On_20 by Revista On

AGOSTSETEMBRE 11 Exemplar gratuït

Un estiu

diferent... …i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink i la secció ON moda

#20

ELS BALLS, L’ESSÈNCIA DE LA FESTA MAJOR DE SITGES ELS SITGETANS S’AMAREN DE CULTURES VINGUDES D’ARREU CASINO I PRADO, EL POLS DE LA VILA

sitges/sant pe

cultura oci tendències

re de ribes

Espalter, 23 路 08870 Sitges 路 93 814 61 15 路 info@komokieras.com 路 www.komokieras.com

4 · Com viuen la Festa Major els protagonistes dels balls 10 · Opinió: L’originalitat està en els orígens 13 · La cuina, la dansa i la llengua, tres maneres de conèixer altres cultures 18 · Les vicissituds del Prado i el Retiro, dues entitats centenàries 26 · Joan Iriarte ens mostra flaixos del món 38 · On és la revista preferida segons un estudi de Co-creations 31 · + Gastronomia 32 · Agenda 34 · Guia 38 · Aparador

Sumari

EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Marta Aragó / ÀREA COMERCIAL Marta Sanz / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Magí Almirall, Joan Iriarte, Joan Tutusaus, Aina Serra, Nisu Muntané REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf cultura sitges/sant pere

de ribes

oci tendències

ON s’edita amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Amb la col·laboració de:

una producció de:

Connectats a la Festa La Festa Major és l’oportunitat ideal per a entregar-se al poble participant en l’essència dels balls Nisu Muntané

De totes les festes de l’any, la Festa Major de Sitges és la celebració més esperada pels habitants de la vila. D’arreu del món, molts sitgetans retornen cap a les seves cases els dies 23 i 24 d’agost per poder participarhi i gaudir-la de ben a prop. Són dies de disbauxa i sentiments a flor de pell, però sobretot una ocasió única per a poder viure la cultura i la tradició al carrer, a través dels diferents balls que donen significat a la festa. Carles Monasterio, Xavi Jansà, Siscu Rosell i Jaume Carbonell són quatre dels protagonistes d’aquestes mostres populars que mai han deslligat de la seva vida.

En Natu obre camí a l’Àliga entre la multitud d’espectadors després de l’encesa al Cap de la Vila, en la sortida de les 2

JAUME CARBONELL “Sempre érem els mateixos” En Jaume Carbonell, més conegut per tothom com a Natu, és un sitgetà de 60 anys que ha estat en cinc balls diferents. La seva llarga trajectòria es va iniciar amb 8 anys, quan, animat pels amics, va decidir participar al ball dels capgrossos. Més tard, va passar a formar part del ball de cercolets, de pastorets, de bastons i, finalment, a la colla de l’àliga, de la qual n’és cap de colla des de fa 27 anys. Malgrat que sembla gairebé impossible poder entrar a un ball, en Natu aposta per la selecció acurada, per comprovar amb el pas del temps la disponibilitat i el compromís de l’interessat. Ho justifica amb la següent comparativa: “Si una empresa té bons treballadors, que es coneixen i fan bé la feina, per què canviar-los?”.

En Natu se sent molest quan es parla d’això, ja que ha experimentat de primera mà la falta de participació a la celebració popular. Amb un to anecdòtic, recorda que el drac es va haver de quedar més d’un cop al magatzem per manca de portadors, o que amb els bastons havien d’anar a buscar gent de fora. “En acabar la Sortida d’Ofici, es triaven determinats carrers de la vila per fer el que s’anomenava llevat de taula, on demanàvem als sitgetans el que bonament ens podien donar per col·laborar amb el ball, fet que ara es consideraria humiliant”. “El que més m’agrada de la Festa Major és la vigília, l’entrada de grallers i la sortida d’ofici”, assenyala, instants que li produeixen “sensacions meravelloses”. Admet les rivalitats entre balls, però no se’n declara admirador de cap en concret: “La Festa Major m’encanta, tots els balls m’agraden”, comenta entusiasmat. Tanmateix, s’atreveix a diferenciar-ne dos grups: els que surten

per lluir i els que realment senten el ball en conjunt, no només vetllant pel seu interès particular. Per això creu que els joves han de recuperar l’actitud que apuntava, “sentint la festa com Sitges es mereix”. El veterà portador opina que “la sortida posterior als focs artificials no s’hauria de fer per falta de llum, ja que dificulta considerablement l’actuació del ball”, diu mentre ensenya les picades als dits. També considera que, com que el Passeig de la Ribera és un espai obert, “la gent creua enmig dels balls, i crea situacions perilloses”. El portador de l’àliga troba que està molt bé el concepte, la imatge que ha creat el públic envers la festa, ja que dóna l’oportunitat als espectadors a sentir-se actius, bé sigui fent samarretes o decorant els comerços de la vila amb fotografies identificatives. No pot imaginar-se viure la Festa Major sense participar-hi: “El meu lloc és estar als balls”.

6 excepte a les de diables, que pot ser més complicat. A la resta sempre hi falta gent”. En Siscu, que parla en funció del que ha viscut, explica que “m’he mogut per l’Agrupació de Balls Populars i la política d’allà és la renovació constant, cada ball té una edat”. De tots els records en podria fer un llibre, però en destaca els més rellevants: un viatge a Madrid amb els bastoners per a participar al programa Un, dos, tres, de TVE, o l’arribada d’un pastoret a la primera sortida amb pantalons curts, diu rient. En Siscu és partidari que tothom celebri la festa de manera espontània, però sempre respectant els qui vulguin viure-la de manera diferent. “La Festa Major és un sentiment, una manera de viure-la i gaudir-la”. I considera que tots els balls són importants, però que “el màxim plaer no arriba fins que entens quin significat té el ball en el context de la festa i per què el balles”. Per a ell, però, “l’esclat dels 21 morterets junt amb el repic de les campanes i la posterior sortida a les 2, és inexplicable, el moment més vibrant i eufòric”.

