On_21

OCTUBRENOVEMBRE 11 Exemplar gratuït

DOSSIER:

Tresors de Sitges patrimoni arquitectònic

…i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink i la secció ON moda

#21

40 ANYS QUE HAN CANVIAT MASSA EL ROSTRE DE SITGES CATÀLEG DEL PATRIMONI, UNA EINA (NO) SEMPRE ÚTIL JOAN YLL, EL VALOR DE LA MEMÒRIA

1

sitges/sant pe

cultura oci tendències

re de ribes

introducció

Santi Terraza

La revista ON dedica monogràficament els continguts d’aquest número a la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges. La decisió de paralitzar les obres de reforma dels museus que afectaven directament la façana marítima i l’anunci de l’Ajuntament d’iniciar la revisió del catàleg del patrimoni i implantar mesures que evitin la degradació o la transformació d’elements patrimonials són bones notícies que cal saludar com a esperançadores.

Hi ha mals, però, que ja no tenen cura. El que Sitges ha deixat perdre en els darrers quaranta anys ja no tornarà i resulta trist imaginar-se com hagués guanyat aquest poble si durant aquest temps –no únicament durant el franquisme, sinó també amb els ajuntaments democràtics– s’hagués tingut una cura més gran en mantenir, conservar i reformar edificis d’indubtable valor històric i fins i tot artístic. I, de retruc, erigir-los com una inversió de qualitat per al futur.

No és un mal estrictament local. Ni de bon tros. Aquest país hagués pogut prendre com a model la Provença o la Toscana, però va preferir la rendabilitat a curt termini, malgrat perdre part del futur. Com els nous rics.

Encara, però, som a temps de corregir algunes línies i implantar mesures que contribueixin a ressaltar el valor de la tradició i l’herència com una distinció positiva. Les primeres cartes mostrades pel nou govern municipal així ho avalen. I la profunda crisi que travessem, ni que sigui en aquest cas, jugarà a favor. Amb tot, però, el camí serà llarg.

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Marta Aragó / ÀREA COMERCIAL Marta Sanz / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Daniel Farrerons, Joan Iriarte, Ferran Martínez, Elena Redondo, Roland Sierra i Joan Tutusaus REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com

DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf cultura sitges/sant pere

de ribes

oci tendències

ON s’edita amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Amb la col·laboració de:

una producció de:

Conservar

abans que construir Un dels sis punts de l’acord de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny per les quatre forces que integren el govern municipal, és: “Reformar el catàleg del patrimoni, amb la finalitat d’establir mesures de protecció del nostre patrimoni arquitectònic i urbanístic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat”. Resulta significatiu i rellevant que entre els sis punts programàtics que marquen l’agenda i la línia de govern de l’Ajuntament en l’actual legislatura –punts d’orientació general i que actuen d’emissors de les diferents accions de govern– un d’ells faci una referència explícita i expressiva a implantar mesures destinades a mantenir el nostre patrimoni arquitectònic i urbanístic. Es tracta d’una manera de posar de manifest que, per a l’actual Ajuntament, conservar és molt més important que construir.

Una de les primeres mesures destinades a implantar aquesta nova cultura de govern en termes de patrimoni ha estat de gran importància: l’aturada parcial de les obres de la reforma dels museus que no complien amb els plantejaments assenyalats pel nou govern municipal. Reformar i adaptar els museus era una assignatura necessària, però canviar radicalment la façana marítima i altres elements del patrimoni era una línia vermella que no es podia pasar. I aquest és el compromís que hem pres davant els ciutadans de Sitges i que estem posant en pràctica.

La Regidoria d’Urbanisme, Habitatge i

Foto: Àlex Ferret

Elena Redondo i Torregrosa Regidora d’Urbanisme, Habitatge i Activitats

Els museus conservaran la seva façana gràcies a la reorientació del projecte promogut per l’Ajuntament.

Activitats ha integrat el Departament de Patrimoni amb la finalitat clara que en els propers anys serà prioritari gestionar i posar al dia el patrimoni abans que treballar en el desenvolupament de nous sectors urbans.

Per això, projectem les següents actuacions: 1) Revisió del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg. Es tracta d’un desenvolupament del POUM que encara no s’ha complert. En l’actualitat, estem gestionant les subvencions per a portar a terme aquesta revisió.

2) Ordenances fiscals. Les taxes per llicències urbanístiques gravaran més l’obra nova i, en canvi, menys la rehabilitació i les

obres menors amb l’objectiu d’afavorir les polítiques de conservació per sobre de la construcció d’obra nova. L’Ajuntament mantindrà les bonificacions a la rehabilitació de façanes i a les reparacions derivades dels resultats de la inspecció tècnica d’edificis.

3) Revisió del Pla de millora urbana d’integració d’usos en el casc antic de Sitges. Volem definir millor els criteris estètics de les façanes, terrasses, rètols, etc.. Per aquest motiu, aprovarem també una carta de colors que reguli millor aquests punts eviti alguns dels errors comesos en els darrers anys per una manca de sensibilitat estètica i cura en la conservació del patrimoni.

4

Quin Sitges per als nostres nĂŠts?

Patrimoni arquitectònic, una aposta de futur

5

Roland Sierra

En els últims quaranta anys el teixit urbà del centre de Sitges ha canviat ben poc. És veritat que s’han obert carrers nous (els de la zona de l’Oasis els anys vuitanta i els de la Plana Est el darrer quinquenni), però les noves vies públiques cal cercar-les fora d’aquest perímetre, sobretot a Can Pei i les Cases del Sord, a Can Girona, als Molins, als Plans d’Aiguadolç, als Pins Vens, al Rocar i a Ca l’Antoniet i, fora del nucli urbà, a les Botigues de Sitges. Llevat del parcs de Can Bóta i de Can Robert i de l’Hort de Can Falç (obert al públic des de 1992), és en aquestes últimes zones on han proliferat nous parcs i espais públics, com ara els de Facundo Bacardí, del Rocar i dels Garrofers.

