AGOSTSETEMBRE 08 #2
Exemplar gratuït
…i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink
COM VA SER EL NOSTRE 68? VIATGE A 40 ANYS ENRERE TRADICIONS VIVES: L’AGRUPACIÓ FA 30 ANYS FOCS D’ARTIFICI: EXPLOSIÓ DE FESTA RUTA PELS COLLS. NATURA VERGE VORA EL MAR
sitges/sant pe re de ribes
cultura oci tendències
editorial ON: RECEPTA D’ESTIU Com un refresc. Una primera lectura d’estiu fresca i deliciosa. Així hem degustat el primer número d’ON que va sortir al carrer. La resposta ha estat de curiositat, d’atenció i d’enhorabona. Gràcies a tots els que heu fet possible que ON es materialitzés. Sitges i Ribes han rebut amb els braços oberts un projecte fet amb il·lusió i a foc lent. El resultat, un primer tast de disseny, imatges i textos de bon profit. I ara arriba el segon repte, perquè cada número d’ON és una recepta única i elaborada. Per acompanyar l’estiu que encara ens queda, alguns dels textos i les fotografies d’ON estan dedicats a fer un viatge en el temps fins al 1968. Revisar com es va viure aquell any de transformació a Sitges i a Ribes. I al mateix temps, conversar amb sitgetans i ribetans que ara fan 40 anys: 1968-2008. I no només en el temps. Viatgem en l’espai a través de la nova secció “Postal de Viatge”. Una instantània dels racons del món de Joan Iriarte. En aquest número: Nova York. L’estiu és temps de festes majors. I ON ha dedicat un reportatge a una de les entitats amb més pes pel que fa a les tradicions sitgetanes: l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, amb motiu del seu 30 aniversari. Seguim l’estela de la festa, conversant amb Isidre Pañella sobre la seva tasca amb l’art de la pólvora. El mestre pirotècnic explica com projecta la seva feina als castells de foc, grans protagonistes i alhora grans desconeguts de les celebracions de casa nostra. I la temàtica tradicional acaba amb un article d’opinió que ens fa replantejar com gaudir de les nostres festes i tradicions, de la mà de la jove ploma sitgetana d’Alba Gràcia. I per què no fer una passejada per la comarca creuant els Colls? Un dels indrets de més bellesa del litoral català i un dels últims reductes de natura verge vora el mar. Després d’un passeig tranquil, també aprenem a menjar a poc a poc, gaudint dels productes naturals i la cuina amb gust. Ens contagiem de la filosofia Slow Food al Garraf. Finalment, més espai per a la història i la cultura, recordant L’Amic de les Arts. Revisitem la històrica publicació després de la recent edició d’un facsímil de la revista impulsada per Josep Carbonell i Gener i en la qual van col·laborar artistes com Salvador Dalí, Joan Miró, Federico García Lorca o J.V. Foix… Aquest és el repte d’ON i la seva recepta d’estiu. Us ve de gust un refresc?
4 · 1968. El mític any es va viure a casa d’una manera diferent 10 · Generació 68. Com són els sitgetans i ribetans que ara tenen 40 anys 13 · Postal de Viatge 14 · El pes de la tradició. L’Agrupació fa anys mirant el futur 18 · L’art de la pólvora. Conversa amb Isidre Pañella 22 · Els Colls. Forats de natura arran de mar 26 · Be Slow My Friend. Slow Food, una altra filosofia 28 · L’Amic de les Arts. Una joia de les avantguardes feta a Sitges 29 · La 2ª Mostra de Vins de Sitges ja és a punt 31 · L’Agenda 32 · La Guia 38 · Aparador
Sumari
EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Lidia Gázquez / ÀREA COMERCIAL Sol Ortega (cap) · Manel Carbonell / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Joan Ignasi Gómez, Alba Gràcia, Joan Iriarte, Salvador Miret, Eva Rexach, Edu Ripoll, Joan Tutusaus
sitges/sant pere
de ribes
cultura oci tendències
REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Foto portada: L’empresari Ricard Urgell fent surf a finals dels seixanta (Foto: Lunwerg)
una producció de:
El nostre 68 · El 1968 va ser un any de gran transcendència per al món actual. La primavera dels estudiants de París, la invasió soviètica de Praga per acallar els intents d’obertura, la reivindicació del “black power” als Jocs Olímpics de Mèxic tenyits de sang i els assassinats de Martin Luther King i Bob Kennedy van ser episodis que van marcar la cultura política i social del món occidental. Però, com es va viure el 1968 a casa nostra? Sitges, amb els primers biquinis i sentint-se a gust amb la projecció turística i la imatge nocturna, estrenava l’etapa dels festivals i nova faceta cultural, mentre que a Ribes el canvi encara havia d’arribar i es mantenia lluny de qualsevol evolució.
6 4
(Foto: AHSI)
(Foto AHSI) Imatge de l’estiu de 1968
Un dels
Sitges
nostres pares
Joan Tutusaus
L’home encara no havia arribat a la lluna, i a París, un grapat de somiadors buscaven les platges sota les llambordes. Però al Sitges de 1968, les platges estaven arran de mar, com sempre, i s’omplien cada any amb més visitants. I a ningú se li passava pel cap arrencar el paviment, encara estretament vigilat per unes forces de l’ordre ben obedients als manaments de la dictadura. El 68 es complia un segle de la Gloriosa, la Revolució republicana que va destronar Isabel II, i de l’inici de la primera Guerra colonial a Cuba. Dos fets que en el seu moment varen causar certa agitació a la vila, però els seus centenaris varen passar sense gran rebombori, silenciats per un règim que encara havia de començar la seva de-
cadència final, i que no volia sentir a parlar de revolucions, ni glorioses, ni cubanes. El ferri control polític, però, convivia amb la certa obertura econòmica que havia propiciat el desarrollisme durant els anys cinquanta, i l’obertura de les fronteres al turisme de masses, als seixanta, a la cerca d’unes divises que permetessin el sosteniment econòmic del sistema. A la vila, això havia significat un canvi radical del sistema productiu. I quan s’obre una porta tancada, ni que siguin dos dits, entra aire fresc. PRIMER FESTIVAL DE CINEMA Aquest aire va ser una suau brisa que quallaria: el 1968, se celebrà la primera edició de la Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, la llavor de l’actual Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya. La sessió inaugural, el 28 de setembre, la va obrir el film rus Aelita, de J.A. Protozanov, amb un comitè organitzador comandat pel carismàtic Antonio Rafales. Va ser l’inici del que es convertiria en un dels cer-
Els artistes de la Ribera, una estampa típica que es va començar a forjar a finals dels 60
tàmens especialitzats més reconeguts del món, tot i que en aquell moment era una més d’un conjunt de propostes culturals sorgides de les inquietuds d’uns sitgetans que cada cop tenien més contacte amb el que baixava de més enllà dels Pirineus. Així, l’any anterior, havia tingut lloc la primera edició del Festival de Teatre de Sitges, que amb el temps passaria a ser el Sitges Teatre Internacional, i un poc temps més tard, es va organitzar un extraordinari festival de Jazz que, malauradament, no va tenir continuïtat. Tot plegat no hauria estat possible sense una actitud a l’Ajuntament que fluctuava entre el deixar fer i la franca col·laboració. El consistori el presidia des de dos anys abans Josep Antoni Martínez i Sardà, i la regidoria de cultura, Joan Baptista Mirabent i Castiel, veritable impulsor d’iniciatives culturals. I és que el 1967, Josep Manel Soler i Soler, director encara avui de L’Eco de Sitges, havia rebut la primera Ploma d’Or, atorgada
5
(Foto Josep M. Matas)
(Foto: AHSI) Programa de Festa Major del Retiro l’any 1968
6
per l’Ajuntament, iniciant una llista que fins a dia d’avui s’ha farcit de noms il·lustres. I el mateix 68, la cultura sitgetana rep un altre premi: Ramon Planes va guanyar el premi Josep Yxart amb l’assaig El Modernisme a Sitges, que es va publicar l’any següent. També el 1968, concretament el 9 de juny, Rafael Casanova publica el seu primer “Sitges. Hora Zero” a L’Eco de Sitges, una secció que es publicarà ininterrompudament al llarg de 27 anys, totalitzant fins el 1995 un total de 1367 articles, que el convertiran en cronista oficial de la vila. I el mateix L’Eco de Sitges encara no era centenari, però el 29 de desembre va treure al carrer el seu número 4.000. Un mes abans, el setmanari havia publicat un suplement per commemorar el centenari del naixement de Pompeu Fabra. I paral·lelament, l’altra cultura, la tradicional, avançava amb pas ferm. Per una banda, la creació o recuperació de nous balls, i per l’altra, els debats sobre molts dels aspectes que envolten la Festa, demostraven un bon estat de salut, que ha arribat avui.
