Joanjo Bosk Beatus ille
Edició The look magazine Director comercial Abel Montserrat (607.440.450) publicitat@revistathelook.com Director d’art Uri Imperial (629 286 299) disseny@revistathelook.com Departament administratiu Elisabet Ballús admin@revistathelook.com Departament de disseny gràfic Estudio Colectivo Redacció The look magazine redacció@revistathelook.com Col·laboradors Jesús Noé, Albert Imperial, Javier Alvarez, Rafael Barcos, Marc Ortega, Dani Montserrat, Raimon Solà, Silvia López, Marçal Vaquer. Impremta · Bigsa Dipòsit legal · B-18331-2007 info@revistathelook.com www.revistathelook.com
per Albert Imperial
sumari
Patrick Watson The Great Escape
Turisme Vallès 12 L’excurs cultural 18 Paisatgisme 24 Arquitectura 30 Reportatge 38 Gastronomia 42 Estances 50
Turisme actiu D’audàcies i improdències El jardí sec Oficines Acer Computer Ibérica L’ortodòncia en l’infantesa Cinc sentits The Peninsula House Hotel
Esport 56
Pirena Advance 2011
Motor 62
Honda Fury
Viatge 68
Laponia
Moda 74
Ion Fiz
Marketing & bussiness 80 Reflexió 84 Salut 88 Gadgets 92
La importància del sector L’art de viure en el present ... i es va fer la llum!! Festa de Nadal Gran Centre Granollers Gener 05 · ‘10
12 42 62 92
Turisme: Conjunt d’activitats, de tècniques i de serveis relacionat amb el transport i l’acolliment dels turistes.
turisme vallès
Turisme actiu. Emocions i adrenalina al vallès oriental La riquesa natural del Vallès Oriental, les bones vies de comunicació... ...i la gran qualitat de l’oferta fan que la comarca sigui una destinació ideal per poder practicar el turisme actiu. Han passat molts anys des de la primera vegada que es va utilitzar el terme turisme actiu a principis del anys 90. En l’actualitat, el turisme actiu s’ha consolidat arreu del territori com una font important d’activitats per als visitants i, alhora, d’ingressos per a les empreses. Fotografies per Montseny Aventura i Manel Cuesta Textos per Consorci de Turisme del Vallès Oriental
13
Turisme Vallès Turisme actiu
El turisme actiu és una tipologia de turisme que en els últims anys ha vist augmentada la seva rellevància. La principal raó d’aquest tipus de turisme és la pràctica d’esports i activitats d’aventura, majoritàriament en espais naturals. L’increment del temps lliure, la cerca d’activitats en espais oberts no contaminats, així com la necessitat de sentir l’adrenalina i el risc en primera persona han estat alguns dels motius de l’èxit d’aquest tipus de turisme. El Vallès Oriental compta amb sis grans espais naturals; el Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera des de l’any 1978; el Parc del Montnegre i el Corredor; el Parc de la Serralada Litoral; el Parc de la Serralada de Marina; el PEIN Cingles de Bertí i el PEIN de Gallecs; tot ells zones amb encant i ben comunicades, que ens permeten gaudir de l’esport i de les activitats de turisme actiu a l’aire lliure. Tots aquests espais naturals disposen d’una àmplia xarxa de senders pensada perquè es descobreixin, pam a pam, tots els racons de la nostra comarca, ja sigui a través de senders de gran o de petit recorregut. Per la comarca passen: el GR-2, el GR-5, GR-92 i GR-97.
14
Turisme Vallès Turisme actiu
D’altra banda, les bicicletes tot terreny són el vehicle perfecte i una altra manera de conèixer de prop boscos, senders, valls i muntanyes del Vallès Oriental. El ritme que imposa la bicicleta i les característiques d’aquestes permeten, que tothom qui ho desitgi, pugui gaudir d’aquesta activitat i dels paisatges, que pedalada darrera pedalada, es van descobrint. Una altra manera de gaudir de la natura és a través de les rutes a cavall. Al Vallès Oriental hi ha diferents empreses que ofereixen la possibilitat de gaudir dels paratges i les muntanyes tot passejant a llom d’un cavall. Si el que es vol és descobrir el paisatge canviant i els atractius turístics de la comarca des d’una perspectiva diferent, la millor opció són els vols en globus. Una manera lúdica i divertida de visitar la comarca.
“El turisme actiu és una tipologia de turisme que en els últims anys ha vist augmentada la seva rellevància.
15
Turisme Vallès Turisme actiu
“Tanmateix, els cap de setmana hi ha la possibilitat de participar en els extreme weekends.
Altres ofertes de turisme actiu que trobem a la comarca són els pich and putt i activitats com el tir amb arc, l’escalada, el paintball les curses d’orientació, d’orientació, els jocs gegants, els circuits paintball, aeris, les activitats de team building, building els quads, el segway, les aeris, motos elèctriques i els multi reptes per a infants i adults. A més a més, en el Circuit de Catalunya hi trobem carreres i actes tot l’any essent la Formula 1 i les Motos GP dos dels esdeveniment més importants i amb ressò internacional. Tanmateix, els cap de setmana hi ha la possibilitat de participar en els extreme weekends. Troba la teva activitat preferida i gaudeix-ne al màxim!
Podeu obtenir més informació al Consorci de Turisme del Vallès Oriental al tel. 93 860 41 15 o 93 568 83 21 – www.turismevalles.net
16
c/sant roc,9 - c/joan prim,7 - c/santa anna,19 · Granollers caussa@caussa.com · tlf.93 870 05 70
Professionalitat, consell i servei amb les primeres marques de perfumería i cosmética
Primer va arribar com un rumor, com un secret que només s’ explica a una bona amiga…..No coneixíem els detalls sobre Crème de la Mer, només en sabíem els resultats observats en les pell d’aquelles “privilegiades” que l’havien provat…….. Des del primer moment la pell es torna mes tersa, amb mes fermesa, les arrugues disminueixen, els porus es fan menys visibles, la lluminositat aflora instantàniament, gracies al gran poder regenerador del secret de la crema: el “caldo” d’algues miraculós exclusiu de La Mer. Avui, La Mer , ens ofereix una amplia gama de formules i exclusius tractaments inspirats en el mar. Cadascú d’ells esta fet d’una manera tant acurada com Crème de La Mer i aporta excepcionals beneficis, que et convidem a venir a descobrir. La Mer es una exclusiva a Granollers de Perfumeria Caussa. www.lamer.es
* @# Excurs: Digressió feta per a aclarir o ampliar un passatge d’un escrit
l’excurs cultural
D’audàcies i imprudències
Per Bea Galán Echevarría
Tenint en compte que la meva gran debilitat... ...(vull dir l’única que estic disposada a admetre en públic) és escriure sense acotacions, no hi ha dubte que aquest any els Reis m’han fet un regal excepcional amb la nova secció de The look, una aposta cultural que el seu agosarat director comercial ha tingut l’audàcia (o potser la imprudència) d’encomanar-me. Un excurs és una divagació, una digressió, una reflexió informal sobre un assumpte determinat. Aquest és el títol de la secció que avui enceto, i amb això em divertiré a partir d’aquest moment. El 2011 comença bé! Recordo com si fos avui la meva primera tasca editorial. Recordo la meva angoixa, les ganes de fer-ho bé, la il.lusió per començar una nova etapa... Recordo fins i tot el dia que feia i la roba que portava posada. Tenia dinou anys i estudiava segon de filologia, però el destí em va voler donar aquella oportunitat: l’Ignacio Echevarría, sense cap mena de dubtes el crític literari contemporani més important en llengua castellana, el més valent, preclar, independent i intel. ligent (a banda del més atractiu i el que més entrades té a Google) em va convidar a treballar al seu costat i hi vaig començar, ni més ni menys (ni més ni menys!), que revisant una magnífica edició del Quixot per a la col.lecció “Historia y crítica de la literatura española”, que per aquella època era el llibre de mà de tots els universitaris de pro. Doncs, bé, tot i que jo no havia treballat mai com a correctora, l’Ignacio em va deixar sola davant l’obra i em va dir, simplement: “Léelo. Estáte atenta. Y si algo te chirría, lo que sea, me lo dices”. I jo recordo haver pensat... “Com vol que em molesti alguna cosa del Quixot? Si ja l’han revisat milions de vegades! Què vol que faci, que el canviï?”