6

L’edifici del Patronat d’ASC, una de les joies que reclama una intervenció de manteniment

A diferència del teixit urbà, sí que han canviat els edificis que emmarquen els carrers i que durant dècades els donaren personalitat. Entre començament dels anys setanta i mitjans dels vuitanta, es van enderrocar una sèrie de finques que, tot i no estar catalogades, tenien un indubtable valor artístic, històric i/o patrimonial. Entre d’altres, van sofrir els efectes de les piquetes la casa Bailach, que s’aixecava a la cantonada del carrer de Sant Pere amb la Ribera; la casa Pere Montané (actual Escola Pia), al carrer de Sant Isidre; la casa Bernardo Fernández, situada a la cantonada del carrer de Bonaire amb la Ribera; i la casa Ferret, al Cap de la Vila.

Amb la catalogació del patrimoni arquitectònic sitgetà realitzada el 1991, s’impedí que altres edificis anessin al terra. Però llevat d’unes quantes excepcions (com la Casa del Rellotge, del Cap de la Vila, o l’Hospital de Sant Joan Baptista, per citar dues de les rehabilitacions més vistoses i alhora modèliques), molts d’aquests edificis actualment catalogats no han estat reformats ni restaurats des de fa anys i avui es troben en un estat de deteriorament que fa pena mirar-los. És el cas del Patronat d’Acció Social Catòlica, al carrer de les Parellades, de la casa J. Ferret Carreras, al carrer de l’Hort Gran; de la casa Vilella (Residència Helvètica), al Passeig Marítim; del Casino Prado Suburense, i de l’ermita de Santa Bàrbara, per esmentar exemples ben dife-

7

8 rents entre si. També fan plorar els jardins de Terramar i l’hort de can Falç, sobretot aquest últim, que diàriament rep desenes d’infants que hi van a jugar.

Com a patrimoni que és de tots els sitgetans i les sitgetanes (encara que els propietaris de les finques siguin persones físiques o jurídiques), els diversos ajuntaments que hi ha hagut de l’any 1991 ençà –i aquí incloc també l’actual, amb l’esperança que afronti aquest tema amb urgència i valentia– haurien d’haver mostrat més sensibilitat pels edificis que fan de la nostra vila un indret peculiar.

Si és veritat que Sitges és una població turística, cal potenciar tot el que pugui agradar al que ens visita més enllà del que ja és tòpic (sol, platja i oci nocturn). I el patrimoni arquitectònic és un factor de primer ordre.

Algú s’imagina la casa de Dante Aligheri, a Florència, amb la façana ronyosa i plena d’esquerdes? O el Moulin de la Galette, a París, amb les aspes trencades?

Cal apostar seriosament pel nostre patrimoni arquitectònic, entendre’l com una eina de futur amb moltes possibilitats econòmiques. Per què hem d’estar parint sempre projectes nous, quan el més fàcil és repensar i posar al dia –amb imaginació i un discurs coherent– allò que ja tenim i que veiem cada dia? Per què hem d’omplir Sitges amb tota mena d’escultures de gust més que dubtós (la gran majoria) i que no guarden cap relació amb l’entorn en què

El Cap de la Vila va canviar el seu paisatge quan va desparèixer l’edifici de la farmàcia

9 estan ubicades? Per què no projectem entre tots plegats el Sitges del 2030, en lloc de fer propostes quadriennals? Per què es tan difícil aconseguir un consens, per part dels nostres representants municipals, en qüestions de cultura i de patrimoni?

Per què molt sovint es cerquen assessors forans quan a la vila hi ha prou coneixedors del patrimoni local?

Actualment, s’està revisant el catàleg del patrimoni arquitectònic, una tasca que ocuparà bona part de la legislatura 2011-2015.

Ignoro de quina manera s’està realitzant la revisió, però m’agradaria pensar que els criteris d’inclusió seran prou amplis com per a preservar el màxim nombre d’edificis possible, no fos cas que d’aquí vint anys els nostres fills i néts ens puguin retreure que no vam ser prou agosarats.

Mentrestant, caldria anar fent accions puntuals que milloressin la visibilitat d’aquells edificis que avui dia passen desapercebuts.

Sí, ja sé que no hi ha diners, que les arques

L’Ajuntament vol recuperar Can Falç, edifici propietat de la Diputació

10 municipals estan buides i que, qui més qui menys, tothom té dificultats econòmiques.

Algunes d’aquestes accions, però, tampoc són tan costoses. N’apunto dues.

La primera seria estimular i ajudar –per part de l’Ajuntament– els propietaris de finques catalogades perquè arrangin les façanes de les seves finques. Com? Condonant-los l’IBI durant un període de cinc anys, per exemple. La segona proposta (una proposta que he fet, almenys, a quatre regidors de cultura diferents en els darrers deu anys) seria la de col·locar en als edificis més emblemàtics de Sitges una petita placa de metacrilat on constaria l’any de l’edificació, l’arquitecte que el va projectar i l’estil arquitectònic. El mateix es podria fer en aquells edificis on s’han hostatjat personatges il·lustres; penso en la casa del carrer de Sant Pau on visqué el poeta Salvat-Papasseit el 1918, o la casa del carrer Major que fou morada de GonzálezRuano als anys quaranta, però hi ha molts més exemples igualment vàlids.

opinió La força del patrimoni arquitectònic Daniel Farrerons i Casanova

Independentment del valor artístic, històric o arquitectònic, cal tenir en compte que el nostre patrimoni és una més de les característiques que identifiquen un poble.

En un moment en què la societat s’està

La residencia Helvética es troba en estat de deteriorament des de fa anys

modernitzant i actualitzant constantment (fet inevitable i necessari), en alguns casos potser aquesta modernització es vol dur a terme en excés, possiblement perquè qui fa una obra arquitectònica, pren una decisió o una iniciativa, pot pensar que quant més innovador, modern o diferent es faci quelcom, més ressò tindrà i més es recordarà.

Segurament, no es valora que, amb el pas del temps, aquesta evolució es pot convertir en involució. I en molts casos, tornar enrere serà difícil, per no dir impossible.

En les darreres dècades estan perdent força molts dels trets diferencials que ha caracteritzat la nostra societat durant els darrers segles. En primer lloc, el sentiment religiós en la fe cristiana; després les nostres tradicions (afortunadament, a Sitges no ho patim tant com en gran part de

Catalunya), seguint per la llengua que tant va costar conservar i que ara tan poc valor li donem, i acabant pel patrimoni.