‘Damas de honor’ a la Festa de la Verema de 1968
DESENVOLUPAMENT I TURISME El desenvolupament cultural anava, però, estretament lligat al social i econòmic de Sitges. L ’Ajuntament batejà com a avinguda de les Flors el nou carrer paral·lel a la via del tren, entre la carretera de Ribes i el Camí dels Capellans, com un pas més de l’expansió cap a muntanya d’un poblet que, amb l’arribada d’immigrants per treballar primer al calçat, i després al turisme, s’anava fent gran. Uns anys abans, a més, s’havia obert la urbanització Vallpineda, on s’inaugura el primer Pacha, que amb les seves cireres, es converteix en una de les primeres icones de la nit sitgetana. I darrera la festa de nit i la platja de dia, apareix la desinhibició de les primeres turistes amb biquini, vistes sense gaires problemes per una vila on començava a destacar la tolerància. I el 68 també va ser l’any que es va començar a parlar d’un port a Aiguadolç, en un llarg debat que va ocupar tota l’alcaldia de Martínez Sardà, entre partidaris i detractors de situar la instal·lació davant la Punta, o a la seva ubicació actual.
Sessió de cinema al Prado en el Festival de 1969
El 9 de maig té lloc la notícia luctuosa de l’any: mor Samuel Barrachina i Esquiu, fill adoptiu de Sitges, president de la Comissió de Festes i artífex de la consolidació de l’Escola de Grallers. També aquell any va morir Antoni Muiño i Calafat, industrial del calçat, una indústria que havia estat la principal de Sitges, i que cedia pas davant del turisme. I és que, per atraure més visitants, el Cau Ferrat acabava de tornar a obrir, després d’un any tancat per reformes, i per Sant Jordi es va constituir el patronat provincial dels museus Cau Ferrat i Maricel. També per aquella època, acabava d’obrir a la plaça de l’Estació la nova oficina d’informació de Foment del Turisme. Per tant, mentre els estudiants francesos corrien davant la policia a París, mentre els ciutadans txecs s’amagaven dels tancs a Praga, i mentre Bobby Kennedy era assassinat a l’hotel Ambassador de los Angeles, Sitges obria les portes, de manera cada cop més decidida, a dues apostes de les quals encara rep interessos: el turisme i la cultura.
Viu
Sitges els castells a
ACTUACIONS CASTELLERES AL CAP DE LA VILA 2008 FESTA MAJOR
(31 d’agost, 18.30 h) Capgrossos de Mataró Castellers de Terrassa Colla Jove de Castellers de Sitges
SANTA TECLA (27 de setembre, 18.30 h) Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla Joves Xiquets de Valls Colla Jove de Castellers de Sitges
DIADA DE LA COLLA (25 d’octubre, 18.30 h) Castellers de Vilafranca Castellers de Sants Colla Jove de Castellers de Sitges
Amb el suport de:
Salvador Miret
Imatge de Ribes als anys seixanta
Ribes
enmig d’una travessa
i amb el pas
Festa Major de Sant Pere de 1968. Els Ball de panderetes entrant a la Plaça de la Vila
8
Foto: arxiu C. Miret
Inauguració de la plaça de braus a les Torres, a tocar de Vallpineda. Iniciativa privada per distreure al turisme
Foto: arxiu C. Miret
canviat
Des de començament del segle XX fins als anys seixanta Sant Pere de Ribes va tenir una població estable d’uns 2.000 habitants disseminats al llarg de municipi en diversos nuclis i masos. Diferents autors locals han retratat aquest llarg període bàsicament com autàrquic: el municipi, malgrat la seva baixa població, conservava una estructura social i econòmica a petita escala autosuficient, de la qual encara en gaudim avui en forma d’arquitectura local i de l’aportació dels indianos. No hi ha cap dubte que aquest període va ser marcat per la Guerra Civil que produí una fractura entre un abans, de pluralitat i ric teixit associatiu, i un després, molt més tristot i ensopit. El desarollisme va suposar per al municipi canvis substancials amb dos eixos: un important creixement demogràfic i el desenvolupament urbanístic. Demogràficament, va passar-se dels poc més de 2.000 habitants a tenir-ne 5.300 l’any 1970; és a dir, un increment del 140%. Aquest fet va lligat a un urbanisme amb tres característiques: la consolidació del nucli de les Roquetes, un pla general expansiu en el nucli de Ribes i la projecció de les urbanitzacions com a reclam de segones residències. EL MOVIMENT ASSOCIATIU: EL CENTRE PARROQUIAL I EL CD RIBES La sacsejada dels anys seixanta va trobarse una societat amb la guàrdia baixa. El moviment associatiu estava molt limitat a l’heterogeni Centre Parroquial, on mal convivien un ampli ventall de sensibilitats, i en la vessant esportiva, al CD Ribes. Aquest panorama deixava les mans lliures a les patums del poble que des de l’Ajuntament uniformaven la cultura oficial a ritme de les majorettes i timbales y trompetes de la Creu Roja per la Festa Major. Les mogudes, enteses com a dis-
putes, al Centre Parroquial provocaren successives escissions, que permetrien, al llarg dels anys setanta, que s’enriquís el mapa associatiu local avui encara vigent i agafin nous matisos paraules com cultura popular, esplai, esport, participació en política local, etc. Per la seva banda, el moviment veïnal a les Roquetes iniciava la lluita per aconseguir infraestructures i serveis a l’entorn l’eclíptica Asociación de Propietarios de Las Roquetas i a moviments eclesials en els casals de la parròquia de Santa Eulàlia. L’activitat política clandestina tenia una referència en l’existència d’una cèl·lula de ribetans i ribetanes en el Front Obrer de Catalunya (FOC), que va estar al darrera de la revifada a començament dels anys setanta amb noves entitats, i la participació en el consistori municipal. Les urbanitzacions mostraven la trista imatge de ciutat difusa en precàries construccions de cap de setmana. Concebudes com a motor econòmic del municipi
i promocionades com a ciutats de vacances, avui encara arrosseguen l’herència d’urbanitzacions en procés de legalització i de difícil integració en el territori. Paral·lelament, i sort encara de lloables iniciatives privades, Sant Pere de Ribes no tenia una política industrial estable: l’incipient polígon industrial de Vilanoveta no va aconseguir reeixir fins anys després, amb una nova perspectiva més pròpia de grans superfícies comercials. El sector agrícola, malgrat la seva extensió, no representava econòmicament un pes específic important. Per a molts era una segona feina. Al cap de quaranta anys, l’herència que va deixar el 1968 a Sant Pere de Ribes no va lligat a models de canvi, ni tan sols de reflexió i debat sinó, entre d’altres records, els pitjors exemples de disbauxa urbanística, amb clars matisos de prevaricació. Tot plegat va oferir un panorama que permet afirmar que “els aires de canvi del 68 van passar de llarg a Ribes”.
Sitthai
Lounge & Restaurant C/ Bonaire, 29 Sitges · Reservas 93 811 16 58 · www.shitthai.com · info@sitthai.com
Alguns dels primers alumnes de l’escola de les Roquetes
Generacio Com són els sitgetans i ribetans que ara tenen 40 anys?
68
Eva Rexach
La Sandra, la Carme, el Jordi i el Manel són quatre veïns de Sitges i Ribes que enguany celebren el seu 40è aniversari. La Carme i el Manel segueixen vivint al Garraf; el Jordi hi viu la meitat de la setmana i la Sandra va marxar fa anys però torna sovint a la vila on va néixer, perquè és aquí on se sent com a casa. Al llarg d’aquests anys, tant Sitges com Ribes han crescut molt –sobretot, amb l’arribada dels túnels del Garraf-, i ambdues poblacions n’han patit les conseqüències. Com han viscut aquests quatre personatges aquest canvi? Com es veuen les viles des de la distància?
