Àmbit, revista de cultura de Menorca, 63

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 63 · GENER - MARÇ 2021

ÀMBIT 62

SUMARI

El nou escenari des Born

Entrevista a Miquel Àngel Maria

Menorca Talaiòtica, exposició de Sat Antoni, #RegalaCultura...

Teatre des Born, el nou pol cultural de Ciutadella

Taules i avenços en l’excavació de Sant Agustí Vell

Grans nevades a Menorca i vela llatina

El programa d’Acompanyament Digital

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

La nova normativa de la llengua catalana (3)

Número 63 Gener - març 2021

Disseny i coordinació editorial: Island Mood

Imatge de la portada: Teatre des Born Fotografia © David Arquimbau Sintes

Redacció número 63: Pepa Ferri, Anna Gornès, Itziar Lecea Llufriu, Antoni Vallejo, Montserrat Anglada, Damià Ramis i Ismael Moll.

Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

DL: ME 524-2007

3

ÀMBIT 63

A FONS

EL TEATRE MUNICIPAL DE CIUTADELLA S’OBRE CAMÍ

El nou escenari des Born La cultura és un valor ciutadà i un àmbit comú d’aprenentatge i transmissió de sensibilitats, creences i imaginaris.

En aquest sentit, els municipis tenen una responsabilitat de primer ordre, ja que són la font original de contacte amb la cultura i els primers apoderats per dinamitzar-la i implementar-la, mitjançant polítiques i equipaments com el Teatre des Born.

Text: Anna Gornès Fotografies: David Arquimbau Sintes

4

ÀMBIT 63

A FONS

Teatre des Born

1.

5

ÀMBIT 63

La reobertura del Teatre des Born planteja nous reptes: el primer, crear nous públics amb la vocació d’emocionar-los a partir de l’experiència; el segon, funcionar com a catalitzador de les energies creatives i receptives de la ciutat.

6

A FONS

Que Ciutadella hagi quedat òrfena durant gairebé quinze anys del seu principal pol d’activitat cultural implica diverses pèrdues públiques. En especial, la d’un fort teixit associatiu vinculat al teatre i la de tot un gruix d’espectadors crítics que s’ha anat desvinculant de les experiències en directe. Però el major greuge del seu tancament rau en el desgast de legitimitat de la cultura per part de la societat: ens hem acostumat a viure sense teatre i sembla que tampoc n’hi havia per tant...

Ara, amb la reobertura del Teatre des Born es té l’oportunitat de reanimar al malalt: n’hi ha que no col·laboren i d’altres que revaloren la vida per donar-ne en cullereta a tothom.

UNA MIRADA ENRERE: EL VALOR DEL TEIXIT CREATIU Quan es fa una retrospectiva inevitablement nostàlgica del Teatre des Born, en sobta l’existència d’una companyia pròpia: la dirigida per Delfín Serra, en actiu des de 1963 i fins al 1989, amb un certa continuïtat fins a l’actualitat. En aquells temps, la sala no era només un aparador d’obres sinó que servia de seu social per a companyies locals, de les quals avui dia només en roman un reducte simbòlic.

Alhora, el Born també era testimoni dels viratges ideològics que s’hi succeïen a fora. Si bé durant els primers anys la companyia dirigida per Delfín Serra hi estrenà algunes obres d’exaltació patriòtica en castellà, com manava el “Teatro Azul” falangista, també capitanejà en origen la renovació del teatre contemporani a l’illa. El muntatge i posterior prohibició de El retaule del flautista (1973) seria el germinador d’un prestigiós recorregut teatral que ha arribat fins als nostres dies.

Gràcies a l’empenta de la companyia Delfín Serra, a Ciutadella s’hi acabaria celebrant la Setmana del teatre independent dels Països Catalans (1976 i 1977), un certamen de referència que va reunir a les personalitats més destacades del panorama català i va permetre crear un feix de

ÀMBIT 63

A FONS

Teatre des Born

C O M PA N Y I E S D E T E AT R E MAÓ

CIUTADELLA

ST. LLUÍS

29.040 habitants 9 companyies

29.223 habitants 5 companyies

6.798 habitants 5 companyies

vincles personals i professionals.

En els anys 70 també veuria la llum el Premi Born de Teatre amb voluntat de promoure i estimular la creació literària en un sentit ampli. Es proposaven que el nom de Ciutadella de Menorca anés unit a una fita cultural de relleu i de ressò exterior, amb la creença que els canvis sociopolítics importants —a cinc anys d’encetar la transició democràtica— havien d’anar de la mà de transformacions culturals profundes.

Cap a principis dels anys vuitanta es retroben a Ciutadella alguns dels components de la Delfín Serra —temporalment desapareguda i reconvertida en companyia Nura— i es constitueixen com el Grup Groc de Teatre. La iniciativa la pren Juan Elorduy i, més tard, s’hi suma Pitus Fernández, qui implementa tot el coneixement après amb Els Joglars. Aquesta influència definirà el caràcter del nou teatre de creació menorquí, subjecte a un mètode de treball d’artesania col·lectiva no premeditada, que tenia el focus en la improvisació, en l’exploració de l’espai escènic i una clara debilitat per la sàtira política.

El 1991 Groc produeix La bereneta dels generals, de Boris Vian, una àcida crítica al militarisme, coincidint amb la Guerra del Golf, que va tenir gran èxit entre el públic.

S’arriben a fer fins a dotze representacions entre Maó i Ciutadella, passant també pel Teatre Principal de Palma i la Fira de Tàrrega, a Catalunya. Després de tants èxits, es funda La Clota-Groc, que continua amb una incessant activitat durant els vuitanta i noranta, convertint-se amb la companyia històrica de major projecció.

Aquest parell d’apunts passats ens serveixen per copsar l’aspecte més interessant de tot el moviment teatral de la transició: la seva condició comunitària. El mètode de creació col·lectiva basat en la participació voluntària de ciutadans i actors i l’obertura contemporània —al dia dels moviments i tendències artístiques del seu temps— convertirien el teatre menorquí en un cas paradigmàtic que queda recollit en una reputació extraordinària, trac-

COMPANYIES DE TEATRE ACTIVES A MENORCA A MAÓ: Col·lectiu La Resistencia, Xàfec Teatre, La Clota, La Trup, Mô Teatre, Orfeó Maonès, Teatre de Xoc Caradura Teatro i Dudu Clown.

A CIUTADELLA: La cutícula, Cercle Teatre, Dom Bosco Teatre Sant Miquel i No Som 3.

A SANT LLUÍS: Idò Teatre, Som 3, Talia Teatre, Tornam a ser aquí i EADM (no és companyia com a tal però realitzen produccions anuals).

7

ÀMBIT 63

A FONS

2.

8

ÀMBIT 63

A FONS

Teatre des Born

tant-se d’un territori petit i perifèric com és Menorca.

El valor social d’aquest fenomen va tenir una influència cabdal en la formació d’una generació sencera que es reflectiria en un públic implicat i exigent amb la qualitat dels espectacles.

RECUPERAR EL CAPITAL CULTURAL Aquesta relació de causa-efecte entre el vigor del teatre i la maduresa del públic és el que s’aspira a recuperar amb el nou començament del Teatre des Born. «Volem que desplegui totes les seves potencialitats com a espai de creació i formació de nous públics, liderant l’activitat a Ciutadella, i també com a espai per a la professionalització del teatre i les arts escèniques, a l’alçada dels estàndards de la música que es produeix aquí», afirma el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, qui també recorda que al Pla de Foment de les Arts Escèniques de Menorca, en revisió per mor de la Covid-19, «ja s’hi contempla el paper decisiu que ha de tenir el Teatre des Born en la dinamització del sector teatral».

L’efervescència cultural d’aquells anys contrasta, però, amb l’atonia dels darrers. La manca d’oportunitats en l’oferta ha deixat un salt generacional amb ciutadans que han vist empobrir el seu capital cultural durant les últimes dues dècades.

Es tendeix a fer balanç de la cultura d’acord amb el seu valor instrumental, és a dir, amb tot allò relacionat amb els efectes auxiliars per acomplir objectius econòmics, socials o mediambientals. També es revisa el valor institucional com els mecanismes que té la institució pública per fomentar pràctiques o actituds compartides. Tanmateix, s’oblida sovint mesurar-la pel seu valor intrínsec lligat a l’empirisme del directe i a la vivència subjectiva, sigui emocional o intel·lectual. Aquesta reacció és la que, tard o d’hora, pot fer despertar un interès pel teatre, ja que aquí radica el potencial de la cultura per afectar-nos i fer-nos un poc més savis.

Es pot dir, per tant, que la manca d’una programació estable ha endormiscat el públic i abolit la seva experiència, i amb ella la guspira de coneixements i capacitats transformadores que comporta, matant l’entrenament sensorial de l’espectador i la seva percepció connotativa. «És sorprenent com unes arts basades en l’efímer, com les escèniques, poden deixar petjada permanent en una societat. És una paradoxa que m’encanta. En contrapartida, l’absència de teatre durant un temps, és absolutament irrecuperable», assenyala al respecte Sergi Marí, dramaturg, director de la companyia La Trup i autor, juntament amb Francina Moll, de l’Informe sobre el Foment de les Arts Escèniques a Menorca.

«Volem que el Born desplegui totes les seves potencialitats com a espai de creació i formació de nous públics, liderant l’activitat a Ciutadella, i també com a espai per a la professionalització del teatre i les arts escèniques».

Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

1. Exterior del Teatre des Born de Ciutadella 2. Moment de la representació de l’obra Reines de Shakespeare el 9 de gener al Teatre des Born

9

ÀMBIT 63

3.

10

A FONS

ÀMBIT 63

A FONS

Teatre des Born

EL MAPA ACTUAL Mentre s’avança en aquest camí, que just ara comença, la realitat teatral és la que és, i a Ciutadella els grups de teatre existents actualment tenen una finalitat més tost pedagògica i, fins i tot, vinculada a l’activitat parroquial, com és el cas del grup Sant Miquel o el de tradició salesiana D9 Don Bosco, continuadors del teatre costumista que havia marcat el patró escènic de la capital eclesiàstica.

En aquest espai, que també cohabiten l’activitat marginal de La Cutícula i l’empenta de No Som 3 Teatre, sobretot en l’àmbit familiar, mereixen una menció especial els socis del Cercle Artístic que, a l’ombra d’un teatre tancat, han treballat persistentment per aglutinar apassionats de la dramatúrgia i frenar la paradoxa d’atorgar un premi tan prestigiós, amb mig segle de trajectòria, sense tenir un equipament al darrere, així com tampoc un gruix significatiu d’espectadors i companyies. És obvi que si no han defallit en aquesta tasca, que es remunta a l’any 1970, ha sigut, precisament, per l’esperança de recuperar algun dia el pati de butaques adjacent.