19
l’excurs cultural D’audàcies i imprudències
H
a plogut molt des de llavors (com que sóc de lletres he hagut de comptar els anys amb els dits i crec que m’he equivocat) i mica en mica he anat comprenent les seves respostes de llavors, les seves expectatives envers mi i els seus objectius envers l’obra. Uns objectius que, potser inevitablement, s’han convertit també en els meus. Com va dir fa un temps l’extraordinari editor Francisco Rico: “l’editor crític d’un text ha d’empapar-se de la lectura que l’ocupa i conèixer en profunditat el seu autor i les seves coordenades espai-temporals, fins el punt de poder provar que una lectura és incorrecta, i que una altra, tal vegada no documentada enlloc, correspon a la veritable intenció de l’escriptor”. Pel camí que porta de l’autor al lector, els textos tendeixen a patir un procés de desfiguració creixent. Vindria a ser com un conjunt de tomes falses provocades pel propi autor, o pel copista, o pel corrector o el traductor o l’editor o l’impressor o qualsevol de les moltes persones que voltegen i voletegen al voltant d’un mateix exemplar (i no diguem ja si el text ha tingut abans un estadi de tradició oral). No és probable que en Màrius Torres parlés d’esqueles sobre el mar (sinó d’esteles), d’esteles), ni que l’Oliver Twist de Dickens es trobés amb una enorme bata gris al final del carreró (sinó una rata). No té sentit que en una novel.la de Charlotte Link la secretària anés vestida de mariner (sinó de navy blue,, és a dir, blau marí marí), ni és lògic que en Goethe cridés ¡caramba! en una biografia novel.lada seva, tenint en compte que al segle XVIII ningú feia servir així l’expressió. No té pèrdua l’error del grandíssim Martín de Riquer explicant que els protagonistes d’un relat “estaban devanándose los sexos”, ni la relliscada de l’Aurora Egido al oblidar la “s” de la obra de Apuleyo i rebatejar-la com El ano de oro, ni la patacada en tota regla d’en Fernando Beltrán al substituir per una o la penúltima vocal d’una frase de sabor
20
l’excurs cultural D’audàcies i imprudències
decimonònic: La marquesa frunció el ceño. Magnífic! Fins i tot El Quixot tenia errades, finalment, i no poques. I a les seves pàgines apareixia i desapareixia, com el Guadiana, l’ase d’en Sancho Panza, que era robat al capítol XXIII, reapareixia (per morir) el XXV i re-ressuscitava de sobte el XLII. En Cervantes no va corregir cap prova. “L’original” de l’obra mestra de la literatura espanyola no existeix ni ha existit mai!!! Evidentment, durant els anys que porto com a correctora i traductora m’he trobat amb infinitat d’errades com aquestes, més o menys flagrants, gracioses, sorprenents o incomprensibles, però val a dir que el exemples que he esmentat avui són fàcils de corregir perquè tothom pot reconèixer l’errada i reparar-la. Les deturpacions que més importen a la crítica textual són les opaques, les que mantenen una perfecta aparença de sentit i semblen fidels a les intencions de l’autor. Ja parlaré d’aquestes en una altra ocasió, si m’ho permeteu...
“Evidentment, durant els anys que porto com a correctora i traductora m’he trobat amb infinitat d’errades com aquestes.
Paisatgisme: Especialitat de la ciència, de la tècnica i de l’art que estudia i dissenya l’ordenació dels espais el paisatge.
paisatgisme
El jardí sec Podem discutir si la sequera que patim és un efecte del descontrolat canvi climàtic... ...o si es tracta dels cicles que actuen en el món des que aquest és món, però això no fa que la realitat sigui una altra. Que la manca de pluja està transformant a marxes forçades la nostra manera de relacionar-nos amb la natura i, sens dubte, la jardineria ha de respondre a aquestes tendències ja que ha de ser el fidel reflex dels ocupants d’un hàbitat. Em resulta completament impossible imaginar una parella reciclant, anant amb bicicleta o regulant la temperatura interior del seu habitatge per evitar el malbaratament d’energia i alhora amb 200m2 de gespa a ple sol. I és per això, perquè tots intentem ser conseqüents, malgrat les nostres contradiccions, de manera que tard o d’hora ens preguntem: Com em representa el meu jardí? El jardí mediterrani, és una de les opcions més demandades per usuaris que, en aquesta zona climatològica, volen tenir un entorn natural respectuós i sostenible. Per poder-lo adaptar perfectament a la climatologia del lloc, el més idoni és escollir les plantes autòctones, és a dir, les que creixen de forma natural en el terreny. Per dur això a terme, la possibilitat més òptima és l’ús de la xerojardineria com a base per al desenvolupament. Xerojardineria, es un terme adaptat del anglosaxó Xeriscape, procedent del grec Xeros (sec) i de l’anglès landscape (paisatge), i defineix un model de paisatgisme que consisteix en l’ús racional de les plantes segons les seves necessitats hídriques, l’ús de plantes xeròfiles (espècies vegetals amb baix consum hídric) i la utilització de tècniques i materials encaminats a l’estalvi d’aigua (àrids de jardineria aplicats). Per Anna Banchs de Botanicum
25
paisatgisme El jardí sec
Aquest concepte va ser encunyat a principis dels anys 80, que, després d’unes greus sequeres en l’Oest dels Estats Units, es va posar de manifest la necessitat de construir jardins de baix consum d’aigua, formulant uns principis de disseny i concepció. La jardineria, que sempre constitueix el principal afectat per les restriccions d’aigua, s’havia d’adaptar a les noves necessitats o bé resignar-se a una pèrdua de qualitat paisatgística. Amb aquest objectiu, el de transformar un repte en una cosa nova i excitant, neix el 1986 el National Xeriscape Council, organització no lucrativa, que va establir els set principis fonamentals de la Xerojardineria: Planificació i disseny adequat, anàlisi del sòl, selecció adequada de plantes , practicitat a les zones de gespa, sistemes eficients de reg, ús de mulching o encoixinats i manteniment adequat. La planificació es fa creant tres tipus de zones, depenent del tipus de reg que aplicarem a les espècies, sense oblidar que el més extens ha de ser el de secà sense haver de renunciar a zones de reg moderat i algunes d’alt consum d’aigua, encara que hem limitar al màxim. També hem d’evitar les grans extensions de gespa, ja que requereixen permanents manteniments i demanen importants quantitats d’aigua. Els detalls que cal estudiar al màxim són el clima de la zona, la disponibilitat d’aigua, les característiques del sòl (textura i estructura), la vegetació circumdant, l’orientació del terreny i la direcció de vents dominants. Davant els dubtes, hem de preguntar com ho faria la natura i si permetria que aquesta espècie s’instal·lés aquí, això sense oblidar que és sàvia però capriciosa, per això mai deixa de sorprendre’ns. El següent que hem de fer és determinar si el sòl és sorrenc, argilós, si té un bon drenatge i fins i tot si està ben compensat de matèria orgànica. Amb aquesta anàlisi serà fàcil corregir els excessos. Els sòls argilosos no deixen penetrar l’aigua i els massa drenats són poc eficients, ja que perden molta aigua amb rapidesa. Aprofitar al màxim l’aigua de la pluja és el veritable repte, possible gràcies a unes substàncies que la retenen com els polímers o els hidrogels, que aconsegueixen absorbir una gran quantitat d’aigua ja que poden multiplicar fins quatre vegades el seu pes.
