Àmbit, revista de cultura de Menorca, 67 by Revista Àmbit

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 67 · OCTUBRE - DESEMBRE 2021

DISTÀNCIA Jose Cruz D Loves The Sodomites Marina E. G. Macià Florit Campins La Foix Clara Garriga Kodomos Carmen de los Llanos Anna Llorens Hombre López Omar Lora Theresia Malaise Núria Marquès Laura Marte Alejandro Martín Carles Moll Julieta Oriola Pincho Cristian P. Coll Cristòfol Pons Leny Pony

SOCIAL

Març Rabal Jose A. Sintes Tutzo Tutzo&Quitolomalo Antonella Zorzi 3-DKE Comissària: ainaplaplanas

CA N’OLIVER 12 . 11 . 2021 – 9 . 1 . 2022 EL ROSER 15 . 1 . 2022 – 5 . 3 . 2022

ÀMBIT 67

SUMARI

Menorca, un espai de creació i pensament

Magí Moll Pons, trencador

Pla d’exposicions, Rescat Cultural, Fira del Llibre en Català...

Arxiu d’Imatge i So de Menorca

Son Catlar, nova campanya

Tornar a escola i els gegants de Menorca

Clubs de lectura: fomentar l’hàbit lector des del debat

Música, art, literatura, debat, cinema... Tot i més!

L’assessor lingüístic i la toponímia (II)

Número 67 Octubre - desembre 2021

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Imatge de la portada: Menorca Pulsar Fotografia © Itziar Lecea Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Disseny i coordinació editorial: Island Mood Redacció número 67: Pepa Ferri, Antoni Vallejo Ripoll, Anna Gornès, Helena Jiménez, Majo León i Fernando Prados DL: ME 524-2007

ÀMBIT 67

A FONS

L’ILLA ACULL CADA VEGADA MÉS PROJECTES DE FORMACIÓ I INTERCANVI ARTÍSTIC

Menorca, la calma d’abans de la creació Els darrers anys, Menorca s’ha consolidat com un espai de reflexió i pensament a través de nombroses iniciatives de caràcter creatiu i formatiu, especialment en l’àmbit de les arts. Totes troben en la idiosincràsia de l’illa un indret fèrtil per a la introspecció, el debat i la creació, i constitueixen una oferta cultural de primer nivell per a residents i visitants.

Text: Antoni Vallejo Ripoll

ÀMBIT 67

A FONS

Menorca, un espai de creació i pensament

ÀMBIT 67

A FONS

Tot i les aglomeracions de l’estiu i la tan comentada sensació de massificació, durant la major part de l’any Menorca continua essent un indret privilegiat, sobretot per als qui volen gaudir d’intangibles com la calma i la tranquil·litat. Potser és per això que l’illa acull cada vegada més projectes que volen convertir la singularitat d’aquest entorn únic, i cada vegada més demandat, en un catalitzador de la creació i la innovació. En són un bon exemple iniciatives com els Talleres Islados, Menorca Pulsar, les Trobades Camus, les residències artístiques gestionades per l’associació Es Far Cultural o el programa Decelera. I és que gràcies al model de desenvolupament de Menorca, que al llarg de les darreres dècades ha aconseguit fer compatible l’activitat econòmica amb el respecte i la preservació del paisatge, l’illa ha esdevingut un lloc atractiu per a aquells que cerquen un estil de vida pausat i autèntic, compatible amb la reflexió i la generació de pensament. En aquest sentit, el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, afirma que «Menorca ofereix tranquil·litat, natura, proximitat i seguretat. I tot açò són valors en alça, sobretot arran de la pandèmia». Maria també creu que aquestes iniciatives encaixen a la perfecció amb el caràcter de l’illa, el reforcen i l’enriqueixen. «El fet que Menorca vulgui ser coneguda i reconeguda com un lloc on a més de turisme hi ha espais per a la formació i l’intercanvi artístics, per al pensament crític amb una visió internacional, per a l’assaig de projectes que cerquen la fusió entre la innovació tecnològica i el benestar humà, aconsegueix caracteritzar i perfilar l’illa d’una manera que ens beneficia als qui hi vivim», assegura el conseller.

ÀMBIT 67

A FONS

Menorca, un espai de creació i pensament

TALLERES ISLADOS Una de les iniciatives pioneres a convertir l’ànima de l’illa en un recurs aprofitable per a la reflexió i el pensament són els Talleres Islados, impulsats per Mariona Fernández i Josep Maria Fontserè. Creats l’any 2010, s’inspiren en els workshops del món de l’art i la fotografia, però adaptats a l’àmbit de la literatura i la filosofia. Durant aquests anys, més de mil persones han pogut gaudir dels tallers que han ofert personalitats de trajectòria reconeguda com Eduardo Mendoza, Antonio Muñoz Molina, Marina Garcés, Xavier Antich, Juan José Millás, Bernardo Atxaga, Josep Maria Esquirol, Bernardo Souvirón o Victoria Cirlot, entre molts altres. Els Talleres Islados es realitzen a cases de camp, en entorns íntims i aïllats, en els quals durant tres o quatre dies tenen lloc diferents sessions de feina i els assistents poden conviure amb els autors convidats. A més, durant els tallers es fan sortides per fer lectures a Favàritx o per prendre un bany a la platja, mentre es llegeixen textos clàssics. L’objectiu és crear un espai de proximitat i aprenentatge, que doni lloc a una experiència única i enriquidora. «Aquí volem retrobar l’ensenyament a la grega, i cercam la utilitat d’allò inútil. Som un reducte de resistència humanista en aquests moments que fan tanta falta les humanitats», explica Mariona Fernández. Sobre la idoneïtat de l’illa com a espai de creixement personal, Fernández creu que no tindria sentit fer els Ta-

«Volem retrobar l’ensenyament a la grega, i cercam la utilitat d’allò inútil. Som un reducte de resistència humanista en aquests moments que fan tanta falta les humanitats» Mariona Fernández, impulsora i directora de Talleres Islados

ÀMBIT 67

A FONS

ÀMBIT 67

A FONS

Menorca, un espai de creació i pensament

lleres Islados en una gran ciutat i assenyala que «els nostres tallers són una experiència que reclama entrar en un àmbit de reflexió i coneixement, i arribar a una illa et fa sentir com fora del món, i això facilita l’aprenentatge. El silenci de Menorca i les cases boniques ho fan tot més intens i plaent».

MENORCA PULSAR Una altra de les iniciatives que acull l’illa és Menorca Pulsar, un projecte liderat pels pintors Jorge Fernández Alday i Carles Gomila. Es tracta d’un retir d’art en el qual els participants poden conviure amb grans mestres internacionals de la pintura de la talla de Vincent Desiderio, Mark Tennant o Sean Cheetham. Els cursos tenen lloc a la primavera i la tardor, estacions idònies per gaudir de la Menorca més íntima i accessible, i des del seu naixement, l’any 2016, han comptat amb l’assistència de més de cent cinquanta persones vingudes de tot el món. Jorge Fernández Alday explica que tot i que en llocs com la Toscana han copiat la iniciativa, Menorca és un espai perfecte per al seu projecte. «L’ànima de Menorca Pulsar depèn del ritme d’aquesta illa més tranquil·la i buida, perquè aquesta calma és una matèria primera per a nosaltres, que afavoreix la concentració de la gent». Sobre l’èxit de la iniciativa, Fernández Alday no dubta a afirmar que «hem arribat a un punt en el qual podem fer feina amb artistes de gran nivell, i si parléssim de futbol, diríem que podem dur Messi o Ronaldo, perquè oferim una experiència única». Així i tot, no es plantegen créixer perquè no volen desvirtuar l’essència del projecte, i prioritzen la qualitat per damunt la quantitat.

RESIDÈNCIES ARTÍSTIQUES La Casa d’Artistes és una altra iniciativa que converteix Menorca en un espai de creació i pensament. Des de l’any 2017, la gestiona l’associació Es Far Cultural, i durant el 2021 ja han passat per la casa una vuitantena d’artistes, més que cap altre any. L’objectiu de la residència és acollir i acompanyar els artistes per tal que desenvolupin els seus projectes, oferint-los tots els recursos materials i humans que necessitin. A la casa no només es conviu en els espais de treball, sinó que també es comparteix l’habitatge, i els moments de descans o de menjar són extensions del procés creatiu. Es Far Cultural també participa en el programa de residències artístiques Delta Art, que pretén crear sinergies entre les Illes Balears, Catalunya i Occitània, en el marc de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. La primera edició va tenir lloc l’any 2020 i enguany hi han participat Gabriel Llinàs (Illes Balears), Laëtitia Lazizi (Occitània) i Alba Rihe (Catalunya). Ara està en marxa la darrera fase de la se-

«L’ànima de Menorca Pulsar depèn del ritme d’aquesta illa més tranquil·la i buida, perquè aquesta calma és una matèria primera per a nosaltres» Jorge Fernández Alday, pintor i responsable de Menorca Pulsar

ÀMBIT 67

A FONS

«El fet que Menorca vulgui ser coneguda i reconeguda com un lloc on a més de turisme hi ha espais per a la formació i l’intercanvi artístics o per al pensament crític, aconsegueix caracteritzar i perfilar l’illa d’una manera que ens beneficia als qui hi vivim» Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

gona edició, que s’ha rebatejat com a Illa i que consistirà en l’edició d’un catàleg que recollirà tots els processos de creació i investigació dels tres artistes, que han passat per Menorca, Berga (Konvent) i Illa (La Providence). A més, la pròxima edició ja s’està preparant i es plantejarà com un projecte d’investigació basat en les arts en què faran feina per parelles un artista i un historiador. A Menorca es treballarà la història rural de l’illa, a Berga s’investigarà sobre les indústries tèxtils de Catalunya i a La Providence es reflexionarà al voltant del procés d’annexió de la Catalunya Nord a França. Marina Enrich és la responsable de la gestió de les residències artístiques de Es Far Cultural i creu que Menorca és un espai propici per a aquesta mena d’iniciatives, però com també ho poden ser altres llocs. «Un projecte que es desenvolupa en un espai de creació ubicat en un entorn rural de Menorca, també es pot desenvolupar en les mateixes condicions en un espai rural dels Pirineus catalans», assegura. A més, Enrich troba a faltar un major suport per part de les administracions i subratlla que «gestionar un espai de creació artística a Menorca, amb els recursos que hi ha, no és fàcil, sobretot en comparació de la resta de països d’Europa o altres territoris. A Catalunya, per exemple, hi ha una xarxa de centres de creació que permet generar col·laboracions i projectes en comú, i açò a les Illes no existeix».