Aquesta mancança els ha obligat a jugar una lliga a part, creant l’any 2013 les Aules de Teatre i la companyia Cercle Teatre que, més enllà dels muntatges d’obres, aposta per un aprenentatge més transversal lligat a l’univers teatral. Aquesta missió didàctica ha pal·liat la inexistència d’un altre complement bàsic perquè tot l’engranatge dramatúrgic funcioni, gairebé tan necessari com la mateixa existència d’un equipament: l’educació teatral.

Així també ho creu Sergi Marí: «Generar públic és una missió que han de compartir moltes institucions simultàniament. És la base on se sustenta tot el sistema. Per exemple, el teixit associatiu teatral, el teatre comunitari, és un gran factor generador de públic, però també ho és el teatre escolar, o com l’escola tracta del teatre».

A Sant Lluís, en canvi, veiem un dels exemples més clars de l’efecte dinamitzador que en un futur pot jugar el Teatre des Born: la Sala Polivalent Albert Camus. Des que es va inaugurar, a finals del 2014, han sorgit al seu voltant projectes i companyies amateurs, més o menys actives, que han fet revifar la vida cultural al municipi. Podria tractar-se d’una relació espúria, però seria molta casualitat que d’ençà la construcció de l’edifici —la singular façana ja va ser tota una declaració d’intencions renovadores— hagin anat proliferant tantes associacions de teatre. Entre altres, hi conviuen Idò Teatre, que milita amb certa constància des de fa anys; Talia Teatre o Tornam a ser aquí, que tot i ser aficionats s’es-

3. Imatge general del pati de butaques i les llotges del Teatre des Born

11

ÀMBIT 63

A FONS

A Sant Lluís veim un dels exemples més clars de l’efecte dinamitzador que en un futur pot jugar el Teatre des Born: la Sala Albert Camus. Des que es va inaugurar han sorgit al seu voltant projectes que han fet revifar la vida cultural al municipi. forcen a presentar una peça anual; o el nou grup SOM3 que també aposta pel teatre de text dibuixant una xarxa riquíssima de creació. Val a dir que la Sala Albert Camus també és la seu de l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca.

Però és a Maó on es concentra, ara per ara, el gruix de les companyies i grups de teatre, i també de les produccions. Amb dos programadors històrics actius, com són el Teatre Principal de Maó i l’Orfeó Maonès, la ciutat de llevant concentra la major part del moviment teatral a l’illa: la veterana Mô Teatre; la feina continuada de La Clota i Xàfec Teatre amb Pitus Fernández al capdavant; els èxits de l’associació La Trup amb Lucrècia o Roma libre; les aclamades improvisacions i la commedia dell’arte de Teatre de Xoc; el grup de teatre del mateix Orfeó; o la nova empenta de creació horitzontal amb el col·lectiu de La Resistencia, que de moment ja s’ha fet un lloc amb la peça coral La resistencia de los invisibles.

I no només això. A fi de afavorir les produccions locals i enfortir progressivament el teixit teatral menorquí, el Principal ha impulsat en els darrers temps dues iniciatives amb recorregut: l’obrador artístic i la convocatòria de coproduccions teatrals, de la qual recentment ha llençat la segona edició. S’hi afegeix, a més a més, el propòsit de participar activament en coproduccions amb altres teatres i festivals. L’exemple més recent és Una galàxia de luciérnagas, de la menorquina Aina Tur. «Des del Teatre Principal de Maó tenim molt clar que hem de fer feina per afavorir la creació, la producció, la programació i l’exhibició d’espectacles teatrals de companyies i professionals de les arts escèniques de Menorca, d’aquí l’aposta per l’obrador artístic i la convocatòria d’ajuts a coproduccions teatrals», explica la gerent Àngela Vallés.

Amb la finalitat que el Teatre des Born esdevingui un pol generador d’activitat com ho és el Principal, el Consell

12

Insular de Menorca ha decidit dotar de la mateixa assignació pressupostària, 51.000 euros, a les dues institucions culturals. «Aquesta partida és un clar indicador de què l’activitat teatral ha de pivotar al voltant d’aquests dos centres culturals, d’acord amb la realitat polaritzada de Menorca», apunta el conseller Miquel Àngel Maria.

NOUS TEMPS La reobertura del Teatre des Born dibuixa un nou escenari, esperançador, i planteja nous reptes. El primer d’ells, crear nous públics amb la vocació d’emocionar-los a partir de l’experiència. El segon, funcionar com a catalitzador de les energies creatives i receptives de la ciutat.

Andreu Cardona, regidor de cultura de l’Ajuntament de Ciutadella, té clar que el Born ha de recuperar el seu valor com a punt de trobada social: «Ja a la inauguració vam incidir en la necessitat de salvar el teatre com a espai cultural, però també social. Amb la selecció del nou gerent volem que el Born torni a ser un teatre de referència i un epicentre associatiu, que pugui acollir produccions de fora però que també aposti per les companyies locals».

Mirar al futur sense renunciar al passat innovador i transformador, amb aliances i amb una visió que projecta un teatre comunitari i popular, estès a la plaça i al carrer, un teatre que avança i trenca amb la prevalença de l’estigma costumista, que cuida l’experiència per evitar convertir-se en un simple contenidor de programació passiva i utilitarista. Com a teatre municipal que és, el Teatre des Born ha d’obrir-se, alliberar-se i dotar la ciutadania d’uns llenguatges creatius contemporanis que se’ls puguin fer propis perquè, d’aquesta manera, l’hàbit i l’entusiasme guiïn la reactivació del teixit teatral de companyies i espectadors.

ÀMBIT 63

A FONS

Teatre des Born

4.

EL PREMI BORN DE TEATRE RECUPERA EL SEU ESPAI Catorze anys i mig després, el Premi Born de Teatre que convoca el Cercle Artístic de Ciutadella ha recuperat el seu escenari natural. La reobertura de l’espai cultural, celebrada el passat 23 d’octubre, es va fer coincidir amb el cap de setmana gran del teatre a Menorca. A la imatge superior, el dramaturg Josep Maria Miró, guanyador de la 45a edició d’aquest guardó amb l’obra «El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc».

13

ÀMBIT 63

1.

14

A DUES VEUS

ÀMBIT 63

A DUES VEUS

Miquel Àngel Maria

Miquel Àngel Maria «EL CANVI DE MODEL ÉS UNA URGÈNCIA, I S’HA D’EMPÉNYER DE BAIX A DALT»

15

ÀMBIT 63

A DUES VEUS

Vivim temps urgents. L’ordre de prioritats ha sofert un canvi radical. Ara, la presa de decisions ha d’atendre la immediatesa, imprevisible i desconeguda. La reacció s’ha imposat a l’acció, l’agitació a la reflexió. En aquest context, la cultura, sempre necessària, es ressenteix. Sobre aquest nou ordre conversam amb el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria.

Text: Pepa Ferri Fotografies: David Arquimbau Sintes

crisi. «El sector ja estava en precari en temps de bonança, i açò és l’antítesi de la sostenibilitat», afirma el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, amb qui hem conversat sobre el que acabam de deixar enrere i sobre el que vindrà.

Llegia fa poc un tuit que reproduïa la descripció que un fillet de nou anys feia del 2020. Era la següent: «És com si estiguessis a punt de creuar el carrer, mires a un i altre costat i, de sobte, t’atropella un submarí». Un submarí que emergeix de l’asfalt i impacta en la ciutat provocant el caos... No deixa de sorprendre la capacitat que, alliberats de tot tipus de condicionants i conviccions, tenen els més petits per explicar la sensació d’irrealitat —i de vulnerabilitat— que ens ha deixat aquest any.

Molts són els sectors afectats per aquest inesperat «submarí», i el cultural és un dels més perjudicats per la cronicitat de la seva pròpia

16

El 2020 ha estat un dels anys més convulsos de la història recent. Ha fet trontollar estructures polítiques, econòmiques, socials... I ha deixat ben tocat el món de la cultura. Quan es refereixi més endavant a aquest any, com el definirà?

Crec que l’obra d’art que ha presentat l’artista ciutadellenca Anna Llorens a l’exposició «Art en la fragilitat»1 ho expressa amb claredat i contundència, com només port fer l’art: una làpida de marbre gris amb un text gravat, —«No puc respirar, 2020»—. Ho diu tot. Ha estat un any d’ofec, de dificultats enormes. Ara del que es tracta és que aquest no sigui el final de la història. El bonisme ingenu no ens duu enlloc. El meu eslògan no seria «tot anirà bé», sinó «facem que tot vagi millor».

ÀMBIT 63

A DUES VEUS

Miquel Àngel Maria

2.

«El sector cultural estava en precari en temps de bonança. I açò és l’antítesi de la sostenibiltat»

3.

1. El conseller Miquel Àngel Maria fotografiat al poblat talaiòtic de Trepucó, a Maó.

2 i 3. El conseller en un moment de l’entrevista al seu despatx de la seu del Consell Insular de Menorca.

17

ÀMBIT 63

A DUES VEUS

«L’objectiu del rescat cultural era i és que l’economia de la cultura no s’aturi»

S’ha escrit molt sobre repensar i transformar un «model insostenible» des del punt de vista econòmic, mediambiental, social... Què hi ha de la cultura?

El que passa amb la cultura no és distint del context general. Ens escandalitza que avui hi hagi gent que té feina i estigui en risc d’exclusió. Amb la cultura, el sector ja estava en precari en temps de bonança. I açò és l’antítesi de la sostenibilitat, que seguint l’economista de la cultura Pau Rausell, s’ha d’entendre com l’equilibri entre el medi ambient, l’economia, el benestar social i la cultura. El canvi de model és una urgència, i s’ha d’empènyer de baix a dalt. Parafrasejant Terry Eagleton2, no som optimista, però tenc esperança.

2

Mostra d’arts plàstiques i visuals organitzada pel Consell en el marc del programa Rescat Cultural i que s’ha pogut visitar a la sala del Claustre del Carme de Maó, del 23 d’octubre al 28 de novembre, i a la Sala El Roser de Ciutadella, del 5 de desembre al 9 de gener.

1

Autor del llibre Cultura (Taurus, 2017)

Crida l’atenció que la base de tota civilització ocupi en temps de crisi aquest segon plànol en les prioritats públiques i privades... Veu el dia que això canviï?

