Àmbit, revista de cultura de Menorca, 62

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 62 · OCTUBRE - DESEMBRE 2020

ART EN LA

FRAGILITAT MAÓ SALA D’AUDIÈNCIES DEL CLAUSTRE DEL CARME 23 D’OCTUBRE - 28 DE NOVEMBRE 2020

CIUTADELLA SALA MUNICIPAL D’EXPOSICIONS EL ROSER 5 DE DESEMBRE 2020 - 9 DE GENER 2021

ÀMBIT 62

SUMARI

Nomenclàtor de Toponímia de Menorca

Entrevista a Cipriano Marín

«Art en la fragilitat», Menorca Doc Fest, Fira del Llibre en Català...

El Roser, sala d’exposicions

El passat andalusí a Torre d’en Galmés

L’ofici de l’arader i el record de les festes

La cessió del fons Làdico al Consell

Música, art, literatura, debat, cinema... Tot i més!

La nova normativa de la llengua catalana (2)

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Número 62 Octubre - desembre 2020

Disseny i coordinació editorial: Island Mood

Imatge de la portada: fons Làdico Fotografia © David Arquimbau Sintes

Redacció número 62: Pepa Ferri, Antoni Vallejo, Itziar Lecea Llufriu i Amalia Pérez-Juez.

Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

DL: ME 524-2007

3

ÀMBIT 62

A FONS

NOMENCLÀTOR DE TOPONÍMIA DE MENORCA

La fràgil transcendència dels noms de lloc La UNESCO considera els topònims una part essencial del patrimoni cultural immaterial dels pobles i, com a tals, mereixedors de polítiques públiques que en garanteixin la normalització i salvaguarda. Gràcies al compromís d’un reduït grup d’investigadors i tècnics de l’IME i del Consell, Menorca disposa del primer catàleg onomàstic georeferenciat de les Illes Balears.

Text: Pepa Ferri Fotografies: David Arquimbau Sintes

4

ÀMBIT 62

A FONS

La toponímia a Menorca

1.

5

ÀMBIT 62

«Si existeix algun tipus d’immortalitat a la terra és aquesta, el fet de tenir la sensació de pertànyer a la terra a través d’un lligam que ve de molt enrere i que volem que perduri en generacions futures» Xavier Gomila Pons, filòleg i coordinador del Nomenclàtor de toponímia de Menorca

6

A FONS

«Conserven la memòria de la terra, les arrels en les formes de la llengua, manifesten qui som perquè anomenen la nostra geografia sense dubtes en cada un dels detalls que la componen.

Són el nom dels turons i dels barrancs, de les valls i els torrents, els ports, les cales, de l’estància i el lloc i de la vinya, els pous, les fonts, els camins i dreceres, de la marina, el codolar, la tanca, dels camps i dels illots, de les ciutats i dels pobles. Són els noms amb què sabem com l’home s’ha integrat en el paisatge, la terra que l’acull i aquesta parla que ha batejat tots els racons de l’illa amb el pla català dels nostres avis.»

En el poema «Topònims», publicat en el llibre Geografies del vent (Editorial Arrela, 2015), Pere Gomila resumeix la transcendència dels noms de lloc, en tant que part indissoluble del paisatge, la història, la vida i la cultura pròpia.

Aquesta transcendència, que remet a la idea d’anar més enllà, de perdurar i, per això mateix, de ser rellevant, és el motor del Nomenclàtor de toponímia de Menorca, projecte impulsat per l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) l’any 2009 amb l’objectiu de dur a terme la recollida sistemàtica i la normalització d’aquest element clau del patrimoni cultural immaterial de l’illa.

Els onze anys transcorreguts fins avui no han estat, però, un camí de roses. Si, ara per ara, es pot afirmar que Menorca és la primera illa de l’arxipèlag a tenir un nomenclàtor georeferenciat és, en gran part, gràcies a l’entusiasme, el compromís i el voluntarisme d’un grup reduït d’investigadors i tècnics que, esperonats pel filòleg Xavier Gomila Pons, han posat fil a l’agulla per blindar un patrimoni d’un valor incalculable i, a la vegada, d’una fragilitat amenaçadora.

ÀMBIT 62

A FONS

La toponímia a Menorca

LA TOPONÍMIA A MENORCA 2009 ANY D’INICI DEL PROJECTE NOMENCLÀTOR DE TOPONÍMIA DE MENORCA 400 entrevistes a informadors Prop de 250 llocs referenciats De 7 a 10 hores invertides per cada lloc

55.000

78,5

TOPÒNIMS A TOT MENORCA

/km2

15.000

65 % de Maó

topònims recollits, sobretot a la part de llevant

36 % des Migjorn Gran

25 % d’Alaior 40 % des Mercadal i llocs puntuals de Ferreries i Ciutadella

5.000 topònims tractats i introduïts a la base de dades

COMENÇAR DE ZERO «Essent conscients del volum, del valor i del perill de desaparició de la toponímia de Menorca, especialment de la toponímia de detall, vam tenir la idea de recollir de manera sistemàtica la totalitat dels noms de la nostra illa, arribant al nivell de detall de tanques i pesqueres. I de fer-ho començant de zero i a partir de fonts orals, és a dir, anant a cercar els antics pagesos i pescadors que havien fet feina de manera artesanal, preferentment, abans de la dècada dels anys setanta del segle XX».

Gomila explicava així, en el transcurs de la I Jornada de Toponímia de Menorca, celebrada el dia 25 de setembre a la Sala Multifuncional des Mercadal, l’origen voluntariós d’una feina a la qual obliguen lleis i resolucions, com la Convenció de la UNESCO de 2003 a París per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, la directiva europea INSPIRE o més recentment la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.

Certament, l’any 2009 Menorca era un terreny poc explorat en clau toponímica. Ho advertia uns anys abans el filòleg mallorquí Cosme Aguiló en el pròleg del llibre La toponímia de Menorca a les obres de Ramon Rosselló Vaquer (IME, 2000) quan afirmava que «l’interès que els topònims opacs de l’illa han despertat entre els estudiosos no és proporcional a la densitat que Menorca en conser-

QUÈ ÉS LA TOPONÍMIA? És la branca de l’onomàstica que s’encarrega de l’estudi dels noms de lloc; és a dir, dels noms amb què hem batejat i batejam els diferents elements del nostre paisatge que han estat i són rellevants per a nosaltres.

DIRECTIVA INSPIRE La Directiva 2007/2/CE, transposada a l’ordenament jurídic espanyol l’any 2010, estableix les regles generals per a la creació d’una infraestructura d’informació espacial a la Comunitat Europea basada en les infraestructures dels estats membres amb el propòsit de fer disponible informació geogràfica rellevant, concertada i de qualitat de forma que es permeti la formulació, implementació, monitorització i avaluació de polítiques d’impacte o de dimensió territorial de la Unió Europea.

7

ÀMBIT 62

A FONS

2.

3.

8

ÀMBIT 62

A FONS

va, la més alta sense dubte de tot l’arxipèlag».

La feina de camp realitzada per Gomila en la darrera dècada ha servit per confirmar aquesta frase d’Aguiló. De les més de 400 entrevistes a pagesos i pescadors —«els vertaders dipositaris de les tradicions toponímiques de la terra», segons Joan Mascaró Passarius—, principalment a la part de llevant, s’han recollit prop de 15.000 referències, una xifra que representaria al voltant del 27 % dels 55.000 topònims que es calcula que hi ha a l’illa.

Per extreure aquesta dada, s’ha agafat com a referència l’existència a Menorca d’uns 900 llocs i unes 50 tanques per lloc —una mitjana fiable atenent als registres de la feina de camp realitzada en tots aquests anys—, de manera que només la part terrestre sumaria 45.000 topònims, que, juntament amb els 7.000 noms litorals i marítims i 3.000 generals, donaria un volum total de 55.000 topònims.

La toponímia a Menorca

MENORCA NOM A NOM Aquesta iniciativa està estretament lligada a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, eina d’identificació, recerca, diagnosi, difusió i promoció del patrimoni viu de l’illa iniciada l’any 2016. L’objectiu d’aquest projecte col·laboratiu és evitar, en la mesura que sigui possible, que la toponímia de Menorca caigui en l’oblit. Per participar-hi, només heu d’entrar a www.ide.cime.es/menorcanomanom, donar-vos-hi d’alta com a usuaris i començar a explorar! La idea és que, entre tots, puguem elaborar el Nomenclàtor de toponímia de Menorca i enfortir el patrimoni cultural immaterial propi.

LA PARTICIPACIÓ, UNA EINA CLAU Tornant a la feina ja iniciada, dels 15.000 topònims ja recollits 5.000 han estat tractats i introduïts en la base de dades creada ex profeso (ide.cime.es/toponimia) i en el portal de cartografia IDE-Menorca, compost per més de mil capes, moltes de les quals contenen informació toponímica. Aquesta feina —la visible i la que es fa a la sala de màquines— ha estat assumida per Ricard Cots, responsable de l’IDE-Menorca, i per Marc Rosés, cap del departament de cartografia de l’IDE-SGI. Ells són els que han ajudat Xavier Gomila a «posar ordre per evitar l’erosió cultural» i «la pèrdua d’identitat col· lectiva», en paraules de Cots, que suposaria la progressiva desaparició d’aquests elements del patrimoni viu.

Es tracta, sens dubte, d’una missió d’una magnitud gegantina, que requereix uns recursos econòmics i humans que fins ara han escassejat per, segons denuncia el mateix impulsor del nomenclàtor, la manca d’implicació del Govern de les Illes Balears. Per compensar aquest dèficit, el Consell i l’IME, a través del projecte de l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, han posat en marxa el portal Menorca Nom a Nom, «un intent», explica Ricard Cots, «d’accelerar la recuperació de noms i la recerca de camp».

Així, a partir de la participació ciutadana, eina indispensable quan es parla de gestió de patrimoni cultural immaterial, s’espera poder estimular la recollida de noms de lloc i, d’aquesta manera, fer menys llunyà l’assoliment dels 55.000 topònims, un volum que deixa, d’altra banda, la sorprenent xifra de 78,5 topònims per km2. «Es tracta d’una densitat realment molt alta, que demostra que el volum del patrimoni toponímic de Menorca és excepcional», assenyala el filòleg.

