On_15 by Revista On

OCTUBRENOVEMBRE 10 Exemplar gratuït

Els nous amics

de l’home …i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink i la secció ON moda

#15

EL CLUB DE TAST: UNA FESTA DE LA CUINA RECORDS DELS MÉS FIDELS AL FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC LOLITA MIRABENT, UNA VIDA A LA BIBLIOTECA DE SITGES

sitges/sant pe

cultura oci tendències

re de ribes

4 · Els empresaris es reinventen amb les noves tecnologies 10 · El Club de Tast continua difonent la gastronomia, 25 anys després 16 · Tres seguidors dels Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 22 · Lolita Mirabent, una bibliotecària en majúscules 26 · Opinió 29 · Joan Iriarte ens mostra els rostres del món 30 · +Decoració 31 · +Gastronomia 32 · Agenda 34 · Guia 38 · Aparador

Sumari

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Marta Aragó / ÀREA COMERCIAL Marta Sanz / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Joan Iriarte, Edu Ripoll, Aina Serra

sitges/sant pere

de ribes

cultura oci tendències

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf ON s’edita amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.de la Generalitat de Catalunya

una producció de:

Aina Serra

A dia d’avui, poques feines es poden concebre sense l’ús d’internet. Des del pagès que consulta la previsió meteorològica fins al community manager que no pot treballar sense la xarxa, passant per nombroses professions que s’han reinventat gràcies a les prestacions que ofereixen les noves tecnologies. Tothom ha incorporat l’accés a internet a la seva vida, però, alhora, les empreses no poden deixar de banda el tracte personal si volen aconseguir un bon funcionament. REFORMULAR LA FEINA I REDUIR COSTOS Incorporar les noves tecnologies a una empresa no és tan senzill com comprar un ordinador i tenir connexió a internet, sinó que cal redissenyar les tasques per treure el màxim rendiment de les eines que ofereix

la xarxa. És el cas de Jorge Espallargas, community manager d’Hydra Media, que reconeix que la seva feina “ha existit tota la vida, és el que fins ara en dèiem màrqueting i es basava en els mitjans de comunicació i el correu postal, que ara es diu community

5 manager i incorpora els webs i les xarxes socials”. En aquest cas, tot i que les estratègies de màrqueting convencional continuen vives, ha nascut un nou camp on comunicar estímuls publicitaris i, amb ell, una nova professió: el community manager. Una experiència similar pot explicar Fernando Minguela que, dins de Vividum SL, la seva especialització són les noves tecnologies i és en elles on ha de basar les estratègies per potenciar la relació entre empresa i públic: “Cal canviar la publicitat tradicional per serveis i comunicacions en línia molt més efectives, econòmiques i còmodes per als usuaris”. Minguela té clar que la incorporació d’internet en l’activitat quotidiana d’una empresa en redueix exponencialment els costos. “Els correus electrònics i les videoconferències, per exemple, redueixen molt el temps necessari per tirar endavant els projectes”, assegura. A més, però, permet crear una organització de l’empresa

Jorge Espallargas, a Hydra Media

totalment descentralitzada. “Tenim una gran xarxa de freelance especialitzats, amb qui treballem per a projectes concrets. Tenim els mateixos resultats sense els costos fixos d’una plantilla”, explica Minguela. Josep Daranas, que junt amb la seva dona Mercè Jacas ha muntat l’agència immobiliària on line BlauSitges, ho fa extensiu, també, al despatx i a la publicitat, ja que, “en relacionar-nos bàsicament en línia, el despatx es força caòtic i decidim els llocs de reunió segons considerem més adient per cada client: al Cafè Montroig, a la platja, a la cafeteria de l’Ikea o on faci falta” i “els nostres principals clients viuen a l’estranger i, per tant, donar-nos a conèixer

seria quasi inassumible. Estar a internet ens permet arribar als nostres clients potencials amb més facilitat”. D’igual manera que l’empresa Virtual Tours, que ha centrat gran part de la seva activitat en línia, ja que els seus potencials clients són pàgines web. Tot i que l’elaboració de les gravacions amb 360 graus requereix tracte presencial amb el client, la resta de gestions es poden fer a distància i per això Sullivan assegura que “no tenim local propi i tot es gestiona des de dos ordinadors a casa”. LÍMITS ENTRE VIDA LABORAL I FAMILIAR La connexió des de qualsevol lloc del món suposa poder treballar 24 hores al dia i 365

Kevin Sullivan, responsable de Virtual Tours.

Fernando Minguela, treballant a casa

JORGE ESPALLARGAS, 30 ANYS Community manager d’Hydra Media, es dedica, principalment, a donar a conèixer els llibres de diferents editorials a través de les eines i xarxes socials que ofereix internet. Considera que la clau de la seva feina és “tenir ull per a maximitzar la viralitat, és a dir, aconseguir que els missatges que generes siguin referenciats, fent que altres col·laborin en la seva difusió”. Per això, les xarxes socials li han estat de gran suport, ja que “tot i ser una empresa, et permeten establir relacions amigables, de proximitat, amb els clients”. www.hydramedia.info KEVIN SULLIVAN, 50 ANYS Creador de Virtual Tours, una empresa sitgetana que ofereix visites de 360 graus per hotels, sales d’exposicions, etc. ha renunciat a tenir presència física perquè els seus clients potencials són els portals i pàgines web on es publiquen el tours virtuals, però “mai tanco un negoci sense una trucada telefònica”, assegura. Reconeix, a més, que internet ha estat la base perquè pogués crear el seu propi negoci amb costos molt més reduïts. www.virtualtours.es

JOSEP DARANAS, 42 ANYS És el propietari de BlauSitges, una immobiliària creada el 2004, especialitzada en estades curtes, vacacionals, i per tant, dirigida bàsicament a clients estrangers. La xarxa li ha permès crear el seu propi negoci, treballar des de casa i, alhora, és part de la clau del seu èxit, ja que aporta confiança als seus clients, que poden veure els immobles per la pantalla abans de tancar el tracte. Considera que el web de Blau Sitges és “l’aparador, la botiga i l’oficina on trobar tota la informació dels allotjaments”. www.blausitges.com FERNANDO MINGUELA, 38 ANYS Consultor en l’aplicació de noves tecnologies i soci de Vividum SL, inverteix el seu temps a aconsellar les empreses per tal que “millorin la comunicació amb el seu públic”. La xarxa és un dels mitjans on centra les recomanacions per les empreses, però, alhora, la considera un interessant company de viatge que “facilita la feina del dia a dia, gràcies a eines com el correu electrònic, les videoconferències, les plataformes professionals o l’educació a distància”. www.minguela.com