Jo emetria un judici més sever: tampoc en temps de bonança la cultura sol ser una prioritat política, i tampoc és considerat un sector essencial per bona part de la societat. La precarietat del mecenatge privat és un indicador clar. Per açò és important entendre que la necessitat és el canvi de model, i no un simple canvi de xifres en els pressupostos culturals de les institucions públiques.

Si alguna cosa ens ha quedat clara dels temps que vivim és que la capacitat d’adap-

18

ÀMBIT 63

A DUES VEUS

Miquel Àngel Maria

4.

tació és cabdal per mantenir-se i tirar endavant. Quina valoració fa d’aquesta capacitat en la cultura local?

Fins ara parlàvem de la dimensió econòmica de la cultura. Amb aquesta qüestió anam més enllà, i de fet és molt més important. Torn a Eagleton: la cultura és una paradoxa, és l’esforç que fa una societat per salvaguardar i transmetre tot el llegat que ha rebut, i també tot l’esforç que fa per trencar esquemes i models i obrir nous futurs. Pel que fa a Menorca, la cultura com a salvaguarda té entitats que fan una feina excepcional, hi ha un teixit associatiu viu, dinàmic i perseverant, que en aquesta situació difícil ha fet un gran esforç per mantenir l’activitat cultural. La cultura creativa és la que viu més en precari, els seus protagonistes no tenen tot el suport que necessiten per a la important funció social que fan.

Miri enrere: què queda dels objectius amb què van iniciar l’any? I un poc més enllà: dels objectius de mandat?

A pesar de les dificultats, hem procurat mantenir tots els objectius amb què vam començar

el mandat i vam encarar aquest any. Algun s’ha alentit o allargat en el temps, però no hem renunciat a cap. Si ja tenim prou dificultats amb el que ens ha sobrevingut, no volem contribuir a agreujar-ho deixant aparcats els projectes necessaris per a la cultura, justament perquè poden ajudar a sortir de la crisi i a enfortir el teixit cultural. Em referesc a projectes com, per exemple, el Centre de Creació Artística que volem posar en marxa as Mercadal, el Centre Thalassa de Patrimoni Marítim as Castell o la revisió del programa Menorca Música i Teatre, que s’ampliarà a les arts visuals.

Tot i això, com ha reconegut, aquestes dificultats han condicionat en certa manera la planificació del Departament de Cultura.

Cap a on han redirigit els esforços arran de la crisi sanitària?

Hem prioritzat la mobilització de recursos que donen feina a tercers, per no perjudicar de més l’activitat professional del sector cultural,

19

ÀMBIT 63

A DUES VEUS

i hem deixat en un segon terme les tasques més internes del nostre departament.

Per fer-ho han creat el programa Rescat Cultural Menorca. El mateix nom ens remet a la urgència. Quines eren les necessitats més peremptòries?

L’objectiu era i és que l’economia de la cultura no s’aturi. No podem ser ingenus, el que pot fer el Consell és molt parcial, no podem cobrir el greu impacte que l’aturada econòmica ha causat en l’activitat cultural, però el programa de Rescat Cultural està concebut per minimitzar aquest impacte tant com puguem.

6.

«Algun projecte cultural s’ha alentit o allargat en el temps, però no hem renunciat a cap»

6. El conseller, al poblat talaiòtic de Trepucó.

4, 7 i 8. Miquel Àngel Maria, en diferents moments de l’entrevista.

20

S’han mobilitzat recursos de totes les administracions per ajudar els artistes i les companyies locals i mantenir l’activitat cultural en aquests temps de pandèmia. N’està satisfet?

A mitges. El Ministeri de Cultura va reaccionar tard, i només en resposta a les crítiques del sector cultural. A les Illes Balears hi ha una certa duplicitat entre el que fa el Govern i el que feim els consells. El Govern s’ha de dedicar, sobretot, a l’intercanvi entre illes i a la projecció exterior. I en general, el que queda sempre pendent és el sector cultural públic: museus, biblioteques, centres de cultura, que com ha dit a vegades Jaume Gomila, amb una encertada expressió, «són com els hospitals de la cultura».

Quan creu que podrem deixar de parlar de rescat per tornar a parlar de suport o acompanyament a la cultura local?

El rescat és l’acompanyament d’urgència en el context actual. En funció de l’evolució de la crisi sanitària i de la recuperació econòmica, el repte és que l’acompanyament i el suport no tornin simplement a l’estat anterior, sinó que hi hagi un salt endavant.

Els festivals i les cites culturals de projecció exterior també s’han vist perjudicats per l’impacte de la covid-19. Com han afrontat aquesta problemàtica des del Consell?

ÀMBIT 63

A DUES VEUS

Miquel Àngel Maria

Sobretot flexibilitzant la convocatòria general de suport a les entitats culturals. Vam allargar el termini de presentació de projectes, i hem aplicat més recursos a través del programa de Rescat Cultural. Però la projecció exterior, com deia, correspon al Govern, i aquí fa falta més ambició.

Recentment han presentat els comptes del Consell per al 2021. Ens pot resumir les principals línies d’actuació del seu departament en l’àmbit de la Cultura i el Patrimoni?

Com he dit abans, intentam mantenir els objectius del mandat. Mobilitzarem 100.000 euros extra per al programa de Rescat Cultural, i també incrementarem les inversions en patrimoni cultural. Totes aquestes accions donen feina a artistes, a programadors, a dissenyadors, a arqueòlegs i restauradors, a gestors del patrimoni cultural... Des de la dreta se’ns critica que gastem molt en despesa corrent, el famós capítol 2 dels pressuposts. Jo en som un gran defensor: els doblers d’aquest capítol són recursos que reverteixen en contractació directa en l’àmbit local, i el nostre criteri és repartir tant com puguem, no concentrar la despesa en poques empreses.

Una de les poques alegries que ha deixat el 2020 és l’elecció de la Menorca Talaiòtica com a candidatura espanyola a Patrimoni Mundial l’any 2022. Ho han pogut celebrar?

Aquí podríem dir allò de «no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat». Hem celebrat que haguem arribat a la tria del nostre projecte per part del Consell de Patrimoni Històric per presentar-nos davant la UNESCO el 2022, sens dubte és una fita important. Però hi queda molta feina a fer. Hem de superar l’avaluació i no podem badar.

Pel que diu, també l’any que ve bona part de l’acció política del Departament de Cultura es canalitzarà a través del programa Rescat Cultural. Entenem que s’ha de guarir la ferida per tornar a caminar. En aquest context, veu ajornat el desig de crear un sector quinari competitiu a Menorca?

L’emergència del sector quinari a Menorca és un fet, i no és així perquè l’impulsi el Consell, sinó perquè és una realitat social. Va més enllà de la cultura, però l’inclou. El que tenim és l’obligació d’acompanyar i donar suport a les iniciatives que sorgeixin en aquest àmbit. Amb el Rescat Cultural ens movem certament per criteris d’urgència, però jo no parlaria d’ajornament, sinó d’alentiment. En tot cas, quan els indicadors econòmics millorin, açò ha de tenir una repercussió directa en els pressuposts públics per impulsar el sector quinari.

Si arriba a bon port, en dos anys Menorca podria convertir-se en un bon exemple per a la UNESCO en matèria de sostenibilitat i de salvaguarda i gestió de patrimoni, una rara avis en una Mediterrània excessivament castigada per les pràctiques especulatives...

Si feim les coses bé, la inscripció de Menorca Talaiòtica a la llista de Patrimoni Mundial, i el pla de gestió que ens comprometem a desenvolupar, amb la creació de l’Agència Menorca Talaiòtica, ha de tenir una repercussió directa en l’enfortiment de l’economia de la cultura a Menorca. Quan deim açò tothom sol pensar en el turisme, però açò és massa fàcil i superficial. Hem d’aspirar a més. Hem d’impulsar iniciatives potents de recerca en arqueologia i gestió del patrimoni. La visió integrada de Menorca com a Reserva de Biosfera, com a Reserva Starlight i prest com a Patrimo-

7.

21

ÀMBIT 63

A DUES VEUS

«Hem d’aspirar a ser capdavanters i innovadors en la salvaguarda del paisatge i del patrimoni» 8.

ni Mundial crea un marc d’oportunitats per ser efectivament capdavanters i innovadors en la salvaguarda del paisatge i el patrimoni natural i cultural. Açò és en primer lloc un repte social, amb una forta càrrega ètica, i al mateix temps una oportunitat de diversificació econòmica.

Fins a quin punt creu que aquesta imatge de Menorca ha determinat l’arribada de projectes internacionals com el que lidera Hauser & Wirth a l’illa del Rei? Pot ser també l’inici d’un futur il·lusionant per a les arts plàstiques i visuals?

L’arribada de Hauser & Wirth a Menorca és una bona notícia des de tots els punts de vista, i açò pot crear sinergies amb moltes altres iniciatives. Crec que, efectivament, la imatge de Menorca ha estat decisiva, i aqueta imatge és fruit de les decisions estratègiques que hem anat prenent com a societat al llarg de les darreres dècades. La declaració com a reserva de biosfera i el Pla Territorial Insular són fites que han condicionat positivament Menorca per afavorir i projectar aquesta imatge.

Lluny de conformar-se, Miquel Àngel Maria fa una crida a ser exigents per avançar en qüestions no resoltes. «No siguem massa autocomplaents», afirma. «Tenim molta feina a fer

22

perquè aquesta imatge sigui coherent amb tot el que feim a Menorca. Hi ha molts temes en què necessitam millorar. Per citar-ne alguns d’importants: la transició energètica, la gestió de l’aigua, la pervivència del sector agrari i la seva potenciació com a productor d’aliments per avançar cap a la sobirania alimentària, la cohesió social i la garantia d’accés a l’habitatge per a les noves generacions».

Aquestes no són, però, les úniques assignatures pendents que, en opinió del conseller, mereixen l’atenció de l’Administració, les empreses i la societat civil per propiciar un canvi cap a un ordre més sostenible. Entre les marcades com a imprescindibles enuncia també «l’impuls de nous vectors d’activitat econòmica i d’ocupació, com poden ser l’economia del coneixement vinculada al desenvolupament tecnològic immaterial, amb un Centre Bit que encara ha de donar molt de si, i el desenvolupament del sector quinari». Deures que considera inajornables perquè, tal com adverteix, «ens jugam el futur de dues generacions amb les decisions que prenguem en el futur immediat». Així doncs, que l’emergència del metafòric submarí serveixi almenys per accelerar el necessari canvi de model «de baix a dalt».