Siscu Rosell, parant un pilar al terç a Ribes l’any 2006

SISCU ROSELL “La Festa Major és tal i com la volen els sitgetans” Siscu Rossell, president de la Comissió de Festes, es va introduir a la Festa Major l’any 1983 amb els pastorets, quan es va assabentar que buscaven gent per a ballar. Més tard,

va ser el Crist del ball de la moixiganga i va sortir amb les gitanes. Fins fa poc ha estat combinant els bastons amb la Colla Jove de Castellers de Sitges, i, a més, en ocasions ha estat portador dels gegants moros. Amb tot, la condició de casteller, que li ha permès descarregar el gran 4de8, la porta tot l’any amb la camisa color vi de la Jove. “Crec que no és difícil entrar a una colla,

CARLES MONASTERIO “La meva festa és la festa de tots” “La Festa Major és una festa que té vida gràcies a tot el poble, no només a la gent que surt en els balls”. En Carles Monasterio

VENDA, REPARACIÓ I ACCESSORIS PER A LA MOTOCICLETA

Servei oficial:

Crta. de les Costes, 9 08870 SITGES Tel. 93 894 05 61 sitgesmoto@hotmail.com

8 descriu amb aquesta frase el que representen per a ell els dies de Sant Bartomeu i Santa Tecla. I és que amb tan sols 14 anys, en Carles ja ha participat en una multitud de balls, fet que li permet explicar des de l’experència moltes de les qüestions que fan referència a la festa. En l’actualitat participa als pastorets, però anteriorment havia estat diable, cercolet, portador de l’àliga i casteller. En Carles pensa que “per molt protagonisme que tinguin els balls, sense el caliu del públic, inqüestionable en totes les sortides, la festa perdria la seva essència”. Aquest jove sitgetà opina que no li agrada “tota la gent que avantposa l’interès particular al de tothom”. I afegeix: “Estic a favor que la gent s’ho passi bé i que gaudeixi d’aquests dies, però amb la llibertat de poder-ho fer amb tranquil·litat”. Tot això no descarta que en Carles no hagi trencat mai cap plat; l’any passat, mentre esperava el pas de la processó, la colla d’en Carles i altres pastorets es van saltar el protocol per poder ballar dos cops la bota. “Va ser molt emotiu i vam gaudir com mai ballant les dues colles juntes”, explica il·lusionat. Monasterio també creu que “tothom té possibilitats a participar al ball que vulgui”. Una frase que resumeix perfectament el que creu que ha de ser la Festa Major del futur, “un esdeveniment construït des de la participació de tots”.

En Carles Monasterio fent la bota a l’Hospital, en acabar els versos

XAVI JANSÀ “Gaudeix i deixa gaudir” En Xavi Jansà és una persona de 32 anys molt integrada aSitges, tot i provenir de Vilanova. Els seus inicis es remunten a l’any 1999, quan va voler participar a la festa com a graller, però li va sorgir l’oportunitat d’endinsar-se amb el ball de Cintes de l’Agrupació, amb el qual va sortir durant deu anys. L’any 2005 va fer la seva primera entrada de grallers amb la Colla de Grallers Maricel, i l’any 2009 va decidir canviar de ball i va entrar a la Colla Vella de Bastons, un ball que des de petit ja li agradava. “Poder ballar els bastoners que havia vist des de ben jove era un privilegi”, recorda. Jansà creu que tots els balls són diferents i que mereixen un tracte igual i respecte, un fet que, segons apunta, molta gent oblida: “La majoria dels joves de Sitges volen ser diables i no pensen en portar el braç de les gitanes”. És obvi que hi ha balls que agraden més que d’altres, però en Xavi pensa que hi han de ser tots per a gaudir en la seva totalitat del que veritablement és la Festa Major de Sitges per als habitants de la vila. En aquest sentit, assenyala que s’ha de reconsiderar la falta de respecte a qualsevol tipus de ball que no agradi tant a

En Xavi Jansà aguantant el braç del ball de cintes al Cap de la Vila

la gent: “M’agrada que la gent es diverteixi però sense fer mal a tercers”. Sens dubte, com a bon graller, subratlla que l’entrada de grallers és el moment més espectacular, ja que “el públic està entregat amb actitud positiva cap a les colles. Hi ha una forta connexió amb l’espectador”. En Xavi considera que és difícil ser ballador de cintes perquè és un ball associat amb les dones i “de cara a fora pot semblar estrany, però un cop dins et puja la moral observant que l’home és el puntal”, una peça important en la realització del ball. “La Festa Major és un món de contrarietats, un no parar de sentiments bons i dolents

al mateix temps”, diu en Xavi. De fet, “a la matinal tothom està fos, però sempre els queden forces per ballar al màxim, volent donar més de si”, afegeix amb un somriure. Jansà considera que l’instant més significatiu de la festa és l’arribada de Sant Bartomeu, sense oblidar-se del blanc immaculat a l’entrada de grallers, l’olor d’alfàbrega i el silenci que regna quan passa la moixiganga.

opinió L’originalitat està en els orígens Magí Almirall Hill Regidor de Tradicions i Festes

Són temps de canvis, canvia la societat, canvien les formes de treballar. Les formes de fer negoci ja no són les que eren, i ja no gaudim de la mateixa manera en el lleure, cerquem també coses noves, grans sensacions, cerquem sorpreses i emocions. Molts diuen: “cal innovar”, “cal ser creatius” i apareixen grans idees que ens porten solucions, apareixen idees que de vegades obliden la base, construint castells de fum, realment inexistents. No cal cercar la innovació en la raresa, no cal anar a fer el que ningú no ha fet mai per innovar. La innovació, la creativitat està molt més a prop de tots nosaltres. Podem cercar la innovació no en la diferència, ni en la sorpresa, podem cercar la innovació en el que som, en les nostres essències, en les nostres tradicions. Com feia Antoni Gaudí, que s’inspirava en les estructures de la natura, en els animals, en les plantes, per a la seva innovació, per a la seva originalitat, per això ell deia: “l’originalitat està en els orígens”. Si aneu mai a l’exposició de Gaudí a la Pedrera trobareu una forma realment original de calcular la mesura de les columnes, la mida exacte dels arcs, simplement posant ploms a la inversa en cordes i mirant com cauen els ploms i com queden tenses les cordes, Gaudí observava directament com havia de construir. Els nostres orígens, les nostres tradicions, les nostres festes van néixer per passar-ho bé, per fer poble, per viure amb intensitat, per compartir en família. Així eren les nostres festes. Ara, de vegades segueixen ori-

ginals, i de vegades es massifíquen i perden els seus orígens, les seves essències. Les festes poden canviar, han de canviar per a mantenir-se fidels a les seves essències. Hem de viure-les de forma tradicional respectant el que són i el que van ser en els seus inicis. Per això ens podem fer mil preguntes, totes difícils de respondre: és el nostre Carnaval original? Amb uns carrers plens de tanques està respectant la seva essència? És la nostra Festa Major original? Hi podem participar tots? Fem vida de poble? Participem amb alegria? No cal arreglar-ho tot, ni desmuntar el que fun-