Ens podem preguntar si pot guardar relació la pèrdua de sensibilitat respecte tot el que hem anomenat, amb la deriva de la societat cap a un model cada vegada més materialista i individualista? Hi pot tenir relació amb la manca de valors que pateix la societat actualment? És bo evolucionar, però un excés de zel en voler canviar-ho tot per a modernitzarho i ser diferent (però alhora igual que la resta del món), pot convertir un poble o territori en un granet de sorra dins d’una gran platja.

Els trets diferencials d’un poble van marcar un passat, però també marquen el present i marcaran el futur.

11

Una nova ruta turística amb bus pel Parc del Garraf El Garraf dels Sentits és una nova ruta turística amb autobús pel Parc del Garraf que té per objectiu oferir als visitants: - Una aproximació als valors naturals –flora, fauna i geologia— del Parc del Garraf, al patrimoni relacionat amb l’activitat agrària i als propis productes del territori.

- Visitar masia reconvertida en escola de natura on s’organitza un taller del tradicional formatge mató.

- Un passeig entre vinyes - L’itinerari per un celler - Una degustació en una masia centenària on s’elaboren vins al peu de la muntanya del Montgrós La ruta té Sitges com a punt de sortida i arribada, amb una durada total de tres hores, i vol aportar a la comarca del Garraf un valor afegit al producte tradicional de sol i platja. Segons explica el regidor de Turisme de l’Ajuntament de Sitges, Jorge Carretero, “l’aposta de Sitges per un turisme de qualitat i amb noves propostes culturals i lúdiques és una de les prioritats de Sitges per als propers anys, per continuar sent una vila capdavantera en l’àmbit del turisme i l’oci”.

Sortida i arribada: Oficina d’Informació Turística de Sitges: Plaça Eduard Maristany, 2 (al costat estació)

Sortida: 10.30 hores Arribada: 13.30 hores Dies: 2011: 29 d’octubre, 12 i 26 de novembre 2012: 3, 17 i 31 de maig, 14 i 28 d’abril, 12 i 26 de maig Per participar en l’excursió cal fer reserva prèvia. Preus: 25€ per als adults, 19€ per als jubilats i infants de 7 a 12 anys; i gratuït per als més petits de 6 anys.

Per a reserves:

12

Abans i després

Casa Bailach, a la cantonada de Sant Pere amb passeig de la Ribera

Casa Pere Montané l’any 1910, que posteriorment acolliria l’Escola Pia

Casa Ferret, al Cap de la Vila, un tresor encara enyorat

13 Entre els anys seixanta i noranta van desaparèixer alguns edificis singulars de Sitges. La febre del turisme, per una banda, i la manca de sensibilitat per altra, va provocar l’enderroc de cases que havien format part del rostre de la vila i que haurien estat una de les millors presentacions de cara al futur. Tot i el manteniment de l’estructura urbana i havent evitat la construcció d’edificis de gran alçada en primera línia de mar, Sitges va deixar perdre algunes joies arquitectòniques, que haguessin contribuït a fer de la vila avui un lloc amb un tret diferencial encara més accentuat.

El Retiro, abans de la reforma dels anys noranta

Cantonada de Francesc Gumà amb l’estació

La façana marítima va canviar excessivament fa quaranta anys

14

El valor d’un Catàleg

Casa Casabó Suqué (El Barco), dissenyada el 1934 per l’arquitecte Mitjans

15

Joan Tutusaus

El Catàleg del Patrimoni ha evitat l’enderroc d’edificis de valor, tot i que el seu compliment no sempre ha estat aplicat de ple L’arquitectura de Sitges són el “conjunt d’elements constructius, decoratius i ambientals que a construccions de Sitges es repeteixen insistentment, no com a arcaics tipismes del que va poder ser l’antiga Kissa o Cissa o el Castell de Gigiis, sinó com a característiques vivents i fragants de les

llars d’avui”. A l’Antologia de Sitges de 1950, l’arquitecte Jorge Muntañola escriu un article sobre el que ell entén com a arquitectura sitgetana. I fa referència a “l’harmonia estructural i ornamental, que perfuma bona part de les cases de Sitges, proporcionant-nos un encant de gràcia i el

16 VILLA LOLA. Passeig de la Ribera, 3 Edifici del 1907 atribuït a Gaietà Miret Número d’identificació 340 La façana busca remarcar l’eix central format per tres obertures. Destaca la utilització de ferros corbats per a les baranes dels balcons.

L’any 1977 va ser enderrocada sense els permisos pertinents. La pressió del Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català va aconseguir influir sobre la Comissió de Belles Arts per instar els propietaris a aixecar un edifici idèntic.

confort d’un ambient de golosia espiritual”.

Darrera aquesta prosa d’altres dècades s’amaga una abundant riquesa patrimonial, gràcies especialment al gran nombre d’edificis que la burgesia benestant tornada de Cuba, primer, i a la colònia estiuejant al Vinyet i Terramar, després, van fer-se construir per a residir o per a passar els dies de lleure: petites joies de l’arquitectura

d’entre el XIX i el XX que tenen un valor real condicionat per la inclusió, o no, a la llista del Catàleg, on es determina què es pot fer a nivell constructiu però que, com veurem, tampoc ha implicat sempre que s’acabi complint.

El Catàleg és el nom popular amb que es coneix el “Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg del municipi de Sitges”,

un document del 1989 amb 1.200 pàgines, hereu de llistats anteriors, en el que hi figuren les fitxes de 461 edificis i elements patrimonials, i que va ser inclòs com a annex en el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal de 2006. Fa anys, força anys, que els responsables polítics municipals reconeixen la necessitat d’actualitzar-ne la relació, per treure els elements incongruents, aquells

17 que han estat sotmesos a variacions, i per incloure aquells que, volgudament o no, van restar-ne exclosos malgrat el seu valor evident. Una tasca ingent i complexa, i perjudicada per múltiples interessos, en massa casos més propers a la lògica de mercat que a la conservacionista.

La protecció institucional del patrimoni arquitectònic va adquirir un cert cos legal a partir del final de la dictadura. Això no vol dir que abans no hi hagués sensibilitat, però aquesta s’emmarcava en actuacions individuals. El 1976, en el marc del Congrés de Cultura Catalana, neix el Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català, amb la presència d’arquitectes, intel·lectuals i historiadors, organisme que va tenir una intervenció decisiva un any més tard en la salvació de Villa Lola.