10
“Quan jo era petit, recordo que els cotxes amb la matrícula groga –de França, Bèlgica i Holanda– només es veien a l’estiu, particularment a l’agost”, explica Jordi Farrerons, professor de matemàtiques en un institut, casteller de la Jove i que viu a cavall entre Sitges i el País Basc. I és que, fa 30 anys, el turisme era estacional. Sitges ja era una vila coneguda, però els visitants només hi anaven a l’estiu i en determinades ocasions, com per exemple,
El Jordi viu entre Sitges i el País Basc, però quan torna a casa mai oblida els castells
el Ral·li o el Festival de Cinema. “Ara, en canvi, hi ha turisme tot l’any i Sitges ha perdut una mica la seva identitat”, diu la Carme Garcia, també del poble. Per a ella, la millor metàfora del que era Sitges es resumeix en una anècdota d’estiu: “Tots els sitgetans recordem que la temporada s’inaugurava quan la gelateria Olivier obria les portes i nosaltres fèiem el primer gelat de l’any en sortir del cinema. Quan l’Olivier estigui oberta els 12 mesos, aleshores Sitges haurà perdut definitivament el seu encant”. Però, malgrat els canvis, hi ha una cosa de Sitges que s’ha mantingut: la gent. El sitgetà és un ésser arrelat a la seva vila, un personatge orgullós de pertànyer-hi, perquè sap que Sitges és, damunt de tot, un poble acollidor, un poble familiar. Això és, precisament, el millor de Sitges, segons la Sandra Martínez. Nascuda el 1968 a la
vila, la Sandra viu ara a Palma de Mallorca, on va marxar l’any 1992 per a fer les pràctiques de final de carrera i avui és l’editora de l’informatiu a Ona Mallorca: “Cada dos o tres mesos, he de tornar a Sitges, doncs és aquí on sento que sóc a casa, perquè la gent em segueix saludant i, fins i tot, hi ha qui pensa que encara hi visc”. La Carme, que treballa a l’Oficina de Turisme de Sitges, coincideix amb la Sandra en aquesta sensació de poble “familiar” que desprèn, tot i que reconeix que una cosa és viure-hi tot l’any i una altra, anar-hi de tant en tant, per festes o ocasions especials; tanmateix, alguns dels seus millors records d’infantesa tenen a veure amb certs racons de la vila: “Quan era petita, em ‘colava’ als Jardins de Terramar quan els tancaven. Tenien un aire misteriós que m’encantava. Després es van convertir en un lloc de sexe, drogues i rock&roll i ja va
La Carme manté una llarga llista de records vinculats a la gelateria italiana
deixar de ser aquell indret secret”. També ho són la Torreta i la Platja de les Pedres i, lògicament, la Festa Major: “Per a mi, el pregó, l’entrada de gralles i el ball segueixen sent molt emocionants”, explica. I és que afortunadament, les festes, sobretot algunes en especial, com el Corpus, encara mantenen l’esperit que tant recorden els sitgetans: “La Festa Major i Santa Tecla són força semblants a com eren abans perquè són festes per als sitgetans”, afirma el Jordi, “en canvi, el Carnaval és més una gresca turística que ha perdut una mica el seu encant”. Perquè si en una cosa coincideixen tots, la massificació és el pitjor de Sitges, i té a veure amb la construcció dels túnels del Garraf. La Sandra recorda perfectament quan es van començar a construir. Hi va haver molta polèmica; com sempre, hi havia qui hi estava a favor i qui hi es-
11
El Manel, des del cim del Montgròs, des d’on es veu com ha crescut Ribes
tava en contra. Els comerciants i hotelers eren dels primers. “Els meus pares tenien un restaurant, el Ródenas, al carrer Illa de Cuba i els dissabtes, quan jugava el Barça, ningú no baixava a Sitges”, explica. Avui, a 20 minuts de Barcelona, el futbol es pot veure en qualsevol dels bars de Sitges, plens de gom a gom durant tot l’any. El viatge serpentejant per la carretera de les Costes, que acariciava la muntanya en comptes de foradar-la, quedava substituït per una via ràpida que permetia, d’una banda, apropar la vila a la resta de poblacions, però de l’altra, la rescatava de l’anonimat. “Els túnels eren necessaris”, afirma en Jordi, “però van portar un creixement descontrolat que ara passa factura”. La Carme hi està d’acord: “El turista d’avui és molt diferent del d’abans, avui en dia no respecten res i em fa la sensació que ens han robat el poble”, diu amb tristesa. Però els túnels no van afectar només Sitges, sinó que van tenir un impacte molt
La Sandra viu a Mallorca, però sempre fa per tornar a Sitges
important en altres viles del Garraf, per exemple, Ribes. Manel Espachs, que enguany també celebra els 40 anys, reconeix que el seu poble ha crescut moltíssim, degut, sobretot, a la pressió metropolitana, i ha passat de 4.000 habitants a 14.000 en poc més d’una dècada. “Hem perdut identitat”, reconeix aquest enginyer municipal, “molta gent no ha arrelat perquè no fa vida al poble, sinó que únicament hi dorm”. Un exemple ben clar: de la comunitat de veïns del casc antic on hi viu actualment, ell és l’únic que va néixer al poble. “El més curiós”, segueix en Manel, “és que quan surten de casa, tots diuen que Ribes és molt bonic i que s’hi viu molt bé, però en canvi, no participen de la vida ribetana”. També aquí les festes populars són un element d’unió: “Recordo quan era petit i anava a Can Coll per Festa Major; allà, el senyor Ramos organitzava el cercavila i els balls populars”, explica en Manel. Avui, el senyor Ramos ja no participa tan acti-
vament a les festes, però aquestes se segueixen celebrant com abans, malgrat que els nous habitants es resisteixin a formarne part. “De fet”, explica en Manel, “el ribetà sempre diu que és de Ribes, mentre que qui no és nascut aquí parla de Sant Pere de Ribes”. El poble, el casc antic, ha estat absorbit pel conjunt del municipi. I això, segons en Manel, “ens ha fet perdre pistonada a la comarca”. Amb tot, però, Ribes, “el poble de tota la vida”, com la part antiga de Sitges, han sabut mantenir-se més o menys inalterables. Sitges és encara una vila de carrerons estrets i empedrats que desemboquen a la platja, de cases blanques amb balcons plens de flors de colors i reixes de ferro forjat, amb un passeig obert al mediterrani presidit per la Punta, símbol inconfusible de la vila; i Ribes, per la seva banda, segueix sent un poblet de carrers amagats i cases d’indianos, amb placetes i arbres centenaris.
POSTAL DE VIATGE per joan iriarte
FLATIRON BUILDING
NEW YORK
(“La planxa”) 1901-1903 Arquitecte: D. H. Burnham
Durant molts anys va ser el símbol de la ciutat de Nova York, ja que va ser el primer gratacel construït i el primer il·luminat elèctricament per generadors propis, totalment construït en pedra i maó. Maleït pels seus detractors i degut a la seva alçada, estructura i lloc es va pronosticar que no aguantaria més d’un any. Per als novaiorquesos té un significat molt peculiar que no té cap altre dels gratacels de Nova York, pel seu enclau estratègic, a la confluència de dues importantíssimes avingudes. També perquè hi ha dies i moments de l’any en que el vent bufa intensament i la fricció del vent contra els murs de l’edifici crea diferents sons i xiulets… Els novaiorquesos l’anomenen amb afecte: l’edifici que canta.
13
El pes de la tradició l’Agrupació fa anys mirant al futur
Lídia Gázquez
L’any 1978 va irrompre a l’activitat cultural i festiva de la vila una associació que pretenia recuperar i conservar la imatgeria, els balls i els entremesos de la Festa Major de Sitges. Per celebrar-ho, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (ABPS) va preparar una gran festa el passat mes de juliol i ha aprofitat la commemoració d’aquest 30è aniversari per estrenar els vestits dels Gegants Moros per Festa Major. Destacades persones que viuen i han viscut l’ABPS expliquen la seva experiència al cor de la tradició de Sitges.