ciona, però sí que cal tenir consciència del que canvia, que encara que no volguem les coses canvien i, per tant, cal que estiguem vigilants per a mantenir les essències, per viure les tradicions com les han viscut els sitgetans i sitgetanes durant molts anys. Aquest any a la Festa Major tindrem un petit gran canvi, innovador, original, que donarà per parlar, que trencarà petits records personals. Parteix de la base del que som, del que ha de ser la festa, una posta en escena de l’art i de la vida de Sitges. El drac d’en Ferrer Pino, el drac que va tenir Sitges l’any 1922, una obra d’art sortirà al carrer a espantar als sitgetans i sitgetanes, una obra d’art com era en els seus orígens, un animal del mar, vingut a Sitges a portar el foc i el tro. Saltarem i correrem perseguits per aquest animal marí que va pensar el nostre artista i que aquests dies el restaurador ha despertat del seu gran son. Molts quedarem xocats, el canvi de colors, el canvi de formes, serà bestial, però realment viurem els orígens de la bèstia. El restaurador ha trobat fins i tot en el moment de restaurar alguna part de l’any 22 a l’estructura, una estructura molt modificada i canviada durant els anys. Serà doncs una Festa Major innovadora, original, que cerca el canvi i la innovació en els orígens, en les essències de les nostres tradicions. Gaudim-la i siguem comprensius, innovar és arriscar. Crec que molts gaudirem d’aquest drac i a la vegada enyorarem l’altre en una relació impossible, les relacions impossibles són la sal de la vida.

Twenty8Twelve · H.eich · Hotel Particulier · One Teaspoon · Traffic People Penelope Chilvers · Dieppa Restrepo

Sant Francesc, 26 · Sitges · 93 811 04 46

Cultures d'arreu aterren a Sitges

13 Aina Serra

Sitges és un feu d’intercanvi cultural, palès als històrics carrers de la vila amb l’anar i venir de vilatans i turistes, que permet entrar en contacte amb múltiples cultures. L’experiència culinària de l’argentí Pedro Bargellini, l’ensenyament de la llengua anglesa a través de Julie Ann Plank i l’apropament a la Polinèsia de la mà de la catalana Laura Benages són una bona oportunitat d’endinsar-se en la riquesa cultural d’altres països. Els tres coincideixen a valorar que l’àmplia presència de turisme a Sitges és positiva, perquè “fa als sitgetans persones més obertes, amb més ganes de conèixer coses i, per tant, les nostres propostes els semblen més interessants”, explica Julie Ann Plank, professora d’anglès. Un aspecte que Pedro Bargellini, cuiner del Komokieras, encara viu amb més intensitat: “Sens dubte, entre setmana són aquests turistes qui ens mantenen el negoci. A més, si els tractes bé, repeteixen, perquè et prenen com un lloc segur quan no tenen ganes de patir per cada àpat. Cal destacar que tenim també els clients argentins, aquests venen de tot Catalunya, perquè quan senten referències d’un bon restaurant portat per la seva gent, el volen conèixer”. No obstant, Luara Benages, professora de dansa, alerta que “s’ha de saber mantenir l’essència de poble, evitar que es massifiqui el turisme per tal que continuï sent un lloc tan especial, petit i encantador, però amb una oferta de la mida i qualitat d’una ciutat”.

Pedro Bargellini preparant un dels seus plats a la cuina del restaurant Komokieras

Perfils

PEDRO BARGELLINI. És un argentí amb empenta. Actualment, amb 42 anys, és gerent i cuiner del restaurant KomoKieras. Va arribar a la vila fa 22 anys i, malgrat que era enginyer agrònom al seu país, es va iniciar a l’hostaleria per guanyar-se les garrofes aquí. Després de 12 anys fent de cambrer, va decidir engegar el seu propi restaurant, i es va professionalitzar en el món de l’hostaleria amb diversos cursos de formació. A més, “els dies lliures anava a altres restaurants per aprendre”, explica Bargellini. El Komokieras és el tercer negoci. Després de quatre anys en un restaurant del centre i d’un primer Komokieras a Rocamar, l’any 2010 van engegar el negoci actual, al carrer Espalter, 23. “El nostre tret diferencial són les carns argentines, però hem acceptat influències europees que el fan encara més gran”, assegura.

JULIE ANN PLANK. Mestre d’una escola rural a Manchester, es va especialitzar en l’ensenyament de llengua anglesa a Catalunya. “Em calia aprendre a ensenyar anglès a estrangers, per molt que jo l’hagués parlat tota la vida”, comenta. Afectuosa i amb paciència, Plank adora veure els més joves aprendre una llengua que sempre ha estat una assignatura pendent entre els espanyols, i usa els recursos que calguin per aconseguir-ho. La seva carta de presentació ho diu: “Si ells no entenen el que tu expliques, ensenya’ls el que entenguin”, apel·lant a la necessitat de tenir alternatives per explicar les coses. Ara, amb 41 anys i després de sis anys com a professora a l’Speakeasy, ha decidit engegar el seu propi negoci, amb una aula des de casa, on, “amb grups petits i homogenis, traurem les vergonyes i aconseguirem que tothom sàpiga la llengua i s’introdueixi a la cultura anglesa”.

LAURA BENAIGES. Barcelonina, va aterrar a Sitges fa tres anys amb una àmplia experiència com a ballarina i, concretament, especialitzada en danses de la Polinèsia, “sobretot les danses gestuals de les illes del Pacífic: Rapa Nui (Illa de Pasqua), Tahití, Hawaii, que expliquen les lletres de les cançons a través dels gestos, i això fa que t’introdueixin de ple a la seva cultura perquè has d’entendre el que transmeten”, explica Benages. Són aquestes danses les que ensenya actualment des de l’Espai Jove i el centre cívic de Quint Mar, gràcies a la seva experiència al ballet polinesi Vai Aheva Ote, amb presència a festivals folklòrics de tot l’Estat, complementada amb coneixements de dansa àrab, balls llatins, danses afrollatines i ioga.

