Àmbit, revista de cultura de Menorca, 61

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 61 · JULIOL - SETEMBRE 2020

RESCAT CULTURAL

DOLORES BOETTCHER

SA MITJA LLUNA

EL CONSELL POSA EN MARXA UN PLA DE XOC PER AL SECTOR CULTURAL

CONVERSAM AMB L’ARTISTA AMB MOTIU DE L’EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA

ENS ENDINSEM EN LA MINERIA PREHISTÒRICA

P. 04

P. 12

P. 30

DIA DEL LLIBRE 2020

SANT JORDI d’estiu

ALAIOR

18 de juliol, de 10 a 20 h Dalt es Fossar i al carrer Menor

CIUTADELLA

MAÓ

FERRERIES

ES MERCADAL

23 de juliol, d’11 a 22.30 h a la plaça dels Pins

23 de juliol, de 9 a 21 h a l'avinguda Verge del Toro

DL ME 304-2020

23 de juliol, de 18 a 23 h al centre de Maó

24 de juliol, de 18 a 22 h al Carrer Nou

ÀMBIT 61

SUMARI

El Consell posa en marxa el Rescat Cultural Menorca

Dolores Boettcher, artista

Festivals de música i de cinema, Sant Jordi d’Estiu...

Ca n’Oliver, centre d’art i història

La mineria prehistòrica de sa Mitja Lluna

«Menorca nom a nom» i registre fotogràfic del confinament

La crisi sanitària accelera la digitalització de les biblioteques

Música, art, literatura, debat, cinema... Tot i més!

Terminologia de confinament

Número 61 Juliol - setembre 2020

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Imatge de la portada: Dolores Boettcher Fotografia © David Arquimbau Sintes Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Disseny i coordinació editorial: Island Mood Redacció número 61: Pepa Ferri, Itziar Lecea Llufriu, Antoni Vallejo, Laura Perelló Mateo, Bartomeu Llull Estarellas, Mark Hunt Ortiz, Simón Gornés Hachero DL: ME 524-2007

3

ÀMBIT 61

A FONS

EL CONSELL POSA EN MARXA LA INICIATIVA RESCAT CULTURAL MENORCA

Un pla de xoc per salvar un bé essencial El sector cultural de Menorca viu dies molt complicats, amb previsions de pèrdues importants i una gran incertesa pel que fa al futur. Per tal de fer costat al sector davant l’impacte de la crisi de la COVID-19, el Consell ha implementat un pla de rescat que inclou diverses línies de suport directe.

Text: Antoni Vallejo Ripoll Fotografies: David Arquimbau Sintes

4

ÀMBIT 61

A FONS

Rescat Cultural a Menorca

5

ÀMBIT 61

A FONS

Fa uns dies a Twitter es comentava, mig de broma, mig seriosament, que els historiadors del futur s’hauran de demanar en quin trimestre del 2020 es volen especialitzar. I és que si ja fa temps que tenim la sensació de viure en una època accelerada, que produeix més canvis dels que podem processar, enguany la realitat ha esdevingut totalment imprevisible. La COVID-19 ha arribat de manera sobtada, com un tsunami invisible, i ara cal reconstruir un món que ja no pot ser com el d’ahir.

Enmig del marasme, la pandèmia ha posat la cultura davant un mirall que li ha tornat la imatge de la seva vulnerabilitat i precarietat, però que també ha demostrat el seu valor com a refugi en temps convulsos i com a vincle amb la comunitat. A hores d’ara, ningú no dubta que la cultura també és un bé essencial.

MESURES DE XOC A Menorca, el confinament s’ha viscut des de l’efervescència digital, i la cultura, enfora de romandre aturada, s’ha multiplicat a les xarxes a través de nombroses iniciatives públiques i privades, en les quals ha imperat un esperit altruista i de resistència. Per la seva banda, el Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca ha posat en marxa el programa Rescat Cultural Menorca, un pla que vol donar suport a un sector que ha de fer front a un panorama marcat per les cancel•lacions massives d’activitats i per unes previsions de pèrdues milionàries.

«Al cap d’uns dies de l’inici de la crisi sanitària, des del Consell ja vam veure que un dels sectors més damnificats seria l’activitat cultural i d’oci, i que farien falta mesures de xoc», recorda Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports. Per tal de dissenyar aquest pla d’acció primer es va voler obtenir una fotografia ajustada a la realitat, mitjançant una enquesta adreçada a tots els professionals del sector, els resultats de la qual van posar de manifest les males perspectives, amb una previsió de pèrdues per valor d’1.768.000 euros.

6

ÀMBIT 61

A FONS

Rescat Cultural a Menorca

RESCAT C U L T U R A L A M E N O R C A Mesures econòmiques per a la reactivació econòmica pels efectes de la COVID-19 Import de la línia d’acció impulsada pel Consell per a la contractació directa

40.000 euros MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES Distribuïts mitjançant convenis amb els ajuntaments

20.000 euros INVESTIGACIÓ, ESTUDI I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL

30.000 euros ARTS VISUALS Exposició col·lectiva d’artistes de Menorca relacionada amb la COVID-19

Josep Marquès Oleo, coordinador del pla de rescat del Consell, recalca que una de les prioritats ha estat implementar una estratègia d’escolta activa i d’intercanvi d’informació, per tal d’apropar la institució al sector, com a pas previ per a la implementació de solucions. En referència a les dificultats que s’han trobat, Marquès destaca que «l’entramat cultural de Menorca és molt complex pel que fa a fórmules jurídiques, perquè hi ha un mix molt gros entre entitats, empreses, associacions, autònoms i cooperatives, i això obliga a cercar solucions múltiples».

Pel que fa a l’afectació per subsectors, Marquès creu que tots es veuen molt perjudicats per la crisi, tot i que destaca el gran impacte que té en l’àmbit de la música.

Així ho constata el músic Icar Toset, que apunta que «el sector musical viu amb molta incertesa tot aquest procés, ja que tot està pràcticament aturat». Toset assenyala que s’estan reprogramant alguns concerts, però no creu que siguin suficients per salvar l’any, perquè molts esdeveniments en els quals se solen contractar actuacions en directe s’han traslladat al 2021.

Un altre subsector que es veu afectat per la pandèmia és el de la gestió del patrimoni. L’arqueòloga Irene Riudavets és una de les dues sòcies de l’empresa Nurarq, que gestiona el jaciment de Torralba d’en Salort, i explica que han hagut de donar de baixa l’activitat de l’empresa durant dos mesos. A més, preveuen que enguany els nombres no

9.000 euros SECTOR DEL LLIBRE Destinats a compres i a la realització d’activitats

20.000 euros ALTRES ACTIVITATS I PROJECTES D’INTERÈS CULTURAL

«Al cap d’uns dies de l’inici de la crisi sanitària, des del Consell ja vam veure que un dels sectors més damnificats seria l’activitat cultural i d’oci, i que farien falta mesures de xoc» Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

7

ÀMBIT 61

8

A FONS

ÀMBIT 61

A FONS

Rescat Cultural a Menorca

VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ DE LES MESURES PER AL RESCAT I LA INCENTIVACIÓ DEL SECTOR CULTURAL MENORQUÍ * * Aquesta línia de suport del Departament de Cultura se suma a les convocatòries i ajudes ja previstes per al 2020

ACTIVITAT CULTURAL I SEGURETAT SANITÀRIA El Teatre Principal de Maó va estrenar la temporada d’estiu el 4 de juliol amb el concert de Marco Mezquida Beethoven Collection i amb un estricte compliment dels protocols de seguretat.

A la pàgina anterior, el cantautor Leonmanso en el transcurs del concert que va oferir a Es Claustre el 3 de juliol passat.

9

ÀMBIT 61

A FONS

«El monocultiu turístic de l’economia menorquina no genera una ocupació de qualitat, i la cultura podria ser un dels vectors de la diversificació a partir d’activitats d’alt valor afegit» Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

sortiran. «En principi obrirem a partir de mitjan juliol amb un horari reduït, però hem hagut de suprimir el programa d’activitats que teníem previst, i només podrem oferir les visites guiades que feim nosaltres mateixes», lamenta. Pel que fa a les excavacions, assegura que a Menorca la situació és prou bona, perquè el Consell ha mantingut les subvencions, però a la resta de l’Estat hi ha molts equips que no podran fer les intervencions que tenien programades.

Per fer front a aquesta complexa realitat, el Consell ha intentat garantir la continuïtat de tots els projectes en marxa, especialment els que impliquen tercers, com les convocatòries de subvencions, els contractes de serveis o els projectes acordats. Per altra banda, seguint el principi de complementarietat, s’ha volgut arribar allà on les altres administracions no arribaven. En aquest sentit, Miquel Àngel Maria assenyala que «quan les administracions superiors, com el Govern balear o el Govern de l’Estat, parlen de cultura, ho fan sobretot pensant en les indústries culturals, i a Menorca el sector es caracteritza pel predomini dels agents culturals individuals i les entitats sense ànim de lucre». És per això, remarca, que s’ha optat per incloure una línia d’ajuts dotada de 200.000 euros per al tercer sector dins el pla extraordinari de reactivació econòmica pels efectes de la COVID-19 del Consell.

