On_4

Exemplar gratuït

*Joves emprenedors

reinventen la nit …i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink i nova secció ON moda

DESEMBREGENER 09

CLUB NÀUTIC SITGES, OBERT AL MAR I A LA VILA RETRAT DE PERE STÄMPLFLI CAN PERE DE LA PLANA. COM ÉS LA VIDA RURAL AL S. XXI?

#4

sitges/sant pe

cultura oci tendències

re de ribes

editorial LA CADIRETA DELS NOUS PROPÒSITS I una cadireta! ON arriba al número 4 tot traspassant els límits per a entrar al 2009. Una cadireta que de ben segur servirà per seure i rumiar en nous propòsits. De moment, us convidem a seure i a compartir la lectura dels temes que serveixen de pont per a omplir els fulls en blanc del 2009.

El número comença conversant amb alguns del joves empresaris de la nit de Sitges, emprenedors que han arriscat innovant i ideant noves propostes perquè la gent de la comarca i d’arreu gaudeixi de la nit sitgetana.

ON també acompanya una de les entitats amb més història de la vila, el Club Nàutic Sitges, en el seu 40è aniversari, i l’acosta a qui busqui conèixer millor el mar i la tradició marinera de Sitges.

La quarta edició, en aquestes dates, rememora les onades de fred històriques que han emblanquinat el paisatge de la costa i han deixat estampes i anècdotes.

Com ja és habitual, ON torna a endinsar-se en el món de l’art, profunditzant ara en la figura de Pere Stämpfli, artista contemporani internacional i fill adoptiu de la vila.

I ON inaugura nova secció, +Moda, on repassa les tendències i les propostes per vestir, un tast del shopping més actual, en versió sitgetana.

Des de Ribes, la revista visita Can Pere de la Plana per a explicar com es viu a una casa rural al S. XXI i com es pot gaudir encara de la natura, no gaire lluny de casa.

També hi ha lloc per a les tradicions nadalenques més arrelades a Catalunya: els pessebres, els diorames, els Pastorets… imprescindibles!

Joan Iriarte ens desitja amb una de les seves instantànies felicitat i llum per al 2009 i Marc Hill ens fa reflexionar sobre com vivim les nostres festes.

Finalment, ON fa un repàs de les propostes on menjar, passars’ho bé o anar de compres a la Guia, l’Aparador i l’Agenda d’activitats.

Tot en un nou número, nou any i amb nous propòsits per a seguir creixent amb vosaltres. Que els poguem complir en aquest número i en molts més! Formuleu els vostres desitjos!

4 · Joves empresaris sitgetans aposten per la nit 8 · El record de les grans nevades a la comarca 12 · El Club Nàutic Sitges celebra quatre dècades navegant 16 · Pere Stämpfli: l’emprenta d’un artista internacional a Sitges 20 · Pessebres i Pastorets, tradicions nadalenques amb art 23 · Joan Iriarte regala una imatge de prosperitat per al 2009 24 · Can Pere de la Plana o com viure en una masia a l’actualitat 28 · Marc Hill reflexiona sobre “el paradigma de l’abundància” 29 · +Moda proposa peces plenes de creativitat 32 · Agenda 33 · Guia 38 · Aparador

Sumari

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Lidia Gázquez / ÀREA COMERCIAL Claudio Berdala (cap) · Manel Carbonell / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Sònia Cordero, Magí Fortuny, Marc Hill, Joan Iriarte, Lluís Jou, Joan Tutusaus.

sitges/sant pere

de ribes

cultura oci tendències

REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars

una producció de:

ELS EMPRENEDORS DE L’OCI NOCTURN Tot i la seva joventut, acumulen experiència en l’oci nocturn, ja que tots celebren en aquests mesos deu anys d’algun dels seus projectes.

Sitges la Nuit Joves emprenedors de Sitges ideen noves fórmules d’oci nocturn

4

Són joves, són emprenedors i són de Sitges. Van començar el seu negoci arriscant a la nit sitgetana, caracteritzada per una àmplia oferta amb carrers com el Primer de Maig i altres locals de renom.

Tanmeteix, ells van fer la seva aposta per dignificar la nit sitgetana i aportar noves ofertes d’oci i ara en parlen obertament: Com és la nit de Sitges? Hi ha oferta per a tothom? Com s’ho passen bé els sitgetans i sitgetanes?

MIQUELO MATAS té 28 anys, dirigeix des de fa dos anys el Pique Nique del Grup Matas Arnalot al passeig de la Ribera. Després de tres anys, ha fet crèixer el negoci poc a poc, una nova proposta de lunch-bar on poder prendre un còctel a la nit, però que també funciona com a local per a celebracions i esdeveniments per a particulars i empreses. No és la seva primera experiència com a empresari de nit. Fa deu anys ja va impulsar dos projectes d’oci nocturn: el Gatsby i el Pòker.

NACHO RIGOLA té 38 anys i dirigeix el bar Village i la cerveseria Soho al carrer Illa de Cuba. Ja fa deu anys que va obrir el Village i recentment han celebrat l’aniversari del que ja és un dels locals habituals de la vida nocturna sitgetana, on prendre una copa i ballar després de sopar.

El seu esperit emprenedor també l’ha portat a organitzar les nits de carnaval al Prado o les nits temàtiques dels dijous a l’Atlàntida el passat estiu.

JORDI MARTÍ té 34 anys i porta el Jànio’s Bar al Cap de la Vila. Al juny del 2009 farà 10 anys que va obrir-lo, com un projecte llargament abraçat pel seu pare, el músic sitgetà Jànio Marti, que sempre havia volgut obrir una cocteleria i piano-bar pròpia. Finalment, va ser ell qui va posar en marxa el projecte, que ha esdevingut un dels bars clau per a prendre una copa entre amics en les nits de Sitges.

MARC ROSELL té 36 anys i té entre mans diferents negocis relacionats amb l’oci nocturn: el bar Magma, al carrer Parellades; el bar Aqua, al carrer Illa de Cuba i ara, com a nou projecte, la gestió de la discoteca Organic, al carrer Bonaire, durant la temporada d’hivern.

El Magma té gairebé 10 anys i també és un punt clau de les nits de Sitges, un bar-cocteleria on prendre una copa diferent i l’Organic és una de les importants novetats de la temporada com a discoteca al centre de la vila.

Marc Rosell, propietari del Bar Magma

Soho, el nou repte de Nacho Rigola

Lídia Gázquez

MODA I INNOVACIÓ Aquests joves emprenedors van arriscar en obrir els seus negocis, la majoria fa una dècada, tot cercant el progrés i la millora de l’oferta nocturna. La moda i les necessitats que van percebre en aquesta tipologia de negoci van ser els seus elements inspiradors. El cas més recent és el del Pique Nique, quan Miquelo Matas va fer-se càrrec del local, hi havia una moda bastant extesa de locals chill-out. Al Pique Nique es pot esoltar aquest tipus de música i prendre una copa assegut, es cuida l’ambientació i es creen espais més individualitzats. El seu impulsor ho explica així: “Buscàvem crear un local per a aquelles persones cansades de la moguda de la nit, on començar la festa d’una altra manera, més tranquil·la, on se sentissin còmodes, prenent una copa en un sofà i entre amics, jugant amb la llum, la

Miquelo Matas, a un sofà del Pique Nique

decoració…”, i afegeix que han tingut molta cura en l’oferta en cocteleria, per la qual van fer una aposta en ferm tot “mantenint una línia en els còctels”, explica.

Nacho Rigola, conjuntament amb l’enyorat Pep Milà, va veure l’oportunitat d’obrir el Village ara fa deu anys, amb unes bones condicions i considerant que “faltava un espai de nit per a la gent de Sitges, vam creure que hi havia un buit per a un públic una mica més gran, una alternativa i punt de reunió per a després de sopar i fer una copa”, destaca. La fórmula va funcionar i el local va trobar una bona resposta que es manté en l’actualitat. Per a mantenir aquesta assiduïtat de públic, reinventar-se és primordial, segons Rigola, ja que “cal innovar fent festes, canvis de decoració i tenir el local en perfectes condicions”. I en el cas del Soho, el nou projecte impulsat per rigola aquest any, per exemple, s’estan potenciant els concerts de dijous “per a animar les nits entre setmana”.

Jordí Martí al Jànio’s, tot un clàssic de la nit

Al Jànio’s l’ambientació també ha estat important, tal com explica Jordi Martí, “canvis de look, com per exemple, al 5è aniversari, decoració especial a festes com Nadal o el Festival de Cinema, però sempre mantenint l’atmosfera del local tan pròpia que hem aconseguit”, reconeix.