El Departament de Cultura ha posat en marxa el primer directori d’artistes menorquins, per millorar la seva projecció des d’una perspectiva de professionalització del sector. Aquest portal vol ser un espai per a la recerca i la divulgació dels projectes realitzats pels artistes i permet l’oportunitat de conèixer de primera mà les propostes dels creadors i creadores en arts visuals, literàries, escèniques i musicals.

artistes.menorca.es

ÀMBIT 63

ACTUALITAT

La candidatura Menorca Talaiòtica s’obre pas Amb il·lusió renovada i la tenacitat pròpia de les pedres dels monuments ciclopis, la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial segueix superant etapes, i avança en el camí cap a l’obtenció del màxim reconeixement per a l’excepcionalitat del paisatge arqueològic menorquí.

La darrera fita assolida ha estat la proclamació oficial de la Menorca Talaiòtica com a candidata espanyola per formar part de la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco, l’any 2022. L’anunci es va fer el passat 20 de novembre, després de la reunió del Consell de Patrimoni Històric, l’òrgan del Ministeri de Cultura que s’encarrega de seleccionar les candidatures a escala estatal. Cal recordar que Espanya és el tercer país amb un major nombre de llocs inscrits en aquesta llista, amb un total de 48 béns.

24

En la roda de premsa posterior a la designació, el conseller de Cultura del Consell Insular, Miquel Àngel Maria, va agrair el suport a la candidatura i va assenyalar que «des d’aquest moment, ja no és només una proposta de Menorca, sinó de totes les comunitats autònomes i del Govern d’Espanya per representar-nos a tots davant el Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco». Per la seva banda, la presidenta del Consell Insular, Susana Mora, va afegir que «aquesta candidatura representa per a nosaltres molt més que un distintiu. És un reconeixement a la nostra feina feta fins ara per la preservació dels nostres valors mediambientals, culturals i patrimonials, al mateix temps que un compromís per seguir treballant en aquesta línia».

Ara la mirada es posa en la presentació del nou expe-

ÀMBIT 63

ACTUALITAT

PATRIMONI

dient a la seu parisenca del Centre de Patrimoni Mundial, que tindrà lloc el pròxim mes de febrer, i que donarà inici a tot el procés d’avaluació per part d’un grup d’experts de l’ICOMOS. Finalment, es produirà una visita in situ i durant el 2022 la candidatura se sotmetrà a l’avaluació del Comitè del Patrimoni Mundial, que decidirà a partir dels informes si la candidatura s’inscriu en la llista.

Després que l’any 2017 la Menorca Talaiòtica no aconseguís la inscripció, el canari Cipriano Marín va ser designat pel Consell Insular com a nou supervisor de l’expedient i ha coordinat la feina de reformulació de la candidatura. Sota el títol «Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular», el nou expedient presenta les expressions d’una cultura única atrapada entre el cel i la mar, posant èmfasi en la integració harmoniosa dels monuments prehistòrics en un paisatge viu, que durant segles ha evolucionat al seu voltant, donant lloc a una realitat absolutament diferencial en relació amb altres fenòmens culturals del seu entorn.

En aquest sentit, Miquel Àngel Maria va voler destacar

«la gran singularitat que representa una illa de petites dimensions de la Mediterrània occidental on es troba un paisatge arqueològic viu, amb tres característiques que el fan realment especial: una gran densitat de béns arqueològics de la prehistòria, el seu excepcional estat de conservació i la convivència entre els béns i el seu paisatge associat amb la vida i la feina de les generacions de menorquins que han habitat l’illa fins avui».

La nova candidatura s’articula en nou àrees territorials, que inclouen els monuments més destacats de la prehistòria de Menorca, especialment els que són únics i excepcionals, així com els paisatges que els envolten. En total, la candidatura inclou 280 jaciments d’època prehistòrica, que representen el 21 % dels llocs arqueològics de l’illa i ocupen una superfície de 3.527 ha. Aquestes àrees permeten fer un viatge de dos mil anys a través de la diversitat i pluralitat dels monuments, des de l’aparició de les grans construccions ciclòpies (1600 aC) fins a la fi de la cultura talaiòtica amb l’inici de la romanització, al voltant de l’any 123 aC. Antoni Vallejo Ripoll.

25

ÀMBIT 63

ACTUALITAT

MÉS

Suspès el programa de Sant Antoni A causa de l’evolució negativa de la situació sanitària, el Consell Insular de Menorca i els vuit ajuntaments han decidit suspendre els actes del programa de la Diada del Poble de Menorca.

Aquesta decisió suposa la suspensió d’activitats com l’acte institucional de Sant Antoni, que enguany s’havia de celebrar al Teatre des Born el 17 de gener; el concert Una nit de musical a càrrec de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Àngels Gonyalons, que havia d’acollir el Teatre Principal de Maó el mateix dia, o el Glosat de la Diada a càrrec de Soca de Mots, entre moltes altres activitats organitzades a tota l’illa per Consell i ajuntaments.

Només es mantenen les exposicions «El Sant Antoni. 17 anys del premi de pintura de Menorca (1991-2007)», a la Sala Municipal El Roser de Ciutadella, i «Retrats d’un poble», a l’Espai d’Art Xec Coll, també a Ciutadella.

MÉS

Calendari institucional 2021 Dotze fotografies realitzades pel fotoperiodista David Arquimbau durant el confinament i dotze textos inspirats en elles i signats per dotze dones del món cultural, periodístic, científic i literari de l’illa donen vida al calendari institucional del 2021 que ha editat el Consell Insular. Entre les fotografies seleccionades hi ha una representació d’escenes de la vida al carrer i a les cases que donen compte de l’excepcionalitat de l’any que acabam d’acomiadar. Els textos, de gèneres i estils diversos, són obra de Jara D. Sánchez, Sònia Moll Gamboa, Alicia Sintes, Anaïs Faner, Maria Galetta, Cristina Bugallo, Sílvia Pons, Mariona Fernández, Pepa Ferri, Enka Alonso, Llucia Palliser i Gemma Andreu. El calendari, gratuït, s’ha posat a disposició de tothom a les seus del Consell de Maó i Ciutadella i als vuit ajuntaments de l’illa.

26

ÀMBIT 63

ACTUALITAT

ART

Exposició sobre el Premi Sant Antoni de Pintura Francesc Florit Nin, Pacífic Camps, Zulema Bagur, Paca Florit, Llorenç Pons o Miquel Bosch són alguns dels artistes que van guanyar el Premi Sant Antoni Sa Nostra de pintura de Menorca, un guardó sense el qual no es podria entendre la història de la pintura menorquina del tombant del segle XX. I és que durant disset edicions, el premi va servir per reconèixer les millors obres dels pintors menorquins o residents a l’illa, i va impulsar les trajectòries de molts d’ells.

Nascut com una iniciativa del setmanari El Iris que va fer seva l’Obra Social Sa Nostra, i amb un jurat format per professionals de fora de l’illa i amb perfils diversos, el premi va consolidar el seu prestigi gràcies a la dotació econòmica —la més alta de Menorca—, però també a tot el que l’envoltava, ja que l’exposició de les obres finalistes viatjava per tots els pobles de l’illa i rebia la visita dels centres escolars. En alguna ocasió, fins i tot, les obres van fer el salt a Mallorca i Eivissa. A més, al guanyador se li dedicava una exposició individual amb catàleg inclòs. Ara, la mostra «El Sant Antoni. 17 anys del premi de pintura de Menorca (1991-2007)» aplegarà unes vint-i-cinc obres guanyadores del primer premi i de la menció honorífica, i servirà per fer valer tot el que va significar el guardó, tant per als artistes com per a la cultura i la societat menorquina.

Organitzada pel Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca, la mostra comptarà amb el comissariat de Juan Elorduy i Tomeu Sánchez, que durant vint anys fou el coordinador de les activitats culturals de l’Obra Social Sa Nostra a Menorca i responsable de les sales de l’entitat a l’illa.

L’exposició es podrà veure del 16 de gener al 20 de febrer a la Sala El Roser de Ciutadella, i del 27 de febrer al 27 de març a la Sala Sant Antoni de Maó.

Del 16 de gener al 20 de febrer. El Roser · Ciutadella Del 27 de febrer al 27 de març. Sala Sant Antoni · Maó

27

ÀMBIT 63

ACTUALITAT

MÉS

Moisès Coll guanya el Premi Josep Vivó Fotografia: Josep M. Vidal Hernández.

Col·lecció transició a Menorca. AISM-CIM

Moisès Coll Marquès ha guanyat amb l’obra Acaballes el XVIII Premi Josep Vivó de glosa escrita, guardó amb el qual el Consell Insular de Menorca reconeix el valor identitari d’aquesta forma d’expressió i en promou la seva protecció i divulgació. El jurat ha valorat «l’ús acurat dels recursos lingüístics, l’originalitat del missatge i la metàfora que suposa l’obra ja que fa un paral·lelisme entre la pandèmia que afecta els humans i la malaltia que aquests provoquen en el món; la unitat del text i l’ús impecable de la rima i la mètrica en el conjunt de la glosa». Aquesta és la cinquena vegada que Moisès Coll guanya el premi que du el nom del que es considera el primer glosador conegut amb nom i llinatges: Josep Vivó i Parpal (1725-1791). Se sap de la seva existència perquè en fa referència Francesc d’Albranca al llibre Folklore Menorquí. De la pagesia (1918). Per saber-ne més sobre aquesta manifestació del patrimoni immaterial de Menorca, entrau al web de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca.

MÉS

Nova edició del recital Vershivern Aquest mes de febrer Menorca celebrarà una nova edició de Vershivern. Poesia a redossa, trobada que va néixer fa cinc anys amb l’ànim d’estendre l’ombra del festival Illanvers més enllà de l’estiu.

Enguany, després de celebrar-se amb èxit a Ferreries, Sant Lluís, Ciutadella i Alaior, el certamen poètic recalarà a la Sala Multifuncional des Mercadal, on el dia 28 de febrer, a partir de les 20 hores, podrem escoltar algunes de les veus poètiques més destacades de Menorca. De moment, sabem que hi participaran sis poetes, cinc de Menorca i un de Mallorca o Eivissa. La música, en aquesta ocasió, la posarà Àngels Anglada. L’organització compta amb el suport del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports per tirar endavant, un any més, aquesta activitat de difusió de la poesia i la cultura pròpia.

