus i a la qual també s’havia adherit el Consell de Menorca després de protegir aquesta tècnica amb la declaració de bé d’interès cultural l’any 2017. Argumentava la UNESCO que aquestes construccions “constitueixen un testimoni dels mètodes i les pràctiques utilitzades per les poblacions des de la prehistòria fins a l’època moderna amb vistes a organitzar els seus espais de vida i de feina”. I afegia que “les estructures en pedra seca es realitzen sempre en perfecta harmonia amb el medi ambient i les tècniques emprades són un exemple de relació equilibrada entre l’ésser humà i la naturalesa”. En el cas concret de Menorca, i segons recull l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, les construccions fetes amb aquesta tècnica, “a més de permetre alliberar les terres de cultiu del pedreny sobrant per llaurar-les, també tenien la funció de delimitar propietats, compartimentar i ordenar els diferents espais agrícoles dins d’una mateixa explotació, reduir els efectes del vent sobre els sembrats, evitar l’erosió i els moviments de terra amb les pluges, conduir i canalitzar l’aigua per on es volia i servir d’aixopluc al bestiar en qualsevol indret de l’explotació quan els cicles agrícoles i ramaders no permetien dur-lo fins a les cases del lloc”. Ara, amb la declaració de la UNESCO, s’imposa als territoris promotors de la candidatura fomentar la transmissió del coneixement i la tècnica a generacions futures. És per això que el Consell, a més de valorar la posada en marxa d’activitats formatives, ha dedicat el primer vídeo de la campanya de difusió del patrimoni cultural immaterial de Menorca a l’ofici de mestre paredador.

40

ÀMBIT 59

ARRELS

1. Shutterstock / María José Blázquez

ELEMENT IDENTIFICATIU DEL PAISATGE MENORQUÍ Les construccions fetes amb la tècnica de la pedra en sec abunden a Menorca. Són, de fet, un tret característic del paisatge illenc. Fa un any i mig, la UNESCO va incloure aquesta tècnica constructiva en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La seva preservació i transmissió és un dels objectius del Consell.

www.ipcime.cat

3. Fotografia: Island Mood

4. Fotografia: Island Mood

2. Fotografia: David Arquimbau · Banc d’imatges Made in Menorca-CIM

5. Shutterstock / Lunamarina

41

ÀMBIT 59

A LLIBRE OBERT

LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA COMPLEIX 35 ANYS L’any 1985, Consell i ajuntaments van decidir unir esforços a fi de millorar el servei de lectura pública. Per commemorar aquesta efemèride, la XBM ha dissenyat un programa d’activitats que culminarà el Dia de la Biblioteca.

La Xarxa de Biblioteques de Menorca (XBM) celebra enguany el seu 35è aniversari. Els actes centrals tindran lloc els dies 23 i 24 d’octubre, coincidint amb el Dia de la Biblioteca. Abans i després, però, se succeiran diverses activitats que tindran com a motiu central la promoció de la lectura i de les biblioteques com a espais de coneixement i aprenentatge.

Abans de detallar quines seran aquestes activitats convé fer una mica d’història per saber per què i com es va gestar la XBM. Va ser l’any 1985 quan el Consell i els vuit ajuntaments van decidir unir esforços per millorar el servei de lectura pública. És així com es va configurar la XBM amb les biblioteques municipals, a més del centre de lectura de Fornells, i el Servei Coordinador de Biblioteques, òrgan adscrit al Consell, que exerceix des d’aleshores les funcions de gestió i direcció tècnica. La incorporació de la Biblioteca Pública de Maó, de titularitat estatal, no es va produir fins al 2011, quan el Consell va assumir-ne la gestió.

També s’han adherit a la XBM les biblioteques considerades d’interès públic per la seva singularitat i interès per a la comunitat. Són la Biblioteca Arxiu Fernando Rubió Tudurí, la Biblioteca de l’Ateneu de Maó, la Biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca, la Biblioteca del Fons Menorquí de Cooperació i la Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora.