11 0 2 R O J A M A 1 T 1 S 0 E 2 F R A O N J O A B 1 M 1 A 0 1 T 2 1 S 0 R E 2 F O J R A A O N J M O A B A 1 M T 1 S A 0 E 1 T 2 1 F S 0 R E A 2 F O N J R A O A O B N J M O A B A 1 M T 1 S A 0 E 1 T 2 1 F S 0 R E A 2 F O N J R A O A O B N J M O A B A 1 M T 1 S A 0 E T 2 F S BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FE STA MAJOR 201111 BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FE STA MAJOR 20 11 BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FE STA MAJOR 20 11 BONA FESTA MAJOR 2011 BONA FE STA MAJOR 20011 R A 2 FE Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86 · www.farrerons.com · info@farrerons.com

15 EXPLICAR UNA CULTURA Darrera una llengua, una dansa o un menjar hi ha tota una cultura a tenir en compte. En aquest cas, cadascun ho planteja a la seva manera. “Practicar una dansa gestual com la que jo ensenyo és practicar una cultura, ja que expliquem amb detalls els significats de les cançons i per tant ens introduïm a la seva manera de pensar, amb l’afegit que quan ho entens t’ho fas teu i també hi apliques el teu punt de vista. Així, mirem de mantenir les essències, però només pel fet de no ser d’origen polinesi, segur que es podrien percebre les nostres interpretacions”, explica Laura Benages. En canvi, des del Komokieras, Bargellini assegura que “el restaurant pren com a base la cultura argentina i la respecta, pel que fa a la manera de cuinar, però la fa gran amb aportacions europees, que ens permeten completar un plat argentí amb altres productes d’enorme qualitat, així com tenir una carta variada que arriba a més gustos”. Es tracta, però, d’una experiència únicament culinària, ja que l’ambientació és totalment moderna, sense fer referències argentines. “El restaurant la Pampa de Castelldefels és argentí pur i dur, amb ambientació, uniformes i música tradicionals; el Komokieras no, l’experiència argentina només és culinària i hem optat per introduir-la en un entorn més modern”. Finalment, Plank explica que, “per

Laura Benages ensenya danses de la Polinèsia a l’Escpai Jove de Sitges

Julie Ann Plank imparteix classes particulars de llengua anglesa

ensenyar una llengua usem molt material complementari que permet conèixer a fons un país i una cultura. De totes maneres, sempre hem de saber trobar el vincle amb referents d’aquí, perquè sigui atractiu per als alumnes, sobretot per als més joves, que els cal percebre la utilitat d’allò que estan aprenent”. EL FUTUR A SITGES La completa integració a Sitges mai és fàcil. Hi ha un nucli dur, “et crees la teva

Bargellini ha introduït plats europeus a la seva cuina, a banda de la tradicional carn argentina

xarxa, al voltant dels fills, sobretot, però per anar més enllà, cal temps”, explica Benages, que fa tres anys que viu a Sitges i té previst ampliar la seva oferta: “Espero amb el temps poder complementar les danses amb tallers de complements, música i vestits, per exemple, però pas a pas”. Plank està contenta perquè amb els deu anys que porta a Sitges ha pogut crear una bona xarxa de coneguts, “pels meus fills, que han estat vinculats a entitats esportives, i pels alumnes, que si els agrada com

dono classes a vegades la relació va més enllà, seguim en contacte més temps, però sobretot donen bones referències de mi, el que em permetrà tenir èxit ara amb el nou negoci a casa, on espero que hi vinguin tots aquells que han estat contents amb la meva manera d’ensenyar”. Pel que fa a Bargellini, tot just fa un any i mig que és al capdavant del nou Komokieras i, després d’haver engegat dos negocis, “espera que aquest es consolidi i pugui ser un referent”.

estiu_2011 FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SITGES-CONCERTS DE MITJANIT ÀLEX VÍCENS, tenor PEYTA IVANOVA, soprano Ricardo Estrada, piano 13 d’agost. 20.30 h. Bocana del Port d’Aiguadolç

FESTA MAJOR DE SITGES

Durant els dies que dura la Festa es duen a terme diferents activitats al carrer, tant populars i tradicionals, com lúdiques i d’oci.

Data: Del 20 al 26 d’agost

JOSÉ MENOR, piano 19 d’agost. 20.30 h. Saló d’Or del Palau Maricel Venda d’entrades: 93 8942600 Organitzador: Fundació Cultural Port d’Aiguadolç

50ª Festa de la Verema de Sitges Data: del 16 al 18 de setembre Lloc: Racó de la Fragata Organitzador: Foment del Turisme

RAPHAEL en concert “Te llevo en el corazón” Data: 13 d’agost Horari: 21 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià Sitges Venda d’entrades: Telentrada (www.telentrada.com) Organitzador: Carlam & Concert MANEL EN CONCERT ‘10 milles per veure una bona armadura’ Data: 21 d’agost Horari: 21 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià Sitges Organitzador: Sala Vors

5ª Mostra de Vins Data: 17 i 18 de setembre Horari: de 12 a 15 h. i de 18 a 22 h. Lloc: Passeig de la Ribera Organitzador: Turisme de Sitges Santa Tecla Data: Del 17 al 24 de setembre Festa Major petita 26è Menjar de Tast Data: 29 de setembre Horari: 21 h. Lloc: Hort de Can Falç Organitzador: Gremi d’Hostaleria de Sitges.

18 Joan Tutusaus

Prado i Retiro

Tant diferents i tant iguals

Jofre Vilà i Antoni Sella, al Prado

Els dos casinets, les dues societats centenàries, el gall i la lira... Prado i Retiro són dues cares d’una mateixa moneda, la de l’entitat que un dia va exercir poder, després va ser focus de creativitat cultural, i que avui pretén emergir com a pol d’atracció per a joves i nous sitgetans, amb vocació pública sense ser servei públic. Antoni Sella i Jofre Vilà, presidents de Retiro i Prado, després de deixar-se fotografiar a casa del veí, conversen sobre el que els uneix i el que els separa, sobre com es necessiten i es fan la competència, i sobre com particularitzar-se en un context econòmic molt difícil.

Servei públic o entitat privada? Antoni Sella.- El Retiro, com el Prado, té una gran voluntat de servei a la col·lectivitat, de participació, però també unes limitacions molt grans. Tens una massa social que vols mantenir, i molta gent que no són socis i que volen fer coses. I el que necessitem és massa social, no som un servei públic. Jofre Vilà.- Està clar que som una entitat privada, i ho hem de canalitzar, però el servei que Sitges ens demana és pràcticament el que es dóna per fet, tant interioritzat amb el sentiment sitgetà no saps mai si és un servei públic. A.- No podem negar que les entitats tenim uns convenis amb les administracions. En 140 anys d’història les coses han canviat molt, fins al punt que antigament, els Ajuntaments els decidien el Prado i el