28

28 de febrer Sala Multifuncional des Mercadal

ÀMBIT 63

ACTUALITAT

PATRIMONI

Avança la restauració de la torre de Sanitja A mitjan de setembre van començar les obres de restauració de la torre de Sanitja, construcció erigida pels britànics l’any 1800 al petit port natural situat a la península de Cavalleria i que des de feia anys es trobava en un estat avançat de deteriorament. Les obres, adjudicades per un import de 231.623 euros a l’empresa Cyrespa Arquitectónico, SL, són supervisades per un equip professional dirigit per l’arquitecte Joan J. Gomila. El projecte de restauració persegueix consolidar l’exterior de la torre fent ús d’un morter elaborat a base de calç i arena, de manera similar a com en el seu moment ho van fer els mestres de cases i paredadors que van aixecar la construcció sota la direcció de l’enginyer Robert D’Arcy. Amb aquesta idea de mantenir la fesomia original, l’equip responsable ha decidit aprofitar les pedres de marès que es conserven al voltant de la torre i, com que no són suficients, ha optat per escollir només els blocs que presenten una textura similar.

La torre de Sanitja és una de les onze Martello Tower que els britànics van aixecar a la costa menorquina entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. El projecte de restauració es finança íntegrament amb fons de l’impost de turisme sostenible.

29

ÀMBIT 63

ACTUALITAT

MÉS

La Ruta Francesc d’Albranca, a l’abast de tothom

Clicau damunt la fotografia per consultar la notícia

La ruta Francesc d’Albranca és una proposta divulgativa que tots els estius, des del 2007, coordina el Centre d’Estudis Locals d’Alaior amb el suport de l’Ajuntament des Migjorn Gran i que ara, gràcies a aquesta inversió, es podrà recórrer de forma autònoma en qualsevol moment de l’any. La ruta fa un recorregut pels espais més significatius en la vida de Francesc Camps i Mercadal: la Casa Pairal o Casa Gran, la Tanca de sa Creu i la Vinya. També es visita la caseta del cementiri, on es troba enterrat juntament amb la seva família, i la biblioteca pública, on es guarda el seu fons bibliogràfic. La idea de digitalitzar i senyalitzar la ruta va sorgir de dues veïnes des Migjorn Gran, Judith Morillas i Raquel Allès, que van decidir aprofitar la convocatòria dels pressupostos participatius del Consell del 2018 per tirar endavant aquest projecte, que també inclou l’edició de nou material informatiu.

MÉS

Campanya #Regalacultura En un any especialment complicat per al sector cultural, el Departament de Cultura del Consell ha volgut reforçar la seva visibilitat amb la posada en marxa de la campanya #RegalaCultura, una iniciativa pensada per estimular el regal i el consum d’experiències culturals durant les festes de Nadal i Reis. La campanya, formada per sis infografies, s’ha vehiculat a través de la web i les xarxes socials d’Agenda de Menorca. Aquests són alguns dels missatges compartits: «No hi insisteixis: uns auriculars mai sonaran com una orquestra», «Producte tendència del moment: 1.784.327 còpies.

Quadre d’artista local: únic al món» o «Assistent virtual, quin regal original puc fer enguany?». Tot i que s’ha llançat coincidint amb aquestes dates assenyalades, la campanya és en realitat atemporal.

30

ÀMBIT 63

ACTUALITAT

PATRIMONI

Acord per a la restauració del pont de sa Bova El Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Ferreries han signat un conveni de col·laboració per a la restauració del pont de sa Bova, ubicat en el tram del camí d’en Kane que discorre pel terme municipal de Ferreries i que salva el torrent de Trebalúger entre els llocs de Sant Patrici i el Lloc de Vall. Aquest pont, igual que el de Binimoti, va ser construït l’any 1715 pel mestre d’obres Francesc Marquès per encàrrec de la Universitat de Ciutadella, actual Ajuntament, segons consta en la fitxa del Catàleg de patrimoni històric de Ferreries. L’esfondrament del pont de Binimoti l’estiu de 2018 va dur els Amics del Camí d’en Kane a plantejar la necessitat d’intervenir en el pont de sa Bova, també en un estat precari de conservació. «Era una obligació de les institucions evitar que amb aquest pont succeís el mateix que amb el de Binimoti. Recordem que a causa d’una resolució judicial que no hem entès mai se’ns va denegar l’entrada a la finca per avaluar

la situació del pont i plantejar una actuació d’urgència», explica Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura. Per a Maria, la col·laboració entre Consell, ajuntaments i ciutadans és cabdal per preservar el patrimoni històric local.

La batlessa de Ferreries, Joana Febrer, remarca, per la seva banda, que «es tracta d’una actuació necessària per salvaguardar un bé singular del patrimoni històric de Ferreries, pertanyent a l’època de la primera dominació britànica». El projecte de reconstrucció del pont de sa Bova amb tècniques i materials tradicionals s’executarà dins el 2021 i tindrà un cost de 73.000 euros, dels qual el Consell n’aportarà 66.000 i l’Ajuntament, 7.000.

31

ÀMBIT 63

ACTUALITAT

ART

Exposició sobre la Marededeu Peregrina

Fotografia: Joan Pons Jover. AISM-CIM

Del 15 de gener al 6 de febrer Espai d’Art Xec Coll · Ciutadella aism.cat

L’Arxiu d’Imatge i So de Menorca (AISM) ha organitzat una exposició sobre la Marededeu Peregrina que permet descobrir el recorregut que entre 1953 i 1954 va fer la marededeu del Toro pels diferents pobles de l’illa amb motiu del centenari de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció. La mostra es compon d’una sèrie de fotografies i plafons informatius, a més d’un audiovisual creat a partir dels testimonis de les persones que van participar en les activitats realitzades als clubs de jubilats i que ajuden a entendre la importància social i religiosa del fet.

Amb el muntatge d’aquesta exposició l’AISM compleix tres de les seves funcions principals: difondre el patrimoni que custodia i que explica com era Menorca antany; recopilar informació i testimonis que ajudin a inventariar i catalogar els fons que serva, i aconseguir més fotografies relacionades amb aquests i altres fets per poder tenir una major quantitat d’imatges arxivades de forma segura. Després d’inaugurar-se a Can Victori, es podrà visitar del 15 de gener al 6 de febrer a l’Espai d’Art Xec Coll.

MÉS

Visites guiades a les grisalles del Convent de Sant Diego Durant els mesos de desembre i gener l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears ha posat en marxa un programa de visites guiades al Pati de sa Lluna d’Alaior per donar a conèixer aquest edifici del segle XVII i, especialment, les grisalles barroques descobertes durant els treballs de rehabilitació de l’espai, així com el procés de restauració seguit per recuperar aquestes pintures murals amb gairebé 400 anys d’antiguitat. Les visites, gratuïtes, es poden concertar tots els dimarts, dijous i dissabtes a les 10, 11 i 12 hores enviant un whatsapp al 676 032 638. L’aforament és limitat i reservat a grups reduïts.

32

Dimarts,dijous i dissabtes de gener Convent de Sant Diego · Alaior agenda.menorca.es

ÀMBIT 63

AL DESCOBERT

TEATRE DES BORN

E L N O U P O L C U LT U R A L D E C I U TA D E L L A El Teatre des Born ha obert de nou les portes al públic. Catorze anys i mig després d’haver hagut de tancar per perill estructural, l’Ajuntament de Ciutadella ha inaugurat aquesta tardor l’esperada nova etapa d’aquest equipament públic. En descobrim algunes dades...

1875

1903

PRIMERA INAUGURACIÓ

FAÇANA NEOCLÀSSICA

SALA DE CINEMA

BAMBOLINÓ ORIGINAL

El 10 de novembre d’aquell any s’inaugurava el Teatre des Born, obra de Ramón Cavaller Gelabert.

L’edifici, d’estil neoclàssic, està inspirat en teatres barcelonins, sobretot el Romea.

S’hi van fer les primeres projeccions de cinema i el 1931 s’hi va instal·lar l’equip sonor.

Element que ha sobreviscut els 145 anys d’història del teatre, recuperat per a l’ocasió.

1984

9.075

EQUIPAMENT PÚBLIC

JOAN PONS

LA LÀMPADA

CAPACITAT

Un segle després de la seva construcció, el Teatre des Born va passar a ser de titularitat municipal.

El baríton ciutadellenc, una figura lírica internacional, va debutar a l’escenari del Born.

Són els vidres blancs de la làmpada, obra de J. Gomila. Només n’hi ha un de color ambre, el 9.076.

El Born compta amb un aforament de 454 butaques des de la darrera reforma.

5M

23-0

QUASI 15 ANYS TANCAT

INVERSIÓ

LES LLOTGES

DARRERA INAUGURACIÓ

Es va clausurar el 2006 per problemes de seguretat i s’ha reobert 14,5 anys després.

És, aproximadament, la inversió realitzada en el projecte de reforma, que es va iniciar l’any 2011.

Per dur a terme la reforma, l’Ajuntament va haver d’aconseguir la titularitat de les 23 llotges privades.

El nou Teatre des Born va obrir les portes al públic el passat 23 d’octubre de 2020.

34

ÀMBIT 63

AL DESCOBERT

Teatre des Born

Fotografies: David Arquimbau

35

ÀMBIT 63

AC

1.

TAULES, L’ENTRADA AL MÓN DIVÍ TALAIÒTIC L’únic grup d’arqueòlegs que estudia actualment els recintes de taula planteja una nova hipòtesi sobre el simbolisme d’aquests elements singulars.

Text: Itziar Lecea Llufriu. Fotografies: C. Bravo, A. Ferrer, G. Remolins i I. Riudavets

36

ÀMBIT 63

AC

Taules, nou simbolisme

I

si... poguéssim tornar enrere 2.500 anys per veure la utilitat de les taules que caracterit-zen, com cap altre element, la cultura talaiòtica menorquina? Un viatge en el temps fet des del present que, per a l’equip de quatre arqueòlegs que estudia els recintes de taula, té una resposta simbòlica lligada al món dels déus.

Antoni Ferrer, Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo han fet aquest viatge en el temps a través d’un estudi, publicat a la revista científica Complutum, que compara els recintes de taula amb les cases del talaiòtic final —els cercles—. I partint d’una observació que Ferrer va fer al poblat de Cornia Nou. «Excavant a Cornia vaig veure que l’edifici del poblat té molts trets en comú amb els recintes de taula: les dimensions, els tipus de parament, la forma de la façana, etc. I aquestes similituds també es repetien a l’interior, amb elements que s’ubiquen al mateix lloc, com és la llar de foc, que queda a mà dreta de l’entrada. Les taules, a dintre dels recintes, s’ubiquen exactament al mateix lloc on a Cornia hi ha la porta principal de l’edifici sud. D’aquí va sorgir la idea que les taules, com a portes que només són practicables per éssers divins, es poden travessar només en un sentit: des del món diví al profà», comenta Antoni Ferrer.