Alguns dels balls més representatius de l’Agrupació.D’esquerra a dreta: Quim Monasterio, Judit Vallverdú, Toni Muñoz, Sergi Parés, Francesc Nuñez i Encarna Berdala
14
Actualment, l’activitat de l’Agrupació es desenvolupa amb normalitat i acceptació, però els seus inicis van ser complicats, com apunten alguns dels membres de l’actual Junta Directiva. El president, Juan Molina, recorda com el primer any que van sortir per Festa Major, a l’alçada del magatzem de Can Pros, a alguns balls que no eren de l’ABPS, no els deixaven passar: “I l’any 1979, quan vam estrenar els Gegants Moros, també vam trobar molts problemes”, comenta. Però afegeix que “ara la rivalitat és sana, i en el cas dels Gegants, Moros i Cristians, (o de la Vila, segons per a l’altra part) ens posem d’acord en la ballada final i ens ho passem molt bé”. FORMAR-NE PART Sortir amb algun ball de l’Agrupació o col·laborar-hi són dues de les coses que els seus socis han valorat més al llarg del
temps. Joan Duran, vicepresident, comenta que ha sortit al Ball de Gitanes, un dels balls més divertits de la Festa Major, però que el que més satisfaccions li dóna és formar part de la Junta. Molina, per la seva banda, diu que fa 29 anys que surt amb els Gegants Moros i quan ho hagi de deixar, ho farà però sense desvincular-se de l’ABPS. Quim Monasterio forma part de la Colla de Diables de l’ABPS. Però la seva relació amb l’Agrupació va començar l’any 1993 quan va entrar a la Colla Jove de Castellers de Sitges. El Monas, com el coneixen al poble, considera que “hi ha alguna cosa especial” entre els balls de l’ABPS: “Un sentiment de pertinença i complicitat, a més d’un sentit de la responsabilitat”. I segons ell, “en el cas dels Diables, pertànyer a l’ABPS ja és un tret diferenciador. Apostem per la tradició, la del Diable de Sitges amb bossa.” Toni Muñoz és vilanoví de naixement però ja porta més anys de la seva vida a Sitges que a Vilanova. Als 17 anys va conèixer la seva dona, l’Encarnita Berdala, i va crear forts llaços sentimentals amb la vila. Ella va ser la responsable fa 25 anys, que Muñoz es vinculés amb l’ABPS, primer com a estaquirot del Ball de Cintes, l’any 1982; més tard amb els Cercolets, el 1984, i després amb els Gegants Moros, fins al 1992. Problemes de salut l’impediren continuar sortint amb els Gegants i va ser quan va fer-se càrrec de la colla de Cercolets fins ara. A més, ha estat vicepresident en Jun-
tes anteriors i actualment és president d’una de les entitats adherides a l’ABPS, la SACA, una associació de danses tradicionals catalanes. Muñoz posa relleu en el fet que l’ABPS treballi àmpliament per a la canalla: “Ensenyo a ballar nens de tres o quatre anys! Hi ha una tasca perquè els més petits s’integrin a la festa”. I va més enllà quan afirma que formar part de l’ABPS “ha canviat la meva vida”. Bona mostra de la feina amb la canalla de l’entitat són els casos del Sergi i la Judit. El Sergi té 10 anys i aquest és el tercer any que surt a la Festa Major. Ara surt amb la Moixiganga infantil i els Cercolets grans. I l’actual angelet dels Cercolets és la Judit, que té 6 anys i aquest serà també els seu tercer any. Els dos coincideixen en que el que més els agrada de sortir a la Festa Major és l’ambient dels carrers. RESPONSABILITAT SOCIAL La tasca de l’ABPS ha estat sempre la de recuperar i conservar el patrimoni cultural de la vila. Però com apunta Joan Duran: “No només es tracta de conservar, sinó també de dignificar aquest patrimoni.” I afegeix: “Des que al 1978, l’ABPS es va preocupar per assolir aquest objectiu, les colles que no són de l’entitat també s’han autodignificat. I és que la Festa Major és cosa de tots”. Sortir amb un vestuari acurat, correctament confeccionat, en ordre, assajar els balls i respectar les tradicions com es mereixen són alguns dels elements que
Els Diables de l’Agrupació a la cercavila de la Festa Major
fan que la Festa Major de Sitges es dignifiqui. No obstant, la Festa Major està declarada d’interès nacional des del 1991. A més, l’ABPS s’ha ocupat de mantenir i impulsar balls “en perill”, els “balls blancs”, que són “els que costen més de mantenir”, declara Duran. D’aquest fet n’esdevé la riquesa de la cultura popular sitgetana, que es manté viva als nostres dies. Un exemple d’aquesta tasca és que l’any 1984, l’ABPS va fer-se càrrec de la Moixiganga i la va reactivar”, comenta Duran. I no només els balls, l’ABPS té entitats adherides que poden comptar amb el suport de l’Agrupació, com és el cas de la Colla Jove de Castellers de Sitges, que es manté activa durant tot l’any. Aquestes entitats poden treballar de forma autònoma però l’ABPS sempre vetlla per elles: un cas clar, segons Francesc Núñez, és el de la negociació amb l’Ajuntament per romandre al Palau.
Detall del barret de la Moixiganga
P I N T U R A S
LA MARCA DEL P R O FE S I O N A L PINTABE, S.L. Crta. de les Costes, 4 6 08870 SIT GES · Tel.: 93 894 53 15
EL PALAU, COR DE L’AGRUPACIÓ “Un local pot significar la raó de ser de les entitats”, afirma Molina. I és que la “lluita” pel Palau ha estat una de les grans fites d’aquests 30 anys d’Agrupació. Des dels seus inicis el 1978, l’Agrupació va estar vinculada al Palau. Un temps després va haver de deixar-lo, però l’any 1984 va tornar-hi per no marxar. Les negociacions d’enguany amb l’Ajuntament van arribar a bon port i finalment, l’Agrupació podrà romandre a aquest emblemàtic edifici per 50 anys més. Ambdues parts van signar el passat mes de juny un conveni amb el qual es beneficien l’Agrupació i les diferents entitats adherides. Molina expressa la seva satisfacció: “el Palau és la nostra casa”. I no només és de l’ABPS, el gestiona l’entitat, però és de tothom perquè és municipal. Més de tothom, impossible!”. Les seves característiques fan del Palau un espai ideal per a desenvolupar les activitats de l’entitat. Segons Duran, “és un bon local, molt complet perquè compleix les necessitats d’assaig per a totes les colles, per restaurar els Gegants, el cabeçuts, és cèntric, té un pati per a l’assaig dels castells, etc”. Els membres de la Junta estan d’acord en afirmar que l’ABPS té 950 socis i que l’Ajuntament no podia deixar al carrer una entitat amb tanta representació social: “Era un compromís, una obligació moral que l’Ajuntament va assumir. Hem de pensar que un 60% de la Festa Major surt d’aquesta casa”. LA FESTA MAJOR, EL GRAN ESDEVENIMENT “Aquesta Festa Major és encara més especial perquè tenim la satisfacció de fer 30 anys i perquè, coincidint amb l’aniversari, els Gegants Moros estrenen vestuari. Farem doble festa!”, explica Molina.
La Festa Major per als membres de l’Agrupació és un gran esdeveniment que viuen amb devoció i anhelen durant tot l’any, com expressa Francesc Núñez: “per a un ballador de la casa, sortir a la Festa Major representa un doble sentiment, el de pertànyer al teu ball i el de formar part d’un col·lectiu”. Núñez, més conegut com a a Franchu, actualment forma part de la Junta i fa 22 anys que té relació amb l’ABPS. Als 14 anys va tenir el seu primer contacte amb la colla de bastons de l’entitat, que només va sortir un any, i surt des del 1987 amb els Gegants Moros. Molina, com a president i geganter ha d’estar molt pendent del que passa durant la festa: “Quan fem la roda amb els Gegants i espero el meu torn, vaig a controlar una mica, estic per les colles, porto aigua i comprovo que tot rutlli”. Els nens també tenen un paper important a la Festa Major. Encarnita Berdala, destaca la tasca de l’ABPS amb els més menuts: “jo tinc dos fills i sempre han volgut
sortir. L’Agrupació ha treballat per crear un espai de participació per als nens a la Festa Major”. Berdala és una component emblemàtica del Ball de les Gitanes i fa 26 anys que va entrar a l’ABPS amb el Ball de Cintes. Ara ja no balla però confessa que “quan no surts ho enyores molt. Fa pena sortir sense ballar però quan és l’hora baixes corrent perquè no t’ho vols perdre”. Tot i que també es mostra crítica: “Quan ho veus des de fora, ho veus diferent. Trobes molts mès defectes”. “ANEM A MÉS” El balanç d’aquest 30 anys des de la Junta i per part de les persones que han format part de l’ABPS durant la seva història és, en general, molt positiu. Molina comenta que l’entitat evoluciona: “Anem a més”. I Franchu afegeix: “El conveni amb l’Ajuntament per mantenir el Palau i la bona salut econòmica actual de l’entitat tenen un relleu especial. Hi ha tranquil·litat en el sí de l’ABPS i és un moment molt dolç per a nosaltres”.
Les peces dels cercolets requereixen molta cura
Vestit de la moixiganga
L’ART DE LA
PÓLVORA
Conversa amb Isidre Pañella, el mestre del castell de focs
18
Joan Ignasi Gómez
Des de temps immemorials el soroll, el color i la llum són signes de la festa. Alguns exemples: la llum de les fogueres de les nits de Sant Joan tot celebrant el solstici, que provenen d’abans del naixement del cristianisme; el color dibuixat a l’aire pels romans que ja llençaven confetti; i el soroll present a les vingudes dels reis a les ciutats a l’època medieval, festejades amb el terrabastall dels canons. Curiosament, els alquimistes xinesos del segle XIII, en descobrir la pólvora no van pensar-la per motius bèl·lics fins anys després, sinó que ompliren canyes de bambú i inventaren el petard, conegut ara com el xino. Allò tenia soroll i tenia llum i poc trigarien a donar-li color. 650 anys després esdevindria el fenomen anomenat pirotècnia. Quan un visitant arriba a Sitges per Festa Major no pot oblidar la imatge de la vila enmig de la festa. Començant per l’entrada dels grallers el dia 23 d’agost al migdia amb el Cap de la Vila ple de gom a gom, un ambient festiu es queda clavat en la memoria del nouvingut. I durant la nit de vigília, un altre record: La Punta i l’apagada de llums prèvia al castell de
focs. Una conversa amb Isidre Pañella és una bona manera d’endinsar-se en l’ambient de la festa. Des dels 15 anys que viu el món de la pólvora dia a dia, segons ell, una feina dura amb horaris intempestius, però que fa per vocació. CADA ESPECTACLE, UN REPTE ESPECIAL “Sabem el que agrada més o menys a cada poble, a Ribes i a Vilanova, per exemple, agrada que el castell de focs sigui seguit i ràpid. Miro de plantejar l’espectacle en relació a l’escenari i no només en un espai aeri”. Per a Isidre Pañella, cada espectacle ha de ser especial, sense renunciar al seu estil: “sempre començo ràpid, per engrescar, colors verds i grocs”. L’ESPECTADOR ÉS MÉS OBSERVADOR L’espectador sempre sap en quin moment es troba, cada vegada està més educat en temes de pirotècnia: “el castell ha d’anar in crescendo, ocupant cada cop més espai en el cel; per anar acabant utilitzem el blanc i finalment, la tronada. La llum, el color i el soroll, són l’ordre d’elements per a l’espectacle, segons Pañella, on el soroll cada vegada té més protagonisme: “últimament la gent vol molt soroll, cada cop es fan més llargues les tronades finals, fins i tot també es fa en augment, només perquè al principi sembli que ha de decebre i perquè, finalment, tothom s’emporti una sorpresa”.
