Àmbit, revista de cultura de Menorca, 66 by Revista Àmbit

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 66 · JULIOL - SETEMBRE 2021

MATILDE MUÑIZ

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

2.500 ANYS D’HISTÒRIA

«LA GRAN AVENTURA DESPRÉS DE COMEDIANTS HA ESTAT MENORCA»

ENS ATRACAM A LES DARRERES INTERVENCIONS DE RESTAURACIÓ

ENS SUBMERGIM PER DESCOBRIR EL PATRIMONI CULTURAL SUBAQUÀTIC

P. 14

P. 04

P. 38

ÀMBIT 66

SUMARI

Menorca restaura el seu patrimoni històric

Matilde Muñiz, actriu

Festivals culturals, Hauser & Wirth, LÔAC, casetes de vorera...

Illa del Llatzeret, de fortalesa sanitària a espai divulgatiu

Patrimoni cultural subaqüàtic de Menorca

Els fabiolers i els estius d’antany

35 anys de biblioteques de Menorca

Ajuts, publicacions, premis... El nostre “calaix de sastre” particular

L’assessor lingüístic i la toponímia

Número 66 Juliol - setembre 2021

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Imatge de la portada: Matilde Muñiz Fotografia © David Arquimbau Sintes Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Disseny i coordinació editorial: Island Mood Redacció número 66: Pepa Ferri, Antoni Vallejo, Anna Gornès, Itziar Lecea Llufriu, Octavio Pons Machado, Pilar Vinent DL: ME 524-2007

ÀMBIT 66

A FONS

MENORCA RESTAURA EL SEU PATRIMONI HISTÒRIC

Recuperar el passat per mirar cap al futur Des que Menorca va ser poblada, a principi del III mil·lenni aC, per l’illa han passat nombroses cultures que han deixat la seva petjada en aquest territori fràgil. La conservació del ric i singular patrimoni històric de Menorca és un repte al qual el Consell ha de fer front a través d’una política patrimonial que garanteixi la continuïtat d’un llegat que és una part indispensable de la identitat menorquina i, a la vegada, la millor aportació de Menorca al món. Text: Antoni Vallejo Ripoll Fotografies: David Arquimbau Sintes

ÀMBIT 66

A FONS

Patrimoni històric de Menorca

ÀMBIT 66

A FONS

Sovint es diu que Menorca és un museu a l’aire lliure. I no és cap exageració. L’illa compta amb una notable quantitat de béns d’interès cultural (BIC) i en té una mitjana per quilòmetre quadrat molt elevada, en què destaca, especialment, la presència de jaciments prehistòrics. Però més enllà de la Menorca talaiòtica, l’illa acull un patrimoni arquitectònic extens i variat que és un reflex de la rica i apassionant història d’aquest tros de terra enmig de la mar, i un testimoni d’incalculable valor d’un passat que encara ressona entre nosaltres. Un llegat que cohesiona i dona forma a la identitat menorquina, i que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. És per açò que la conservació de tots aquests béns és un dels principals reptes del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, que a través del Servei de Patrimoni Històric s’encarrega de salvaguardar aquesta preuada herència. Una feina que no admet cap pausa, perquè el temps és un monstre de fam insaciable.

UNA TASCA IL·LIMITADA Sobre la importància de preservar en les millors condicions el patrimoni històric de Menorca, el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, assenyala que «la conservació, recuperació, investigació, difusió i participació ciutadana en l’àmbit del patrimoni històric sempre hauria de ser un dels objectius principals del Consell: primer, perquè ho manen les lleis de protecció del patrimoni històric; segon, perquè la riquesa patrimonial de Menorca és excepcional, i tercer, perquè la salvaguarda efectiva del patrimoni històric que fa una societat i les seves institucions és un indicador de maduresa cívica i de bona salut educativa i cultural». Precisament, aquesta singularitat de Menorca fa que les necessitats en matèria de conservació del patrimoni històric siguin gairebé il·limitades. Per tal de fer front a aquest repte, els darrers anys el Consell ha anat augmentant els recursos econòmics destinats a la investigació,

ÀMBIT 66

A FONS

Patrimoni històric de Menorca

PATRIMONI HISTÒRIC A M E N O R C A Darrers projectes de recuperació de patrimoni

200.000 € TORRE DE SANITJA Es Mercadal

Import dels recursos econòmics destinats a la investigació, conservació i difusió del patrimoni provinents dels fons de l’impost de turisme sostenible (ITS)

TORRE DE RAMBLA Maó

conservació i difusió del patrimoni, que han passat dels 35.000 euros de l’any 2015 als 200.000 euros de les darreres convocatòries. A més, sempre que és possible s’intenten obtenir recursos externs, com els provinents dels fons de l’impost de turisme sostenible (ITS). Així i tot, els recursos mai no són suficients i cal establir prioritats i definir les actuacions més urgents. En aquest sentit, l’arquitecte Joan J. Gomila, que ha dirigit recentment el projecte de restauració de la torre de Sanitja, creu que a més de la feina que es fa als jaciments talaiòtics caldria prestar més atenció a altres conjunts patrimonials de gran valor, com el castell de Santa Àgueda, o als edificis contemporanis catalogats. Això, afirma, «permetria donar continuïtat a la història de l’arquitectura menorquina». Per altra banda, Gomila considera que els ajuntaments haurien de fer més feina pel que fa a la recuperació del patrimoni municipal i del patrimoni privat que està abandonat, i posa com a exemples la situació de l’antiga fàbrica Codina i de la casa Villa Luisa de Maó. Una solució, segons Gomila, seria implementar mesures específiques perquè els propietaris dels edificis que estan inclosos en els catàlegs municipals tinguessin facilitats per accedir a subvencions per poder mantenir-los.

REIAL ALCÀSSER Ciutadella

CASETES DE VORERA Menorca

«La salvaguarda efectiva del patrimoni que fa una societat i les seves institucions és un indicador de maduresa cívica i de bona salut educativa i cultural» Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

TORRE DE SANITJA Un dels darrers projectes de recuperació del patrimoni històric que s’han duit a terme és el de la restauració de

ÀMBIT 66

A FONS

ÀMBIT 66

A FONS

la torre de defensa de Sanitja, al municipi des Mercadal, que ha comptat amb el finançament de l’impost de turisme sostenible. L’actuació ha permès recuperar l’aspecte original de la construcció, aixecada entre els anys 1800 i 1802 sota la direcció de l’enginyer Robert D’Arcy, durant la tercera dominació britànica de Menorca. Es tracta d’una de les onze torres Martello que els britànics van construir a la costa menorquina entre final del segle XVIII i principi del XIX, i servia per protegir el port de Sanitja, una cala del nord de l’illa a redossa de la tramuntana. L’important deteriorament de la torre feia necessària una intervenció intensa, i per tal de consolidar l’exterior s’ha emprat un morter elaborat a base de calç i arena, seguint la tècnica original, i s’han aprofitat els elements constructius que es trobaven dispersos pel voltant. També s’han substituït les parts deteriorades dels cadenats, cosa que ha permès diferenciar les parts noves de les antigues. L’únic element que s’ha fet nou ha estat el matacà, emprant una part que estava a terra, i seguint com a model el de la torre de l’illa de ses Sargantanes. Tota la intervenció s’ha fet amb l’objectiu final de permetre una lectura pedagògica del conjunt. Pel que fa als criteris de restauració, Joan J. Gomila creu que la Carta de Venècia, elaborada l’any 1964, dona unes directrius generals per a la conservació i restauració d’edificis històrics, que després s’han d’adaptar a cada projecte. En el cas de la torre de Sanitja, assenyala, «teníem la runa a sota, teníem documentació històrica molt concreta i teníem informació d’altres torres que es van fer a principis del XIX. Tota aquesta gran quantitat d’informació ens ha permès fer la reconstrucció perfectament». Ara, el proper projecte que es posarà en marxa és el de la rehabilitació de la torre costanera de defensa de Rambla, al municipi de Maó, construïda pels britànics entre els anys 1799 i 1802. Tot i que l’estat de conservació és diferent, se seguiran els mateixos principis que s’han observat a Sanitja. El projecte també es finançarà a través de l’impost de turisme sostenible i la licitació l’ha guanyada una empresa de Menorca, que començarà a fer feina aquest estiu.

REIAL ALCÀSSER DE CIUTADELLA

Patrimoni històric de Menorca

«A Sanitja teníem la runa a sota, teníem documentació històrica molt concreta i teníem informació d’altres torres que es van fer a principis del XIX. Tota aquesta gran quantitat d’informació ens ha permès fer la reconstrucció perfectament» Joan J. Gomila, arquitecte

Un altre projecte que s’executa ara mateix és el de la recuperació i rehabilitació del Bastió del Governador i el reial alcàsser de Ciutadella, que també es du a terme amb els fons de l’impost de turisme sostenible. Cal recordar que l’actual edifici de l’Ajuntament és el resultat de la reforma del palau del governador, que a la vegada era l’antic reial alcàsser de l’època musulmana. La primera fase de les obres implicarà la demolició de diverses estances que s’havien afegit a l’estructura original i que no formaven part de l’edifici patrimonial. Això permetrà

ÀMBIT 66

A FONS

ÀMBIT 66

A FONS

Patrimoni històric de Menorca

recuperar el perfil de l’antic edifici i d’una part de l’antiga murada. També es recuperaran els tres finestrals del Saló Gòtic que miren cap al port, amb els quals es recobrarà l’esplendor de la sala. Les feines van començar a principis d’any, i és previst que finalitzin durant el 2022. A més, les obres s’han executat amb el control de l’arqueòloga municipal i un altre arqueòleg més contractat per a l’obra, control que ha permès fer importants troballes, ja que s’han deixat al descobert les restes de diferents estructures del reial alcàsser, que permetran obtenir una valuosa informació sobre l’època islàmica de Menorca, un període encara no gaire conegut i del qual gairebé no es coneixen restes arquitectòniques. Aquestes restes s’han documentat de manera acurada amb un aixecament planimètric i fotogrametria 3D i s’han cobert per poder continuar l’obra. D’aquesta manera, quan finalitzi la intervenció a l’edifici, es podrà fer un recorregut, des de la plaça des Born, al voltant de tot el que era el reial alcàsser. La batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, explica que aquest projecte «permetrà oferir un nou producte turístic de caràcter patrimonial, que a més serà desestacionalitzador, perquè es podrà veure en qualsevol època de l’any i, per tant, reforçarà el turisme cultural». Gomila recalca que «des de l’Ajuntament tenim clar que el patrimoni és una part important de la nostra història, de manera que si volem conèixer el present, hem de saber d’on venim, i això ho hem de posar en valor per oferir-ho als visitants i als residents».