I al Magma, Marc Rosell va encertar en la seva aposta per a popularitzar la cocteleria “a contracorrent, ja que tothom em deia que m’equivocava, però a la llarga ha estat el que millor m’ha funcionat”, confessa. Després de viure uns anys a Londres, Rosell va veure que allà la cocteleria funcionava molt bé a nivell popular i en aplicar aquesta idea el seu negoci, va convertir aquest producte en el seu “avantatge competitiu respecte altres locals de Sitges, de tal manera que tenim una carta de gairebé 100 còctels i volem potenciar la cocteleria encara més”, determina. I pel que fa a la discoteca Organic, és l’inici d’una idea que Rosell tenia al cap des de feia temps i que va culminar al

5

mes d’octubre, obrint la discoteca per a un públic general: “Vaig arribar a un acord i la gestionarem durant els mesos d’hivern per a oferir una alternativa de nous espais al centre d’oci nocturn a partir de les 3.30, amb música i ambient diferents”.

FITES I MANCANCES Podria semblar arriscat invertir en negocis nocturns, atès que Sitges és una vila turística amb una àmplia oferta i llarga tradició en aquest tipus d’oci, però l’evolució és un punt clau per a les decisions emprenedores d’aquests joves. Tots coincideixen en que cal fer un pas endavant. Miquelo reconeix que “a la nit de Sitges no li falta res”, però creu que “s’hauria de promocionar més, abans Sitges tenia més nom, caldria recuperar aquest prestigi i donar una empenta a alguns llocs que han quedat antiquats”.

Rigola comparteix aquest punt en destacar que “es necessita una millora en la qualitat d’alguns locals” però opina que falta més oferta a partir de les 3 de la nit. Martí, per la seva part, pensa que “cal adaptar-nos als nous temps”, però reconeix que hi ha molts avantatges que la gent d’arreu valora, com poder sortir entre setmana ja que “no hi ha gaires llocs on un pugui sortir fins les 6 entre setmana”.

6

LES DIFICULTATS DE LA NIT Una de les grans dificultats de portar un negoci nocturn és el soroll de la gent: “A

les 3.30 tanquen tots els bars i tota la gent surt alhora al carrer”, explica Miquelo. La contaminació acústica també preocupa a Martí i Rosell, però també conclouen que “si algú es queixa sempre té raó i que són problemes on el diàleg és fonamental i es pot arribar a una solució”. Rosell encara fa referència al “problema de l’estacionalitat que els empresaris que treballem tot l’any hem d’intentar matar”. Martí destaca també el suport entre professionals del sector: “Al dos de maig els bars ho tenen més fàcil per fer-se un cop de mà entre ells, mentre que els que tenim el negoci al centre ho tenim més difícil perquè estem més dispersos”, manifesta. I és que, tot i que la gent que surt a divertir-se combina ambdòs espais, hi ha una diferenciació entre els bars del centre i els de la zona de mar.

La crisi és un tema que preocupa molt.

Rosell opina que s’ha de reaccionar perquè “si no li pegues tu a la crisi, ella et pega a tu primer”, per això ara ha invertit i apostat per ampliar horaris i personal oferint berenars i esmorzars. Martí apunta altres motius que també els afecten negativament com “la devallada de la gent que sortia entre setmana” o “el fet que facin els partits de futbol en obert i, fins i tot, les obres”, recorda.

Rigola, en canvi, alerta del perill de “perdre els nostres espais” i afegeix que “encara que pugin noves generacions, cal engrescar-les i tenir cura dels espais de referència on passar-nos-ho bé”.

PÚBLIC MOLT AMPLI Les nits de Sitges estan habitades per un públic molt variat, Martí observa que “al Jànio’s tenim una barreja de públic extraordinària i fidel, que també canvia segons el dia de la setmana, no venen només de Sitges, també de Ribes, Vilafranca…”. I és el que passa també al Magma ja que “el local està enfocat a tot tipus de públic, tenim més regularitat amb el jovent perquè encara no tenen responsabilitats com canalla o hipoteques per pagar, però treballem molt amb gent de 18 a 45 anys, també d’arreu de la comarca: de Vilanova, Vilafranca, Ribes...”, apunta Rosell.

I tots hi estan d’acord, a Sitges hi ha “cultura de sortir”. Sitgetans i sitgetanes s’adapten a l’oferta nocturna i adopten els seus punts de trobada, sobretot per a socialitzar. Segons Miquelo, la gent de Sitges surt molt “per a relacionar-se i mantenir el contacte”. El factor diversió també és bàsic, tal com comenta Rigola “sitgetans i sitgetanes, com qualsevol client, venen a passar-s’ho bé, prendre una copa i ballar”, però també posa relleu en el fet d’“estar en contacte amb la parròquia”. La familiaritat que han sabut crear aquests empresaris s’expressa d’aquesta manera, tal com descriu Martí: “En deu anys, hem creat la nostra solera”. Aquests joves treballen dia a dia per a innovar i perquè la nit de Sitges tingui les portes sempre obertes a tothom, en constant evolució.

L’ÈXIT D’UN JOVE ALS SEIXANTA Un exemple de l’empresari jove que va tenir èxit començant els seus negocis de nit durant la dècada dels seixanta és el de l’alemany d’adopció sitgetana Beppo Naumann. Actualment compta amb cinc locals a Sitges: el Road Cafè, al carrer Parellades; La Terraza, a la plaça Indústria; els pubs Prisma i Blues, al Primer de Maig, i la discoteca Ruta 66, al carrer Bonaire. Segons Beppo, per a emprendre i mantenir-se li ha calgut “molt d’esforç i una voluntat d’obrir-se”, lluitar constantment per a millorar i progressar. Per exemple, al Road Cafè, reconeix que li han calgut “25 anys per a aconseguir la terrassa”.

Beppo recorda que el Sitges dels seixanta i setanta era molt diferent al Sitges d’ara: “Els estrangers alucinàvem, la vila tenia un encant molt especial, un aire antic, no hi havia res igual!”.

L’empresari va venir atret “pel sol d’Espanya” i explica com era de diferent el turisme als seixanta, amb tot luxe de detalls: “Turisme de totes les procedències, sobretot francesos, italians, holandesos, anglesos…”. El primer local que va obrir va ser el Road Cafè, “vaig començar fent hamburgueses amb una calor bestial, amb cues llarguíssimes, veníem entre 600 i 800 hamburgueses diàries, treballàvem com bèsties, però també lligàvem molt!” (riu). Ricard Urgell (impulsor i propietari de Pacha) i Beppo es van fer molt amics a finals de la dècada, fins i tot Beppo va portar un temps la terrassa de Pacha, però aquestes no van ser les seves úniques ocupacions, l’alemany també va treballar com a model publicitari i també en el sector de la confecció de roba per a nen.

L’any 1977, l’empresari va encarregar-se del pub Prisma i més tard va començar a treballar amb La Terraza.

L’any 1994 va obrir la discoteca Ruta 66 després de fer un estudi exhaustiu de mercat, i va ser tot un èxit. Beppo va voler fer una discoteca “per a gent a partir dels 26 anys, on poder ballar amb música de festa i prendre una copa tranquil·lament”. Sobre alguns problemes de la nit com les drogues, Beppo ho té clar: “Sóc compeltament antidrogues, he lluitat perquè no entrin els que en venen, crec que hi ha una responsabilitat molt gran per part nostra i només vull treballar amb gent sana, empleats i clients”.

Segons l’alemany, el secret per a mantenir-se i tenir èxit és “ser autèntics, ser correctes i tenir un bon equip”. En un món on les distàncies cada cop són més curtes i la competència en turisme és més gran, l’alemany reivindica que “empresaris i autoritats s’haurien de posar d’acord per a fer crèixer el negoci” i declara que “haurien de millorar algunes coses, com per exemple, la seguretat al carrer”. Finalment, llença una pregunta per a la reflexió: “De què viu Sitges, de la construcció o del turisme?”, per aquest motiu apel·la a major sensibilitat institucional pels locals d’oci turístic.

Beppo Naumann, empresari de locals d’oci

sitgem Us de Festes

Bones

Club Nàutic de Sitges Espigó de Llevant s/n, Apartat de Correus 76, 08870 Sitges Tel. 93 743 20 57 · Fax 93 743 20 08 cns@nauticsitges.com · www.nauticsitges.com

8

Vista insòlita de Sitges enfarinat des del Puig d’en Boronet

Un Nadal de foto Sitges va viure la nevada del 62 entre el joc i la incomunicació Joan Tutusaus Montse Hill

“Una nevada como no recuerdan otra igual los viejos del lugar”, deixà escrit Tirant, alterego de Ramon Planas. La crònica local del darrer número de l’Eco de Sitges de 1962 remarcà el que havia estat un fenomen extraordinari, i que ha acabat esdevenint la nevada del segle. També ho fa el verb florit de l’anònim periodista de La Vanguardia, en l’edició del 27 de desembre: “Siempre crea silencio y sosiego la caída de la nieve, pero el de la jornada de Navidad del año 1962 será perpetuamente recordado como el de una ciudad paralizada, yerta e inmóvil, de cuyas calles fue retirándose todo signo de vida, a medida que la tarde iba cayendo.