Aquesta excepcionalitat s’explica per dos factors: «primer, per la condició insular del nostre territori, de manera que hi ha toponímia terrestre i marítima alhora, i segon, pels prop de 15.000 km de paret seca que s’estenen arreu de

«Venim d’un llarg i crònic dèficit pel que fa al tractament de la toponímia a les Balears (...).

El meu compromís personal hi és i esper que tot això fructifiqui, que la voluntat política hi sigui i que es transformi en fets» Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

9

ÀMBIT 62

A FONS

«La toponímia evoluciona així com evoluciona la relació dels habitants amb el lloc, fins al punt de desaparèixer quan la relació amb l’entorn és nul·la, de tal manera que es perd la memòria històrica» Andreu Ramis Puig-Gros, president del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial de les Balears

l’illa i que generen una munió d’espais closos, les tanques, cadascuna de les quals té un nom propi». Aquest extracte de l’article «El territori fet poesia: la toponímia», publicat per Xavier Gomila al llibre Natura i societat; mosaics a Menorca (IME, 2008), dona idea de la «riquesa exuberant i diversitat sorprenent» de l’onomàstica geogràfica menorquina, que, tanmateix, amaga una enorme fragilitat.

EVITAR LA PÈRDUA DE PATRIMONI La transformació demogràfica, l’abandonament de l’activitat agrària i pesquera i, en general, de les formes de vida tradicionals, el procés d’urbanització del territori i la desaparició d’informadors són les principals amenaces per a la conservació d’aquest element patrimonial de primer ordre. De fet, es palesa a tot arreu la pèrdua progressiva dels topònims de detall, bona part dels quals només tenen vida en la parla o en la memòria de la gent gran.

Sobre aquest perill també alerta Andreu Ramis, president del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears: «La toponímia», argumenta, «evoluciona així com evoluciona la relació dels habitants amb el lloc, fins al punt de desaparèixer quan la relació amb l’entorn és nul·la, de tal manera que es perd la memòria històrica».

A fi d’evitar la pèrdua d’aquest patrimoni tan valuós, que és en paraules de Ramis «una eina de memòria però també un mecanisme d’apropiació del territori a través de la descripció», es fa imprescindible donar una nova empenta a aquest projecte, una empenta que ha de ser decisiva per aconseguir finalitzar la feina de camp, per ampliar i perfeccionar la base de dades i el funcionament de l’aplicació, per habilitar nous camps i funcions i per millorar la coordinació interinsular. És per això que des de Menorca, tant en l’àmbit polític com tècnic, s’han redoblat els esforços per aconseguir el finançament necessari per part del Govern.

«Venim d’un llarg i crònic dèficit pel que fa al tractament

10

de la toponímia a les Illes Balears. S’ha fet molt de voluntarisme amb molt pocs recursos», reconeix el conseller de Cultura i president de l’IME, Miquel Àngel Maria. Des d’una posició crítica cap a l’executiu autonòmic —«en els darrers anys ha estat pràcticament impossible aconseguir un compromís del Govern en aquest tema»—, però admetent també el paper actiu que el Consell ha d’assumir, Maria confia que «això ara canviarà». «El meu compromís personal hi és i esper que tot això fructifiqui, que la voluntat política hi sigui i que es transformi en fets», afirma.

A l’espera de concretar com es materialitzarà aquesta voluntat política, recentment hi ha hagut un moviment esperançador. A la reunió del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears, el 14 de setembre passat, es va acordar treballar, segons desvela el mateix Ramis, «en l’impuls de la declaració de la toponímia i l’onomàstica com a bé d’interès cultural immaterial i bé d’interès cultural immaterial compartit, com a reconeixement de la importància, la rellevància identitària, la memòria del territori i de la identitat de cada una de les illes i, finalment, com una manifestació identitària compartida a la totalitat de les Illes Balears».

Una petita passa que, acompanyada d’un inequívoc compromís públic, pot dibuixar un horitzó més esperançador per al patrimoni de tots. «Si existeix algun tipus d’immortalitat a la terra és aquesta», raona Xavier Gomila, «el fet de tenir la sensació de pertànyer a la terra a través d’un lligam que ve de molt enrere i que volem que perduri en les generacions futures». En definitiva, que transcendeixi.

1. Imatge del tradicional paisatge en mosaic de Menorca 2. Un moment de la I Jornada de Toponímia de Menorca 3. Rotonda de Binixíquer, on es pot veure la convivència de tres formes toponímiques 4. Lloc de Cornia Nou, a Maó

ÀMBIT 62

A FONS

La toponímia a Menorca

4.

DE LLEVANT A PONENT La feina de camp realitzada fins avui ha fet aflorar prop de 15.000 dels 55.000 topònims que es calcula que hi ha a Menorca, una gran part recollits a la zona de llevant, com aquest que designa el lloc de Cornia Nou, a Maó. La part occidental de l’illa és, segons Xavier Gomila, l’assignatura pendent. La seva esperança és poder comptar dins el 2021 amb els recursos suficients per reprendre el projecte amb força.

11

ÀMBIT 62

A DUES VEUS

Cipriano Marín

FOTO: DAVID ARQUIMBAU

«MENORCA I ALGUNES ILLES COM RAPA NUI SÓN L’EXPRESSIÓ MÉS GENUÏNA DE L’ODISSEA DE LES ANTIGUES CULTURES INSULARS»

12

ÀMBIT 62

A DUES VEUS

Cipriano Marín

13

ÀMBIT 62

A DUES VEUS

Després que l’any 2017 la Menorca Talaiòtica no aconseguís la inscripció en la Llista de patrimoni mundial de la humanitat de la UNESCO, el canari Cipriano Marín va ser designat pel Consell Insular de Menorca com a nou supervisor de l’expedient.

Conversam amb ell per saber en quin punt es troba la feina de reformulació de la candidatura i quins són els principals canvis del nou enfocament.

Text: Antoni Vallejo Ripoll Fotografies: David Arquimbau Sintes

l’any 2017, coordina l’extens equip que fa feina per reformular la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

Gairebé 14.000 quilòmetres separen Menorca de l’illa de Rapa Nui, a l’oceà Pacífic, però per a Cipriano Marín els moais esculpits pels antics rapanuis i les taules talaiòtiques estan units per lligams invisibles que transcendeixen les distàncies i ens parlen de l’odissea de les antigues cultures insulars.

Marín és un dels principals experts internacionals en illes i turisme sostenible, i posseeix una llarga trajectòria com a consultor per a la UNESCO i la Comissió Europea. A més, coneix Menorca en profunditat perquè va formar part de l’equip que va treballar en la declaració de Menorca com a reserva de biosfera. Des de

14

Soleu comparar Menorca amb Rapa Nui, la famosa illa de Pasqua, un lloc remot i amb uns monuments, els moais, que desperten una gran fascinació. Què tenen en comú les dues illes?

La comparativa amb Rapa Nui respon a una de les qüestions del nou enfocament de l’expedient i posa en relleu que tant Menorca com algunes illes del món, entre les quals Rapa Nui, són l’expressió més genuïna de l’odissea de les antigues cultures insulars que van evolucionar en total o relatiu aïllament. És a dir, són l’expressió de la insularitat, i són illes en les quals els vestigis del passat han perdurat fins als nostres dies, convivint de manera harmoniosa amb tots els temps de la història.

I aquest fet insular està ben representat a la Llista de patrimoni mundial?

Jo sempre dic que ens calen més referents

ÀMBIT 62

A DUES VEUS

Cipriano Marín

1.

1. Marín, a les portes de la seu del Consell 2, 3 i 4. Marín de visita a Trepucó amb Sergio Ortega, del Ministeri de Cultura

2.

3.

15

ÀMBIT 62

A DUES VEUS

«La declaració de patrimoni mundial no és un fi en si mateix, sinó el principi d’una nova estratègia de posada en valor del bé»

de la història del passat de les illes, perquè al continent tenim molts béns inscrits com a patrimoni mundial, però hi ha relativament poques referències del patrimoni prehistòric i de la història de les illes, i això contrasta amb el fet que al món hi ha més de cent mil illes amb cinc-cents milions d’habitants, la qual cosa és un univers molt important que està insuficientment representat a la Llista del patrimoni mundial, sobretot pel que fa a la seva prehistòria.

4.

16

Una de les coses que criden l’atenció de Menorca és que posseeix un paisatge arqueològic monumental, però que a diferència d’altres llocs està viu i s’integra a la perfecció en la vida de l’illa.

Aquest és un dels elements fonamentals del nou enfocament, i va ser una de les recomanacions que ens va fer el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), l’organisme que s’encarrega d’avaluar els expedients. Possiblement, Menorca és avui un dels paisatges monumentals i arqueològics més interessants del planeta. I el que li dona encara més importància és que aquest paisatge arqueològic s’insereix en un paisatge viu, que ha respectat els monuments durant segles i que ha evolucionat al seu voltant, creant noves cultures de la pedra i nous paisatges. Per exemple, a l’illa de Rapa Nui tot l’àmbit del parc nacional és un territori que no està habitat, i en altres llocs del planeta la presència humana sempre representa una amenaça per als monuments.

En canvi, això no passa a Menorca. Que una enorme varietat i densitat de monuments his-

ÀMBIT 62

A DUES VEUS

Cipriano Marín

5.

tòrics convisquin amb el paisatge viu del present en harmonia és un element absolutament diferencial i representatiu de l’illa, i juga molt a favor de la candidatura de Menorca.

En aquest sentit, la candidatura de Menorca a reserva de biosfera també va ser pionera a incloure el paisatge humà.

Sí, és cert que l’expedient de la reserva de biosfera va ser pioner a introduir el patrimoni cultural, tant els monuments històrics com el paisatge agrari, com un valor fonamental de la reserva, però posant l’accent en els ecosistemes i la biodiversitat. Amb la candidatura a patrimoni mundial s’inverteix el protagonisme, i ara el subjecte són les expressions de la prehistòria, protegides per un paisatge que és molt similar al de l’època dels antics pobladors.