CASETES DE VORERA Però la protecció i recuperació del patrimoni de Menorca no només se centra en els grans monuments de caràcter històric, sinó que també inclou altres manifestacions de caràcter popular, com les casetes de vorera. Aquestes humils construccions de la costa menorquina han estat d’actualitat darrerament per l’amenaça d’esbucament que pesava sobre elles, a causa d’una aplicació restrictiva de la llei de protecció i ús sostenible del litoral per part de la Demarcació de Costes, organisme dependent del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. Finalment, des del Consell s’ha aconseguit fer entendre al Ministeri la necessitat de protegir aquests béns etnològics, que són l’expressió material d’un estil de vida popular i mariner, i de la relació dels menorquins amb la mar. Aquestes construccions senzilles i integrades de

ÀMBIT 66

A FONS

«La rehabilitació de l’antic reial alcàsser permetrà oferir un nou producte turístic de caràcter patrimonial, que a més serà desestacionalitzador, perquè es podrà veure en qualsevol època de l’any i, per tant, reforçarà el turisme cultural» Joana Gomila, batlessa de Ciutadella

manera magistral en el paisatge estan vinculades a elements com la navegació, la pesca o els oficis mariners i representen un patrimoni immaterial que cal protegir. Ara, el Consell continua fent feina per tal de garantir unes concessions raonables als seus propietaris i per establir uns criteris de gestió que serveixin per garantir la protecció d’aquests béns.

DIVULGACIÓ I RETORN Però tota aquesta feina de protecció i recuperació dels béns patrimonials ha d’anar acompanyada d’accions de divulgació, perquè només donant a conèixer el valor del patrimoni els esforços de conservació esdevenen veritablement efectius. Perquè només es conserva allò que es coneix i s’aprecia. És per això que el Consell impulsa de manera regular tota mena d’iniciatives, com visites i excursions, activitats amb els centres educatius, cursos de la UIMIR, tallers al Museu de Menorca o jornades de conscienciació. Amb relació a la importància de la divulgació, Miquel Àngel Maria creu que «la salvaguarda del patrimoni només té sentit si la societat se la fa seva», i assegura que, tot i que hi ha marge per a la millora, «quan ens observen des de fora, molts professionals del sector del patrimoni històric consideren que a Menorca hi ha un bon nivell de consciència i estima pel patrimoni històric. Per exemple, alguns equips de fora que fan intervencions arqueològiques a Menorca se sorprenen de la resposta del públic quan fan una jornada de portes obertes o una presentació de resultats». Pel que fa al retorn de totes aquestes inversions, no hi ha dubte que les activitats al voltant del patrimoni històric tenen un gran potencial econòmic i de generació

d’ocupació, però que encara no s’aprofita plenament. En aquest sentit, Cipriano Marín, supervisor de l’expedient de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, explicava en una entrevista recent (Àmbit, núm. 62) que «els monuments de Menorca són relativament coneguts, però es visiten poc i s’extreuen pocs beneficis d’aquesta visita», i apostava per aprofitar la declaració de patrimoni mundial per endegar una nova estratègia de posada en valor dels béns, emmarcada en un procés d’innovació i millora contínua en el marc del desenvolupament sostenible. Per la seva banda, Miquel Àngel Maria celebra l’aparició, aquests darrers anys, d’iniciatives professionals i empresarials a Menorca que aposten per la gestió del patrimoni cultural, i subratlla que «el primer objectiu ha de ser que els treballadors vinculats a aquest sector puguin viure dignament, que sigui una ocupació de qualitat i no precària, i que l’extensió d’aquesta activitat al llarg de tot l’any ajudi a la desestacionalització econòmica». Sembla, doncs, que Menorca té clara la senda que ha de seguir, i que reuneix les condicions per esdevenir un espai de referència pel que fa a la gestió del patrimoni cultural. Una illa que valora i salvaguarda el seu passat, i que mira cap al futur per oferir al món allò que la fa original. Aquest és el camí.

1. Vista aèria abans de la recuperació de la torre de Sanitja Fotografia: Bruno Parés 2. Vista de Sa Torreta 3. Restes del reial alcàsser. Vistes des de l’Ajuntament de Ciutadella 4. Reial alcàsser de Ciutadella

ÀMBIT 66

A FONS

Patrimoni històric de Menorca

LA MENORCA ISLÀMICA AL DESCOBERT Les feines de recuperació del reial alcàsser de Ciutadella han posat al descobert importants troballes al subsòl de l’edifici, que donaran informació sobre l’època islàmica de Menorca. Per exemple, s’han trobat parets emblancades amb calç, un fet que connecta aquesta pràctica tan característica de l’arquitectura rural menorquina amb la Menorca precristiana.

ÀMBIT 66

A DUES VEUS

FOTO: DAVID ARQUIMBAU

«LA GRAN AVENTURA DESPRÉS DE COMEDIANTS HA ESTAT MENORCA»

ÀMBIT 66

A DUES VEUS

Matilde Muñiz

ÀMBIT 66

A DUES VEUS

Hippy, comediant i sàvia. Matilde Muñiz, fundadora de Mô Teatre, té una d’aquelles històries de vida que val la pena repassar. Testimoni i part activa de la Barcelona underground dels 60-70, ens explica com va arribar a Menorca després d’haver passejat per mig món amb Comediants. Text: Anna Gornès Moll Fotografies: David Arquimbau Sintes

Na Matilde diu que ha estat hippy dues vegades: els setanta abans d’entrar a Comediants (una de les companyies més importants de la història del teatre nacional) i els noranta, quan es va instal·lar a Menorca a una caseta sense llum. Ballarina de peus plans de formació, de jove va treballar amb eminències com Cesc Gelabert o Mario Gas i en companyies com La Trinca, abans d’entrar a la famosa Comediants. Tanmateix, l’any 92 ve a viure a Menorca i es reinventa com a actriu i creadora amb la llibertat d’estar fent el que més li agrada: teatre.

Com us començau a interessar pel teatre? Ens podem remuntar a quan era petita. Jo tenia els peus plans. Vaig veure una pel·lícula que es deia Candilejas i hi sortia una ballarina. A partir de llavors vaig donar la llauna a ma mare amb la idea que volia ser ballarina... Com que m’havien de posar plantilles per als peus i em passava tot el dia remugant, al final va trobar que seria molt més fàcil que callés i em van apuntar a una escola de dansa. Vaig fer teoria i tècnica a l’Institut del Teatre —fa molts anys, vull dir, fa moltíssims d’anys—. Era a principi dels seixanta i jo just tenia dotze anys. Més tard, vaig decidir anar a Londres, al Dance Center de Londres amb el Matt Mattox, el de Set núvies per a set germans. En vaig sortir molt preparada, però vaig veure que la meva vocació no seria ballar, sinó fer altres històries. I què va passar quan vau tornar a Barcelona? Vaig anar a parar al Centre d’Estudis Teatrals i vaig decidir que volia fer alguna cosa diferent, no només dansa, no només teatre. Allà vaig conèixer Montanyès i Albert Boadella, entre d’altres. Era la Barcelona contracultural dels setanta i vaig coincidir amb el jove Cesc Ge-

ÀMBIT 66

A DUES VEUS

Matilde Muñiz

«Va coincidir tota una època d’obertura, que ho feia tot possible. Era llibertat total i creativitat al poder... No hi havia normes»

ÀMBIT 66

A DUES VEUS

«Vam coincidir tot un grup creatiu que ens enteníem molt bé, que ens estimaven molt i tot sortia d’allà mateix. Vivint, treballant i viatjant junts perquè tots teníem una idea comuna: fer teatre. Allò era el que importava»

labert, que tenia disset anys. Llavors amb en Cesc vam crear un grup i ens vam examinar junts al Sindicat Vertical, de «Circo y variedades», per poder actuar. Vam fer diverses actuacions, una d’elles sota la direcció de Mario Gas, Tango, un espectacle sobre la història dels tangos amb vestuari i escenografia per Fabià Puigserver. El que fos per pagar-nos els estudis. També anàvem a Colònia (Alemanya) a fer cursos d’estiu; és on vaig veure per primera vegada la Pina Bausch i vaig dir «hòstia, això és el que vull fer». No és dansa, no és teatre, és de tot. Però bé, jo vaig començar ballant per la ràdio els anys cinquanta! (riu) I de la ràdio a Comediants... Vaig descobrir els Comediants i m’interessava molt el que feien. Vaig decidir seguir-los com a groupie i vaig dir «si a final d’estiu no hi entr, me’n vaig». Finalment vaig poder entrar a agafar el pal del Sol Solet l’any vuitanta (riu). Ja tenia lloc i habitació a la seva casa de Canet de Mar, on vivien tots junts. Aquí comença una trajectòria de vida, teatre, creació, tot barrejat, que ha estat molt important en la meva vida. Explicau-nos una mica com funcionava Comediants, que per alguna cosa sou famosos a tot el món... Érem un grup d’artistes, músics i escenògrafs que vivíem junts en comuna i tots fèiem de tot. Venien sociòlegs i tot a la casa on estàvem per veure com ens ho muntàvem. Vam coincidir tot un grup creatiu que ens enteníem molt bé, que ens estimaven molt i tot sortia d’allà ma-

ÀMBIT 66

A DUES VEUS

teix. Vivint, treballant i viatjant junts perquè tots teníem una idea comuna: fer teatre. Allò era el que importava. Vam començar a fer gires per Europa: Itàlia, Dinamarca, Islàndia, Alemanya... De mica en mica es va consolidar i cadascú es va poder anar especialitzant en el que volia. Després vam fer el salt a Amèrica, Nova York, Chicago, el Japó, Bogotà... Va ser una època important des del punt de vista personal per a tots els que integràvem Comediants, però també des del punt de vista polític i social. I sobretot de canvis des del punt de vista estructural de teatre... Com trobau que ha canviat, idò, la manera de fer teatre? Crec que va coincidir tota una època d’obertura, que ho feia tot possible. Era llibertat total i creativitat al poder. No hi havia normes. De mica en mica, tot el que era possible ha deixat de serho. Perquè tot, fins i tot la manera de finançar-te, de treballar, tot, s’ha anat complicant. No estava tan institucionalitzat, ni hi havia tanta burocràcia pel mig. Jo crec que la burocràcia ha estat un corrosiu artístic general a tots els països. Abans

Matilde Muñiz

podíem actuar al carrer a qualsevol país del món i ara és impensable amb tot el perill que representa. Hi havia tota una efervescència de festivals i creacions de moltíssima qualitat. Com una pólvora, tots ho volíem fer tot. I fins quan... Tot això va ser una gran aventura que va culminar l’any 92. Aquell any vam fer la inauguració de l’Expo de Sevilla, la preparació dels Jocs Olímpics —en què se’ns havia encomanat l’acte de clausura— i també un nou espectacle, La Mediterrània. L’equip es va repartir entre tots aquests projectes i això per a mi ja va ser massa. Tothom s’havia disgregat i jo treballava amb gent que ja no coneixia. Per a mi es va acabar allà. Allò ja era un «Hem de parlar...», saps? (riu) Va ser llavors quan us vau instal·lar a Menorca? Sí, com que tenia aquesta caseta a Menorca vaig dir «me’n vaig cap allà». Jo vaig ser hippy el

ÀMBIT 66

A DUES VEUS

«Aquí m’he reinventat, m’ha encantat perquè he hagut d’inventar-me cursos de tot. Teatre per a nens, per a adults, de creació...»