Una altra línia d’acció ha estat l’impuls de la contractació directa, a la qual el Consell ha reservat un total de 119.000 euros. D’aquests, 40.000 euros es destinaran a la música i les arts escèniques, i s’han distribuït mitjançant convenis amb els ajuntaments. També s’han habilitat 20.000 euros per a activitats d’investigació, estudi i difusió del patrimoni històric i cultural, que en aquest cas es repartiran directament des del Consell. Les arts visuals comptaran amb una partida de 30.000 euros, que es concentraran en una exposició col·lectiva d’artistes de Menorca relacionada amb la COVID-19. Per la seva banda, el

10

sector del llibre rebrà un total de 9.000 euros, destinats a compres i a la realització d’activitats. Finalment, es reservaran 20.000 euros per a les necessitats de despesa que vagin sorgint al llarg de l’any.

MIRANT AL FUTUR Se sol dir que tota crisi és alhora una oportunitat per fer les coses de manera diferent i, potser, el trasbals que pateix el món de la cultura servirà per impulsar noves dinàmiques que permetin avançar cap a un major protagonisme del sector quinari dins l’economia de Menorca. En aquesta línia, Miquel Àngel Maria subratlla que «el monocultiu turístic de l’economia menorquina no genera una ocupació de qualitat, i la cultura podria ser un dels vectors de la diversificació a partir d’activitats d’alt valor afegit».

Però, què fa falta per avançar en aquesta direcció? Maria creu que és necessari fer canvis en la legislació estatal per poder millorar l’estatut econòmic, laboral i fiscal dels professionals de la cultura. També reivindica la necessitat d’una llei que fomenti el mecenatge, a fi que el sector no depengui tant dels pressupostos públics. Pel que fa a l’illa, creu que és imprescindible generar aliances exteriors, com ja s’esdevé amb l’arribada de projectes com el de la galeria d’art Hauser & Wirth.

En el marc d’un món en transformació que necessita ser repensat, sembla un bon moment per reforçar el teixit cultural local, per assegurar que la important funció que compleix la cultura, tant en l’àmbit econòmic com en l’immaterial, es pugui desenvolupar en les millors condicions per als seus protagonistes. «La capacitat que ha tingut el sector cultural per transformar-se en digital de la nit al dia i posar-se al servei de la ciutadania ha de tenir un retorn. No pot ser que tot l’esforç que han fet els artistes durant el confinament ara no tengui un reconeixement», conclou sense dubtar el conseller.

ÀMBIT 61

A FONS

Rescat Cultural a Menorca

CULTURA I PATRIMONI A L’AIRE LLIURE Després de les setmanes de confinament, artistes, professionals i empreses han anat recuperant a poc a poc l’activitat a l’aire lliure, sempre tenint ben presents les noves pautes de seguretat.

11

FOTO: DAVID ARQUIMBAU

ÀMBIT 61

12

A DUES VEUS

ÀMBIT 61

A DUES VEUS

Dolores Boettcher

Dolores Boettcher «PINTAR ÉS UNA RESPOSTA HUMANA A LA FASCINACIÓ QUE TENC PER LA MATEIXA CONDICIÓ HUMANA»

13

ÀMBIT 61

A DUES VEUS

L’exposició «Dolores Boettcher: traç i color en llibertat», que després de passar per El Roser es pot visitar a Ca n’Oliver fins al 27 de setembre, ens apropa a la figura i l’obra d’una dona brillant i generosa, en tant que artista i mestra d’artistes. Aprofitam aquesta retrospectiva organitzada pel Consell Insular de Menorca per conversar amb ella sobre art i vida.

Text: Itziar Lecea Llufriu Fotografies: David Arquimbau Sintes

Com si es tractés d’una tècnica mixta de les que empra en els seus quadres, Dolores Boettcher es defineix novaiorquesa, però amb pinzellades alemanyes —d’aquí el seu llinatge—, cubanes i d’altres parts del món, «com tots els nord-americans», diu. Fa anys, però, que va arrelar a Menorca, on ha estat mestra i referent de molts pintors que, posteriorment, han destacat en el panorama de les arts visuals. No vol dir noms d’aquells joves estudiants de l’Ateneu que ara són figures reconegudes, «perquè no em voldria oblidar de ningú», però recorda amb afecte cada una de les persones que han passat per les seves

14

classes a l’Ateneu de Maó «siguin professionals o no, perquè el que importa és que els vaig ajudar a desenvolupar una afició. I açò és el que compta».

Envoltada de llum i verd, Dolores amuntega obres als entresolats del seu estudi de Sant Lluís. La llum del matí entra càlida entre els finestrals coberts de fines teles. Al cap i a la fi, és la llum la que deixa entreveure els estímuls que la fan agafar el llapis. Un gest que duu integrat a dins des que era petita.

Com us vau iniciar en el món del dibuix i la pintura?

Vaig començar a pintar de filleta. Record que tenia vuit o nou anys, i després de classe sempre anava a casa d’una amiga, n’Elsa, o ella venia a la meva. Ella tenia el seu bloc i jo el meu. Totes dues dibuixàvem, ens passàvem els capvespres fent anar els llapis i ens animàvem l’una a l’altra. En aquell moment, jo vivia a Staten Island, a Nova York, una de les parts més residencials de la ciutat, cosa que ens permetia tenir la tranquil·litat de fer aquella

Ă€MBIT 61

A DUES VEUS

Dolores Boettcher

1.

3.

1. Retrat de Dolores Boettcher pintant 2. Detall de la paleta de pintura 3. L’artista Dolores Boettcher repassant la seva obra

2.

15

ÀMBIT 61

A DUES VEUS

«És més important el gest i l’expressió que no dibuixar una figura perfecta»

4.

Les obres de Dolores Boettcher han fet el confinament a la sala El Roser de Ciutadella, on van ser exposades el 18 de gener. Des del 3 de juliol, es poden veure les més de 70 peces que conformen la col·lecció a Ca n’Oliver, a Maó, fins al 27 de setembre.

JULIOL AL

I com arriba una novaiorquesa a Menorca i s’hi instal·la?

Podríem dir que era el meu destí. La vida sempre es desenvolupa de manera independent, i un camí em va portar a l’altre. Abans de venir a viure a Menorca, solia passar èpoques a Barcelona, perquè tenia amics de la part cubana de la meva família que vivien a la ciutat, i els anava a visitar. A més, em vaig apuntar al conservatori de gravat, perquè era una assignatura pendent del grau que vaig fer a Nova York, no coneixia la tècnica i en volia aprendre.

Va ser allà que vaig conèixer Pepe Vives i Miquel Vilà i ens vam fer bons amics. Va ser per en Pepe que vaig acabar a Menorca.

2

·M

E

·C

A N ’O L I V E

R 16

E S E T E MBR

AÓ · D E L

7D

3

DE

activitat que tant ens agradava a totes dues.

Amb el temps, em vaig apuntar a l’escola de Belles Arts de la ciutat de Buffalo. Una afició, sigui el dibuix, la música o el ball, arriba a formar part de la teva vida si hi dediques temps i esforç. I és així com vaig acabar per dedicar-m’hi de manera professional.

Quin record teniu d’aquells primers anys a l’illa?

Bé, en aquell moment vaig tenir un fill, i ser mare va frenar bastant moltes de les activitats que feia en aquell temps. Però a mesura que ell creixia, vaig començar a tenir més temps

ÀMBIT 61

A DUES VEUS

Dolores Boettcher

5.

per a mi. Devers els anys setanta vaig entrar a l’Ateneu de Maó per fer classes de dibuix.

Hi vaig estar moltíssims anys, i he de dir que la figura de l’Ateneu em sembla molt bon invent. És un focus de cultura. Jo gaudia molt de les classes de dibuix, tant amb nens com amb grans.

Quins eren els alumnes que més us agradaven: els adults o els infants?

Tots, en general. Cada franja d’edat per les seves raons. Però s’ha de dir que els nens, a partir de set o vuit anys, em donaven molt. És a partir d’aquesta edat que les classes i dibuixar passa de ser un divertiment a una activitat intel·lectual. Comencen a entendre les explicacions de barreja de colors, per exemple, i ho fan servir. Alguns cops, els fillets, sense voler, fan «obres d’art».

Pel que fa als adults, sí que és cert que alguns venien amb unes idees fixes. I jo no havia de canviar-les, així que els ajudava a aconseguir el que ells volien, ensenyant-los la tècnica. Perquè jo enseny tècniques, no estils.

Alguns d’aquests alumnes han destacat anys després dintre del món de la pintura menorquina. Us en sentiu orgullosa?

Alguns n’han sortit, sí. És fantàstic poder ajudar persones que després s’han dedicat a això. Però pensa que hi havia molta gent que simplement venia per afició i que les classes que jo els donava els van animar a seguir aquesta afició, i encara segueixen, tot i que no s’hi dediquen de manera professional. I això és el que importa, que continuen pintant.

Valor molt el fet d’haver ajudat a conrear una afició que dura una vida.

Com definiu la vostra pintura, ara que en podem veure una mica el recorregut?

No definiria la meva pintura. No puc posar-hi una etiqueta. Simplement, faig art. El més normal és que comenci a pintar perquè el que veig m’ha cridat l’atenció. Pot ser un sol aspecte: les formes, la combinació de colors, un

17

ÀMBIT 61

A DUES VEUS

ambient... A l’escola de belles arts sí que havia de fer exercicis específics sobre un tema, m’agradés o no. Però a l’estudi tenc la llibertat de fer el que em vengui de gust.

Necessit tenir un estímul per posar-me a pintar. D’aquest estímul surt el dibuix o la pintura, a la qual de vegades afegesc tocs que em semblen interessants. O faig ressaltar l’estímul d’una forma molt més exagerada.

Heu pintat majoritàriament la figura humana.

Sí, la figura és el que sempre m’ha agradat més. La figura humana, la condició humana, en general, m’atreu moltíssim. Per això, crec que pintar és una resposta humana a aquesta condició que em fascina.