POSICIONAMENT Però, tot i les dificultats, el cert és que Menorca cada vegada compta amb més iniciatives d’aquest estil, que

han aconseguit que l’illa es posicioni com un espai de referència per a totes aquelles activitats, especialment en l’àmbit cultural però també empresarial, que valoren per damunt de tot la qualitat de l’entorn. De moment, no tenim indicadors precisos per valorar el pes d’aquestes iniciatives pel que fa a la dinamització socioeconòmica de l’illa, però és evident que contribueixen a enriquir l’oferta cultural i turística de Menorca, tant per a visitants com per a residents. En aquest sentit, Miquel Àngel Maria no pot evitar mirar cap enrere i reivindicar els moviments populars de fa algunes dècades, gràcies als quals es va aconseguir limitar el creixement i protegir el medi natural, i recorda que «llavors molts criticaven aquelles lluites com una reacció provinciana d’antiprogrés i antiturisme, quan en realitat van ser la garantia de l’èxit d’avui», i recalca que «ara ens toca no matar la gallina dels ous d’or».

1. L’artista Sean Cheetham retratant del natural al cantant Leonamnso en una sessió de tres hores. Fotografia: Itziar Lecea (Menorca Pulsar). 2. Menorca Pulsar. A l’estudi hi ha dos models alhora per a garantir bons angles per a tots els estudiants. Fotografia: Itziar Lecea (Menorca Pulsar). 3-8. Mariona Fernández i Josep Maria Fontserè van crear els Talleres Islados l’any 2010. Els tallers tenen lloc a cases de camp i espais aïllats, on durant uns dies els assistents conviuen amb l’autor convidat i gaudeixen de la tranquil·litat i els paisatges de l’illa. 9. Fotografia de Nicolás Melmann, artista resident d’Arts al Nord 2021

ÀMBIT 67

A FONS

Menorca, un espai de creació i pensament

RESIDÈNCIA DE CREACIÓ SONORA ARTS AL NORD 2021 Nicolás Melmann (Argentina) ha estat l’artista seleccionat per participar en la primera convocatòria de Residència de Creació Sonora Arts al Nord 2021, un programa de residència becada que ha tingut lloc aquest setembre a la Casa d’Artistes (es Mercadal), gestionada per l’associació Es Far Cultural. Melmann va poder mostrar la seva feina en un concert a Es Claustre (Maó).

ÀMBIT 67

A DUES VEUS

Magí Moll Pons «LA FEINA DE TRENCADOR ÉS DURÍSSIMA, PERÒ JO NO L’HAURIA DEIXADA MAI»

ÀMBIT 67

A DUES VEUS

Magí Moll Pons

ÀMBIT 67

A DUES VEUS

Vitalista, comediant i amb una fortalesa que regira, en Magí Moll Pons diu ser trencador «fins a la medul·la». És un dels poquíssims trencadors en vida que coneixen com era la tècnica d’extracció manual del marès. Amb ell repassam la història de la pedra i descobrim com era l’ofici de trencador. Text: Anna Gornès Moll Fotografies: Abril Vila

ben valorats de l’illa. Amb vuitanta-dos anys tresca àgil i lleuger per les tanques de s’Hostal, on l’hem citat per entrevistar-lo i perquè ens faci una demostració de com arrabassar una pedra. Magí, us voleu presentar... Bé, per començar, som en Magí Moll Pons i som trencador de tota la vida! Vaig néixer el 39, tenc vuitanta-dos anys. Magí Moll Pons és un dels pocs trencadors manuals de marès que queden a Menorca. La duresa d’aquesta feina l’ha duit a aguantar la vida amb una salut de ferro. Recentment ha perdut el seu darrer germà, també trencador, i arran d’aquesta pèrdua i de les ganes d’honrar la vocació de la seva família s’ha sumat a la feina de divulgació que fa la Fundació Líthica per donar a conèixer l’ofici. Juntament amb son pare i els seus germans va esculpir «la bretxa» de les pedreres de s’Hostal, el forat on han actuat personatges com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Sílvia Pérez Cruz. Ell és l’escultor del negatiu d’un dels escenaris més

De tota la vida? D’on us ve l’ofici de trencador? Era molt, molt petit i ja començava. Amb nou anys ja venia a la pedrera a ajudar els meus germans i mon pare. El meu avi ja era trencador. La primera feina que em van encomanar va ser recollir el sauló sobrant. El que feia era llevar el sauló amb un càvec, una senalla i ho anava pujant amb carretons. El sauló d’escoda era molt bo, feia una graveta que era fabulosa i se l’enduien carregant camions. A poc a poc vaig començar a picar fins que va arribar un moment que ja era com els altres. Però quan ja érem a s’Hostal em va tocar anar

ÀMBIT 67

A DUES VEUS

Magí Moll Pons

«Som un fan del marès. Quan veig qualsevol caseta de marès m’emocion. Té una cosa molt especial...»

1. En Magí sosté l’escoda que havia estat del seu pare, una eina amb més de 150 anys d’història. 2 i 3. Amb 82 anys, en Magí encara és capaç de fer una demostració de com era l’extracció manual. Aquí el veim regatant, fent les primeres marques necessàries per treure una rodona.

ÀMBIT 67

A DUES VEUS

«Trèiem entre 90 i 100 rodones per dia a mà. Però nosaltres érem molt ràpids... El més normal per a un home que no s’hi adormia eren uns 12 cantons per dia»

a fer el servici a l’Àfrica, a Melilla, durant disset mesos. Pots comptar que allò em va rebentar! L’any 61 em va tocar tornar, i trencador una altra vegada... Trencador fins a la medul·la, tu! Què ens podeu dir de l’ofici? Tothom s’imagina que era una feina ben dura... Era una feina molt llemuga. Picàvem a les dues del migdia, amb un bater de sol que cada pèl tirava la seva gota, i mira que jo només feia quaranta quilos quan vaig tornar del servici... Fins i tot fèiem torns de vespre per arrabassar, uns anaven a dormir i altres quedaven. I així en tres dies teníem la bancada tota retxada. Era una feina molt dura, jo sempre he dit igual: de les feines més dures que pot fer un home. Tanmateix, el moment de deixar-ho també va ser molt dur, no ho hauria volgut deixar perquè havien estat molts d’anys de lluitar.

4. En Magí mostra a na Laetitia Lara la pedrera on va treballar amb la seva família i que ara rehabilita la Fundació Líthica. 5. En Magí es lamenta perquè durant l’acting no s’ha pensat a llevar les ulleres de sol. «Açò no fa de trencador», diu.

Quan picàveu a mà, quantes pedres trèieu al dia? Unes 90-100 entre els meus germans, mon pare i jo. Però nosaltres érem molt ràpids... El normal per a un home que no s’hi adormia, perquè no s’hi podien adormir, eren uns 12 cantons cada dia. Però clar, nosaltres érem quatre i ens retia més perquè teníem una bona pedrera. A quines pedreres vau fer feina? Vosaltres sou els creadors de «sa bretxa», no? Amb 9-11 anys estàvem a sa Torre Nova, as Migjorn; amb 15 anys, cap als anys seixanta, vam venir a Ciutadella i vam anar as Rafal Amagat, el tros llarg devora Sant Agustí, aquí on hi ha el forn de calç, fins que vam anar a

ÀMBIT 67

A DUES VEUS

Magí Moll Pons

pujàvem les pedres amb el molí. Un a cada banda i poàvem entre dos. Nosaltres teníem catorze o quinze escodes dins una caseta aquí a la pedrera. Eren eines molt bones i ens les van robar totes. Per sort un germà se n’havia enduit una, que ara he regalat a Líthica i que té més de cent anys...

picar a Montefí. Allà en vam obrir dues de molt grans i segur que hi vam estar set o vuit anys. En acabar vam venir a s’Hostal a fer «sa bretxa» i, més tard, la pedrera grossa amb maquinària, on hi deguérem passar deu o dotze anys. Quant de temps vau tardar a fer «sa bretxa» a mà? Almenys hi devíem fer tres anys i mig, de dalt fins baix. Començàvem embaumant de petit i acabàvem en gros, perquè baix és més bo que dalt. Ens podeu explicar un poc com era aquest procés d’extracció manual? Quines eines empràveu? A primera hora del matí mon pare marcava, ell era el marcador. Ell davant, davant i nosaltres, darrere, darrere, regatàvem amb una escoda perhom i així anàvem fent. Quan teníem un bon tros regatat, jo me n’anava a arrabassar, un germà anava adobant i un seguia regatant. Jo era s’arrabassador! Fèiem feina en cadena i teníem eines molt bones, ben afilades. I llavors, al vespre, quan començava a fosquejar,

Després s’introdueix la maquinària i tot canvia... L’any 73 vam posar la línia d’electricitat i vam dur les primeres màquines. A Mallorca ja n’hi havia i, de fet, les màquines de Mallorca van ser una de les coses que van donar més vida als trencadors. Nosaltres en vam comprar quatre, dues de serrar i dues de regatar. Vam arribar a ser set homes fent feina. Els pobles creixien i tot es feia en marès abans que arribés el bloc. Primer en Toni Florit —a la pedrera d’en Florit, allà on ara hi ha el teatre de Líthica—feia anar una màquina ideada per ell, que empenyien amb un perpal i una cadena de velo... Tenia moltes idees, alguna de foradada, però era un cerebelo. Per què vau deixar les pedreres de s’Hostal? Aquesta pedrera era molt gran, per fer una bancada necessitàvem prop de dos mesos i hi havia molta pedra flaca. Vam treure molta, molta cosa, però poca de bona. Hi ha molta gent a qui li agrada el marès, però amb l’arribada del bloc ja no ens sortia a compte. Va ser un moment tràgic perquè nosaltres no havíem fet res més, com aquell qui diu. Jo me’n vaig haver d’anar a fer de gruista. Al cap de quatre anys em vaig comprar un camió i fins que em vaig retirar de camioner. Però va ser molt difícil després de tants d’anys... Mon pare ja estava a punt de retirar-se, els germans també se’n van anar a fer feina a la construcció. Va ser una pèrdua molt grossa perquè vam malvendre la maquinària, que no era vella, però ja era de segona mà. Hi havíem invertit molts de milions i ho vam haver de vendre gairebé regalat. Però ja no guanyàvem ni per pagar la llum, el delme

ÀMBIT 67

A DUES VEUS

a la senyora de s’Hostal, el ferrer... Quan havies passat per tot no era rendible. Fer feina per no res? Vam decidir deixar-ho anar. Però el nostre problema principal era que la pedra d’aquí era molt molt flaca. Si la pedra hagués estat bona no ho hauríem deixat. Amb el temps, totes les pedreres de s’Hostal van quedar apagades i jo ja he vist morir tots els trencadors...