Sólo se oía de vez en cuando la sirena de algún coche de bomberos que se lanzaba a !a arriesgada aventura de transitar para acudir con el celo de siempre, a alguna llamada urgente”.

Neu per Nadal. No eren èpoques de Santes Claus ni Pares Noëls, però els nens i nenes de la costa catalana es varen trobar amb el millor regal aquell Nadal del 62. Una combinació de factors meteorològics varen permetre acumular gruixos mai vistos en indrets tan poc habituals com Sitges. Les muntanyes nevades darrera la Punta, als peus d’un Mediterrani extremadament pla, oferien la imatge típica de poblet alpí als peus d’un llac. Recordaven les cròniques que també havia caigut neu el Nadal de 1926, i més enrere, el febrer de 1887, una contundent precipitació que superà el mig metre al centre de Sitges. Però aquell 1962 era Nadal, qui més qui menys estava de festa, i els nens d’aquell Sitges que despertava al turisme van omplir els carrers de jocs i de ninots amb un element gairebé desconegut, la neu.

Això sí, no tot van ser rialles. La neu va caure, va quallar, i s’hi va quedar. I després de la sorpresa, començaren els problemes. El

Estampa del carrer Rafel Llopart cobert per la neu

Sitgetans i sitgetanes van sortir a gaudir del nou paisatge

La cabana de la Creu de Sant Isidre sota un important gruix de neu

Construccions i Reformes en General Av. de les Flors, 18 · 08870 · Sitges BCN M. 660 23 22 99 T. 93 894 50 57

Sitges de 1962 no estava preparat per una situació com aquella.

Els sitgetans havien contemplat l’emblanquinament dels turons que volten la vila la vigília de Nadal, però la majoria pensava que es quedaria en allò. Més tard, els assistents a la Missa del Gall van tornar a veure nevar en sortir de la celebració, molts amb el goig de gaudir d’un Nadal blanc, de Nadala, però fou l’endemà quan Sitges despertà nevat i sota una important precipitació. El tradicional pessebre que els Amics dels Jardins col·locaven al Greco va quedar colgat, com també desapareixia sota la neu el que posava la família Matas a una barca davant del Subur. Els gruixos anaven en augment, i varen arribar a un pam al casc urbà, a mig metre als Molins, i a un metre muntanya amunt. La neu, a més d’impossibilitar la mobilitat pels carrers, també va incomunicar la comarca per tren i carretera, i va bloquejar visitants puntuals, molts allotjats a l’hotel Subur, que romania obert per Nadal. El subministrament elèctric, molt més precari que ara, aguantà fins la tarda del 26, en què tot el poble quedà a les fosques a mitja representació dels Pastorets al Patronat. L’obra es va haver de suspendre, com també les sessions de cinema a Prado i Retiro, i els balls del dia de Nadal.

La neu feia patir ciutadans i autoritats. L’abundant acumulació a terrats i carrers obligà la brigada municipal a portar a terme una intensa feina de neteja, especialment pels carrers del centre, l’escorxador municipal, i els punts de recollida de brossa.

Segons les cròniques, hi va ajudar força la feina de la màquina excavadora de Joan Pons. Nombrosos particulars posaren el gra de sorra treient neu dels carrers. L’esforç no va poder evitar, però, la trencadissa de braços i cames de vianants que relliscaven sobre la neu gelada, els danys als cotxes aparcats a la via pública, colgats com a espectres, o les avaries a les canonades que, gelades, van deixar sense aigua nombrosos habitatges, primer, i varen rebentar, després. Pujar al Poble Sec era poc menys que una odissea, especialment per a les persones grans, i a tot arreu, la gent buidava de neu els balcons, per ensurt de vianants. Els efectes de la nevada es mantingueren dies, i malgrat els esforços, els precaris mitjans de l’època van anar restablint parcialment les comunicacions. Però on han estat més duradors és en els records de tota una generació.

La nevada també fou una mena de festa per als fotògrafs, especial l’endemà, Sant Esteve, quan el sol va lluir amb tot l’esplendor, i va permetre que professionals i afeccionats immortalitzessin l’esdeveniment. Un grup d’amics, fins i tot, va aventurar-se a pujar a la Creu de Sant Isidre, erigida pocs anys abans al puig d’en Boronet, per veure el paisatge, una excursió difícil per la gran quantitat de neu acumulada.

Com recorda un testimoni, “va ser molt maco... però que no torni a passar!”.

Anticicló, borrasca i aire fred siberià Com si d’una novel·la es tractés, els esdeveniments que varen envoltar la nevada del 62 es gestaren els dies anteriors. La gènesi la trobem en el reforç d’unes masses d’aire siberià, extremadament fred i sec, que es varen començar a desplaçar en direcció sudoest a causa d’un potent anticicló a sobre de Dinamarca cada cop més potent. Barcelona tenia una mínima de 6 graus el dia 22. Els dos dies següents, mentre l’anticicló danès bloquejava amb 1048 hPa pel nord, es gestava una borrasca entre Sardenya, Còrsega i el nord d’Àfrica, que va acabar de crear l’autopista per l’aire siberià. Les temperatures varen caure entre 8 i 10 graus en 24 hores, i mentre que al port de la Bonaigua s’assolien els -21, la borrasca

mediterrània permetia veure les primeres volves precisament entre Vilanova, Sitges i el Prat, la tarda del 24. Tota la nit de Nadal se la va passar nevant, i l’endemà, els gruixos començaven a ser considerables. La manca de trànsit a la nit i el dia festiu va afavorir que la neu quallés ràpidament, i de bon matí, els gruixos arran de mar s’acostaven als 10 cm. El bloqueig a l’atmosfera va afavorir el manteniment de la irrupció d’aire fred, que combinat amb la borrasca, va donar, segons dades de l’observatori de Barcelona, 20,2 litres per metre quadrat en forma de neu, amb un espessor de 46 cm. A l’observatori Fabra, a 400 metres d’alçada, el nivell assolit va ser de 70 cm. Un dia més tard, per Sant Esteve, la borrasca s’havia desplaçat cap a

l’interior de la península, però en mantenir-se les temperatures baixes, al sol li va costar començar a fondre la neu.

Portada de La Vanguardia del 27 de desembre de 1962

ASADOR SIDRERIA DONOSTIARRA EL NUEVO ASADOR DE VALLPINEDA DESCUBRE LOS SABORES DE LA COCINA VASCA TXULETON DE BUEY, PESCADOS DEL CANTÁBRICO AMPLIA GAMA DE VINOS Y CAVAS...

SIN OLVIDAR LA SIDRA Y EL TXAKOLI DE GETARIA

A PRÓXIM RA U APERT

PREPARAMOS MENÚS DE EMPRESA A TU MEDIDA

ITGEM US DES ESTES ONES F UNES B NAK ETA ZORIO N ERRI O URTE B

Passeig Pujades, 2 · Urb. Vallpineda · 08810 Sant Pere de Ribes · Telf. 93 811 07 16

12

Les veles formen part del paisatge de Sitges , encara actualment, grĂ cies a la tasca del Club NĂ utic Sitges

Club Nàutic Sitges La tradició marinera de Sitges, encara viva Lídia Gázquez

El Club Nàutic Sitges és una de les entitats esportives i socials més importants del municipi, que ja acumula 40 anys d’història.

Una entitat oberta a la vila i al mar, sense ànim de lucre, que vetlla per la continuïtat de la tradició marinera de Sitges, com a localitat costanera i mediterrània, una tasca important a nivell esportiu, històric i social, i que vol engrescar tothom a conèixer el mar de més a prop. El Club Nàutic Sitges ha celebrat els seus 40 anys d’intensa vida i activitat i ha publicat recentment un llibre on recull la seva història. El mar és també un territori explorable i apassionant, des de la Fragata, la seu del Club Nàutic, comença el viatge que van iniciar els seus fundadors el 21 de març de 1967.