6.

«Una afició arriba a formar part de la teva vida si hi dediques temps i esforç»

4. Visitant a l’exposició de Ca n’Oliver 5. Retrat de l’artista, Dolores Boettcher 6. Dolores Boettcher mostra la seva obra

18

I no escatimau en tècniques per transmetre aquesta condició. Amb què us sentiu més còmoda a l’hora de dibuixar?

Gaudesc molt amb l’aquarel·la, tot i que prov una mica de tot. Oli, pastel, carbó, i gairebé sempre acab fent servir tècniques mixtes sobre una mateixa obra. Empr molt el llapis i sempre pint amb model. Per pintar una figura humana, podria fer-ho de cap. Però el gest, el moviment, no tindria la mateixa gràcia que dibuixant una persona del natural. Tenint una persona davant, veig moltíssimes més coses de les que em puc imaginar a l’hora de dibuixar. I crec que és més important el gest i l’expressió que transmet la figura que no dibuixar una figura perfecta.

Moltes de les figures que pengen a Maó i que han estat a la sala El Roser de Ciutadella transmeten aquesta expressió. Com ha estat el procés de muntar una exposició així?

Principalment, és moltíssima feina per part de Carles Jiménez, que n’és el comissari. Em va animar molt i és molt bo organitzant. Omplir una sala com El Roser no és gens fàcil. I, tot i que hi ha obres de fa uns anys, no crec que es pugui dir retrospectiva, almenys en intenció.

Però sí que jo mateixa hi puc veure una evolució. Encara que l’essència continuï intacta després de tants anys.

ÀMBIT 61

ACTUALITAT

ART

El Museu de Menorca s’omple d’activitat aquest estiu Des del 12 de maig, i amb totes les mesures de seguretat i higièniques marcades per les autoritats sanitàries, el Museu de Menorca té obertes les portes. Però no és fins aquest juliol que es reprenen les activitats per a tots els públics. Així, a banda de la reobertura de l’exposició que s’inaugurà el mes de febrer sobre la troballa de «Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos», el programa del Museu inclou visites guiades de la mostra, que s’inicien l’11 de juliol i s’allargaran fins al mes de setembre.

El 4 d’octubre es preveu, també dintre de l’exposició de Flaquer, una visita teatralitzada, que recrearà el moment de la troballa de la gran col·lecció dels vasos talaiòtics.

«La mirada de Flaquer» és una altra de les activitats emmarcades dintre de l’exposició, que tindrà lloc el pròxim 10 de juliol, amb la presentació del fons fotogràfic del mateix Flaquer. Ja fora de l’àmbit d’aquesta exposició, el Museu ha programat per a l’estiu i la tardor un seguit d’activitats i conferències per a diferents edats. Així, del

20

13 de setembre a l’1 d’octubre es realitzaran les següents conferències: «Presentació de la col·lecció numismàtica de Joan Flaquer», «Rituals de mort a Mallorca i Menorca durant la prehistòria» i «Noves dades a Cornia Nou: restes funeràries de bebès». Mentrestant, per al 26 de setembre es prepara l’activitat familiar «Què amaguen les monedes?», adreçada a infants d’entre 8 i 12 anys. Durant el mes de juliol també es duran a terme visites teatralitzades. Per fer una visita segura el Museu recomana fer reserva prèvia per assistir a qualsevol de les activitats, enviant un missatge a museu@museudemenorca.com o telefonant a 971 350 955. Consultau tota l’actualitat del Museu de Menorca clicant aquí.

ÀMBIT 61

ACTUALITAT

TEATRE

El Teatre Principal de Maó es reconverteix en obrador després del confinament La manca d’una regulació per als espais escènics ha permès a l’equip del Teatre Principal de Maó fer una reformulació dels usos de la sala. Per aquest motiu, i mentre no hi hagi una normativa específica, l’activitat no s’aturarà. Com? Per una banda, la Fundació Teatre Principal de Maó ha elaborat un pla de reobertura, amb dos vessants ben diferents, però que permeten la utilització de l’espai d’una forma segura. La primera proposta, que ja està en marxa, és oferir a artistes i companyies locals les instal·lacions del teatre per a la creació i assaig, a manera d’obrador. Així, el Principal es converteix en una residència artística en la qual posa a disposició la infraestructura i el personal del teatre. Per altra banda, i aprofitant el buit de programació regular, el Principal digitalitzarà els seus espais. Una mesura que, afirmen, passa per l’adaptació

dels teatres a la nova realitat, en la qual les mesures de seguretat i higiene no permetran les cabudes anteriors a la COVID-19. Així, hi tindran cabuda la reproducció en línia d’espectacles, visites virtuals i també l’ús de l’espai com a petit plató d’enregistrament per generar continguts digitals. Pel que fa a la programació regular, la intenció del Principal és posar en marxa de nou els espectacles programats abans del confinament, amb noves dates i amb totes les mesures de seguretat i higiene pertinents. Entre els espectacles confirmats hi ha, entre d’altres, l’espectacle Beethoven Collage de Marco Mezquida (4/07), la presentació del darrer disc d’Anna Ferrer, Krönia (20/08) i la Gala d’Estrelles de la Dansa (5 i 6/08). Consultau tota l’actualitat del Teatre Principal de Maó clicant aquí.

21

ÀMBIT 61

ACTUALITAT

PATRIMONI

Decàleg de mesures preventives en excavacions El Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca i el Museu de Menorca han col·laborat en la redacció del document Recomanacions d’actuació per a excavacions arqueològiques a Menorca a causa de la crisi sanitària de la COVID-19. La guia, que s’ha compartit amb un grup de treball impulsat per ICOMOS (Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics), conté un decàleg de mesures preventives que els participants en intervencions arqueològiques, siguin professionals o voluntaris, han de tenir en compte en matèria de prevenció sanitària, neteja i desinfecció dels espais comuns i llocs de feina, així com pautes de protecció personal.

Consultau el decàleg clicant damunt el cartell

PATRIMONI

Nova web de Menorca Talaiòtica Amb la redefinició de la candidatura de la Menorca Talaiòtica, el Consell Insular ha llançat un nou web, adaptat a la formulació del nou projecte. Així, el nou portal dona visibilitat no sols a l’expedient que es presentarà a la UNESCO per valorar la candida-tura, sinó també als projectes arqueològics i d’investigació que es realitzen als jaciments menorquins. A banda del vessant científic, que permet conèixer l’abast de la feina d’excavació i investigació, el nou web també és més accessible per a un públic més general. En aquest sentit, s’ha apostat per una major presència de fotografies que mostren les joies arqueològiques de l’illa i també s’ha donat especial importància a una part pràctica, amb informació rellevant per als visitants als jaciments, on s’especifiquen dades d’interès com la ubicació, l’accés i l’existència o no de serveis propers. Podeu veure el nou web a www.menorcatalayotica.info.

22

ÀMBIT 61

ACTUALITAT

LITERATURA

Menorca celebra Sant Jordi d’Estiu El 23 de juliol, tres mesos després del Sant Jordi oficial i festa del Dia del Llibre, se celebra, a la fi, la cita literària a Menorca. La impossibilitat de sortir al carrer va fer que la festa del llibre del mes d’abril fos virtual, amb un seguit d’activitats a través de la xarxa que el Consell va organitzar sota el nom «Sant Jordi a redossa». La redossa ha acabat, i Sant Jordi surt al carrer en edició d’estiu amb activitats a gairebé totes les poblacions de l’illa.

Així, la festa s’avançarà només a Alaior, on el 18 de juliol les llibreries sortiran al carrer de 10 del matí a 20 del vespre, i es col·locaran Dalt es Fossar i al carrer Menor. Dia 23 se celebrarà a tres municipis més, en diferents horaris. A Ferreries, en horari de 9 a 21 hores, els llibreters seran a l’avinguda de la Verge del Toro; a Ciutadella d’11 a 22.30 hores seran a la plaça dels Pins, mentre que al centre de Maó les activitats començaran a les 18 del capvespre i acabaran a les 22 i a les 23 hores respectivament. Un dia després, el 24 de juliol, Sant Jordi se celebrarà as Mercadal. A totes les poblacions, les paradetes de llibres aniran acompanyades d’activitats culturals i de promoció de la lectura. A Sant Lluís, la Biblioteca Municipal ha organitzat també per al 23 de juliol «L’hora del conte», amb Laia Garcia (ubicació per determinar).

DIA DEL LLIBRE 2020

SANT JORDI d’estiu

Consultau els dies i els llocs al cartell de Sant Jordi d’Estiu

ALAIOR

18 de juliol, de 10 a 20 h Dalt es Fossar i al carrer Menor

CIUTADELLA 23 de juliol, d’11 a 22.30 h a la plaça dels Pins

FERRERIES

23 de juliol, de 9 a 21 h a l'avinguda Verge del Toro

MAÓ

23 de juliol, de 18 a 23 h al centre de Maó

ES MERCADAL 24 de juliol, de 18 a 22 h al Carrer Nou

DL ME 304-2020

18, 23 i 24 de juliol Diferents municipis de Menorca agendamenorca.org

23

ÀMBIT 61

ACTUALITAT

LITERATURA

Biblioficcions: entrevista a Pau Faner L’escriptor Pau Faner és el nou entrevistat de «Biblioficcions: aficiona’t a la lectura», una campanya de promoció de la lectura, dels autors i autores vinculats a l’illa i de les biblioteques com a espais oberts d’aprenentatge i coneixement. En aquest cas, l’espai elegit és la Biblioteca Pública de Ciutadella. A l’hora de triar els entrevistats, els responsables de la Xarxa de Biblioteques de Menorca han tingut en compte, d’una banda, la representació dels diferents àmbits i gèneres (novel·la, poesia, teatre, literatura infantil, còmic i no-ficció) i, de l’altra, la paritat (sis autores i sis autors). L’acció forma part del programa d’activitats per celebrar el 35è aniversari de la XBM i consisteix en la difusió de dotze vídeos breus, un per mes, a través del web www.bibliomenorca.net i de les xarxes socials.