74 i torn a ser-ho el 94, vint anys més tard. Vaig venir aquí que no tenia ni llum, ni aigua... Vaig posar una bateria de cotxe per enganxar-hi el contestador automàtic i a veure si em sortia alguna feina. Em van dir que estava boja, si estant a la cresta de l’onada amb Comediants decidia retrocedir socialment i artísticament. Però la segona gran aventura després de Comediants ha estat Menorca. I com us va rebre Menorca? (riu) Jo deia «mira, que jo he estat amb els Comediants» i tothom em deia «Comediants? De quin grup de comediants?». Clar, vós venint de les Amèriques i aquí... Exacte. «Vengo de las Americas, del consulado de Méjico», ballant a Islàndia, on vaig conèixer la Bjork joveníssima, tu, i aquí... Moments de tres obres de la companyia Mô Teatre durant la representació al Teatre Principal de Maó. En la imatge superior, El malentès (2017). La segona correspon a un moment del primer espectacle amb Jordi Odrí, Fins Demà i... (2003), i la darrera, La comunió va ser ahir (2014)

Com us heu guanyat la vida aquí, idò? Aquí m’he reinventat, m’ha encantat perquè he hagut d’inventar-me cursos de tot. Teatre per a nens, per a adults, de creació. Cursos de sexualitat. Cursos de castanyoles amb partitura. Curs de vestuari de reciclatge... Coses molt diferents. M’han demanat de fer cursos de teatre de carrer, però sempre m’ha semblat que és molt difícil. Una cosa és actuar «al» carrer i l’altra

ÀMBIT 66

A DUES VEUS

Matilde Muñiz

fer teatre «de» carrer, que vol ser itinerant i aprofitar l’estructura del lloc. També he fet coses més serioses: he treballat molt en educació de la veu per a mestres, com explicar un conte amb diferents llenguatges teatrals, a les escoles, a l’Orfeó, per al Govern balear... Una segona vida per reinventar-me amb els recursos que tenc i posar-los a la pràctica. Però també fundau la vostra pròpia companyia, Mô Teatre, no? Sí, amb Mô Teatre hem fet més d’una vintena d’espectacles amb els vint-i-sis anys que fa que som aquí, i quatre d’infantils. El primer espectacle amb Jordi Odrí va ser Fins Demà i... mira, fins ara! Hem anat fent moltes coses. Hem estat a Itàlia, París... I també hem fet repertori, com Parella oberta, de Dario Fo, o El malentès, de Camus, cosa molt nova per a mi, que sempre havia fet creació. Tot això va culminar amb Els dies feliços, de Beckett, un text molt complicat. Va ser un abans i un després com a actriu. Algun moment memorable amb Mô Teatre? Uf! Moltíssims. Però potser un dels millors —també segons la meva mare— va ser un estiu, just al principi, que vam actuar a dintre dels catamarans grocs fent de turista i picador mediterrani mesclant boleros i números musicals. Hem obert la pedrera de Robadones amb un espectacle de poesia, també vam actuar sota el pont d’accés al Freginal... Però n’hi ha tants que això seria una altra entrevista. I ara mateix, què tramau? Aquest darrer any he estat fent cursos per a cinema i televisió, de preparació de càsting —jo en ma vida he fet un càsting— i m’he retrobat amb Mario Gas de professor cinquanta anys després: «Som la dels tangos, tu». Amb la meva edat tornar a estudiar ara amb gent jove és una meravella. M’agrada molt canviar de registre, perquè les tècniques d’estar davant la càmera no tenen res a veure amb el que jo havia après. Ja m’han sortit un parell de cosetes i

en tenc d’altres per a algunes sèries que s’estrenaran el 2022 (no vol que li donem gaire importància, però ja l’hem vista fent de pitonissa a La que se avecina i sense haver necessitat cap càsting). I amb Jordi Odrí estem muntant una obra escrita per ell, Creus que això li interessa a algú?, que jo estic dirigint una mica. Els estic ajudant. Una obra que tanca una trilogia en la qual ha treballat conjuntament amb Joan Taltavull (El cor d’un boxejador i Adreça desconeguda). Estau contenta de ser aquí? Jo estic encantada, em sent a casa, és el millor que he fet després dels meus anys a Comediants.

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

Visita a Menorca de l’ambaixador d’Espanya a la UNESCO L’ambaixador delegat d’Espanya davant la UNESCO, Juan Andrés Perelló Rodríguez, ja treballa en la defensa de la candidatura de Menorca Talaiòtica per a l’any que ve. Dintre d’aquesta feina, que va començar abans d’arribar a l’illa, a final del mes de maig passat, s’hi troba l’estudi a consciència de l’expedient. Un expedient, cal recordar, que el Consell ha reformulat per tal d’ajustar-se a les recomanacions fetes per la UNESCO l’any 2017. Per al 2022, Menorca Talaiòtica és la candidatura que Espanya presentarà a l’organisme mundial, a través del Ministeri de Cultura. Aquest document, titulat Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular, és un projecte remodelat que integra els monuments prehistòrics dintre del paisatge de l’illa i el seu territori, i destaca així l’estreta relació que existeix entre ambdós. Aquesta és la base

sobre la qual Juan Andrés Perelló Rodríguez ja havia començat a treballar abans de la seva visita a Menorca, un fet que va sorprendre gratament les autoritats insulars. En paraules del conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, «ens va agradar poder veure com ja s’havia estudiat l’expedient. Vam poder veure com valora molt la potència de la candidatura que, diu, és molt sòlida i està molt ben fonamentada. A banda, ens va assegurar que el seu objectiu era amarar-se bé per fer una defensa igualment sòlida de l’expedient». Pel que fa a la visita, el conseller remarca que «no va ser una trobada protocol·lària en absolut. A banda d’anar a veure els principals monuments de la candidatura, vam fer també reunions de treball per preparar la defensa de la candidatura, especialment amb vista al mes d’octubre,

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

PATRIMONI

quan arribi a Menorca l’avaluador d’ICOMOS. De fet, la visita de Perelló Rodríguez ens va servir per preparar les visites que farem amb aquesta persona avaluadora a la tardor». Entre les visites destacades per conèixer sobre el terreny la singularitat de la candidatura es troben els poblats de Talatí de Dalt, Trepucó i Torre d’en Galmés. Perelló Rodríguez també va poder conèixer un dels monuments més emblemàtics de Menorca, la naveta des Tudons, així com el recinte de taula més ben conservat de tota l’illa a Torralba d’en Salort. So na Caçana, Calescoves i el tram costaner de tramuntana i l’illa d’en Colom van completar les ubicacions elegides per posar imatge i sentit al que l’ambaixador ja coneixia damunt el paper. L’interès demostrat per l’actual ambaixador es recull en les seves pròpies paraules. «Un pot trobar restes prehistòriques a moltes parts de món, però aquí hi ha singularitats que sustenten molt bé el caràcter excepcional i universal que exigeix la UNESCO. Fins i tot, amb la proximitat d’altres illes on hi pot haver elements prehistòrics, però no tan singulars i diferencials com els que tenim a Menor-

ca», va comentar Perelló Rodríguez en el transcurs de la visita realitzada a final de maig. També va mencionar el fet que hi ha pocs béns de l’època prehistòrica que siguin patrimoni mundial dintre del catàleg de la UNESCO. Segons l’ambaixador, «a la Llista de patrimoni mundial actual la cultura prehistòrica no està gaire representada; per tant, Menorca Talaiòtica vindria a omplir un buit en aquest espai». Pel que fa al procés que segueix en aquests moments la candidatura, el conseller Miquel Àngel Maria es mostra esperançat, però expectant. «La candidatura està a l’inici del procés d’avaluació. Sabem que el moment més important serà el mes de setembre o octubre, quan vengui a Menorca l’avaluador d’ICOMOS. A partir d’aquest moment, la persona que farà d’interlocutora entre ICOMOS i la UNESCO, especialment quan el juny de 2022 anem a Kazan (Rússia) al Comitè de Patrimoni Mundial, serà l’ambaixador. Per tant, era imprescindible que conegués no només l’expedient, sinó també que pogués veure els components i monuments de la candidatura».

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

PATRIMONI

Nova Comissió Assessora del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca El mes de maig passat es va constituir la Comissió Assessora del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, un organisme que emana de la Llei 18/2019, de 8 d’abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que regula tot el que té a veure amb aquest concepte de nou encuny que és el patrimoni cultural immaterial (PCI), un patrimoni viu, transmès de generació en generació, que ens identifica com a comunitat i que evoluciona al mateix ritme que la societat mateixa que el recrea i el transmet. La nova comissió, que substitueix l’antiga Comissió Assessora de Cultura Popular, està integrada per representants dels diferents organismes institucionals que gestionen aquest patrimoni, com són els departaments de Cultura i de Medi Ambient del Consell Insular i l’Institut Menorquí d’Estudis; però també, fidel a l’esperit de la Llei, que posa l’èmfasi en la valoració del paper dels portadors en la gestió del patrimoni cultural immaterial, per persones expertes en aquest àmbit i per representants de les diferents entitats cíviques que treballen per

la salvaguarda dels elements que integren el PCI. Entre les funcions d’aquesta comissió, en les quals ja ha començat a treballar, destaquen elaborar un full de ruta per salvaguardar el PCI, fer el seguiment de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca, determinar els elements que en puguin formar part, i proposar i emetre informe sobre les manifestacions que el Consell Insular hagi de declarar béns d’interès cultural immaterial de Menorca (BICIM) i béns catalogats immaterials (BCI) a la nostra illa.