La idea va agafar força amb l’observació de la disposició dels mateixos elements als cercles, o cases del talaiòtic final, coetànies dels recintes de taula. «Vam observar que es repetia aquest patró: a més de la posició de la llar de foc, la ubicació de la porta de la cambra nord, que és la més important de les cases, coincideix amb la ubicació de les taules a dintre dels recintes».

Però no es van conformar amb la idea i van començar un treball de camp que va reforçar la hipòtesi inicial. Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo van ajudar a fer els amidaments corresponents, dels quals van treure un estudi estadístic. És la primera hipòtesi sobre el significat de les taules que es basa en dades científiques. «Vam cercar una manera de demostrar, amb dades, la idea de la taula com a porta», comenta Remolins, que s’ha encarregat precisament d’aquesta part estadística de l’estudi. «El que hem fet ha estat cercar diferents

2.

3.

4.

1. Fotografia de l’entrada a l’habitació nord del cercle Cartailhac de la Torre d’en Galmés 2. Antoni Ferrer durant les excavacions al recinte de taula de sa Cudia Cremada 3. Gerard Remolins, Cristina Bravo i Irene Riudavets un cop finalitzada la campanya de 2018 d’excavacions a la façana del recinte de taula de Torralba d’en Salort 4. Intervenció arqueològica en curs de l’interior del recinte de taula de sa Cudia Cremada

37

ÀMBIT 63

AC

5.

paràmetres mètrics, tant de les taules, com de les portes, que ens permetin veure que realment hi ha una semblança física. El primer repte amb què ens vam trobar va ser que les taules són molt més grans que les portes, per la qual cosa vam extreure uns índexs de proporcionalitat per veure que existia aquest paral·lelisme.

En vam treure la conclusió que ambdós espais podrien tenir unes proporcions molt semblants.

Per tant, l’estadística va reforçar la hipòtesi plantejada per n’Antoni», argumenta.

El fet que més reforça aquesta idea són les proporcions observades entre portes i taules.

Com més alta és la taula, també és més ampla. I les portes de les cases creixen també en el mateix sentit i amb les mateixes proporcions. «Si bé és cert que les dades que hem tret són poques, perquè de taules senceres només en tenim sis», diu Remolins, «les dades plantejades són totes les que podem tenir del que ha quedat d’aquella època».

Però, per què de Cornia, un poblat més antic que les taules, s’arriba al plantejament

38

d’aquesta hipòtesi? «Havíem de comparar elements que fossin de la mateixa època per estar-ne segurs. Si bé és cert que Cornia ens va obrir el pas, l’estudi de les proporcions dels cercles i els recintes de taula, ha acabat de confirmar la idea inicial», comenta Irene Riudavets. Per tal d’arribar a aquest punt, «el que hem fet és una comparació entre la casa dels déus i les cases domèstiques. El que veim són moltes semblances entre ambdues estructures. Per exemple: la taula es troba al mateix lloc que la porta de les cases que dona accés a l’àmbit nord, que és l’espai cobert més gran i al qual donaven certa importància, de la qual cosa s’interpreta que seria un espai de reunió. Als recintes de taula, l’espai corresponent —que és el que queda darrere la taula— és un espai molt més tancat, més secret, al qual segurament no hi podria accedir tothom.

A banda, tenim la llar de foc ubicada exactament al mateix punt, entrant a mà dreta i amb la taula que queda al davant. Aquest patró es repeteix als cercles i també a l’edifici sud de

ÀMBIT 63

AC

Taules, nou simbolisme

«Les taules, com a portes que només són practicables per éssers divins, es poden travessar només en un sentit: des del món diví al profà»

Cornia Nou, que seria el precedent d’aquestes estructures», explica Riudavets.

Per acabar d’arrodonir el seu estudi, Cristina Bravo es refereix a la multitud de portes falses o simbòliques que s’han trobat arreu del món i que parteixen del mateix significat: el de l’entrada dels déus al món dels humans. «El portal a un lloc inaccessible per a la humanitat és gairebé una idea innata, que és recurrent durant la història. Les falses portes són presents a moltes altres cultures en moments molt diversos de la història, en contextos geogràfics i cronològics molt diferents, com les egípcies, que s’empraven en un context funerari. També a l’antiga Roma apareixen aquestes falses portes en un àmbit domèstic, pintades a les cases i com a referència a un portal que arriba al més enllà. Així, arribam a fer el paral·lelisme de la taula amb les falses portes, que és el que proposam que eren les taules».

En aquests moments, Ferrer, Riudavets, Remolins i Bravo conformen l’únic equip d’arqueòlegs que estudia els recintes de taula. I si bé s’han aventurat a plantejar una hipòtesi innovadora en contingut i forma, avisen que el futur pot dur moltes sorpreses. «Les dades que aportam amb aquest estudi, com totes les hipòtesis, es poden refutar o reforçar», avisa Ferrer. «Creim que la hipòtesi de l’estudi que hem fet explica molt bé la realitat observable que tenim fins ara sobre els recintes de taula.

Les taules sempre han despertat la curiositat dels humans. De fet, és el primer element talaiòtic del qual tenim documentació escrita.

Però, certament, hi queda molta feina per fer».

6.

5. Vista general del recinte de taula de Torralba d’en Salort.

6. Planimetries. I. Casa Cartailhac de Torre d’en Galmés. II. Casa de l’aeroport, Biniparratxet. III. Recinte de taula de sa Cudia Cremada IV. Recinte de taula de Torralba d’en Salort. V. Recinte de taula VI. Edifici sur de Cornia Nou

39

ÀMBIT 63

AC

NOUS AVANÇOS EN L’EXCAVACIÓ DE SANT AGUSTÍ VELL L’Associació Arqueologia i Patrimoni culmina la quarta campanya del projecte d’investigació arqueològica al jaciment des Migjorn Gran

Text: Montserrat Anglada, Damià Ramis i Ismael Moll (co-directors del projecte arqueològic) Fotografies: Equip del projecte Sant Agustí Vell

D

es de l’any 2017, l’Associació Arqueologia i Patrimoni du a terme l’execució del Projecte quinquennal d’investigació arqueològica i dinamització al jaciment arqueològic de Sant Agustí Vell, al terme municipal des Migjorn Gran.

Les tasques d’excavació arqueològica es realitzen a l’edifici sud que s’adossa al talaiot oriental, el qual conserva una cambra amb un sostre sustentat per bigues d’ullastre de més de 3.000 anys d’antiguitat. Així, l’objectiu d’aquest projecte científic és obtenir noves dades que aportin i contrastin la informació sobre aquest conjunt arquitectònic per tal d’entendre la seva funcionalitat i quina relació hi ha entre el talaiot i l’edifici adossat al sud, així com veure si tot va funcionar com un mateix complex o si es tracta d’un creixement orgànic del mateix per tal adaptar el conjunt arquitectònic a un nou ús. Per això, el projecte intenta esbrinar les fases de construcció, ús i abandonament del monument.

Igualment, l’estudi dels objectes arqueològics localitzats durant l’excavació ens permetran obtenir dades de la comunitat humana què va bastir aquestes construccions per tal d’inferir en nous coneixements sobre la societat talaiòtica a Menorca. El recull de dades ambientals com el pol·len, els carbons, etc. ens permetran entendre com

40

ÀMBIT 63

AC

Excavació a Sant Agustí

1.

41

ÀMBIT 63

AC

2.

relacionaven les persones que vivien al poblat Sant Agustí Vell amb el paisatge del seu entorn.

LES INTERVENCIONS D’aquesta manera, durant les tres primeres campanyes d’excavació s’ha pogut delimitar amb precisió el perímetre de l’edifici sud, tant per la part interior com l’exterior. En aquest sentit, durant el 2020 s’ha seguit treballant a l’interior de l’edifici però també davant la seva façana principal.

D’una banda, la darrera campanya arqueològica s’ha centrat a l’àmbit oest de l’edifici sud on s’ha excavat totalment el passadís, orientat de nord a sud, que connecta directament al portal del talaiot oriental. De manera preliminar es pot apuntar que aquest passadís es va emprar fins el segle II aC, moment en què s’hauria abandonat l’estructura. Val a

42

dir que, les dades no són concloents perquè no s’ha pogut excavar la totalitat de l’edifici i els materials recuperats encara es troben en estudi.

D’altra banda, s’ha excavat als exteriors de l’edifici sud just davant la façana principal, on s’han enretirat diferents nivells d’enderroc i que han tret a la llum una reocupació d’època medieval, atès que es van recuperar diversos materials corresponents a la cultura islàmica.

Val a dir que aquestes feines han proporcionat una major monumentalitat a l’edifici.

Tanmateix, les tasques de laboratori on es treballa amb els materials recuperats (ceràmica, restes d’ossos de fauna, indústria lítica, etc.) encara poden aportar noves dades. Entre aquests materials s’ha de destacar la presència de llavors de cereal provinents del passadís interior de l’edifici sud.

Avui dia, no es pot plantejar un projecte ar-

ÀMBIT 63

AC

Excavació a Sant Agustí

Els treballs d’excavació se centren en descobrir la funcionalitat de l’edifici adossat al talaiot oriental del poblat i la relació entre ambdues edificacions

queològic sense tenir en compte la vessant social. En aquest sentit, el projecte promou el voluntariat per tal de fer partícips als ciutadans de les tasques arqueològiques al poblat de Sant Agustí. Val a dir que la resposta ha estat significativa perquè s’ha de destacar la participació dels voluntaris que han ajudat als arqueòlegs a l’excavació i que any rere any demostren que el seu suport és inestimable.

D’altra banda, cada any, al final de l’excavació també es realitzen jornades de portes obertes per tal de donar a conèixer el jaciment arqueològic i les feines que s’hi duen a terme en el marc del projecte. En aquest cas, es va realitzar una visita guiada en col·laboració amb Associació de Veïns des Migjorn (ACR) i que, degut a les circumstàncies actuals tot respectant les mesures sanitàries en relació a la COVID 19, va tenir l’aforament limitat. Malgrat això, esperem poder repetir l’experiència dins el primer trimestre d’aquest any, per tal d’oferir una nova oportunitat de conèixer el poblat talaiòtic de la mà d’un arqueòleg/a.

El projecte ha comptat amb l’estaló econòmic del departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca mitjançat un ajut a la investigació i de l’Ajuntament des Migjorn Gran amb el qual l’Associació va signar un conveni de col·laboració. Finalment, hem d’agrair a la propietat dels terrenys que ens ha proporcionat totes les facilitats per poder continuar amb les feines de camp a Sant Agustí Vell.