Mercè Jacas i Josep Daranes només necessiten un ordinador per treballar

dies l’any, cosa indubtablement poc recomanable. No obstant, si se sap trobar l’equilibri, les comoditats superen els handicaps. Minguela, de Vividum SL, considera el treball a distància com una forma de vida: “L’experiència laboral m’ha fet descobrir que és més enriquidor treballar per objectius, sense un horari laboral fix i concret, a més de suposar un guany en qualitat de vida, per la reducció dels viatges que em dóna més temps per a la formació, l’oci o la família”. Afirmació que corrobora al cent per cent Daranas, de BlauSitges, que s’ha muntat el despatx a casa i reconeix que “de vegades és molt difícil no posar una rentadora mentre treballes o contestar un correu electrònic mentre fas el sopar, però els beneficis superen amb escreix els petits inconvenients que hi puguin haver. Cal saber-se marcar els límits”. UNA ENCAIXADA DE MANS ÉS INSUBTITUÏBLE Des de Virtual Tours reconeixen que, malgrat que les seves relacions són eminentment en línia, “sempre fem una trucada telefònica abans d’iniciar els projectes”. I és que, per tecnologies que apareguin per facilitar la relació entre empresa i client, un contacte cara a cara permet matisar i augmentar la fiabilitat de les relacions. Daranas ho confirma, però assegura que “cada vegada tanquem més lloguers únicament via correu electrònic, tot i que sempre hi ha aquells que confirmen la credibilitat de l’empresa amb, almenys, una trucada”. Aquesta desconfiança i les malinterpretacions que poden tenir els correus electrònics és el que preocupa a Espallargas, d’Hydra Media, que considera que “convé pactar converses telefòniques perquè s’interpretin correctament les condicions dels contractes i evitar confusions”. Així doncs, Sitges i Sant Pere de Ribes no queden enrere. Tots els protagonistes basen el seu negoci en relacions per la xarxa, el que els ha facilitat crear la seva pròpia empresa a uns o treballar des de casa i promocionar productes sense aixecar-se de la cadira a altres.

Història entre

FOGONS

El Club de Tast, un exemple de difusió de la cultura gastronòmica sitgetana Edu Ripoll

Un quart de segle és un període de temps molt llarg per a moltes coses: les noces d’argent per a una parella; l’edat per emancipar-se dels pares (en alguns casos); una hipoteca a mig pagar (en el millor dels casos)... però, en canvi, és un lapse mínim per a altres iniciatives, com per exemple, dotar una localitat com Sitges d’una oferta gastronòmica de primer ordre. Fa 25 anys, la vila era reconeguda ja per les seves platges, per la seva moguda vida nocturna i per altres elements, però els turistes i els sitgetans, si havien de seure’s a taula, ho feien en molts casos a altres localitats, especialment a Vilanova i la Geltrú. És en aquest context que va néixer una

associació gastronòmica el 1985, un grup de restauradors que, davant el complex i poc atractiu escenari que se’ls plantejava, van decidir tirar pel dret i encarar-se amb el problema. Si a Sitges la gent no coneixia el nivell gastronòmic existent, l’únic que es podia fer era posar fil a l’agulla i començar

a treballar. I la forma de fer-ho va ser fundant el Club de Tast. L’any 1984 va tenir lloc el primer Menjar de Tast i, gràcies a l’èxit d’aquella primera jornada, es va decidir crear l’associació gastronòmica Club de Tast. David Martí, expresident del Gremi d’Hostaleria de Sitges (el primer gremi d’aquestes característiques de Catalunya, del qual en depèn el Club de Tast) assegura que la creació del Club i del Menjar de Tast va ser un dels primers indicadors del canvi del model turístic sitgetà a principis dels anys 80. “Vam voler unificar tota la restauració sitgetana i que tothom pogués tastar com era l’oferta gastronòmica del seu poble, obrint les portes dels restaurants i que els vilatans (i els turistes) s’acostumessin a menjar a Sitges”. “En aquells anys, a l’hivern, la majoria de restaurants tancàvem els dies laborables i vivíem del cap de setmana”, afirma Antoni Rafecas, propietari del restaurant La Nansa i president del Club de Tast, “la gent venia a passejar per Sitges però per dinar marxaven a d’altres poblacions”. La gent va respondre de forma entusiasta

Il·lustració de Manuel Blesa per al Menjar de Tast de 2010, i cartell del primer Menjar de Tast, l’any 1984, d’Agustí Albors

a les propostes del Club de Tast –especialment al Menjar de Tast– i, a partir de llavors, aquesta cita gastronòmica va passar a ser una festivitat més en el ja apretat calendari de festes sitgetà, tal i com assenyala Florenci Martínez, expresident del Club de Tast i propietari i xef del restaurant El Velero. D’aquesta forma s’aconseguien diferents

objectius: per suposat, es donaven a conèixer els restaurants que hi participaven des d’un punt de vista comercial, però, d’altra banda, també s’assolia que la gent apreciés, tastés i reconegués alguns plats típics de la gastronomia sitgetana que, en molts casos, havien caigut en l’oblit. Un cas paradigmàtic d’aquest redescobriment de la cuina de la

Antoni Rafecas, president del Club de Tast

vila ha estat l’arròs a la sitgetana o la presència del xató en la carta del restaurants “Les accions i events que organitzem al Club de Tast” no són en benefici només dels membres d’aquesta associació”, recorda Rafecas, “tots els restaurants se’n beneficien d’una forma o altra”. Per intentar evitar l’estacionalitat del turisme a Sitges, un mal endèmic durant molts anys, el Club de Tast també va posar en marxa el que van anomenar Passaport Gastronòmic, una idea de Josep Maria Matas-Arnalot, expresident de l’entitat, que consistia en una cartilla on hi eren presents els membres del Club de Tast i que se segellava a mesura que els clients visitaven tots els establiments adherits. Un cop omplerta la totalitat de la butlleta, es podia dinar de forma gratuïta a qualsevol del restaurants. “Era una forma més, una acció més, per millorar la nostra carta, ja que entràvem en una competència