Seguiu l’actualitat sobre Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca a les xarxes socials clicant damunt la icona

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

MÉS

Fotografia: David Arquimbau

Josefina Salord, Premi Maria Lluïsa Serra La filòloga Josefina Salord i Ripoll (Ciutadella, 1955), fins fa pocs mesos coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis, ha rebut el Premi Maria Lluïsa Serra – Taula d’Or 2021 per «la seva contribució a la investigació i difusió de la literatura i les èpoques de Menorca poc conegudes». Amb aquesta distinció, el Consell reconeix amb periodicitat biennal les persones o entitats que han destacat en la defensa i l’enriquiment del patrimoni històric o en la creació cultural vinculada a Menorca, un perfil que compleix sobradament Salord, com va documentar-ho l’Ajuntament de Ciutadella, institució que va presentar-ne la candidatura. Josefina Salord és llicenciada en Filologia Romànica i Catalana per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de batxillerat de Llengua i Literatura Catalanes el 1980, va exercir a l’institut Eugeni d’Ors de Badalona fins al curs 1991-1992 i després al Joan Ramis i Ramis de Maó fins al curs 2021-2013. Membre fundadora de l’IME, ha tingut un paper actiu en destacades entitats dedicades a la investigació, la docència i divulgació de la llengua i cultura pròpies. Entre d’altres, ha estat vicepresidenta de

l’Ateneu de Maó, ha format part del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears i és membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. A més, ha impartit cursos a l’Escola per a Ensenyants, a la Universitat d’Estiu de Prada i a la Universitat Oberta per a Majors de la UIB. La seva activitat investigadora s’ha centrat en la història cultural menorquina a través de nombrosos estudis, articles i edicions sobre els moviments i les grans figures de la Il·lustració, la Renaixença i el nou-cents, com ara les d’Antoni Febrer i Cardona, Joan Ramis i Ramis, Josep Maria Quadrado, Vicenç Albertí, Joana de Vigo i Squella o Francesc de Borja Moll. També ha contribuït a fer una lectura de l’obra d’Albert Camus des de la perspectiva de la seva ascendència menorquina. Si bé els seus treballs se centren en la cultura menorquina, segons assenyalen des del Consell, «s’ha de destacar que aquests mai no estan desconnectats del seu entorn cultural i, en especial, dels països de parla catalana, en els quals ha tingut una presència destacada».

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

PATRIMONI

Coordinació per elaborar informes periòdics sobre el patrimoni immaterial El Consell Insular de Menorca participa en les reunions de coordinació entre les diferents administracions autonòmiques i estatal, convocades pel Ministeri de Cultura, per tal d’elaborar l’informe sobre la tècnica constructiva de la pedra en sec, que va ser inclosa en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la Unesco el mes de novembre de 2018. Aquests informes els han de presentar amb periodicitat sexennal els estats que van ratificar la Convenció de 2003 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial i que tenen elements declarats. La coordinació de l’informe sobre la tècnica de la pedra en sec ha recaigut en el Consell de Mallorca, que és l’encarregat de recopilar la informació que li facin arribar des de les nou comunitats autònomes que participaren en la

candidatura d’aquest bé: Andalusia, Aragó, Astúries, les Illes Balears, Canàries, Catalunya, Extremadura, Galícia i la Comunitat Valenciana. També es col·labora des de Menorca en l’actualització de la informació de què disposa la Unesco sobre la gestió que fan del patrimoni immaterial els estats que van ratificar la Convenció, especialment pel que fa als inventaris del patrimoni cultural immaterial, ja que és l’única illa de la nostra comunitat autònoma que compta amb aquest instrument de salvaguarda. Aquesta feina d’elaboració dels informes sobre la gestió del PCI suposa una gran oportunitat per fer un exercici de reflexió conjunta sobre el patrimoni cultural immaterial i extreure’n eines de futur, nous objectius i mesures de salvaguarda.

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

PATRIMONI

Fotografia: David Arquimbau

Acord per a la protecció de les casetes de vorera Les casetes de vorera de Menorca continuaran dretes. L’acord assolit el mes de juny entre representants del Consell Insular de Menorca, dels ajuntaments, de la Subdirecció General de Domini Públic Maritimoterrestre i de la Demarcació de Costes a les Illes Balears ho garanteix. És la primera passa d’una negociació que ha de servir per definir els criteris que s’aplicaran per a concessions futures. Les notificacions en què Costes comunicava el final de la concessió i l’ordre de demolició d’algunes casetes de vorera a la cala Sant Esteve i Alcalfar va encendre les alarmes i va propiciar la mobilització i actuació conjunta de les diferents administracions menorquines, inclosa la implicació del senador autonòmic Vicenç Vidal, per frenar l’amenaça contra aquest patrimoni etnològic. En paraules del conseller Miquel Àngel Maria, «que hàgim aconseguit aturar amb la primera reunió l’amenaça de demolició ja és una bona notícia. Però aquesta és

només la primera passa, encara hi queda camí a fer». Des del Consell s’ha defensat, segons explica Maria, «la integritat física de les casetes de vorera; però també la vida marinera tradicional associada a aquestes casetes». «El que demanam al Ministeri —prossegueix el titular de Cultura— és que continuï fent possible la concessió d’ús d’aquestes casetes per assegurar-ne el manteniment». Amb tot, el conseller és conscient que s’ha fet una primera passa per salvaguardar aquest patrimoni. «Ara queda tota la feina d’establir uns criteris perquè es puguin adjudicar concessions per a les casetes de vorera, mantenint viu el patrimoni marítim lligat a aquestes construccions. I que aquests criteris s’apliquin de manera homogènia a tot el territori», assenyala.

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

ART

Hauser & Wirth obre les portes Des d’aquest estiu Menorca compta amb un punt de referència artística mundial. La prestigiosa casa Hauser & Wirth obre al públic a partir del 19 de juliol, en un enclavament únic com és l’illa del Rei, al bell mig del port de Maó. L’espai, que compta amb 1.500 metres quadrats, ofereix al visitant una visió única que conjuga art contemporani amb gastronomia, educació i conservació. A banda de les sales expositives, els jardins i els camins a l’aire lliure que discorren per l’illa del Rei també es converteixen en espais plens d’art en formats com l’escultura. Segons comenta el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, «sempre he vist amb molts bons ulls aquest projecte, que arriba amb molta ambició i que connecta Menorca, a través de l’art contemporani, amb el circuit d’art de primer nivell mundial. Des d’un punt de vista econòmic, ajudarà a obrir un altre nínxol i diversificar el tipus de turisme que ens arriba». També assegura que «quan ens van presentar el projecte, ens van comentar que el seu referent per a l’illa del Rei era la seu de Somerset, a Anglaterra, cosa que

implicava connectar de manera molt directa la seu amb el seu entorn, Menorca. És molt significatiu que vulguin establir connexions amb la societat civil i el món de la cultura de l’illa». La primera de les mostres que es poden veure és a càrrec de l’artista nord-americà Mark Bradford. Amb el títol de «Masses and movements», la proposta la formen diversos formats, amb el nexe comú dels mapamundis. Concretament, Bradford presenta a l’illa del Rei una pintura mural creada expressament per al nou espai de Hauser & Wirth, així com una instal·lació d’escultures de globus terraqüis, i una col·lecció de pintures basades en un mapamundi del segle XVI. El primer sembla que dugué la paraula «Amèrica» impresa.

Del 19 de juliol al 31 d’octubre Illa del Rei hauserwirth.com/menorca

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

ART

L’art contemporani té nova seu a Alaior

Des del 17 de juny LÔAC (Baixamar, 56) i Marina Abramovic (Capella de Gràcia). Alaior visitalaior.com

Obres de Joan Miró, Jaume Plensa, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Antonio Saura i Marina Abramovic, entre altres referents dels corrents artístics contemporanis, s’exhibeixen des del passat 17 de juny a LÔAC, el centre d’art contemporani d’Alaior ubicat a l‘antiga Escola des Ramal (Baixamar, 56). La iniciativa, capitanejada per l’Ajuntament d’Alaior, reuneix els grans artistes de l’art contemporani espanyol amb algunes aportacions internacionals de pes «que donen consistència i coherència a un discurs expositiu divers, transversal, de qualitat i valor històric». La major part de les 140 obres que s’hi exposen han estat cedides temporalment per diferents col·leccionistes i es podran veure durant els propers tres anys, període que es pot prorrogar fins als cinc. Entre els objectius de LÔAC hi ha el d’apropar l’art als més petits. Per això, s’hi ha habilitat un espai pedagògic a la planta superior que servirà perquè els infants experimentin amb l’art. El preu de l’entrada és de cinc euros amb un 50 % de descompte per a jubilats, usuaris del Carnet Jove i famílies nombroses. El residents d’Alaior podran visitar la mostra de franc fins a final d’any.

ART

L’exposició més especial de Cruz Díez La Galería Cayón acull aquest estiu «l’exposició més especial» de l’artista veneçolà Cruz Díez (1932-2019). Amb el títol «El color como acción», la mostra està formada per una vintena d’obres creades entre els anys 2008 i 2019, període considerat pel mateix artista com el seu «lapse més fèrtil», en el transcurs del qual va trobar la «subtilesa cromàtica» que cercava des de 1959. Entre les peces que es poden veure a la galeria ubicada a l’antic Cinema Victoria de Maó hi ha Physichromies, que obliga l’espectador a desplaçar-se per crear l’obra a partir del moviment; Chromointerférences, que investiga les variacions cromàtiques a partir del contacte entre els colors; Inductions chromatiques, que permet fer emergir colors que no estan presents en el pla, i, fins i tot, un Labyrinthe de transchromie, que sotmet al sentit de la vista de l’espectador la prova de veure i sentir a través de les làmines de color. L’exposició es podrà visitar fins al 27 d’agost.

Del 12 de juny fins al 27 d’agost Galeria Cayón (Sant Roc, 24. Maó) galeriacayon.com

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

MÚSICA

Un Splendid Festival al Principal Omara Portuondo, Amaral, Jorge Drexler i Sílvia Pérez Cruz configuren el cartell de l’Splendid Festival 2021. El Teatre Principal de Maó reafirma, d’aquesta manera, el seu compromís per dotar l’illa d’un festival d’estiu que la situï en el mapa de les grans gires d’artistes amb projecció nacional i internacional. Eva Amaral i Juan Aguirre seran els encarregats d’inaugurar-la amb un doble concert els dies 14 i 15 de juliol. Recalen a Menorca amb la gira de presentació del seu darrer treball, Salto al vacío. Després serà el torn d’Omara Portuondo, llegenda viva del son cubano. En actiu amb noranta anys de vida, la diva del Buena Vista Social Club arriba el 24 de juliol amb la gira «Omara es Cuba». Un mes més tard, el 24 de juliol, Jorge Drexler farà una aturada a Menorca enmig d’una gira que el durà per alguns dels escenaris més selectes del circuit nacional, com Jardins de Pedralbes o La Mar de Músicas. I tancarà l’edició 2021 Sílvia Pérez Cruz el 12 de setembre. Present el 2019 en duet amb Marco Mezquida, la cantant catalana torna per presentar Farsa (género imposible).