La llei actual marca l’obligació dels propietaris de conservar els “Bens Integrants del Patrimoni Cultural Català”, i de donar informació sobre l’estat dels mateixos quan els la requereix l’administració. Fins i tot, segons el Codi Penal, es podria arribar a l’expropiació de l’edifici si el propietari no compleix amb el seu deure de conservar-lo.

Els pobles que han sabut mantenir el seu patrimoni fan perviure la seva essència i, d’aquest caràcter, Sitges sempre n’ha fet bandera. L’administració local té entre les seves atribucions la vigilància de l’ordenació urbanística, que inclou, a més que obres s’adeqüin en volums i formes al

La casa J. Ferret de Querol, al carrer Parellades 3, ha passat recentment per un procés de reconstrucció

18 NURILLAR. Passeig Marítim, 36 Casa Joan Llopart i Massana, realitzada el 1934 per Francesc Alemany Número d’identificació 372. Nivell de protecció III Requeriment: Manteniment del volum, elements i color de façana.

Petit xalet unifamiliar, amb línies pures i simples, d’estil racionalista o funcionalista.

El 2005 va patir una intervenció important, amb un període de suspensió mentre es revisava la llicència. Malgrat que s’havia de conservar la façana, l’estructura que l’aguantava va caure, i es va haver de refer tota. L’Ajuntament assegura que compleix amb les normes urbanístiques.

que marca el Pla General, el manteniment de tots els elements del Catàleg. El document descriu diversos nivells de protecció en funció de la tipologia de l’edifici, de la seva situació en l’entramat urbà, i del que s’hi pot o no fer, i sempre a partir de memòries tant històriques com de propòsits.

Entre els edificis del Catàleg n’hi ha tant de públics –l’Ajuntament o el conjunt de Maricel- com de privats. En el segon cas, hi ha propietaris de tota la vida amb dificultats per mantenir els béns, o nous compradors

amb ganes de rendibilitzar una compra per sobre del que marca la norma. Però és que ni les administracions se salven de la controvèrsia: l’actual reforma dels museus està en revisió a causa, precisament, de les acusacions que la Plataforma SOS Sitges ha fet per la presumpta manca de compliment dels tràmits legals, en tractar-se d’elements protegits pel Catàleg.

A més d’edificacions, trobem al Catàleg altres elements com el colomar de l’Hotel Terramar, les creus de Ribes i de Sant

19 Isidre, masies aïllades, o el mateix cementiri de Sant Sebastià. Un dels panteons, el de Joan Pintó, va ser objecte de polèmica en ser reformat per un nou comprador. De vegades, com en el cas de la Quadra de Miralpeix, el pas del temps i la deixadesa han possibilitat allò que fet per mans humanes hagués obligat a una reconstrucció: l’enrunament de l’element protegit. Al davant mateix, el Molí de Miralpeix va ser salvat per passar a convertir-se en un discret element més dels jardins amb piscina de l’hotel Dolce.

Els afeccionats a l’arquitectura poden trobar a Sitges una certa sensació de museu a l’aire lliure. Ja el 1928, la vila va merèixer la visita de Le Corbusier. I malgrat que al considerat creador de l’arquitectura moderna no li va agradar gaire el que va veure, amb edificis neoclàssics, neogòtics, modernistes i noucentistes, no sabia que anys més tard el seu estil lluiria en moltes de les construccions impulsades els anys 30. Va ser l’època en què Josep Maria Martino, arquitecte municipal de Sitges, s’encarregà del disseny de diversos xalets a Terramar, la ciutat-jardí que uns anys abans havia ideat un altre pioner, Francesc Armengol. La historiadora de l’art local Beli Artigas afirma en el seu bloc Criticartt que “els sitgetans tenim la obligació de vetllar per al nostre patrimoni. No ens podem quedar de braços plegats i deixar que poc a poc anem perdent la nostra identitat com a poble”.

Diuen que l’urbanisme és una ciència interpretable. Tant, que permet exemples poc edificants a partir d’una lectura laxa de la normativa. Per exemple, la farmàcia de Josep Ferret i Robert, edifici del 1905 amb una reforma de 1916, va ser ensulsiada i reemplaçada per un poc agraciat edifici. La Casa Vilella del Passeig Marítim, més coneguda com a Residencia Helvética, es troba en un estat de degradació que posa en perill la integritat de la construcció.

Com està profundament degradada l’església de la Immaculada Concepció, la capella del Patronat d’A.S.C. del carrer Parellades, amb l’agreujant que l’actual propietari és la Generalitat.

En perfecte estat de conservació, però convertit en un loft, sobreviu la casa Joan Robert i Brauet del carrer Sant Bartomeu 28, que data del 1911, restaurada en color blanc sense respectar el color ocre de la pedra original. L’Ajuntament va instar els nous propietaris a retornar el color, i el litigi ha acabat als jutjats, on s’ha donat la raó a l’Ajuntament.

Un altre cas controvertit ha estat el de la casa J. Ferret de Querol del carrer Parellades 3, que ha passat recentment per un procés de reconstrucció després de l’enrunament de la façana original. Una solució que no va valer per la façana del davant, la Casa Dasca, als propietaris de la qual es va obligar a la conservació de la façana.

La destrucció o no de l’original, per procedir a la seva recuperació, és un dels debats oberts a l’hora d’actuar sobre edificacions del catàleg.

Alguns articulistes locals s’han alçat en defensa d’un patrimoni

20 arquitectònic que, potser per formar part del paisatge habitual de tants sitgetans, passa gairebé desapercebut. De fet, en la seva setmanal crònica local, Vicenç Morando enumera una llista de bones pràctiques, entre les que inclou “els nous edificis construïts al carrer Sant Gaudenci, el bloc del carrer Barcelona, cantonada amb Jafre, la restauració de la casa Bartomeu Carbonell del Cap de la Vila, o la de la Llopis Torralba del carrer Parellades cantonada amb Sant Pere, entre d’altres, que demostren fins a quin punt, si hi ha voluntat, els resultats poden fer goig de veure”. També Beli Artigas, al seu bloc, diu que “no tot són desgràcies, i des d’aquí m’agradaria agrair l’esforç personal i econòmic de tota aquesta gent que han aconseguit que el Passeig de Sitges, com a mínim algunes de les seves cases, llueixi esplendorosament”. I destaca la casa Álvarez, obra de Martino, retornada al blanc després d’un antiestètic parèntesi rosa, el Xalet Navarra, restaurat el 2008 respectant els plànols originals, o la Villa Capri, ideada per Adolf Florensa. A la llista s’hi pot afegir la casa Mateu Jacas Forment, de l’any 1852, que d’estar prop de la ruïna va ser restaurada segons els criteris del catàleg.