CONTACTE AMB EL MAR Aquell any un grup de navegants van decidir crear una associació que promogués els

esports nàutics a Sitges i des d’aleshores i, gràcies al seu treball i inciativa, el Club Nàutic Sitges ha estat una realitat que ha continuat fins als nostres dies i ara està més viva que mai. “L’any de la seva fundació el club va conviure amb pescadors, quan el peix encara es venia al Mercat”, recorda Oriol Pascual, president del club. Actualment el Club amb la seva privilegiada situació, disposa d’una magnífica flota de patins de vela i catamarans i organitza sortides i regates al màxim nivell, a més de tenir un important palmarès. Tal com comenta Pascual, a l’escola “hi ha un campió d’Espanya júnior i esportistes joves que comencen a despuntar”. El contacte amb el mar es conserva de forma directa i regular a través dels cursos del club, per a gent jove, però també per a gent de totes les edats. Albert Oliver-Rodés, gerent del club, apunta que “tenim una dona de setanta anys i escaig que fa cursos amb

nosaltres”. L’Escola de Vela és una de les més actives de Catalunya, pionera amb la Vela Escolar, “amb 2.100 alumnes, primera escola de club i segona després de Barclona”, explica Oliver-Rodés. A més s’hi poden llogar embarcacions i s’organitzen esplais d’estiu per a nens: “Tenim tot el material: salvavides, escarpins, serveis… i durant tot l’any es pot practicar la vela”, remarca Xavi Duran, soci del club. A més, el servei de seguretat és fonamental i el cuiden amb rigor ja que, com manifesta Oliver-Rodés, “som capdavanters en seguretat i s’aplica un protocol estricte”.

VALORS DE L’ESPORT NÀUTIC Els membres de la Junta volen trencar amb la idea equivocada que els esports nàutics són cars i només accessibles a certa elit, “la vela no és cara”, manifesta Pascual. I Oliver-Rodés ho exemplifica així: “La veritat

Portes blindades i interiors, parquets flotants, mobiliari de cuina...

Tot tipus de ia feina de fuster

Visita la nostra botiga i demana pressupost sense compromís

Camí de la Fita nº15 · Tel. 93 811 09 50

El club és a la Fragata, vora el mar i al centre de Sitges

Navegants del club per la costa sitgetana

L’esport nàutic permet un contacte directe amb la natura

és que hi ha gent que s’apunta a un primer curs, troben bons instructors i acaben fentse socis per l’ambient familiar del club, NO és un club de luxe”, explica.

Aprendre a navegar també significa aprendre a respectar la mar, la natura, l’entorn i les tradicions. I el president destaca especialment que els esports nàutics transmeten uns valors de treball en equip: “Sempre i entre tots, preparen, governen, netegen i tornen a pujar el barco i això contribueix a crear companyonia”, valors que els més petits aprenen a l’escola de vela i que moltes empreses aprofiten, fent cursos i aplicant metodologies de motivació per a altres companyies. La vela és un bon mètode per a treballar la motivació i els equips.

Des del club, a més, es potencien altres embarcacions carregades d’història i significats. És el cas del patí català o la vela llatina. El patí català és una altra embarcació a banda dels catamarans i altres barcos més popularitzats, una embarcació genuïnament catalana, “l’únic barco al món que no té timó”, aclareix Duran, “representa una altra manera de navegar perquè has de preveure els canvis de vent i integrar els teus moviments, és molt més tècnic, és la puresa de la vela lleugera”. I pel que fa a la vela llatina, Pascual confessa que “es vol impulsar” i afegeix que “només cal recordar que els pescadors d’abans portaven la vela llatina, quan a la Fragata hi havia la comandància on demanaven permís per anar a les Amèriques!”.

ES LLOGA LOCAL de 100 m2

T! A T I N U T R O P O

Acabat de reformar Ideal per a oficines Possibilitat de llogar per parts Amb bany i petita cuina/office Situat al C/Joan Ramon Benaprès, prop de l’estació, en una zona molt tranquil·la, al costat de l’hospital.

Més informació al Tel. 93 811 09 50 / 670 67 16 42

CLUB SOCIAL El club té la part esportiva però també té una part lúdica i social. Els cursos es poden fer per a competir, però també per a gaudir del mar pel sol fet de gaudir-ne. A més, hi ha totes les activitats socials que es desprenen d’un club, paral·leles a l’esport, que serveixen per a interactuar i relacionar-se: teatre, concursos de dibuix, festes, excursions, grup de carnaval (La Pasta fullada), Nadal, Sant Joan, concerts de jazz a l’estiu...

I un restaurant “amb l’Eugènia com a cuinera, la dona del Joaquim (contramestre del club), que fa un arròs caldós espectacular!”, adverteix Pascual. En un entorn ideal, en el centre de Sitges completament oberts al mediterrani.

I és que la mar desperta passions i els membres de la Junta en són uns enamorats, així com els socis i la gent que utilitza regularment les instal·lacions del club per a navegar: “L’esport nàutic enganxa a qualsevol edat”, confessa Pascual. El president apunta que hi ha una part col·lectiva, però una més individual perquè “un també pot trobar-se a si mateix sortint sol un dia d’hivern per a desconnectar i descarregar adrenalina”, matisa. Finalment, Duran transmet la seva passió pel mar i les tradicions marineres: “Si visquéssim a Viella, faríem esquí, però com que vivim a Sitges hauríem de saber navegar. No hem de perdre el contacte amb el mar ni la tradició marinera. Fer esport és la manera més bonica i ecològica de continuar amb aquestes tradicions”, conclou.

Vora la mar Club Nàutic de Sitges. 40 Aniversari. Vora la mar és el títol del llibre que ha editat el club per a resumir aquestes quatre dècades d’història. La tasca la va començar el desaparegut Manel Carbonell, un dels primers socis del club i la va acabar el jove periodista Sergi Osete. Segons Pascual, “quan en Manel ens va deixar, va representar un trasbals humà i de retruc, un trasbals per a la recuperació de la memòria històrica de la casa, en la qual treballàvem per a l’aniversari”. Osete va revisar tots i cada un dels Eco de Sitges des de 1967 fins al 2007, va revisar els documents de l’Arxiu de Sitges i la biblioteca, va fer nombroses entrevistes i va recopilar tot el material possible relacionat amb el club i la seva història: fotografies, objectes, documents, pel·lícules… Per a mostrar bona part d’aquest material, s’ha editat un DVD conjuntament amb el llibre: “Qui el llegeixi se serprendrà de la història que té!”, declara Pascual.

El llibre és a la venda al club per als socis, però també s’han distribuït exemplars per les biblioteques, associacions culturals i esportives i es pot adquirir a les llibreries de Sitges.

Segons la Junta Directiva: “Nosaltres portem poc temps al capdavant del club comparat amb molta gent que ens ha precedit, i gent anònima, hi ha una tasca rellevant de molts socis. El llibre i els actes de l’aniversari són un homenatge a tota aquesta gent que va lluitar per conservar l’herència marinera de Sitges”.

Oriol Pascual, actual president del club

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ CIRCUITS TANCATS DE TV · VIA SATÈL·LIT · REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS INSTAL·LADOR OFICIAL

C/ Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69 e-mail: tecnositgessat@tecnositges.com

Pere Stämpfli a Sitges

Obertura al món del segle XXI

Autoretrat d’Stämpfli del 1963

Lluís Jou

16

L’any 1963 Pere Stämpfli va pintar un autoretrat, Autoportrait au raglan, on ell mateix es representa caminant i mirant cap endins de la tela, com si fugís de l’espectador. És un retrat de gran format, en blanc i negre que va presentar a la Biennal de París d’aquell any dins de la selecció de Suïssa. L’autoretrat, blanc i negre en els tons, gran format en la forma, figura en moviment i mig d’esquena a qui se’l vol mirar, representa molt bé Pere Stämpfli: és un artista inquiet, que sempre es mou pels camis d’un art que mai no s’atura, de missatge directe com els contorns en blanc i negre fins i tot en la pintura acolorida i geomètrica, d’idees grans i ambició artística, i d’esperit senzill i una mica tímid que defuig l’elogi fàcil i prefereix que es parli de l’obra que d’ell.

Fa quaranta anys que Stämpfli, que el 1961 es va casar amb la catalana Anna-Maria Torelló, té casa a Sitges i ara se’n compleixen dos que va anunciar la creació d’una fundació, la Fundació Stämpfli, a la qual ha aportat les seves cinc cases del carrer d’en Bosc i que té per objecte la creació a Sitges d’un centre d’art contemporani internacional constituït per una col·lecció selecta d’artistes de la seva generació que ell mateix, assessorat per un consell de prestigi, està formant. Els quaranta anys que separen la compra de la seva primera casa i l’aportació de mig carrer d’en Bosc a una fundació d’art, Stämpfli no ha estat

un simple visitant que ve a Sitges a reposar o a treballar sol i tranquil, sinó una persona que ha procurat fer-se present entre nosaltres, relacionar-se amb la gent del barri, restaurar amb cura i gust les cases del carrer d’en Bosc, conservar una part del pany de la muralla del segle XIV, organitzar deu festes lúdiques i culturals quan això no s’estilava, participar en la nostra Festa Major i donar suport a la vida cultural de Sitges amb la cessió al Grup d’Estudis Sitgetans de l’espai cultural que du el seu nom des de 1995, cosa que ha possibilitat que aquesta entitat consolidés la seva activitat. Per tots aquests motius l’any 2004 l’Ajuntament el va nomenar fill adoptiu de la Vila.