26
En l’elecció de la vegetació, encara que la nostra primera opció sempre han de ser les espècies que són presents a la zona de forma natural o adaptades fa molts anys, també podem triar entre una quantitat immensa de plantes de climes mediterranis per la qual cosa, a més de les autòctones de la Mediterrània, podem usar les de Xile Central, el Cap a Sud-àfrica, el sud d’Austràlia i les de Califòrnia. A més d’aquestes, les plantes crasses, amb molt poques necessitats hídriques, son optimes per a qualsevol xerojardí. La vegetació pròpia d’aquests climes compta amb espècies preparades per a l’aprofitament màxim de l’aigua com arbusts de fulla perenne i
paisatgisme El jardí sec
“En l’elecció de la vegetació, encara que la nostra primera opció sempre han de ser les espècies que són presents a la zona de forma natural o adaptades fa molts anys, també podem triar entre una quantitat immensa de plantes de climes mediterranis . plantes amb fulles reduïdes, cutícules cèries, presència de toment o escates i en casos extrems presència d’espines, òrgans reservoris d’aigua, absència o transformació de les fulles i sistemes radiculars molt potents. Una altra de les particularitats d’aquest tipus de jardí, és el encoixinat (mulching), que es pot fer amb diversos materials, des de palla fins escorça de pi i ens permet omplir sense l’ús de gespa o altres espècies que requereixin un alt consum hídric , alhora que eviten que l’aigua s’evapori, que brotin males herbes. Una molt bona opció és la decoració amb pedres i bitlles combinats amb travesses o taules de fusta, ja que no necessita gairebé manteniment i es poden aconseguir espais plens de personalitat.
27
paisatgisme El jardí sec
La manera de mantenir òptim el jardí també és clau en la xerojardineria. Evitant l’aparició de plagues, prevenint i reforçant les espècies, aquestes poden lluitar d’una manera molt respectuosa amb el medi ambient, com amb la Endoterapia vegetal que a Botanicum apliquem. D’altra banda, no hem de confondre natural amb descuidat, si ho hem planificat i dissenyat correctament, segur que podem aconseguir tenir un baix manteniment a nivell de podes i retalls. Malgrat això, les actuacions que si siguin necessàries, hem emprendreles el seu moment correcte, ja que, si les desatenem, podem trencar aquest preciós equilibri que és l’ecosistema particular de l’exterior del nostre habitatge. La textura i forma de les plantes és un dels elements que més hem de tenir en compte en la composició final. Jugar amb els contrastos depenent del resultat desitjat és una cosa que queda entre el client i el paisatgista, creant així un entorn singular, potser l’únic que diferenciarà una filera de cases unifamiliars. Serà la nostra targeta de presentació personal.
28
Encara que realment percebem colors, formes i textures a la vegada, són els colors els que més poden afectar el nostre estat d’humor i fins i tot els nostres sentiments, asserenant o excitant les nostres emocions. El color pur és una il·lusió, ja que la seva percepció varia al llarg del dia, com a través del canvi d’estació, amb l’angle d’incidència dels raigs solars creen ombres que evoquen volums fantàstics. En el cas d’un jardí mediterrani això es torna especialment important, ja que la posició del sol s’ha de convertir en el dictador implacable que marqui la seva distribució. Aprofitar tots aquests recursos és una experiència altament eficaç per deixar-se sorprendre per la naturalesa un diumenge d’hivern a primera hora del matí o en un capvespre d’estiu a la tornada del treball.
Arquitectura: Concepció d’espais o de conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de les persones.humana
arquitectura
Oficines Acer Computer Ibérica L´existòs créixement continuat d´una empresa de tecnologia... ...obliga al trasllat de les oficines a un espai de dimensions majors. L´àmbit escollit, la planta altell d´un edifici d´ús industrial, consta d´una superfície construïda de mil quatre-cents m2. Condicionen el projecte l´altura interior útil preexistent (mínima respecte les dimensions superficials), la seqüència estructural de pilars disposats, en línia, a l´eix longitudinal de l´espai i la ubicació del total d´obertures en una única façana exterior. per www.bloc-arquitectes.com
31
arquitectura Oficines Acer
Des de l´àmbit de recepció i distribució, d´ús a mode de showroom de productes, dos itineraris, dos recorreguts possibles organitzen el programa, específicament definit: l´accés, d´una banda, als àmbits de treball d´ús restringit i, de l´altra, al sector públic, comú a personal i visites.
32
arquitectura Oficines Acer
Separen ambdues zones els usos comuns: sales de reunions principals i secundàries, magatzems i lavabos (disposats centrals, equidistants) i menjador d´ús privat. Les tres sales de reunions principals, separades per envans de tipus mòbil, i accessibles des d´ambdós sectors públic i privat alhora que directament desde l´àmbit d´arribada, composaran, si s´escau, un únic espai útil com a sala d´actes amb aforament per a més de cent persones. Perperdicularment, la disposició periòdica de passadissos transversals possibilita, prèvia porta de sectorització, la connexió entre ambdós sectors públic i privat.
L´àmbit de treball, dividit en dues parts accessibles desde l´espai d´arribada i distribució, es disposa paral·lel a l´única façana exterior captadora de llum natural. De longitud total igual a la màxima construïda, i sense pilars preexistents intermitjos, suposa la distribució dels punts de treball en filera i l´ordenació de la totalitat d´instal·lacions en línia.
33
arquitectura Oficines Acer
Els despatxos s´ubiquen posteriors a l´àmbit comú, paral·lels, equidistants a la llum, alineats a lluernaris a coberta preexistents ara optimitzats com a element de projecte. El mobiliari d´emmagatzematge, disposat rítmicament en l´àmbit pròxim a la façana il·luminada, regula les radiacions directes, immediates al costat oest. Sota coberta preexistent inclinada, l´altura interior és uniforme, comuna a la totalitat de zones de circulació i interiors d´àmbits sectoritzats.
El blanc, reflector de la llum, és el color protagonista mitjançant materials com la resina d´aplicació contínua i el vidre tipus opalina acabat pintat.
Client: Acer Computer Ibérica SAU Ubicació: Gavà (Barcelona) Superfície: 1.475 m2 Projecte i direcció d´obra · Bloc arquitectes (Jordi Roldan i Molins i Crisant Romans i Sala, arquitectes) Termini de redacció de projecte · Desembre 2009-febrer 2010 Termini d´execució d´obres · Juny 2010-octubre 2010 Fotografia: Fernando Alda 34
Reportatge gràfic: En premsa escrita, reportatge realitzat amb profusió de fotografies.
reportatge
L’ortodòncia en la infantesa En aquests temps de despertar la consciència de la salut bucal ... ...com a resultat del patiment dels nostres avantpassats, als pares en el moment en què li surt una dent al nostre fill, ens neix una innata preocupació per aquestes precioses dents, per la seva cura; i ens envaeixen temors respecte a color, forma o el tort que puguin estar sortint. Avui en dia és la mateixa figura de l’ortodontista en clíniques especialitzades en ortodòncia o en clíniques en les quals donen servei tots els especialistes, la persona que s’encarrega de fer aquest seguiment molt més detallat ja que als pares se’ls fa un diagnòstic precís d’on estem, què esperem i el que aconseguirem. El primer dubte que se’ns passa pel cap és quan és el moment d’acudir perquè ens facin aquesta valoració. · A partir dels 3 anys es visiten els nens com a prevenció i diagnòstic precoç. · A partir dels 6 anys, l’ortodontista no es fixa que les dents estiguin sortint torts sinó que els ossos estiguin creixent en equilibri. I és a partir d’aquesta edat en funció d’on es detecti la falta o l’excés de desenvolupament quan es planifica el tractament. per Doctora Maria Ruiz de Clavijo.
39
reportatge L’ortodòncia en la infantesa
Els indicadors que els pares poden observar a casa per acudir a l’ortodontista són alguns: · Problemes a l’hora de mastegar o de mossegar un entrepà. · Es llepa el dit o un altre objecte · Desvia la boca en tancar, no coincidint les línies mitges superior i inferior. · Fa grans esforços per mantenir els llavis segellats · En tancar els llavis les dents li queden per fora · En mossegar les dents de dalt queden per dins dels de baix. · Té falta d’espai per a les dents o excés.