En definitiva, una lluita amb molts vèrtexs, entre els conservacionistes, les administracions, els propietaris o els arquitectes, cadascú amb les seves legítimes motivacions.

I darrera, un interès comú, el de Sitges, i el d’un paisatge urbà per preservar.

11 0 2 R O J A M A 1 T 1 S 0 E 2 F R A O N J O A B 1 M 1 A 0 T 2 S S R R E F O O S J A S A N E M O S B ERONS AS A T S S R E F S O S R A S O N E S S BO RONS ASS ORS FARR E S S A S N E O S R S R FAR ERONS ASSE ORS FARRE NS ASSESSORSS FARR RONS ASSESS ORS FARRERO NS ASSESSOR S FARREERONS ASSESS ORS FARRERO NS ASSESSOR 11 FARR RONS ASSESS ORS FARREROSTA MAJOR 20 11 FARRE RONS ASSESS 2011 BONA FE STA MAJOR 20011 R 2 RE FE Imatge actual del panteó de Joan Pintó, al cementiri de Sant Sebastià, la reforma del qual va despertar una gran polèmica

Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86 · www.farrerons.com · info@farrerons.com

21 EL BARCO. Passeig Marítim, 65 Casa Casabó Suqué, dissenyada el 1934 per l’arquitecte Mitjans Número d’identificació 382. Nivell de protecció II Requeriment: manteniment estricte del volum. L’envolvent i els paràmetres de façana Té una façana amb cobertes terrasses, baranes de tub de ferro, finestres ovalades com ulls de bou i proliferació de línies corbes, seguint l’estil vaixell.

A finals dels 90 va ser enderrocada sense permís i reconstruïda, a instàncies de l’Ajuntament, amb un volum ampliat.

PER SABER-NE MÉS

La Palla. Articles de Beli Artigas (desembre 2005, maig 2006 i abril 2007) L’Eco de Sitges. Articles de Vicenç Morando (12 gener 2008) i Beli Artigas (2 febrer 2008) Bloc Criticartt: criticartt.blogspot.com Arquitectura de Sitges 1800-1930. Isabel Coll i Mirabent. Ajuntament de Sitges, 2001 Les cases dels americanos. David Jou i Andreu, Biblioteca-Museu Balaguer, 1990

felicita a la

Colla Jove de Castellers de Sitges pel nou 4de8

22

opinió L’Ocasió i La Fortuna

Al voltant del patrimoni de Sitges Ferran Martínez Sancho

Vaig llegir ja fa un temps un escrit de Josep Maria Ruiz Simon en què recordava que els antics grecs atribuïen l’origen dels nostres actes a Kairós, l’Ocasió, “l’oportunitat propícia” creada per les noves situacions que ens atabalen. També a Tiché, la Fortuna, “la fi feliçment assolida” després de que esdeveniments de tota mena ens obliguen a les decisions adients a qualsevol canvi.

Podem considerar la difícil situació actual en tants àmbits com a oportunitat propícia?

Podem ajudar la Fortuna a que ens agafi de la mà acompanyant-nos a l’hora de prendre decisions? Voldria dirigir algunes reflexions entorn aquestes preguntes lligant-les al present i al futur dels béns materials i immaterials que agrupem sota les paraules Patrimoni de Sitges.

Hi ha un patrimoni de Sitges que s’ha descurat durant decennis de manera no necessàriament irreversible. Es tracta del paisatge urbà a petita escala i d’aquells aspectes que s’han degradat a llarg dels anys amb la col·laboració, algunes vegades cega, de molts de nosaltres. Com és possible que ens admirem de l’encant conservat en els pobles de la Provença o de la Toscana i no hem fet el necessari perquè Sitges sigui considerat de la mateixa manera? Com hem pogut ser subjectes agents i pacients de la despersonalització de llocs com, per exemple, el Cap de la Vila i altres carrers del centre, la conversió de la platja de Sant Sebastià en una plataforma de sòl públic per a tot tipus de menjadors massius i a l’aire lliure pel benefici privat, fins al punt

que podríem estar en qualsevol altre poble de la costa mediterrània amb poques diferències? Com hem permès determinats colors a les façanes, restauracions de gust pèssim, enderrocs bàrbars, urbanitzacions enfilant-se pel massís del Garraf... i tantes altres coses? I, en canvi, hem pensat el perquè del que fascina als visitants a la zona del Racó de la Calma, del carrer d’en Bosc o d’aquells petits oasis dels carrers que baixen a mar en els quals s’ha conservat el record de la vella personalitat de la vila?

Ha de ser possible una modificació col·lectiva de valors i d’estratègia per a definir un pla de defensa d’aquest tipus de patrimoni. Ha de ser possible aconseguir, des de l’exemple, des del sacrifici i del lideratge moral de les autoritats públiques, siguin del color que siguin, la implicació de veïns i comerciants vers un model diferent i rigorós d’ornamentació i de manteniment de la via pública en què prevalgui l’harmonia i la claror visual, amb la consciència que ha de ser una tasca de tots els que hi viuen, per a millorar la seva qualitat de vida ciutadana i, si és possible, aconseguir també els necessaris retorns socials i econòmics. Josep Pla, contemplant Sitges des del mar el 1946, escrivia que “sense l’Esglèsia, seria un poble com tants”. Crec que errava, però avui, deixant de banda la línia de mar, corre seriós perill de convertir-se’n.