MÉS

L’estiu cultural del Teatre des Born El primer estiu del Born després de la seva reobertura promet molt! Passaran pel seu escenari veus sòlides com la del cantautor Paco Ibáñez i d’altres que despunten com la de Judit Neddermann; propostes escèniques compromeses com Alhayat o la suma dels dies i d’altres de còmiques com la de Greason Beatbox i Jaime Caravaca; mestres del piano com Marco Mezquida, que presentarà Talismán, i Suso González; el pop balear de Joan Miquel Oliver i el nou llenguatge folk de Maria Arnal i Marcel Bagés; les veus de Coque Malla i Pau Vallvé; l’acidesa i irreverència d’Albert Pla i també els espectacles infantils de la Mostra de Teatre en Família. Fins i tot, s’hi representarà La serva padrona, espectacle operístic coproduït pel Teatre des Born i el Teatre Principal de Palma amb Simón Orfila de protagonista. Un estiu ple de cultura! Tota la informació a www.teatredesborn.com

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

MÚSICA I ESCENA

Pedra Viva 2021: un any d’aliances Pedra Viva compleix deu anys i ho celebra amb un ambiciós programa que s’estendrà de juliol a octubre i que recorrerà alguns dels espais més emblemàtics de Menorca. El Llatzeret, l’illa del Rei - Galeria Hauser & Wirth, els jardins de Sa Vinyeta, la Catedral i les Pedreres de s’Hostal acolliran fins a divuit espectacles d’arts escèniques amb propostes tan rellevants com el muntatge Carmen de la Companyia Nacional de Dansa, l’agitador folklòric Rodrigo Cuevas, el fenomen del pop nacional Rigoberta Bandini, el handpanista Ravid Goldschmidt, la música experimental i els visuals de Carles Viarnès i Alba G. Corral, el teatre d’objectes de Xavier Bobés i la mostra d’arts escèniques Pedra en Viu, entre d’altres. Segons assenyalen els seus organitzadors, la nova edició manté l’aposta «per propostes perifèriques, eclèctiques i que suposin una experiència nova a l’illa en matèria d’arts escèniques». Enguany, però, amb la novetat d’haver teixit noves col·laboracions que confirmen la itinerància i la vocació insular del festival.

Del 9 de juliol al 23 d’octubre Diferents ubicacions pedravivamenorca.com

POESIA

Illanvers torna a Fornells El recital poètic de referència a Menorca torna als seus escenaris habituals. L’edició de 2020, celebrada a la Mola amb gran èxit de públic, va consistir en una única cita. Enguany, i amb les mesures sanitàries encara vigents, els poetes tornen al Castell de Sant Antoni de Fornells el 7 d’agost a les 21.30 hores. L’endemà, el festival poètic es trasllada a Can Saura, a Ciutadella, on la cita serà a les nou del vespre.. Aquesta setzena edició d’Illanvers comptarà amb les paraules de Gustau Juan, Mariona Fernández, Bep Joan Casasnovas, Iolanda Bonet, Damià Rotger, Maria Victòria Secall i Carles Rebassa. Els acompanyarà la rapsoda Conxi Masreal, amb lectures de Felícia Fuster. La música anirà a càrrec de Guiem Soldevila i Pau Cardona. I arrodonirà la trobada cultural l’art d’Ana Llorens. L’esdeveniment compta amb la col·laboració del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca.

7 i 8 d’agost Castell de Sant Antoni (Fornells) Can Saura (Ciutadella) facebook.com/Illanvers-Menorca

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

CINEMA

Festival Internacional de Cinema de Menorca

Del 13 al 19 de juliol Diferents ubicacions festivalmenorca.com

El Festival Internacional de Cinema de Menorca (FICME) celebra una nova edició amb un programa que conté algunes novetats interessants. Una és la incorporació del Teatre Principal de Maó a la xarxa d’espais del festival. Ho fa per la porta gran, el dia de la inauguració i amb la presència d’Agustín Almodóvar i Laia Marull. L’altra és la reobertura puntual dels Cinemes Canal Salat, on s’han programat tres sessions. Aquests espais se sumen al Claustre de Sant Francesc, a l’Orfeó Maonès i també a l’Ateneu de Maó. Pel que fa a la programació, el FICME continua creixent en termes de qualitat i enguany presenta una gran selecció de curtmetratges d’arreu del món i de les Balears, que competiran en Illes en Curt i Balears en Curt. La sostenibilitat i el compromís social han estat dos aspectes clau a l’hora de decidir la programació, segons informen des de l’organització. El festival també inclou les seccions Talent Jove, Som Família i Sostenibilitat, a més d’una sessió retrospectiva de Juanjo Giménez, guanyador de la Palma d’Or amb el curtmetratge Timecode, que servirà per cloure la present edició.

MÉS

Neix la Cervesa Talaiòtica El Museu de Menorca, la candidatura de Menorca Talaiòtica i Grahame Pearce han creat la Cervesa Talaiòtica a partir de les anàlisis i investigacions d’un dels objectes més emblemàtics de la cultura talaiòtica: el vas de fons alt, objecte únic i exclusiu de la prehistòrica menorquina (segles IV-II aC) i del qual es van trobar més de 400 exemplars a la necròpolis de sa Mola. Considerats inicialment com a peveters, és a dir, cremadors d’herbes aromàtiques, la troballa feta al jaciment d’Alaior va animar el Museu de Menorca a analitzar-los. Els resultats van confirmar que aquests vasos havien contingut cereals, principalment blat, ordi i traces de làctics, elements compatibles amb una beguda com la cervesa. A partir d’aquestes anàlisis i d’altres estudis sobre l’ús de plantes en el període talaiòtic, es va decidir emprar aigua, blat xeixa i ordi, artemisa, camamil·la, romaní, tem i mel. El resultat és realment sorprenent!

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

MÚSICA

49è Festival de Música d’Estiu de Ciutadella Amb quasi mig segle de vida, el Festival de Música d’Estiu de Ciutadella ha programat per a aquesta temporada vuit concerts amb destacades figures i formacions de la música clàssica al nostre país. La programació l’encetarà el 9 de juliol l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i el violinista Joel Bardolet amb l’espectacle Crida! Deu dies després serà el torn de Mireia Farrés i Mercè Hervada, trompeta i piano. El 26 de juliol actuaran José Antonio Domené i Víctor Jiménez, arpa i contratenor, mentre que el 2 d’agost Quintet Frontela i Ivette Frontela (vent i piano) presentaran la seva proposta. Una setmana més tard pujarà a l’escenari la pianista Alba Ventura i el 16 d’agost podrem veure Larsson, Larsson & Zvyagin, duet de saxos i piano. Els dos darrers concerts seran a càrrec del Trio Rodin (23 d’agost), duet de violí i piano, i del guitarrista Pablo Sainz Villegas (30 d’agost). Tots els concerts tindran lloc al Claustre del Seminari a les 21 h. Per a més informació: www.jjmmciutadella.com

Consultau els concerts clicant damunt el cartell

MÚSICA

48è Festival Música de Maó

Consultau els concerts clicant damunt el cartell

El Festival de Música de Maó també té a tocar de mans el mig segle de vida. En la quaranta-vuitena edició celebrarà set concerts del 10 de juliol al 17 d’agost, tots al Claustre de Sant Francesc. Només l’inaugural, a càrrec de l’OCIM, se celebrarà al Teatre Principal de Maó. El 21 de juliol, el quartet vocal Metropolitan Union ja actuarà al Museu de Menorca. El Cuarteto Leonor & Kiev Portella, quintet de corda i piano, ho faran una setmana després, mentre que el 3 d’agost serà el torn de Plaerdemavida Ensemble amb l’espectacle Liebesträume (Somni d’amor). Tres dies després podrem veure la proposta Una nit d’òpera amb el clarinet i l’11 d’agost Lorena Medina, Mercè Sampietro i Mavi Cortés escenificaran el recital poeticomusical Lítica. El día que me quieras, homenatge a Piazzolla, serà la proposta amb què s’acomiadarà el festival de Joventuts Musicals de Maó fins a l’any que ve.

ÀMBIT 66

ACTUALITAT

ART

El Museu de Menorca ens proposa un passeig escultòric El Museu de Menorca allotja aquest estiu al Claustre de Sant Francesc l’exposició «Passeig de les escultures», formada per un conjunt de peces que permeten al visitant transitar per la creació contemporània balear en un exercici contemplatiu, en sintonia amb la funció original d’aquest espai. Les escultures de M. Blanco, J. Costa, L. Lara, A. Llorens, A. Maimó i J. Ribalaiga remeten a la naturalesa i al sentit simbòlic de la forma. «La verticalitat d’un bon nombre d’elles, totèmiques, filiformes i monolítiques, permeten relacionar l’orgànic amb l’elevació, ja sigui física o espiritual», expliquen des del Museu de Menorca. El passeig acaba amb una obra que, per la seva horitzontalitat i pel concepte que la inspira, convida a reflexionar sobre la mort. És el punt final d’una passejada que comença amb una pica talaiòtica desposseïda de la seva funció i convertida en escultura. Una selecció de versos a cura de Josefina Salord permet establir un diàleg entre poesia i escultura.

Del 23 de juny al 31 d’agost Museu de Menorca museudemenorca.com

ART

Fins al 17 d’abril de 2022 Museu de Menorca museudemenorca.com

Un viatge al s. XVIII a partir de l’art L’obra Magatzems del port de Maó és la protagonista de la nova exposició del Museu de Menorca, «Magatzem d’històries». La pintura, d’autor desconegut, ens ofereix una visió transversal de la història, de la societat, de l’art i la cultura de Menorca de mitjan segle XIX. Els 158 personatges que poblen aquest quadre són els nostres guies per endinsar-nos en aquells temps. La mirada que es planteja en aquesta exposició ens farà reflexionar sobre temes universals, vigents encara avui dia: desigualtat social, migració, pandèmies, cobdícia, gènere, racisme… I segur, avancen des del Museu de Menorca, que qüestionarà els nostres valors i creences. Es podrà visitar fins al 17 d’abril del 2022.

ÀMBIT 66

AL DESCOBERT

LLATZERET DE MAÓ DE FORTALESA SANITÀRIA A ESPAI DIVULGATIU El 19 de juliol s’inaugura l’exposició al voltant de l’esfera armil·lar de Rafael Trénor. Poc es podien imaginar el rei Carles III i el ministre Floridablanca que el 17è llatzeret d’Europa acabaria tenint aquest ús quan van autoritzar-ne la construcció. Quasi 230 anys després, el que va ser un dels edificis sanitaris més punters del moment ha esdevingut un lloc on conviuen els usos culturals, formatius i turístics.