19 Retiro, el que es deia la política de Casinet. Aquesta posició de privilegi feia que fins i tot qualsevol persona que es volgués casar tingués dues opcions: anar al Prado o al Retiro. Eren potents políticament, tenien el monopoli social, i culturalment no existia res més. El Retiro va arribar a organitzar una Festa Major alternativa! J.- Prado i Retiro dominaven l’espai social, pel que ho havien de dominar tot. Quin espai tenim ara? La nostra participació és més profunda del que es té consciència. El nostre gran problema és la gent que ve de fora i no és capaç d’entendre’ns, perquè tampoc ho és d’entendre Sitges. Com a entitats som punyents, i tenim relació amb tot, perquè quan algú té alguna idea creativa hi ha de venir a parar. Això ens ha salvat de models com el d’hotel d’entitats. A.- Que de tant en tant algú torna a inventar. Estem en un moment una mica complicat, en el sentit que durant anys hem complert una funció perquè les persones que necessitaven aquesta funció eren socis de l’entitat. Avui, com ens veuen com un servei públic, no s’hi han d’identificar, sinó que només ens han d’utilitzar. Abans la gent tenia una implicació: ens utilitzava, però servia a l’entitat. L’únic reducte que ens ha quedat són els carrossaires. Hi ha gent sòcia i molts de tots dos, perquè, si ens posem a comptar, el 80 per cent de la nostra massa social és comú, i que per sentimentalisme no s’ha donat de baixa. Però tenen més de seixanta anys, i ens podem trobar que amb uns anys aquesta massa ens hagi desaparegut, i hem de generar massa social per objectius, perquè per sentimentalisme, no. Els has de donar alguna cosa. Hi ha gent que es pensa que som l’Ajuntament o delegacions culturals. J.- Hi he lluitat des de que he entrat. Som formes de canalitzar inquietuds culturals. Necessitem de l’àmbit públic, però som àmbit privat. Hem de saber els associats que tenim, no només els socis. En tenim milers, que han començat fent una cosa.

Vista del Carrer Francesc Gumà i del Casino Prado, a mà dreta, cap al 1915-1920. (F.:’L’Abans. Sitges. Recull gràfic 1870-1965’)

A.- Un dels reptes que tenim, després d’haver rejovenit la mitjana d’edat de les juntes, és aconseguir que d’associats passin a ser socis. Han entrat per Carnaval, música, teatre, escacs... De ser entitats generalistes, ens hem anat singularitzant amb propostes concretes. Hem de tractar la dinàmica del “jo per Carnaval ja pago”, perquè el que nosaltres donem val el triple. I si el Carnaval no pengés de nosaltres, sortiria molt més car al poble. J.- La gent no és conscient de la necessitat de les entitats per gestionar aquests espais. La Festa Major no s’entén sense Prado i Retiro. El Carnaval que fem és amb el que Sitges es ven. A.- Gràcies també a que és l’únic espai que ens queda per a la rivalitat. J.- Al Retiro ni aigua... però gasolina, o un cable elèctric, potser sí que els en deixa-

rem. La rivalitat té el sentit de projecció cap al futur. A.- Per això, el model de la competència s’ha d’entendre des de la col·laboració, si no seríem uns troglodites. Tenim un canó de llum que ha fet molts quilòmetres. La competència és estimulant, però no anem a fer-nos mal. El problema és la dependència que tenim del finançament municipal. Els diners, l’assignatura pendent? J.- Si tingués diners però no gent per viure, el meu principal problema serien els diners? El més important és la gent. Les persones, les voluntats, estem per gestionar-les. Això sí, el gran problema és que mantenir una cosa que té cent anys costa molts diners. Podem discutir si les persones hi són per sentimentalisme, o per

Vista de l’edifici del Retiro cap als nays 1870-1873, poc després de la seva construcció. (F.:’L’Abans. Sitges. Recull gràfic 1870-1965’)

qüestió pràctica, o sobre l’apassionament que tenen, però el principal valor és la gent. Quan anem a buscar diners no és per millorar res que no sigui la nostra activitat social. I l’Ajuntament ens diu que és problema nostre, però que no interessa que l’activitat es perdi. A.- Un gestor cultural deia que el més difícil és tenir les idees. Hem de generar l’activitat per no ser uns morts, no viurem tota la vida del dòmino i la boti-

farra, i tenim unes infraestructures molt importants,però fa molts anys que no tenim diners ni per apedaçar-les. Tots tenim problemes de goteres, i només després vénen els diners del dia a dia. Però tal i com està el futur de les administracions municipals caldrà que ens hi posem, perquè s’acaba una etapa. A més, tenim un altre problema important, que són els crèdits. Establiments culturals al centre de la vila no n’hi ha. Si no hi fóssim, en els

trenta anys d’Ajuntaments democràtics ens haguéssim construït un teatret. Si algú es queixa de per què ens subvencionen, és entre altres coses per un agraïment històric. El festival de Teatre va néixer al Prado, i el de cinema al Retiro, perquè els locals ja hi eren. I molts anys el Sitges cultural va viure dels dos festivals. I ara, després de passar situacions molt difícils els anys noranta, hi ha aquesta compensació per part de l’administració. El 79 es va establir un principi de 50-50 d’ajuda per tots dos, per posar els nostres locals un mes i mig al servei de l’administració. J.- El problema és que es feien tants esdeveniments que no arribàvem a compensar. L’ocupació del nostre teatre és espectacular, només lliurem dos dies per setmana. A.- Sitges ha crescut, i molta gent no sap què és el Prado, el Retiro, l’Eco o el mateix Sitges. Hem d’intentar fer ofertes creatives i útils perquè els hagis de fer socis. Aquest és el gran repte, sabent que Sitges ja s’ha convertit en ciutat. J.- No ens sabem vendre a l’exterior, al poble, perquè no tenim recursos per poder-ho fer. La gent ens considera tant normals, que no se’ns dóna el rebombori que tocaria. I tot va pel boca a boca. A.- Des del punt de vista mediàtic, o t’ho fas tu, o és molt complicat. De vegades analitzes que si estessis a Gràcia, tancaves el Telenotícies. Pequem per ser massa de poble, per donar les coses per sobreente-