En quin punt es troba el nou expedient?

Aquest mes de setembre hem enviat l’expedient al Centre de Patrimoni Mundial, dins el període de lliurament voluntari, no per avaluar-lo, sinó per veure si tot està bé i s’han complert totes les condicions. Amb això la primera fase ja està coberta, i entram en la carrera del procés de nominació. Ara cal fer

un bon repàs a l’expedient, amb els experts locals i els internacionals que han participat en nominacions d’aquest tipus, i el document final es lliurarà el mes de febrer. A partir d’aquí s’iniciarà tot el procés d’avaluació i l’expedient serà analitzat per un grup d’experts de l’ICOMOS i també de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), que valoraran els aspectes paisatgístics i mediambientals. I finalment, es produirà una visita in situ. Tot això serà al llarg de l’any vinent, i previsiblement durant el 2022 la candidatura se sotmetrà a l’avaluació del Comitè del Patrimoni Mundial, que decidirà sobre la base dels informes si s’inscriu en la llista o si hi ha recomanacions noves. De totes maneres, cal tenir en compte que el calendari pot variar segons l’evolució de la pandèmia.

Repassem els principals canvis de l’enfocament donat al nou expedient. Una de les recomanacions de l’ICOMOS era acotar la definició de talaiòtic.

17

ÀMBIT 62

A DUES VEUS

«Menorca és avui un dels paisatges monumentals i arqueològics més interessants del planeta»

6.

I

T · EL 5

IEN ED

L NOU EXP 18

RE

4. Marín en el transcurs de la visita del poblat de Trepucó 5. Naveta des Tudons 6. El conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i Cipriano Marín després de la presentació del nou expedient 7. Talatí de Dalt

A P R E S E NT A SV

Cipriano Marín va presentar a Menorca els dies 5 i 6 d’octubre el nou expedient de la candidatura.

Aquest expedient articula la Menorca Talaiòtica en nou àrees territorials, que mostren els vestigis materials més excel·lents de la prehistòria de l’illa, des de la irrupció de les construccions ciclòpies (1600 aC) fins a l’ocàs d’aquesta cultura, en les albors del segle I aC. La diversitat territorial il·lustra nítidament les diferents maneres d’ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos i, en conseqüència, els processos de modelació del paisatge de l’illa i dels seus espais simbòlics durant aquesta època.

CTUBRE D ’O E 6

Aquest punt és important perquè el que es proposa en la nova candidatura no és la «cultura talaiòtica», sinó les expressions de la cultura talaiòtica de Menorca que es conserven i que representen un procés divergent respecte als altres fenòmens culturals del seu entorn. Això s’exemplifica en alguns dels monuments més emblemàtics inclosos en la candidatura, com són les taules, que són exclusives de Menorca; les navetes funeràries, que també són úniques, i les cases circulars. Totes aquestes manifestacions exemplifiquen que a Menorca es va produir un procés de divergència cultural. És el mateix que passa a Rapa Nui, una cultura de la Polinèsia que va generar un conjunt de monuments i construccions úniques i exclusives.

Una altra de les recomanacions era reforçar els aspectes paisatgístics que donen singularitat al patrimoni prehistòric de Menorca.

Aquesta recomanació era normal, perquè es proposaven una sèrie de monuments i es parlava molt de la importància del paisatge, però després això no estava reflectit en la proposta. Ara es presenten nou àrees territorials que inclouen les millors representacions dels monuments de la prehistòria de Menorca, especialment els que són únics i excepcionals, així com els seus paisatges associats.

L’ICOMOS també va recomanar reduir la cronologia de la candidatura.

Aquesta recomanació anava en relació amb l’enfocament anterior, perquè quan es comparen monuments s’estableix un marc cronològic, ja que no pots comparar una construcció romànica amb un edifici gòtic. Però en el nostre

ÀMBIT 62

A DUES VEUS

Cipriano Marín

També els dies 5 i 6 d’octubre el Consell va anunciar la creació de l’Agència Menorca Talaiòtica, que tindrà les funcions d’elaborar propostes, promoure la recerca, conservació, difusió, restauració i formació sobre els valors del patrimoni arqueològic, dur a terme el pla de gestió i fomentar la participació i la cooperació social, entre d’altres.

7.

document no fixam una cronologia gaire estricta, perquè un dels elements excepcionals que es proposa en el nou expedient és que el bé il·lustra l’evolució de tot un procés cultural a través de les seves diferents construccions, per això la cronologia no es delimita. Això no és habitual, perquè normalment en els llocs arqueològics tenim representacions d’una època determinada, però no de totes les èpoques per poder comparar-ne l’evolució en el temps.

Aquest és un dels elements que també s’han destacat en el nou expedient.

Aquests anys, hem parlat molt de la candidatura de la Menorca Talaiòtica, però què significa ser declarat patrimoni mundial?

Quins avantatges té?

El primer avantatge és la imatge, perquè la nominació de patrimoni mundial és ara mateix la figura de més prestigi i reconeixement que existeix, i això et col·loca molt més al mapa. La dimensió del turisme cultural es reforçarà dins el marc de l’estratègia de turisme sostenible, i això pot ser molt bo perquè els monuments de Menorca són relativament coneguts, però es visiten poc i s’extreuen pocs beneficis d’aquesta visita. Jo sempre dic que la declaració de patrimoni mundial no és un fi en si mateixa, sinó el principi d’una nova estratègia de posada en valor del bé. El que s’inicia a partir d’aquí és el compromís d’un procés de millora contínua, innovació i ús intel·ligent dels béns en el marc del desenvolupament sostenible.

I quines obligacions comporta?

En l’àmbit jurídic no s’haurà de fer cap feina addicional, perquè gairebé tots els béns que es presenten ja estan declarats com a béns d’interès cultural (BIC) i són a àrees protegides. El sistema de protecció actual és més que suficient per preservar els béns. De fet, el que passa a Menorca en l’àmbit de la protecció, si ho comparam amb qualsevol altre país, fins i tot europeu, és inusual, perquè Menorca és un exemple a seguir. Les noves obligacions seran més de caràcter proactiu, perquè haurem de gestionar un patrimoni intel·ligent de manera intel·ligent.

En alguna ocasió heu dit que conèixer el nostre passat és fonamental per poder pensar en un futur menys ignorant i homogeneïtzador. Aquest reconeixement ens farà més conscients de la nostra singularitat i del que Menorca pot aportar al món?

El reconeixement del nostre patrimoni és fonamental per a la nostra supervivència com a identitat cultural enfront dels embats del món global. És important no perdre la mirada insular. A diferència de moltes altres illes, en les quals les cultures locals han quedat laminades o vulgaritzades, Menorca ha aconseguit consolidar la seva cultura, tot i ser una illa turística. Aquesta identitat insular és també un valor intangible associat al patrimoni mundial.

19

ÀMBIT 62

ACTUALITAT

«Art en la fragilitat», mirades envers la pandèmia El Consell Insular de Menorca ha impulsat la creació de l’exposició col·lectiva «Art en la fragilitat», una mirada artística sobre la situació de crisi sanitària que vivim al món i com aquesta ha fet despertar certes idees que es plasmen en una mostra de vint-i-cinc artistes. L’exposició, que es podrà veure del 23 d’octubre al 28 de novem-

20

bre al Claustre del Carme a Maó, i del 5 de desembre al 9 de gener al Roser de Ciutadella, s’emmarca dintre del Rescat Cultural impulsat pel Consell.

«Teníem ja plantejada, a través de la Comissió Assessora d’Arts Visuals, fer una mostra de l’obra de Mikel Díaz Alaba, un pintor basc que fa molts anys que està establert

ÀMBIT 62

ACTUALITAT

ART

a Alaior. Però, en un gest de generositat, va renunciar a aquesta exposició individual perquè poguéssim donar cabuda a artistes que en aquests moments tenen més necessitat que ell», explica el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria. «Li estem profundament agraïts per aquest gest.»

Maria comenta que, a banda de l’exposició itinerant en la qual participen vint-i-cinc artistes de l’illa, s’ha organitzat una petita mostra de set obres al vestíbul del Consell Insular, a l’edifici de la plaça de la Biosfera de Maó.

«En aquest cas, les obres són exposades per a la venda, el benefici de la qual anirà destinada a Càritas o a Creu Roja, segons triï l’artista», comenta Maria. Aquesta petita mostra es pot veure des del dia 28 de setembre.

Pel que fa a la col·lectiva, ha servit de «reflexió sobre el que està passant en quatre àmbits», explica el consultor d’art Carles Jiménez, comissari de l’exposició. El primer d’aquests àmbits és la fragilitat de l’ésser, «en el qual es posa de manifest la relació de poder de la natura sobre els humans, a pesar de creure’ns superiors. L’ésser humà, en el fons, té poc marge de maniobra davant els fenòmens naturals, i la pandèmia ho ha posat de manifest. Ens confronta amb la nostra vulnerabilitat com a éssers humans», apunta Jiménez. Dintre d’aquest primer àmbit s’insereix l’obra de Pepe Vives, Nuria Román, Mitico Shiraiva, Anna Petrus i François Perri.

El segon àmbit és el de la salut, «en un context en què ens porta a parlar de la vida i la mort, amb una visió molt condicionada per la nostra cultura catòlica. I la gestió que fem de la malaltia és una gestió que està condicionada per aquesta cultura», diu Jiménez. Segons el comissari, l’obra d’Ana Llorens és la que sintetitza millor aquesta idea: una placa de marbre, com si fos una làpida, on es llegeix «No puc respirar». «Sintetitza el que hi ha darrere del concepte de salut. Al final, la salut, l’oxigen, és font de vida. I tots patim una dificultat per respirar. Els sans perquè duim mascareta i els malalts perquè pateixen la malaltia.

L’oxigen ara mateix és or, tot i que no hi pensam mai».

El tercer àmbit és el de control social. Segons Jiménez, «la crisi accelera un procés en el qual participen governs i grans empreses tecnològiques, que és el d’imposar el control sobre els individus. De forma que les democràcies, tal com les entenem, estan en dubte. Sembla que darrere hi ha una estratègia per anar limitant la llibertat dels individus en nom de la salut. Però un altre dia serà en nom d’un altre concepte. I el que volen és instaurar la por».