EM del TANQU bre al e novem

2d mbre per 2 de dese illora m obres de

PASTISSERIA · BOMBONERIA · CAFETERIA

és temps de

panellets Fundada l’any 1895

Plaça de l’Ajuntament, 10 · SITGES · Tel. 93 894 02 13

MOLT MÉS QUE CUINAR El Club de Tast, tot i ser conegut per l’organització del Menjar de Tast, treballa en diferents iniciatives de difusió de la gastronomia sitgetana. Va editar des del 2001 fins al 2005 la revista Menjar a Sitges, una publicació on, a banda de les receptes dels diferents restaurants, s’hi publicaven articles sobre la cultura gastronòmica del Garraf i entrevistes a importants cuiners, a més d’altres informacions d’interès turístic. També va publicar el llibre Club de Tast de Sitges. Diez años de historia (1995), un testimoni del treball del Club durant la seva primera dècada. El treball d’aquesta associació ha estat reconeguda amb la concessió de diversos premis, entre els quals destaquen el Premi ADEG de Comunicació 2005, el Diploma Turístic Catalunya 2003 i el Premio Pedro Rovira de la Chaine de Rôtisseurs (1986 i 1987).

(lleial) per veure qui ho feia millor, ja que sabies que els que hi participaven anirien a menjar als locals dels altres membres de l’associació”, comenta Rafecas. Un altre element definidor del tarannà i la marcada vocació de servei al poble del Club de Tast ha estat la seva predisposició a unir la gastronomia amb les festivitats més rellevants de Sitges. Un clar exemple és el Menú dels Americanos, o la seva presència al Festival de Cinema i a la Verema. Ara que s’acaba de celebrar el 25è Menjar de Tast a l’Hort de Can Falç (encara que va començar a l’envelat que es muntava per a la celebració del Ral·li de Sitges i, posteriorment, al Casino Prado) és un bon moment per extreure conclusions d’un quart de segle de promoció de la cuina sitgetana. Segons Rafecas, el gran canvi, a banda del que ha fet la carta de la majoria dels restaurants, ha estat la cultura gastronòmica de la gent. “L’oferta gastronòmica del poble està a un gran nivell actualment. Hi ha poques poblacions de Catalunya que puguin presumir d’una cuina d’aquesta volada”. A més, segons el president del Club de Tast, un altre dels secrets de l’èxit ha estat que “som un grup d’amics que ens reunim un

Portada del llibre Club de Tast de Sitges. Diez años de historia i de la revista Menjar a Sitges

cop al mes i dinem a un dels nostres restaurants i que, a més, fem sortides tots junts i anem a conèixer altres parts de Catalunya, des del punt de vista gastronòmic, però també cultural”. I és que potser el secret de l’èxit no està en 800 persones menjant cada any al Menjar de Tast o una competència per a ser el millor a la cuina. Potser l’èxit del Club és continuar sent un grup d’amics que fan història a la vora dels fogons.

Maria a

l’espectador

Fidel

Jordi Ibáñez, Mario Ripoll i Mary Nebleza, tres dels incondicionals del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges Marta Aragó

Tots tres se les manegaven com podien per entrar al Prado o al Retiro quan l’edat no els permetia comprar entrades per al Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges; i, quan van poder, l’abonament els va permetre assegurar-se un bon lloc per a veure fins a 40 pel·lícules en una setmana, que esperaven tot l’any que arribés. Entre projecció i projecció han pogut xerrar amb directors i actors que admiren i demanarlos autògrafs, comentar amb els companys l’última pel·lícula que han vist, en definitiva, viure un ambient exclusiu del Festival. El Jordi Ibáñez, el Mario Ripoll i la Mary Nebleza són tres sitgetans aficionats al gènere fantàstic que des de fa anys no s’han perdut ni una edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Enguany, en el 43è certamen, el Jordi serà el primer any que no hi podrà anar, però la Mary i el Mario hi tornaran a assistir, cadascun a la seva manera, ell comprant les entrades de les pel·lícules que més l’atrauen; i ella, com fa dotze anys, ha reservat les vacances de la feina

per a fer de voluntària al Festival. Tots tres van descobrir-lo quan eren massa joves per anar-hi i quan les projeccions es feien al Prado i al Retiro. “Llavors érem una gran família, sempre hi anàvem els mateixos i vèiem les mateixes cares. Era un aconteixement del poble i tenia molt de caliu”, recorda el Jordi, un informàtic de 49 anys que no s’ho va pensar ni dues vegades quan l’any 1984 li van oferir tallar les entrades al Retiro. Aquesta feina li va permetre conèixer i viure de ben a prop el Festival,

Mario Ripoll, Mary Nebleza i Jordi Ibáñez en el photocall on posen els protagonistes del Festival

i d’aquella època en té molts records: les xerrades amb el prestigiós crític José Luís Guarner; Santiago Segura i Álex de la Iglesia, “menys creguts i amb molta jeta per a colar-se a la sala”; la projecció de Camelot en una sessió golfa de nit amb la presència de Franco Nero i Vanessa Redgrave; “un tibat Anthony Perkins”; la simpatia de Robert Englund (Freddy Krueger); la presència de Rutger Hauer; etc. I també alguns secrets que ara el fan riure en recordar-los, com per exemple: “Vaig haver de treure a un fotògraf de la Generalitat que estava vomitant amb Reanimator; no vaig deixar entrar a la sala el director del Festival, Joan Lluís Goas, perquè no tenia entrada i no sabia qui era;

en acabar una sessió, l’encarregat de la sala i jo vam haver de despertar el periodista Jaume Barberà, que dormia com un tronc”. MÉS ENLLÀ DE VEURE PEL·LÍCULES Aquest caliu de què parla el Jordi també està molt present en el record del Mario, audioprotètic de 38 anys, a qui el Festival de Cinema de Sitges el va convertir en un “gran aficionat al gènere fantàstic, tot i que de vegades me l’ha fet avorrir”. El Mario anava a Barcelona i “feia unes cues inacabables” per comprar-se l’abonament que li permetia assistir a totes les pel·lícules, sempre a la mateixa filera i butaca. “Llavors, els dotze dies del Festival me’ls prenia com si fos