Jofre Vila, a les escales del Prado, entitat que presideix

ses, el “com que ho hem fet sempre, no té valor”. Hi ha un punt intermig entre poble i ciutat, que és valorar les coses que tenim. La gent ve per integrar-se? A.- Abans, si eres de Sitges o hi venies, havies d’acabar al Retiro o al Prado. Ara, pagant una entrada vas al cine, però no necessites ser soci, com no necessites participar de la comunitat sitgetana... Abans hi havia una participació col·lectiva,

amb problemes com que no podies donar un petó a una dona sense que ho sabés tothom. Ara tothom s’ha tornat molt exigent, i ningú no dóna res. J.- Hem superat la colònia, els estiuejants, però no se si superarem els que van a treballar a Barcelona i viuen aquí. Si algun problema he tingut amb algú és fer entendre als veïns que a Sitges es fan festes, i que moltes vegades es fan al Prado. Que fas festes perquè la gent s’ho passi bé, i

no ho entenen. A.- Molta gent ha vingut a Sitges pensant que és un poble tranquil. Una vegada, una persona ens va preguntar per què es fa festa el 23 de setembre, i no el 24 que és la Mercè... La cosa es complica, recordo que les escoles abans tancaven dimecres de cendra per un acord tàcit fins que un pare va preguntar per què s’havia de fer festa. I un veí del Retiro em va dir que havia pagat molt al carrer de la Palma perquè li van dir que era un carrer tranquil. Li vaig respondre que havia pagat sobrepreu, que l’havien enganyat, i que el sol que té tota la tarda és gràcies al meu jardí, pel que aguanti que a la nit fem música vuit cops l’any, o li plantem un gratacels i en comptes de balcó tindrà un pati de llums. Encara funcionem com fa 140 anys, evolucionats, però hi ha hagut un trencament molt bèstia. J.- Si vols ser de Sitges, has de ser de Prado o de Retiro, sinó, no ho entendràs. I molta gent, no només no ho entén, sinó que busquen raons, i les tenen a nivell legal. Gent que no vol el nostre model de festes. Cap on hem d’anar? Cap a una defensa provinciana o cosmopolita del sitgetanisme? Fins ara s’han integrat els que han vingut, però els de la darrera generació, no. Necessita Sitges trencar aquests espais? Ho tinc molt clar, per això sóc president del Prado. A.- És una pèrdua de singularitat. En

TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ · VIA SATÈL·LIT CIRCUITS TANCATS DE TELEVISIÓ · REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS

Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69 · tecnositges@tecnositges.com INSTAL·LADOR OFICIAL

Històries paral·leles, que es creuen pels serrells Prado i Retiro neixen en el context de les darreries del segle XIX, a partir de grups enfrontats. Antoni Sella defineix el Retiro com l’entitat dels desheretats de la Revolució Industrial: els terratinents que perden poder front la burgesia industrial que havia creat el Prado, més l’incipient obrerisme que no volia compartir esbarjo amb qui els manava a les fàbriques. D’aquesta tradició han sorgit nissagues pradistes i retiristes. I encara avui, segons qui controla a la casa gran, el president de cada entitat sent allò de “ara manen els teus”...

termes d’ecosistema, defensem la diversitat social que suposen un Prado i un Retiro. Tard, però sempre ens hem adaptat, fins i tot, durant anys, hem anat a l’avantguarda. El rock’n’roll el van portar a Sitges el Prado i el Retiro. Però el 79 hi ha un trencament, quan apareixen regidories de cultura amb pressupostos mínima-

Antoni Sella, davant del Retiro

ment potents, ja que fins aleshores, els balls de Festa Major, o l’administració d’espectacles com en Serrat, la Trinca o la Carmen Amaya, la fem Prado i Retiro. El 79, com que el diner es públic, el catxet puja, i la competència municipal se les acaba menjant. J.- I en no poder accedir a primers nivells,

es van cultivar segons nivells, i apareixen el Tricicle, la Cubana, o el model de culte del Festival de Cinema. Vam fer de viver de coses que es van projectar. Ara busquem la metamorfosi per continuar treballant en un nou espai. A.- Ens en sentim orgullosos, i volem que se’ns reconegui.

24 Quin paper tenen les societats al segle XXI? A.- Formalment canviaran, espiritualment no. Haurem d’anar a ofertes concretes. L’entitat abans ho era tot, s’hi feia la vida. Hi haurà una segmentació, però es podrà conser var l’esperit gairebé nostàlgic. En la festa dels nostres 140 anys hi va col·laborar tot Sitges. J.- Al Prado hem seccionat, per transversalitzar, assabentar-nos de quanta gent passava pel Prado a fer quantes coses, que no sabíem ni què fèiem. I ara toca la col·laboració: utilitzar el ballet, o la cobla. I és més difícil del que sembla. I aconseguim recuperar socis: vols sortir per Carnaval, vols fer catifes...? Tranquil, que si ets soci et busquem el lloc. A.- Aquest sentiment s’havia perdut perquè la gent venia a fer una cosa concreta. Abans ho donàvem per fet, com donàvem per fet que tothom sabia què era el Prado i el Retiro, no calia explicar-ho. I tenim gent

Els joves al poder Tant Jofre Vilà com Antoni Sella són socis per tradició familiar. El primer, fill de destacat pradista, arribava a confondre l’entitat i casa seva. El segon va tenir un oncle-avi president, i uns pares que, malgrat no ser retiristes militants, sempre van tenir tirada per la Lira. Tots dos representen la generació del traspàs, la que ni necessita ser soci dels dos llocs per casar-se, ni té problemes per passar pel carrer de l’altre. L’Antoni es congratula de presidir una junta en què dos vocals han estat pares, una situació impossible fa pocs anys, quan la majoria eren jubilats. En Jofre revela que les noves tecnologies també donen problemes: els d’anomenar-se “Casino” en l’època Internet. Cercadors i antivirus els bloquejaven, fins que van optar per rebatejar-se digitalment com a “Societat Prado Suburense”.

que no ho sap. Demana molta pedagogia. I la dedicació altruista és cada cop més complicada. La gent plegava de treballar, anava a l’entitat, passava per casa a sopar, i tornava a l’entitat. Ara, la dona, o l’home, això no ho aguanta. És un dels problemes

de gestió que tindrem, que obligarà a una certa professionalització. J.- Nosaltres hem buscat un model una mica més professional, i el cost és menor del que pensàvem. I hem mirat d’integrar les dones: fins fa un any no vam refrendar

25 els estatus en que s’admetia el mateix espai per a l’home que per a la dona. La meitat de la nostra Junta ja són dones. Vam creuar les llistes l’any passat. La situació no era real, però es conservava. I ara hem d’accedir als que només venen a Sitges a dormir. Necessitem vendre alguna cosa. A.- Nosaltres ho vam fer l’any 1981, crec que obligats, però es va fer. Les dones no eren sòcies fins al 57, i en llistes a part. Eren societats molt masclistes. La dada esperançadora, després d’uns anys de davallament de socis, és que estem en el manteniment i un cert creixement, a partir de la generació de nova activitat. Si ho sabem cultivar, potser podem créixer. És fotut estar a un lloc que cada any se te’n moren trenta, no he anat mai a tants enterraments com des que sóc president del Retiro. El trencament de la cadena generacional va ser dramàtic. I sort que avui les baixes les tenim per defunció, no per activitat.