3.

4.

1. Poblat de Sant Agustí des de l_air 2. Vista general del talaiot oriental i l_edifici sud 3. Passadís amb entrada del talaiot 4. Arqueòlegs i voluntaris excavants al passadís

43

ÀMBIT 63

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

El testimoni de les grans nevades a Menorca

Que a la Mediterrània nevi, no és gaire habitual. Que ho faci a una illa amb una orografia suau i amb una cota que no supera els 400 metres, ho és menys encara. Per això, han quedat enregistrades en l’imaginari col·lectiu –i també en cròniques i pel·lícules fotogràfiques- les grans nevades viscudes a Menorca en les darreres dècades, la més recordada de les quals és la de 1956. La magnitud del fenomen –tres nevades de tres dies cadascuna al llarg de tot el mes de febrer- i les conseqüències que va tenir per a la vida dels residents explica que hagi passat a la història com «s’Any de sa Neu». L’impacte d’aquells dies de fred intens que van cobrir de blanc tota l’illa va marcar tot l’any. Posteriorment, el 1985 i el 2005, es varen produir dues nevades més que, pel seu volum, varen fer recordar la de mitjan segle. La de 2005 no ha estat, però, l’única nevada destacable de la nova centúria. El mes de febrer del 2010 i de 2012 també es varen registrar temperatures molt baixes i precipitacions abundants en forma de neu.

Per recordar alguns d’aquests episodis, i coincidint amb el que acostuma a ser el trimestre més fred de l’any, l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca ha recopilat una sèrie de fotos en què es poden veure diferents escenes captades en diferents indrets i anys. Feis-hi una ullada, potser hi reconeixereu algú...

44

ÀMBIT 63

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA és un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la custòdia del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca.

Hi ha diverses fórmules per poder deixar imatges i sons a l’AISM sense perdre’n la propietat ni la privacitat.

Posau-vos en contacte amb nosaltres i us n’informarem.

Tots els materials conservats a l’AISM són de lliure accés per a les persones que els sol·licitin, excepte la informació que estigui afectada per les restriccions d’accés de la legislació vigent.

Camí des Castell, 28. 07702 Maó 971 368 104 · arxiuimatgeiso@cime.es http://aism.cime.es 1. Carrer nevat.

Autor desconegut. Col·lecció Joan Febrer Riudavets. AISM-CIM

2. Camí Nevat.

Alfredo Mallo Mallo. AISM-CIM

3. Nevada a Alaior.

Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

5. Grup de treballadores de Sa Indústria. Any de sa neu (1956).

Foto Vidal. Col·lecció Xavier Martin Martínez. AISM-CIM

4. Grup durant nevada a la Pl. Reial de Maó.

Josep M. Vidal Hernández. AISM-CIM

6. Nevada a Ciutadella.

Antoni Picó Vivó. AISM-CIM

45

ÀMBIT 63

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

La vela llatina, un patrimoni comú a Balears

La vela llatina, mètode de navegació que utilitza com a sistema de propulsió una vela triangular, és una de les manifestacions culturals immaterials que s’han transmès de generació en generació a Menorca i que forma part del patrimoni viu de l’illa. Tot i que l’origen és incert, hom apunta que va néixer en l’àmbit de la Mediterrània, una mar amb imprevisibles canvis de direcció del vent, i que probablement ja l’empraven grecs i romans en embarcacions petites i lleugeres, si bé es considera que van ser els àrabs els que la varen perfeccionar. Amb el pas del temps el seu ús, que va arribar a estar molt estès en l’època medieval i moderna en els àmbits de les pesca, el comerç, el transport i, sobretot, la guerra, ha acabat sent residual. En l’actualitat, la vela llatina sobreviu com una activitat recreativa impulsada pels membres de dues associacions dedicades a la preservació del patrimoni marítim, que la practiquen amb embarcacions tradicionals com el bot i el llaüt: Amics de la Mar de Menorca, amb seu a Ciutadella, i Amics de la Mar Port Maó, amb seus a Maó i es Castell. Ara, el Consell Assessor del Patrmoni Cultural Immaterial de les Illes Balears ha valorat iniciar les feines per declarar-la Bé d’Interès Cultural Immaterial Compartit, és a dir, comú a totes les Illes, a fi de poder participar en una propera candidatura de caràcter internacional perquè s’inclogui en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, com ja es va fer amb la tècnica de la pedra en sec. A Menorca, el Consell ja ha fet la primera passa: incloure la vela llatina en l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial mentre es resolen els tràmits iniciats que permetin declarar-la Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca.

46

ÀMBIT 63

ARRELS

1. Fotografia del llaüt Besitos cedida per l’associació Amics de la Mar de Menorca

LA VELA LLATINA A MENORCA A Menorca, la vela llatina s’ha mantingut gràcies a la feina realitzada de manera desinteressada per dues associacions dedicades a

www.ipcime.cat

preservació del patrimoni marítim: Amics de la Mar de Menorca i Amics del Port de Maó. La decisió del Consell Assessor de Patrimoni Cultura Immaterla de Balears d’iniciar els tràmits per declarar-la Bé d’Interès Cultural Immtareial compartit obre un nou camí per assegurar-ne la seva preservació.

47

ÀMBIT 63

A LLIBRE OBERT

LA BRETXA DIGITAL TORNA PETITA El programa d’Acompanyament Digital permet adquirir habilitats informàtiques amb un tutor Text: Itziar Lecea Llufriu Fotografies: David Arquimbau

48

ÀMBIT 63

Per llegir aquest número d’Àmbit has hagut d’entendre com funciona internet i has hagut de manejar un dispositiu digital. Llegir en digital, o realitzar altres tasques, pot resultar una feina senzilla. Però no per a tothom ho és. Per açò la Xarxa de Biblioteques de Menorca ha posat en marxa el projecte d’Acompanyament Digital.

En un món en el qual ens trobem cada vegada amb més tràmits en línia —des de consultar el nostre compte bancari a fer una compra per internet—, podria semblar estrany que hi hagi persones que necessiten aprendre com emprar un ordinador. Però la realitat de la bretxa digital és palesa en grups d’edat concrets i també en persones de determinats perfils socioeconòmics. Per totes elles, la Xarxa de Biblioteques de Menorca ha creat una prova pilot durant el passat mes de novembre que ha anomenat Acompanyament Digital.

L’objectiu d’aquest prova, comenta la directora de la Xarxa de Biblioteques de Menorca Joana Garau, és «que la persona no se senti tota sola i pugui fer allò que necessita, mentre un tutor l’acompanya i l’ensenya per aprendre a ser digitalment autònoma».

El tutor, que ha atès ja a 23 usuaris a Maó, 15 a Ciutadella, 18 as Castell i 13 a Alaior, no ha estat de braços plegats en cap moment. «Pel que em conten des de les quatre biblioteques de la xarxa on hem iniciat la prova pilot, tothom que ha provat el servei està molt content», assegura Garau. De fet, passarà a ser, de ben segur, un projecte més de la Xarxa de Biblioteques durant el mes de febrer. «Sabíem que hi havia un perfil de persones que necessitaven una formació per moure’s en l’entorn digital. A les biblioteques sempre hi ha consultes informàtiques que el personal de la biblioteca intenta resoldre. Però des del confinament, vam entendre encara més aquesta necessitat. Dintre de l’Administració hi ha ara mateix tràmits que només es poden fer en línia, per exemple.

Fins i tot per demanar cita has de saber emprar internet. I no tots tenim aquesta habilitat».

Per tal d’arribar a tothom que ho necessiti, l’entrada al programa d’Acompanyament Digital es pot sol·licitar de manera presencial a les biblioteques o per telèfon. «Ho havíem de

A LLIBRE OBERT

Fons Làdico

posar fàcil. No només en el sentit de funcionament, perquè no farem que algú que no se sent còmode amb un ordinador hagi de demanar la cita per internet; sinó que també oferim el servei de manera gratuïta i universal. Tant és el municipi de residència, la nacionalitat o si és o no usuari de la Xarxa. Qualsevol persona interessada s’hi pot apuntar», comenta Garau.

I pel que sembla, més que usuaris, la prova pilot ha servit per deixar clar que és una necessitat femenina. «El 95 % de les persones que s’hi han apuntat són dones, moltes d’elles d’edat avançada. En el moment d’apuntar-se al servei, els hi demanam què és el que volen aprendre, de manera que els minuts que el tutor els hi dedica, siguin ben aprofitats», diu Garau. Per ara, es fan tota classe de consultes.

I la directora assegura que si algunes d’aquestes preguntes són recurrents, és possible que es plantegin fer formacions específiques.

«Les biblioteques són un servei cultural, però també social. Coneixíem aquesta necessitat formativa en un sector concret de la població. I va ser a la primera reunió després del confinament que vam decidir que era el moment de convertir la idea en realitat, perquè vèiem que era una necessitat urgent». Garau se centra en aquest vessant social del programa d’Acompanyament Digital. «Som conscients que encara ens falta arribar a un sector de població, d’entre 45 i 65 anys, que té mancances pel fet de no ser una generació digital». Per davant de tot, l’Acompanyament Digital vol ser una oportunitat per crear més igualtat dintre de la societat menorquina, amb unes línies clares marcades pels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de les Nacions Unides.

49

ÀMBIT 63

50

A LLIBRE OBERT

ÀMBIT 63

A LLIBRE OBERT

Fons Làdico

LA RESPOSTA DELS USUARIS La bona resposta dels usuaris de la prova pilot posada en marxa a les biblioteques de Maó, Ciutadella, Alaior i Es Castell confirma la idoneïtat i la utilitat d’aquest programa d’acompanyament digital promogut per la Xarxa de Biblioteques de Menorca.

51

ÀMBIT 63

APUNTS

Trobada de Gestors del Patrimoni Mundial El Consell Insular de Menorca va participar en la XIV Trobada de Gestors del Patrimoni Mundial, celebrada de forma telemàtica els dies 16 i 17 de novembre, amb la ponència «Recomanacions per a espais patrimonials a Menorca en temps de COVID-19». Els encarregats de defensar-la van ser Joaquim Pons, tècnic de la candidatura Menorca Talaiòtica, i Montserrat Anglada, tècnica del Museu de Menorca. Aquest fòrum va ser creat el 2007 pel Ministeri de Cultura i Esports per analitzar i debatre sobre iniciatives i projectes de gestió dels llocs inscrits en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Més informació: XIV Trobada de Gestors de Patrimoni Mundial.