«A Ciutadella veus cases antigues, que tenen prop de 300 anys, fetes amb marès i sauló i un poc de calç —perquè no hi havia res més en aquella època— i aguanten. El marès és marès, no hi ha punyetes que valguin» 18

Com us sentiu quan tornau a Líthica? Jo a Líthica hi estic com a ca nostra. Quan me telefonen n’Anna o na Laetitia [es refereix a Laetitia Lara i Anna Maria Bagur, presidenta i responsable de l’àrea de cultura de la Fundació Líthica, respectivament] no tindria valor de dir-los que no. Sempre dic que sí perquè som un fan del marès. Quan veig qualsevol caseta de marès m’emocion. El marès té una cosa molt especial... Res a veure amb el bloc, el ferro i el ciment; quan van començar amb açò ho van fer malbé tot. Perd tota la gràcia. A Ciutadella veus cases antigues, que tenen prop de 300 anys, i les veus fetes amb marès i sauló i un poc de calç —perquè no hi havia res més en aquella època— i aguanten. És fort que ho aguanti tot, el marès és marès, no hi ha punyetes que valguin. Per açò la feina que ha fet Líthica de donar valor a tot açò és una labor tan important, de dalt de tot. Si no hagués sortit una dona com na Laetitia, de s’Hostal no se’n parlaria. Però ella va ser constant i li hem de donar les gràcies. Heu vingut mai a veure un concert a Líthica? Quina sensació heu tingut? L’altre dia vaig venir a un concert, jo m’imaginava que seria polit, però mai m’hauria pensat que ho pogués ser tant. Aquí baix, de vespre, va ser preciós... Estava pendent de tot, jo veia l’escala per on baixàvem per fer feina —com que no teníem brot de seny— i no tenia prou feines a mirar i escoltar el concert. No us enred més. Gràcies, Magí! Déu t’ho pagui com toca, amb una quiniela i que et toquin un ranxo de milions!

ÀMBIT 67

A DUES VEUS

Magí Moll Pons

7. 6. Eines utilitzades per a l’extracció manual de la pedra maresa 7. Al cap de mitja hora ha completat la regata i està il·lusionat amb la idea de contribuir a la divulgació de la tècnica manual, perquè és el darrer trencador de Ciutadella que la coneix.

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

Foto: Hauser & Wirth

Foto: David Arquimbau

Foto: Island Mood

ART

Pla d’exposicions del Consell de Menorca Laura Marte i Jaume Reus elaboraran el Pla d’Exposicions del Consell Insular de Menorca 2022-2025, eina que ha de servir per tenir una diagnosi de la situació de les exposicions d’arts visuals a l’illa i dissenyar un full de ruta en matèria expositiva per als propers anys. «És important tenir un marc, uns objectius», afirma el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, que reconeix que ha estat gràcies a la implicació del col·lectiu, a través de la Comissió Assessora d’Arts Visuals, que s’ha iniciat aquest camí per «fer evolucionar» les propostes artístiques a Menorca, «tant pel que fa a les noves formes d’expressió dels artistes com a les noves formes de sensibilitat del públic». Una idea que els redactors reforcen quan parlen de «situar l’ecosistema creatiu de Menorca en una nova dinàmica més actual i vinculada a alguns dels grans debats internacionals», entre els quals apunten al patrimoni, els ecosistemes, la tecnologia, l’educació o la joventut. Entre els objectius específics, un dels més urgents en què coincideixen el conseller i els autors del futur pla és fomentar que els artistes visuals de l’illa puguin expressar-se i difondre les seves creacions, tant si pertanyen

a disciplines tradicionals com a les noves formes d’expressió artística, amb obra física o performativa, a més de «teixir un nou escenari no jeràrquic capaç de sumar i crear sinergies positives amb tots els centres i agents que es dediquen a l’art contemporani a Menorca», en paraules de Marte i Reus. Els mateixos autors del pla apunten a la «nova i privilegiada situació» en què es troba l’illa després de l’arribada de Hauser & Wirth, amb el consegüent efecte crida generat en altres galeries d’art de renom i la decisió en paral·lel d’alguns artistes d’obrir els seus tallers. «Aquesta nova i privilegiada situació ha obert per a Menorca un ventall de possibilitats i esperances dintre del sector artístic que per al Consell hauria de suposar una gran oportunitat per convertir-se en un agent significatiu», raonen. Ara bé, el handicap que implica que no hi hagi cap espai expositiu públic de referència ni exclusiu dedicat a l’art actual obliga a repensar les actuacions en arts visuals «com una indispensable relació amb els equipaments ja existents». Un compromís que el conseller està disposat a assumir i a convertir en nova acció de govern.

El Departament de Cultura ha posat en marxa el primer directori d’artistes menorquins per millorar la seva projecció des d’una perspectiva de professionalització del sector. Aquest portal vol ser un espai per a la recerca i la divulgació dels projectes realitzats pels artistes i permet conèixer de primera mà les propostes dels creadors i creadores en arts visuals, literàries, escèniques i musicals.

artistes.menorca.es

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

Foto: David Arquimbau

PATRIMONI

La vela llatina, a un pas de ser BICIM El Consell ha iniciat el camí per declarar la vela llatina bé d’interès cultural immaterial de Menorca, una competència que correspon als consells insulars d’acord amb la Llei 18/2019, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears. La incoació de l’expedient, el 6 d’agost passat, marca el punt de partida d’un procediment que, un cop resolt, obrirà la porta a la seva declaració, per part del Govern de les Illes Balears, com a bé d’interès cultural immaterial compartit (BICIMCO), figura de protecció que dona cobertura a les manifestacions comunes al conjunt de l’arxipèlag i que són representatives d’una identitat compartida. L’objectiu final de tot plegat és poder participar en una candidatura conjunta de diversos països, encapçalada per Croàcia, per aconseguir que la navegació amb vela llatina sigui inclosa en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, com ja ho és des del 2018

la tècnica constructiva de la pedra en sec. El valor patrimonial d’aquesta manifestació compartida és innegable. La vela llatina ha estat el sistema de navegació per excel·lència utilitzat al llarg de la història de Menorca i a la Mediterrània en general i, tot i no ser un coneixement i una pràctica exclusiva menorquina, és un mètode de navegació estretament lligat al patrimoni marítim clàssic de l’illa i als seus ports. A més, és una pràctica respectuosa amb el medi natural i, com a tal, d’acord amb els principis de la reserva de biosfera i, al mateix temps, està estretament vinculada amb altres elements del patrimoni cultural immaterial de l’illa, com són els oficis de mestre veler, mestre d’aixa o mestre xarxer, el vocabulari i les expressions pròpies i l’anomenada cuina de barca.

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

Foto: David Arquimbau

PATRIMONI

La candidatura a patrimoni mundial encara la recta final La candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entra en la fase decisiva. Del 5 al 9 d’octubre ha visitat l’illa un representant del Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS) en missió d’avaluació. Serà l’única visita oficial a Menorca que farà l’equip d’ICOMOS que treballa en el procés de designació. L’objectiu, explica el conseller Miquel Àngel Maria, «és comprovar que allò que s’explica a l’expedient concorda amb la realitat que pot observar i analitzar in situ un expert. I el nostre objectiu era demostrar que aquesta proposta compleix amb tots els requisits per ser inscrita en la llista de patrimoni mundial». Han estat cinc jornades intenses amb visites als principals components de la candidatura, visites que han estat dirigides per arqueòlegs i altres experts que han treballat els distints aspectes de l’expedient, com la inclusió del paisatge associat als jaciments prehistòrics, la dimensió arqueoastronòmica o el pla i els programes de gestió. «Hem de ser prudents perquè encara hi queda feina per fer, l’avaluació no ha acabat amb aquesta visita, però no puc negar que estam satisfets i esperançats»,

comenta el conseller. Documental La Menorca Talaiòtica El coneixement sobre la prehistòria menorquina i, més concretament, sobre la singularitat del patrimoni talaiòtic ha estat sempre un dels aspectes clau de la candidatura a patrimoni mundial. Per aquest motiu, una de les grans apostes ha estat la realització d’un documental que aconseguís aglutinar la visió científica, el llenguatge divulgatiu i el to emotiu. El resultat, obra de la productora Espiral, es podrà veure en les properes setmanes en els diferents municipis de Menorca. Les projeccions s’acompanyaran d’una exposició del que significa la candidatura i d’un tast de la cervesa Talaiòtica. L’emocionada reacció dels membres de la comissió assessora en la projecció privada feta el 5 d’octubre fa preveure una bona acollida, cosa que confirmaria la utilitat d’aquest recurs divulgatiu.

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

Foto: Autoritat Portuària de Balears

PATRIMONI

Signat l’acord per a la protecció de Punta Nati El Consell Insular de Menorca i la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella han signat el conveni marc per a la protecció i el reconeixement del lloc d’interès etnològic de Punta Nati, el paisatge de pedra en sec més important de Menorca. L’acord, que dona compliment al pacte assolit el 25 de febrer de 2020, estableix les següents accions —la inversió necessària per executar-les es consignarà en el pressupost del Consell de 2022—: a) Un recorregut visitable, amb senyalització explicativa dels valors patrimonials, de la zona exclosa de la futura ampliació del parc solar de la finca de Son Salomó, unint les fites etnològiques i arqueològiques més importants. b) L’habilitació d’una plataforma de dos metres d’alçada, a manera de mirador, perquè els visitants puguin contemplar la totalitat del paisatge; c) La rehabilitació del pont de s’Aljub i el pont de sa Creu, de tipologia única, i també de les parets en mal

estat que es troben integrades a la zona exclosa del parc fotovoltaic. «Aquest acord transforma en accions els compromisos adoptats i permetrà que es percebi amb nitidesa la compatibilitat entre la transició energètica de Menorca i la conservació del patrimoni etnològic», ha assenyalat al respecte el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, que ha volgut també posar en valor la feina de la Martí i Bella: «Vull felicitar-los per la seva actitud per arribar a un consens, per tota la feina de voluntariat que fan a favor de la conservació del patrimoni cultural i per la seva aportació a la conscienciació social sobre la importància que té». Per la seva part, els membres de la Martí i Bella consideren positiu un acord que fa possible l’equilibri entre la protecció del patrimoni i la necessitat d’avançar per fer front al canvi climàtic.

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

Fotos: David Arquimbau

PATRIMONI

Iniciada la restauració de la torre de Rambla El Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca ha posat en marxa la rehabilitació de la torre de Rambla, construcció ubicada entre les cales de sa Torreta i es Tamarells, en el terme municipal de Maó. El mes de setembre, l’empresa contractista Conrado y Asociados va iniciar els treballs que han de garantir la conservació d’aquesta torre de defensa costanera, construïda entre 1799 i 1802 —darrer període britànic— i declarada bé d’interès cultural. L’objectiu principal d’aquesta intervenció és aturar el procés de degradació i consolidar-ne els elements estructurals, però no reconstruir-la, garantint en tot cas les condicions de seguretat i estabilitat necessàries per a un ús museístic exterior i de valor paisatgístic. La de Rambla, com la recentment rehabilitada torre de Sanitja, és una de les catorze torres de defensa construïdes pels britànics entre 1786 i 1805 de tipus Martello. Es preveu que les obres, adjudicades per un import de 256.254,24 euros (IVA inclòs) amb càrrec a l’impost de turisme sostenible, tenguin una durada de nou mesos. Per a més informació: «El Consell inicia la restauració o consolidació de la torre de Rambla».