Clicau damunt la imatge per veure el vídeo de l’entrevista a Pau Faner

LITERATURA

Talleres Islados celebra els deu anys de vida

Dies 10, 17 i 24 de juliol i 4 i 11 de setembre Maó, Alaior, Ciutadella, St. Lluís i es Migjorn Gran talleresislados.com

24

Referent per als amants de la lectura i l’escriptura, Talleres Islados surt del confinament per endinsar-se a les biblioteques públiques de l’illa. A banda dels tallers programats en el format regular, que tindran lloc a Mallaui, Binissaida, Binicalsitx i arribaran al Montseny, a Catalunya, s’ha fet la proposta de xerrades gratuïtes i obertes al públic a la Xarxa de Biblioteques de Menorca. Així, Bernando Souvirón serà a Maó el 10 de juliol. El 17, Jesús Aguado i Juan Vicente Piqueras es presentaran a Alaior. Joan Fontcuberta compartirà reflexions el 24 a Ciutadella. I ja dins el setembre, Manuel Vilas parlarà a Sant Lluís el dia 4, i Mariona Fernández i Ana Haro seran as Migjorn Gran el dia 11. Totes les xerrades són gratuïtes i es faran a les 20 h.

ÀMBIT 61

ACTUALITAT

CINEMA

Festival Internacional de Cinema de Menorca

Del 14 al 18 de juliol Diferents ubicacions festivalmenorca.com

El Festival Internacional de Cinema de Menorca entra dins la 5a edició amb força. A més de posar èmfasi en el caràcter social i sostenible de la cita audiovisual, les propostes balears que s’han presentat a la secció oficial gairebé doblen les de l’any passat. En total, 52 curtmetratges competiran en la categoria de Balears en Curt. Pel que fa a la secció internacional, fins a 51 països han presentat també propostes, que arriben de llocs tan dispars com el Congo, el Brasil, Lituània, Singapur o Vietnam. Pel que fa als espais, el Festival canvia la plaça de la Catedral pel Castell de Sant Nicolau, a Ciutadella, i afegeix l’Auditori de Ferreries i l’Orfeó Maonès. El pati de Sant Francesc de Maó continua com a espai central, juntament amb les sales Ocimax i Cinemes Canal Salat. La principal cita serà del 14 al 18 de juliol i les jornades professionals se celebren els dies 11 i 12 de setembre.

LITERATURA

Jornada d’estudi sobre Aina Moll Filla de Francesc de Borja Moll, Aina Moll va destacar de manera independent del seu pare en el camp de la llengua catalana. La seva contribució a la normalització lingüística, els estudis científics que va desenvolupar i els càrrecs d’importància que va exercir en institucions catalanes de la llengua valen el reconeixement que la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis li retrà en el marc de les jornades que celebra cada juliol.

Així, l’11 de juliol, en horari de 10.30 a 13.30 h i 17.30 a 20.30 h a Can Saura, s’ha organitzat una jornada d’homenatge i estudi d’Aina Moll. Hi participen Joan Francesc López, Susanna Moll, Pilar Arnau, Bàrbara Sagrera i Xavier Gomila, entre altres. També hi intervindran la batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, i el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria. Està previst que a les 13.45 hores es descobreixi una placa dedicada a Moll, al carrer Portal de sa Font, 38. Per apuntar-s’hi, cal enviar un correu a adm.ime@cime.es.

11 de juliol Can Saura · Ciutadella Consultau el programa aquí

25

ÀMBIT 61

ACTUALITAT

MÚSICA

“Música Inter Tempora”

Consultau els concerts clicant damunt el cartell

La 47a edició del Festival de Música de Maó salva la temporada amb propostes locals i un concepte molt ajustat als temps que vivim. «Música Inter Tempora», o música entre èpoques, vol ser el reflex del pas d’una societat on les restriccions de la cabuda ni es plantejaven a un panorama on la seguretat i la salut pública han de fer equilibris per deixar que la cultura es pugui expressar. Així neixen els quatre concerts d’aquest estiu, que tindran lloc entre el 22 de juliol i el 22 d’agost. El primer anirà a càrrec del Quintet Nura, que presentarà «Sons i records del segle XX» al parc Rubió i Tudurí; el 29 de juliol, a l’Església de Santa Maria, sonarà un duet de metall i orgue; la MenorcaBrass Ensemble presentarà «A banda i banda de l’Atlàntic» el 13 d’agost, també al parc Rubió i Tudurí, mentre que l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca tancarà l’edició al Claustre del Carme.

MÚSICA

Festival de Música d’Estiu de Ciutadella Amb una programació que anirà del 13 de juliol al 31 d’agost, el Festival de Música d’Estiu de Ciutadella reafirma el compromís amb la cultura municipal, a pesar de les dificultats dels temps que vivim. En total són vuit les propostes que es presenten, totes a l’escenari habitual del festival, el Claustre del Seminari de Ciutadella. La programació l’encetarà el Dúo Cassadó, el dia 13, seguit d’un concert de piano amb Pablo Amorós, el 27 de juliol; el 3 d’agost sonaran Amarart i Miguel Ángel Angulo, mentre que el 7 d’agost es presenta la proposta poètica del guanyador del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2020, Enric Casases, en col·laboració amb Illanvers. Albert Guinovart i Kebyart Ensemble s’encarregaran de la programació del dia 10, i els segueixen Joel Bardolet i Marc Heredia amb un concert de violí i piano, el dia 17. L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca sonarà el 24 i tanquen el festival Natalia Labourdette i Victoria Guerrero.

26

Consultau els concerts clicant damunt la imatge del cartell

ÀMBIT 61

AL DESCOBERT

CA N’OLIVER

C E N T R E D ’A R T I H I S T Ò R I A Ca n’Oliver és un dels exponents de l’arquitectura burgesa menorquina de principi del segle XIX. Adquirit per l’Ajuntament de Maó l’any 2005, l’imponent edifici d’estil neoclàssic és avui seu del Centre d’Art i Història Ca n’Oliver – Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora.

1802 SEGLE XIX

NEOCLÀSSIC

BURGESIA

ARTISTES ITALIANS

Edifici construït entre 1802 i 1805 sobre la zona coneguda com “fossar dels anglesos”

Edifici d’estil arquitectònic neoclàssic de façanes rectes amb ornaments lineals i cura en els detalls

Habitatge del comerciant Llorenç Oliver i Morillo, prototip de la burgesia maonesa de finals del segle XVIII

Ornamentació interior encarregada als artistes italians Giuseppe Patania i Stefano Cotardi

ART AL·LEGÒRIC Les pintures dels sostres representen escenes inspirades en la mitologia romana

ESCALA IMPERIAL

Ocupa la part central del vestíbul i és l’element més destacat del conjunt de l’espai arquitectònic

LA FAMA I EL COMERÇ Representació amb la tècnica de la grisalla dels dos genis alats, en al·lusió a l’ocupació del propietari

2015

2005

PROPIETAT MUNICIPAL L’Ajuntament va adquirir l’immoble perquè formés part del conjunt patrimonial historicoartístic de Maó

27/09

REFERENT CULTURAL

COL·LECCIÓ

MENORCA BRITÀNICA

EXPOSICIONS

Des del 2015, acull el Centre d’Art i Història Ca n’Oliver - Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora

A través de la Col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora descobrim la Menorca del s. XVIII al XX

Conté espais dedicats al llegat britànic, la cartografia de l’illa i la vida quotidiana contemporània

Acull exposicions temporals. Fins al 27/09 s’hi pot visitar «Dolores Boettcher: traç i color en llibertat»

28

ÀMBIT 61

AL DESCOBERT

Ca n’Oliver

Fotografies: Arxiu Municipal de Maó

29

ÀMBIT 61

AC

1.

SECRETS SOTA TERRA, LA MINERIA PREHISTÒRICA DE SA MITJA LLUNA Text: Laura Perelló Mateo, Bartomeu Llull Estarellas, Mark Hunt Ortiz, Simón Gornés Hachero

30

ÀMBIT 61

AC

Sa Mitja Lluna

S

a Mitja Lluna és un jaciment molt especial, tant per la seva singularitat, com per la bona conservació i ubicació. Es tracta de l’única mina de coure amb constatació d’explotació prehistòrica que s’ha documentat a les Illes Balears fins ara. A més d’això, es troba en un indret privilegiat, com és l’illa d’en Colom, dins el Parc Natural de s’Albufera des Grau (Maó).

Les excavacions a sa Mitja Lluna representen la culminació d’un treball fet durant els anys anteriors al seu descobriment. L’equip ArqueoUIB (Universitat de les Illes Balears) havia cercat evidències d’explotació prehistòrica de minerals de coure tant a Mallorca com a Menorca des de l’any 2007. L’any 2010, es localitzà el jaciment prehistòric. Més tard, l’any 2012 i l’any 2014, un equip format per membres de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de la Universitat de Sevilla (US) realitzaren dues petites intervencions arqueològiques que permeteren confirmar una cronologia de l’edat del bronze per a aquesta mina i recuperar una quantitat significativa de material arqueològic en context. L’estudi d’aquests materials, així com les analítiques fisicoquímiques dels minerals que s’hi poden trobar, han permès generar informació important sobre les estratègies de captació de recursos de les comunitats prehistòriques, no només de Menorca, sinó també de les altres illes de l’arxipèlag.