Pel que fa al conjunt de béns gestionats fins ara pel Consorci del Patrimoni, ens trobem amb la realitat d’unes obres de reforma

dels museus que els mantindrà tancats durant bastant temps. És un buit important per la seva excepcional situació en donar sentit urbanístic a tot l’eix del carrer Fonollar des del Baluard, i per la importància de les obres d’art que contenen. La necessària i complexa reforma dels vells edificis va obrir una polèmica política i ciutadana que ha portat, amb el canvi de govern municipal, a importants modificacions del projecte inicial. Això acompanyat del canvi en la direcció gerència del Consorci del Patrimoni.

En aquest mesos –i a banda del Museu Romàntic a Can Llopis- la joia de la corona, ara per ara, és la Fundació Stämpfli. Amb la seva col·lecció d’art contemporani amb obres d’artistes consagrats, poc presents en els centres d’art del país i mal coneguts a casa nostra, és un museu encara poc divulgat i obert a temps potser massa parcial. És en ell on es podria posar a prova de manera pilot un possible nou model de gestió, d’activitats, de difusió i de projecció cap a l’exterior que doni nous passos endavant a tot el que s’ha fet en els darrers anys. Hauria de ser un projecte amb capacitat d’atracció d’un tipus de visitant amb una demanda cultural concreta al marge dels atractius propis de la vila. Posem com exemple el que ve a Sitges amb motiu del Festival de Cinema o d’alguna de les moltes activitats anuals.

L’inconvenient, i avui en dia greu, és que tot demana una inversió que no és fàcil que la hisenda local pugui assolir plenament a curt o mig termini. No sembla que existeixi una altra via que la de recórrer al patrocini i a la col·laboració privada a la qual es pugui assegurar un retorn amb imatge i prestacions pactades satisfactòriament per ambdues bandes.

L’ oportunitat propícia, escrivíem al començar: en això hem de convertir les dificultats actuals. Perquè a la fi feliçment assolida mai s’arriba plenament, però amb sacrifici, treball i voluntat col·lectiva ens hi podem acostar.

23

POSTAL DE VIATGE per joan iriarte

Imatges històriques

Palau Maricel

L’art de les rajoles

24

Joan Yll, el guardià de la memòria

25 Marta Aragó

El seu taller del carrer Sant Damià és una barreja entre arxiu local, museu i sala de reunions. En Joan Yll té documents de tot tipus sobre Sitges i fotografies difícils de trobar a cap altre lloc; màquines centenàries que recorden el seu passat traçut, tan relacionat amb les fàbriques de calçat; i tres o quatre cadires on cada tarda hi seuen companys de tertúlia. Si algú vol saber alguna cosa sobre el passat de la vila, només cal que s’hi acosti, i en Joan buscarà i rebuscarà fins a trobar-ne la resposta.

“Vaig començar a fer fotos quan em vaig comprar una càmera Werlisa, que llavors em va costar mil pessetes. Tinc fotos que ningú més no té, perquè sabia per exemple que havien de tirar una casa a terra, llavors feia fotos del procés”. Així explica en Joan de ca l’Yll, com qui no vol la cosa, la raó per la qual ara té milers de fotografies de Sitges, algunes fetes per ell i d’altres gràcies al seu treball de recerca d’imatges més antigues. I a aquest material gràfic se li han de sumar les més de 200 postals que daten des del 1800, “algunes escrites”, que ha anat comprant. Això sí, “no ho deixo mai a ningú, perquè sóc gat escaldat”.

Però no només s’hi poden trobar fotografies al seu taller del carrer Sant Damià, el mateix local on va començar a treballar amb son pare l’any 1946 reparant maquinària i peces de calçat. En un arxiu de cartipassos blancs perfectament etiquetats, en Joan Yll hi guarda tot tipus d’informació sobre Sitges: programes, associacions, museus, Ajuntament, publicacions, Escola Pia i un

llarg etcètera ordenen cada carpeta. N’obre unes quantes. “Mira, aquesta és una revista Cu-Cut de l’any 1910, la vaig guardar perquè hi surt a la portada en doctor Robert, fill de Sitges”; “I aquí hi tinc els tovallons de paper del Pavelló de Mar, que es va cremar l’any 1934”; “Ah, i aquesta és la invitació a l’àpat del casament del fill de l’amo de la Central Costera”. I així s’hi podria estar hores i hores, obrint caixes. Les tisores encara ben a prop, perquè quan troba alguna nova referència al poble, retalla l’escrit i el desa on correspon.

Punt de trobada “El meu avi era recader i tenia molta coneixença de la vila. Al quarto de reixa es petava sovint la xerrada –explica en Joan– i d’aquelles reunions en sortien moltes coses”. De fet, d’aquelles trobades amb en Salvador Picas, Pepe Matas, Rafael Villardaga, i molts d’altres, va sorgir la idea de fundar els Amics del Garraf. “Jo n’era el més jove i sóc l’únic encara viu, tots ja són morts”, diu en Joan mentre mostra una foto amb tots els membres fundadors en una de les moltes excursions on sentia a la vora del foc les vivències i els records de cadascun d’ells. I així, escoltant atentament, cada vegada va tenir més coneixement de la història de la vila, que ha augmentat amb les seves investigacions. “Encara mantinc les trobades que mon pare i mon avi feien aquí mateix, al taller”. Només dir això, entren per la porta dos vells coneguts: en Cisco Rodríguez i en Sir Capilla. Vénen, com molts altres amics fan, a passar una estona amb en Joan, xerrant de temes diversos però alhora sempre propers a l’actualitat del poble.

Entre els tres fan un repàs de moltes de les cases pairals, jardins o comerços que han desaparegut al llarg dels anys. “Als anys 60 i 70 és quan més desgràcies es van fer”,

26 comenta en Cisco Rodríguez, “llavors no se’n donava importància i l’únic que es volia era construir i guanyar diners”. El llistat és inacabable: la casa pairal de la Fragata; la farmàcia del Cap de la Vila; els jardins “impressionants amb uns ornaments bestials” del Retiro; Can Font; la casa del Catasús, “sí, home, on ara hi ha Caja Madrid”; la masia de Can Vinyes; i un llarg etcètera. “Hem de donar gràcies que no tenim edificis de quinze plantes”, resumeix en Joan Yll per a alleujar les pèrdues.