Clicau damunt la icona per llegir la notícia íntegra publicada a la web del Consell de Menorca

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

MÉS

Rescat cultural: nova convocatòria d’ajuts El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports ha tret una nova convocatòria pública per a l’execució de projectes d’investigació, documentació, catalogació i difusió del patrimoni històric de Menorca. Aquesta línia d’ajuts, dotada amb 24.000 euros (un 20 % més que l’any passat), forma part del projecte Rescat Cultural, que enguany incorpora 144.800 euros, que se sumen a altres convocatòries ordinàries i accions ja previstes i que té com a objectiu estimular la reactivació del sector cultural després de l’impacte negatiu de la COVID-19. Els projectes proposats pel Consell Insular de Menorca són els següents: l’elaboració de la fotogrametria de la naveta de Torrellisar Vell; la confecció d’una cronologia històrica de fotògrafs professionals de Menorca dels darrers 150 anys; l’ampliació de l’app de visites al jaciment arqueològic de Torre d’en Galmés; la posada en marxa d’un inventari de barques d’interès històric i d’un altre sobre els portadors i el patrimoni material aparellat de les barques de vela llatina, i dels portadors de mestres d’aixa; la realització d’un estudi sobre una part del fons Làdico; la redacció d’un

inventari del fons antic de la Biblioteca Pública de Maó; la delimitació dels jaciments de sa Mitja Lluna, Biniedrís, la cova des Pas o la naveta de Totlluquet; l’actualització de la bibliografia general i específica de la web www.menorcatalayotica.info; l’estudi arqueomètric de cinc peces de marbre del fons del Museu de Menorca, i l’estudi del fons etnològic del Museu de Menorca. Podeu consultar la totalitat de la informació aquí: «Oferta de contractes menors per a l’execució de diferents projectes d’investigació, documentació, catalogació i difusió del patrimoni històric de Menorca».

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

«Sobrassada ref. 003». Tutzo & Quitolomalo

«Pestis» de Kodomos

«2004/2021» de Laura Marte

ART

«Distància Social», la nova exposició de Rescat Cultural La nova exposició del projecte Rescat Cultural d’Artistes Visuals de Menorca durà per títol «Distància Social» i serà comissariada per l’artista, editora i gestora cultural Aina Pla Planas. La mostra, que reunirà el treball de 25 artistes contemporanis nascuts, residents o propers a Menorca, «agafa com a punt de partida la composició de les paraules distància i social —contradictòries en els seus significats intrínsecs— i allibera el concepte del punt de vista exclusivament pandèmic, ja que la distància social és quelcom que ha existit, existeix i existirà sempre», explica Pla. A partir d’aquí, ha plantejat el projecte al voltant de tres línies temàtiques: 1) La casa. El refugi; 2) L’exterior. La societat; 3) El sistema. La precarietat. A l’hora de seleccionar les obres, Pla ha valorat que anessin «més enllà de l’experiència purament estètica» i que pertanyessin a diferents disciplines i tècniques. A més, ha cercat superar «els projectes expositius convencionals i hegemònics» per arribar a construir «un espai d’expressió i creació conjunta on s’explorin noves maneres d’interactuar amb l’espai expositiu per mirar

d’escurçar la distància entre els artistes i la societat a la qual s’adrecen». Els artistes participants són: Alejandro Martín (dibuix, mural), Ana Llorens (instal·lació), Antonella Zorzi (instal·lació), Carles Moll (escultura), Carmen de los Llanos (dibuix, instal·lació), Clara Garriga (audiovisual), Cristian Pons (fotografia, instal·lació), Cristòfol Pons (pintura, mural), D Loves The Sodomites (instal·lació visual i sonora i performance), Hombre López (instal·lació), Jaume Chavala (dibuix, instal·lació), José A. Sintes (pintura), José Cruz (dibuix), Julieta Oriola (dibuix), Kodomos (gravat), La Foix (escultura), Laura Marte (instal·lació), Leny Pony (escultura), Macià Florit (audiovisual), Març Rabal (audiovisual), Marina E. G. (performance), Núria Marquès (dibuix), Omar Lora (instal·lació), Pincho (escultura), Theresia Malaise (pintura), Tutzo (pintura) i els col·lectius Tutzó&Quitolomalo (pintura) i 3-DKE (escultura, instal·lació). L’exposició es podrà veure del 12 de novembre al 9 de gener a Ca n’Oliver (Maó) i del 15 de gener al 5 de març a El Roser (Ciutadella).

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

LITERATURA

XVII Fira del Llibre en Català El novembre és el mes del llibre a Menorca! Els dies 5 i 6 se celebra a Ciutadella una nova edició de la Fira del Llibre en Català. Organitzada pel Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ciutadella, la fira es planteja com un esdeveniment divulgatiu i festiu per promoure la lectura en català entre el públic adult, jove i infantil. És per això que durant dos dies se celebraran actes de naturalesa diversa: presentacions de novetats editorials, recitals de poesia, contacontes, concerts i, per descomptat, la tradicional venda de llibres. Enguany, el programa inclou les presentacions dels títols següents: Les casetes de Catbrèxit o l’emancipació de la senyora Rosa, de Maria Vilanova i Vila-Abadal; El viatge talaiòtic de Gaudí, de Gabriel Subirats; Els proscrits de Santa Fe, de Josep Masanés, i Marginàlia, l’obra més inquietant de Joan Jordi Miralles. A

més, entre altres activitats, Carles Minuchín recitarà l’obra poètica Granit; l’actriu Laia Garcia representarà el conte La dragona a qui no li agradava el foc, de Gemma Merino, i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana organitzarà la tertúlia «Illes i lletres», amb la participació dels escriptors Josefina Salord Ripoll (Menorca), Bartomeu Ribes Guasch (Eivissa) i Antoni Rodríguez Mir (Mallorca), que parlaran sobre els darrers llibres publicats per cadascun d’ells i sobre temes literaris d’actualitat. Un complet programa per reivindicar el valor de llegir en català.

5 i 6 de novembre Plaça des Born i plaça dels Pins · Ciutadella agenda.menorca.es

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

TEATRE

Premi Born de Teatre

23 i 24 d’octubre Teatre des Born www.premiborndeteatre.com

Arriba la tardor i amb ella ho fa també un dels grans esdeveniments culturals de l’any: el lliurament del Premi Born de Teatre, que amb aquesta edició en suma ja quaranta-set. Com és tradició, a la gala de celebració, a més de fer entrega de l’esperat guardó, es representarà una obra de teatre. En aquesta ocasió, el títol escollit és Els amants sobrehumans, òpera prima amb què Ruth Gutiérrez va obtenir el Born l’any 2018 i que ara Cercle Teatre ha decidit portar a escena sota la direcció de Mari Genestar i Damià Bosch. Hi haurà dues funcions, el 23 d’octubre a les 21 hores, coincidint amb l’acte central, i 24 a les 19 hores. Els amants sobrehumans és un Romeu i Julieta disfuncional que vol fer-nos reflexionar sobre la violència i l’horror, però que malgrat la duresa de les situacions plantejades mai abandona la fragilitat i la tendresa a través del seu llenguatge poètic. Més informació: www.teatredesborn.com.

TEATRE

La Trup adapta Arminda, de Joan Ramis i Ramis La companyia La Trup estrena aquesta tardor al Teatre Principal de Maó (9 d’octubre) i al Teatre des Born (15 d’octubre) Arminda, una història d’homes, adaptació de l’obra en vers que Joan Ramis i Ramis va escriure el 1771 i de la qual enguany es compleixen 250 anys. El text, inèdit, és una tragèdia de tema amorós i estil neoclàssic, amb la singularitat de ser un dels dos textos plenament representatius del neoclassicisme en català, els dos del mateix autor: Lucrècia (1769) —adaptada també per La Trup i estrenada l’any 2012, amb cinc premis i més d’un centenar de representacions— i Arminda (1771). Amb aquesta adaptació, La Trup ha guanyat la convocatòria de coproduccions del Teatre Principal de Maó 2021-2022.

9 i 15 d’octubre Teatre Principal de Maó Teatre des Born agenda.menorca.es

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

ART

Magatzem d’històries L’obra Magatzems del port de Maó és la protagonista de la nova exposició del Museu de Menorca, «Magatzem d’històries». La pintura, d’autor desconegut, ens ofereix una visió transversal de la història, de la societat, de l’art i la cultura de Menorca de mitjan segle XIX. Els 158 personatges que poblen aquest quadre són els nostres guies per endinsar-nos en aquells temps. La mirada que es planteja ens farà reflexionar sobre temes universals, vigents encara avui dia: desigualtat social, migració, pandèmies, cobdícia, racisme... I segur, avancen des del Museu de Menorca, que qüestionarà els nostres valors i creences. Es podrà visitar fins al 17 d’abril del 2022. Per estar al corrent de les activitats que es programen al voltant de l’exposició, us convidam a visitar el microlloc dedicat en exclusiva a l’exposició.

ART

El Roser acull l’exposició «Un espai propi» Des del 17 de setembre passat fins al 23 d’octubre es pot visitar a la Sala Municipal El Roser de Ciutadella l’exposició Un espai propi_ i més que 7 dones a 6 capelles i 1 altar, projecte ideat i comissariat per l’artista multidisciplinària Ana Llorens Bagur (Ciutadella, 1986) amb l’ànim de «revisar la igualtat entre dones i art a la nostra illa». El mateix títol s’inspira en A room of one’s own, assaig de Virginia Woolf publicat el 1929 i considerat una de les obres referents del feminisme. Hi participen les artistes residents a Menorca Mitico Shiraiva Mori (gravat), Adriana Aguilar Santolaya (teatre, dansa i cant), Maria Genestar Mercadal (il·lustració), Kika Triay Pallicer (imatge i fotografia), Ana Llorens Bagur (multidisciplinària), Maria Dabén Florit (escriptura) i Maria Florit Gomila (música). L’exposició compta amb el suport del Departament de Cultura del Consell i de l’Ajuntament de Ciutadella.

17 de setembre - 23 d’octubre Sala El Roser · Ciutadella

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

CINEMA I FOTOGRAFIA

Menorca Doc Fest: festival de cinema i fotografia documental de Menorca Des de fa tres anys, la tardor també ens regala una cita amb el cinema i la fotografia documental. La nova edició del Menorca Doc Fest, que organitza Es Far Cultural, se celebrarà del 21 d’octubre a l’1 de novembre a diverses localitzacions de l’illa, si bé mantindrà es Mercadal com a espai central. El programa inclou projeccions, exposicions i altres activitats relacionades amb l’art audiovisual i l’acció social, entre les quals tindran un pes rellevant les de caire formatiu —taller amb el cineasta José Luis Guerín i projecte Aula Doc Fest amb instituts—. Entre totes les novetats previstes, els organitzadors se senten especialment orgullosos de l’estrena de dos documentals de directors menorquins: Mientras vivas brilla, de Matías Quetglas, i Pedra Pàtria, de Macià Florit. També és motiu d’alegria per a ells comptar un any més amb la mostra de fotografia documental més important d’Espanya: els Premis Valtueña de Fotografia, que organitza Metges del Món i que aquest any ha guanyat el fotoperiodista Santi Palacios amb el projecte «Soledades mayores». També es programarà l’exposició «Any amount of dreams», del fotògraf menorquí Lluís Real, resultat d’una feina de gairebé sis mesos entre l’autor i l’MDF. Pel que fa a la secció competitiva, enguany el festival ha

seleccionat 12 curtmetratges que competiran per obtenir el Premi Ullastre a millor curt documental. No serà l’única distinció. Enguany, l’MDF incorpora dos nous premis orientats a la sensibilització ambiental: el Premi Illa de l’Aire a millor documental de natura i sostenibilitat i el Premi Biosfera a millor curt divulgatiu de reserves de biosfera de tot l’Estat. Consultau www.menorcadocfest.com i www.agenda. menorca.es per estar al corrent de tots els detalls del programa.