L’any 2019 s’inicià una nova etapa en les investigacions d’aquest jaciment amb un projecte a llarg termini que permetrà aprofundir en el coneixement tecnològic de la mineria d’aquest moment, així com en el coneixement de les persones que realitzaven aquestes activitats i utilitzaven aquest recurs.

2.

3.

TREBALLANT A LA MINA Sa Mitja Lluna és un jaciment miner que es troba a cel obert, a la vora d’un penya-segat amb forma de semicercle, orografia que motiva el topònim. Normalment, la zona a on es troben minerals es va treballant successivament al llarg del temps, cada vegada amb noves tècniques que van esborrant els treballs anteriors. En aquest sentit, sa Mitja Lluna és un jaciment excepcional, ja que no hi ha explotacions posteriors que hagin fet malbé les evidències prehistòriques. Podríem dir que la mina està intacta, tal com la deixaren els darrers miners prehistòrics.

L’excavació arqueològica en extensió d’un dels runams ha posat al descobert l’existència d’una trinxera excavada a la roca, seguint probablement un filó de coure que devia córrer de forma més o manco paral•lela al penya-segat, en direcció N-S. Abans de les intervencions arqueològiques, aquesta trinxera no era apreciable, ni se’n podia intuir la presència, ja que estava totalment

4.

1. A la pàgina anterior, vista general del runam nord a la vora del penya-segat de sa Mitja Lluna 2. Eina lítica de miner, amb marques als extrems per haver-se utilitzat com a percussor i marques a la zona ventral per haver-se utilitzat com a morter 3. Concentració de maces i fragments d’eines lítiques en superfície.

4. Malaquita de sa Mitja Lluna 5. Detall de la zona d’excavació al runam prehistòric, just on es va trobar un dels fronts de treball l’any 2019 6. Detall de la zona d’excavació al runam prehistòric, just on es va trobar un dels fronts de treball l’any 2014

31

ÀMBIT 61

reblida de runam. Aquest runam s’acaramulla més enllà del nivell natural de la roca i conforma, a més, una petita elevació sobre aquests treballs i els invisibilitza.

Així mateix, s’ha de destacar que la zona intervinguda sembla només una petita part d’aquesta trinxera. La profunditat d’aquesta a la zona intervinguda en la campanya de 2019 encara no es pot confirmar, ja que no s’ha esgotat tota l’estratigrafia. Sembla que els treballs de mineria s’endinsen de forma irregular a la zona més oest del subsol, mentre que a la zona est de la trinxera (la part més propera al penya-segat) el nivell de la roca mare és més alt. No es descarta l’existència de galeries o pous.

Entre els runam de mina trobam roques de quars amb minerals de coure primaris (calcopirita) i secundaris (malaquita, atzurita, etc.). Pel que fa als materials arqueològics, les intervencions han permès documentar restes ceràmiques en el context estratigràfic dels estèrils excavats al costat dels fronts de treball documentats, si bé aquesta ceràmica apareix sempre molt fragmentada i resulta molt complicada la identificació de formes.

Per altra banda, les pastes i desgreixants sí que permeten atribuir una cronologia relativa que ens situa en tot moment en l’edat del bronze, cosa que és coherent amb els resultats de les datacions radiocarbòniques.

La presència de ceràmica no ha pogut re-

AC

lacionar-se per ara amb processos vinculats al tractament del mineral, per la qual cosa probablement hem de relacionar-la amb el consum d’aliments i begudes a peu de mina, ja que també s’han trobat restes de fauna.

Per altra banda, les eines de miner lítiques són nombroses, tant en superfície com entre el material dels runams. S’han definit diversos tipus d’eines, atenent els usos probables determinats a partir de les seves característiques i càlcul aproximat del pes en el seu estat inicial. La majoria d’aquestes eines estan fabricades a partir de còdols seleccionats segons el pes, la forma lleugerament ovalada i la textura granulomètrica. Pensam que es dugueren d’una de les cales de l’illa d’en Colom, la coneguda precisament com a punta des Macs, a uns 750 m de sa Mitja Lluna, en la qual abunden aquest tipus de pedres.

Hi ha un tipus d’eines que presenten, en major o menor mesura, osques i modificacions puntuals i poc definides per poder-les emmanegar.

Existeixen altres eines més grans, còdols que poden arribar a pesar uns 16 kg. Aquestes eines no mostren modificacions per a l’emmanegament, però sí que presenten marques d’ús o trencaments a les zones proximals i distals, provocades per l’ús com a percussors. Segurament, aquestes grans eines eren utilitzades amb les dues mans i se n’emprava

5.

32

ÀMBIT 61

AC

Sa Mitja Lluna

La manca d’explotacions posteriors fa de sa Mitja Lluna un jaciment excepcional el pes per copejar i rompre la roca. Algunes d’aquestes també presenten marques de picat a la zona ventral a causa d’haver estat utilitzades com a morter o enclusa.

També s’han recuperat petits percussors que podrien haver estat el complement d’aquestes «encluses». Es tracta de petits còdols que tenen marques en un dels extrems d’haver-se utilitzat per picar. La grandària d’aquestes eines és apta per poder-se emprar directament amb una sola mà i sense emmanegar. Basant-se en aquest tipus, es va suggerir la hipòtesi de l’existència d’una fase de trituració i selecció de mineral a peu de mina.

Per ara no s’han trobat assentaments estables ni construccions permanents d’aquesta cronologia a l’illa d’en Colom, però no es descarta que els miners fessin campaments estacionals. Una acció d’aquest tipus és molt difícil d’identificar, ja que consistiria bàsicament en zones de descans amb infraestructures senzilles i efímeres, moltes vegades arqueològicament invisibles en superfície.

QUÈ VA SUPOSAR L’EXPLOTACIÓ D’AQUESTA MINA MENORQUINA PER A LES COMUNITATS PREHISTÒRIQUES DE LES ILLES BALEARS? L’estudi d’aquesta mina, junt amb diverses analítiques d’altres minerals de les illes, ens suggereix que el mineral procedent de Menorca podria haver tingut una participació important en l’aprovisionament de matèries primeres per a les altres illes. És important tenir en compte que, pels estudis realitzats fins ara, no sembla que sa Mitja Lluna fos una explotació de gran envergadura (si pensam en les mines romanes o les d’època industrial, per exemple), de manera que és molt possible que altres mines estiguessin en funcionament

6.

a Menorca durant l’edat del bronze.

Gràcies a les investigacions de sa Mitja Lluna, altres estudis realitzats sobre peces arqueològiques de metall mostren la possible arribada de coure de Menorca a Mallorca, i fins i tot a les Pitiüses. Dins la mateixa illa de Menorca, s’han detectat metalls possiblement realitzats amb coure autòcton, com per exemple a la necròpolis de la cova des Pas o a la cova des Càrritx.

Per altra banda, tot i que parlam d’illes, s’ha de dir que Menorca i la resta de l’arxipèlag no són territoris aïllats. Està clar que totes les illes mantenien una intensa connectivitat entre elles, però també estaven connectades amb altres indrets de la Mediterrània. Les analítiques sobre metalls de l’edat del bronze també ens mostren l’arribada de matèries primeres de diferents llocs. Així, per exemple, sabem que arriba metall del sud peninsular, Catalunya, el sud de França i Sardenya.

Està previst que la propera campanya d’excavacions a sa Mitja Lluna es dugui a terme durant el mes d’agost de 2020. Amb aquesta intervenció es pretén recollir noves dades amb les quals podrem aprofundir en uns dels temes fins ara menys coneguts de la prehistòria menorquina.

33

ÀMBIT 61

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

El registre domèstic del confinament

El projecte col·lectiu Arxiu del Confinament, impulsat per l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca (AISM) amb l’objectiu de recopilar i conservar el màxim de testimonis sobre les setmanes més dures de l’estat d’alarma, ha obtingut una notable resposta ciutadana. En total, els menorquins i menorquines han aportat 350 fotografies i 134 enregistraments de vídeo sobre una vivència que, de ben segur, passarà a la història. La majoria dels participants han estat particulars, si bé també s’hi han sumat algunes escoles i instituts i, fins i tot, el grup musical Pèl de Gall. En general, el material fotogràfic i videogràfic recopilat fa referència a situacions noves o diferents generades en el dia a dia del confinament.

Molts han documentat el que feien els petits de la casa per passar el temps o per continuar amb el seu aprenentatge escolar. També hi ha hagut aportacions més meditades que s’han volgut transmetre a través d’una fotografia més conceptual o artística i a través de vídeos amb comentaris de to reflexiu o en els quals es deixava sentir el silenci.

34

ÀMBIT 61

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA és un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la custòdia del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca.

Hi ha diverses fórmules per poder deixar imatges i sons a l’AISM sense perdre’n la propietat ni la privacitat.

Posau-vos en contacte amb nosaltres i us n’informarem.

Tots els materials conservats a l’AISM són de lliure accés per a les persones que els sol·licitin, excepte la informació que estigui afectada per les restriccions d’accés de la legislació vigent.

Camí des Castell, 28. 07702 Maó 971 368 104 · arxiuimatgeiso@cime.es http://aism.cime.es 1. Fotografia Eulàlia Mascaró Aura.