Fotografies de la família de Joan Yll, sempre vinculades a la vida al taller

El museu del calçat: un projecte mai resolt “Aquesta màquina de foradar ferro té 92 anys. L’avi li va regalar al pare”, explica en Joan Yll assenyalant un aparell de grans dimensions mot ben conservat. Al taller, a més, encara hi té un parell de torns dels anys quaranta i uns calaixos de fusta on encara estan classificats els cargolets que usaven quan ell i son pare reparaven ma-

27

Màquina de foradar ferro de l’any 1919

La documentació de Sitges classificada i, en primer pla, una màquina de cosir restauarda, dues de les passsions d’en Joan Yll

quinària de les fàbriques de calçat. “Com que a casa havíem de fer bullir l’olla, fèiem una mica de tot: arreglàvem màquines de fusteria, d’impremtes, forns de pa, i també restauràvem màquines de cosir i les veníem”.

Quan les fàbriques de calçats van tancar poc a poc, en Joan explica que “l’Ajuntament ens va encarregar guardar en un local de l’Escorxador les que no s’havien venut, amb la intenció de fer un museu del calçat en un futur”, però aquest museu mai no va arribar. Més endavant, “ens van convocar a un reunió en què se’ns va dir que farien el Museu del Calçat al Mercat Vell, però hi volien encabir en el mateix espai el museu dels oficis de la vila, una mostra de balls populars i no sé quantes coses més”, recorda. I afegeix: “Però no hi cabia tot!”. El projecte no va tirar endavant, “suposo que perquè es necessitaven molts

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ · VIA SATÈL·LIT CIRCUITS TANCATS DE TELEVISIÓ · REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS

Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69 · tecnositges@tecnositges.com INSTAL·LADOR OFICIAL

28 diners per adequar l’espai”. I aquí no acaba tot, perquè, anys després, “no recordo quin Ajuntament va ser que em va encarregar que escollís 8 o 10 màquines de les que estaven a l’Escorxador perquè per Festa Major volien fer una exposició. Vaig anar-hi i les vaig triar. Tu en saps alguna cosa més?

Doncs jo tampoc”.

Recordar la importància de la indústria del calçat a Sitges, que va arribar tenir una desena de grans fàbriques de sabates i més d’una quarantena de tallers que treballaven per a elles, és una manera de conservar el patrimoni d’una ciutat. “S’hi t’hi fixes, totes les poblacions que han tingut indústria tèxtil, de filats, per exemple, tenen els seus museus. Sitges, no. Crec que és important que tinguem el nostre Museu del Calçat”. Paraula d’un home que ha esdevingut uns dels millors guardians de la memòria sitgetana.

Els calaixos de classificar cargols encara ocupen una de les parets del taller

29

30

Kuntrast Pensant en la dona d’avui dia Una botiga de roba i complements pensada per a satisfer la dona treballadora i moderna. Amb aquest objectiu, l’Antònia i la Mireia han obert a Sitges aquest establiment, on s’hi poden trobar marques com Relish, Sinequanone i Take Two. Vestir-se amb un toc distintiu sense perdre la comoditat i la funcionalitat ja té un lloc a la vila amb Kuntrast.

Artur Carbonell, 10 T. 93 894 15 93 kuntrast@gmail.com

31

Komokieras Un projecte consolidat a Sitges Franc Rodríguez i Pedro Bargellini continuen lideren aquest projecte que van engegar fa sis anys. El restaurant Komokieras segueix oferint cuina de brasa combinada amb tocs mediterranis.

La seva cèntrica ubicació, la confortable terrassa i, sobretot, la qualitat de la seva carta fan d’aquest restaurant una molt bona tria per a menjar bé.

Espalter, 23 T. 93 814 61 15 www.komokieras.com

agenda

octubrenovembre

EXPOSICIONS 4 de novembre Lletra i Color. Inauguració de l’exposició de dibuixos de Carme Bernet i Laia Forns, amb poemes de Pau Fleta i Eva Bassó. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes Fins al 30 de novembre Aguilar Moré Sala Iris de l’Hotel Estela. Sitges Fins al 3 de desembre Foto-Tardor. Eexposició col·lectiva de fotografia.

Centre Cívic l’Espai. Sant Pere de Ribes Fins al 31 de desembre Francesc Silluè Espai Silluè de l’Hotel Estela. Sitges Permanent Fundació Stämpfli - Art Contemporani Horaris: divendres i dissabtes, de 9.30 a 14h i de 15.30 a 18.30h; i diumenges i festius, de 10 a 15h. Sitges

20 de novembre Concert de Santa Cecília. A càrrec de Luis Grané al piano. A les 19.30h. Saló d’Or del Palau Maricel. Sitges XERRADES 3, 10, 17 i 24 de novembre Sessió de l’Espai de debat educatiu. Adreçada a pares i mares interessats en el desenvolupament dels seus fills. De 19.30 a 21h. Escola Miquel Utrillo. Sitges 10 de novembre ‘Escultura renaixentista i barroca del Museu Maricel’. A càrrec d’Ignasi Domènech, en el marc del cicle “Sitges, un món per conèixer”. A les 17h. Museu Maricel. Sitges 22 de novembre ‘Com eduquem la llibertat?’

A les 17h. Escola Miquel Utrillo. Sitges ALTRES 29 i 30 d’octubre Mecat del cava. Mostra dels productes dels petits i mitjans elaboradors de cava del Garraf, Alt Penedès i Anoia. Les Roquetes

CONCERTS

29 d’octubre Ballada de sardanes. La Castanyada amb la Cobla Contempòrània. Als Jardins de l’Hort de Can Falç, de 18.30 a 2030h. Sitges

12 de novembre Aleyson Scopel. En el marc del cicle de concerts de pianistes brarilers. A les 20h. Auditori. Sitges

30 d’octubre 15è Mercat de Segona Mà de Sitges Mercat d’articles per intercanviar, regalar, ven-

dre o comprar. A la plaça Catalunya, de 10 a 14h.

Sitges 6 de novembre Ruta de las Dones de Sitges Recorregut pels carrers de Sitges per descobrir els espais i les històries de les dones de la vila.