Festa Major; sortia de casa a les 8 del matí i no tornava fins a les 3 de la matinada; veia 4 pelis al dia –diu esbufegant–, però amb els anys aquesta afició es dilueix, sense desaparèixer del tot”. Per això, tot i que no ha faltat cap any a la cita des del 1984, el que fa ara és “comprar les entrades que m’interessen i ser una mica més selectiu”. Qui també va comprar l’abonament, després de l’etapa a l’entrada del Retiro, és el Jordi Ibáñez, que demanava vacances a la feina per a poder estar amb els cinc sentits a totes les sessions. “En aquella època l’abonament costava unes 30.000 pessetes”, explica, “i fins i tot tenia un amic que també se’l comprava, tot i que només hi podia

ESCOLA DE VELA Estiu 2010

anar els caps de setmana”. El Retiro era un lloc entranyable per a tots dos, a qui se’ls ha gravat a la memòria una anècdota que expliquen de manera idèntica: “Va haverhi un temps que algunes pel·lícules que projectaven no tenien subtítols i en entrar

a la sala et donaven un aparell de traducció simultània. Doncs quan a algú li queia aquell aparell durant la projecció, tota la sala sencera feia un soroll amb la boca, fent espetegar la llengua”. I és que el Festival no només era veure pel·lícules, sinó que l’ambient n’era un ingredient imprescindible, i el Retiro i el Prado els escenaris perfectes. “Era caòtic, amb les llotges a rebentar, la gent implicada en tot el que veien”, diu el Jordi. Descripció que el Mario ratifica, i aprofita per a reivindicar que “abans érem més exigents i xiulàvem i protestàvem quan una pel·li no ens agradava; ara crec que el públic s’ha aburgesat una mica”. Com a bon seguidors del Festival, els dos han assistit a rodes de premsa, han demanat autògrafs, s’han fet fotos amb directors i actors i s’han assegut al costat de persones que, amb el temps, han estat grans referents del gènere, una de les coses que més agrada a en Mario, que recorda com a companys de butaca Brian Singer (director

de Sospitosos habituals), que “quan era jove va presentar la seva òpera prima al Festival; Guillermo del Toro (El laberinto del fauno), “que venia com a espectador i mira’l ara”; o uns joves Jaume Balagueró (REC) i Nacho Cerdà (Los abandonados), “grans aficionats al Festival”. EL TRASLLAT A L’AUDITORI “Tot aquest encant del Festival, tot el seu caliu, es va perdre quan van traslladar-lo a l’Auditori de l’Hotel Melià”, protesta el Jordi. Tot i que reconeix que “el seu creixement era inevitable”, pensa que en aquell moment és “quan va desaparèixer la gran família dels qui hi anàvem cada any i vam veure com se’ns allunyava”. També hi està d’acord en Mario, que continua anant només a les projeccions del Retiro i el Prado, a diferència del Jordi, que ha optat per anar només a l’Auditori, ja que “les projeccions se solapen i has de ser molt més selectiu amb el que veus”. I més, tenint en compte que ara hi

Si vols gaudir de la mar i aprendre a navegar...vine sota l’Església

Cursos infantils i juvenils Esplai infantil amb dinar inclòs Cursos d’adults i classes particulars Per més informació, consulta la nostra web

COMPRA UN PIS JA,

ARA QUE ENCARA TE’L POTS DEDUIR!

Club Nàutic de Sitges Espigó de Llevant s/n, Apartat de Correus 76, 08870 Sitges Tel. 93 743 20 57 · cns@nauticsitges.com

www.nauticsitges.com

Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86 www.farrerons.com · info@farrerons.com

Àlbum de fotos d’alguns dels personatges que han passat pel Festival i a qui la Mary, el Mario i el Jordi han pogut veure de ben a prop: Rutger Hauer, Jaume Balagueró, Viggo Mortensen i Paul Naschy

va en qualitat de periodista i ha de “cobrir el que el públic espera”. El desavantatge: “Deixes de trobar petites joies que abans descobries”. Precisament va ser amb el trasllat a l’Auditori de la majoria de projeccions que va sorgir la figura del voluntari del Festival. La Mary Nebleza, administrativa de 36 anys, n’és una des de l’any 1998. Aficionada al cinema, i sobretot al gènere fantàstic, era una assídua a les sessions que esperava amb candeletes que arribessin els dies del Festival. “M’encantava l’ambient que s’hi vivia. La gent s’hi bolcava moltíssim, venia de fora expressament per a veure les

pel·lícules”, recorda. Així que, un bon dia, va pensar que volia viure des de dins i de ben a prop tot aquest ambient, va sol·licitar fer-se voluntària, va demanar vacances a la feina i l’edició d’enguany és la dotzena que es reserva aquests dies per a treballar en l’organització del certamen. La seva feina és repartir les butlletes de votació i recollir-les, estar-se a l’entrada abans de les projeccions, indicar les sortides, repartir els flyers i les ulleres de les projeccions en 3D, reservar les fileres per a personalitats i netejar la sala entre projecció i projecció. “M’ho passo bomba, tot i que treballo”, diu la Mary, que, malgrat que acostuma a

agafar el torn de nit, passa tot el dia allà, “perquè l’ambient és molt bo i som com una gran família”. Dels 60 voluntaris del Festival, n’hi ha molts que ho són des del principi i alguns d’ells vénen des de molt lluny cada any. Aquesta feina, alhora, permet a la Mary veure totes les pel·lícules que vulgui, “sempre amb responsabilitat i respecte pel Festival”, matisa. Així, “un cop la gent està asseguda, puc seure, però he vist moltíssimes pel·lis dreta”. A diferència del Mario i el Jordi, ella no demana mai autògrafs ni parla amb els actors i directors que hi assisteixen –“no vull molestar”, diu– malgrat que ha tingut a