Isidre Pañella
ESTIL PAÑELLA “Una vegada vam disparar a Logronyo i a l’endemà a Sitges per Santa Tecla. La sorpresa va ser la d’una parella que va venir i ens va dir “ahir vam estar a Logronyo i van llençar un castell d’estil semblant”. Els aficionats saben i coneixen els estils de cadascú, sobretot a València, on per les falles la gent sap qui dispara sense haverho llegit”. SITGES, EL CASTELL PREDILECTE “Sense cap mena de dubte, Sitges és el castell que més m’il·lusiona. Per a mi és el més especial de l’any, després anem a la Mercè a Barcelona, o anem a un concurs a Cannes o Montreal, però Sitges és el d’aquí, el de casa meva”.
“SITGES ÉS PER A MI EL CASTELL DE FOCS MÉS IMPORTANT DE L’ANY, ÉS EL DE CASA MEVA” El castell de Sitges sempre crea una espectació especial per la innovació, com va ser el cas del toc de timbals. Pañella dóna algunes claus: “el toc de timbals es va fer per primera vegada a Sitges i aquest any també a Ribes. Enguany, el castell de focs de Sant Bartomeu tindrà un toc de timbals diferent, el de l’Àliga, que fa 25 anys”.
20
CREUANT FRONTERES Pañella explica algunes de les seves millors experiències treballant a l’estranger: “a Cannes i Montreal és bonic anar-hi, és molt mediàtic, ho fan per la tele, hi hem guanyat força. A Bagdad, vam estar-hi disparant cinc nits a la vora del Tigris amb una gentada impressionant; és potser un dels espectacles on hi havia més gent, junt amb el piromusical de la Mercè del 97, amb la boda reial entre l’Infanta Cristina i l’Iñaki Urdangarín. L’espectacle va ser televisat per tot Espanya”. I sobre la tele-
visió afegeix: “Sempre m’ha costat molt convèncer els realitzadors que la gent vol veure per televisió el més semblant possible al que veuria si estigués allà. Alguns em fan força cas, d’altres no tant”. “CREMAR ELS DINERS”? “De vegades s’ha dit que un castell de focs es cremar diners i que és car. Però si ens parem a pensar la gent que va a veure’l per una Festa Major i el comparem amb el preu per a assistir a altres actes o espectacles per assistent, en general, la diferència no és tan gran”. PASSAT I FUTUR DE LA PIROTÈCNIA: DE LA CANYA A LA INNOVACIÓ “No està tot inventat, ara estem provant de fer cares, gats… S’ha d’innovar”. I Pañella recorda també els temps dels projectils de canya: “A mi m’agradava la canya, abans s’ensenyava el blau que et feia una canya com si fossis un heroi, ara encara demanen indemnitzacions. Actualment no en fem
servir. Jo gaudia encenent els coets manualment amb la bengala, érem sis o set i em queden algunes ferides. M’encantava la sensació de la carcassa al costat en fer volar el coet. Ara amb l’ordinador és fer anar botonets, ho pot fer qualsevol, però tot és molt més precís i com a molt ens equivoquem en dècimes de segon, que va molt bé pels piromusicals, on depenent de la llunyania dels altaveus, fem un retard. La música me la gravo i me la poso al cotxe, així me l’aprenc i és més fàcil tenir idees i montar-ho tot després. Algunes vegades hem fet que la música s’emetés per ràdio, com per exemple fa poc a Rubí o fa força anys a Vilanova, encara que la música va ser exclusiva per la ràdio”. Per acabar, Pañella fa una recomanació per gaudir al màxim de qualsevol castell de focs: “Mireu els castells de lluny, no cal apropar-se, s’ha de tenir una panoràmica. El pirotècnic és un artista com el que pinta un quadre, el quadre s’ha de mirar sencer i complet”.
ELS COLLS:
FORATS DE NATURA ARRAN DE MAR Penya-segats, cales i boscos entre Sitges i Vilanova Joan Tutusaus
Si la costa fos verge, els Colls no serien res, o serien ben poc. Però fa molt que la nostra façana va perdre la virginitat, i el bocí més gran sense urbanitzar entre Barcelona i Tarragona, descomptant el massís del Garraf, són els Colls. Un lloc, però, on la contradicció entre protecció i pressió urbanitzadora és ben present.
22
Els Colls, o els Colls i Miralpeix, són una estreta franja costanera de quatre quilòmetres de longitud, compartida entre tres municipis, Sitges, Sant Pere de Ribes, i Vilanova i la Geltrú, i configurada per una sèrie de turonets de pineda i sotabosc, que vora els penya-segats marins deixen aflorar la roca. No hi ha dubte sobre l’origen del mot Colls, mentre que l’etimologia del topònim Miralpeix és atribuïda a una llegenda, segons la qual en temps medievals un peix gegantí va distreure els musulmans de la defensa de la posició, i va possibilitar la seva conquesta per tropes cristianes. I per les Coves, a la banda de Sitges, hom diu que s’abastiren d’aigua assetjats cristians a Sant Miquel d’Olèrdola, a 10 quilòmetres en línia recta, una situació més que improbable.
Ja d’antic era un paratge apreciat pels contrabandistes, que aprofitaven les nombroses cales i forats existents entre la roca i l’aigua. Per això mateix, el que avui és la discoteca l’Atlàntida va ser, fins fa uns vuitanta anys, una caserna de carabiners, la principal missió dels quals era la vigilància d’aquesta franja costanera. I anys més tard, mossèn Santiago Casanova va trobar restes de fauna prehistòrica a la Cova del Gegant. En absència de carreteres, el tren creua els Colls des de finals del segle XIX, a través de túnels i passos, a pocs metres de la Mediterrània. Precisament, fa pocs dies s’ha començat a especular amb la seva desaparició, si es desviés la línia de la costa per Ribes, el que deixaria, qui sap, una excel·lent via verda... Una pista principal, de terra, eixamplada fa poc, i nombrosos senders, solquen el terreny. ITINERARI Des de davant de l’hotel Terramar voregem el parc del mateix nom pels carrers J.V. Foix i Cristòfol Colom fins la carretera del Golf, que abandonarem a la dreta per la riera de Ribes. Passem sota el pont del tren, i accedim, pel costat del nou pont que va a la recta de la Mata, a la rotonda
d’entrada de la urbanització Camí de Can Girona. D’aquí, pugem fort a la dreta d’un xalet, un primer tram encimentat molt dret que fa de tallafocs, i que en breu es converteix en pista de terra. Després d’una curta però dura pujada, amb dues llaçades, s’arriba al Far de Miralpeix, unes antigues instal·lacions en desús. Si descendim uns metres el camí que trobem a la dreta, descobrirem unes runes ibèriques. Miralpeix és una esplèndida talaia de la plana agrícola ribetana, tancada pel Montgrós, i de la suau badia sobre la que s’aboca Sitges. A la vessant de mar del turó, uns metres més avall, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, on antigament s’hi havien celebrat aplecs.