Sortida des de l’Edifici Miramar, a les 11h. Preu: 10 euros (inclou llibre amb les explicacions de l’itinerari). Sitges 17 de novembre 60 MINUTES OF CO-MEETINGS. Trobada mensual de networking per a profesionals de Sitges. A les 9.30 h. Restaurant PicNic. Sitges +info: www.co-meetings.es 25 de novembre Lliurament de premis del 12è Concurs Literari de narrativa els Cinc Pins Es farà també el recital de poesia Bombons poètics amb licor de Mompou. A les 19h.

Biblioteca Josep Pla. Sant Pere de Ribes Fins al 30 de desembre Utilització del Piano Municipal.

El poden utilitzar totes les persones que ho sol·licitin a la Oficina d’Atenció al Ciutadà.

Edifici Miramar. Sitges Fins al 3 de desembre Sopars i tasts de vins del massís del Garraf.

Gaudeix de la gastronomia i dels diferents vins del territori. A diversos restaurants de Sant Pere de Ribes.

Més informació a www.sanperederibes.cat

33

34

laGuia CUINA DE BRASA AMB TOCS MEDITERRANIS Una nova i suggerent proposta al centre de Sitges.

El restaurant Komokieras ha obert recentment el seu establiment en el qual ofereix una cuina de brasa basada en carbó vegetal amb tocs mediterranis. Una carta de qualitat a preus molt competitius que fan les delícies dels clients. Franc Rodríguez i Pedro Bargellini han agafat el bo i millor de l’antic Komokieras de Rocamar i l’han traslladat a aquest cèntric i confortable restaurant del carrer Espalter.

KOMOKIERAS // Espalter, 23 Tel. 93 814 61 15 www.komokieras.com

CUINA MEDITERRÀNIA DE SEMPRE La cuina mediterrània de tota la vida se cita a Mare Nostrum, el restaurant de la família Martí al Passeig de la Ribera. L’arròs sucós amb galeres i una completa carta amb especialitats marineres i mediterrànies constitueixen una excel·lent targeta de presentació per a un restaurant amb 60 anys de trajectòria. Amb una esplèndida terrassa davant del mar, menjadors privats i una ambientació tipicament marinera, Mare Nostrum és garantia de qualitat, servei i comoditat.

MARE NOSTRUM // Pg. de la Ribera, 60-62 Tel. 93 894 33 93

35 MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la carismàtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball.

CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el converteix en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

L’AUTÈNTICA CUINA DE DONOSTI La gastronomia basca ja té representació a Sitges. Si trobes que els pintxos de la Taberna El Donostiarra són tota una delícia, no et pots perdre la cuina del restaurant El Donostiarra, especialitzats en carns a la brasa i peixos cuinats amb les millors receptes tradicionals de Sant Sebastià. Prova l’autèntic Txuletón basc, acompanya’l amb un dels vins de la seva àmplia selecció i gaudeix del bon menjar.

RESTAURANT EL DONOSTIARRA // Major, 14 Tel. 93 811 02 63

36 UN CAFÈ AMB HISTÒRIA Al centre neuràlgic de Sitges hi podem trobar el Cafè Bar Roy, la cafeteria en actiu més antiga del poble.

Amb una terrassa de luxe al bell mig del carrer Parellades i amb un interior que manté el tradicional estil dels cafès del segle passat, el Cafè Roy ens proposa una extensa carta de tapes de forquilla típicament catalanes, així com una gran selecció de cafès de primera qualitat.

CAFÈ BAR ROY // Parellades, 9 Tel. 93 811 02 69

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmorzar, dinar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines esportives.

SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

QUAN MENJAR ÉS DIVERTIT Superpollo és un clàssic. Si avui et ve de gust pollastre a l’ast o qualsevol de les seves especialitats, com les amanides, patates fregides, plats combinats… només cal que t’acostis al carrer Sant Josep, tot passejant pel centre de Sitges. Però si et ve de gust menjar a casa un dia que no tens gaire temps per cuinar, o passar una estona divertida amb els amics o en família, Superpollo t’ho porta a casa. Pensa en l’olor dels pollastres acabats de fer! Superpollo és ràpid i deliciós!

SUPERPOLLO // Sant Josep, 8 Tel. 93 894 57 54

37 UNA COPA AMB ELS AMICS Jànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments.

JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

EL PINTXO PER EXCEL·LÈNCIA La millor selecció de pintxos al més pur estil basc es troben a la Taberna El Donostiarra. De la mà del Koldo i la Leire, els seus responsables, l’oferta gastronòmica en petit format es converteix en un plaer per als paladars més exigents. Pintxos de cecina, idiazabal, txistorra, txakatún, anxoves, etc… i tot acompanyat de sidra, txakolí o un bon vi negre.

TABERNA EL DONOSTIARRA // Nou, 14 Tel. 93 811 02 63

CARTA DE CÒCTELS ÚNICA Cafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar al matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Tasta les seves hamburgueses casolanes; són una delícia! I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Obert de dilluns a diumenge, de 13h a 3h.

Entra a facebook.com /magmasitges per conèxier les seves promocions.

CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33 www.facebook.com/magmasitges

aparador

38

PER A LA DONA D’AVUI La botiga Kuntrast obre les seves portes a Sitges amb l’objectiu d’oferir a la dona treballadora i moderna la roba i esls complements més adients. S’hi poden trobar marques com Relish, Sinequanone i Take Two. KUNTRAST // Avinguda Carbonell, 10 // Tel. 93 894 15 93 kuntrast@gmail.com

‘2records’, música feta a Sitges Després del su exitós debut The mellow tapestry, el grup sitgetà Vanova ha publicat el seu segon treball, 2record, ampliant el seu registre idiomàtic. I és que es tracta de dos discos en un: All before impasse i Estimada incertesa, macerats durant dos anys al seu estudi.

Cançons sentides i treballades de dos compositors amb talent. www.foehnrecords.com

SITGES EN VELER L’Isaac, patró de vaixell amb molts anys d’experiència, t’ofereix la possibilitat de gaudir d’un dia de mar aprenent alhora les tècniques de navegació.

NÀUTICA, ESCOLA - SITGES // Tel. 609 33 81 83

PIS PER A LLOGAR A Vallpineda, amb piscina i jardí comunitari. Tres habitacions, cuina equipada i bany / jacuzzi. Calefacció i aire condicionat. 76 metres quadrats.

Tel. 619 166 941

39

40