Clicau damunt el cartell per consultar tots els detalls i la programació

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

MÚSICA

The Other Side promociona la Menorca Talaiòtica

9 d’octubre Teatre des Born teatredesborn.com

A fi de reforçar la promoció de la candidatura a Patrimoni Mundial de la Unesco, Menorca Talaiòtica patrocinarà la gira 2021 del nou espectacle de The Other Side, «Animals». Al concert celebrat el 22 d’agost al Festival Som de Mar de Lloret de Mar se sumen, de moment i a falta de més confirmacions, tres noves cites: l’1 d’octubre a la Sala La Mirona de Salt (Girona), el 8 a l’Auditorium de Palma (Mallorca) i el 9 en sessió doble al Teatre des Born. Segons l’acord de patrocini, la formació de tribut a Pink Floyd farà difusió de la candidatura per diverses vies, com ara les entrevistes que es concedeixin a mitjans de comunicació, la inclusió de logotips i web (www.menorcatalayotica. info) a tota la cartelleria o la projecció a l’inici i al final de l’espectacle d’un vídeo sobre la Menorca Talaiòtica.

MÚSICA

El primer Treu la Llengua menorquí Menorca ha acollit aquest estiu, per primera vegada, el concert Treu la Llengua. La iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística per apropar el català a la gent jove a través de la música ha comptat enguany amb el suport del Consell per tirar endavant aquesta primera edició menorquina, que, tot i els canvis de darrera hora per les males previsions meteorològiques, es va celebrar amb èxit el 10 de setembre passat al Teatre des Born amb un doble concert dels valencians Zoo. Per a més informació, consultau la notícia publicada a www.cime.es.

ÀMBIT 67

ACTUALITAT

LITERATURA

«LiteraNit, la nit de la literatura» s’estrena a Menorca El Claustre de Sant Francesc de Maó va acollir el 25 de setembre la primera edició menorquina de LiteraNit, un festival interdisciplinari promogut des del 2019 per la Institució Francesc de Borja Moll amb l’objectiu de fomentar la lectura en un ambient lúdic i distès. L’edició d’enguany, convocada amb el lema «Un món per cuidar, una vida per llegir», cercava aprofundir en la relació entre literatura, naturalesa i hàbits de lectura. A Menorca, l’acte, organitzat per la delegació local de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana amb la col·laboració del Departament de Cultura del Consell, va reunir els autors Josep Masanés, Carlos Minuchín, Carme Cloquells i Ismael Pelegrí, a més de Pere Gomila, que va exercir de presentador. Podeu ampliar la informació sobre aquest esdeveniment a la web literanit.cat.

Clicau damunt la imatge per consultar la programació que es va portar a terme

LITERATURA

Nova edició del festival Illanvers L’edició 2021 del festival Illanvers es va celebrar els dies 7 i 8 d’agost a Fornells i Ciutadella amb èxit de públic i el compromís de mantenir viva una de les cites culturals més longeves de l’agenda menorquina. En aquesta ocasió, l’organització va reunir set poetes i rapsodes, mostra de la riquesa de la poesia actual en llengua catalana i de les diferents maneres d’entendre la creació poètica: de Menorca, Gustau Juan, Mariona Fernández. Bep Joan Casasnovas i Damià Rotger; d’Eivissa, Iolanda Bonet; i de Mallorca, Carles Rebassa i Maria Victòria Secall. Però Illanvers és més que poesia, és també música i pintura. En aquesta ocasió, Guiem Soldevila i Pau Cardona van ser els encarregats de posar els acords musicals i Ana Llorens, la creació pictòrica en directe.

ÀMBIT 67

AL DESCOBERT

ARXIU D’IMATGE I SO CUSTÒDIA D’IMATGES I SONS DE MENORCA L’Arxiu d’Imatge i So de Menorca (AISM) neix l’any 2006 de la necessitat de dotar l’illa d’un centre de referència destinat a la recerca, recuperació i custòdia del patrimoni documental fotogràfic, sonor i filmogràfic de l’illa. Quinze anys després, custodia més de 655.000 documents distribuïts en 84 fons, 35 col·leccions i més de 60 sèries de banc d’imatges. Voleu saber-ne un poc més?

2006

+655

OBERTURA

NATURALESA DELS FONS

DOCUMENTS

TASQUES

El Consell va crear l’AISM ara fa 15 anys a Can Victori (comparteix seu amb l’IME).

Els documents de l’AISM es distribueixen en tres grans arxius: fototeca, filmoteca i fonoteca.

L’AISM conserva més de 649.000 fotografies, 2.500 documents fílmics i 3.275 documents sonors.

A l’AISM realitzen tasques de digitalització, catalogació, conservació i difusió d’aquests documents.

90M AMB NOM PROPI

VIDAL HERNÁNDEZ

ACCÉS DIRECTE

FUNCIÓ DIDÀCTICA

Els de Salvador Almirall, Antoni Roca i Magda Amorós són alguns dels fons custodiats.

El fons donat per Josep M. Vidal Hernández és, amb més de 90.000 documents, un dels més grans.

Bona part del fons fotogràfic es pot consultar a través del catàleg en línia disponible en aism.cime.es

A fi d’arribar als més joves, l’AISM organitza visites escolars i disposa d’unitats didàctiques.

21.5k ACTIVITATS

DOCUMENTALS

PANDÈMIA

PRESSUPOST

L’AISM s’obre a la ciutadania amb l’organització d’exposicions, visites, tallers...

Entre els documentals produïts destaquen Traginada. La veu d’un poble i 25 anys fent camí.

L’AISM va posar en marxa «L’arxiu del confinament» per documentar els dos mesos de reclusió.

El pressupost anual per al funcionament del servei de l’AISM és de 21.500 euros.

ÀMBIT 67

AL DESCOBERT

AISM

Fotografies: AISM-CIM

ÀMBIT 67

Son Catlar

ROMA A LES PORTES… DE MENORCA. LA NOVA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A SON CATLAR Després de l’aturada forçada dels treballs de camp el passat 2020, l’equip d’arqueòlegs del projecte Modular ha tornat a dur a terme excavacions arqueològiques al poblat de Son Catlar. El fet que es tracti d’un equip científic en el qual participen investigadors menorquins i altres de procedents d’altres indrets, juntament amb les restriccions de mobilitat motivades per la pandèmia, van impossibilitar poder seguir amb el programa científic dissenyat en el pla director del jaciment.

Text: Helena Jiménez, Majo León i Fernando Prados Fotografies: Proyecto Modular

ÀMBIT 67

l juliol passat i amb la il·lusió intacta dels arqueòlegs, el magnífic poblat talaiòtic, ubicat a la carretera de Son Saura, va tornar a ser el centre d’atenció de científics i interessats. A més, gràcies a les espectaculars troballes que ara comentarem, Son Catlar ha captat també l’interès dels mitjans de comunicació nacionals i internacionals durant tot l’estiu. L’equip ha realitzat la sisena campanya d’excavació. Les intervencions arqueològiques s’han concentrat en dos sectors principals per conèixer la història de l’enclavament, concretament en dos dels accessos principals: l’anomenada «porta nord» i la recentment descoberta «porta en colze». Fins ara les actuacions prèvies s’havien fet en zones ubicades a l’exterior de la muralla, sens dubte, l’element més característic d’aquest poblat. Aquestes defenses es bastiren al voltant de quatre (potser cinc) talaiots monumentals. El traçat de la muralla, de gairebé un quilòmetre conservat, presentava incidís de diverses remodelacions relacionades amb tres o quatre fases diferents, des de la seva fundació fins a èpoques històriques, algunes bastant recents. Per açò calia ordenar les dades, i desenvolupar treballs de prospecció i excavació en diferents punts de la muralla, elegits entre els que podien aportar més informació. D’aquesta manera, s’han excavat sondejos en diverses torres i bastions a l’exterior de la muralla, on s’ha arribat als nivells fundacionals, que són els que han permès datar mitjançant mostres de carboni 14 i altres conjunts de materials les fases més antigues. S’han pogut documentar diferents moments: la construcció inicial del segle VI aC, al final del període talaiòtic, la refortificació de finals del segle III aC, motivada per les guerres púniques, i la destrucció d’alguns sectors a finals del segle II o principis de l’I aC, atribuïble a la conquesta romana de l’illa. Precisament aquesta darrera fase ha protagonitzat l’excavació d’aquest any.

LA PORTA NORD Coneguda des de sempre i restaurada al segle XX, després de diverses excavacions realitzades per arqueòlegs insulars, la porta més ben

ÀMBIT 67

Son Catlar

ÀMBIT 67

conservada de l’indret presentava encara moltes llacunes, sobretot pel que fa a la interpretació i la datació de les dependències annexes. En la darrera excavació del 2019 l’equip del projecte Modular va excavar un conjunt d’habitacions adossades al sistema de porta, un complex corredor en zig-zag que presentava diverses fases constructives molt interessants. En primer lloc, una gran estructura quadrangular adossada a la muralla i a la porta esmentada, probablement un cos de guàrdia, pel lloc on es troba situat. En aquest espai descansarien les persones encarregades de realitzar el relleu de la vigilància. Aquest espai havia estat modificat amb el pas del temps i transformat en la part de darrere d’una gran estructura domèstica romana. En la present campanya de 2021 s’ha ampliat aquesta zona per comprendre millor aquestes dues fases, i s’ha pogut comprovar que junt amb el primer cos de guàrdia n’hi ha un altre, de característiques similars, també adossat a la cara interna de la muralla. La neteja de vegetació de tot el sector i les fotografies aèries han permès reconèixer que

aquestes estructures continuen de manera regular en tot el traçat nord del poblat. Es tracta de les anomenades «casamates», estances regulars adossades a la muralla que eren utilitzades de forma diversa com a arsenals, magatzems o com a habitatges en època de pau. Es coneixen estructures molt similars en jaciments púnics del mateix període, com el Castillo de Doña Blanca o Carteia (Cadis), Niebla (Huelva), Cartagena (Múrcia) o el Tossal de Manises (Alacant), entre d’altres. Després de la conquesta romana del poblat aquestes estructures de naturalesa militar es transformaren. Ja vam avançar que una gran estructura domèstica romana aprofità part d’aquestes construccions. A aquest moment pertanyen molts dels objectes localitzats durant l’excavació, ja dipositats al Museu Municipal de Ciutadella, diverses piletes de pedra i una estructura molt interessant, una fullonica o bugaderia que podria haver-se utilitzat fins el segle V dC.