1817 ÚS SANITARI

POSADA EN MARXA

INVERSIÓ

FORTALESA

La funció dels llatzerets era la d’aïllar els infectats o sospitosos de malalties contagioses

Entra en funcionament el Llatzeret de Maó, 24 anys després d’iniciades les obres

La construcció de les instal·lacions va tenir un cost inicial de 5.632.746 reals

La muralla original que circumdava el Llatzeret feia 7,45 m d’alçada i 1.200 m de longitud

100 INSTAL·LACIÓ PUNTERA

ANYS EN FUNCIONAMENT

USUARIS

EPIDÈMIES

Les reformes realitzades entre 1915 i 1916 el van situar com un referent sanitari

Va tenir funció sanitària fins al 1919, any en què hi va atracar el darrer vaixell en quarantena

Hi van arribar 13.864 vaixells i s’hi van aïllar 111.184 passatgers i 276.693 tripulants

S’hi varen viure fortes epidèmies de febre groga (1821 i 1876) i tifus (1821)

BIC

2015

EDIFICI PROTEGIT

PROPIETAT DEL CONSELL

SEU FORMATIVA

VISITES GUIADES

El 1993 va ser declarat bé d’interès cultural, figura de protecció del patrimoni històric

El Ministeri de Sanitat traspassa la titularitat del Llatzeret al Consell Insular de Menorca

És la seu de l’Escola de Salut Pública de Menorca, que enguany celebra la 32a edició

A l’estiu s’hi fan visites guiades tres dies per setmana. Més informació a menorca.es

ÀMBIT 66

AL DESCOBERT

Llatzeret de Maó

Fotografies: David Arquimbau

ÀMBIT 66

EL PATRIMONI CULTURAL SUBAQUÀTIC DE MENORCA 2.500 ANYS D’HISTÒRIA Text: Octavio Pons Machado / Imatges: Museu de Menorca/Amics del Museu de Menorca

ÀMBIT 66

Patrimoni cultural subaquàtic

l patrimoni cultural subaquàtic de Menorca està format per tots els rastres d’existència humana que tenguin un caràcter cultural, històric o arqueològic, que hagin estat sota l’aigua, parcialment o total, de forma periòdica o contínua, almanco durant cent anys. És un patrimoni que no és visual i per aquest motiu és molt desconegut per a molts de menorquins. Per poder-lo visitar necessitam uns mitjans tècnics que no estan a l’abast de tothom. No obstant això, és un patrimoni tan ric i variat com el que gaudim a l’aire lliure en les nostres passejades per l’illa.

LES PRIMERES APROXIMACIONS L’interès a Menorca per l’estudi d’aquest patrimoni comença molt prest, els anys cinquanta del segle XX, tot just en el moment en què es comença a popularitzar l’ús de l’escafandre autònom. Al voltant del Club Nàutic de Ciutadella neix l’Agrupació d’Estudis Oceanogràfics i d’Exploracions Arqueològiques Submarines, activa entre 1954 i 1956. Els seus membres van visitar el derelicte d’Addaia, Sanitja o el llac de la cova de s’Aigua, entre d’altres. A Maó, a la segona meitat dels anys setanta sorgeix el Centre d’Investigacions Submarines de Menorca, que gràcies a una beca de la Fundació March va poder realitzar diferents activitats entre 1975 i 1982, entre les quals les excavacions arqueològiques als derelictes de Binissafúller i cala Avellana i a l’ancoratge de Calescoves. A partir de l’any 1996, amb la col·laboració econòmica del Consell Insular de Menorca i el suport científic del Museu de Menorca, l’Associació d’Amics del Museu de Menorca inicia el projecte Cartes Arqueològiques Subaquàtiques de Menorca, tasca encara activa avui dia.

ELS JACIMENTS Els tipus de jaciments que documentam sota les aigües de Menorca corresponen, principalment, a restes d’embarcacions i els seus nòlits, a llocs d’ancoratge i a elements que han perdut els vaixells per diferents circumstàncies, com poden ser les àncores. El nostre patrimoni cultural subaquàtic abasta uns 2.500 anys d’història i, en el decurs del temps, ha deixat abundants evidències. En aquest apartat volem fer un petit repàs a aquest patrimoni. La cova de s’Aigua és un jaciment d’aigües interiors. Es tracta d’una formació càrstica que actualment presenta un llac interior d’aigua dolça, que cobreix unes restes arqueològiques que abasten del 1600 aC fins al 1287 dC. Pareix que entre el 1600 i el 1200 aC la cova va ser emprada com a lloc d’enterrament i amb posterioritat com a lloc d’aiguada, bé per a comunitats locals, bé per a tripu-

1. Derelicte Ocean Diver Son Bou. Fotografia: Lluís Ameller 2. Cistell d’espart, derelicte de Binissafúller. Fotografia: Amics del Museu de Menorca 3. Excavació derelicte de Binissafúller. Fotografia: Amics del Museu de Menorca 4. Malakoff, 1929. Ciutadella. Fotografia: Amics del Museu de Menorca

ÀMBIT 66

«A partir del 1996, l’associació Amics del Museu de Menorca inicia amb el suport del Consell el projecte Cartes Arqueològiques Subaquàtiques, tasca encara activa a dia d’avui»

lacions d’embarcacions que feien ancoratge a cala Blanca. El derelicte de Binissafúller ens mostra com era el comerç a la Mediterrània entre el 375 i el 350 aC. Es tracta d’un vaixell púnic de 13 metres d’eslora i 20 tones de port, que transportava un nòlit d’unes 450 àmfores ibèriques que contenien vi. No seria un vaixell dedicat al cabotatge, sinó que seria una expedició port a port, sense aturades comercials intermèdies. L’ancoratge de Calescoves reflecteix el canvi d’un model comercial púnic orientat a proporcionar productes de luxe a les elits locals, per passar a una entrada generalitzada de productes ebusitans, que arribarien a un espectre més ampli de la societat. Entre final del segle IV i el 201 aC, els productes provenen, bàsicament, del món púnic del nord d’Àfrica i d’Eivissa. Entre el 200 i el 123 aC, a més dels productes púnics, arriben en una quantitat important les ceràmiques de vernís negre i les àmfores de vi de la Campània. La nau enfonsada a l’entrada del port d’Addaia és un bon exemple dels productes que circulen per les nostres costes entre el 123 aC i el canvi d’era. El nòlit d’aquest vaixell estava format per àmfores de vi, del tipus Dressel 1, procedents de les costes tirrèniques d’Itàlia. El moment romà alt imperial està representat, per una banda, per vaixells que transporten cap a les Balears, Roma i el nord d’Àfrica el vi produït al Maresme, tal com és el cas de la nau

de cala Avellana. Per un altre costat, documentam les embarcacions que surten del sud d’Hispània en direcció a les Illes, el sud de França i Roma. Aquestes embarcacions transporten mineral (plom, coure i estany), oli, vi i conserves de peix. Les restes d’àmfores del tipus Dressel 20 són molt abundants a les nostres costes. Els materials de l’antiguitat tardana que documentam provenen fonamentalment del nord d’Àfrica, encara que arriben les produccions tardanes d’oli i salaons del sud d’Hispània. El derelicte de s’Almadrava del port de Sanitja portava un nòlit d’àmfores africanes grans dels segles III a V. La nau de Favàritx, procedent de la Mediterrània oriental, s’ha de datar al segle VI i es dedicava a la compra i venda d’objectes de bronze amortitzats, per recuperar el metall. Al punt de l’illa de l’Aire conegut com es Bol de s’Alga hem documentat d’un derelicte català del segle XV que portava un nòlit format per gerres d’embarcar. El període que abasta dels segles XVII a XIX el documentam, bàsicament, a partir de les

ÀMBIT 66

Patrimoni cultural subaquàtic

àncores que les embarcacions han anat perdent a diferents punts de la costa i pels objectes arqueològics que s’han recuperat en els seguiments de les obres que s’han realitzat als ports històrics de Maó i de Ciutadella. El patrimoni més recent està format per les restes d’embarcacions que han perillat a les nostres costes. Algunes ja formen part del patrimoni cultural subaquàtic de Menorca, perquè fa més de cent anys que estan enfonsades, i d’altres, a poc a poc, s’incorporaran a la llista. Algunes, com el Malakoff, el Francisquita, el Francina, l’Ocean Diver o el Santa Clara, són ben conegudes pels capbussadors de l’illa. L’element més curiós que tenim al nostre fons marí és un bombarder alemany de la II Guerra Mundial, un Junker JU88, que el 1943 es va precipitar a la mar de Menorca quan tornava a la seva base després d’una missió al nord d’Àfrica. És un patrimoni ric i que abasta un període de temps molt ampli. No és visible a simple vista, però existeix i s’ha de protegir i conservar, tal com ho feim amb els monuments terrestres. Accedir-hi és complicat, però aquest fet no impedeix que, ben gestionat, pugui ser gaudit per una ampli sector de la societat.

«L’element més curiós que tenim al nostre fons marí és un bombarder alemany de la II Guerra Mundial, un Junker JU-88, que el 1943 es va precipitar a la mar de Menorca quan tornava a la seva base després d’una missió al nord d’Àfrica» 5. Sa Plataforma, pontona de l’Armada Espanyola, Ciutadella. Fotografia: Lluís Ameller 6. Bombarder alemany Junker, illa de l’Aire Fotografia: Joan Morro

ÀMBIT 66

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

Reminiscències dels estius menorquins

Una bona part de Menorca va viure d’esquena a la mar fins a l’arribada del turisme els anys seixanta. Fins llavors, les excursions a la costa eren escasses o, si més no, estaven ben enfora del «sol i platja». Als menorquins ens va costar molt trepitjar les cales per posar-nos-hi morenos, ja que l’hora bona d’anar-hi sempre era al fosquet. Quan baixava el sol, la mar era plana i es podia aprofitar per fer-hi la bereneta. A més, les berenetes a la platja sempre han suposat un gran desplegament d’infraestructura: coca rosses, taules, coques de tomàtiga i una bona síndria a compartir entre avis i cosins o un ranxo d’amics. El viatge era gros, encara que només fos per passar-hi el capvespre. Alguns més privilegiats aprofitaven l’estiu per fer la volta a Menorca per la mar, embarcats en algun llaüt amic armant la vela llatina i presumint gelosos dels estris per pescar. Ja ho diu el nostre cançoner: cantar, agafar un mig cerol i tenir els amics al contorn. S’ha d’anar de vega per aguantar els grills i fer passar la calor. De platja en platja, quedaven a romandre o d’acampada als pinars, guitarra a mos i replegant més d’una puça darrere les dunes. Encara sort si només eren puces, perquè els fillets s’enduen qualque paparra quan eren tornats de campaments. I és que abans, els estius, donaven de si...