Per continuar la ruta, continuem el senderó que segueix la carena a l’oest, i que anirà progressivament baixant per dins d’un bosquet, fins una cruïlla de pistes. Anem a l’esquerra, per un camí fressat, des d’on veiem, a l’altra banda del fondo, Mas Pasqualí. Continuem baixant per un frondós bosc, un camí sense pèrdua, fins arribar a la pista principal dels Colls, que seguirem a la dreta, en direcció a Vilanova. Després de diverses pujades i baixades, per una ampla pista entre bosquets, arribem al terme municipal de Sant Pere de Ribes, que ens marca el canvi del paisatge: ens rep una urbanització anomenada “Casa del Mar”. Seguim un bon tram d’asfalt, fins a una corba tancada d’esquerres, per on
NATURA EN PERILL Si bé fa anys que es parla de la inclusió dels Colls en el Parc Natural del Garraf, i s’ha creat un Consorci entre administracions per impulsar la seva protecció, des que urbanitzacions de Sitges i Ribes han ocupat part de l’espai, el terreny de la natura és cada dia més esquifit. Si a la banda de Sitges, la urbanització Camí de Can Girona substitueix la gespa d’uns antics terrenys del Camp de Golf amb xalets de dubtós gust, coronant el conjunt amb el gegantí hotel Dolce, a la banda de Sant Pere de Ribes, va néixer la urbanització Casa del Mar, que suposa un greu impacte visual
Petita ermita de la Mare de Déu de Gràcia
Construccions i Reformes en General Av. de les Flors, 18 · 08870 · Sitges BCN M. 660 23 22 99 T. 93 894 50 57
abandonem el recinte a la dreta, creuem una cadena, i tirem recte per l’antiga pista de terra, en breu pujada. A continuació, seguim una cruïlla a la dreta, i immediatament, a l’esquerra, per una altra pista. En 200 metres, creuem una porta, i seguim recte, en direcció a Vilanova. Més endavant, darrera un marge, veiem l’extensió de la ciutat, i a l’esquerra, l’espigó del seu port. Arribats als peus de Vilanova i la Geltrú, travessem la via per un pontet, i comencem a tirar enrere, cap a Sitges, paral·lels a la línia de la costa. Així, deixem a la nostra esquena la platja del Far, travessem unes pedres, la Punta Mabre, i seguim en paral·lel a la via del tren. Més endavant, el camí travessa entre una casa, la Sal, i el ferrocarril, per posteriorment convertir-se en pista. A la dreta, comença un senderó, on veurem els senyals blancs i vermells del GR 92, que ens portaran de tornada a Sitges, pel fil de la costa. El tram entre Vilanova i Ribes està format per una successió contínua de caletes i penya-segats. Així, passarem consecutivament per la Punta Llarga, la Cala dels Colls (l’única del terme de Sant Pere de Ribes), les Roques d’en Roc (amb una roca amb forma de fèretre), el Pati Blau, la Punta de l’Ombra, la Punta Raldinis, el Morro de Gos i la Cala Xica. Els edificis de la Casa del Mar, a l’esquerra, ens han delimitat el breu tram de costa del terme municipal de Sant Pere de Ribes. Cal anar amb precaució, ja que se circula en alguns punts molt a prop de la via del tren, pujant i baixant penya-segats, amb el fons de les caletes de la costa. Per la Punta Grossa, principal penya-segat dels Colls, entrem a Sitges, que se’ns mostra al davant, sense deixar de tenir Vilanova al darrera. Més endavant, hi ha la Cala dels Gegants, la primera de les platges del terme de Sitges. A continuació, passem per un talús de la via del tren, i desemboquem just darrera de la platja nudista de l’Home Mort. A partir d’aquí, el camí acostuma a ser força transitat, especialment a l’estiu, per acalorats peregrins naturistes. Només ens resta la Punta de les Coves, anomenada d’aquesta manera per diversos forats a la roca, accessibles des de mar. És el darrer dels penya-segats, abans de baixar plàcidament sobre la badia de Sitges. Baixant, trobarem una coneguda discoteca de festes estivals, situada just al costat de la platja de les Coves. Per la carretera del Golf, seguim cap a Sitges fins una nova depuradora, que hem de vorejar per la banda de mar, i que ens permetrà creuar posteriorment la desembocadura de la riera de Ribes, darrere el Cap de Grills. Normalment, hi ha un passador de pedra fina entre la riera i el mar que ens permet fer el trànsit. Si no fos així, en dies de molta avinguda d’aigua, ens tocaria continuar la carretera que portàvem fins trobar la cruïlla del carrer de Cristòfol Colom, que seguit a la dreta, vorejant els jardins de Terramar, ens menaria al Passeig Marítim, a l’alçada de l’hotel Terramar. En total, haurem fet 11 quilòmetres.
NO SÓN “COLLS DE MIRALPEIX” La recent urbanització de moltes parts dels Colls ha motivat l’aparició del topònim en fulletons, revistes i publicitat, i no sempre correctament. Els Colls són la part occidental i central, entre Vilanova i l’estreta franja ribetana, mentre que en arribar a Sitges, el lloc es coneix com les Coves, a la costa, i Miralpeix, a l’interior. Tot plegat fa que també es pugui dir correctament “els Colls i Miralpeix”, però mai “els Colls de Miralpeix”.
Visió dels Colls amb Vilanova de fons
El litoral conserva racons gairebé inaccesibles
BE SLOW MY FRIEND 26
Peix de la llotja de Vilanova
Espigalls del Garraf
Vinyes de Sitges
Edu Ripoll
L’època que ens ha tocat viure ve definida per les urgències. Treballem estressats, arribem a final de mes pels pèls, la nostra economia (la pròpia i la del país) es “desaccelera” i, cada cop més, perdem els hàbits de la ja utòpica dieta mediterrània... què ens està passant? No podem ni menjar bé? Tot i que l’anomenat fast-food cada cop està més present a les nostres vides i als supermercats (aliments precuinats, cadenes d’alimentació de menjar ràpid...) hi ha una alternativa que intenta cuidar el gust pel bon menjar. Estem parlant d’Slow Food, una organització que, des de 2004, té presència a la nostra comarca. I és que Slow Food, més que aliments, promociona una cultura gastronòmica que combina el plaer i el coneixement. Una filosofia que promociona i protegeix els productes locals que corren perill de desaparèixer i que pretén mantenir la petita agricultura, la ramaderia i la pesca sostenible. Per a Slow Food és important menjar bé, però també és important que els aliments que consumim siguin d’alta qualitat, del nostre territori i respectuosos
amb el medi ambient, especialment en països en vies de desenvolupament. Quin millor menjar podem trobar que el que es conrea al costat de casa per part d’un pagès que vetlla, com es feia abans, pels seus camps nit i dia? Col perruqueta, espigalls, mongeta del ganxet, gall del Penedès i un llarg etcètera són productes autòctons, de ben segur, desconeguts per a molta gent de les nostres contrades. Slow Food, a través del convivium del Garraf (el nom que reben les “delegacions” d’Slow Food) s’està encarregant des de fa anys de reintroduir aquests aliments sans i sostenibles a les cartes dels restaurants i a les llars d’arreu de Catalunya. El que podia semblar una aposta arriscada de cara al consumidor, ha tingut una gran acceptació per part dels comensals, però també per als altres agents de la cadena productiva. Els restauradors han aconseguit confeccionar una oferta gastronòmica diferenciada i competitiva; els productors (pagesos, pescadors, etc.) han venut el seu producte (de primer nivell, això sí) i han evitat desaparèxer sota l’especulació
immobiliària que pesa sobre els seus terrenys i, finalment, els consumidors han pogut tastar productes frescos, sans i desconeguts per a ells, tot i que provenen del costat de casa seva. UNA ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL Slow Food és un moviment internacional nascut a Bra (Piemont, a Itàlia) el 1986 i fundat per Carlo Petrini. Aquesta organització opera a tots els continents per a la salvaguarda dels seus productes, mètodes de conreu i cria. Slow Food organitza algunes de les més importants fires dedicades a l’alimentació, entre les que destaquen el Saló del gust, a Torí (els anys parells), i l’Slowfish, a Gènova (els anys senars). El projecte més important que ha realizat l’associació és l’Arca del Gust, un cens de productes alimentaris locals en “perill d’extinció” on, actualment, n’hi ha quatre del Garraf. A banda d’aquests events, Slow Food ha fundat, amb amb col·laboració amb les regions del Piemont i Emília-Romanya, la Universitat de Ciències gastronòmiques a les ciutats italianes de Pollenzo i Colono.
27
L’AMIC DE LES ARTS
La joia cultural de les avantguardes
Santi Terraza
Portada del número 10 de L’Amic de les Arts, que inclou una reproducció d’una obra de Dalí
Intel·lectuals reunits entorn L’Amic de les Arts, en una imatge a l’estació de Sitges. D’esquerra a dreta: Font, J,V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Carbonell i Gener, García Lorca, Dalí i Magí A. Cassanyes
28
L’editorial Andana, amb seu a Vilafranca, ha publicat una edició facsímil de l’esplèndida revista cultural L’Amic de les Arts, editada a Sitges entre 1926 i 1929 sota l’impuls del polifacètic Josep Carbonell i Gener (Sitges, 1897-1979), una mostra de periodisme cultural amb vocació nacional i universal, elaborada sota uns criteris d’accentuada qualitat i receptora i agitadora de les noves tendències culturals i estètiques que irrompen a la Catalunya dels anys vint. Josep Carbonell i Gener, que anteriorment havia editat les publicacions Terramar (1919-20) i Monitor (1921-23), aconsegueix reunir entorn L’Amic de les Arts un complet equip format per escriptors i artistes com Salvador Dalí, J.V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Magí A. Cassanyes o Ramon Planas, que vertebren una línia editorial que aporta crítica, estudi i difusió de les diferents disciplines culturals abordades en la revista. Sorgida i elaborada a Sitges, però amb una visió que supera l’àmbit local i amb la voluntat d’impactar en el panorama cultural català, L’Amic de les Arts sap trobar un acurat equilibri en els seus continguts, capaç de combinar informacions sobre la restauració de la imatge de la Mare de Déu del Vinyet i la inserció d’una col·lecció de dibuixos d’Agustí Ferrer Pino sobre els balls populars de Sitges amb traduccions de Mallar-
mé, reproduccions d’obres de Joan Miró o la propagació dels valors del pensament surrealista que abandera Dalí. Carbonell i Gener condueix la publicació sota el esquemes estètics heretats del Noucentisme, però recollint la revisió conceptual de l’art –i la cultura en el seu conjunt– que propaguen les avantguardes. Aquesta dualitat converteix L’Amic de les Arts en un privilegiat aparador i transmissor dels nous corrents culturals de l’època. El darrer número, sota el comandament de Dalí, constitueix una mostra detallada de la defensa de la subversió de l’art que encarna el surrealisme. Vuitanta anys després, L’Amic de les Arts està considerada, junt amb la també exquisita i accentuadament contemporània D’Ací d’Allà, dels anys trenta, com les dues publicacions emblemàtiques del periodisme cultural català del segle XX. L’edició facsímil d’Andana inclou la reproducció dels 31 números de L’Amic de les Arts i està acompanyada de dos interessants estudis de la publicació i el seu temps, a càrrec de Vinyet Panyella i Joan M. Minguet. L’edició ha estat curosament editada (Andana està especialitzada en edicions d’aquesta envergadura: fa dos anys ja va editar en facsímil la també publicació avantguardista de Vilafranca, Hèlix) i es comercialitza a un preu mòdic, atès l’abast i el resultat de l’obra. Una joia.