LA PORTA EN COLZE Localitzada el 2017 amagada sota un claper

ÀMBIT 67

contemporani, es tracta d’una construcció inèdita, desconeguda fins el seu descobriment. L’estructura representa un accés obert sobre la muralla original que podem datar en el segle III aC i vincular amb un moment crucial de la història del Mediterrani: el conflicte romanocartaginès. L’excavació en aquesta zona va permetre localitzar un parapet de pedres col·locat per emmascarar-ne l’accés, i un doble sistema de brancals de pedra que s’anava fent cada vegada més estret a mesura que s’entrava a l’interior del poblat. La porta permetia sortir i entrar sense ser vist, pel sistema descrit, cosa que ens indica que en el moment de la seva construcció, a Son Catlar, es vivia una situació de molt de perill. El gir que provocava el parapet i l’accés en embut impossibilitaven l’ús d’ariets o torres d’assalt per destruir la porta. Tot i així, la porta i la resta del poblat foren conquerits, i aquest accés segellat per sempre. La intervenció arqueològica ha permès reconstruir a la perfecció aquest procés i s’ha localitzat a més un conjunt d’objectes molt peculiar, propi d’un ritual que relacionam amb el segellament de la porta. Just per damunt del darrer paviment, i mesclats amb restes de fusta cremada de la porta que conservaven encara alguns dels elements metàl·lics de reforç de la seva estructura, varen ser dipositats vasos ceràmics complets, projectils de fona, puntes de fletxa i de llança, un ganivet i diferents elements propis de l’instrumental quirúrgic de campanya. És ben coneguda la superstició dels soldats i el paper màgic que donaven a les portes a l’antiga Roma. En segellar per sempre aquest accés, i per evitar mals auguris, alguns es van desprendre d’aquests objectes personals, que varen ser dipositats amb molt de compte i enterrats després davall d’uns quants metres de runa. Aquesta acció i la mateixa estructura defensiva suposen un gran avanç per al coneixement científic i seran objecte d’estudis detallats durant els pròxims mesos.

Son Catlar

«La darrera intervenció arqueològica ha permès reconstruir el procés de segellament de la porta en colze i vincular-lo a un ritual propi de l’antiga Roma»

1. Vista aèria de la porta nord 2. Vista de la porta nord 3. Ziga-zaga de la porta nord 4. Vista interior de la porta en colze 5. Excavacions dutes a terme a la porta en colze

ÀMBIT 67

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

Tornar a escola

Tots els valents saben que l’any comença al setembre. Gener només serveix per fer-nos falses promeses i marcar un horitzó finit als objectius materials. La vivència ens diu que el veritable mes de transició és després de l’estiu, coincidint amb l’any acadèmic i amb el moment en què els infants tornen a escola. La percepció de la durada de l’estiu es dilata quan s’és infant; els estius són llargs i, fins i tot, les setmanes prèvies al retorn avancen lentes. L’escola ha estat l’espai de socialització per excel·lència, però açò també vol dir que és l’entorn on, històricament, més s’hi ha marcat l’estratificació social i les desigualtats de gènere. Tornar a escola podia voler dir estrenar sabates noves o bé recosir les del germà gran, presumir de calçons llargs com a distinció o dur les calces arromangades fins als turmells perquè la goma ja no les sosté on toca. Els fillets, en moltes ocasions, són rostre de misèria i gana, i junts, en les imatges d’època, mostren en efecte coral les conseqüències de la pobresa. Però a banda d’aquesta cara més crua, l’escola també és allà on es creix, s’aprèn a fer malacriances i es comença a estimar. Les amistats que guardam geloses bona part de la vida són aquelles que vam fer a escola, amb les quals vam viure una realitat petita però vinculant. Perquè de petits, tornar a escola vol dir tornar un poquet a viure.

ÀMBIT 67

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA és un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la custòdia del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca. Hi ha diverses fórmules per poder deixar imatges i sons a l’AISM sense perdre’n la propietat ni la privacitat. Posau-vos en contacte amb nosaltres i us n’informarem. Tots els materials conservats a l’AISM són de lliure accés per a les persones que els sol·licitin, excepte la informació que estigui afectada per les restriccions d’accés de la legislació vigent. Camí des Castell, 28. 07702 Maó 971 368 104 · arxiuimatgeiso@cime.es http://aism.cime.es 1. Grup de senyores passejant pel passeig d’Isabel II de Maó. Salvador Almirall Codina. AISM-CIM

2. Grup de fillets dibuixant a «Es Porxo». Josep Miquel Vidal Hernández. AISM-CIM

3. Grup de fillets de l’escola des Castell. Autor desconegut. Col·lecció Xavier Martín. AISM-CIM

4. Classe de fillets i filletes. Josep Miquel Vidal Hernández. AISM-CIM

ÀMBIT 67

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

Els gegants nouvinguts

Els gegants són éssers fantàstics que es caracteritzen per sobrepassar l’estatura física dels humans. Les seves mides desmesurades van fer que, durant molts anys, els menorquins especuléssim amb la idea que havien estat els constructors dels nostres monuments megalítics. Per tant, seguint aquesta idea, els gegants serien els primers pobladors de l’illa, tot i que no tornarien a aparèixer fins als anys trenta del segle XX... Els gegants —amb major tradició a Catalunya— arriben a Maó des de Barcelona per les festes de Gràcia de 1929 i en un principi només són prestats de lloguer. Més endavant, en vista de l’èxit, Maó va comprar una parella vestida de rei i reina. Com que aquella vestimenta no acabava de casar amb els gustos de la II República, els van fer vestir de menorquins. Són els actuals Tomeu i Guida, els primers que foren empadronats a la nostra illa i els que marcarien el punt de partida de l’actual família de gegants menorquins. Des de llavors, els gegants no han faltat mai a la seva cita amb les festes patronals. S’han anat reproduint i els trobam a tots els pobles de llevant -fixeu-vos que a Ciutadella, Ferreries i es Migjorn no en tenen cap. Com a símbol festiu relativament recent, els gegants han hagut d’experimentar un procés d’assimilació dins d’unes festes que no havien estat pensades per a ells. Ara ja són part de la tradició més nostrada i protagonitzen les cercaviles del dissabte de festes, acompanyen les autoritats i els caixers a missa, desfilen amb les carrosses o resguarden el pregó en funció del poble. L’afició és tan gran que colles d’infants i majors arriben a dedicar quinze hores a la setmana a fer-ne els preparatius abans de ficar-s’hi a dins. I gràcies a aquestes colles podrem veure dansar els gegants molts anys més! Trobareu tota la informació dels gegants de Menorca a www.ipcime.cat i www.culturapopularmenorca.cat.

ÀMBIT 67

ARRELS

Foto: David Arquimbau 1. Els gegants d’Alaior a la plaça Constitució

Foto: Island Mood 2. Els gegants de Maó durant les festes de Gràcia.

Foto: David Arquimbau 3. Cercavila amb la comparsa de capgrossos de Ferreries.

LES PARELLES DE GEGANTS A més d’en Tomeu i na Guida, els gegants de Maó, des de 1954 tenim n’Eulàlia

www.ipcime.cat

i en Llorenç a Alaior, d’ençà del 1964 els gegants des Castell, l’any 1979 arribarien els gegants Martí i Maria des Mercadal i el 1989, els de Sant Lluís. A partir dels anys noranta també s’incorporen noves figures gegantines: el grup de gegants creats per representar la vila de Llucmaçanes (en Quicus i na Quica, l’Avi Perico i s’Àvia Aguedet), s’Àvia Corema de Maó i alguns gegantons.

ÀMBIT 67

A LLIBRE OBERT

CLUBS DE LECTURA: FOMENTAR L’HÀBIT LECTOR DES DEL DEBAT Les biblioteques de Menorca coordinen aquests espais de dinamització de la lectura amb l’ànim de fer créixer el gust literari entre un públic que volen més ampli i divers Text: Pepa Ferri

Acabat l’estiu, es reprèn el ritme de la quotidianitat, tant en les obligacions laborals, formatives i domèstiques com en el temps d’oci. En el cas de la Xarxa de Biblioteques de Menorca, això implica la recuperació i posada en marxa de la programació anual d’activitats culturals i divulgatives, entre les quals els clubs de lectura ocupen un lloc destacat. Concebuts com a espais per al foment i la promoció de l’hàbit lector, aquests fòrums al voltant de les lletres esdevenen una de les activitats més representatives, i també exitoses, de les impulsades per les biblioteques públiques en les darreres dècades. També a Menorca, on els clubs de lectura més veterans sumen quasi vint anys de vida i un nivell de participació que s’ha mantingut estable. Aquest èxit s’explica, en gran part, pels beneficis que reporta la lectura dialògica, és a dir, aquella que es fa a partir de processos de diàleg, discussió i reflexió conjunta, que, d’una banda, permet intensificar i ampliar la comprensió lectora i el gust literari individual i grupal i, de l’altra, ajuda a estimular les relacions interpersonals i l’aprenentatge col·lectiu. En resum, aporta una dimensió

social a un acte tradicionalment associat a la intimitat i la soledat. «Si bé la lectura és una tasca solitària, els clubs de lectura et permet compartir impressions i opinions i ampliar el teu coneixement de les obres comentades a través de les sessions mensuals. Propicien la formació de comunitats de lectores i molts cops creen llaços d’amistat. M’encanta que una tasca tan solitària com la lectura, faciliti vincles estrets», reflexiona Joana M. Garau, coordinadora de la Xarxa de Biblioteques de Menorca.

NARRATIVA I ALTRES GÈNERES Amb una periodicitat mensual, els clubs de lectura impulsats per les biblioteques de Menorca programen fins a deu sessions a l’any, entre el setembre i el juny, amb una agenda de lectures en la qual predomina la narrativa (catalana, castellana i estrangera), si bé puntualment es mira cap a altres gèneres com la poesia i el teatre —és el cas de Ciutadella, on s’han prioritzat els textos dramàtics coincidint amb alguna de les edicions del Premi Born de Teatre—.

ÀMBIT 67

En aquest programa també hi té cabuda l’assaig, gènere que sobresurt entre els títols que proposa el Fons Menorquí de Cooperació (FMC), que dinamitza almenys una de les lectures anuals. El darrer debat plantejat per l’associació sense ànim de lucre ha versat sobre feminisme, gènere i desigualtats i ha tingut com a material de referència les obres de l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. En general, les sessions les coordina la dinamitzadora de cada club de lectura, que hi fa aportacions i modera la participació de la resta de membres, si bé a vegades ho fan persones externes, com és el cas de l’FMC. De vegades, fins i tot, són els mateixos autors dels llibres escollits els responsables de dinamitzar els debats. Alguns dels convidats fins a dia d’avui han estat Jaume Cabré, Màrius Serra, Blanca Busquets o Ramon Solsona, a més d’escriptors menorquins com Pau Faner, Maite Salord, Esperança Camps, Ponç Pons o Josep Masanés, entre d’altres.