Molts sitgetans coneixen Stämpfli personalment, molts n’han sentit a parlar i d’altres en tenen notícia, simplement, perquè han participat en les activitats que el Grup d’Estudis o la seva secció fotogràfica organitzen a l’Espai. Qui és, però, Pere Stämpfli? Que representa, en realitat, per a Sitges?

Pere Stämpfli és un dels artistes suïssos de més anomenada, conegut, valorat i cotitzat sobretot al seu país, a França, a Bèlgica i als Estats Units i que la crítica d’art valora per tota la seva obra i en cada una de les seves etapes brillants. I és que Stämpfli, quan ha aconseguit el reconeixement per la seva obra feta d’una manera determinada, sempre ha obert camis nous i, inquiet, ha

Foto: André Morain

L’autor amb la seva obra ‘Town & Country’ (1969)

tornat a començar. Així, ha navegat des de l’abstracció més radical a la figuració del pop art europeu, de la figuració narrativa a l’abstracció geomètrica i, des de fa uns cinc anys, ho fa cap a l’escultura abstracta, geomètrica, acolorida i de formats ben diversos.

Ha realitzat unes seixanta exposicions individuals a França, Suïssa, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Espanya i l’Argentina, i gairebé de 230 exposicions col·lectives a França, Suïssa, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya, Luxemburg, Itàlia, Espanya, Portugal, el Marroc, Israel, el Líban, el Brasil, l’Argentina, els Estats Units, Canadà, l’Índia, el Japó, Corea i la Xina. Com a conseqüència, la seva obra és present a les principals col·leccions públiques i privades d’Europa, el Japó,

la Xina, Corea i els Estats Units. La seva aportació a l’art europeu del nostre temps ha estat reconeguda per la crítica, la historiografia de l’art i les grans institucions museístiques, tal com prova la dotzena llarga de monografies que la tracten i les exposicions antològiques que se li han organitzat com són la del Museu nacional d’art modern, Centre Georges Pompidou, el 1980, i les retrospectives de la Seynesur-Mer (1997), el Museu d’Art i Història de Fribourg (1999) i la de la Galeria Nacional del Jeu de Paume, a París, el 2002. La seva obra és present, també, a les grans exposicions internacionals sobre els moviments artístics actuals. Només aquest any ha participat al Grand Palais de París en l’exposició sobre la figuració narrativa, a la galeria nacional de les cotxeres del Quirinal, a Roma, sobre

Stämpfli a la seva casa al carrer d’en Bosch

Foto: Michel Nguyen

‘Zentua’, Pere Stämpfli 1995

el pop art Europeu, i en altres dues a Berna i a València.

Què representa per Sitges comptar amb Pere Stämplfi? Per a Sitges la presència, i sobretot, és clar, la implicació de Stämplfi amb el seu projecte de Centre d’art contemporani internacional, representa rellançar el nom de la Vila com a punt de referència dins del món artístic català. Ja sabem que Sitges es va fer un nom propi a la geografia peninsular de l’art a finals

del segle XIX amb l’escola luminista i amb la vinguda d’en Rusiñol i els modernistes, i que aquest nom ha tingut una certa continuïtat en tots els grans moviments: en el noucentisme per mitjà d’en Sunyer i l’escultor Jou, en les avantguardes per la representació de L’Amic de les Arts, en la figuració de postguerra per mitjà d’en Pruna i en Durancamps, sense oblidar en Bruno o en Serrano, tan nostres. Però és cert que en essència la nostra millor aportació

és el gran centre d’art del modernisme que és el Cau Ferrat, un museu obert els anys 1933-1936, però pensat amb mentalitat de fa cent anys. Per a rellançar aquest museu, i el del Maricel que n’és tributari, calen inversions milionàries que la Diputació i l’Ajuntament ajornen inexplicablement cada any perquè els museus, diuen, sempre poden esperar i prefereixen invertir en festivals de repercussió més immediata i resultats més fugissers. Però també calia alguna cosa més. Alguna cosa que amb els nostres mitjans no era possible: Calia superar d’una vegada la limitació de temps (segona meitat del XIX - primera meitat del XX) i de l’espai (l’art català) que centra els nostres museus. El Centre d’art que ens proposa Pere Stämpfli per mitjà de la seva fundació ens dóna això: obertura al segle XXI i obertura al món. També representa, a parer meu, un revulsiu contra la inèrcia amb la qual fins fa ben poc s’han gestionat els nostres museus, uns museus que mereixen molta més inversió de la que reben i han de comptar amb més mitjans dels que ara compten.

Per això cal agrair el gest de Pere i Anna Maria Stämplfi que, a més d’aportar les cases i la col·lecció, s’ofereixen a reconstruir-les i a pagar les obres d’adequació del Mercat del Peix, cedit per l’Ajuntament en un gran gest que cal aplaudir i subratllar, on s’ubicaran algunes de les sales del nou Centre que hem d’esperar que obri ben aviat les portes.

Representacions Nadalenques Pessebres i Pastorets, entre l’art i la tradició Lídia Gázquez

La Sagrada Família al pessebre vivent de Ribes

El pessebre parlat requereix molta participació

20

Les tradicions es passen de pares a fills i quan arriba Nadal es concentren algunes de les representacions més populars de l’any. La confecció de pessebres artístics i populars, així com representacions teatrals de la Natalitat i tot el que l’envolta, prenen protagonisme, entre la tradició i l’origen religiós. Durant els mesos previs a Nadal, són moltes les persones que ja comencen a viure les festes des d’un punt de vista artístic. Els teatres de Sitges i Ribes i les associacions culturals s’omplen de personatges peculiars: àngels, dimonis, nens en bressols, Verges i animals, Sants, pastors, caganers i reis mags… alguns, en forma de figures diminutes i altres en carn i ossos, però tots emb un objectiu: representar i mantenir viva la tradició del Nadal.

PESSEBRE POPULAR I ARTÍSTIC Josep Ramon Parés és pessebrista des dels 12 anys, el seu pare ho era i fer pessebres per a ell té un valor sentimental: “El meu pare va morir quan jo tenia 11 anys i des d’aquell moment, em vaig obligar a seguir amb la tradició”. Parés recorda especialment que quan era petit era típic anar a veure els pessebres “dels Almiralls, els

Jous, i els dels Parés, a l’hotel Sant Joan del carrer Joan Tarrida”. El concurs de pessebres es va començar a fer a l’Escola Pia l’any 1951. L’any 1991 es va contactar amb l’Agrupació de Balls Populars i els pessebristes es van agrupar per a continuar fent el concurs al Palau del Rei Moro, on s’ha continuat exposant fins l’actualitat, gràcies al Grup Pessebrista. Des dels seus inicis es va fer la diferenciació entre pessebre popular i pessebre artístic. Segons Parés, el popular “normalment és obert i fet amb materials naturals” i l’artístic està exposat “amb la finestreta (diorama), però també poden haver diorames populars”, matisa.

Miquel Marzal, del Grup Pessebrista de Sitges, afegeix que l’artístic “acostuma a regir-se per les regles de la perspectiva i només representa una escena, mentre que el popular en té més d’una”. Marzal va entrar més tard en el món del pessebrisme, a l’edat de 20 anys. Aficionat a fer-lo des de casa, va decidir-se a participar i, finalment, va entrar a formar part del Grup Pessebrista.

EL FUTUR DEL PESSEBRISME Parés considera que els temps han canviat i

creu que ara “és més complicat mantenir la tradició perquè abans hi havia més afiició”.

Però encara és del parer que les esocles estan fent una feina important ja que “hi ha molta participació als concursos, sobretot al popular, i la canalla viu l’elaboració del pessebre intensament”. De la mateixa manera, Marzal opina que la tradició és ben viva, també a nivell associatiu: “L’Associació Catalana de Pessebristes és molt activa i té un pes molt important al món, conjuntament amb Alemanya, Itàlia i Espanya”.

Enguany, l’exposició de diorames compta amb quatre més que l’any passat i hi ha prevista una conferència sobre pessebrisme a càrrec d’Enric Benavent i Vallès. Un altre bon símptoma de la tradició pessebrística, segons Marzal, és l’èxit de fires de Nadal com la de Canyelles, la de Santa Llúcia a Barcelona o la de Mataró… la tradició és molt arrelada”, cofirma.