Abonaments del Jordi Ibáñez, amb la signatura de Robert Englud al dors d’un d’ells

l’abast noms com George A. Romero, Viggo Mortensen, Ralph Fiennes, Anthony Hopkins, Jodie Foster, Gerard Butler o Quentin Tarantino. Això sí, guarda tots els programes, els diaris i qualsevol material de totes les edicions, “uns papers que de vegades em pregunto si cal tenir”. I, de la mateixa manera que els seus dos companys d’afició, “amb el temps esculls molt més el que vols veure, perquè abans m’ho empassava tot”. La Mary, amb un dels seus records, torna a demostrar que això de les ambulàncies i els desmais i els vòmits no és un mite del Festival: “Amb la pel·lícula A l’intérieur, hi havia una ambulància a fora atenent la gent

Mary Nebleza aplaudint l’entrada a l’auditori de George A. Romero

que sortia de la sala marejada i vomitant”. El Jordi Ibáñez també en va fer una feina de la seva assistència al Festival. I és que del 1998 al 2003 va ser l’encarregat, juntament amb els seus companys, de fer el web del certamen. I ara hi assisteix com a periodista de l’edició de Sitges de Vila Web, una feina que no deixa de ser una bona manera de continuar amb la seva gran passió i per a la qual es demana dies de vacances del seu càrrec de cap d’informàtica en un organisme de Barcelona. Tant la Mary com el Jordi i el Mario formen part d’aquelles persones que, amb la seva insistència i la seva il·lusió, van fer créixer

un Festival que ara s’ha convertit en la cita cinematogràfica més important del país. “Crec que cada vegada hi ha més ambient perquè el públic d’aquest tipus de cinema ha crescut molt”, remarca la Mary. Un públic fidel que potser no ha viscut les sessions del Retiro i el Prado, però que viuen el Festival de manera intensa i incondicional, com en el seu temps van fer ells.

u a t o T

a d i v na

e r t en

Lolita

s e r b i l l

a c e t o i l ib B a l e ad m i n Ă â&#x20AC;&#x2122; t, l n e b a Mir

23 Aina Serra

Els 75 anys d’història de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, que es commemoren l’any vinent, tenen una protagonista en majúscules, la Dolors Mirabent, Lolita, la sempre atenta i entregada bibliotecària que ha dedicat bona part de la seva vida a una de les institucions culturals més preuades de Sitges. La Lolita va estar 50 anys treballant a la Biblioteca: tota una vida dedicada als llibres, a resguardar el llegat bibliogràfic i artístic de sitgetans reconeguts, a incentivar la vida cultural de la vila i a col·laborar en la formació i l’aprenentatge d’una inacabable llista de nens, que van fer d’aquest edfici de la plaça de l’Ajuntament una segona escola. El 14 de juny de 1936 s’inaugurava a Sitges la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, en la mateixa ubicació on es troba actualment, a la casa Utrillo de l’edifici Maricel, a la plaça de l’Ajuntament. Era el mateix any que la Lolita, juntament amb els seus tres germans i la seva mare, arribaven a Sitges escapant de les vicissituds de Cuba. Malhauradament, és també l’any que va començar la Guerra Civil, que, entre molts altres problemes a la vila, va suposar el tancament temporal de la Biblioteca, només trenta-sis dies després de la seva inauguració. Acabada la Guerra, els joves germans Mirabent es van haver de posar a treballar i va ser llavors, amb 13 anys, que la Lolita va començar a fer de bibliotecària, “a petició directe de l’alcalde Cartró”, recorda. Allà s’hi va trobar

Maria Lluïsa Ganzemüller com a directora i Pilar Casas, auxiliar, de companyes de feina. Elles, junt amb altres bibliotecàries que també tindria el centre –com Maria Antonieta Cot, Núria Cot, Mercè Bonany i Montserrat Mussons– li van transmetre la passió per una feina que l’ocuparia tota la seva vida i a la qual va dedicar-hi els seus estudis, a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, per acabar sent la directora de la institució, des del 1951 i fins a la seva jubilació, l’any 1991. El seu record més dolç el guarda en les tardes passades amb els nens: “Els ajudava a fer els deures, els ensenyava a llegir i un dia a la setmana els explicàvem contes”, relata, tot ensenyant les fotografies en blanc i negre de la sala dels més petits. De fet, però,

Biblioteca Popular Santiago Rusiñol

La Lolita, envoltada de nens, consultant el fitxer de llibres l’any 1967

és un sentiment recíproc, recorda que l’han aturat pel carrer per dir-li: “Lolita, tu em vas ensenyar a llegir” o “Lolita, vas ser la meva segona mare”; i és que la dedicació de la Dolors amb la seva feina va ser absoluta. S’emportava a casa les fitxes dels llibres que havia de fer a mà, classificant-los per títol, per autor, per traductor, per editorial… “Així, quan estava a la Biblioteca em podia dedicar als nens”. A més, els dilluns al matí, el dia que la biblioteca estava tancada, “anava a Barcelona a buscar els llibres que em demanaven i no teníem aquí”. A banda dels nens, “també hi venien els homes grans a llegir el diari –explica– i vam començar a organitzar conferències, presentacions de llibres, trobades… amb Josep Pla, Joan Fuster, Josep Maria Castellet, Ramon Planes o Josep Carbonell i Gener”. La Lolita recorda especialment l’exposició dedicada als 50 anys de la mort de Santiago Rusiñol (1981), que va reunir el llegat bibliogràfic i documental del genial pintor, que conserva la Biblioteca que duu el seu nom. La seva tasca ha estat reconeguda en diverses ocasions. El 1989 va rebre el Premi Trinitat Catasús i el Ploma d’Or, el 1995 van posar el seu nom a una de les sales de la Biblioteca i el 2006 la van guardonar amb el Premi Especial a la Nit de Premis de Sitges. EN CONSTANT EVOLUCIÓ Els canvis de la Biblioteca en aquests cinquanta anys han estat múltiples, “tot i que la