LA 2ª MOSTRA DE VINS DE SITGES JA ÉS A PUNT 13 i 14 de setembre. Enguany, la Mostra de Vins introdueix com a novetat la degustació d’altres productes del massís del Garraf Després del rotund èxit de la I edició i de l’excel·lent acollida per part del públic assistent, ja és a punt la segona edició de la Mostra de Vins de Sitges, enguany plena de novetats. L’esdeveniment se celebrarà els dies 13 i 14 de setembre en el marc de la 47ena Festa de la Verema. L’Agència de Promoció Turisme de Sitges, amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa vinícola del Massís del Garraf, tornarà a aplegar els cellers que marquen la identitat d’aquesta zona en diversos estands on s’hi podran tastar els vins de la terra. La cita serà al Passeig de la Ribera. Amb la voluntat d’apropar altres productes del massís del Garraf al públic que visitarà aquesta segona mostra, l’Agència de Promoció Turisme de Sitges ha projectat uns nous espais on s’oferiran productes de la terra com mel, oli, pa, pastissos, melmelades, formatges i embotits, que es presentaran amb la col·laboració del Consell Comarcal del Garraf. Els visitants també tindran l’oportunitat de tastar la Malvasia de Sitges, el vi dolç de verema
tardana elaborat amb la valuosa varietat autòctona “Malvasia de Sitges”. En ambdues jornades, l’horari de la Mostra de Vins serà de 12 h a 15 h i de 18 h a 22 h. Pel tast es posaran a la venda diversos tiquets-degustació; els més populars són els que inclouen 2 tasts de vi i un tast gastronòmic al preu de 4€ i un altre tíquet amb 4 consumicions de vi i 1 tast gastronòmic per 6€. A més es lliurarà una copa tastavins col·leccionable i serigrafiada a tothom qui compri un dels dos tipus de tíquets. No obstant, la copa també es podrà adquirir independentment al preu de 2€ la unitat. La Mostra de Vins de la Verema de Sitges, esdevé una cita ineludible pels amants del vi que tinguin interès en conèixer i tastar els vins i altres productes de la terra propis de la zona. Aquesta iniciativa organitzada per l’Agència de Promoció Turisme de Sitges, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges i del Consell Comarcal del Garraf.
39
opinió “I tu, de qui ets?” Alba Gràcia
30
La polèmica és oberta: tradició, jovent, festa, alcohol i respecte són els ingredients. Com cada any, quan s’acosta la Festa de Sant Bartomeu s’inicia un cercle de controvèrsies que, al cap i a la fi, ajuden a crear l’ambient idoni dels mesos previs a la cita. I la nostra disputa no és una excepció. I dic nostra perquè, senyores i senyors, el jovent (sitgetà o no) n’és el clar protagonista. Des de fa un quants anys els grups d’amics i d’amigues de la vila hem volgut participar d’una manera indirecta (o millor dit, directa) en la Festa Major. L’estètica és inconfusible: samarretes amb alguna imatge relacionada amb la festa, barrets, ulleres, mocadors, i el més qüestionat de tot, una cervesa a la mà (imitant els “adults”, potser?). Sigui com sigui, molts “teòrics folklòrics” (que en aquest poble en són uns quants) han anomenat aquest fenomen com els “barrets de palla”. I generalment, guardant les diferències particulars, es veuen problemes de comprensió del sentit de la festa, i és aquí on radica la polèmica. M’explicaré. D’aquest jovent, és una petita minoria la que hem tingut la sort (o privilegi?) de viure la Festa Major des de dins anteriorment; com també hem pogut participar durant la matinal de Santa Tecla en el seu moment. Aquests fets són els que ens fan entendre què és la nostra Festa Major, com la volem, com hem d’actuar en cada moment i en cada espai, què no hem de fer i què si que podem fer, on són els límits; i el més important, ens fan entendre què som nosaltres en aquesta celebració: el futur. En altres paraules, crec que tenim un respecte per una part de la nostra per-
sonalitat (perquè si ha de ser alguna cosa, és això: un bocí de nosaltres mateixos). De la mateixa manera, hi ha joves que no han pogut participar però que segueixen demostrant un respecte i una estima vers al festa que altres tan sols diuen tenir; però no ho demostren de cap manera. Són la gran majoria. Aquests tan sols veuen aquests dos dies com un motiu més per sortir, saltar, ballar, cantar, i anar d’aquí cap allà. Això sí, sense sentit: darrera “de” o seguint “a”. Mentre que l’altre grup guarda un significat: està amb o acompanya “a”. Tot això crea les situacions paradoxals entre un jovent que beu, s’ho passa bé i per sobre de tot, entén la Festa Major de Sitges i un altra que només beu i no deixa passar-s’ho com cal als demés. De totes maneres, és important veure que no només ha sorgit aquest col·lectiu irrespectuós per la impossibilitat d’accedir a un ball o a una colla de foc; sinó que també és responsable el desconeixement de la Festa dels que creuen que se l’estimen i la respecten. Tant la família com ells mateixos han d’assumir el repte de saber quins valors són els adequats per gaudir d’una de les millors festes que conserva la nostra vila. Quan siguin les dotze del migdia del dia 23 d’agost podreu diferenciar al centre del Cap de la Vila aquests dos grups dels que us he parlat: uns tan sols saltaran i cantaran amb el so de les gralles mentre volen barrets de palla; i els altres, potser una mica més apartats (en un segon pla?), notaran les primeres vibracions d’emoció i tradició. Això si, els dos col·lectius aguantaran la calor d’estiu amb una cervesa ben freda a la mà.