Les arrels religioses del pessebre tenen el seu origen en els Evangelis i van des de l’Anunciació de l’Arcàngel Sant Gabriel a Maria passant pels Sants Innocents i la Natalitat de Jesús. Però el significat del pessebre va més enllà de la representació dels passatges de la Bíblia, segons Parés: és una tradició i “cadascú pot trobar-hi altres valors que vulgi, per exemple, la solidaritat, representada en com els pastors comparteixen el foc i el menjar”. Per a Marzal, no es pot negar l’origen religiós i també en destaca els valors quan diu que “per a moltes famílies és una manera

d’explicar als més petits una filosofia de vida, introduint-los a la tradició i a una activitat en comú”. I a nivell associatiu destaca que el pessebre és una pretext més per a intercanviar idees i coneixements”. Fer i contemplar pessebres vivents, artístics o populars, així com anar al teatre a veure els Pastorets és fer tradició. En definitiva, fer cultura.

NADAL EN ESCENA Els teatres de Sitges i Ribes també s’omplen dels personatges de Betlem.

Al Teatre Prado, s’hi representa l’obra “El Primer Nadal dels Pastorets”, dirigida per Josep Maria Rosés i Carme Almirall i que compta amb la participació de cent persones davant i darrera de l’escenari. Aquests emblemàtics Pastorets van iniciar els seus assaigs a principis de novembre i compten amb la col·laboració de l’orquestra i els mestres de l’escola de música de Sitges.

Ribes té dues representacions, els clàssics Pastorets de Ribes del Teatre del Centre Parroquial, ubicat a la plaça Marcer i una altra representació ribetana imprescindible és el Pessebre Vivent de Ribes, que organitza Els Xulius – Centre Social Ribetà i que cada any busca noves ubicacions que serveixin d’escenari per a les escenes pessebrístiques. Es tracta d’un pessebre parlat que ja acumula vint anys d’història i que enguany compta amb la participació de 200 persones, entre actors i tècnics i es localitzarà al nucli urbà de Ribes.

Parés, a la Traditeca, la seva botiga de les tradicions

Diorama que representa la funció dels Pastorets del Prado

Agenda Nadalenca 19a Exposició de Diorames. Del 21 de desembre a l’11 de gener, al Palau del Rei Moro, Sitges Conferència “Reptes del Pessebrisme a una societat secularitzada i multicultural” per Enric Benavent i Vallès, del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès i membre del col·lectiu El Bou i la Mula. 20 de desembre, a les 19h a l’Espai Cultural Pere Stämpfli, Sitges “El primer Nadal dels Pastorets”. El 21 i 26 de desmbre a les 12h i el 28 de desembre a les 22h, al Teatre Prado, Sitges Exposició de pessebres als Xulius de Ribes. Del 24 de desembre a l’11 de febrer a Ca la Nisa (Major, 13), Ribes +info: www.ribes.org/nadal Pessebre Vivent de Ribes. 25, 26, 27 i 28 de desembre, representacions cada mitja hora a partir de les 18h. El dia de Nadal a partir de les 18.30h, accés des de la cruïlla dels carrers Pi i Pere Carbonell. Compra d’entrades a Ca la Nisa o a la perfumeria Maria Àngels (Balmes, 47), Ribes +info: www.ribes.org/nadal “Els Pastorets de Ribes”. El 25 i 26 de desembre a les 19h i el 28 de desembre a les 18h, al Teatre Centre Parroquial, Ribes +info: www.ribes.org/centreparroquial Quinto de Nadalenc. 25, 26, 28, 29 i 30 de desembre i 1, 4, 5 i 6 de gener. A la Societat Recreativa el Retiro a les 22h. // Del 25 de desembre al 6 de gener (exc. el 31 de desembre). Al Casino Prado Suburense, a les 22h // 27 i 28 de desembre. Al Palau del Rei Moro, de 18 a 21h.

Sitges

POSTAL DE VIATGE per joan iriarte

BARAKA (felicitat) Drassanes abandonades a l’illa de Djerba

Tunísia

El pas del temps, l’abandonament i el graffiti aconsegueixen transemtre gairebé com una obra d’art o una pintura abstracta. L’illa de Djerba, d’origen romà, està considerada una de les illes més boniques del mediterrani. Des de la riba de Djerba, que mira la costa grega, en dies molt clars es pot veure la silueta d’alguna de les mítiques illes hel·lèniques. La influència romana i marinera, fa que els pescadors d’aquesta illa tinguin una identitat personal, sobretot en la pesca del pop, com també la tenen els pescadors de les illes gregues.

La paraula Baraka significa desig de felicitat i benestar.

Com en el grafitti que figura en aquesta barca abandonada, molta baraka per al proper 2009!

23

24

Can Pere

El futur de la vida rural Magí Fortuny i Poch

Tan sols el bram d’algun avió... Perquè, amb l’arribada del fred més intens, no se senten ni els ocells. Aquesta és la tranquil·litat que pot respirar-se a Can Pere de la Plana durant un capvespre qualsevol de tardor. A només quatre quilòmetres del centre urbà de Ribes, aquesta emblemàtica masia encarna com ben poques el significat de conviure en respecte amb l’entorn, únicament pertorbada per les siluetes dels cada vegada més nombrosos habitatges que s’estan construint al seu voltant.

Els mesos que van de setembre a febrer són els més reposats de l’any. La feina s’acostuma a concentrar els caps de setmana, quan la gent s’hi apropa per celebrar-hi tot tipus de festes o fer-hi àpats en grup. La resta de la setmana, quietud. Tot i que no per a tothom, és clar. Els quatre responsables de la casa (Anton Garriga i Cuadras, Josep Fontanals i Cuadras, Maruja Giménez i Carmona, i Isidre Mestres i Sellés) i els altres treballadors de la cooperativa aprofiten aquesta època del calendari per fer tasques de manteniment o per capficar-se en nous projectes. Alguns dels més ambiciosos: arreglar el camí que porta fins la casa, adaptar tots els accessos de l’edifici per a persones minusvàlides i col·locar-hi plaques solars.

NOVA FÓRMULA TURÍSTICA La gràcia d’aquestes iniciatives és que Can Pere presenti la millor cara possible durant la seva temporada forta (la de primavera i estiu), en què sol tenir la casa ocupada gairebé cada dia. Aquesta és la versió més popular de la cooperativa: la de granja-escola. Tot un clàssic per als infants de Ribes i el Garraf, tot just ara que també es comença a donar a conèixer en esferes més globals. Tant és així que, gràcies a la col·laboració d’alguna agència de viatges de la comarca, ja hi ha col·lectius de turistes que també hi vénen a passar les vacances.

Sens dubte, de motius no els en falten. I és que la masia

La masia es va recuperar als anys vuitanta

Restaurant

La Salseta

Cuina sostenible Productes d’autor i propers Productes ecològics www.lasalseta.com lasalseta@bestsitges.cat C/ Sant Pau, 35· SITGES 08870 Tel. 93 811 04 19 637 41 55 93

no només destaca per la seva bellesa intrínseca i el seu entorn privilegiat, sinó també per les activitats que s’hi realitzen.

Plantar hortalisses, cuidar els animals, recollir la mel de les abelles, ampliar coneixements sobre els bolets o fer el seu particular formatge són alguns dels tallers que es preparen per a la canalla i per als qui no ho són tant. Una bona oportunitat per conèixer millor el món natural a partir d’activitats lúdiques i sensibilitzadores.

Josep Fontanals i Isidre Mestres preparen les olives

P I N T U R A S

LA MARCA DEL PROFESIONAL PINTABE, S.L. Crta. de les Costes, 4 6 08870 SIT GES · Tel.: 93 894 53 15

PRODUCTES NATURALS De fet, és impossible entendre la idiosincràsia de Can Pere sense fer un punt i a part en tot el que significa el treball de la terra.

La cooperativa elabora un bon grapat de productes naturals, des de la mel i el mató, fins a l’oli d’oliva i el moscatell. Junt amb la resta de fruites i hortalisses que conreen a la finca de les Casetes, tots ells són el principal reclam de la parada que munten cada divendres al mercat ambulant de Ribes.

Aquestes feines, com les d’un pagès que treballa el seu tros, els obliguen a fer uns horaris que ronden les deu hores diàries i que pràcticament mai els deixen els caps de setmana lliures.

Saben perfectament que tirar endavant i obtenir beneficis a partir d’una casa com Can Pere els suposa molta dedicació, però també són conscients que a poques empreses podrien treballar en un entorn com aquest.

Ja han passat més de vint anys des que la masia de Can Pere es va refundar com a casa de colònies. Però quin futur li espera? Els membres de la cooperativa ja fa temps que pensen en el relleu generacional, tot i que també són els primers en admetre que no serà fàcil. No s’obsessionen, però els agradaria que la seva tasca tingués continuació. Segur que molts ribetans pensen el mateix. Encara que tan sols sigui perquè, quan arribi la tardor, puguin sentir-hi el bram d’algun avió.