façana i l’estructura de la sala principal són, afortunadament, les mateixes –confirma la Lolita–, durant tot aquest temps s’han fet contínues millores, com l’habilitació del primer pis; les millores bàsiques com la llum i la calefacció, la creació de noves sales, la implantació dels ordinadors…”. Però el canvi principal que durant els cinquanta anys de vida dedicada a la Biblioteca ha viscut en primera persona la Lolita ha estat l’accés de les dones a la cultura. Als anys quaranta era un espai reservat sobretot als homes. Amb el pas dels anys, i començant per les nenes, es veu com cada vegada les dones hi han anat més i de manera més normalitzada”. En aquest sentit, és curiós el paper de les bibliotecàries a mitjans del segle passat: eren les poques dones que treballaven per compte propi i que es movien en un ambient culturalment més elevat, fet que les feia un referent social. Conscient i responsable amb aquesta condició, la Lolita ha treballat i gaudit durant tots aquests anys: “He disfrutat molt fent de bibliotecària”, assegura. Quan va obrir, l’any 1936, la Biblioteca tenia 4.000 llibres, el 1985 eren 32.000, i en l’actualitat són 55.300. Aquest fons està dedicat fonamentalment als llibres de consulta i préstec però també a un important patrimoni bibliogràfic i documental local, cedit o comprat. Destaca la donació d’Alfons Macaya, els primers anys de la Biblioteca, que va cedir la col·lecció completa de les obres de Santiago Rusiñol, també l’aportació de Ramon Planes, que col·leccionava L’Eco

La història de la Biblioteca, ampliada

Lolita Mirabent al saló de casa seva, al carrer Joan Tarrida

de Sitges, La Voz de Sitges, L’Amic de les Arts, Monitor, Terramar i altres publicacions sitgetanes històriques i de l’època, col·lecció que va completar Joan Puig i Mestre, aportan els exemplars del Baluard de Sitges i La Gaseta de Sitges. Aquestes van ser les

primeres grans donacions que, posteriorment, Josep Maria Castellet, Miquel Utrillo, Ramona T. Massip, Pere i Ana Stämpfli, entre molts d’altres, han anat completant i fent gran el patrimoni de la Biblioteca i, de fet, de Sitges.

“La Biblioteca Rusiñol és un cos viu, no l’aigua mansa d’un port, on s’hi produeixen les millors iniciatives”, escrivia Ramon Planes al pròleg del llibre editat pel Grup d’Estudis Sitgetans La Biblioteca Popular a Sitges, 50 anys de la Biblioteca Santiago Rusiñol (19331986), de David Jou i Andreu, espós de Lolita Mirabent i estudiós de múltiples aspectes de la història contemporània de Sitges, que ja treballa en un nou llibre que relatarà els darrers 25 anys de la història de la Biblioteca.

opinió La causa dels llibres Lolita Mirabent a la sala infantil de la Biblioteca

Santi Terraza

Hi ha noms que romanen permanentment identificats a una entitat o una institució. La dedicació, abnegada i constant, d’aquestes persones a un projecte les converteix en part fonamental de la trajectòria de l’oganització a la qual hi han ofert bona part de la seva vida. A Sitges, en tenim molts casos, tant entre les entitats culturals, cíviques, esportives i socioeconòmiques, com entre les institucions públiques que tenen voluntat explícita de servei. Un dels exemples que millor expressen aquesta dedicació a una causa és el de la Lolita Mirabent a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. La trajectòria de més de cinquanta anys de la Lolita a la Biblioteca (del 1936 al 1991) pot qualificar-se perfectament de causa, en el sentit més positiu del terme. Per a la Lolita, la Biblioteca va ser quelcom més que una feina a la qual s’hi va entregar de ple: va ser una eina utilitzada amb habilitat

i passió que va facilitar l’accés a la cultura de moltes generacions de sitgetans en una època en què la formació i l’aprenentatge tenien canals estrets i limitats. El nom de Lolita Mirabent apareix estretament vinculat a la història d’una de les institucions culturals més preuades de Sitges, que l’any vinent compleix 75 anys. Malgrat que ja han passat gairebé vint anys de la seva jubilació, encara tenim vigent el rostre sempre alegre de la Lolita a les diferents sales de la Biblioteca. Amb la seva mirada dolça, el seu servei atent i la seva il·lusió encomanadissa, la Lolita ens va obrir la màgia, el coneixement i l’estima dels llibres que omplen uns prestatges de la Biblioteca que encara fan olor a casolans. I fidel al seu compromís amb una professió de servei vocacional va saber traslladar aquest esperit a les bibliotecàries que van seguir la seva tasca: la Maria, la Núria i la

Tere, entre d’altres rostres de la Biblioteca. A la Lolita encara avui se l’il·luminen els ulls quan recorda la seva intensa vida entre llibres en un dels edificis que millor escenifiquen l’empremta del Noucentisme a Sitges. I, inevitablement, no se’n pot estar de repassar tantes hores viscudes entre els nens i nenes del poble, per a qui va ser una referència a l’hora de familiaritzar-se amb la lectura, descobrir aventures en paper o simplment fer els deures. Al costat del seu home, en David Jou i Andreu –a qui Sitges li deu tant pel conjunt de la seva obra, entre la qual hi ha el treball La Biblioteca Popular a Sitges, que va fer en motiu dels 50 primers anys del centre–, la Lolita representa un exemple acurat de la història cultural de Sitges, construïda gràcies a la suma d’il·lusions de tants noms que han dedicat el millor que tenien a les entitats a les quals s’hi han abocat.

Els sitgetans i les sitgetanes, junts per a la integració Amb l’objectiu de potenciar i millorar la integració de les persones nouvingudes a Sitges, la Regidoria de Diversitat a l’Ajuntament de Sitges ha iniciat el projecte “Co-creació en la diversitat. Un valor afegit en la integració de la ciutadania nouvinguda a Sitges”.