PÚBLIC FEMENÍ DE MITJANA EDAT A fi de fomentar l’hàbit lector en edats primerenques, les biblioteques de Menorca han posat en marxa diverses activitats, emmarcades la major part en el programa «De la mà», en el qual participen el Departament de Cultura del Consell, la XBM i l’Equip d’Atenció Primerenca. També han posat en marxa clubs de lectura juvenils, com el de la Biblioteca Pública de Maó, però el cert és que el públic majoritari d’aquests espais col·lectius de lectura és l’adult i, principalment, les dones entre els 40 i els 85 anys, segons les dades facilitades per

A LLIBRE OBERT

Clubs de Lectura

la Xarxa de Biblioteques de Menorca. Es tracta d’una tendència general que es dona, pràcticament, en totes les manifestacions culturals: el públic femení, sobretot de mitjana edat, predomina sobre el masculí. Ho confirma any rere any l’enquesta d’hàbits i pràctiques culturals que realitza el Ministeri de Cultura, segons la qual la major diferència es produeix en la lectura de llibres no relacionats amb la professió o els estudis, amb un 53,5 % en el cas dels homes i un 65,1 % en el cas de les dones, unes dades que bé es poden extrapolar a Menorca. Arribar a un públic cada vegada més divers és, sens dubte, un dels reptes dels clubs de lectura de Menorca, com també ho és l’ampliació a altres espais i àmbits, la realització de més activitats vinculades a aquests fòrums o la implementació de les noves tecnologies que possibiliten el desenvolupament creixent d’iniciatives virtuals com «Vincles», que aplega lectors d’arreu dels territoris de parla catalana i en el qual hi participen també vuit menorquins. Millores que cerquen consolidar els clubs de lectura com a espais d’estímul i foment de l’hàbit lector a partir del debat i la reflexió col·lectiva.

ÀMBIT 67

1. Club de lectura de la Biblioteca Pública d’Alaior

2. Club de lectura de la Biblioteca Pública de Ciutadella

A LLIBRE OBERT

ÀMBIT 67

A LLIBRE OBERT

Clubs de Lectura

3. Club de lectura de la Biblioteca Pública de Ferreries

4. Club de lectura de la Biblioteca Pública de Ciutadella

CLUB DE LECTURA VIRTUAL: «VINCLES» La XBM participa en el club de lectura virtual «Vincles», iniciativa de la Generalitat de Catalunya que reuneix lectors d’arreu dels territoris de parla catalana. La participació es vehicula mitjançant la plataforma Tellfy i les sessions, també mensuals, es fan per videoconferència. Els primer llibre escollit ha estat Ignot, de Manuel Baixauli.

ÀMBIT 67

APUNTS

Enllestit el pla de comunicació de Menorca Talaiòtica Un dels aspectes fonamentals per aconseguir que el projecte Menorca Talaiòtica arribi a bon port és la comunicació, eina essencial per divulgar el valor del patrimoni prehistòric entre la població local i estimular la seva implicació, i també per donar a conèixer de portes enfora la fortalesa de la candidatura i l’excepcionalitat d’uns béns encara poc coneguts. El document, que estableix les bases de l’estratègia comunicativa, conté fins a 83 accions, vuit de les quals es duran a terme abans que acabi l’any. Entre aquestes, un joc d’escapada, activitats i tallers escolars, el patrocini de The Other Side o un cicle de presentacions de la candidatura als diferents municipis.

APROVACIÓ INICIAL DELS ESTATUTS DE L’AGÈNCIA MENORCA TALAIÒTICA El Consell ha aprovat inicialment els estatuts de l’Agència Menorca Talaiòtica, òrgan que entrarà en funcionament a principis de 2022 i serà responsable de la gestió, conservació i difusió dels béns que conformen la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. Més concretament, la nova entitat serà la responsable de coordinar i implementar el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica, fomentar la participació i la cooperació social al voltant de la conservació del patrimoni prehistòric, impulsar el desenvolupament sostenible del patrimoni arqueològic i paisatgístic i promoure la investigació científica, entre altres objectius. Es preveu que els estatuts s’aprovin definitivament abans que acabi l’any. Consultau els estatuts en el següent enllaç.

AJUTS PER AL FOMENT DE L’ÚS DEL CATALÀ El Departament de Cultura ha repartit la totalitat dels recursos assignats a la convocatòria d’ajuts per al foment de l’ús del català en el sector empresarial, associatiu i esportiu de Menorca i de suport a l’edició en llengua catalana per a l’any 2021. En total, els 40.000 euros de dotació econòmica s’han distribuït entre les 82 sol·licituds presentades a les quatre línies: 27 a la línia de suport a l’edició en llengua catalana, 40 a la de foment de l’ús del català a l’empresa, 8 a la d’àmbit esportiu i 7 a la d’àmbit associatiu. Per al conseller Miquel Àngel Maria, aquestes xifres mostren la consolidació d’una convocatòria que contribueix a l’objectiu d’esperonar a emprar la llengua pròpia en els diferents sectors. Per a més informació, podeu consultar l’acord de concessió dels ajuts publicat al BOIB de dia 7 de setembre en el següent enllaç.

APUNTS

Fotos: David Arquimbau

ÀMBIT 67

Premi Maria Lluïsa Serra

BIBLIOFICCIONS: JOSEP MASANÉS I ESPERANÇA CAMPS Els escriptors Josep Masanés i Esperança Camps són els nous entrevistats de «Biblioficcions: aficiona’t a la lectura», campanya engegada per la Xarxa de Biblioteques de Menorca per promocionar la lectura, els autors i autores vinculats a l’illa i les biblioteques com a espais oberts d’aprenentatge i coneixement. Josep Masanés (Barcelona, 1967) és autor, entre altres títols, de La vall de la matança (Cossetània, 2012), Camins sense retorn (Llibres del Delicte, 2015), Pluja de fang (Pagès Editors, 2017), llibre amb què va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat de Manacor 2017, o El mapa de les eleccions (Documenta Balear, 2020). Per la seva banda, Esperança Camps (Ciutadella, 1964) ha publicat set novel·les, entre les quals les premiades Naufragi a la neu (2011), El cos deshabitat (2009), Eclipsi (2007) o Enllà de la mar (2004). El projecte Biblioficcions forma part del programa d’activitats per celebrar el 35è aniversari de la XBM i consisteix en la difusió de dotze vídeos breus, un per mes, a través del web www. bibliomenorca.net i de les xarxes socials. En aquest enllaç podeu visualitzar l’entrevista amb Josep Masanés i en aquest amb Esperança Camps.

El mes d’agost passat, en el transcurs de la trobada anual dels membres de l’Institut Menorquí d’Estudis, el Consell va lliurar a la filòloga Josefina Salord i Ripoll el Premi Maria Lluïsa Serra – Taula d’Or 2021, un reconeixement a «la seva contribució a la investigació i difusió de la literatura i les èpoques de Menorca poc conegudes». Amb aquest premi, la institució insular distingeix amb periodicitat biennal les persones o entitats que han destacat en la defensa i l’enriquiment del patrimoni històric o en la creació cultural vinculada a Menorca, un perfil que compleix sobradament Salord, com va documentar-ho l’Ajuntament de Ciutadella, institució que va presentar-ne la candidatura.

Plec de Lectura: Pere Melis Pons El darrer plec de lectura editat pel Departament de Cultura aprofundeix en la figura i l’obra de Pere Melis Pons (Ciutadella, 1924-2005), mestre i pedagog que va dedicar bona part de la seva vida a l’estudi i divulgació filològica, amb especial atenció al lèxic menorquí. De la seva prolífica producció destaquen els prop de 7.000 articles publicats entre el 1981 i el 2003 a la secció «Espipollant» del Diari Menorca, una part dels quals recollida en quatre volums de Quaderns de Folklore. Melis va rebre el reconeixement del Consell el 1987 i el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears el 2003. Consultau el Plec de Lectura 45.

ÀMBIT 67

APUNTS

Campanya sobre el patrimoni immaterial

Arriba la final de la Becatalaiòtica 2021 Ja és aquí la final de la cinquena edició de Becatalaiòtica, el projecte cultural impulsat i organitzat per l’associació Amics del Museu de Menorca per donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics. Durant els cinc caps de setmana d’octubre, els cinc finalistes —tots ells estudiants d’entre 16 i 25 anys— posaran en escena les seves propostes en cinc jaciments arqueològics de l’illa. Els participants han tingut total llibertat per donar forma als seus projectes a fi de transmetre, des de la subjectivitat, la seva visió del patrimoni de Menorca. La proposta més ben valorada pel públic assistent rebrà una beca d’estudis de 2.000 euros. Consultau les dates, hores i localitzacions a beca.menorcatalayotica.info i agenda.menorca.es.

Continua la campanya engegada pel Departament de Cultura i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera per donar visibilitat i difondre el patrimoni cultural immaterial de Menorca amb la posada en marxa d’una tercera fase que constarà de quatre vídeos sobre la tècnica de la navegació amb vela llatina, les actuacions de gegants, el ball des còssil i la toponímia de Menorca. Amb aquesta iniciativa, el Consell cerca donar a conèixer de manera didàctica alguns dels elements més representatius del patrimoni viu de l’illa de la mà dels seus portadors. Per saber-ne més: www.ipcime.cat.

Programa Salut i Cultura La nova edició del Programa Salut Jove i Cultura 20212022 comptarà amb més de cent tallers i activitats lúdiques dirigides a totes les etapes educatives i adaptades a la situació actual marcada per la COVID-19. El programa s’estructura en quatre blocs: persona i societat, salut i activitat física, medi ambient i economia, i arts i cultura. Entre els objectius hi ha donar a conèixer els serveis públics entre els infants i joves, establir un pont entre l’escola i el teixit associatiu de l’illa i promoure hàbits de vida saludables. Podeu consultar el programa complet a www. salutjove.cime.es.

ÀMBIT 66

AGENDA

CREMATS I SOCARRATS Obra de la companyia Tornam a ser aquí dirigida per Pau Seguí. Assistim a la trista vetlla de Pedro. Feia poc que li havia tocat la loteria i no havia cobrat el premi. Però ningú sap on va guardar el bitllet premiat... Dissabte 16/10 • 20 h. Diumenge 17/10 • 19 h Sala Polivalent Albert Camus (Sant Lluís)

LA FAULA DE L’ESQUIROL

MENORCA DOC FEST

Aquest espectacle de La Baldufa Teatre ens proposa reflexionar sobre la diferència i el mestissatge. L’eriçó i l’esquirol són molt diferents, però tenen infinitat d’oportunitats per aprendre i compartir plegats.

La nova edició del Menorca Doc Fest, que organitza l’associació Es Far Cultural, se celebra del 21 d’octubre a l’1 de novembre a diverses localitzacions de l’illa. El programa inclou projeccions, exposicions, tallers formatius i altres activitats relacionades amb l’art audiovisual i l’acció social. Més informació al seu web (menorcadocfest.com) i a les xarxes socials.