I el darrer àmbit és el d’habitar el món, que el comissari

defineix com la relació que tenim amb el nostre entorn local i global.

Entre els artistes participants hi ha noms com els de Francesc Florit Nin, Julieta Oriola, Josep Bagur, Març Rabal, Pacífic Camps, Laetitia Lara o Pol Marban.

Clicau damunt el cartell per consultar les obres que formen part de Venda d’Art Solidària

23 d’octubre - 28 de novembre Claustre del Carme · Maó 5 de desembre - 9 de gener Sala El Roser · Ciutadella

21

ÀMBIT 62

ACTUALITAT

LITERATURA

XVI Fira del Llibre en Català Fidel a la seva cita amb la tardor, arriba a Ciutadella els dies 7 i 8 de novembre la XVI Fira del Llibre en Català de Menorca. Serà un cap de setmana dedicat plenament a les lletres catalanes, amb tot un seguit d’activitats orientades a dinamitzar i promocionar la lectura en llengua pròpia.

A la tradicional venda de llibres se sumaran contacontes, tallers i concursos, lectures i recitals poètics, presentacions de llibres, xerrades i també teatre.

Entre els títols que es donaran a conèixer destaquen la presentació de la novel·la El mapa de les eleccions, de Josep Masanés; el poemari Magma, de Carlos Minuchin Vilafranca, i el recull de relats breus Dies assenyalats, d’Ismael Pelegrí.

Altres activitats destacades del cap de setmana seran «La poesia a prop», un debat sobre l’escriptura en poe-

22

sia amb lectures de poemes a càrrec d’Anaïs Faner, Bep Joan Casasnovas i Llucia Palliser; la representació de la peça teatral I’m your man, amb Josep Mercadal i Maria Bauçà; el concurs de Lletres i Mots, o el festival breu Veus i Lletres Juvenils.

Aquestes són només algunes de les activitats que formen part de la nova edició de la cita cultural que organitza el Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca. Per saber-ne més, entrau pròximament a www. culturamenorca.org.

7 i 8 de novembre Plaça des Born · Ciutadella agenda.menorca.es

ÀMBIT 62

ACTUALITAT

ARTS ESCÈNIQUES

El Premi Born de Teatre torna a casa Fa un any afirmàvem que la XLIV edició del Premi Born de Teatre seria la darrera que se celebraria fora de les parets de l’edifici que dona nom al premi. I, efectivament, així serà. Després de catorze anys d’itinerància, el prestigiós guardó torna a casa. Serà el 24 d’octubre, un dia després de la reobertura del teatre. D’aquesta manera, Cercle Artístic, organitzador del Premi Born, i Ajuntament de Ciutadella, titular del Teatre des Born, inicien de la mà una nova etapa especialment significativa, que estarà marcada pel 50è aniversari del premi (es va convocar per primera vegada l’any 1970 i va tenir caràcter biennal entre 1975 i 1987) i per la recuperació d’un símbol cultural de la ciutat.

El cap de setmana del 23 al 25 d’octubre serà un bon reflex d’això. La programació proposada per la Fundació Ciutadella Cultura per divendres i diumenge —no confirmada al tancament de l’edició de la revista— abrigarà la gala de lliurament del XLV Premi Born, que enguany, condicionada per les incògnites generades per la situació sanitària, prescindirà de la representació teatral i la substituirà per un concert íntim a càrrec de la soprano Maria Camps i el guitarrista Pere Arguimbau.

Sí, podem reconèixer que el virus ha marcat, una vegada més, les pautes, però també podem valorar que el Premi Born de Teatre s’ha mantingut i que, efectivament, es lliurarà. I no només això, sinó que ha aconseguit batre el rècord de participació amb un total de 571 obres presentades a concurs, una xifra realment sorprenent si pensam que el registre més alt fins ara era el de 2017, quan hi van concórrer 260 textos.

També celebram que les activitats paral·leles continuaran tenint el seu lloc. Així, el 16 d’octubre es farà la lectura dramatitzada de l’obra guanyadora del Premi Born 2019, Los satélites; el 17 es representarà l’espectacle infantil De caixes i ales: històries per volar ben alt; el 21 se celebrarà un assaig obert de l’obra El nino, proposta guanyadora de la VI Residència de Creació Teatral Premi Born 2020, i el 23 l’actriu menorquina Laura Pons pronunciarà una ponència que servirà de preludi del dia gran del Premi Born de Teatre.

Dissabte, 24 d’octubre Teatre des Born · Ciutadella premiborndeteatre.com

23

ÀMBIT 62

ACTUALITAT

ARTS ESCÈNIQUES

El Principal manté el ritme d’activitat

Clicau damunt la icona per consultar la programació del Principal

El Teatre Principal de Maó manté un bon ritme de programació i ho fa malgrat tots els condicionants que comporta una situació excepcional com la que vivim. El programa del mes d’octubre n’és una bona mostra: cinc espectacles, entre els quals destaquen un concert de metall de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (7/10), la representació del muntatge La desnudez (17/10), del coreògraf i ballarí Daniel Abreu, i l’obra Las cosas que sé que son verdad (30/10), escrita per Andrew Bovell, dirigida per Julián Fuentes Reta i protagonitzada per una enorme Verónica Forqué en un paper que li ha valgut el Premi Max 2019-2020 a la millor actriu protagonista. Durant el mes d’octubre també han confiat en el Principal per celebrar les seves gales anuals la Fundació Sine Dolore i Onda Cero Menorca. A Menorca, la cultura és segura i institucions de referència com aquesta en són un bon exemple.

ART

Rafel Jofre exposa a la Sala El Roser Horitzó és el títol de l’exposició de Rafel Jofre que es podrà visitar del 16 d’octubre al 28 de novembre a la Sala Municipal El Roser.

Organitzada per l’Ajuntament de Ciutadella amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca, la mostra ens remet a aquell horitzó simbòlic «on tenim dipositades les il·lusions, els projectes» i «al camí de la vida, de creixement personal que hem de recórrer per assolir-lo», explica l’artista. L’exposició estarà formada per una seixantena de peces pictòriques realitzades en els darrers deu anys i per l’escultura «Absència», obra de dos metres d’alçada feta a partir del bloc de marbre Macael del qual va sorgir «La somiadora», adquirida pel Consell l’any 2003 i exposada a la seu de Maó. Als 60 anys, Rafel Jofre continua dedicant la seva vida a l’art, a l’única forma d’art que entén: «el que transmet, el que explica sentiments».

16 d’octubre - 28 de novembre Sala El Roser · Ciutadella

24

ÀMBIT 62

ACTUALITAT

CINEMA I FOTOGRAFIA

Menorca Doc Fest: festival de cinema i fotografia documental El darrer trimestre de l’any ens duu una de les cites culturals més compromeses: el Menorca Doc Fest (MDF), esdeveniment que per la seva dimensió cultural i social compta amb el suport decidit del Departament de Cultura. Sortosament, la segona edició del festival de cinema i fotografia documental de Menorca no ha cedit davant les incerteses del 2020 i se celebrarà, segons estava previst, del 29 d’octubre a l’1 de novembre, al municipi des Mercadal. Seran quatre dies de projeccions i activitats relacionades amb l’art audiovisual i l’acció social. El programa del MDF, però, anirà més enllà i inclourà exposicions i projeccions arreu de l’illa fins al 18 de desembre.

Enguany, el festival ha seleccionat 15 curtmetratges que competiran pel premi al millor curt documental i, a més, ha creat una nova secció competitiva per reconèixer els millors projectes de fotografia documental. Val a dir que en aquesta edició els premis comptaran amb una dotació econòmica superior a la de l’any passat i que també es gratificaran econòmicament els drets d’exhibició de la resta de projectes fotogràfics i pel·lícules seleccionades en la secció competitiva, «una aposta clara per complir el codi de bones pràctiques amb els artistes que participen i que nodreixen de contingut el festival», assenyalen des de l’organització. El programa inclou, a més, debats d’actualitat i de pes amb reconeguts professionals, com el que es generarà arran de la projecció en primícia del

documental Ernest Lluch lliure i atrevit amb el director Josep Morell i la directora del programa Sense Ficció de TV3, Montse Armengou; el que sorgirà de la xerrada «Improvisar en el rodatge de documentals», a càrrec de Carles Bosch, nominat a un premi Oscar pel documental Balseros, o també el que es produirà en acabar la projecció de Bocca chiusa, de Joan Martí Mir. Les exposicions seran l’altre plat fort del festival. Dues s’inauguraran el primer dia: Retrospectiva Javier Coll. 45 anys de fotoperiodisme i la mostra del 23è Premi Internacional Luis Valtueña de fotografia humanitària, totes dues as Mercadal. A Alaior es podrà visitar a partir del 3 de novembre l’exposició del Premi MDF 2020 al Millor Projecte Fotogràfic i a Maó, des del 5 de novembre, el muntatge Mesos de confinament.

Clicau damunt el cartell per consultar tots els detalls i la programació

25

ÀMBIT 62

ACTUALITAT

PATRIMONI

Menorca, seu del congrés Internacional d’ICOFORT Menorca acull del 21 al 24 d’octubre el Congrés Internacional d’ICOFORT (Comitè Científic Internacional d’ICOMOS sobre Fortificacions i Patrimoni Militar), que, amb el títol «Paisatges militars i medi ambient», cercarà aprofundir en «la divulgació del coneixement dels paisatges militars i dels models de gestió i conservació del seu entorn i medi ambient en l’àmbit nacional i internacional».

Organitzat amb el suport del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, el congrés tindrà un caràcter interdisciplinari i hi podran participar professionals de tots els camps relacionats amb el coneixement, la valorització, la gestió i l’explotació de la cultura i el patrimoni.

Les sessions es dividiran en tres temàtiques: a) investigació històrica (arquitectura militar, territori i paisatge); b) gestió mediambiental del patrimoni militar; c) conservació i reutilització (arquitectura militar i entorn natural).