ORIGENS I RECUPERACIÓ

Anton Garriga mostra els formatges, un dels productes estrella del mas

Els orígens de Can Pere es remunten, tal com es pot comprovar als fonaments arquitectònics de la pròpia casa, a principis del segle XVIII. Els últims masovers van ser-ne Francesc Vendrell i Vendrell i Aurèlia Egea i Castillo, que a la dècada dels setanta –coincidint amb la urbanització dels sectors de Can Lloses i Can Marcer– van deixar de fer-se’n càrrec. Va ser aleshores quan la masia va passar a mans de l’Ajuntament, que la va començar a rehabilitar el 1984 i la va destinar als usos actuals a través de la creació d’una cooperativa dins un pla d’ocupació engegat per l’alcalde Xavier Garriga.

Les obres van trigar aproximadament dos anys i, durant aquest temps, els primers integrants de la cooperativa van iniciar el projecte de granja-escola des d’una seu provisional a la masia de Can Puig, que en aquells temps tam-

bé s’estava rehabilitant per acollir-hi l’institut. El resultat final de les reformes i d’aquella feina prèvia és el que encara podem observar a dia d’avui. Una casa àmplia amb capacitat per a vuitanta persones, una piscina, sis habitacions, diversos lavabos, una sala de reunions, una cuina, una oficina, una formatgeria, una pista de terra amb porteries i cistelles, un estable, un corral, un hort, una era, una zona d’aparcament i un petit parc anomenat El Pou de l’Hort.

I tot això, és clar, sense deixar-nos els animals, els altres grans protagonistes del mas. Hi tenen cabres, gallines, conills, oques, cavalls i paons. Tot plegat per fer de Can Pere una casa rural amb la mateixa estructura de les masies tradicionals catalanes; sense luxe ni ostentació, però plena d’encant i amb molta tirada. Rebre 6.000 visitants durant l’últim any n’és el millor exemple.

opinió EL PARADIGMA DE L’ABUNDÀNCIA Marc Hill

Ara ve Nadal, matarem el gall... serem honorats amb la insòlita simpatia del cap en el transcurs del sopar d’empresa, practicarem nobles esports al costat de Ses Majestats, ens prendrem amb il·lusió la compromesa responsabilitat de gratificar l’amic invisible, farem gaudir la canalla amb el tronc escatològic, protagonitzarem simpàtiques guerres de llegum, ens emocionarem amb la familiar representació teatral de final previsible, arrambarem tot el que es mogui la darrera nit de l’any –no per estalviar energia, sinó per si de cas s’acomplissin les profecies apocalíptiques– i un llarg etcètera d’activitats lúdico-fraternals que s’aniran succeint fins que la targeta de crèdit es declari en vaga o bé fins que arribin les primeres rampes del costerut gener, enguany més accentuades que de costum.

28

Potser és una percepció completament personal però tinc la sensació que, dins les dates nadalenques, d’uns anys ençà, als ja avesats abusos consumistes i gastronòmics s’hi ha sumat un creixent afany per encabir-hi tot tipus de celebracions importades i/o de nova creació. La qüestió és celebrar-ho tot. Un exemple molt evident el trobem en la Nit de Nadal, on cada cop els solemnes sopars a l’estil Nochebuena guanyen més adeptes.

En aquest context, em resulta curiós observar el debat existent sobre la taula, talment com succeeix per Tots Sants, que enfronta a dues cultures ben diferenciades. La rellevància donada a l’episodi dels Reis Mags d’Orient, dins la remembrança de la vinguda al món de l’infant Jesús, l’ha fet mereixedor de tenir una festivitat pròpia. La globalització, el desinterès cultural

i les preferències personals han volgut que un personatge enaltit per la campanya de màrqueting d’una multinacional americana de refrescos hagi desplaçat, substituït o, fins i tot, condemnat a l’oblit els nostres Reis de tota la vida. Potser el glamour dels rens voladors desperta més entusiasme que no pas uns vulgars camells que transportaven tres individus que, entre d’altres, tenien com a obsequi estrella una cosa anomenada mirra que mai hem sabut ben bé què era. De totes maneres, en la societat actual corren temps desfavorables per a raonar el significat dels números vermells del calendari. Solució: celebrem-ho tot.

Lluny de l’austeritat original, és probable que d’aquí unes dècades, superat el solstici hivernal, continuem cercant nous motius de gaubança i reinventant les formes de viure-la. Sobretot, que no falti de res!

Estilisme i fotografia: Sònia Cordero

MADE IN SITGES · On inaugura un espai per a les tendències en moda i el dedica a la creació pròpia a Sitges. Aquesta nova secció mostrarà peces de vestir, accessoris, calçat, complements… i abarcarà des de primeres marques a creacions de dissenyadors locals.

Els primers protagonistes són joves emprenedors que combinen la gestió dels seus establiments amb la producció de col·leccions pròpies, amb molta creativitat.

Bea & Luke, de Rift Camisa If I was a boy… de Rift, còmoda, suau i divertida que podem combinar de manera informal i elegant amb diferents peces com texans, faldilles… Amb el seu gran llaç podrem jugar de diferent manera Sant Gaudenci, 8 Sitges Ferlandina, 31 Barcelona info@riftshop.com www.myspace.com/riftshop

Marta, de Cute

Martina Vestit camiser Cute Martina, amb llaçada sota pit, pintat originalment per la seva creadora, transmetent una imatge màgica i de fantasia Santiago Rusiñol, 30 Sitges www.cutemartina.com

Katia, de Ni

Mu

Samarreta patchwork Ni Mu by Katia, única i informal realitzada amb originals i divertits retalls de teixits Major, 54 Sitges

Gema & Irlanda, de La Galleta

de Chocolate Dos alegres i vistosos vestits, de Poppop, de color i forma original que les seves dissenyadores han creat per a que ens poguem vestir de manera optimista i singular Sant Francesc, 9-11 Sitges www.poppop.es

agenda

desembregener FESTES FESTA MAJOR D’HIVERN DE RIBES. Sant Pau. Del 17 al 25 de gener.

FESTA MAJOR D’HIVERN DE LES ROQUETES Santa Eulàlia. Del 9 al 12 de febrer.

CARNAVAL. Del 19 al 25 de febrer. + info: www.sitges.cat i www.santperederibes.cat EXPOSICIONS Fins al 4 de gener Mercat nARTdal. Un mercat on s’hi podran trobar diferents obres d’artistes de la comarca del Garraf: dibuix, pintura, gravat o fotografia en suport paper. Al Mercat Vell. Sitges + info: www.sitges.cat

Fins a l’11 de gener “INTERIOR” de Josep Domènech. A la planta baixa de l’edifici Miramar. Sitges + info: www.sitges.cat Fins a l’11 de gener “BABBLE BUBBLES” de Jo Milne. Serigrafies acríliques. Al primer pis de l’Edifici Miramar.

Sitges + info: www.sitges.cat

32

Fins al 17 de gener 13è CONCURS DE TARGETES DE NADAL. Organitzat per Finestra Oberta. Biblioteca Santiago Rusiñol. Sitges + info: www.sitges.cat

Gran espai lúdic amb divertides atraccions inflables i tot tipus de tallers, circuits i activitats amb diferents entitats de la vila. Al Poliesportiu de Pins Vens, de 16.30h a 20h. Sitges + info: www.sitges.cat

Fins al 31 de gener “LA SIMA DE LAS PENÚLTIMAS INOCENCIAS”.

Litografies de Josep M. Subirachs i textos litografiats de Camilo José Cela. Al Hall de l’Hotel Estela Barcelona. Sitges + info: www.sitges.cat

Fins al 5 de gener PISTA DE GEL ECOLÒGICA a la Fragata, de 16.30h a 20.30h. Sitges + info: www.sitges.cat

Fins al 31 de gener JOSEP PUIGMARTÍ. A la Sala Cosmos de l’Hotel Estela Barcelona. Sitges + info: www.sitges.cat ALTRES Diumenge, 28 de desembre CONCERT D’ORGUE. Interpretació del Rosari Pastoril i altres cants del mestre Manuel Torrens Girona. A la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, a les 18h. Sitges + info: www.sitges.cat Dimecres, 31 de desembre CURSA SANT SILVESTRE FAMILIAR’08. Inscripions fins al 28 de desembre al Centre Esportiu Vallpineda (organitza: Associacions de Veïns de Vallpineda). A les 16.30h. Ribes Sopar ball de Cap d’Any a l’entitat Ger, a les 22h.