“L’ideal és esvair-se pors, observar el nen i davant de qualsevol dubte, acudir als professionals
40
reportatge L’ortodòncia en la infantesa
Però la pregunta més important és, en què perjudica aquest desequilibri? Una falta d’equilibri als ossos fa que es perpetuï l’esmentat desequilibri durant tot el procés de creixement. Després d’això, l’ortodontista en l’adolescència o s’ajuda de la cirurgia d’aquests ossos o compensa dents sense tocar ossos mantenint les seves desviacions. Objectius de l’ortodòncia a aquesta edat: Preventiu i interceptiu. Prevens corregint hàbits que obliguen als ossos en creixement alterar la seva direcció en rebre forces oposades, Interceptius perquè diagnostiques alteracions incipients que un a vegada corregits la resta del creixement l’acaba en equilibri. Conclusió L’ideal és esvair-se pors, observar el nen i davant de qualsevol dubte, acudir als professionals que estarem encantats de donar resposta a qualsevol inquietud. I sobretot no retardar més dels sis anys una visita de control tranquil·litzadora.
Restaurant Cinc Sentits
Chef i maitre, JORDI I AMELIA ARTAL.
“Sense cap dubte, la clau d’un bon plat està en trobar i utilitzar ingredients de la millor qualitat.
CINC SENTITS · c/ Aribau,58. Barcelona · info@cincsentits.com · www.cincsentits.com · 93.323.94.90
gastronomia Restaurant Cinc Sentits
Ou poché amb crema de manxec Pell de llimona confitada
Ous poché · Ous de codorniu
Pell de llimona 12 uds.
Preparació
4uds. 100 gr.
Preparació
Escalfar l’aigua fins a ebullició i afegir vinagre. Tallar i descartar l’extrem dels ous. Col·locar-los acuradament en l’aigua i batir-los fins que les clares s’hagin solidificat una mica (les gemmes han de romandre líquides). Refredar en aigua amb gel i guardar en aigua freda.
Salsa manxega · Manxec · Farina de blat (maizena) · Nata
· Llimona · Sucre
Tallar la pell de llimona en tires fines. Bullir tres vegades en aigua, colant i canviant l’aigua cada vegada. Esprémer el suc de les llimones i combinar-lo amb la meitat del seu pes en sucre. Afegir les peles al suc i coure a foc lent fins que estigui espès i de consistència de xarop.
Altres ingredients 100 gr. 5 gr. 250 gr.
Preparació Ratllar el formatge. Mesclar amb la farina de blat. Escalfar la nata a foc lent i llavors afegir el formatge. Tornar al foc i coure fins que estigui espès i fi. Colar i reservar en biberó fins servei.
· Flor de sal.
Acabat i presentació · Escalfar un ou en aigua calenta. · Posar una mica de salsa parmigiano calenta al fons de la cullera. · Posar l’ou a sobre. · Cobrir amb una pell de llimona. · Acabar amb flor de sal.
43
gastronomia Restaurant Cinc Sentits
Papada Ibèrica amb arròs cremós de poma Festucs, aire de romaní
Papada Ibèrica · Sal · Mel · Gel · Aigua · Pebre en gra · Laurel · Papada Ibèrica
Arròs Cremós 20 gr. 20 gr. 200 gr. 1 l. 10 gr. 6 hoj 600 gr.
Preparació Portar tots els ingredients menys la papada a ebullició. Deixar que la barreja es refredi totalment. Eliminar l’excés de lligaments, greix o carn de la part inferior de la papada i deixar en la marinada a la nevera, durant 12-24 hores. Coleu, llençar marinada i envasar papades en bosses al buit. Coure al bany maria a 70 º durant 17 hores. Refredar en un bany d’aigua amb gel. tallar en daus de 10x4 cm. i guardar.
Suc de poma · Poma golden · Poma granny smith · Antioxidant
8 uds. 8 uds. 5 gr.
Preparació Liquar les pomes. Colar i guardar 750gr. de suc per a l’arròs. Coleu la resta amb paper i guardar fins el servei en biberó. 44
· Ceba · Oli d’oliva extra · Arròs Bomba “Illa de Riu” · Brou d’au · Suc de poma
150 gr. 50 gr. 400 gr. 250 gr. 750 gr.
Preparació Tallar la ceba en brunoise. Ofegar lentament en l’oli fins que quedi translúcida. No ha de prendre color. Afegir arròs i torrar. Afegir el brou i suc de poma. Dur a bull i coure 10 minuts. Colar i refredar ràpidament en safata. Guardar fins servei.
Aire de Romaní · Romaní · Aigua · Lecitina
1 manat 400 ml. 1 gr.
Preparació Arrencar les fulles de romaní del manat. Escalfar aigua en infusionar el romaní durant 2-3 minuts. Escórrer, refredar i reservar. Abans de cada servei, afegir una mica de lecitina. L’aire pot guardar-se fins a 2 dies abans que el sabor de la lecitina sigui massa forta.
gastronomia Restaurant Cinc Sentits
Altres ingredients Poma granny smith Festuc pelat Mantega Mostassa antiga
Preparació 1 uds. 100 gr. 100 gr. 100gr.
Desanimar la poma i tallar en brunoise. Guardar en aigua amb antioxidant. Torrar els festucs.
Acabat y presentació · Fregir un tac de papada fins que quedi cruixent per tots els costats. · Acabar cocció de l’arròs amb brou de poma, mostassa, poma a dauets i trossos de festucs torrats. · Tallar papada en tres o quatre quadrats i acabar amb flor de sal. · Lligar arròs amb mantega i distribuir en bols i posar papada sobre. · Acabar amb aire de romaní.
45
gastronomia Restaurant Cinc Sentits
Quatre textures de llimona
Borratxo, crema, gelat i escuma amb granissat de vodka
Bany de llimona · Suc de llimona · Vodka · Almívar
Crema de limona 240 gr. 60 g 150 gr.
Preparació Mesclar i reservar.
3 uds. 175 gr. 2 uds. pizca 75 gr. 140 gr. 5 gr. 60 gr.
Preparació Ratllar la pell de les llimones. Afegir sucre, ous i sal. Afegeix llet. Afegir farina i llevat. Finalment, afegir mantega desfeta. Posar en una font quadrada prèviament recoberta de paper d’alumini. Coure al forn a 200 º durant 14 minuts. Pintar amb bany de llimona quan surti del forn. Refredar i retallar la pell dels quatre costats. Tallar el pa de pessic en trossos de 2x2 m.
46
6 uds. 400 gr. 7 uds. 2 uds. 400 gr. 150 gr. 150 gr.
Preparació
Borratxo de llimona · Ratlladura de llimona · Sucre · Ous · Sal · Llet · Farina · Llevat (Royal) · Mantega
· Ratlladura de llimona · Sucre · Ous · Gemmes · Suc de llimona · Mantega · Nata 35%
Ratllar la pell de les llimones. Afegir ous, rovell i suc de llimona. Turbinar. Coure fins que s’espesseixi (82 º), remenant contínuament amb unes varetes. Tamisar i refredar. En arribar a 60 º, afegir mantega en trossos usant el Thermomix. Un cop afegida la mantega, batre durant 2-3 minuts més per assegurar una bona emulsió. Afegir nata i reservar a 2 biberons.
Escuma de llimona · Suc de llimona · Almívar · Aigua · Gelatina
300 gr. 250 gr. 400 gr. 6 fulles
Preparació Barrejar tot menys la gelatina. Separar una mica de la barreja i escalfar per dissoldre la gelatina. Barrejar i carregar els sifons amb una càrrega.
gastronomia Restaurant Cinc Sentits
Gelat de limona · Suc de llimona · Sucre · Glucosa · Nata 35% · Llet · Vodka
Granissat de llimona 350 gr. 500 gr. 50 gr. 500 gr. 500 gr. 25 gr.