Vilà i Sella es deixen fotografiar junts davant l’entrada del Retiro

POSTAL DE VIATGE per joan iriarte

Flaixos del món

A les escales del Pont de l’Acadèmia, Venècia Un dels carrers de Venècia es converteix durant una setmana –l’època de Carnaval– en una singular passarel·la de maniquins creats especialment per a participar en aquest original concurs. El maniquí de la foto, tallat en fusta, mostra una representació de l’art actual en el disseny. L’atreviment d’aquesta figura, amb el rostre d’un dux venecià, però amb un cos femení, li va valer el primer premi.

On, la revista gratuïta Els continguts de la revista On són els més valorats per la gent de Sitges d’entre les publicacions gratuïtes que es distribueixen a la vila. I és que els reportatges que tracten temes locals, l’agenda d’actes i la guia d’establiments, recomanats –els tres eixos d’On– són els temes que més interessen als sitgetans. Aquestes conclusions s’extreuen d’un estudi de mercat realitzat per Co-creations a través d’una enquesta a 500 persones de diferents edats residents a Sitges o que hi passen llargues temporades, de les quals un 25% eren estrangeres. La credibilitat de la revista On és un altre dels seus punts forts, ja que la publicació ha obtingut una de les puntuacions més altes entre els enquestats.

Aquest estudi referma la línia editorial de la revista, que ha apostat des d’un principi per la qualitat del seu contingut, oferint als lectors reportatges sobre temes locals i entrevistes a personatges de la vila, alhora que informació sobre activitats culturals i d’oci. I seguint aquesta filosofia de qualitat, la publicitat passa a ser un element complementari i no un fet exlusiu de la publicació, fet que augmenta la seva efectivitat. Tanmateix, el recull de les opinions dels enquestats serà una eina molt útil perquè On pugui millorar i satisfer encara més els seus lectors.

T’agrada que a les revistes gratuïtes hi hagi reportatges i articles en profunditat sobre temes de Sitges? A un 83% dels entrevistats els interessa que a les revistes gratuïtes hi hagi reportatges i articles en profunditat de Sitges

Quin tipus de reportatges t’interessa trobar a les revistes gratuïtes de Sitges?

Percentatge d’interès

Reportatges d’interès local i amb gent de Sitges

85%

Consells de bellesa

35%

Informació gai

12%

Estrenes de cinema de tot Espanya

35%

Informació de Vilanova

22%

Altres

17%

preferida a Sitges Entre la informació de serveis, quina és la que busques en aquestes revistes?

Percentatge

Agenda d’actes

66%

Telèfons de serveis

54%

Reportatges sobre festes, iniciatives culturals i oci de Sitges

68%

Guia d’establiments recomanats

52%

Saber la gent que freqüenta els locals de nit

19%

sitges/sa

nt pere de

cultura oci tendències

SÍ

Només miro la publicitat

33%

67%

Vull veure els reportatges i articles que hi ha i llegir els que m’interessen

78%

22%

Busco els telèfons dels serveis públics

48%

52%

Llegeixo els consells dietètics

28%

72%

Co-creations S.L. C. Angel Vidal 25,1º 08870 Sitges (Barcelona) Spain

www.co-creations.es

sitges/sant pere de ribe

BRE 09

BRENOVEM OCTU plar gratuït Exem

cultura oci ncies tendè

PROFESSIÓ MAR COM A DE VIURE EL L’AVENTURA FELICITAT LA: ART EN LL ESTHER VIL CE D’O I OBRA VISTA NADA VIDA S I RIBES A

Quan tinc a les mans una revista local gratuïta....

ribes

Mare Nostrum Més de 60 anys oferint cuina mediterrània La família Martí ja porta més de seixanta anys a càrrec del Restaurant Mare Nostrum. El Leopoldo, al capdavant de la cuina; el Josep, al menjador; la Montse, elaborant les delicioses postres; i l’Ezequiel, escollint els millors vins, formen l’equip ideal per a oferir-nos una cuina mediterrània de qualitat, acompanyada de bons vins i amb unes postres casolanes.

Passeig de la Ribera, 60 T. 93 894 33 93 info@restaurantmarenostrum.com

agenda

Sanvisens i XV Concurs Escultura Pere Jou. Edifici Miramar. Sitges

agostsetembre

De l’1 al 16 de setembre Concurs de Fotografies de la Festa Major. Biblioteca Josep Pla. Sitges

EXPOSICIONS

FESTES

Fins al 15 d’agost COSTUS a Sitges. Mostra de 30 obres pictòriques del grup artístic Costus. Edifici Miramar. Sitges

Del 8 al 15 d’agost Festa Major al Barri del Palou Sant Pere de Ribes

19 d’agost Josep Benabarre. Obertura de l’exposició Retalls de paisatge. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes Fins al 21 d’agost El cant del gravat. Obra gràfica de Miguel Condé, 1977-2007. Edifici Miramar. Sitges Fins al 21 de d’agost (Re)visions del món. 100 anys d’Àngeles Santos Torroella. Edifici Miramar. Sitges Fins al 30 de setembre Josep Puigmartí. Exposició d’Escultura i pintura: Alien Fashion i Personatges. Hotel Estela Barcelona. Sitges Del 9 al 30 de setembre Relieves. Araceli Salas. A les 19h. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes CONCURSOS Fins al 9 de setembre Pintura i escultura. XXV Concurs Pintura

15 d’agost Festa Major de Rocamar Sant Pere de Ribes 23 i 24 d’agost actes tradicionals de la festa majoR Sitges Del 20 al 26 d’agost actes lÚdics de la festa major Sitges CONCERTS 9 d’agost Jazz al Romàntic. Sitgestiu Cultural 2011. A càrrec del Retrio, amb Joan Pinós, Óscar Ferret i Josep Pinyu Martí. De les 20 a les 21.30h. Museu Romàntic Can Llopis. Sitges 11 d’agost Eulàlia Solé. Festival Internacional de Música de Sitges-Concerts de Mitjanit. A les 20.30h. Palau Maricel. Sitges 13 d’agost Raphael. “Te llevo en el corazón”. Festival. Cultural SitgesArt. A les 21h. Hotel Melià Sitges