Ribes REVETLLA DE CAP D’ANY a l’envelat de Can Puig (organitza: Els Xulius-CSR). Ribes +info: www.santperederibes.cat Fins al 4 de gener 15è PARC DE NADAL DE SITGES 2008-2009.

Dijous, 15 de gener CONFERÈNCIA “Passat, present i futur del bàsquet a Sitges, des de l’any 1933 fins a dia d’avui”, a càrrec d’un representant del Club Bàsquet Sitges, en el marc del “Sitges, un món per conèixer”. Al Centre d’Educació Permanent La Xarxa (Formació d’Adults), a les 17h. Sitges + info: www.sitges.cat Dilluns, 2 de febrer CONFERÈNCIA “Lola Anglada”, a càrrec de Vicenç Morando, llicenciat en Història de l’Art, en el marc del “Sitges, un món per conèixer”. Al Centre d’Educació Permanent La Xarxa (Formació d’Adults), a les 17h. Sitges + info: www.sitges.cat

laGuia SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el propi Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic, el transforma en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir a més de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

COCINA FRANCESA MUY TRADICIONAL Si quiere descubrir la cocina de mercado francesa más tradicional, Les Enfants Terribles es su lugar. Atendido por sus propios dueños, que cada semana nos sorprenden con un agradable menú de temporada y una carta de postres ideal para paladares exquisitos. En su carta de vinos destacan algunos de origen bretón. Una experiencia única. También organizan celebraciones de cumpleaños y eventos especiales. Lunes a domingo desde las 20 horas.

LES ENFANTS TERRIBLES // Sant Bartomeu, 40 Tel. 93 894 96 51

33

MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, en la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la carismàtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat.També organitzen celebracions i reunions de treball.

CAU DEL VINYET // Passeig Marítim s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

EL MEDITERRÁNEO SENTADO EN TU MESA A escasos metros de una de las playas más acogedoras de Sitges podrá disfrutar de una extensa carta de cocina de mercado elaborada, que complacerá a los paladares más exigentes. Todo ello con la exquisita atención de un grupo de profesionales que convertirán su estancia en este restaurante en una experiencia sumamente agradable. El Margalló pone a su alcance una completa y cuidada oferta gastronómica en un privilegiado rincón del Mediterráneo.

EL MARGALLÓ // Pg. Marítim, 92-94 Tel. 93 894 86 47 www.elmargallo.com

34

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, al Sports Bar podrà esmorzar, menjar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva cuidada decoració i els seus plat batejats en referència a diverses disciplines.

SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

ESMORZAR O DINAR A MAS ALBA Un restaurant totalment nou al polígon industrial Mas Alba on la cuina de mercat és un plaer diari amb el seu menú. Es pot començar el dia amb un bon esmorzar a partir de les 7.30h, hora en que Mokiyaya obre les seves portes i podem acostar-nos a dinar, berenar o fer un cafè fins a les 19h.

MOKIYAYA // (Pol. Ind. Camí de Mas Alba) Camí Pla 16 Tel. 93 894 94 53

UN ITALIANO QUE APUESTA POR LA CULTURA En los meses que lleva funcionando con sus nuevos dueños, la cafetería Il Piacere ha adquirido un carácter muy personal. Punto de encuentro de los seguidores de la música en vivo y otras artes escénicas en torno a una mesa y una buena conversación. Su carta recupera quesos, embutidos y especialidades traídas de Italia. Funciona además como bar y restaurante.

Abierto de lunes a domingos, de 8 a 23 horas y también domingos por la tarde.

CAFETERÍA IL PIACERE // Sant Gaudenci, 6 Tel. 93 810 23 37 www.ilpiaceresitges.com

EL PUNT DE TROBADA Obert des del 1940, El Cable, al bell mig de Sitges, és un dels locals més carismàtics i entranyables de la vila.

El bar de tota la vida que es reinventa i que continua oferint un servei i un producte de qualitat, adaptat als nous temps: tapes delicioses en un ambient perfecte per trobar-se amb els amics, on gaudir i relacionarse. El lloc de reunió dels sitgetans. A més, ja podeu visitar www.elcable.cat EL CABLE // Barcelona, 1 Tel. 93 894 87 61 www.elcable.cat

35

EL NOM DE LES NITS DE SITGES Un dels locals més populars i més concorreguts per la joventut sitgetana. El bon ambient, l’afluència de públic, la música i els seus preus raonables l’han consolidat com una de les propostes més segures per passar-s’ho bé durant les sortides nocturnes.

Obert dijous, divendres i dissabte.

VILLAGE // Illa de Cuba, 12 Tel. 93 894 70 12

LA CARTA MÉS ÀMPLIA DE CERVESES Una autèntica cerveseria internacional amb una acurada decoració en fusta, que cuida fins al més petit detall i que ofereix una variada oferta: 40 cerveses nacionals i d’importació. A més, entre el tast d’una cervesa a una altra es poden picar uns “nachos” i altres aperitius especials de la casa.

SOHO // Illa de Cuba, 5

36

CARTA DE CÒCTELS ÚNICA Cafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia, o aprofita el pack esmorzar, que inclou entrepà, beguda i cafè per 4,50 €. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única.

Dilluns, festa setmanal.

CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33

75 ANYS CALÇANT MODA Pañella ha fet història, acostant les novetats en sabates i calçant sitgetanes i sitgetans amb tota garantia. El treball constant, el bon gust i l’encert en la innovació, han fet crèixer el nom de Pañella i compta amb cinc botigues: la primera, a la plaça de l’Ajuntament per a home i dona; al carrer Major, la botiga d’stock i la botiga júnior, i al carrer Àngel Vidal, les botigues per a home i dona. Sabates i complements amb experiència, primeres marques són una aposta segura.

PAÑELLA // Ajuntament, 7 / Major, 1 / Major, 3 / À. Vidal, 4 / À. Vidal, 6 Tel. 93 894 04 08

EXCLUSIVIDAD Y TRATO PERSONALIZADO Este salón de peluquería y estética abrió sus puertas hace ya un año a la clientela de Sitges. Atendido por su propio dueño, Antoni, un emprendedor barcelonés que hace 15 años se radicó en el pueblo, tras cursar sus estudios en la reputada academia de Miguel Griño. Una atención personalizada en un agradable entorno encontrará en Toni Perruquers, distribuidor exclusivo de Alfaparf y su línea de estética profesional Semi di Lino.

TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 10 Tel. 93 811 02 85

STYLE PIONEERS Style pioneers, RIFT dedicate their space to bring you exclusively in Sitges a great selection from the best in international and local street couture and urban chic.

You will find collections from brands such as: Lee, Sessún, Cheap Monday, Wrangler, WESC, Motel, Melissa, Le Coq Sportif, Swear, Barrio Santo and many more…

RIFT // Sant Gaudenci, 8 Tel. 93 811 10 65 www.myspace.com/riftshop

37

aparador ARTE EN EL AYUNTAMIENTO Le invitamos a que conozca el trabajo exclusivo del artista Fernando Suárez. Movimiento, fuerza y ligereza están presentes en piezas de exquisita potencia estética y una cierta magia.

FERNANDO SUÁREZ GALERÍA // Plaça de l’Ajuntament, 1 Tel. 93 894 59 56 www.ferchejo.com CALÇAR COMODITAT ECCO és la marca que aporta als teus peus el màxim confort amb models de disseny per a home i per a dona en dues línies: clàssic i sport. Caminar amb confort es diu Ecco.

Si les proves, repetiràs!

RIBALTA CALÇATS // Nou, 23 Ribes Tel. 93 896 28 71 // Sant Bartomeu, 19 Sitges Tel. 93 811 13 17 LA LECTURA, EL MEJOR REGALO Lecturas para todos, como regalo o propósito de año nuevo! Y Tramontana recomienda: La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina de Stieg Larsson; El informe Brodeck de Philippe Claudel; Tercer Viatge al Regne de la Fantasia de Geronimo Stilton, y La venjança del bandoler de Martí Gironell.

Visítanos y charlamos de libros.

LA TRAMONTANA // Santiago Rusiñol, 5 Tel. 93 894 00 22 www.librerialatramontana.com

38

LA CERVESA DUFF EXISTEIX! La famosa cervesa que pren Homer Simpson al bar de Moe, també es pot prendre al Soho de Sitges. Freda, gelada, refrescant i amb un sabor incomparable… No n’hi ha prou amb una. La vols tastar? Tria-la entre l’extensa carta de cerveses del Soho!

SOHO // Illa de Cuba, 5

SENZILLS ACABATS DE LUXE Presentem Palladio Arabascato, l’estuc d’aplicació senzilla i ràpida i textura de marbre uniforme. Mai un acabat tan luxós havia estat tan senzill!

MONTO // Ctra. de les Costes, 46 Tel. 93 894 53 15