Algunes de les intervencions versaran sobre l’extens pa-

26

trimoni militar de Menorca i la seva gestió amb relació al paisatge i l’entorn natural, amb visites incloses a fortificacions com el Castell de Sant Felip, el Fort Marlborough i la Mola. «Menorca és per la seva història i les seves condicions paisatgístiques i mediambientals l’enclavament idoni per celebrar la nova edició del Congrés d’ICOFORT, un espai de referència a escala internacional on compartirem experiències de gestió i també aprendrem del que fan bé a altres indrets», apunta al respecte el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria.

Clicau damunt la icona per consultar la programació del congrés

ÀMBIT 62

ACTUALITAT

PATRIMONI

Nova passa en el camí per arribar a ser patrimoni mundial Els dies 6 i 7 de novembre es reunirà a Menorca, concretament al Llatzeret, el Consell Nacional de Patrimoni, òrgan de col·laboració entre l’Administració de l’Estat i les comunitats autònomes que té com a finalitat essencial «facilitar la comunicació i l’intercanvi de programes d’actuació i informació relatius al patrimoni cultural espanyol». En aquesta trobada es ratificarà, previsiblement, la proposta Menorca Talaiòtica com a nova candidatura espanyola per formar part del patrimoni mundial.

«Sabíem que teníem un patrimoni excepcional i únic al món, d’una riquesa inqüestionable, i ara, gràcies a tots els esforços invertits en els darrers temps, també sabem que tenim una candidatura sòlida, una candidatura guanyadora que mereix compartir espai amb les grans meravelles del món. Aquest és l’objectiu que ens mou i per assolir-lo necessitam que Govern central i autonomies el facin seu», afirma el conseller de Cultura,

Miquel Àngel Maria.

Si els membres del Consell Nacional de Patrimoni adopten aquesta decisió, la següent passa a fer per part del Consell serà presentar a començament d’any el document definitiu. Després s’obrirà el període d’avaluació per part de la UNESCO i, si no hi ha canvis, la decisió final sobre la inclusió de la candidatura menorquina en la prestigiosa llista s’adoptarà en la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO de 2022.

6 i 7 de novembre Illa del Llatzeret

27

ÀMBIT 62

ACTUALITAT

MÉS

L’agenda del Museu de Menorca treu fum El Museu de Menorca també es compromet amb la cultura segura i manté durant la tardor i l’hivern una programació cultural i pedagògica d’alta intensitat i qualitat. A les activitats complementàries sobre l’exposició «Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos», se sumen tallers, excursions i visites teatralitzades, entre d’altres. Bona part d’aquestes activitats van dirigides al públic infantil. En detallam algunes: un dia al taller de restauració (10/10), una sortida per conèixer els rituals màgics de Calescoves (7/11), una visita comentada a les obres de Chiesa (15/11) i una conferència sobre història i videojocs (16/12). A www.museumenorca.com podeu consultar el programa complet.

Fins a final d’any Pla des Monestir, 9 · Maó museumenorca.com

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

Continua la cerca dels menorquins represaliats pel franquisme El conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, ha seguit de prop els treballs d’exhumació que el Govern de les Illes Balears ha realitzat entre el 31 d’agost i el 10 de setembre al cementeri de Bunyola per localitzar les fosses comunes on varen ser enterrades entre el 6 d’agost i el 28 de desembre de 1936 quinze víctimes de la repressió franquista, tres de les quals podrien ser els menorquins Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés i José Filomeno Pons Sintes. Tots tres, naturals de Ciutadella, varen viatjar junts a Mallorca per fer de testimonis a un judici. Es creu que foren assassinats el 12 de novembre de 1936 i enterrats a Bunyola, juntament amb les altres dotze víctimes de les quals es té constància. Un cop finalitzats els treballs d’exhumació, s’ha iniciat el protocol de recollida d’ADN per identificar les restes humanes recuperades. Per al conseller Miquel Àngel Maria «la recuperació de la memòria democràtica és una obligació per a les institucions i un dret dels familiars que encara no tenen les despulles dels seus, represaliats fa tant de temps».

28

ÀMBIT 62

AL DESCOBERT

EL ROSER

SAL A MUNICIPAL D’EXPOSICIONS L’antiga església del Roser és un dels referents de l’arquitectura barroca a Menorca. El temple que ha arribat als nostres dies data de 1750. Propietat de l’Ajuntament de Ciutadella des de 1989, funciona com a sala d’exposicions des de fa divuit anys. Us en descobrim els secrets...

1558

1750

ADVOCACIÓ

ASSALT TURC

NOU TEMPLE

JOAN AMORÓS

Entre el s. XV i XVI es va construir la primera església consagrada a Nostra Senyora de la Rosa.

Després de l’atac corsari, els jurats de la Universitat General celebraven al Roser les reunions del seu Consell.

L’esfondrament de part de l’edifici (1626) obliga a construir-ne un de nou, entre finals del s. XVII i 1750.

Va ser el mestre d’obra de la nova església del Roser, construïda seguint els cànons del barroc.

XIX EL BARROC A MENORCA

CAMPANAR

ANGLICANA?

UNA SOLA NAU

És un dels exemples destacats del barroc a Menorca, juntament amb la capella de les Ànimes i Can Saura.

La torre del campanar es va afegir posteriorment, al segle XIX, al conjunt arquitectònic del Roser.

Durant la dominació britànica es pretengué dedicar al culte anglicà. L’oposició dels vicaris ho impedí.

Església d’una sola nau, coberta amb voltes d’aresta i creuer rematat per cimbori i llanterna.

1936

1989

GUERRA CIVIL

MARÈS

FAÇANA

TITULARITAT MUNICIPAL

Durant el conflicte s’hi guardava carbó. Després va acollir la seu de la Joventut Catòlica Femenina.

De l’interior sorprèn l’ús de l’estriat del marès en quasi tots els ornaments d’arcs, bordons i arestes.

De totes les façanes de les esglésies de Menorca, la del Roser és la de major qualitat arquitectònica.

El Roser pertany a l’Ajuntament des de fa 31 anys i es va estrenar com a sala d’exposicions el 2002.

30

ÀMBIT 62

AL DESCOBERT

El Roser

Fotografia: Shutterstock / Gonzalo Jara

Fotografies: David Arquimbau

31

ÀMBIT 62

AC

1.

AFLORA EL PASSAT ANDALUSÍ A TORRE D’EN GALMÉS La Universitat de Boston investiga la reocupació medieval del jaciment arqueològic a fi d’entendre com es va ocupar al llarg del temps i com es van adaptar espais i recursos segons necessitats i pautes culturals.

Text: Amalia Pérez-Juez (Universitat de Boston)

32

ÀMBIT 62

AC

Torre d’en Galmés

D

urant els mesos d’estiu de 2020 l’equip de la Universitat de Boston ha tornat a intervenir a Torre d’en Galmés per investigar la reocupació medieval d’aquest jaciment tan emblemàtic. L’objectiu d’aquesta campanya s’emmarca dins l’estudi diacrònic de l’ús de l’espai, és a dir, entendre com es va ocupar el lloc al llarg del temps i com els diferents pobladors van adaptar espais i recursos a les seves necessitats i cultura. D’aquesta manera, podem entendre millor la història d’aquest assentament del sud de Menorca, des de la construcció de les primeres estructures, a començament de l’edat del ferro, fins que fou abandonat com a espai d’hàbitat a final del segle XIII. Fins fa pocs anys, el període medieval havia estat un dels menys investigats en el jaciment, però la localització d’una cuina rebost andalusina el 2009, conservada intacta des de poc després de la conquesta cristiana de 1287, va despertar l’interès per la reocupació del jaciment. Comencem aquesta història pel principi.

2.

ASSENTAMENT I APROFITAMENT DELS JACIMENTS TALAIÒTICS Entre els anys 902-903, ʿIsam al-Khawlāni va conquerir les illes Balears per a l’emirat de Còrdova. Tot i que abans havien estat visitades i sotmeses a impostos, no és fins al segle X que comença l’assentament de població.

Durant els prop de quatre segles següents, Menorca passarà a ser coneguda amb el nom de la seva capital, Madina Manūrqa (Ciutadella de Menorca), i formarà part de les illes orientals d’al-Àndalus.

Gran part de les restes andalusines conegudes a Menorca pertanyen a la darrera etapa, que coincideix amb el control nord-africà de l’illa —almoràvit i almohade—. En el segle XIII degué augmentar l’arribada de colons procedents de les zones conquerides a la Península i de Mallorca, alguns dels quals es van assentar en els jaciments talaiòtics com Torre d’en Galmés. Aquí, els musulmans van aprofitar les edificacions talaiòtiques per aconseguir carreus de pedra per construir habitacions rectangulars agrupades entre si. Durant la darrera dècada hem anat identificant dife-

3.

4.

1. Vista aèria del final de la campanya 2020. S’observa l’estructura SPU 9 excavada i consolidada junt amb altres espais andalusins.

Fotografia: Bruno Parés Sansano 2, 3 i 4. Materials trobats a la cuina SPU 8: joguina zoomorfa de fang, roda de molí —50 cm de diàmetre— i dues olles per cuinar.

Fotografies: Paco Huguet

33

ÀMBIT 62

AC

5.

rents estructures medievals, alhora que estudiàvem millor com s’articulaven en el conjunt de les edificacions talaiòtiques i romanes del jaciment. S’han excavat tres d’aquestes estructures, la darrera durant les campanyes de 2019 i 2020.

ESPAIS EMBLANCATS AMB FUNCIONS DEFINIDES En la campanya de 2020 hem pogut confirmar que existeix un patró comú i com és el procés constructiu. Com s’ha dit, els musulmans van aprofitar el jaciment com a pedrera i empraven els grans blocs per emmarcar perfectament els brancals de la porta d’accés. Els murs són dobles i es van aixecar sense fonaments, amb un aparell més o menys regular de dimensió mitjana. En general, totes les estructures tenen aproximadament la mateixa mida, uns 24 m2, estan emblancades per dins i cobertes amb teules. Les funcions de cada espai devien estar ben definides, ja que en una de les estructures hem trobat molts estris de cuina

34

—gerres, olles, plats, etc.—, junt amb la pedra de moldre i la llar de foc —es va emprar com a cuina rebost—, mentre que en l’altra gairebé no s’ha recuperat material, però sí que es conservaven els claus i la polleguera de la porta.