42

UNA CELEBRACIÓ COMPARTIDA Entre les iniciatives de la XBM per commemorar aquesta efemèride, hi ha des de l’organització d’activitats culturals fins a la creació d’eines per millorar la comunicació, passant per la revisió de la imatge corporativa o la posada en marxa d’un programa de descomptes per als usuaris. Preneu nota: Imatge corporativa La Xarxa estrena nou logotip i l’adapta al 35è aniversari.

A més, canviarà el disseny dels carnets de lector i de la cartelleria per anunciar activitats i farà noves bosses per al material de préstec.

Reportatge fotogràfic El fotògraf David Aquimbau ha realitzat un reportatge fotogràfic de totes les biblioteques de la XBM. Es pot consultar al web bibliomenorca.net.

Biblioficcions Campanya de promoció de la lectura, dels autors de Menorca o vinculats a l’illa i de les mateixes biblioteques. Informau-vos dels detalls a la secció “Actualitat”.

Els clàssics, amb els ulls tancats Activitat per a adults consistent en la lectura de frag-

ÀMBIT 59

A LLIBRE OBERT

35 anys de la XBM

ments d’una obra mentre el públic escolta amb els ulls tapats i posterior debat. En parlam a la secció “Actualitat”.

Talleres Islados Sèrie de conferències a càrrec dels autors que participen a Talleres Islados. Aquesta activitat es durà a terme entre maig i octubre.

Per saber més sobre els autors que hi participen entrau a talleresislados.com.

Llibres TIC Projecte de la Fundació BIT, amb la col·laboració de la XBM, consistent en la programació d’activitats al llarg de l’any, com ara un certamen literari de relat breu a Twitter, un club de lectura TIC, un taller sobre notícies falses, etc.

Tallers de robòtica Sessions de robòtica per a infants i públic familiar, realitzades per Aprentik entre febrer i març.

Biblioteques que alimenten el canvi Projecte a càrrec de Justícia Alimentària que cerca dotar de recursos les biblioteques per ajudar les famílies a mantenir una alimentació saludable, sostenible i de proximitat. Està previst que es desplegui entre l’abril i l’octubre.

Família i Lectura Taller de formació en literatura infantil que realitza reunions mensuals a cada biblioteca, amb interrupció durant els mesos d’estiu. Les famílies interessades s’han d’inscriure al començament del curs.

Audiovisual sobre el 35è aniversari Es preveu realitzar un audiovisual que narri la història de la XBM a partir de cartells, fotografies, reculls de premsa, etc. Es presentarà el Dia de la Biblioteca.

Biblioteques de Catalunya Personal de la XBM farà pròximament una visita formativa a biblioteques de Barcelona i Girona per aprendre d’altres models.

Descomptes S’ explora la possibilitat que algunes entitats

que promouen activitats i serveis culturals i algunes botigues puguin oferir un descompte als usuaris de les biblioteques públiques.

Dia de la Biblioteca Els dies 23 i 24 d’octubre se celebrarà el 35è aniversari de la XBM. Tot i que el programa encara està per definir, la proposta a grans trets és la següent: divendres 23, presentació de l’audiovisual d’història de la XBM, conferència de l’escriptor i professor Jorge Carrión i homenatge als usuaris; i dissabte 24, jornada tècnica formativa per al personal de biblioteques.

Comunicació La XBM ha decidit reforçar la comunicació a través dels diferents canals de què disposa a fi de millorar la difusió i la informació sobre les activitats i serveis que ofereix. Així, a més dels continguts que s’enviïn als mitjans de comunicació i es publiquin al web bibliomenorca.net, la Xarxa posarà en marxa en breu un butlletí en línia amb informació actualitzada sobre activitats i novetats de les biblioteques. També compta, a partir d’aquest número, amb una secció pròpia a la revista ÀMBIT.