Diumenge 17/10 • 18.30 h · Teatre des Born

NADIA GHULAM Hauser & Wirth i el Fons Menorquí de Cooperació ens proposen una trobada amb l’escriptora afganesa Nadia Ghulam. L’acte girarà al voltant de les migracions. La proposta també inclou una visita a la galeria, una lectura de textos i un tast culinari al final de la sessió. L’acte es fusiona amb el sentit de l’exposició «Masses and movements» de l’artista Mark Bradford. Dissabte 22/10 • 19 h · Hauser & Wirth (illa del Rei · Maó)

Del 21/10 al 1/11 Diverses localitzacions

UN ESPAI PROPI L’exposició «Un espai propi», comissariat per Ana Llorens, pretén donar visibilitat a la dona artista resident a l’illa a través de la seva pròpia cambra i iniciar la cerca d’una genealogia menorquina de dones artistes. Fins al dissabte 23/10 · Sala El Roser (Ciutadella) PREMI BORN DE TEATRE Dissabte 23 coneixerem l’obra guanyadora del Premi Born de Teatre 2021 en el transcurs de la gala que se celebrarà al Teatre des Born. També podrem veure la representació d’Els amants sobrehumans, òpera prima de Ruth Gutiérrez, interpretada per Cercle Teatre i dirigida per Mari Genestar i Damià Bosch. Dissabte i diumenge 23 i 24/10 · Teatre des Born

M E N O R C A 54

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 66

AGENDA

IRA I LUXÚRIA La tercera mostra del projecte expositiu «Set pecats capitals» està dedicada a la ira i la luxúria, conceptes indeslligables del poder i del domini. Compta amb obres de Matías Quetglas, Carles Gomila i Bettina Gleiss. Fins al 23/10 · 20 h · Convent de Sant Diego (Alaior)

RIGOBERTA BANDINI Rigoberta Bandini, el fenomen musical del 2021, tancarà l’actual edició del festival Pedra Viva. La creadora dels hits «Perra», «In Spain we call it soledad», «Too many drugs» o «A ver qué pasa» farà una aturada a l’illa del Rei enmig d’una gira que l’ha duita pels principals escenaris nacionals.

HERÈNCIA ABANDONADA L’Àngela i els seus tres germans van al despatx d’en Felip per gestionar l’herència que els ha deixat el seu pare. Enmig de la reunió, els tres germans enceten una discussió que els porta a absentar-se temporalment.

Dissabte 23/10 • 20.30 h Hauser & Wirth (Illa del Rei · Maó)

Diumenge 24/10 • 19 h Auditori de Ferreries IL BARBIERE DI SIVIGLIA ll barbiere di Siviglia, òpera bufa de Gioachino Rossini, és l’esperat títol operístic que servirà per celebrar els 50 anys dels Amics de s’Òpera de Maó i de la Temporada d’Òpera de Menorca. Es tracta d’una producció del Teatro Sociale di Rovigo en col·laboració amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i el Cor dels Amics de s’Òpera de Maó. Més informació a www.teatremao.com Divendres 29/10 • 21 h. Diumenge 31/10 • 20 h Teatre Principal de Maó

CAMÍ A L’ESCOLA

Exposició temporal en la qual se’ns convida a viatjar a la Menorca de 1835. A través de l’obra Magatzems del port de Maó i de la mà dels seus 158 personatges ens endinsarem en la societat menorquina de principi de segle XIX.

Tres germanes, un camí i un objectiu: tenir el futur a les seves mans. Un espectacle suggeridor, visual i sense text que s’inspira en la història real d’infants autònoms i capaços, amb ganes d’aprendre i canviar el seu món.

Fins al 17/04/22 Museu de Menorca

Diumenge 31/10 • 18.30 h Teatre des Born

MAGATZEM D’HISTÒRIES

a g e n d a . m e n o r c a . e s 55

ÀMBIT 66

AGENDA

XANGUITO El projecte del músic Joan Muntaner va despuntar amb força l’any passat després de l’èxit aconseguit als Premis Enderrock de la Música Balear. L’actuació al Teatre des Born forma part de la gira «Milions d’estrelles». Dilluns 1/11 • 19 h · Teatre des Born

MÉS

FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ Els dies 5 i 6 se celebra a Ciutadella una nova edició de la Fira del Llibre en Català. Organitzada pel Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ciutadella, la fira es planteja com un esdeveniment divulgatiu i festiu per promoure la lectura en català entre el públic adult, jove i infantil. Dv. i ds. 5 i 6/11 Ciutadella

L’ELEFANT DE COLORS L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca presenta el nou espectacle L’elefant de colors en coproducció amb el Teatre Principal de Maó. S’hi narra —musicalment i literàriament— la història d’un elefant que descobreix el valor de ser diferent. Dv. i ds. 5 i 6/11 · 18.30 h Teatre des Born i Teatre Principal de Maó

FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DE MAÓ La nova edició del Festival de Música Antiga de Maó, que organitza l’associació La Galatea, inclou concerts, tallers formatius i també teatre. En total, sis activitats que tindran en el Claustre del Carme el seu espai central. Per a més informació consultau la seva web: lagalatea.org

EL SEXE OCULT (SECRETS QUE CANVIARAN LES SEVES VIDES) La companyia teatral menorquina SOM3 presenta El sexe ocult, peça que posa l’accent en les diferents formes d’estimar, «en l’essència pura de l’amor», amb la passió, el sexe i la por de ser un mateix com a grans temes protagonistes. Dissabte 6/11 • 19.30 h Sala Polivalent Albert Camus (Sant Lluís)

Del dissabte 6/11 al diumenge 21/11 Claustre del Carme (Maó) i Teatre Principal de Maó

DISTÀNCIA

Vint-i-cinc artistes visuals participen en la nova exposició del projecte Rescat Cultural Menorca, comissariada per Aina Pla. A l’hora de seleccionar les obres, Pla ha valorat que anessin «més enllà de l’experiència purament estètica» i que pertanyessin a diferents disciplines i tècniques. A partir del 12/11 · Ca n’Oliver (Maó) A partir del 15/01 · Sala El Roser (Ciutadella)

M E N O R C A 56

SOCIAL

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 66

AGENDA

LAS CRIADAS Las criadas, del dramaturg francès Jean Genet, estrenada a París el 1947, es considera un de los textos dramàtics clau del teatre del segle XX. La producció que es presenta al Teatre Principal de Maó està dirigida per Luis Luque i protagonitzada per Alicia Borrachero, Ana Torrent i Jorge Calvo. Divendres 12/11 • 20.30 h · Teatre Principal de Maó

CREUS QUE AIXÒ LI INTERESSA A ALGÚ? Jordi Odrí i Joan Taltavull són l’estranya parella del teatre menorquí. Ja col·leccionen uns quants rols després d’haver treballat junts en El cor d’un boxejador, Adreça desconeguda o Amants. Els dirigeix Matilde Muñiz. Dissabte 13/11 · 20.30 h · Teatre des Born

ROBERTO FONSECA: YESUN La nova edició del Festival de Jazz Alternatilla té Cuba com a país convidat. A Menorca, el concert programat tindrà com a protagonista el pianista Roberto Fonseca i el seu nou treball Yesun. Diumenge 28/11 · 19 h · Teatre Principal de Maó

CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA Guillem Albà i Joan Arqué, i la dramaturga Clàudia Cedó, duen a escena l’exitós llibre de la jove escriptora Irene Solà. Un text màgic inspirat en llegendes i personatges eclèctics que han convertit en una peça delicada de teatre gestual. Divendres 19/11 · 20.30 h Dissabte 20/11 · 20.30 h Teatre Principal de Maó

LA MALETA Minúcia Teatre presenta La maleta, la seva tercera producció teatral després de Quina pescada! i Tatanka. Un espectacle còmic i visual per a tots els públics sobre el viatge més llarg i emotiu que pot fer algú: el de la seva pròpia vida. Diumenge 5/12 · 18.30 h · Teatre Principal de Maó

SUSO GONZÁLEZ Suso González presenta Músicas de mi vida. El pianista proposa un viatge musical per diferents cançons i estils que han configurat una forma de ser, de sentir la música i la vida. Un concert que planteja com un recorregut vital i musical en quatre blocs: infància, adolescència, joventut i maduresa. Dimecres 8/12 · 19 h · Teatre Principal de Maó

ÀMBIT 67

ABECÉ

L’assessor lingüístic i la toponímia. Preguntes freqüents i dubtes eterns (II) Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Una de les dificultats que ens hem trobat els darrers anys és haver de justificar canvis que s’han produït en les formes que ja s’havien aprovat i difós o bé que apareixen de forma diferent en un nomenclàtor o altre. El cas més representatiu seria el de Calescoves (que inicialment s’havia normativitzat amb la forma Calascoves). D’altra banda, tenim els topònims que en la proposta de normativització divergeixen molt de la forma com s’han difós habitualment, especialment quan inclouen un antropònim com pot ser un llinatge: Son Gornés / Son Guarners; Son Sintes / Son Cintes; caseta d’en Bagur / d’en Begur; Son Tutzó / Son Totzó; Son Tudurí / Son Todorí… No obstant aquestes dificultats, les propostes que inicialment poden semblar allunyades dels parlants es poden arribar a implementar amb una mica de pedagogia i promoció. Però un cas preocupant i que dificulta en gran mesura la salvaguarda de la nostra toponímia és quan el topònim ha passat a ser una marca o el nom d’una societat jurídica (les SRM o societats rurals menorquines), cosa que comporta que sovint, encara que el topònim que conté estigui mal escrit, els assessors no hi puguem intervenir. En el millor dels casos, açò crea confusió entre la gent, ja que podem arribar a veure escrit un topònim de tres o quatre maneres diferents, però el pitjor és que es perpetua la forma incorrecta del topònim. Els casos són incomptables: Arenetas, Biniaumaya, Covas Veas, Egipto, El Pare, Es Paumé Nou, Lloch de Monges Nou, Lluriach Vey,

S’Alairó, San Antonio de Ruma, Son Amarineta, Son Carla, Son Teri, Binialas, Subaida, Binibeca, L’Enzell, Binisarraiet... Finalment, convé fer un breu apunt sobre les xarxes socials i els mitjans de comunicació, els quals, en relació amb la toponímia, són una eina de doble tall, ja que, per una banda, poden ser un instrument molt útil per a la difusió dels nostres topònims entre la societat menorquina, i també fora de l’illa, ja que hi ha molts grups de Facebook, per exemple, sobre racons de l’illa, expressions i paraules menorquines, etc., que poden fer un servei públic impagable en la difusió de la toponímia, perquè allà la gent parla, es fan recomanacions, debaten, etc. Per la seva part, els mitjans de comunicació, com a servei públic que són per garantir el dret dels ciutadans d’estar informats, tenen el deure de donar la informació correcta, i açò inclou, per descomptat, els noms de lloc. Per contra, però, si uns i altres (xarxes i mitjans de comunicació) el que difonen són les formes incorrectes dels topònims menorquins, aquestes són les que es perpetuaran, perquè són les formes que la gent llegeix i, dia rere dia, es van gravant a la retina i al cervell dels lectors, fins que arriba un moment en què es fa difícil, i a vegades del tot impossible, recuperar el nom original, el que hauríem de salvaguardar i transmetre als més joves, als nous lectors i als nous usuaris de xarxes socials, si no volem que desapareguin o que es transformin en un nom ja del tot irreconeixible.

La cultura a Menorca, millor amb

Tota l’activitat cultural de Menorca, a un clic! agenda.menorca.es