Potser servia per dormir i protegir-se.

Amb l’excavació d’aquests espais hem pogut documentar activitats com la cardada de la llana, atès que s’han trobat dues agulles de bronze, que degueren formar part dels rastells per cardar, com els que existeixen a altres jaciments almohades de la península Ibèrica. Això coincideix, a més, amb la fauna recuperada. Bens i cabres constituïen una part molt important de la dieta, que es devia complementar amb productes hortofructícoles que els musulmans van introduir a la península Ibèrica, així com cereals. Les datacions radiocarbòniques realitzades en confirmen la construcció i ús en els segles XII i XIII. Això ha revelat una important ocupació medieval del jaciment, que conserva la petjada d’aquests pobladors durant uns quants segles.

ÀMBIT 62

AC

Torre d’en Galmés

Si aconseguim una imatge completa de la reocupació andalusina podrem (...) aproximar-nos a l’urbanisme original de Torre d’en Galmés en el moment de màxima explendor, el de l’expansió del poblat als segles III-II aC.

Durant la campanya de 2020 també hem continuat identificant i aixecant planimetries d’altres estructures medievals a Torre d’en Galmés, cosa que ens fa plantejar la importància cultural d’aquesta reocupació. Per què no van emprar les cases talaiòtiques? Algunes es devien conservar dretes, però es van estimar més construir els seus propis habitatges i emblancar-los per dins, seguint patrons d’identitat cultural.

Les estructures medievals a Torre d’en Galmés són més nombroses del que s’havia pensat fa uns quants anys i es conserven en bastant bon estat. Per tant, és molt important documentar-les bé i entendre com s’articulen en el teixit urbanístic talaiòtic. Això aportaria una important informació sobre els espais sobre els quals es van construir: eren àrees obertes?, patis de complexos domèstics?, zones de circulació? Si aconseguim una imatge completa de la reocupació andalusina, podrem comprendre millor el paisatge que van trobar i, per tant, aproximar-nos a l’urbanisme original de Torre d’en Galmés en el moment de màxima esplendor, el de l’expansió del poblat als segles III-II aC. Nota: Malgrat la situació de pandèmia mundial, que no ha permès a tot l’equip internacional arribar a Torre d’en Galmés, hem pogut comptar amb la valuosa ajuda de voluntaris professionals i amateurs, d’Amics del Museu de Menorca i del Consell Insular de Menorca. A tots, el nostre agraïment més profund.

6.

5. Fotografia aèria a l’inici de la campanya 2020. L’estructura de la dreta és la cuina SPU 8, construïda a la part de darrere d’un cercle del talaiòtic final. L’estructura més al nord correspon a SPU 9.

6. Dues imatges de l’equip de professionals i voluntaris durant la campanya d’excavació i netejant ceràmica. Fotografies: Amalia Pérez-Juez

35

ÀMBIT 62

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

Les festes del record

«Qui ens ho havia de dir» és una de les expressions més utilitzades en els temps que corren. L’excepcionalitat ha estat la norma des que la pandèmia provocada per la COVID-19 va traspassar fronteres i va impactar de ple en tot el que formava part d’una realitat que, fins a aquell moment, semblava inalterable, almenys dintre dels marges de la lògica en què ens movíem. Entre les moltes situacions i decisions excepcionals que ens han fet pronunciar-la n’hi ha hagut unes quantes que ens han generat malestar, d’altres incomprensió i d’altres, senzillament, tristesa. Aquest seria el cas de la suspensió de les festes patronals dels pobles, un fet totalment comprensible atenent a un motiu tan clar i meridià com la protecció de la salut pública. Així les coses, i com que enguany no hem pogut viure els moments de germanor i l’alegria pròpia d’aquests dies, des de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca han decidit recuperar testimonis d’antany per poder viure les festes des del record. En la selecció de fotografies n’hi ha de diferents pobles —Ciutadella, Maó, Alaior i es Castell—, de diferents moments de la festa —actes protocol·laris, cavalls, sortida de gegants i capgrossos, etc.— i de diferents èpoques, des de principi del segle XX fins als anys vuitanta. Els autors de les fotografies, que l’AISM conserva al seu fons, són Josep Miquel Vidal Hernández, Joan Díaz Victori, Antoni Picó Vivó i Cosme Sans Mercadal.

36

ÀMBIT 62

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA és un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la custòdia del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca.

Hi ha diverses fórmules per poder deixar imatges i sons a l’AISM sense perdre’n la propietat ni la privacitat.

Posau-vos en contacte amb nosaltres i us n’informarem.

Tots els materials conservats a l’AISM són de lliure accés per a les persones que els sol·licitin, excepte la informació que estigui afectada per les restriccions d’accés de la legislació vigent.

Camí des Castell, 28. 07702 Maó 971 368 104 · arxiuimatgeiso@cime.es http://aism.cime.es 1 i 2. Festes de Gràcia.

Josep M. Vidal Hernández. AISM-CIM

3. Festes de Sant Jaume. Joan Díaz Victori.

Col·lecció Xavier Martín Martínez. AISM-CIM

6. Festes de Sant Joan.

Antoni Picó Vivó. AISM-CIM

4. Festes de Sant Llorenç.

Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

5. Festes de Gràcia.

Josep M. Vidal Hernández. AISM-CIM

7. Festes de Sant Joan.

Josep M. Vidal Hernández. AISM-CIM

37

ÀMBIT 62

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

Estimar i salvaguardar l’ofici d’arader

Fa poques setmanes el diari Menorca informava de la sostracció de barreres d’ullastre al camp, una pràctica reprovable que, tot i que pugui sorprendre, no és nova, ja que, segons s’advertia a la mateixa notícia, sol repetir-se cada estiu.

Entre les persones consultades, a més dels pagesos afectats, hi havia els artesans que donen forma a aquests elements tan característics del paisatge illenc, els araders. Ells són els que, per encàrrec, fan aquestes barreres: les de bestiar, que són d’una fulla i es posen en portells, molt comunes en el Camí de Cavalls, i les de carro, de dues ales i que serveixen per tancar camins més grans, transitables amb vehicles motoritzats. Petites o grans, totes són cobejades per aquests lladres tan peculiars, més atrets per la seva estètica que per la seva funcionalitat i utilitat. Ens demanam si deuen ser conscients de la importància que tenen aquests tancaments per a la gent del camp, si deuen conèixer l’ofici d’arader i la seva història, si deuen saber que antigament aquests artesans es dedicaven a la fabricació i reparació d’arades —d’aquí el seu nom—, si deuen estar al corrent de l’alta resistència i durabilitat de la fusta d’ullastre, si deuen tenir constància que a Menorca hi ha cinc araders amb carta de mestre artesà, un d’artesà i un d’artesà honorífic, a qui podrien encarregar aquestes barreres que tant els agraden... El respecte neix de la coneixença, així que segurament no. Per fomentar la divulgació de les manifestacions que conformen la cultura viva menorquina, entre les quals es compten els oficis artesans com el d’arader, el Consell Insular de Menorca ha elaborat l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, ha creat i actualitza periòdicament el web www.ipcime. cat i ha llençat una campanya de difusió i sensibilització a les xarxes socials.

Conèixer per estimar, i estimar per salvaguardar, una recepta tan antiga com l’ofici que ens ocupa.

38

ÀMBIT 62

ARRELS

1. L’arader ferrerienc Llorenç Febrer. Fotografia: Artesans de Menorca

2, 3 i 4. Fotografies: ARTEME (Associació d’Empreses d’Artesanía de Menorca)

ELS FUSTERS DE LA PAGESIA Tradicionalment, l’arader és el fuster especialitzat en l’elaboració de tot tipus d’eines de feina i d’objectes domèstics de la pagesia menorquina. La seva matèria primera és, bàsicament, la fusta procedent de Menorca, amb preferència per l’ús de la llenya d’ullastre.

En temps antic, l’especialitat d’aquest artesà era la fabricació i la reparació d’arades.

www.ipcime.cat 1. Barrera d’ullastre. Fotografia: Artesans de Menorca

39

ÀMBIT 62

A LLIBRE OBERT

EL FONS LÀDICO OBRE UNA NOVA VIA SOBRE LA MENORCA IL·LUSTRADA Uns 40.000 fulls, cinc metres lineals. Tots amb una història a contar sobre com era la Menorca dels segles XVIII i XIX. I a partir d’ara a disposició de tothom gràcies a la donació de la família Sintas Ponte.

Text: Itziar Lecea Llufriu Fotografies: David Arquimbau

40

ÀMBIT 62

Un fons que arriba al Consell Insular de Menorca i que és dipositat a l’Arxiu Històric de Maó, on estarà disponible per a qualsevol persona interessada a aprofundir en aquest període de la història de l’illa. La cessió en comodat, que suposa un compromís per part de la institució insular de mantenir el fons en les mateixes condicions, s’ha fet per deu anys, després dels quals passarà previsiblement a ser propietat del Consell Insular.

El conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, remarca que «és un fons amb un grandíssim valor històric. Parlam de 40.000 folis que és important que siguin accessibles per als historiadors, ja que ajuden a entendre un tros important de la història de Menorca. Hem de tenir en compte que Teodoro Làdico és l’únic menorquí que ha estat ministre al Govern d’Espanya. I que els Làdico van ser una família que va desenvolupar una activitat econòmica i política important durant els segles XVIII i XIX».

I és que l’herència que va deixar el primer Làdico que va trepitjar l’illa, Jordi Làdico Antipa, l’any 1753, és àmplia. D’origen grec, va ser el primer de quatre generacions que van desenvolupar una intensa activitat en àmbits com la banca, el sector navilier i el comerç, tant nacional com internacional, i que van arribar a travessar fronteres com l’Atlàntic. És per aquest motiu que dintre del fons s’hi troben documents en diferents idiomes, a més del català i el castellà. Hi apareixen folis en anglès, alemany, francès, italià i suec.