Arxiu del Confinament. AISM-CIM

2. Fotografia Ana Ameller García.

Arxiu del Confinament. AISM-CIM

3. Fotografia Maria de los Ángeles González Yacobi.

Arxiu del Confinament. AISM-CIM

4. Fotografia Tiago Barro Caules. Arxiu del Confinament. AISM-CIM

5. Fotografia Joana Garau. Arxiu del Confinament. AISM-CIM

35

ÀMBIT 61

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

«Menorca nom a nom», el valor de la toponímia

El Consell Insular de Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis promouen, amb la col·laboració de l’IDE Menorca, la recuperació de la toponímia de l’illa a través del projecte de col·laboració ciutadana de recollida de topònims «Menorca nom a nom». Aquesta iniciativa està estretament lligada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, eina d’identificació, recerca, diagnosi, difusió i promoció del patrimoni viu de l’illa iniciada l’any 2016.

La finalitat no és nova. Ja fa onze anys que aquestes entitats desenvolupen el projecte del Nomenclàtor de Toponímia de Menorca, que té com a objectiu la recollida sistemàtica de la toponímia menorquina a fi d’evitar-ne la desaparició.

El que és nou és la forma. Ara, amb el benentès que la participació ciutadana és imprescindible en la gestió del patrimoni cultural immaterial, han creat una senzilla aplicació per facilitar la col·laboració de les persones que tenguin interès per la llengua, la geografia o la història de Menorca i que coneixen topònims o bé coneixen algú que en sap.

L’objectiu d’aquest projecte col·laboratiu és evitar, en la mesura que sigui possible, que aquesta riquesa cultural caigui en l’oblit. Per participar-hi, només heu d’entrar a ide.cime.es/menorcanomanom, donar-vos-hi d’alta com a usuaris i començar a explorar! La idea és que, entre tots, puguem elaborar el Nomenclàtor de Toponímia de Menorca i enfortir el patrimoni cultural immaterial propi.

36

ÀMBIT 61

ARRELS

ELEMENT IDENTIFICATIU DEL PAISATGE MENORQUÍ Col·laborar en el projecte «Menorca nom a nom» és fàcil. Només heu d’entrar al web ide.cime.es/menorcanomanom, donar-vos-hi d’alta com a usuaris, començar a explorar, clicar sobre la icona de localització cada vegada que hi vulgueu introduir un topònim i emplenar la fitxa que s’obrirà amb les dades que tingueu i que voleu compartir.

www.ipcime.cat 37

ÀMBIT 61

A LLIBRE OBERT

LA CRISI ACCELERA LA DIGITALITZACIÓ DE LES BIBLIOTEQUES Fer de les biblioteques espais de cultura oberts a la ciutadania és un dels objectius que persegueixen el Consell i els ajuntaments. Per assolir-ho, la implementació de processos digitals es presenta com una passa imprescindible.

Text: Pepa Ferri Fotografies: David Arquimbau

38

ÀMBIT 61

D’entrada, pot resultar incongruent associar dues paraules com crisi i esperó. Crisi ens remet inevitablement a un impacte negatiu, mentre que esperó ens fa pensar en un estímul positiu. Semblen termes oposats, certament.

La realitat, però, ens diu que moltes vegades són conceptes més complementaris del que a priori podem imaginar. És el cas de la crisi provocada per la COVID-19 i la digitalització. La primera ha servit d’esperó de la segona.

En el cas de les biblioteques de Menorca, el cop provocat per la pandèmia i la consegüent declaració de l’estat d’alarma ha accelerat de manera inequívoca el procés de digitalització dels recursos i els serveis que s’hi ofereixen. I això ha estat així no només per millorar la prestació del servei en clau interna, sinó, sobretot, per adaptar-se a les noves formes d’ús i consum d’eines i recursos, que en poques setmanes han fet el recorregut que, d’una altra manera, haurien tardat mesos a fer.

La modernització de tots els serveis que es presten a través de la Xarxa de Biblioteques de Menorca era i és, de fet, una de les prioritats marcades en vermell per part del Consell i els ajuntaments amb vista als propers mesos. Optimitzar la gestió, donar una resposta adequada als usuaris, adaptar-se als nous temps... Les raons són moltes, però en el fons una s’imposa: la voluntat de convertir les biblioteques en vertaders espais democratitzadors de la cultura.

En aquesta missió, la digitalització es presenta com una via clarament necessària, en tant que facilitadora de l’accés a la cultura.

Afavorir el consum en línia de recursos literaris, educatius, musicals o audiovisuals, entre d’altres, suposa fer una passa important en aquesta direcció. D’aquí la importància de la posada en marxa durant l’estat d’alarma del blog #Biblioconfinats amb l’objectiu de potenciar el servei digital de promoció de la lectura i de difondre continguts culturals gratuïts, tant propis com externs.

També durant el confinament el personal de la Xarxa de Biblioteques de Menorca va crear materials i va impulsar iniciatives ex profeso,

A LLIBRE OBERT

35 anys de la XBM

com ara l’enregistrament de vídeos per explicar el funcionament d’alguns serveis en línia, com les plataformes de préstec digital eBiblio i eFilm. Gràcies a tota aquesta feina, les biblioteques de l’illa han registrat un notable increment d’usuaris en els darrers mesos. Per fernos-en una idea, només en la segona quinzena del mes de març es van registrar tres vegades més altes que en el mateix període de l’any anterior.

De la bona gestió que es faci de les eines digitals ja implementades i de la introducció d’altres de noves dependrà que aquesta tendència es mantengui en el temps i que, d’aquesta manera, es pugui confirmar que la crisi provocada per la COVID-19 ha estat, efectivament, un esperó per a la modernització de la xarxa.

39

ÀMBIT 61

APUNTS

NOU PLEC DE LECTURA AJUTS PER A ENTITATS CULTURALS El Consell Insular de Menorca ha aprovat la resolució de la convocatòria d’ajuts per a projectes promoguts per entitats culturals sense ànim de lucre per a l’any 2020 amb una partida final de 200.000 euros. En total, s’han acceptat els projectes presentats per 36 associacions, entre les quals també s’inclouen les associacions de veïns que realitzen activitats culturals. El conseller Miquel Àngel Maria ha explicat que «els dies de pròrroga que es van donar a les entitats per reformular els projectes presentats, a fi d’ajustar-los a la realitat de la crisi generada per la COVID-19, s’han demostrat com una mesura efectiva».

«Han estat diverses les entitats que ho han aprofitat, de manera que la seva programació cultural té garanties de poder-se dur a terme a pesar de la incertesa que vivim», ha afegit. Els resultats de la convocatòria es podran consultar en els pròxims dies en el tauler d’anuncis del Consell.

40

La Biblioteca Pública de Maó, juntament amb l’IME i l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, ha editat el Plec de Lectura núm. 39 dedicat al periodista Sadurní Ximénez Enrich (Maó, 1853 – París, 1933). Ximénez va passar bona part de la seva vida fora de Menorca fent de corresponsal a diversos indrets del món. En aquest número, la introducció és a càrrec de l’historiador i periodista Miquel Àngel Limón, gran coneixedor del personatge, qui també fa una selecció de textos per apropar al públic l’obra i el recorregut professional de Ximénez.

EL PROGRAMA MEMUTE AMPLIA EL TERMINI El Consell Insular de Menorca ha ampliat el termini de presentació de sol·licituds d’ajuts per a les actuacions del programa Menorca, Música i Teatre (MEMUTE) fins al 15 de juliol. Aquesta decisió, adoptada a proposta del Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut, té la raó de ser en la posada en marxa de la iniciativa Rescat Cultural Menorca, que té per objectiu promocionar i estimular la contractació local de grups de música i teatre en coordinació amb els ajuntaments de l’illa. Consultau les bases del programa MEMUTE 2020.

ÀMBIT 61

APUNTS

Procés participatiu sobre el patrimoni immaterial A fi d’elaborar el reglament sobre el procediment que cal seguir per declarar béns d’interès cultural immaterial (BICIM) i béns catalogats immaterials (BCI) a Menorca, el Consell ha dut a terme una consulta pública per demanar l’opinió ciutadana sobre la necessitat i l’oportunitat de comptar amb aquest instrument reglamentari. S’acompleix així una de les premisses bàsiques segons la UNESCO en matèria de gestió del patrimoni cultural immaterial.

EXPOSICIÓ «RESCAT CULTURAL ARTISTES VISUALS COVID-19» El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut organitzarà a partir del mes de setembre l’exposició col·lectiva de Rescat Cultural Artistes Visuals COVID-19, a través de la qual donarà veu a una vintena d’artistes arrelats a Menorca perquè expressin què ha significat el confinament per a ells i com han viscut i interpretat l’impacte de la pandèmia. Per determinar com serà aquest projecte expositiu, que podrà incloure obra física i de caràcter performatiu, el Consell ha tret a oferta pública el contracte de serveis per al comissariat de l’exposició. El pressupost assignat a aquesta acció és de 30.000 euros, dels quals el Consell es reserva 17.500 euros per al pagament dels honoraris als 25 artistes participants, a raó de 700 euros cadascun. Els 12.500 restants són per al pagament de les despeses d’organització de l’exposició. La data límit per presentar les propostes és el 31 de juliol. Oferta de contracte menor de serveis per al comissariat de l’exposició.