ÀMBIT 66

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA és un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la custòdia del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca. Hi ha diverses fórmules per poder deixar imatges i sons a l’AISM sense perdre’n la propietat ni la privacitat. Posau-vos en contacte amb nosaltres i us n’informarem. Tots els materials conservats a l’AISM són de lliure accés per a les persones que els sol·licitin, excepte la informació que estigui afectada per les restriccions d’accés de la legislació vigent. Camí des Castell, 28. 07702 Maó 971 368 104 · arxiuimatgeiso@cime.es http://aism.cime.es 1. Grup d’amics dinant en un pinar. Autor desconegut. AISM-CIM

2. Campaments d’estiu. Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

3. Bereneta a la vorera de la mar. Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

4. Gandules a la platja i el baret de platja Los Bucaneros. Platja de Binibèquer. Josep Miquel Vidal Hernández. AISM-CIM

5. Fillets nedant a la platja. Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

ÀMBIT 66

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

Les tonades de fabiol: història, tradició i emoció

La música, com passa amb les olors i altres agitadors sensorials, té la capacitat de fer-nos reviure moments passats, emocionar-nos amb aquest record i, fins i tot, projectar-nos cap endavant. Ho experimentam, per exemple, quan escoltam el fabiol mentre algú assaja, abans de la temporada estiuenca, les tradicionals tonades que sonaran en el transcurs de les festes patronals. Aquesta reacció també té molt a veure, en aquest cas, amb el pes de les tradicions, amb el sentiment d’identitat i de pertinença a un lloc, amb la història compartida. De fet, es té constància documental de l’ús del tambor i el fabiol des de 1703, mentre que les primeres transcripcions van ser obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. És, doncs, una de les tantes expressions del patrimoni viu que, almenys des de fa tres segles, comparteixen i reconeixen com a pròpia els habitants d’aquesta terra. Història, tradició i també emoció, perquè com a protagonista de les festes majors dels pobles, present a tots els actes protocol·laris, el toc de fabiol representa l’inici i l’esclat de la celebració i també la solemnitat del comiat, amb tot el que aquests moments desperten entre la comunitat. Una manifestació ben viva del patrimoni cultural immaterial menorquí de la qual cal continuar garantint la salvaguarda. Més informació sobre el fabiol i les tonades de fabiol a la web de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca.

ÀMBIT 66

ARRELS

Foto: David Arquimbau

www.ipcime.cat 45

ÀMBIT 66

A LLIBRE OBERT

35 ANYS DE BIBLIOTEQUES A MENORCA Més de la meitat de la població de l’illa és usuària de la Xarxa de Biblioteques de Menorca. Una dada més que significativa assolida en els seus primers 35 anys d’història. Però, què en sabem de la xarxa cultural que més cohesiona la població menorquina? Text: Itziar Lecea Llufriu

De dades, en tenen a rompre al Servei Coordinador de Biblioteques, l’ens encarregat de vetllar pel bon funcionament de la Xarxa. En l’acte de celebració del 35è aniversari, que s’ha dut a terme dintre del 2021 a pesar que l’efemèride es va celebrar l’any passat, l’actual coordinadora del Servei,

Joan Garau, va començar el seu discurs amb una frase prou significativa: «Si vols anar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves acompanyat». La companyia, que va arribar a poc a poc al principi, tant pels escassos treballadors que van iniciar la Xarxa com pels usuaris que s’han anat sumant, sobrepassa

ÀMBIT 66

literalment la meitat de la població. Açò vol dir que una de cada dues persones de Menorca forma part de la Xarxa de Biblioteques. Tant llegim? Era l’any 1985 i a causa de la desaparició del Centre Coordinador de Biblioteques de les Balears, el que en aquell moment era conseller de Cultura, Joan López Casasnovas, proposa la creació d’una xarxa coordinada a escala insular. Potser és el poder aglutinador de la cultura el que ha aconseguit 35 anys després que, el primer i únic treballador del servei, Jordi Vila, tengui un equip de companys format per 27 professionals repartits entre les vuit biblioteques —una a cada municipi—, un centre de lectura i el Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular de Menorca. Si cercam una paraula per a aquest fenomen, aquesta és cohesió. «Resulta important i significatiu que al llarg d’aquests trenta-cinc anys el Consell no ha exercit la seva competència en solitari, i molt menys de forma piramidal, sinó que el model que s’ha consolidat ha estat el d’una xarxa col·laborativa en la qual el Consell i els vuit ajuntaments de Menorca fan feina junts, tots aporten recursos i tots es beneficien de les sinergies que crea aquesta col·laboració», assegura el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria. De fet, i des del principi, una de les missions de la Xarxa de Biblioteques de Menorca ha estat la d’arribar a tothom, sense fer cap diferència de raça, edat, sexe, religió, nacionalitat o classe social. Aquest afany aglutinador ha fet que la Xarxa s’hagi anat adaptant a mesura que els temps canviaven. El 1989 va implantar el primer sistema de catalogació informatitzada. Deu anys més tard, i a les portes del mil·lenni, es pot consultar el catàleg de la Xarxa a través d’internet. I ja dintre de l’any 2000, i pensant en un futur que esdevindria immediat, es compren els primers ordinadors de consulta per als usuaris. En l’actualitat, hi ha 193 aparells informàtics al seu abast. Està clar quin ha estat el camí. Tanmateix, i amb una visió molt àmplia del paper de les biblioteques, els serveis inicials de consulta s’han anat ampliant amb cursos, tallers, xerrades i tot tipus d’activitats per a públics infantils i adults. La missió segueix essent la ma-

A LLIBRE OBERT

35 anys de la XBM

teixa: donar accés públic, gratuït i de qualitat a tothom que posi un peu a un dels centres de la Xarxa. I, a més, servir d’eina de cohesió social. L’any 2020 ha estat clau en la direcció a seguir per la Xarxa. El confinament establert a causa de la pandèmia va posar de manifest la capacitat de reacció d’un equip i uns mitjans a l’alçada d’unes circumstàncies sobrevingudes i totalment inesperades. El virus no ha entrat a les biblioteques. Però sí que les ha fet moure i mirar cap al futur immediat. Com assegura el conseller Miquel Àngel Maria, la Xarxa «té el repte de fer que continuï essent útil i profitosa en un món en ràpida transformació que demana imaginació, creativitat, innovació i recursos». En aquest sentit, i aprofitant la celebració, Maria ha anunciat que s’elaborarà en breu un pla d’implementació del nou model de biblioteca pública de Menorca. «A través d’aquest instrument volem dibuixar el futur i, des d’ara mateix, començar a construir-lo. L’hem de convertir en acció tot d’una. Per açò, els dos propers anys, 2022 i 2023, tot el pressupost del Pla Territorial d’Equipaments i Instal·lacions Culturals del Consell Insular es destinarà íntegrament a desenvolupar les accions que proposarà aquest pla. Seran, com a mínim, 100.000 euros el 2022 i 100.000 euros més el 2023, als quals s’afegirà com a mínim una quantitat equivalent aportada pels ajuntaments».

ÀMBIT 66

A LLIBRE OBERT

Font: Diari “Menorca”

UN SERVEI OBERT A TOTHOM Des del principi, una de les missions de la Xarxa de Biblioteques de Menorca ha estat la d’arribar a tothom, sense fer cap diferència de raça, edat, sexe, religió, nacionalitat o classe social. Aquest afany aglutinador ha fet que la Xarxa s’hagi anat adaptant a mesura que els temps canviaven.

ÀMBIT 66

A LLIBRE OBERT

BREU CRONOLOGIA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE MENORCA

1985 Es crea l’11 de novembre el Servei Coordinador de Biblioteques

1989 Les biblioteques s’informatitzen amb un programa de catalogació automatitzada

1999 El catàleg dels fons de les biblioteques és consultable a través d’Internet

2000 Es crea el Catàleg Bibliogràfic Col·lectiu de les Illes Balears (CABIB) S’aprova el 18 de desembre el Reglament de la Xarxa de Biblioteques de Menorca

2004 Comença a funcionar el mòdul de préstec d’Innopac: préstec automatitzat i préstec interbibliotecari a totes les Balears

35 anys de la XBM

2005 Adhesió a la XBM de 4 biblioteques d’interès públic: Biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca, Biblioteca de la Fundació Rubió i Tudurí-Andrómaco, Biblioteca del Fons Menorquí de Cooperació i Col·lecció Hernández Sanz Hernández Mora de l’Ajuntament de Maó

2006 S’aprova la Llei 19/2006, de 23 de novembre, del sistema bibliotecari de les Illes Balears

2011 El Consell es fa càrrec de la gestió de la Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó S’aprova el Mapa de Biblioteques de Menorca

2019 Es renova el parc informàtic de les biblioteques, s’implanta un sistema de control de sessions d’usuaris

2020 S’inicia el programa «Acompanyament digital», per combatre la bretxa digital

2021 El 3 de juny se celebra el 35è aniversari de la Xarxa i s’estrena el documental 35 anys al teu costat

ÀMBIT 66

APUNTS

Jornada sobre Frederic Erdozaín

El 2020, un any especial per a les Biblioteques El Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular de Menorca ha presentat recentment la Memòria d’Activitat de la Xarxa de Biblioteques de Menorca corresponent al 2020, un any, expliquen des del servei, «especial i excepcional: especial, per raons òbvies; excepcional, per la caiguda sense precedents d’alguns indicadors com a conseqüència de l’estat de pandèmia». En total, les biblioteques de l’illa van comptabilitzar al llarg de l’any 440.566 visites, de les quals 280.044 van ser virtuals, més del doble de les registrades el 2019, fet que s’explica per la crisi sanitària i el confinament decretat; van tenir 1.952 nous usuaris; van realitzar 112.739 préstecs i van organitzar un total de 277 activitats amb una participació de 5.367 persones. Per saber-ne tots els detalls consultau el document complet de la memòria.