El treball de recerca i conservació d’aquest gran fons documental, un dels més grans de Menorca, fa temps que es va iniciar. Com comenta l’actual director de l’Arxiu Històric de Maó, Pau Salort, «fa anys que es coneixia l’existència d’aquesta documentació. De fet, l’any 2010 es va signar un conveni entre la família Sintas Ponte, l’Institut Menorquí d’Estudis i la Universitat Complutense de Madrid.

L’objectiu era documentar, catalogar i digitalitzar tot aquest fons. Però diverses raons van aturar la feina durant anys», diu Salort.

Amb aquest nou conveni, en el qual es té en compte la feina ja feta per l’IME i la Complutense, es podrà completar el treball iniciat.

A LLIBRE OBERT

Fons Làdico

«En el moment en què el fons va passar a mans de l’IME per a la feina de catalogació i digitalització, es tenia clar que no era l’òrgan adequat per poder obrir la feina de recerca al públic. Però a l’Arxiu, qualsevol que vulgui el podrà consultar», comenta el director.

«El material cedit en comodat per la família Sintas Ponte és molt important per diverses raons. Una és perquè conserva tota la documentació de l’empresa Làdico Hermanos, una de les més importants del segle XIX a Menorca i amb moltes connexions a tot el món colonial espanyol. D’aquella època s’han conservat els contactes internacionals a través de còpies de cartes i altres tipus de documents. Pot ser una radiografia de l’economia menorquina molt important».

Per al director de l’Arxiu, la cura que la família Sintas Ponte i els seus avantpassats han tingut de tots aquests documents i la cessió que ara en fa «és un exemple molt clar per a tothom que té un fons, que potser no en sap ni l’origen i no el pot interpretar. Aquí entram les institucions. Hem tingut la sort que la família Sintas Ponte ha sabut reconèixer el valor històric i documental que tenien. Cessions així donen a entendre que els papers de moltes empreses o associacions que es guarden a cases poden tenir una bona sortida a arxius públics, perquè poden ser documents que expliquin molt bé com era la nostra illa».

41

ÀMBIT 62

42

A LLIBRE OBERT

ÀMBIT 62

A LLIBRE OBERT

Fons Làdico

GRAN VALOR DOCUMENTAL El fons Làdico conserva tota la documentació de l’empresa Làdico Hermanos, una de les més importants del segle XIX a Menorca i que tenia un gran nombre de connexions a tot el món colonial espanyol.

43

ÀMBIT 62

APUNTS

Plec de Lectura 40: Josefina Salord Josefina Salord i Francesc Florit Nin comparteixen el Plec de Lectura número 40. Filòloga i artista han col·laborat i creat la majoria dels continguts que s’han publicat fins ara en aquesta publicació periòdica del Departament de Cultura, motiu més que suficient perquè vagin de la mà, com a protagonistes, en aquesta nova edició.

En aquest cas, el text i la biografia de Josefina Salord ha estat elaborat per Ismael Pelegrí. Florit Nin ha estat l’encarregat d’il·lustrar-lo. Com sempre, podreu trobar el Plec de Lectura a totes les biblioteques, centres culturals i educatius i a algunes botigues de l’illa. I també el podeu llegir aquí: Plec de Lectura 40

SUPORT DEL GOVERN A LA MENORCA TALAIÒTICA El Govern de les Illes Balears aportarà 200.000 euros a la candidatura Menorca Talaiòtica. L’acord, aprovat el 28 d’agost passat pel Consell de Govern a proposta de la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat, preveu destinar una subvenció directa al Consell per, entre d’altres, cobrir despeses de difusió i divulgació, actuacions en els jaciments arqueològics i assessories del projecte. Amb aquesta aportació, prevista ja en el pressupost 2020, l’executiu autonòmic confirma el seu compromís amb la candidatura, com ja ha fet en anys anteriors. Llegiu més sobre aquesta notícia a la web del Consell.

44

COL·LABORACIÓ ENTRE CONSELL I BISBAT El Consell i el Bisbat de Menorca han signat un conveni de col·laboració per a la protecció, restauració i conservació del patrimoni històric propietat de l’Església catòlica.

Segons l’acord, rubricat pel conseller Miquel Àngel Maria i el bisbe de Menorca, Francesc Conesa, la institució insular farà una aportació total de 140.000 euros en tres anualitats, a raó de 45.000 euros l’any 2020, 45.000 més el 2021 i 50.000 durant el 2022. Per la seva banda, el Bisbat es compromet a dur a terme el programa de rehabilitació dels seus edificis més emblemàtics per potenciar-ne l’ús religiós, social i cultural i conservar el seu ric patrimoni històric. Llegiu més sobre aquesta notícia clicant aquí.

ÀMBIT 62

APUNTS

BIBLIOFICCIONS L’escriptora Carme Cloquells i l’autora teatral Aina Tur són les noves entrevistades de «Biblioficcions: aficiona’t a la lectura», campanya engegada per la Xarxa de Biblioteques de Menorca per promocionar la lectura, els autors i autores vinculats a l’illa i les biblioteques com a espais oberts d’aprenentatge i coneixement. A l’hora de triar els entrevistats, els responsables de la Xarxa han tingut en compte, d’una banda, la representació dels diferents àmbits i gèneres (novel·la, poesia, teatre, literatura infantil, còmic i no-ficció) i, de l’altra, la paritat (sis autores i sis autors). L’acció forma part del programa d’activitats per celebrar el 35è aniversari de la XBM i consisteix en la difusió de dotze vídeos breus, un per mes, a través del web www.bibliomenorca.net i de les xarxes socials.

Kayak no límits.

Menorca a cegues El mes d’agost passat vam poder veure a l’Orfeó Maonès i a la Sala Polivalent del Canal Salat de Ciutadella el documental Kayak no límits. Menorca a cegues, que relata la gesta protagonitzada l’octubre de 2019 per l’invident Isaac Padrós i el guia professional Rai Puig. Els 70 minuts de durada són testimoni de la lluita de superació d’una persona com n’Isaac, que mai abans havia practicat caiac ni coneixia Menorca, i d’una emotiva història d’amistat que ha servit també per visibilitzar totes aquelles persones que, dia rere dia, conviuen amb gent que pateix algun tipus de discapacitat. Tot això en un entorn tan idíl·lic com Menorca, illa declarada reserva de biosfera i destinació turística sostenible i accessible. Aquesta gesta ha comptat amb el suport del Consell Insular de Menorca i de la Fundació Foment del Turisme de Menorca. Kayak no límits. Menorca a cegues es va estrenar abans a Girona i s’ha presentat també a festivals de cine de diversos països com els Estats Units, el Canadà, la Xina, el Xile i l’Argentina. Mirau el tràiler en aquest enllaç

Concerts a la Biblioteca de Maó La Biblioteca Municipal de Maó inicia dissabte, 10 d’octubre, l’activitat «Cantautors entre llibres», un cicle de tres concerts de petit format que cerca combinar la música i la promoció de la lectura i l’escriptura. Els següents concerts seran el 14 de novembre i el 12 de desembre, sempre a les 12 h. L’entrada és gratuïta. Per assistir-hi només cal fer la inscripció prèvia escrivint un correu electrònic a info@bibliomao.es, telefonant al 971 369 190 o al mateix taulell d’atenció als usuaris de la Biblioteca. La iniciativa, impulsada pel grup Wanderlust Menorca, compta amb el suport del Departament de Cultura del Consell.

45

ÀMBIT 62

AGENDA

«TRAGINADA, L’ESCLAT D’UN POBLE» Entre les iniciatives per commemorar el 40è aniversari de la publicació del primer treball discogràfic de Traginada, el Consell de Menorca, a través de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, ha produït un documental que mostra la història del grup i el context en què va irrompre.

Divendres 9/10 · 20 h · Auditori de Ferreries

CANTAUTORS ENTRE LLIBRES Activitat gratuïta que combina la música i la promoció de la lectura i l’escriptura. Se celebraran tres concerts fins a final d’any, coincidint amb el segon dissabte de cada mes (10/10, 14/11 i 12/12). La iniciativa, impulsada pel grup Wanderlust Menorca, compta amb el suport del Departament de Cultura del Consell.

Dissabte, 10/10, 14/11 i 12/12 · 12 h · Biblioteca de Maó CINEMA LLIURE

FESTIVAL BALEORGANUM Un any més, el Festival Internacional Baleorganum omplirà de música les esglésies de Menorca, amb l’orgue com a instrument protagonista. Els concerts de l’octubre són: Lluís Sintes i Tomé Olives (església de Santa Eulàlia · 11/10, 21h), Heike Theisohn, Thomas Theisohn i Tomé Olives (santuari verge del Toro · 18/10, 12 h + 25/10, 21 h).

Diumenge, 11/10 · Església de Santa Eulàlia (Alaior) Diumenge, 18/10 i 25/10 · Santuari del Toro

Una finestra d’exhibició de documentals produïts a Catalunya, les Balears i Occitània –l’Euroregió Pirineus Mediterrània– que narren fets propers i emocionants de temàtica universal. Més info: bibliomenorca.org Del 6/10 al 27/11 Biblioteca de Sant Lluís i des Castell

EXPOSICIÓ TERRES LLUNYANES Exposició col·lectiva i solidària organitzada a Ciutadella i Maó amb obra dels següents artistes: Diana Bustamante, Robert Ferrer i Martorell, Paca Florit, Rafa Forteza, Marc Jesús, Natasha Lebedeva, Florit Nin i Gabriela Seguí.

Fins al 16/10 · Sala Claustre del Carme (Maó) CONCERTS DE TARDOR Joventuts Musicals de Maó organitza un any més el seu tradicional i esperat cicle de concerts de tardor . El programa: Stylus Phantasticus (17/10), A Piena Voce (21/11) i Duel de Trombons (12/12).

Dissabte, 17/10 · 19 h · Església del Carme (Maó) Dissabte, 21/11 i 12/12 · 18 i 20 h · Sala Sant Antoni (Maó)

M E N O R C A 46

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 62

AGENDA

CONFERÈNCIA: TERESA RIBERA La ministra per a la Transició Ecològica i del Repte Demogràfic, Teresa Ribera, obrirà el curs acadèmic de l’Ateneu de Maó amb la videoconferència «Una recuperación para la pròxima generación de europeos».