Jornades Europees d’Arqueologia Com a conseqüència de la crisi sanitària, les Jornades Europees d’Arqueologia, celebrades entre el 19 i el 21 de juny, s’han desenvolupat majoritàriament en format digital. Una de les iniciatives ha estat la posada en marxa, per part de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, d’un microlloc web on els participants han pogut compartir continguts digitals relacionats amb la matèria. El Servei de Patrimoni Històric del Consell hi va aportar un vídeo sobre els projectes d’investigació arqueològica a Menorca. Es pot veure al canal de Youtube de la candidatura de la Menorca Talaiòtica.

41

ÀMBIT 61

APUNTS

FOMENT DE L’ÚS DEL CATALÀ El Consell també ha aprovat la convocatòria anual per al foment de l’ús del català en el sector empresarial, associatiu i esportiu de Menorca i de suport a l’edició en llengua catalana. A través d’aquesta línia d’ajuts, la institució insular cerca promoure la producció de llibres, música i vídeos en català i fomentar el procés de normalització lingüística dels sectors socioeconòmics i en els àmbits associatiu i esportiu. Preveu quatre línies: a) suport a l’edició en llengua catalana (15.000 euros); b) foment de l’ús del català a l’empresa (10.000 euros); c) foment del l’ús del català en l’àmbit esportiu (5.000 euros), i d) foment de l’ús del català en l’àmbit associatiu (10.000 euros). Consultau-ne els detalls, aquí.

42

ÀMBIT 61

APUNTS

Jornades virtuals de patrimoni immaterial INVERSIÓ PÚBLICA PER PROTEGIR EL PATRIMONI La línia d’ajuts econòmics del 2020 per a accions dirigides a millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca preveu una inversió total de 200.000 euros a través de cinc línies: a) restauració de béns del patrimoni històric; b) intervencions arqueològiques i paleontològiques; c) investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic; d) publicacions científiques, i e) jornades i activitats de difusió. Aquests eixos van en sintonia amb els grans objectius del Departament de Cultura per a l’actual exercici, el primer dels quals és aconseguir la declaració de la cultura talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO. Igualment estratègics són els objectius de protegir i salvaguardar el patrimoni històric, conservar-lo i restaurar-lo per llegar-lo a les generacions futures, aprofundir en el seu coneixement a través del foment de la investigació i estimular-ne la difusió. Ampliau la informació fent clic aquí.

El Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Consell ha participat en les jornades virtuals «Patrimoni immaterial, celebracions confinades i reptes post-COVID-19», organitzades els dies 29 i 30 de juny en el marc del «Proyecto patrimonio inmaterial y políticas culturales: desafíos sociales, políticos y museológicos», finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. Des de Menorca es va presentar una comunicació sobre la campanya de difusió audiovisual del patrimoni cultural immaterial menorquí. Per saber-ne més, llegiu la notícia a www.cime.es.

Suport a la creació en arts visuals El Consell ha concedit ajuts per valor de 35.399,76 euros per a la creació en arts visuals i audiovisuals. La convocatòria, corresponent a 2019-2020, disposava d’una inversió de 60.000 euros (la quantitat no assignada s’invertirà en una línia dedicada a les arts visuals en el marc del Rescat Cultural Menorca) i estava distribuïda en cinc línies: la primera sobre investigació artística, la segona dedicada a la formació en arts visuals, la tercera i la quarta dirigides a la producció d’obra i exposicions, i la cinquena orientada a la preproducció i postproducció de projectes audiovisuals.

Detall de la resolució: projectes beneficiaris dels ajuts.

43

ÀMBIT 61

AGENDA

«JOAN FLAQUER I L’ENIGMA DELS 400 VASOS» Exposició que dona a conèixer la col·lecció arqueològica, numismàtica i bibliogràfica de l’arqueòleg i notari maonès Joan Flaquer i Fàbregues (1887-1963). Compta amb més de 2.300 peces, entre les quals 400 vasos prehistòrics que amaguen un secret...

Fins al 4/10 · Museu de Menorca

MÚSICA A LA RECONQUESTA Tots els dijous del mes de juliol hi haurà música en viu a la plaça de la Conquesta de Maó. Música a la Reconquesta és un festival de música km 0 en el qual participaran destacades formacions locals de jazz, pop-rock i folk menorquí. Tots els concerts són gratuïts. Compta amb el suport del Consell i l’Ajuntament de Maó.

Dijous 2, 9, 16, 23 i 30 /07 · 20.30 h · Pl. Conquesta (Maó)

CICLE CULTURA DE VORERA Els dimecres de juliol i agost Sant Lluís organitza el festival Cultura de Vorera a platges i zones costaneres del municipi. Aquest any hi haurà nou actuacions de música, dansa i teatre a escenaris idíl·lics com Binibèquer Vell, Alcaufar, Punta Prima, Biniancolla, Cala Torret o la platja de Binissafúller. Consulta tots els concerts i ubicacions clicant aquí.

Dimecres 1, 8, 15, 22 i 29/07 · 21 h · Costa de Sant Lluís DIVENDRES A LA FRESCA

DOLORES BOETTCHER L’exposició «Dolores Boettcher: traç i color en llibertat» fa un recorregut per la vida pictòrica d’aquesta notable artista.

A través d’una selecció de setanta obres, podem apreciar el seu talent per a la pintura i el dibuix.

Fins al 27/09 Ca n’Oliver (Maó)

MÉS

Concerts, tallers infantils, balls folklòrics, contacontes...

Tot això i molt més és el que es pot viure tots els divendres de l’estiu a Ferreries gràcies al programa «Divendres a la fresca», que organitza l’Ajuntament de Ferreries. Tota la informació a ferreriestotlany.ajferreries.org Del 3 de juliol al 25 de setembre · 19.30 h · Ferreries CINEMA A LA FRESCA Tots els dilluns de l’estiu, Es Claustre acull el Cicle de Cinema Intercultural, una iniciativa de l’Ajuntament de Maó per posar en valor la diversitat cultural i promoure les relacions interculturals.

Cada dilluns del 6 de juliol al 31 d’agost · Es Claustre (Maó)

M E N O R C A 44

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 61

AGENDA

CICLE «MÚSICA KM. 0» Cicle organitzat per Joventuts Musicals des Mercadal amb músics locals. Durant l’estiu se celebraran fins a vuit concerts entre es Mercadal i Fornells. Els repertoris aniran des de la música clàssica fins al jazz o la bossa nova.

Del 12 de juliol al 26 d’agost · Es Mercadal i Fornells

FESTIVAL PEDRA VIVA

Exposició col·lectiva organitzada per l’Ajuntament de Ciutadella amb obra dels següents artistes: Diana Bustamante, Robert Ferrer i Martorell, Paca Florit, Rafa Forteza, Marc Jesús, Natasha Lebedeva, Florit Nin i Gabriela Seguí.

Del 8 de juliol al 2 de setembre les Pedreres de s’Hostal acolliran una nova edició del festival Pedra Viva, amb les actuacions dels dimecres com a nucli central i els projectes Pedra en Viu i Cantera Viva com a grans germinadors culturals. Així, durant dos mesos les antigues pedreres de Ciutadella seran l’escenari de nou actuacions, una mostra escènica i tallers formatius.

Del 10/07 al 30/08 Sala El Roser (Ciutadella)

Dimecres, del 8/07 al 2/09 Pedreres de s’Hostal

EXPOSICIÓ: TERRES LLUNYANES

GENT D’AQUÍ. VETLLADES DE LÔ Durant els mesos d’estiu també se celebrarà a Alaior un cicle de música i arts escèniques que donarà tot el protagonisme als artistes menorquins. Serà cada diumenge, a partir del 12 de juliol i fins al 6 de setembre, al Convent de Sant Diego.

Diumenge, del 12 de juliol al 6 de setembre Convent de Sant Diego (Alaior) FESTIVAL DE MÚSICA D’ESTIU DE CIUTADELLA El Festival de Música d’Estiu de Ciutadella no baixa el ritme. Tot i la incertesa del moment que vivim, els organitzadors han decidit mantenir el nivell i presentar un programa de gran qualitat artística amb un total de set concerts i un recital poètic que se celebraran entre el 13 de juliol i el 31 d’agost al Claustre del Seminari, com ja és tradició.

Del 13/07 al 31/08 · Claustre del Seminari (Ciutadella)

TALLERES ISLADOS Des de fa deu anys, Talleres Islados organitza cursos que han dut a Menorca mig centenar de reconeguts escriptors, artistes i pensadors.

Coincidint amb la celebració dels cursos, i gràcies a la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de Menorca, s’organitzen conferències obertes al públic a les diferents biblioteques de l’illa.

Del 10/07 al 11/09 Biblioteques de Menorca

a g e n d a . m e n o r c a . e s 45

ÀMBIT 61

MÉS

AGENDA

VISITES TEATRALITZADES AL MUSEU

MÉS

Al llarg de l’estiu, el Museu de Menorca organitza visites guiades a l’exposició «Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos. 50 anys d’arqueologia menorquina (1910-1960)».

Entre les diferents visites, n’hi ha algunes que són teatralitzades. Una activitat ideal per fer en família.

A partir del 7/07 · Museu de Menorca (Maó) FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE MENORCA En un any difícil, el Festival Internacional de Cinema de Menorca s’aferma amb més curts a concurs, una programació actual i d’abast internacional i la presència de figures del cinema nacional. La música i la gastronomia també hi tindran un lloc destacat.

14-18/07 · Diverses localitzacions de l’illa

SANT JORDI D’ESTIU Els menorquins i menorquines no estàvem disposats a quedar-nos sense la nostra festa del llibre. Així que tres mesos després i amb el nom de Sant Jordi d’Estiu, els municipis de Maó, Ciutadella, Alaior, es Mercadal i Ferreries celebraran les lletres. Com és tradició, les llibreries sortiran al carrer i hi haurà activitats culturals i de promoció de la lectura. Més informació, a la secció Actualitat.