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI Menorca ha participat en les Jornades Europees de Patrimoni amb un seguit d’activitats relacionades amb «Educació i patrimoni», la temàtica escollida pel Consell d’Europa per a l’edició de 2020. Aquest programa de sensibilització sobre el patrimoni s’ha convertit en el major esdeveniment cultural europeu de caràcter participatiu, amb més de 20 milions de participants anuals repartits entre els 50 estats signataris de la Convenció Cultural Europea. El programa dissenyat pel Consell ha inclòs visites i excursions guiades a jaciments talaiòtics com Son Catlar, Torralba d’en Salort i Trepucó, a la Mola i al centre històric de Ciutadella.

52

Dues cartes sobre el setge del duc de Crillon La Galería Cayón ha donat a l’Arxiu Històric de Maó dues cartes relacionades amb el setge al castell de Sant Felip, datat entre l’agost de 1781 i el febrer de 1782. Una d’elles, sense data, està escrita en francès, signada pel duc de Crillon i dirigida al general de l’exèrcit britànic Murray, que en aquell moment era el cap del castell assetjat. L’altra, datada el 4 d’octubre, podria haver estat escrita per Wilhem Draper a un destinatari desconegut. L’Arxiu Històric de Maó agraeix la decisió de la Galería Cayón de donar aquests valuosos documents per a la seva conservació.

ÀMBIT 63

APUNTS

Documental sobre la Menorca Talaiòtica

PREMI LAUS PER A ARQUEOLOGIA URBANA L’exposició Arqueologia Urbana, organitzada pel Consell Insular de Menorca, el Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella, ha rebut el premi Laus d’Or en la categoria de gràfica aplicada a l’espai. Amb aquest guardó, l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG-FAD) reconeix la feina feta per Roseta Mus Pons, de l’estudi Roseta y Oihana. «L’estètica dels materials de les intervencions arqueològiques s’apodera dels espais expositius. D’aquesta manera, les obres arqueològiques esdevenen obres exposades», assenyalen des de l’organització dels premis, per afegir a continuació que es tracta d’un «disseny contundent i modern per a un tema poc atractiu».

A fi de crear una candidatura sòlida, el Departament de Cultura del Consell ha tret a licitació la producció d’un documental sobre la Menorca Talaiòtica que «contribueixi a demostrar-ne la idoneïtat per ser inscrita a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO». El Servei de Patrimoni Històric considera «imprescindible» dotar la candidatura d’un projecte audiovisual que sigui el reflex del discurs del nou expedient, centrat en la integració harmoniosa dels monuments prehistòrics en un paisatge viu, humà, que durant segles ha evolucionat al seu voltant.

UN 20% MÉS D’USUARIS A LES BIBLIOTEQUES El Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular de Menorca ha presentat recentment la Memòria d’Activitat de la Xarxa de Biblioteques de Menorca corresponent a l’exercici 2019. En total, les biblioteques de l’illa van comptabilitzar 391.449 visites, de les quals 127.280 van ser virtuals; van registrar 2.641 nous usuaris, un 19,7 % més que l’any anterior; van realitzar 142.540 préstecs, amb un augment del 44 % en els formalitzats a través de la plataforma eBiblio, situant-se la mitjana en 10,5 préstecs per usuari a l’any; i van organitzar un total de 599 activitats amb una participació de 10.908 persones. Per saber-ne tots els detalls, consultau el document complet de la memòria.

53

ÀMBIT 63

APUNTS

AJUTS PER A LA CREACIÓ EN ARTS VISUALS La nova convocatòria de beques i ajuts de minimis per a la creació en arts visuals i audiovisuals compta amb una dotació de 60.000 euros i té per objecte el foment i el desenvolupament d’activitats en l’àrea de les arts plàstiques, visuals i audiovisuals de Menorca. Amb aquesta convocatòria, que finalitzava el 31 de desembre de 2020, el Departament de Cultura cerca «fomentar la recerca, la producció, la formació i la realització d’exposicions per artistes menorquins amb projectes que han de ser realitzats per artistes residents a Menorca». Consta de cinc línies: a) per a projectes d’investigació artística; b) per a la formació en arts visuals d’artistes de Menorca; c) per a la realització de projectes que necessiten recursos de producció; d) per a la producció d’exposicions, i e) per a la preproducció i postproducció de documentals i audiovisuals de ficció.

GESTIÓ DE L’AGENDA CULTURAL DE MENORCA El Departament de Cultura del Consell ha licitat el contracte de serveis per a la gestió de l’Agenda Cultural Menorca Illa de Cultura (www.culturamenorca.org) i l’actualització de la web Artistes de Menorca (artistes.menorca. es) per un import de 85.781,67 euros (IVA inclòs) per a dos anys. La web de l’Agenda va néixer amb la voluntat d’esdevenir l’agenda cultural de referència a Menorca i apropar a la ciutadania la riquesa i diversitat de les propostes que s’hi organitzen. Entre els reptes actuals hi ha el de liderar la coordinació de tots els actors culturals, la interacció d’usuaris i la creació de continguts propis. Podeu consultar l’anunci en la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

54

Biblioficcions: Joan Pons i Josefina salord L’escriptor Joan Pons i la filòloga i historiadora de la cultura, Josefina Salord, són els nous entrevistats de «Biblioficcions: aficiona’t a la lectura», campanya engegada per la Xarxa de Biblioteques de Menorca per promocionar la lectura, els autors i autores vinculats a l’illa i les biblioteques com a espais oberts d’aprenentatge i coneixement. A l’hora de triar els entrevistats, els responsables de la Xarxa han tingut en compte, d’una banda, la representació dels diferents àmbits i gèneres (novel•la, poesia, teatre, literatura infantil, còmic i no-ficció) i, de l’altra, la paritat (sis autores i sis autors). L’acció forma part del programa d’activitats per celebrar el 35è aniversari de la Xarxa de Biblioteques de Menorca i consisteix en la difusió de dotze vídeos breus, un per mes, a través del web www.bibliomenorca.net i de les xarxes socials.

ÀMBIT 63

APUNTS

Gerard Carrillos guanya el Lletres i Mots

AJUTS PER A LA INVESTIGACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC El Departament de Cultura ha concedit els ajuts anuals per a la investigació i conservació del patrimoni històric per valor de 200.000 euros. En concret, ha destinat 40.000 euros a cinc projectes de restauració de béns de patrimoni històric; 114.100 euros a dotze intervencions arqueològiques i paleontològiques; 25.000 euros a cinc investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic; 13.900 euros a sis publicacions científiques, i 7.000 euros a dues activitats de divulgació. Per conèixer el detall de tots els projectes subvencionats, feu clic a la notícia «Concessió d’ajuts per a la investigació i conservació del patrimoni històric».

Gerard Carrillos, alumne de 3r d’ESO de l’IES Pasqual Calbó de Maó, ha estat el guanyador de l’edició 2020 del concurs Lletres i Mots, consistent a lletrejar paraules que s’usen o s’han usat a Menorca, però que no necessàriament són exclusives de l’illa. La final es va celebrar, com és habitual, en el transcurs de la Fira del Llibre en Català, enguany reconvertida en Setmana del Llibre en Català i celebrada entre el 7 i el 14 de novembre a Ciutadella. El concurs és una iniciativa del Departament de Cultura del Consell i de la Xarxa de Biblioteques de Menorca.

Pla de comunicació de Menorca Talaiòtica El Departament de Cultura del Consell ha tret a licitació la redacció del pla de comunicació per donar difusió a la candidatura Menorca Talaiòtica, que inicia ara el procés d’avaluació amb vista a aconseguir la inscripció en la Llista de Patrimoni Mundial el juliol de 2022. «Per assolir aquest reconeixement s’ha de preveure una important tasca de comunicació», asseguren des de la institució insular. El pla haurà de contenir tota una sèrie d’actuacions de naturalesa diversa pensades segons diversos públics objectius i calendaritzades en el temps amb la finalitat d’aconseguir la màxima projecció possible.

55

ÀMBIT 63

ABECÉ

La nova normativa de la llengua catalana (3): duplicació de R en compostos i derivats Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Fins al 2016, si escrivíeu erradicar (amb doble erra), el corrector ortogràfic català de l’ordinador us marcava falta, ja que, tot i que no s’avingués a la forma com solem pronunciar aquesta paraula, les normes ortogràfiques de la llengua catalana establien que aquest verb s’havia d’escriure amb una sola erra (eradicar), perquè la regla és —i continua sent-ho— que, en els compostos i els derivats, si el segon element comença amb r, no la duplica. I aquest és el cas, per exemple, de paraules com contrarestar, iberoromà, Bielorússia...

Tot i així, l’ortografia anterior a 2016 preveia unes excepcions i ja duplicaven la r els compostos amb el prefix a- que converteix un nom en un verb (arraconar), amb el prefix ir- (irregular), compostos ja formats en llatí amb rr (prerrogativa), alguns manlleus (bancarrota), algunes paraules derivades de locucions (arreveure) i alguns compostos amb radical d’origen grec (hemorràgia).

A tots aquests casos, però, arran de les darreres modificacions introduïdes en l’ortografia catalana, actualment se n’hi han sumat uns quants més que convé tenir en compte i que tot seguit detallam: Composts formats amb el prefix a- (de negació), com ara arrítmia (que no manté el ritme normal).

56

Composts formats amb el prefix cor-: corresponsable, correferent...(i els seus derivats, com corresponsabilitat).

La paraula erradicar i els seus derivats, com per exemple erradicació.

Composts amb els radicals d’origen grec següents (a més dels que ja es preveien abans i que hem esmentat més amunt): raqui(o), que vol dir ‘columna vertebral’ reo, que vol dir ‘corrent’ rin(o), que vol dir nas rinc, que vol dir trompa riz(o), que vol dir ‘arrel’ rodo, que vol dir ‘rosa’

D’aquesta manera, cal recordar que paraules com encefalorraquidi, otorrinolaringòleg o ornitorrinc, que abans s’escrivien amb una sola r, i que tantes vegades vam haver de corregir els assessors lingüístics; ara, si les cercau al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, per exemple, o en qualsevol altra eina de consulta de la gramàtica i l’ortografia catalanes, només les trobareu si les escriviu amb la r duplicada.

La cultura a Menorca, millor amb

MENORCA ÉS ILLA DE CULTURA Descobriu-ho aquí agenda.menorca.es

Voleu estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca?

Subscriviu-vos al butlletí i rebreu setmanalment al correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i moltes coses més.

Feis clic AQUÍ per donar-vos-hi d’alta.