Preparació
· Gelatina · Vodka · Almívar · Aigua
1 fulles 160 gr. 200 gr. 400 gr.
Preparació Hidratar la gelatina en aigua freda. Barrejar amb ingredients restants i congelar.
Barrejar sucre, glucosa i suc de llimona. Afegir els ingredients restants i passar per la sorbetera. Treure de la sorbetera abans que estigui totalment gelat per aconseguir millor textura.
Acabat i presentació · Posar un tros de pa de pessic al centre del bol. A sobre posar crema de llimona i granissat de vodka. · Al costat posar una quenelle de gelat. · Coronar amb escuma i una mica de pols de llimona o llima ratllada. 47
VISITI LA NOSTRA EXPOSICIÓ EXTERIOR DE TARIMES I GESPA
TARIMES · PISCINES · WELLNESS · GESPA ARTIFICIAL www.bdrexteriors.com/ info@bdrexteriors.com/ 93.846.00.57 CARDEDEU
Estança: Habitació, apartament, on s’està algú.
estances
The Peninsula House Hotel Peninsula House és un hotel de 5 estrelles ubicat a Las Terrenas,... ...Península de Samaná al nord-oest de la República Dominicana. Un lloc màgic símbol de refinament i elegància on els hostes se senten privilegiats de viure una experiència única al país. Aquest hotel de luxe té un servei de primera classe i un encant inigualable, espais entre el casual i l’elegant que es destaquen per una distingida col·lecció d’obres d’art i antiguitats de gran valor. per Widness & Company Public Relations. imatges per The Peninsula House Hotel
51
estances The Peninsula House Hotel
El sofisticat disseny de l’hotel va estar a càrrec de l’arquitecte francès Serge Robin que ha estat nomenat per Architectural Digest com un dels 100 millors arquitectes del món. The Peninsula House conjuga un estil victorià colonial, inspirat el segle XVII amb exuberants jardins tropicals amb vista a l’Atlàntic i a les aigües cristal·lines de la platja Cosón.
L’hotel compta amb 6 exclusives habitacions que conviden a la comoditat i al ple descans, cada una decorada amb un estil diferent, amb terrasses privades i vistes al mar. Entre els diferents espais i àrees de l’hotel on la qualitat i el bon gust sobresurten cal destacar el pati central, l’àrea de la piscina, la sala de billar amb bar integrat, la biblioteca i l’acollidora sala d’estar.
52
estances The Peninsula House Hotel
La gastronomia de l’hotel està dirigida pel talentós xef Guy Cary, que ofereix una gran varietat de plats d’alta cuina gourmet amb especialitat en peixos, mariscs i altres deliciosos plats inspirats per l’oceà.
El sofisticat disseny de l’hotel va estar a càrrec de l’arquitecte francès Serge Robin que ha estat nomenat per Architectural Digest com un dels 100 millors arquitectes del món.
53
estances The Peninsula House Hotel
C
om a complement, l’hotel disposa dels serveis de pesca d’alta mar, lloguer de vehicles, passeigs a cavall, excursions, massatges i tractaments corporals, classes de pilates i reserva de vols aeris nacionals. Un servei d’alt nivell i un personal realment compromès en garantir la comoditat i tranquil·litat que busca per gaudir d’una estada agradable.
“L’hotel disposa dels serveis de pesca d’alta mar, lloguer de vehicles, passeigs a cavall, excursions, massatges...
54
Esport: Exercici corporal d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb intencionalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes.
esports
Pirena Advance 2011 Comença la gran aventura. 42 Equips inscrits per a la gran ruta blanca dels pirineus La 21 ª edició de Pirena, la travessia dels Pirineus en trineu i gossos, ha donat el tret de sortida. I ho fa carregada de novetats que la consolidaran com la carrera de referència del mushing europeu. Una ruta que continua fonamentant-se en valors com l’esportivitat, el respecte a la relació home-gos, la defensa del medi ambient i la promoció dels Pirineus com a actiu natural i econòmic. Aquesta setmana s’han tancat oficialment les inscripcions que han formalitzat 42 equips. Una xifra que el director de Pirena Advance, Pep Parés, considera “molt motivadora, especialment en aquests temps de crisi. Demostra que la nostra aventura segueix despertant un interès creixent que supera qualsevol obstacle “. per www.pirena.com
57
esports Pirena Advance
Seran 31 trineus, dels quals 5 amb gossos nòrdics, i 11 skijorers. De tots ells, 13 són rookies, és a dir, disputaran la seva primera Pirena. Pel que fa a les nacionalitats, hi haurà 19 participants espanyols, 9 alemanys, 5 suïssos, 4 txecs i un representant polonès, un holandès, un finlandès, un francès i un eslovac. Entre els inscrits figura el vencedor de l’any passat, l’alemany Tom Andres, que segur viurà una nova intensa lluita amb el navarrès Iker Ozcoidi, guanyador de la edició de 2009. Pel que fa a la resta d’espanyols, repetirà participació el madrileny Agustín González, musher amb discapacitat, que de nou tindrà el suport del càntabre Jorge Ruiz. En total, 33 homes i 9 dones que tindran de superar 14 etapes pels Pirineus aragonès, francès, andorrà i català. La activitat començarà el dissabte 22 de gener amb la presentació oficial dels equips i control veterinari a Saragossa, mentre que el diumenge 23 ja es farà la primera etapa (La Partacua-Neu d’Aragó) de 26 km. Pirena Advance 2011 tancarà edició el 5 de febrer a la Molina, amb l’última etapa i la gran festa final amb la cerimònia de lliurament de premis. En aquesta edició, Pirena estrena també nou nom, ja que oficialment passa a denominar Pirena Advance. Una decisió presa pel suport explícit que Advance-experts en la nutrició animal i líders en alimentació per a gossos i gats a Espanya-ha concedit en les últimes edicions a aquesta clàssica travessa. 58
esports Pirena Advance
59
esports Pirena Advance
Un suport que es materialitza en aquest canvi de nom i que es visualitza durant tota la ruta. Advance és el patrocinador principal d’una carrera que repeteix en el calendari gràcies també al suport d’altres patrocinadors i col.laboradors, així com per l’acompanyament per part de les institucions i les estacions de esquí per on fem ruta. Una altra de les novetats d’aquesta edició és la posada en marxa d’una nova pàgina web per seguir el dia a dia de la cursa: Itinerari, resultats, fotografies, notícies, consells per tenir cura dels gossos,...tot té el seu espai en un web que serà d’obligada visita per poder seguir Pirena Advance de 2011.
60
Motor: Aparell generador de força que dóna moviment a una màquina
motor
Honda Fury Entenem perfectament si vostè pensa que el que està veient no és possible En efecte, The Fury ® sembla estar una mica allunyada del món de dues rodes. No obstant això, és una Honda, fins a la médula. Aquí tenim l’encarnació d’una chopper en pura essència. Una màquina que simplement llueix, sona bé i va directe al cor dels seus aficionats. No obstant això, tot i les línies extremes, The Fury se sosté amb la mateixa operació i acabat, funcionalitat, accessibilitat, qualitat i fiabilitat integrada que totes les Honda. Qui hauria pensat que això és possible? Per www.honda.com
63
motor Honda Fury
Característiques 2011 Model VT1300CX / VT1300CX ABS. Tipus de motor 1312cc refrigerat per líquid 52 ° V-Twin. Carrera i Diàmetre 89.5mm x 104.3mm. Relació de compressió 9.2:1. Tren de vàlvules SOHC, tres vàlvules per cilindre. Inducció PGM-FI amb circuit d’enriquiment automàtic, un cos de papallona de 38 mm. D’encesa Digital amb mapes en 3-D, dues bugies per cilindre. Transmissió Cinc velocitats. Final de la transmissió Eix.