43

ÀMBIT 59

ABECÉ

La nova normativa de la llengua catalana (1): accents diacrítics Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Amb aquest article encetam una sèrie amb què volem tractar les principals novetats i qüestions que hem de tenir en compte en relació amb la nova gramàtica i la nova ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La vigència dels canvis normatius que recullen aquests dos textos va començar el 23 de novembre de 2016, però el mateix IEC va marcar un període transitori de quatre anys per anar aplicant-los progressivament a fi que durant aquest temps s’hi poguessin anar adaptat els llibres de text, els llibres d’estil, els webs, etc. Com que enguany acabarà aquest termini, convé que repassem quins són els canvis més destacables.

Un dels que han creat més controvèrsia ha estat la reducció dels accents diacrítics a només quinze paraules. Recordem que l’accent diacrític és l’accent que duen alguns monosíl·labs, que segons la regla

44

general d’accentuació no n’haurien de dur, per distingir-los d’altres que s’escriuen igual però que no signifiquen el mateix.

1 Déu (nom masculí) i el plural déus.

Sempre invoca els déus de l’Olimp.

Les 15 paraules que duen accent diacrític són:

2

3

Bé (adverbi, conjunció i interjecció, i nom masculí) i el plural béns.

L’han declarat bé d’interès cultural.

Ho has fet molt bé.

Són (3a persona plural del present d’indicatiu del verb ser).

Estàs segur que són ells?

4

5

És (3a persona singular del present d’indicatiu del verb ser).

Aquesta és la meva germana.

Mà (nom femení), però el plural no en du (mans).

Es va fer mal a la mà esquerra.

ÀMBIT 59

ABECÉ

6

7

Què (relatiu, interrogatiu, exclamatiu i nom masculí, i el plural d’aquest quès. És el llibre de què vam parlar; Què vols dir?; Al final no me’n vas dir el què.

Té (3a persona singular del present d’indicatiu i 2a persona de l’imperatiu del verb tenir) Avui té febre i no vindrà a la feina.

Té, agafa aquest sobre.

8

9

L’accent diacrític és l’accent que duen alguns monosíl·labs, que segons la regla general d’accentuació no n’haurien de dur, per distingir-los d’altres que s’escriuen igual però que no signifiquen el mateix.

Sí (adverbi afirmatiu, nom masculí ‘afirmació’ i el seu plural sís) Sí que vindré; Esper que em doni el sí.

Més (adverbi i quantitatiu) Ja no en vull més, de pastís.

10

11

Sòl (nom masculí, ‘terreny’) i el plural sòls.

Han actuat d’acord amb la Llei del sòl.

Ús (nom masculí), però el plural no en du (usos).

Fa temps que no li donen cap ús a aquest cotxe.

12

13

Vós (pronom de tractament).

I vós, qui sou?

Pèl (nom masculí) i el plural pèls.

He agafat el tren pels pèls.

14

15

Món (nom masculí), però el plural no en du (mons).

Aquest arròs no és res de l’altre món.

Sé (1a persona singular del present d’indicatiu del verb saber).

Ho sé cert!

A més, cal tenir en compte el següent sobre les paraules que duen accent diacrític:

Els seus compostos i derivats no duen accent: adeu, marededeu, rodamon, entresol... Però sí que en duen si s’escriuen amb guionet, com pèl-roja.

S’admet l’ús d’accents diacrítics en les paraules que en portaven segons la normativa anterior per evitar ambigüitats i facilitar la comprensió d’una frase o un titular (Elles vénen i venen tot el que han collit a l’hort).

També es pot mantenir l’accent diacrític en els topònims: carrer del Cós de Gràcia.

45

Descobriu totes les activitats culturals que us ofereix l’illa de Menorca, també en temps de confinament #laculturanoatura #quedatacasa agenda.menorca.es

Voleu estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca?

Subscriviu-vos al butlletí i rebreu setmanalment al correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i moltes coses més.

Feis clic AQUÍ per donar-vos-hi d’alta.