Enguany farà deu anys que l’Institut Menorquí d’Estudis organitza, durant el mes de juliol, una jornada d’estudi i homenatge a una figura de les nostres lletres en reconeixement a les seves aportacions a la cultura de Menorca. En aquesta ocasió, la jornada, que se celebrarà el dia 10 a Can Victori amb la col·laboració de l’Orfeó Maonès, està dedicada a una figura un poc oblidada: Frederic Erdozaín (Maó, 1908 – 1961), poeta, dramaturg i actor que representa, al costat d’altres autors com Gumersind Gomila o Joan Timoner Petrus, la continuïtat de la literatura en llengua catalana durant la primera meitat del segle xx i, sobretot, en el període més dur de la postguerra. Per assistir-hi presencialment cal inscripció prèvia telefonant al 971 351 500 o escrivint a adm.ime@ cime.es. Podeu consultar el programa a www.ime.cat

Record de les víctimes de la Guerra del Marroc El Consell Insular de Menorca recordarà el dia 22 de juliol en un acte memorial tots els menorquins i militars de la guarnició de Menorca morts a la Guerra del Marroc (19091927) quan es compleixen justament cent anys del Desastre d’Annual. L’acte se celebrarà al monument de dalt el Toro que es va construir l’any 1928 per recordar aquests homes, i comptarà amb la participació de familiars de víctimes. El dia següent es projectarà a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis la pel·lícula Blocao amb un col·loqui posterior. Ampliau la informació a www.cime.es

ÀMBIT 66

APUNTS

Videoclip Menorca Illa de l’Esport

CONTRACTE PER ORGANITZAR LA FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ El Departament de Cultura ha fet pública l’oferta del contracte d’assistència tècnica per a l’organització i la gestió de la XVI Fira del Llibre en Català, que es durà a terme els dies 5, 6 i 7 de novembre a un dels municipis de l’illa. Amb una dotació màxima de 12.000 euros (IVA no inclòs), s’inclouen en el servei contractat els recursos humans i tècnics que siguin necessaris per al correcte desenvolupament de la fira, el desplaçament i allotjament de les persones de fora de l’illa que hi participin i el disseny i edició del material gràfic. Per a més informació, consultau l’anunci de l’oferta.

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports ha presentat el videoclip Menorca Illa de l’Esport, un valor afegit amb música i lletra de Ses Bísties de Mongofre. Des del departament assenyalen que «és un segell d’identitat propi que ens permet transmetre la importància del treball en valors i mostrar Menorca com un espai idíl·lic per a la pràctica esportiva, saludable i respectuosa amb el medi ambient».

FÒRUM MENORCA ILLA JOVE El 15 de juny passat, el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports va celebrar la quarta edició del Fòrum Menorca Illa Jove, en aquesta ocasió orientat a parlar sobre cultura. L’objectiu de la trobada, celebrada a Sa Vinyeta però que també es podia seguir en línia, era compartir reflexions i propostes per desenvolupar el potencial artístic i cultural de Menorca.

ÀMBIT 66

APUNTS

Fons fotogràfic de Magda Amorós

PLA D’EXPOSICIONS DEL CONSELL 2022-2025 El Departament de Cultura, Educació. Joventut i Esports ha fet pública l’oferta de contracte menor de serveis per a l’elaboració del Pla d’Exposicions del Consell Insular de Menorca 2022-2025, instrument que ha de servir per tenir una diagnosi de la situació actual de les exposicions d’arts visuals a l’illa, conèixer les necessitats que tenen els artistes, analitzar el paper que el Consell ha de tenir en els propers anys en l’àmbit expositiu i establir les línies estratègiques i específiques d’actuació. La finalitat última d’aquest pla és fomentar que els artistes visuals de l’illa puguin expressar-se i difondre les seves creacions, tant si pertanyen a les disciplines tradicionals com a les noves formes d’expressió artística, amb obra física o de caràcter performatiu, a més d’atraure a Menorca exposicions d’obres d’artistes forans. El termini per presentar propostes acaba el 30 de juliol.

L’Arxiu d’Imatge i So de Menorca ha rebut el primer fons d’una fotògrafa professional menorquina: Magda Amorós. Fotògrafa del Diari Menorca entre 1997 i 2001, Magdalena Amorós Alzina (1957-2020) va participar en el FotoClub del Cercle Artístic, en exposicions col·lectives i en la recerca d’imatges antigues de Menorca. El fons que ha arribat a l’AISM està format per més de 74.500 documents de diferents formats (negatius, diapositives, positius i fotografies digitals) i gran varietat de temes.

Biblioficcions: Josep Maria Quintana i Llucia Palliser L’escriptor Josep Maria Quintana i la poetessa Llucia Palliser són els nous entrevistats de «Biblioficcions: aficiona’t a la lectura», campanya engegada per la Xarxa de Biblioteques de Menorca per promocionar la lectura, els autors i autores vinculats a l’illa i les biblioteques com a espais oberts d’aprenentatge i coneixement. A l’hora de triar els entrevistats, els responsables de la Xarxa tenen en compte la representació dels diferents àmbits i gèneres i la paritat. L’acció forma part del programa d’activitats per celebrar el 35è aniversari de la XBM i consisteix en la difusió de dotze vídeos breus, un per mes, a través de www.bibliomenorca.net.

ÀMBIT 66

APUNTS

Jornades sobre l’actualitat de l’arqueologia

RESCAT CULTURAL, NOU COMISSARIAT El Departament de Cultura ha fet pública, per segon any consecutiu, la contractació del servei de comissariat de l’exposició de Rescat Cultural d’Artistes Visuals de Menorca 2021-2022. Amb un pressupost de 35.000 euros, es pretén «fomentar l’expressió i difusió de creacions artístiques, tant si pertanyen a disciplines tradicionals com a noves formes d’expressió artística, amb obra física o de caràcter performatiu». L’empresa o professional que en resulti adjudicatari haurà d’elaborar un projecte expositiu, seleccionar els artistes locals (com a mínim, el 50 % dels noms proposats no han d’haver participat a l’exposició de 2020) i les creacions que s’hi exposaran, així com dissenyar el muntatge, entre d’altres. El Consell abonarà fins a un màxim de 17.500 euros en concepte d’honoraris als artistes (fins a 700 euros per artista) i destinarà els 17.500 restants a pagar les despeses d’organització i realització de l’exposició. Els interessats poden presentar la seva proposta fins al dia 10 de juliol. Per a més informació, podeu enviar un correu a rescatculturalmenorca@cime.es

En el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia, el Museu de Menorca i el Consell Insular de Menorca van organitzar els dies 16 i 17 de juny el seminari «Actualitat de l’arqueologia a Menorca: projectes de recerca», en el transcurs del qual els tretze equips investigadors que actualment fan feina a l’illa van compartir les darreres novetats sobre la gestió i protecció del patrimoni, l’ús de les noves tecnologies i les descobertes més actuals de la recerca arqueològica a Menorca.

Plec de lectura: Cristina Andreu El plec de lectura dels mesos de març i abril està dedicat a Cristina Andreu Adame (Maó, 1957), figura destacada en el camp dels estudis sobre història de l’art a Menorca. La seva trajectòria laboral està estretament relacionada amb el Museu de Menorca, des d’on ha participat en molts projectes expositius i bibliogràfics, així com amb altres institucions com l’IME, l’Enciclopèdia de Menorca o l’Ateneu de Maó. En el plec de lectura s’hi reprodueixen tres fragments de la seva extensa obra sobre pintura a Menorca. La part gràfica l’ha aportada l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca: una fotografia d’un grup de dones a la cala de Sant Antoni de Maó.

ÀMBIT 66

AGENDA

La situació sanitària actual condiciona també la programació cultural i, en alguns casos, obliga a fer canvis de darrera hora. Per estar al corrent de tot i disposar d’una informació fiable, us aconsellam consultar agenda.menorca.es Tota l’activitat cultural de Menorca, a un clic!

ÀMBIT 66

AGENDA

ÀMBIT 66

ABECÉ

L’assessor lingüístic i la toponímia. Preguntes freqüents i dubtes eterns (I) Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Amb la sèrie que encetam en aquest número volem explicar com funciona el Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM a l’hora d’assessorar sobre un tema tan apassionant i sensible com són els noms de lloc i amb quines dificultats ens trobam.

Normativa oficial toponímica 1. TEXTOS LEGALS — Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears. — Decret 36/1988, de 14 d’abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears. — Decret 50/1988, de 12 de maig, de modificació del Decret 36/1988, de 14 d’abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears en virtut del recurs interposat per l’Ajuntament de Son Servera. — Correcció d’errors advertits en el Decret 36/1988, de 14 d’abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears (BOCAIB núm. 51 de 28 d’abril de 1988 i BOCAIB núm. 63 de 26 de maig de 1988). — Decret 61/1990, de 31 de maig, d’ampliació del Decret 36/1988, de 14 d’abril.

ÀMBIT 66

ABECÉ

— Decret 2/2004, de 16 de gener, de modificació del Decret 36/1998, de 14 d’abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears. 2. CRITERIS SOBRE TOPONÍMIA DE LES ILLES BALEARS: TEXTOS APROVATS PER LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC — Topònims de les Illes Balears (21 de desembre de 1989) — L’ús de l’article en la toponímia urbana de les Illes Balears (novembre de 2010) — ― Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears (13 de maig i 1 de juliol de 2016) Nomenclàtors i reculls de toponímia Recull de toponímia menorquina (CIM, 2001) Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines (1989-1998) Corpus de Toponímia de Menorca, de J. Mascaró Passarius (2005) Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears: darrera actualització 2017, amb una base de dades de 50.569 topònims corresponents a 67 municipis. Aplicació pràctica de la normativa en el dia a dia d’un SAL En l’aplicació pràctica de tota aquesta normativa que hem citat i dels nomenclàtors existents, el SAL ha de tractar diferents documents, tant propis de l’Administració insular com de diferents usuaris del nostre servei, molts dels quals contenen en major o menor mesura topònims de la nostra illa o d’altres indrets. Així mateix, també es dona el cas d’haver de fer traduccions del castellà al català, i del català al castellà, en les quals la toponímia té el seu tractament específic. Finalment, el SAL atén consultes dels usuaris, presencials, telefòniques o telemàtiques, moltes de les quals són sobre la manera correcta d’escriure els nostres topònims. En tots aquests casos, quan es tracta de topònims molt coneguts i la forma escrita dels quals ha estat ja assumida, plenament acceptada i difosa entre la població, no hi ha grans problemes, només, per posar alguns exemples que us detallarem més a fons en altres números, els derivats de l’ús de majúscules i minúscules, apostrofació, les contraccions fetes amb l’article salat o alguns temes puntuals de divergències entre la pronúncia i l’ortografia (p. e. topònims -al / -u: s’Alzinaret / s’Usinaret). En aquests casos, n’hi ha prou de seguir el criteri dels diferents nomenclàtors, que solen ser coincidents. Però no tot són flors i violes, i sovint, més vegades de les que desitjaríem, ens trobam amb casos que són conflictius per raons ben diverses. Els veurem en el pròxim número d’Àmbit.