64
motor Honda Fury
Característiques 2011 Suspensió frontal 45mm forquilla, 4,0 polzades de viatge. Part posterior Xoc del ressort individual amb rebot ajustable i cinc posició d’ajust de precàrrega, 3,7 polzades de viatge. Frens Disc de 336mm amb pinça únic de doble pistó. Part posterior 296 mm de disc amb pinça de simple pistó.Opcional ABS i CBS estarà disponible - per determinar el color. 65
motor Honda Fury
Característiques 2011 Rodes davanteres 90/90-21 Rodes posteriors 200/50-18 Distància entre eixos 71,2 polzades Rasclet (angle d’avanç) 32 ° Recorregut 92 mm (3.6 polzades) Alçada del seient 26/07 polzades Capacitat de combustible 3,4 litres L’economia de combustible estimada ** 46 mpg Colors Metàl.lic Roig Fosc, Perla Blanc metàl·lic, taronja mat Pes* 663 lliures (VT1300CX) / 681 lliures (VT1300CX ABS) * Inclou tot l’equip estàndard, fluids requerits i el tanc ple de combustible, a punt per muntar. ** Estimacions d’Honda sobre l’economia de combustible es basen en l’EPA, en esgotar tots els procediments de prova de mesurament d’emissions i que es destinin exclusivament a efectes comparatius. El millaje real variarà depenent de com caminar, com mantenir el seu vehicle, les condicions del camí;, el clima, la pressió de pneumàtics, instal·lació d’accessoris, pilot de càrrega, el pes de passatgers, i altres factors. 66
Viatge: Anada que hom fa per terra, per mar o per aire per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra ciutat, a un altre paĂs.
Fotografia per Magnusv Skogl
viatge
Laponia. Espectacular y salvatge La naturalesa salvatge del nord de Suècia El nord de Suècia és una vasta regió de muntanyes de pics elevats i paisatges plens d’infinits boscos de pins, planes polars, prades i glaceres. Una escarpada línia costanera, amb multitud d’illes i illots, dibuixa a l’est el límit amb el Mar Bàltic. Tanmateix, cap descripció del nord de Suècia no seria completa si no s’esmentés la Laponia sueca, l’última regió agresta d’Europa. Els amants de la vida a l’aire lliure quedaran encantats amb els llegendaris parcs nacionals suecs dels quals Abisko i Sarek són dos exemples extraordinaris. El nord de Suècia és a més la llar ancestral del poble Sami, el poble indígena de la regió, les tradicions del qual i cultura úniques continuen desenvolupant-se en l’actualitat. Óssos, ants, llops, àguiles daurades i el rar guillot àrtic tenen les seves llars al nord de Suècia. Com si aquestes riqueses naturals no fossin suficients, aquest és el país del sol de mitjanit de renom i de la misteriosament bonica aurora boreal. per www.imagebank.sweden.se
69
viatge Laponia
Llocs Patrimoni de la Humanitat El nord de Suècia té tres llocs inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l’Unesco, considerats com a especialment valuosos per a tota la humanitat. Dos d’aquests llocs s’inclouen en la llista principalment per la seva naturalesa única, el tercer pels seus valors culturals. El poble-església de Gammelstad, situat als afores de la ciutat de Luleå, està inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l’Unesco com un dels pobles-església, un tipus d’assentament típic del nord d’Escandinàvia, més grans i més ben conservats del nord de Suècia. Un poble-església consisteix en petites
cabanes de fusta construïdes al voltant d’una església. Els feligresos d’àrees remotes de la regió construïen aquestes cabanes i vivien en elles per celebrar les festivitats religioses més importants. La raó per la qual aquest tipus d’habitatges es van construir al nord de Suècia és precisament per les llargues distàncies que molta gent havia de recórrer per poder anar a l’església. La Costa Alta, que emergeix del Bàltic a les regions de Västerbotten i Ångermanland al nord-est de Suècia és inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l’Unesco pel seu paisatge marí únic i pintoresc, amb un litoral i illes que emergeixen del mar de manera vertiginosa. La raó d’aquesta singular aparença del paisatge és que la terra ha emergit més ràpidament que en altres zones del món després de l’últim període glacial fa 9.600 anys, quan la costa estava coberta per una capa de gel de tres quilòmetres d’espessor.
Fotografia per Ove K
Fotografia per Peter Cairns
70
viatge Laponia
Fotografia per Magnus Skogl
“Laponia es una unió de quatro parcs nacionals en la part oest.
Fotografia per Staffan Widstrand
Aquell passat geològic singular també explica la flora els boscos de la zona que compten amb certs arbres i espècies que són rares de veure en aquestes latituds. Una altra característica especial de la Costa Alta és el granit vermell Nordingrå dels penya-segats i les roques. L’àrea que s’inclou en la llista del Patrimoni de la Humanitat inclou uns 100 quilòmetres de nord en sud, amb el Parc Nacional de Skuleskogen en el centre. La Costa Alta es visita millor amb cotxe, començant a les ciutats de Örnsköldsvik o Kramfors. A l’estiu, també hi ha excursions en vaixell o transbordador al llarg de la costa. Laponia és una unió de quatre parcs nacionals en la part oest, inclosos en la llista dels Patrimonis de l’Unesco, per la seva naturalesa única i per ser un lloc històric de la cultura sami. L’àrea engloba no pas menys de 9.400 km2 de naturalesa salvatge, majoritàriament en alta muntanya. Sovint aquesta zona és coneguda com “L’última terra verge d’Europa” malgrat que els Sami hagin viscut allà durant milers d’anys. Per a les vistes entrenades no serà difícil observar els traços obvis de la seva presència al magnífic paisatge. A Laponia trobaràs una postal a cada pas que facis. 71
viatge Laponia
Laponia espectacular i salvatge A la regió de Laponia, trobaràs les àrees més vastes i espectacularment salvatges que et pot oferir Europa. Aquí podràs experimentar la pau, la tranquil·litat, la grandiositat i la bellesa del paisatge àrtic. Una gran part d’aquest magnífic tresor natural està a l’abast dels visitants de tot el món d’una manera fàcil i còmoda. És en aquest lloc on un mar de sensacions diferents atrapen al viatger fent que desitgi detenir el temps i gaudir més dels meravellosos paisatges i de les activitats peculiars.
Fotografia per Henrik Trygg
D’altra banda, altres àrees de la Laponia salvatge són accessibles només per a l’excursionista experimentat o per a l’aventurer. La majoria dels visitants internacionals arriben a Laponia a través de la ciutat de Kiruna, a una hora i mitja amb avió des d’Estocolm. Des d’aquí un pot dirigir-se a la majoria de centres de muntanya, com els d’Abisko, Björkliden i Riksgränsen, i al massís de Kebnekaise al voltant de la muntanya més alta de Suècia, un altre centre per a muntanyencs i aventurers.
Fotografia per Henrik Trygg
L’Hotel de gel A Jukkasjärvi, a prop de Kiruna, hi ha el mundialment famós Hotel de gel (Hissi Hotel), amb una gran varietat d’esdeveniments i activitats per als visitants durant tota la temporada hivernal. Les ciutats de Kiruna i Jokkmokk són els centres per a aquells als quals els interessi la cultura tradicional sami. Fotografia per Henrik Trygg
72
Ăšs passatger que regula, segons el gust del moment, la manera de vestir-se, de viure, etc.
moda
Ion Fiz. Love at first sight Col·lecció Prêt à Porter primavera-estiu 2011 Va succeir quan em vaig enfrontar a aquest prodigi de l’alta rebosteria que el món sencer ha après a pronunciar amb la deguda sensualitat: Macaron. I es va fer incondicional al primer mos. La voluptuositat de les seves formes i la delicadesa dels seus tons pastel em van seduir fins al punt d’inspirar-me per a aquesta col·lecció en la més aristocràtica de les peces de rebosteria, potser perquè jo mateix estic travessant un moment tan dolç com el de tan capritxós objecte de delit. I és a partir de tan llaminera filosofia que s’ha desenvolupat la col·lecció: vestits amb un exterior cuirassat, viu i colorista, farciments de suaus capes en tons cremosos que es revelen com un dolç; siluetes d’aparença senzilla, però de complexa recepta en la seva elaboració; peces de sastre més estructurada que abracen unes altres mes lleugeres, suggeridores i asimètriques, creant siluetes de textures i volums constrastades.
per www.ionfiz.com
75
moda Ion Fiz
Línies tècniques
1. Proporció i geometria Peces acuradament estructurades en format sastre renovat multifuncionals, vàlides tant per al dia com per a la nit. Línies rectes que no oprimeixen el cos subtilment entallat, patronatge depurat, costures inexistents en l’estructura del patró perquè els teixits naturals resultin mes expressius. Detalls arquitectònics en mànigues i solapes que sorgeixen a través del propi patró. Vestits per al dia creats sense costures en una sola peça, però plens de sofisticació. 2. Volum i asimetría Divisió de la peça en quatre parts per a l’estudi i investigació del patró a través del tall “al biés”, pinces superposades per realçar mànigues, cintures o escots, creant noves proporcions en vestits de “cocktail”.