21 d’agost Manel. “10 milles per veure una bona armadura”. Festival Cultural SitgesArt. A les21h. Hotel Melià.Sitges 10 d’agost Capvespre musical. Sitgestiu Cultural’11. Visita guiada al Palau Maricel a càrrec d’Agisitges i Ricard Oliva a la guitarra. De les 20 a les 21h. Palau Maricel. Sitges ALTRES 12 d’agost Nit de la Sardana. Amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. A les 22.15h. Jardins Hort de Can Falç. Sitges 15 de setembre CO-MEETINGS. Trobada mensual de networking per a professionals de Sitges. A les 9.30 h. Restaurant PicNic. Sitges. +info: www.co-meetings.es 16 de setembre tardes literàries. Quatre germanes, de Jetta Carleton. A les 18h. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes 23 d’agost Actuació castellera. Colla Jove de Castellers de Sitges. A les 18h. Cap de la Vila 28 d’agost Actuació castellera. Jove de Sitges, Minyons de Terrassa i Xiquets de Reus. A les 18.30h. Plaça de l’Ajuntament. Sitges

laGuia CUINA DE BRASA AMB TOCS MEDITERRANIS Una nova i suggerent proposta al centre de Sitges. El restaurant Komokieras ha obert recentment el seu establiment en el qual ofereix una cuina de brasa basada en carbó vegetal amb tocs mediterranis. Una carta de qualitat a preus molt competitius que fan les delícies dels clients. Franc Rodríguez i Pedro Bargellini han agafat el bo i millor de l’antic Komokieras de Rocamar i l’han traslladat a aquest cèntric i confortable restaurant del carrer Espalter. KOMOKIERAS // Espalter, 23 Tel. 93 814 61 15 www.komokieras.com

CUINA MEDITERRÀNIA DE SEMPRE La cuina mediterrània de tota la vida se cita a Mare Nostrum, el restaurant de la família Martí al Passeig de la Ribera. L’arròs sucós amb galeres i una completa carta amb especialitats marineres i mediterrànies constitueixen una excel·lent targeta de presentació per a un restaurant amb 60 anys de trajectòria. Amb una esplèndida terrassa davant del mar, menjadors privats i una ambientació tipicament marinera, Mare Nostrum és garantia de qualitat, servei i comoditat. MARE NOSTRUM // Pg. de la Ribera, 60-62 Tel. 93 894 33 93

35 MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la carismàtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball. CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com

SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el converteix en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com

L’AUTÈNTICA CUINA DE DONOSTI La gastronomia basca ja té representació a Sitges. Si trobes que els pintxos de la Taberna El Donostiarra són tota una delícia, no et pots perdre la cuina del restaurant El Donostiarra, especialitzats en carns a la brasa i peixos cuinats amb les millors receptes tradicionals de Sant Sebastià. Prova l’autèntic Txuletón basc, acompanya’l amb un dels vins de la seva àmplia selecció i gaudeix del bon menjar. RESTAURANT EL DONOSTIARRA // Major, 14 Tel. 93 811 02 63

36 UN CAFÈ AMB HISTÒRIA Al centre neuràlgic de Sitges hi podem trobar el Cafè Bar Roy, la cafeteria en actiu més antiga del poble. Amb una terrassa de luxe al bell mig del carrer Parellades i amb un interior que manté el tradicional estil dels cafès del segle passat, el Cafè Roy ens proposa una extensa carta de tapes de forquilla típicament catalanes, així com una gran selecció de cafès de primera qualitat. CAFÈ BAR ROY // Parellades, 9 Tel. 93 811 02 69

MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmorzar, dinar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines esportives. SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

QUAN MENJAR ÉS DIVERTIT Superpollo és un clàssic. Si avui et ve de gust pollastre a l’ast o qualsevol de les seves especialitats, com les amanides, patates fregides, plats combinats… només cal que t’acostis al carrer Sant Josep, tot passejant pel centre de Sitges. Però si et ve de gust menjar a casa un dia que no tens gaire temps per cuinar, o passar una estona divertida amb els amics o en família, Superpollo t’ho porta a casa. Pensa en l’olor dels pollastres acabats de fer! Superpollo és ràpid i deliciós! SUPERPOLLO // Sant Josep, 8 Tel. 93 894 57 54

37 UNA COPA AMB ELS AMICS Jànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11

EL PINTXO PER EXCEL·LÈNCIA La millor selecció de pintxos al més pur estil basc es troben a la Taberna El Donostiarra. De la mà del Koldo i la Leire, els seus responsables, l’oferta gastronòmica en petit format es converteix en un plaer per als paladars més exigents. Pintxos de cecina, idiazabal, txistorra, txakatún, anxoves, etc… i tot acompanyat de sidra, txakolí o un bon vi negre. TABERNA EL DONOSTIARRA // Nou, 14 Tel. 93 811 02 63

CARTA DE CÒCTELS ÚNICA Cafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar al matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Tasta les seves hamburgueses casolanes; són una delícia! I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Obert de dilluns a diumenge, de 13h a 3h. Entra a facebook.com /magmasitges per conèxier les seves promocions. CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33 www.facebook.com/magmasitges

aparador

UN CÒCTEL 100% CUBÀ Rom, sucre, llima, menta, aigua amb gas i molta traça per a fer el mojito. A l’emblemàtic bar Magma trobaràs aquest còctel d’origen cubà que ja forma part de la nit sitgetana. Prova’l i reviu les nits de l’Habana més autèntica. CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33

UNA HAMBURGUESA DE CATEGORIA A primera línia de mar, al centre de Sitges. Bar-restaurant dedicat a la temàtica esportiva on es pot dinar, sopar o pendre una copa. Sports TV, TV a la carta, Digital+, Sky Channel, Gol TV, wifi. Menús per a grups i menús per a nens. SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es

UN TRACTAMENT DE BELLESA INNOVADOR Bio Staminalia és una línia de productes per a despertar i protegir la joventut del rostre. Cèl·lules mare vegetals de poma que ajornen l’envelliment metabòlic cutani i oxidatiu causat pels raigs UV. Per a tornar a la pell un aspecte més jove i vital. TONI PERRUQUERS // Camí Capellans, 3 Tel.93 811 02 85

TRACTAMENT PER A FUSTA Olis i tractaments per a fusta tant d’espais interiors com exteriors, ja que ofereixen protecció a superfícies amb els porus oberts. Protectors decoratius a l’aigua i al disolvent, amb acabats satinats o mates. PINTURES MONTO // Crta. de les Costes, 46 Tel. 93 894 53 15

La Jove de Sitges. La teva colla! Participa a la Festa Major amb nosaltres: tens un lloc a la pinya

Assaigs (al Palau del Rei Moro): Divendres 19, a les 21.30 h Dilluns 22, a les 20 h (Gran assaig de Festa Major) Divendres 26, a les 21.30 h Actuacions:

Dissabte 20, a la tarda a Gràcia (Barcelona) Dimarts 23, a les 18 h (Cap de la Vila) Dimecres 24, a la Sortida d’Ofici Diumenge 28, a les 18.30 h (amb les colles convidades, a la plaça de l’Ajuntament)

Consulta la temporada castellera a: www.jovedesitges.cat