Mercè Espada, regidora de Diversitat de l’Ajuntament de Sitges, i Esther Binkhorst, directora de Co-creations

Es tracta d’un projecte innovador, ja que les principals línies d’actuació les marcarà l’Ajuntament de la mà dels sitgetans, tan recent arribats com instal·lats des de fa anys a la vila, per tal “d’aprofitar l’experiència de les persones que han passat per aquest procés i que puguin donar idees per millorar el coneixement mutu entre la societat sitgetana, amb la seva personalitat i tradicions, i les persones que provenen d’altres països i han decidit viure a Sitges”, explica la regidora de Diversitat de l’Ajuntament de Sitges, Mercè Espada. Així doncs, són els mateixos ciutadans, protagonistes en primera persona de la

integració tant perquè són recent arribats com perquè fan d’acollidors, qui poden aportar les millors idees per a un correcte procés d’integració. L’empresa Co-creations, dedicada a la coordinació i gestió de processos participatius d’aquestes característiques, obtindrà propostes mitjançant les xarxes socials, ja que, segons Espada “juguen un paper fonamental per garantir la viabilitat d’un projecte que es basa en la participació de persones amb múltiples perfils”. Així, a través del web i el Facebook del projecte es podrà omplir un qüestionari que es tindrà en compte en la fase final de concreció del

projecte. D’altra banda, Co-creations ha fet un anàlisi de les àrees de pes de la ciutat, de les quals n’ha extret 25 representants que, mitjançant una sessió de co-creació dirigida, aportaran idees base per al programa. Entre totes les aportacions, aquests mateixos representants discutiran i conclouran els seus eixos clau. Aquest programa, cofinançat pel Ministeri de Treball i Immigració i el Fons Europeu per a la Integració (FEI), “donarà continuïtat a la tasca que ja s’està desenvolupant, des de fa un temps, amb iniciatives com el taller Descobrim Sitges o els cursos de cuina”, assegura Mercè Espada.

PUBLIREPORTATGE

Rostres del món

Dos rostres molt significatius

POSTAL DE VIATGE per joan iriarte

La comunitat etíop de Jerusalem, de religió cristiana, va ser la primera església estrangera que es va establir en aquesta ciutat. Actualment, per problemes polítics i religiosos, el nombre dels seus representants ha disminuït molt, així com la seva importància, però continuen estant al

terrat del santuari cristià del Sant Sepulcre, zona que anomenen poblat etíop. Aquesta foto és el testimoni de dos rostres molt significatius d’aqueta comunitat: el seu patriarca, acompanyat d’un dels seus sacerdots.

Arbat

ARBAT, UNA BOTIGA DIFERENT ARBAT és una botiga diferent, que t’ofereix tots els elements necessaris per a decorar la teva casa. Mobles i objectes exclusius, que només trobareu aquí, i també petits detalls per a donar un toc diferent a la llar. Visita’ls

Pol. Mas Alba, Av. Camí del Pla, 35 · Sitges · 93 811 04 50

La pizzeria del Cap de la Vila, inaugurada l’any 1966, va ser la primera pizzeria de l’Estat. Els seus fundadors van ser Marta Camps i Gumà i Santiago Pérez Soler. Ubicada a la plaça d’on rep el seu nom, està especialitzada en cuina italiana artesanal i pasta fresca d’elaboració pròpia. La seva carta també destaca per les pizzes, carns i la rebosteria, que fan d’aquest emblemàtic local del cor de Sitges un lloc on gaudir de la bona cuina.

Pizzeria

Cap de la

Vila

Cap de la Vila, 3 Sitges 93 894 10 91

www.capdelavila.com

agenda

octubrenovembre

ESPAIS LÚDICS PER A GENT GRAN. Els dimecres a Ribes, de 10 a 11 hores, i els divendres a les Roquetes, de 10:30 a 11:30 hores, es fan classes guiades als Espais Lúdics a l’aire lliure. Ribes

EXPOSICIONS

CONCERTS

Fins al 31 d’octubre EL MÓN DELS CARGOLS El Centre d’Estudis del Mar ofereix una mostra de cargols de mar. Sitges

22, 23 i 24 d’octubre PIPOP FESTIVAL. El Ribes Independent Pop Festival arriba a la tercera edició. Ribes

COL·LECTIVA D’ESCULTORS Obres de Dalí, Subirachs, Puigmartí, Lorenzo Quinn. A l’Hotel Estela Barcelona. Sitges FRANCESC SILLUÉ. Exposició de pintures. A l’Hotel Estela Barcelona. Sitges ROSER ALDABÓ. Pintura a l’oli de l’artista. Al Cafè de l’Art del Retiro. Sitges Fins al 21 de novembre RAGINEL: LA PAU I LA GUERRA. Selecció de l’obra que l’artista ha donat a la Vila. A l’Edifici Miramar. Sitges

24 d’octubre CANT CORAL I ORGUE. L’Esglesia Parroquial acull el Cor Jove del Conservatori de Música de Badalona. Sitges 30 d’octubre AUDICIÓ DE SARDANES. La Cobla Maricel farà l’audició als Jardins Hort de Can Falç. Sitges 31 d’octubre SOPAR-BALL LA CASTANYADA. L’orquestra Som Dos amenitzarà la castanyada al Retiro. Sitges

10 d’octubre III TROBADA DE GEGANTS. L’associació de Gegants i Grallers de la Vall de Sitges organitza la trobada. A la Fragata, a partir de les 9h. Sitges 16 d’octubre PRESENTACIÓ ÚLTIMS ESCRITS DE JOAQUIM FOLCH I TORRES. Vinyet Panyella i Mercè Vidal presenten el llibre. A l’Espai Cultural Stämpli, a les 19h. Sitges 21 d’octubre 60 MINUTES OF CO-MEETINGS. Trobada mensual de networking per a professionals de Sitges. Al restaurant Pic Nic, a les 9.30h. Sitges 23 d’octubre X JORNADA SOLIDÀRIA: EL DRET A SER INFANT. Fira d’entitats, tallers lúdics, xocolatada, espectacles infantils. A la plaça de la Fragata, a partir de les 11h. Sitges DIADA DE LA COLLA JOVE. La Colla Jove Castellers de Sitges celebra la seva XVIII Dide ada, amb els Castellers de Vilafranca i els Castellers de Sants. Al Cap de la Vila, a les 18h. Sitges

Fins al 30 de novembre FOTOGRÀFICA COL·LECTIVA. Exposició de diversos autors. A l’Espai Cultural Stämpli. Sitges

22 de novembre FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA. Missa Solemne en sufragi dels músics sitgetans difunts i dels consocis traspassats, amb la participació del Cor dels Amics de l’Orgue (cant) i Francesc Pi (orgue). Sitges

CURSOS

ALTRES

11 de nobembre CO-MEETING. Trobada de networking. Al restaurant Pic Nic, a les 20.30h. Sitges.