76
moda Ion Fiz
3. Colors Candy Peces urbanes i cosmopolites en colors pastels. Suau gamma cromàtica que comença pel crema-vainilla estenent-se fins a l’espígol i el blau nuage i passa als tons “macaron”: Groc opuntia, verda aigua, lady pink... amb tocs metal·litzats i petits detalls en negre. Per a la dona, tons sorra i pedra que es barregen amb pastel i pinzellades metal·litzades. Per a l’home, color òs, pedra i negre amb petits detalls pastel en detalls.
4. Materials Teixits íntegrament naturals: seda, cotó i ante; gasa-setí, gavardina, lli-seda, chintz, muselina, fil egipci calat i ante de gramatge molt fi. Peces de punt realitzades artesanalment a mà en cotó i seda. 5. Complements Sabates, bosses i cinturons que barregen textures, colors i pells; silky, ante i espejo. I en colors pastel coordinats amb la col·lecció.
77
Col·lecció masculina
Col·lecció masculina
moda Ion Fiz
Alta sastreria d’aspecte depurate en materials nobles i atemporals. Peces en ante.
78
Bussiness: Afer, assumpte, empresa, especialment comercial, de què s’espera obtenir avantatge, profit o beneficis.
marketing & bussiness
La importància del sector Benvolguts Emprenedors, sóc del parer que és un gran moment per emprendre... ...la fantàstica aventura de crear empresa. Sabut és, que les crisis fan aguditzar la ment de la societat, intentant trobar nous camins més pròspers, és una de les grandeses de la raça humana, la qual malgrat els entrebancs, sempre acaba sobreposant-se a les circumstàncies adverses. De les grans crisis, sempre n’han sorgit grans fortunes, doncs bé, animem-nos a ser creatius i bons gestors. Busquem l’excelència alhora de fer les coses, i segur que així tirarem endavant els nostres projectes. Dit això, hem de ser conscients de la importància del nostre entorn. Soc dels que crec que l’evolució de les coses depèn en gran part de nosaltres i de les nostres accions, la major part podríem dir, però això no treu que estiguem sotmesos a unes circumstàncies externes que hem de tenir molt en compte, per tal d’actuar d’una manera o d’una altra. Les característiques del nostre entorn, alhora de crear una empresa, seran iguals per nosaltres que per a la nostra competència, amb la qual cosa, el més important no serà l’entorn en si, sino com nosaltres siguem capaços de posicionar-nos de manera correcta i efectiva dins d’aquest entorn. Aquí es on vull introduir el concepte de “Sector”.
per Marc Ortega www.oddpartner.com 81
marketing & bussiness La importància del sector
> SECTOR
Les 5 forces d’un sector son les seguents:
És l’entorn immediat on la nostra empresa actua i comercialitza els productes, el qual es regeix per unes característiques comuns. (sector construcció, sector energètic, sector publicitat, etc...).
1) Intensitat de competència dins del nostre sector
El sector és una de les influències externes de les quals hem fet referència, que ens afecta més directament.
4) Poder negociador dels proveidors
Influències externes n’hi ha de comuns com poden ser les Polítiques, Econòmiques, socioculturals, etc... però la que ens afectarà més directament en el funcionament de la nostra futura empresa serà la rendibilitat del sector en el qual ens haguem posicionat. > COM SABER SI UN SECTOR ES RENTABLE? Alhora de crear empresa, serà vital poder avaluar la rendibilitat del sector en el que ens estem situant. Per avaluar la rendibilitat d’un sector, hem d’ estudiar les 5 forces del sector:
2) Amenaça de nous concurrents 3) Amenaça de Substituts al nostre producte 5) Poder negociador dels clients Aquestes 5 forces, les haurem d’estudiar abans de posicionar-nos en qualsevol sector. D’aquest estudi, en treurem una puntuació del 1 al 10 per a cada una d’elles. Això ens marcarà la intensitat de cada una de les forces. Com més intenses siguin aquestes forces, és a dir més elevada sigui la seva puntuació, menys rentable serà el sector en el qual ens volguem ubicar. Obviament, com més baixes siguin les intensitats de les 5 forces, més rentable i aconsellable serà el sector. Hem volgut explicar aquesta tècnica d’estudi, ja que sempre és positiu analitzar on ens estem posant, abans de fer-ho definitivament. Hem de crear empreses, però tenint clar on ens situem.
82
Tornar (sobre una cosa pensada) considerant-la detingudament, aprofundint-la.
reflexió
L’art de viure en el present Viure el present és un gran desafiament. Instal·lats en el present podrem trobar... ...un camí que ens condueixi cap a una vida més satisfactòria y amb més pau interior. El present és aquest precís instant. Gairebé tots tenim temes del nostre passat que encara avui continuen fent mal, moltes vegades de forma inconscient, i que, per tant, ens impedeixen viure en el present. Qüestions que no s’han resolt segueixen presents en el nostre dia a dia. Us posaré un exemple: jo estava enutjada amb la vida perquè estava enfadada amb els meus pares i això em generava una tristesa i un gran buit intern; sempre mirava cap al dia de demà per ser feliç, però era una felicitat que mai arribava. Fins que no vaig fer les paus amb ells no vaig poder alliberar-me d’aquest enuig ni d’aquest buit ja que aquest tema restava pendent dins meu i em dominava en totes les àrees de la meva vida (matrimoni, amistats, treball,...). Si ens mantenim ancorats en el passat, sempre serem esclaus dominats per tot allò que va passar. Podem dir-nos a nosaltres mateixos durant molt temps “ja no hi ha res a fer, això va ocórrer i ja no ho puc canviar”, creença que pot ésser una forma de no responsabilitzar-se i de romandre a la zona coneguda (anomenada també zona de comoditat); així entrem en una dinàmica de vida en què vivim per inèrcia, caient en situacions i rutines insatisfactòries, tot caminant a deshora amb la nostra vida real que va passant al nostre voltant. No podem esborrar el nostre passat ni oblidar tot allò que ens ha succeït, no és simplement dir “el passat, passat està”, sinó considerar que allò esdevingut fins el moment són lliçons de vida, algunes d’elles extraordinàries, altres doloroses. Els nostres errors i els nostres encerts, és a dir, tot allò que hem experimentat, formen part de qui som, ens donen una identitat i ens permeten aprendre. Per Nuria Remos 85
reflexió L’art de viure el present
U
na sortida davant els pensaments negatius del passat és preguntar-se: què faré avui amb això que em preocupa, em molesta o em fa mal? Què faig amb el passat? La resposta seria: no escoltar tant al jutge interior que em diu com hauria de ser i actuar, que em retreu les decisions preses i l’error que vaig cometre, que em culpa dia rere dia, i adquirir la confiança necessària per decidir alliberar-me d’això, connectar amb el meu jo més vertader i transformar el dolor en aprenentatge, en impuls per viure. Per tal d’aconseguir la suficient confiança cal Viure a l’Aquí i Ara. Viure en el present implica intentar que el dia d’avui valgui la pena per sí mateix i no com un camí cap a un objectiu futur. “Estimar més la trama que el desenllaç”. Què vol dir viure en el present? Hi ha una altra possibilitat? Per tal d’ésser més clars, hauríem de dir que es tracta d’estar presents a cada instant i a cada elecció de la nostra participació en tot allò que passa a la nostra vida. Ens hem adonat alguna vegada que els nostres pensaments es troben en un altre temps passat o futur, en un altre lloc o amb una altra persona? Quant de temps hem perdut en lamentacions sobre el passat, en previsions inútils, o ajornant coses que ens agraden per un altre dia que mai arriba? Si algú ens preguntés “què necessites per ser feliç en aquests moments?”, és probable que enumeréssim tot allò que considerem que ens manca: potser una millor salut, estabilitat econòmica, una parella, més prestigi, una casa més gran, un cotxe nou, estar de vacances,... La ment és tota una experta en detectar suposades mancances, en demanar-nos més i en fer-nos caure en el parany de generar desitjos que ens projecten cap a un futur, el resultat és un estat de recerca i d’insatisfacció continua. Per tal d’anestesiarnos del nostre malestar interior, acostumem a omplir els nostres sentits amb nombrosos i potents estímuls: la televisió, les compres, els espectacles, les addiccions,... Però ens seguim sentint buits. Esperem el