agenda
agostsetembre
FESTES FESTA MAJOR DE SITGES (Sant Bartomeu) Del 21 i 27 d’agost El dia 23 al migdia al Cap de la Vila, entrada grallers. Seguidament, encesa dels 21 morterets i repicada de campanes. I des del Cap de la Vila, sortida dels balls populars. A les 18h, actuació castellera de vigília amb la Jove de Sitges. A les 18.45h, Processó Cívica. A les 23h, castell de focs. A continuació, baixada dels balls i i revetlla. El dia 24, dia de Sant Bartomeu, a partir de les 6h, matinal i a les 11, ofici. Després, sortida d’Ofici i exhibició castellera a la plaça de l’Ajuntament. A les 19.30h Processó de Sant Bartomeu. A les 23.h revetlla sardanista i gran ball de Festa Major + info: www.sitges.cat XLVII FESTA DE LA VEREMA Del 12 al 14 de setembre Sitges + info: www.sitges.cat SANTA TECLA 22 i 23 de setembre Festa Major petita + info: www.sitges.cat FESTES DE SANT MIQUEL 27, 28 i 29 setembre A la Plaça del Castell. Ribes + info: www.ribes.org/xulius
EXPOSICIONS De l’1 al 29 d’agost “Miscel·lània”, pintures d’Anna Belver Planas a la Biblioteca Manuel de Pedrolo. Ribes + info: www.sitges.cat Del 30 d’agost al 28 de setembre Pintures de Blanca Benítez i Montané a l’Edifici Miramar. Sitges + info: www.sitges.cat FESTIVALS SITGES 08. FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CATALUNYA Del 2 al 12 d’octubre + info: www.cinemasitges.com
Diumenge, 28 de setembre XX Concurs Nacional de Colles Sardanistes “Trofeu Vila de Sitges”, Plaça de la Fragata 18h. Cobla Vila d’Olesa. Sitges +info: www.sitges.cat Del 3 al 12 d’octubre Setmana de la Pau al Garraf. Cloenda 12 d’octubre a la Plaça Maria Mercè Marçal. Ribes + info: www.santperederibes.org 25 i 26 d’octubre Agromercat. IV Edició Fira de productes artesans elaborats a les nostres terres Ampli ventall d´activitats. Plaça Marcer. Ribes + info: www.santperederibes.org
ALTRES De l’1 de juliol al 30 de setembre Sitgestiucultura’08: Activitats als museus i al Palau Maricel. Sitges + info: www.sitges.cat Diumenge, 31 d’agost 18.30h: Actuació castellera amb la Colla Jove de Castellers de Sitges, Capgrossos de Mataró i Castellers de Terrassa. Cap de la Vila. Sitges + info: www.jovedesitges.org Divendres, 5 de Setembre Audició i ballada de sardanes “104 aniversari” Plaça del Baluard 22.15h. Cobla Contemporània. Sitges +info: www.sitges.cat Divendres, 26 Setembre XXIII Menjar de Tast. Sitges + info: www.clubdetast-sitges.com
33
laGuia MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, en la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la carismàtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball. CAU DEL VINYET // Passeig Marítim s/núm Tel: 93 894 15 50
32
EL MEDITERRÁNEO SENTADO EN TU MESA A escasos metros de una de las playas más acogedoras de Sitges podrá disfrutar de una extensa carta de cocina de mercado elaborada, que complacerá a los paladares más exigentes. Todo ello con la exquisita atención de un grupo de profesionales que convertirán su estancia en este restaurante en una experiencia sumamente agradable. El Margalló pone a su alcance una completa y cuidada oferta gastronómica en un privilegiado rincón del Mediterráneo. EL MARGALLÓ // Pg. Marítim, 92-94 Tel. 93 894 86 47 www.elmargallo.com
COCINA FRANCESA MUY TRADICIONAL Si quiere descubrir la cocina de mercado francesa más tradicional, Les Enfants Terribles es su lugar. Atendido por sus propios dueños, que cada semana nos sorprenden con un agradable menú de temporada y una carta de postres ideal para paladares exquisitos. En su carta de vinos destacan algunos de origen bretón. Una experiencia única. También organizan celebraciones de cumpleaños y eventos especiales. Lunes a domingo desde las 20 horas. LES ENFANTS TERRIBLES // Sant Bartomeu, 40 Tel. 93 894 96 51
ESPACIO SIBARITA En Ogmios se puede degustar cocina mediterránea y de mercado, propuestas culinarias de calidad, en un local pequeño y acogedor con una atmósfera moderna y tranquila. Periódicamente se cambia el menú y hay una amplia selección de vinos en su carta. El trato es excelente y el servicio, muy cuidado. Atención en diversos idiomas: catalán, castellano, inglés, francés, griego, alemán e italiano OGMIOS // Sant Bonaventura, 17 Tel. 93 894 71 35
33
ESMORZAR O DINAR A MAS ALBA Un restaurant totalment nou al polígon industrial Mas Alba on la cuina de mercat és un plaer diari amb el seu menú. Es pot començar el dia amb un bon esmorzar a partir de les 7.30h, hora en que Mokiyaya obre les seves portes i podem acostar-nos a dinar, berenar o fer un cafè fins a les 19h. MOKIYAYA // (Pol. Ind. Camí de Mas Alba) Camí Pla 16 Tel. 93 811 57 14
ENTRE EL MAR I EL CENTRE HISTÒRIC La Torreta és un d’aquells restaurants amb la garantia de l’experiència: des de 1962, ofereix cuina catalana i marinera en una ubicació única: la platja de Sant Sebastià. Dinar o sopar a la seva àmplia terrassa és tot un luxe per als sentits: peixos al forn, graellades de peix i marisc, cassoles i varietat d’arrossos. A un pas del Racó de la Calma és cita gastronòmica recomanada, abans o després de visitar els museus o passejar. LA TORRETA // Port Alegre, 17-19 Tel. 93 894 52 53 www.latorreta.com
34
COMER COMO UN REY Situado en el centro de Sitges, Sitthai es el primer restaurante real tailandés de España. Su innovadora apuesta a cargo de su chef Tantikom Bunphitak combina la tradición asiática con la contemporaneidad occidental. En su carta de temporada destacan la sopa de langostinos picantes, la pasta de chile rojo con setas y un toque de limón, y el pollo salteado con anacardos y fina salsa de ostras. SITTHAI // Bonaire, 29 Tel. 93 811 16 58 www.sitthai.com
SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el propi Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic, el transforma en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir a més de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel: 93 811 00 40
UN ITALIANO QUE APUESTA POR LA CULTURA En los meses que lleva funcionando con sus nuevos dueños, la cafetería Il Piacere ha adquirido un carácter muy personal. Punto de encuentro de los seguidores de la música en vivo y otras artes escénicas en torno a una mesa y una buena conversación. Su carta recupera quesos, embutidos y especialidades traídas de Italia. Funciona además como bar y restaurante. Abierto de lunes a domingos, de 8 a 23 horas y también domingos por la tarde. CAFETERÍA IL PIACERE // Sant Gaudenci, 6 Tel. 93 810 23 37 www.ilpiaceresitges.com
UNA COPA AMB ELS AMICS Jànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11
35
MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, al Sports Bar podrà esmorzar, menjar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol de las proves dels Jocs Olímpics; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva cuidada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines. SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel: 93 811 11 00
LA CARTA MÉS ÀMPLIA DE CERVESES Una autèntica cerveseria internacional amb una acurada decoració en fusta, que cuida fins al més petit detall i que ofereix una variada oferta: 40 cerveses nacionals i d’importació. A més, entre el tast d’una cervesa a una altra es poden picar uns “nachos” i altres aperitius especials de la casa. SOHO // Illa de Cuba, 5
36
EL NOM DE LES NITS DE SITGES Un dels locals més populars i més concorreguts per la joventut sitgetana. El bon ambient, l’afluència de públic, la música i els seus preus raonables l’han consolidat com una de les propostes més segures per passar-s’ho bé durant les sortides nocturnes. Obert dijous, divendres i dissabte durant tot l’estiu. VILLAGE // Illa de Cuba, 12 Tel. 93 894 70 12
EXCLUSIVIDAD Y TRATO PERSONALIZADO Este salón de peluquería y estética abrió sus puertas hace ya un año a la clientela de Sitges. Atendido por su propio dueño, Antoni, un emprendedor barcelonés que hace 15 años se radicó en el pueblo, tras cursar sus estudios en la reputada academia de Miguel Griño. Una atención personalizada en un agradable entorno encontrará en Toni Perruquers, distribuidor exclusivo de Alfaparf y su línea de estética profesional Semi di Lino. TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85
STYLE PIONEERS Style pioneers, RIFT dedicate their space to bring you exclusively in Sitges a great selection from the best in international and local street couture and urban chic. You will find collections from brands such as: Lee, Sessún, Cheap Monday, Wrangler, WESC, Motel, Melissa, Le Coq Sportif, Swear, Barrio Santo and many more… RIFT // Sant Gaudenci, 8 Tel. 93 811 10 65 www.myspace.com/riftshop
CALÇAT DE QUALITAT: MARQUES I TENDÈNCIES A Rosell trobaràs les sabates de qualitat amb la garantia de les primeres marques, algunes, molt exclusives com Munich, Diesel, Replay, Camper, Elle, i Fred Perry. I per acabar de complementar el vestuari i aconseguir un fons d’armari amb tot l’imprescindible, Rosell compta amb una àmplia gamma d’accessoris també de primeres marques com Diesel, Replay i Gorin. ROSELL // Primer de Maig, 2-4 Tel. 93 894 46 14
37
aparador LECTURAS ESTIVALES Siguen las altas temperaturas y librería La Tramontana le sugiere disfrutar en estos días de vacaciones, con los siguientes títulos: El lado oscuro del amor de Rafik Schami; Mal de piedras de Milena Agus; la novela juvenil Muerte distinta de Cornella Funke, y Els homes que no estimaven les dones de Stieg Larsson, Visítanos y charlamos de libros. LA TRAMONTANA // Santiago Rusiñol, 5 Tel. 93 894 00 22 www.librerialatramontana.com
NOVA TEMPORADA A CALÇATS ROSELL Munich estrena temporada i pots trobar els models que abrigaran els teus peus en els propers mesos a Calçats Rosell. Qualitat, innovació i tots els models de l’exclusiva marca, ja al nostre aparador. ROSELL // Primer de Maig, 2-4 Tel. 93 894 46 14
38
ARTE EN EL AYUNTAMIENTO Le invitamos a que conozca el trabajo exclusivo del artista Fernando Suárez. Movimiento, fuerza y ligereza están presentes en piezas de exquisita potencia estética y una cierta magia. FERNANDO SUÁREZ GALERÍA // Plaça de l’Ajuntament, 1 Tel. 93 894 59 56 www.ferchejo.com
COLOR DE CABELLS PERFECTE Splendore di Fiori di Lino Extrem Color Protection és el producte que necessitaves per a manternir el teu color des que deixes la perruqureria fins que hi tornes. El teu color professional més temps intens, viu i natural, gràcies al secret de les flors i la investigació. Tractament per 37,40 €. TONI PERRUQUER // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85
EQUIPAJE A DESTINO CON TODA CONFIANZA ¿Ayuda con su equipaje? Confía en Mail Boxes Etc-UPS para enviarlo a destinos de todo el mundo. Están formados para empaquetar adecuadamente sus efectos personales y gestionar la documentación necesaria para que su equipaje llegue a destino tal y como lo entregue. Servicio desde 40 euros. MAIL BOXES Etc-UPS // Espanya, 7 Tel. 93 811 42 94 www.sitgesenvios.com