A partir del mes d’octubre DONES EN XARXA: DONES CIUTADANES Tallers gratuïts d’informàtica per incorporar l’ús d’internet i del correu electrònic.Ribes

Del 7 al 17 d’octubre FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES. El Prado, el Retiro i l’Auditori acullen els films del 43è Festival. Sitges

18 novembre 60 MINUTES OF CO-MEETINGS. Trobada mensual de networking per a professionals de Sitges. Al restaurant Pic Nic, a les 9.30h. Sitges

29 d’octubre NIT DE BRUIXES. La companyia de teatre del Retiro ofereix una nit de por i bon humor. Sitges

laGuia SUBMERGIU-VOS A LA NANSA Art de pesca que dóna nom al restaurant on podreu retrobar els sabors i olors de la cuina dels nostres avis. Cassola d’arròs a la sitgetana, llamàntol amb cargols, romesco d’escrita, suquet de lluerna... Rebosteria pròpia, vins locals i de la comarca que podreu degustar en un ambient on el mar de Sitges sempre hi és present. LA NANSA // Carreta, 24 Tel. 93 894 19 27 info@restaurantlanansa.com

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el converteix en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

35 LA MILLOR PIZZA AL MILLOR LLOC La Pizzeria Cap de la Vila, la primera que es va fundar a l’Estat, elabora una gran varietat de pizzes, considerades per a molts les millors de la zona. Situada al bell mig de la vila, menjar-hi pizzes representa alhora passar una bona estona en un bon ambient, tant a la terrassa com a l’interior de l’establiment. Els més casolans, però, poden encarregar les pizzes per endur-se-les a la seva taula. PIZZERIA CAP DE LA VILA // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 894 10 91 www.capdelavila.com

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la carismàtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball. CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

CUINA MEDITERRÀNIA DE SEMPRE La cuina mediterrània de tota la vida se cita a Mare Nostrum, el restaurant de la família Martí al Passeig de la Ribera. L’arròs sucós amb galeres i una completa carta amb especialitats marineres i mediterrànies constitueixen una excel·lent targeta de presentació per a un restaurant amb 60 anys de trajectòria. Amb una esplèndida terrassa davant del mar, menjadors privats i una ambientació tipicament marinera, Mare Nostrum és garantia de qualitat, servei i comoditat. MARE NOSTRUM // Pg. de la Ribera, 60-62 Tel. 93 894 33 93

36 UN CAFÈ AMB HISTÒRIA Al centre neuràlgic de Sitges hi podem trobar el Cafè Bar Roy, la cafeteria en actiu més antiga del poble. Amb una terrassa de luxe al bell mig del carrer Parellades i amb un interior que manté el tradicional estil dels cafès del segle passat, el Cafè Roy ens proposa una extensa carta de tapes de forquilla típicament catalanes, així com una gran selecció de cafès de primera qualitat. CAFÈ BAR ROY // Parellades, 9 Tel. 93 811 00 52

CUINA BASCA VORA EL MAR Al carrer Nou, ben a la vora del mar, podreu gaudir de la millor selecció de pintxos i plats al més pur estil basc de la mà del Koldo i la Leire, els dos responsables d’ El Donostiarra. Delícies gastronòmiques en petit format per als paladars més exigents, i tot això regat amb una àmplia i variada selecció de vins. Una parada obligada per a tots aquells que els agrada el bon menjar. ASADOR DONOSTIARRA // Nou, 14 Tel. 93 810 22 62

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmorzar, dinar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines esportives. SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

37 CARTA DE CÒCTELS ÚNICA Cafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única. Dilluns, festa setmanal. CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33 www.facebook.com/magmasitges

UNA COPA AMB ELS AMICS Jànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

EXCLUSIVITAT I TRACTE PERSONALITZAT Aquest saló de perruqueria i estètica va obrir les seves portes fa tres anys a la clientela de Sitges i ara ha estrenat un nou espai més ampli, còmode i lluminós. Serveis d’estètica: depilació, tractaments reafirmants, parafina, cel·lulítica, pealings. Complements de perfumeria i bijuteria. A Toni Perruquers trobarà una atenció personalitzada i un entorn agradable. Distribuïdor d’Alfaparf i la seva línia d’estètica professional Semi di Lino. TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 3 Tel. 93 811 02 85

aparador

L’OLI MÉS TRADICIONAL Hostelmar, distribuïdora de productes d´hostaleria, ens presenta El Olivo, un oli d’oliva extra elaborat de manera tradicional amb oliva picua i arbequina. El podeu trobar en diferents formats: 200 ml., 500 ml., 2 l. i 5 l.). HOSTELMAR, S.L // Tel. 93 770 84 71

TONI PERRUQUERS ESTRENA LOCAL Toni Perruquers posa a la vostra disposició els seus productes de qualitat per a la cura dels cabells en un nou espai, molt més còmode, ampli i lluminós. TORNI PERRUQUERS // Camí Capellans, 3 Tel. 93 811 02 85

L’AUTÈNTIC PINTXO Freds o calents i amb una gran varietat d’ingredients, els pintxos d’El Donostiarra estan elaborats amb cura i seguint la tradició autènticament basca. Assaboreix una gastronomia que no deixa indiferents els paladars més exigents. EL DONOSTIARRA // Carrer Nou, 14 Tel. 93 810 22 62

NO DEIXIS ESCAPAR LES BOMBOLLES Has deixat una llauna de beguda una estoneta oberta i després ja no te l’has pogut veure? TAPATAP és un invent còmode i pràctic que conserva el gas i les bombolles del refresc com si l’acabessis d’obrir. www.tapatap.es

Del 7 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre al 27 de novembre