Divendres, 16/10 · 20 h · Galeria Cayón (Maó)

LA DESNUDEZ

La mostra, segons explica el mateix artista, ens remet a aquell horitzó simbòlic «on tenim dipositades les il·lusions, els projectes» i «al camí de la vida, de creixement personal que hem de recórrer per assolir-lo». Reuneix unes seixanta peces.

La desnudez és una proposta poètica sobre saber estimar-se. Dues figures en escena, que apunten una idea de polaritat i de viatge des de la mort a l’amor. La Cia. Daniel Abreu, fundada el 2004, és una de les més destacades de l’escena estatal. El treball coreogràfic d’Abreu es defineix per l’ús d’eines senzilles, per la força i personalitat dels ballarins i per un sensible ambient sonor.

Del 16/10 al 28/11 Sala El Roser (Ciutadella)

Dissabte, 17/10 · 20 h Teatre Principal de Maó

EXPOSICIÓ: RAFEL JOFRE

STONEWALL: LIBERACIÓN Y ORGULLO Espectacle sobre la primera revolución queer creat per Moirai Teatre. Basat en els aldarulls que varen tenir lloc l’any 1969 a Nova York i que varen donar origen al que avui coneixem com el Dia de l’Orgull LGTBIQ+. Organitzen el Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament de Maó i Diverxia Menorca. Entrada gratuïta numerada.

Dissabte, 17/10 · 20 h · Orfeó Maonès ENS HO MEREIXÍEM? Un matrimoni malavingut i una conversa inesperada.

Aquests són els elements que faran detonar “una gran explosió sentimental” que marcarà un abans i un després en les seves vides. Ens ho mereixíem? és el primer muntatge teatral del grup emergent SOM3 i després de representar-se a Sant Lluís i Maó, es podrà veure a la Sala Multifuncional des Mercadal.

Dissabte, 24/10 · 20 h · Sala Multifuncional des Mercadal

DELTA ART, PROJECTE D’INVESTIGACIÓ I CREACIÓ Mostra d’investigació i creació desenvolupada pels artistes participants en DELTA ART, un projecte creat i gestionat per l’associació Es Far Cultural. A l’exposició del Convent de Sant Diego es pot veure el resultat final de dos mesos de residència i d’investigació a Menorca.

Fins al 18/11 Convent de Sant Diego (Alaior)

a g e n d a . m e n o r c a . e s 47

ÀMBIT 62

AGENDA

ART EN LA FRAGILITAT El Consell Insular de Menorca ha impulsat l’exposició col·lectiva L’Art en la fragilitat, una mirada artística sobre la situació de crisi sanitària que vivim i com aquesta ha fet despertar certes idees. Entre els vint-i-cinc artistes participants hi ha noms com els de Francesc Florit Nin, Julieta Oriola, Josep Bagur, Març Rabal, Pacífic Camps, Laetitia Lara o Pol Marban.

PREMI BORN DE TEATRE

En una casa suburbana amb un petit jardí, una família de classe mitjana afronta el pas d’un any decisiu. A través de la metàfora de les quatre estacions, assistirem al canvi de quatre germans i germanes.

Verónica Forqué, Premi Max a la millor actriu.

El Premi Born torna a casa en el cinquantè aniversari de la seva creació. Després de catorze edicions d’itinerància, el prestigiós guardó que atorga el Cercle Artístic es lliurarà, a la fi, al Teatre des Born, que s’inaugurarà el dia abans.

La gala, condicionada per les incògnites generades per la situació sanitària, prescindirà de la representació teatral i la substituirà per un concert íntim a càrrec de la soprano Maria Camps i el guitarrista Pere Arguimbau.

L’edició actual ha batut el rècord de participació amb un total de 571 obres presentades a concurs.

Dv. 30/11 · 20.30 h Teatre Principal de Maó

Dissabte 24/11 · 21 h Teatre des Born

Del 23/10 al 28/11 · Claustre del Carme (Maó) Del 5/12 al 9/01 · El Roser (Ciutadella)

LAS COSAS QUE SÉ QUE SON VERDAD

LOSERS Protagonitzada per Rodo Gener i Clara Ingold, Losers és una comèdia romàntica sobre les parelles sentimentals que utilitza l’humor per reflexionar sobre la crisi dels quaranta i la quotidianitat de les relacions amoroses. Losers va més enllà de la química primerenca de l’enamorament i posa a prova la relació dels personatges.

MENORCA DOC FEST Enguany, el festival de cinema i fotografia documental de Menorca ha seleccionat 15 curtmetratges que competiran pel premi al millor curt documental i, a més, ha creat una nova secció competitiva per reconèixer els millors projectes de fotografia documental. La programació s’estén més enllà amb exposicions i xerrades.

Del 29/10 a l’1/11 Es Mercadal

Dv. i ds. 30 i 31/10 · Teatre des Born ELS RITUALS MÀGICS A CALESCOVES Mitjançant la disfressa i la representació, els fillets i les filletes recrearan un ritual funerari al mateix paratge de Calescoves. Activitat familiar gratuïta. Les places són limitades. Els interessats han d’enviar un correu a museu@ museudemenorca.com per poder reservar una de les vint places disponibles.

Dissabte 7/11 · 11 h · Calescoves (Alaior)

M E N O R C A 48

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 62

AGENDA

FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ Al novembre arriba una nova edició de la Fira del Llibre en Català de Menorca. Enguany, la cita amb les lletres catalanes es trasllada a Ciutadella, on durant dos dies se succeiran tota una sèrie d’activitats, com ara presentacions de llibres, col·loquis, recitals de poesia, contacontes i tallers per a joves. Consultau-ne el detall a la secció “Actualitat”.

Dissabte i diumenge, 7 i 8/11 · Ciutadella RITA BARBER

MÉS

PROJECTE EXCAVACIÓ SA MOLA Els arqueòlegs i directors del projecte, Montserrat Anglada i Octavi Pons, ens explicaran els objectius generals del projecte i els resultats dels treballs arqueològics que s’hi han desenvolupat entre el 2019 i 2020.

Dimecres 11/11 · 19.30 h · Museu de Menorca

VISITA TEATRALITZADA La diversió, el bon humor i el rigor històric s’han posat a treballar per oferir-vos la primera visita teatralitzada al museu de la mà dels components de Teatre de Xoc. Dilluns 16/11 · 19.30 h · Museu de Menorca

L’actriu i cantant menorquina Rita Barber presenta l’espectacle 28 días de luna, una reflexió poètica i musical sobre la condició de ser mare. El nou muntatge de l’artista menorquina barreja el llenguatge musical i el dramàtic per aprofundir una mica més en el seu cant a les dones. L’aforament és limitat.

Diumenge 22/11 Auditori de Ferreries

PODEM APRENDRE LA HISTÒRIA A TRAVÉS DELS VIDEOJOCS? L’arqueòleg Bruno Parés, especialista en documentació 3D, respondrà la pregunta: Podem aprendre història a través dels videojocs? Activitat gratuïta. Les persones interessades a assistir-hi hauran d’emplenar un formulari i enviar-lo a museu@museudemenorca.com Dimecres 16/12 · 19.30 hores · Museu de Menorca L’ENIGMA DELS 400 VASOS A través d’un joc de pistes haurem de descobrir el misteri dels 400 vasos de Joan Flaquer. T’apuntes a resoldre l’enigma? Activitat gratuïta adreçada a totes les edats i públics. Només hi ha catorze places disponibles. Per assistir-hi cal emplenar un formulari i enviar-lo a museu@ museudemenorca.com.

Dimecres 30/12 · 18 hores · Museu de Menorca

a g e n d a . m e n o r c a . e s 49

ÀMBIT 62

ABECÉ

La nova normativa de la llengua catalana (2): altres novetats d’accentuació i dièresi Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Continuant amb els articles referits a les novetats en l’ortografia i la gramàtica catalanes que vam encetar en el número 59 d’ÀMBIT (abril-juny 2020), en aquest número volem referir-nos a una qüestió d’accentuació que afecta les formes verbals balears, així com a la supressió de la dièresi en determinats mots.

Pel que fa al primer cas, la nova ortografia sistematitza quelcom que els parlants balears ja intuíem i a la pràctica ja aplicàvem, d’acord amb la nostra pronunciació i segons les regles habituals d’accentuació de la llengua catalana. Es tracta de l’accentuació de les formes verbals de la primera persona del present d’indicatiu amb desinència zero:

En l’accentuació, s’adopta l’accent greu (è) per a les formes baleàriques de la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en -enar i en -esar, sempre que aquesta e representi una vocal neutra o oberta, segons els parlars (anomèn, esmèn, remèn, palès); si no, s’escriuen amb accent agut (berén, estrén, contrapés), de la mateixa manera que les formes dels verbs acabats en -essar, llevat de disfressar (confés, ingrés, interés, però disfrès).

50

També s’escriuen amb accent greu (ò) les formes baleàriques de la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en -osar i -ossar (dispòs, impòs, supòs; desglòs, destròs), amb algunes excepcions (desembós, endós, esbós).

D’altra banda, pel que fa a l’ús de la dièresi, s’ha produït una simplificació que afecta normalment paraules d’origen culte: S’ha suprimit la dièresi en els derivats cultes acabats en el sufix -al, d’acord amb la pronúncia general, sempre que el mot primitiu no presenti un hiat, és a dir que tampoc dugui dièresi: fluidal (de fluid), laical (de laic), col·loidal (de col·loide), helicoidal (d’helicoide), trapezoidal (de trapezoide). En canvi: proïsmal (de proïsme), veïnal (de veí).

La cultura a Menorca, millor amb

MENORCA ÉS ILLA DE CULTURA Descobriu-ho aquí agenda.menorca.es

Voleu estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca?

Subscriviu-vos al butlletí i rebreu setmanalment al correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i moltes coses més.

Feis clic AQUÍ per donar-vos-hi d’alta.