Del 18 al 24 de juliol Alaior, Ciutadella, Maó, Ferreries, es Migjorn, es Mercadal

MÚSICA INTER TEMPORA

MÉS

Aquest estiu, l’Auditori de Ferreries tampoc faltarà a la seva cita amb el cinema. Tots els diumenges de juliol i agost, projectarà una pel·lícula estrenada amb èxit de públic i crítica.

Amb el títol Música Inter Tempora, Joventuts Musicals de Maó celebraran enguany una edició especial del 47è Festival de Música de Maó amb una proposta artística 100 % local. El títol, «Música Inter Tempora» (música entre èpoques), evoca precisament el moment extraordinari que estem vivint i simbolitza aquest impasse entre realitats diferents, entre temps diferents. En total, s’hi han programat quatre concerts entre el 22 de juliol i el 22 d’agost.

Més informació, a la secció Actualitat.

Diumenges fins al 31/08 Auditori de Ferreries

Del 22 de juliol al 22 d’agost. Parc Rubió i Tudurí, Església de Santa Maria i Claustre del Carme (Maó)

CINEMA A LA FRESCA

LA QUIMERA DE L’OR L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca ha donat forma a un espectacle que uneix música i cinema i, al mateix temps, ret homenatge a una de les grans figures de la història del cinema: Charles Chaplin. Els músics interpretaran la banda sonora mentre es projecta el clàssic del cinema mut.

20/07 Es Claustre (Maó) i 22/07 Pedreres de s’Hostal

M E N O R C A 46

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 61

AGENDA

GALA D’ESTRELLES DE LA DANSA Menorca també tindrà aquest any la seva Gala d’Estrelles de la Dansa.

Jesús Carmona, Lucía Campillo, Héctor Ferrer, Misako Kato i Joaquín de Luz, entre altres ballarins de prestigioses companyies internacionals, tornaran a il·luminar l’escenari del Teatre Principal de Maó. Així, un any més, l’illa es convertirà en l’epicentre de la dansa a escala nacional.

5 i 6 d’agost · 21 hores Teatre Principal de Maó

MARIA DEL MAR BONET Guitarra en mà i acompanyada del músic valencià Borja Penalba, Maria del Mar Bonet interpretarà les cançons més estimades del seu extens repertori i altres d’inèdites que han anat creant des que van iniciar la seva col·laboració fa set anys. Sempre amb la mar Mediterrània com a font d’inspiració.

8 d’agost · 22 hores · Es Claustre (Maó)

MENORCA MUSIC FESTIVAL Cita cultural que s’estrena aquest any amb algunes de les veus més representatives de l’escena pop indie nacional.

Del 14 al 16 d’agost · Recinte Firal des Mercadal

ESPECTACLE «SOM TERRA» Nou espectacle de Peus a Terra. A través de la dansa neoclàssica i contemporània cerquen despertar una reflexió sobre la societat actual.

3 de setembre · 21 hores · Teatre Principal de Maó

CRANC FESTIVAL Prevista per al mes de maig, la quarta edició del CRANC Festival va haver de modificar dates i adaptar el cartell per cobrir la quota internacional. El resultat és un programa d’altura, amb noms destacats de l’escena nacional com Núria Graham, Manel, Joe Crepúsculo, Maika Makovski, Bronquio o Maria Jaume.

Del 3 al 5 de setembre · Es Claustre (Maó)

ANNA FERRER Anna Ferrer presenta a Menorca el seu segon disc Krönia (2019), una selecció d’onze temes d’arrel folk i rerefons existencialista amb els quals deixa enrere la tradició més pura de Tel·lúria i es llença a explorar la sonoritat orgànica de l’electrònica. Us recomanam l’entrevista publicada en l’Àmbit 59.

20 d’agost · 21 hores Teatre Principal de Maó

47

ÀMBIT 61

ABECÉ

Terminologia de confinament Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Des de mitjan març, quan de cop ens vam haver de tancar a ca nostra, vam aprofitar l’època de confinament i teletreball per parlar de la terminologia que s’ha popularitzat arran de la pandèmia a través del nostre Facebook SAL Consell de Menorca, on tenim una secció fixa anomenada «Parlem amb propietat», a través de la qual difonem les nostres propostes de model de llengua.

I, com no podia ser d’una altra manera, la primera paraula que vam tractar va ser coronavirus. Aquest mot deriva del grecκορώνα κορώνα, que significa ‘corona’ (precisament, per les estructures que presenta el virus en forma de corona), pronunciat a Menorca amb les neutralitzacions habituals del català oriental, és a dir amb la primera o, en posició àtona, pronunciada u i la a, també en posició àtona, pronunciada neutra. Per tant, en el català de Menorca, el virus responsable de la malaltia COVID-19 s’ha de pronunciar amb la nostra fonètica [kurɾonəvíɾrus], i no en la castellana.

I a mesura que començàvem a fer feina a ca nostra i proliferaven les telefonades amb vídeo incorporat, vam trobar que calia parlar de dos neologismes, teletreball i video-

48

trucada, perquè com passa amb molts neologismes la gent començava a prendre la forma en castellà i deien teletrabajo i sobretot videollamada. També en podem dir feina a distància i videotelefonada.

Fins i tot el confinament ens va permetre parlar d’un topònim de Menorca que hi té bastant a veure, l’illa de sa Quarantena o illa Plana, al port de Maó, que va ser el primer llatzeret de Menorca. Així aprofitàvem per dir que quarantena ve de quaranta, on clarament pronunciam una a en posició tònica i, per tant, el derivat quarantena ha de mantenir aquesta a (a diferència del castellà, que té cuarenta i cuarentena).

Un altre debat va ser si màscara sí o màscara no. El DIEC 2 defineix màscara com a «Careta per a amagar, protegir o medicar la cara o per a administrar narcòtics». En canvi, no recull mascareta. Per la seva part, el TERMCAT recull màscara al costat de mascareta, com a sinònim complementari. El fet que només en català i castellà existeixi el diminutiu (mascareta en català i mascarilla en castellà), mentre que les altres llengües fan masque (francès),

ÀMBIT 61

ABECÉ

máscara (portugès), mask (anglès)..., fa pensar que la forma mascareta s’ha format per calc lèxic del castellà mascarilla. En qualsevol cas, el que no és correcte en català és mascarilla.

posició de l’adjectiu qualificatiu, que per regla general en català va posposat al nom («llibre nou») i que quan s’anteposa té un sentit més valoratiu o subjectiu («nou llibre»), més literari si voleu...

Pel que fa al nom de la malaltia, COVID-19, és una sigla a la qual cal atribuir el gènere gramatical femení, la COVID-19, perquè el nom que hi ha implícit darrere és malaltia, ja que està formada a partir de les primeres lletres de l’anglès COronaVIrus Disease, ‘malaltia per coronavirus’, acompanyada de les dues darreres xifres de l’any en què es va identificar (2019). Una expressió sinònima és «síndrome respiratòria associada al SARS-CoV-2», també femenina, atès que la paraula sindrome és de gènere gramatical femení (recordau que en català també parlam de «la sida» i no de «el sida»).

I amb el desconfinament i les fases (que recordem que s’ha de pronunciar amb essa sonora i la vocal final neutra), arribava la reobertura d’establiments (i no reapertura), perquè en català apertura només s’admet, com a sinònim d’obertura, en un sentit molt concret: ‘acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics’. I també arribaven les limitacions de la cabuda o capacitat dels locals, més que no aforament, que el diccionari normatiu no recull.

Més enllà de l’àmbit sanitari, la pandèmia també ha tingut efectes socioeconòmics greus, per açò també hem hagut de parlar d’una altra sigla, ERTO, formada a partir de les inicials de l’expressió «expedient de regulació temporal d’ocupació». En català la paraula empleo no existeix i de l’activitat que consisteix en la prestació d’uns serveis a canvi d’una remuneració en deim feina, ocupació o treball. És per açò que en català la sigla ERTE és incorrecta, perquè la darrera E correspondria a empleo i aquesta paraula en català és un barbarisme.

A final d’abril, quan alguns ja veien la llum al final del túnel, van agafar força el ja conegut desconfinament i el seu sinònim més metafòric desescalada, i va emergir la perla «nova normalitat». Pel que fa a la darrera, destacàvem la

I continuant amb qüestions de pronunciació, vam observar que hi ha parlants que pronuncien el verb contagiar malament. És a dir que diuen «Aquesta malaltia es *contàgia amb molta facilitat» en lloc d’«Aquesta malaltia es contagia amb molta facilitat». Aquest és un error prou freqüent i consisteix a desplaçar l’accent per influència del castellà en la conjugació de verbs acabats en -iar (contagiar, estudiar, anunciar, renunciar).

Per acabar, vam fer referència a un fenomen que es va estendre bastant per fer passar l’estona de molts, els reptes. A través de les xarxes socials, amb més o manco bon gust, la gent es va llençar a fer reptes: amb paper de vàter o farina, de balls sincronitzats, artístics, etc., molts dels quals es van fer virals. Per açò vam voler destacar que en català no s’ha de dir ni reto (castellà) ni challenge (anglès), sinó repte o desafiament.

49

Descobriu totes les activitats culturals que us ofereix l’illa de Menorca agenda.menorca.es

Voleu estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca?

Subscriviu-vos al butlletí i rebreu setmanalment al correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i moltes coses més.

Feis clic AQUÍ per donar-vos-hi d’alta.