86
moment en què el futur ens brindarà la felicitat, no obstant, sovint ens fuig la vida esperant. Fins quan estàs disposat a esperar? El primer pas és adonar-te que la felicitat no es troba a l’exterior, es troba dins teu i com afrontes la teva realitat; viure el present implica ser conscients de tot allò que ens està passant i acceptar la nostra realitat interior tal com és. El segon pas és aprendre a viure instal·lats a l’aquí i ara, a fluir en el moment; sembla fàcil i a la vegada és un dur treball que amaga un dels autèntics secrets de la vida. Per tal d’assolir aquest objectiu no és necessari res més que cultivar l’atenció plena i aprendre a apreciar les possibilitats que ens ofereix el moment present. Per exercitar l’atenció plena realitzarem en aquest mateix instant un petit exercici: mentre segueixes llegint, respira, sigues conscient de la teva respiració, observa com l’aire entra pel teu cos i, a l’exhalar, segueix acompanyant-lo amb la teva atenció; a mesura que respires sent com a cada exhalació els músculs del teu cos es relaxen més i més. És fàcil seguir llegint i respirant, veritat? Sempre que llegim respirem, tot i que ho fem de forma mecànica. Mitjançant la presa de consciència de la respiració, apaivaguem la nostra
reflexió L’art de viure el present
ment i ens fa estar presents a l’aquí i a l’ara. Prendre consciència significa deixar de viure mecànicament, adonar-nos de les sensacions de cada moment, de les diferents persones que ens envolten i de les emocions que se’ns desperten en el nostre dia a dia. Tot allò que saps, tot allò que tens, tot allò que ets, tot allò que sents, penses o creus, tots els teus judicis i creences,... t’ha estat útil per arribar al dia d’avui, per arribar fins aquí, per ser qui ets. Hi ha quelcom que pots fer per anar més enllà, per seguir avançant, per continuar creixent com a persona, per ser tot allò que encara no has experimentat ser, per saber allò que ara per ara no saps, només cal obrir una porta, la porta del “voler”: voler mirar dins d’un mateix, voler mirar allà on no t’atreveixes a mirar. Potser ha arribat el moment d’atrevir-te a dir sí a la vida. La vida és avui i no demà. Us desitjo un feliç viatge, caminant cap a un mateix! Benvingut 2011!!
Salut: Estat de l’organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions.
salut
... I es va fer la llum!! Gràcies a la fotodepilació, depilar-se passarà a ser un costum del passat? La història de la depilació ens transporta a l’era de les cavernes, on en les coves prehistòriques s’han trobat evidències que els nostres avantpassats ja utilitzaven pedres afilades per fer-se la depilació facial. Els antics Egipcis tenien molt en compte l’estètica i la higiene i es depilaven tot el cos. En el Papir d’Ebers (1500 a.C.), un dels tractats de medicina més antics que es coneixen ja es descriuen algunes tècniques de depilació: les dones utilitzaven cremes d’origen animal o ceres fetes amb sucre, aigua, llimona, oli i mel. Els homes usaven navalles de sílex i més endavant de coure i de ferro. A Grècia i l’antiga Roma es considerava que el cos depilat era l’ideal de bellesa i joventut. Les escultures de l’època mostren cossos femenins depilats. Es practicava en les classes socials altes i s’usaven espelmes per cremar el pèl, abrasius com la pedra tosca, ceres fetes amb resines, cendres i minerals. No és fins als anys 20 del segle passat que es comença a utilitzar un preparat a base de cera d’abelles, resina i parafina. La depilació és un ritual que s’ha conegut en totes les cultures i civilitzacions, d’Orient a Occident. En els últims anys els avanços han donat lloc a la tecnologia Làser i a la Llum Polsada Intensa com a solució definitiva als “problemes” de pèl.
per
89
salut I es va fer la llum
Què és la fotodepilació? La fotodepilació és coneguda com Llum Polsada o IPL (Intense Pulse Light). És un sistema que permet l’eliminació definitiva del pèl a qualsevol part del cos. La fotodepilació ha crescut en popularitat en els darrers anys, no només per ser un mètode gairebé indolor i definitiu de l’eliminació del pèl en zones no desitjades, sinó també per la seva comoditat i, per què no dir-ho, la seva popularitat ha anat acompanyada d’ una baixada en les tarifes que han posat aquesta tècnica a l’abast de tothom.
90
L’eliminació es fa mitjançant el principi de la fototermolisis selectiva: la llum de la màquina (foto) es transforma en calor (termo) i destrueix (lisis) les cèl·lules germinatives del folícul pilós de forma selectiva (únicament és absorbida per la melanina o pigment del pèl. Es diu que el descobriment de la fotodepilació com a solució definitiva per a l’eliminació del pèl va ser casual: en el seu ús per a eliminar tatuatges es va comprovar que en la zona on incidia la llum quedava depilada. L’efectivitat de la Llum Polsada es pot incrementar en els equipaments d’última generació que a més de la IPL incorporen Radiofreqüència per arribar a tot tipus de pèl, fins i tot al més fi o en pells més fosques o bronzejades que fins fa poc no acceptaven aquests tipus de tècniques.
salut I es va fer la llum
Quantes sessions fan falta? Com a mitjana el número de sessions està entre sis i vuit, tot i que depèn de cada persona, donat que intervenen diversos factors, com: el color del pèl, el gruix, el metabolisme hormonal, l’estres, el sexe, la zona a tractar, l’edat, etc... La major part de la població és apta per a rebre el tractament de fotodepilació però existeixen contraindicacions en les que no és aconsellable com en algunes malalties de la pell o si s’estan prenent fàrmacs fotosensibilitzants, per això és important consultar al professional i seguir els consells que ens indiquin en el centre del que hem de fer abans i després de cada sessió. Els experts diuen que els humans en la nostra evolució estem destinats a perdre el pèl, però mentre això no passi… seguirem avançant les nostres tècniques per podernos oblidar d’ell!
adgets
esdeveniments
Festa de Nadal Gran Centre Granollers El passat divendres 3 de desembre, Gran Centre Granollers, com cada any, va celebrar la festa de Nadal per tots els associats. Aquest any la festa ha estat tot un éxit gràcies a SANS Granollers, LLOCK FOTO, IBERICS PORXADA i CAVA PRIVAT. Es varen reunir un gran nombre d’associats als quals se’ls va presentar la campanya de Nadal, la campanya solidària de Gran Centre per aquest Nadal 2010, i el nou format de la revista “El Centre”. 92
adgets
esdeveniments
Com es reflecteix el disseny en l’arquitectura?
Oscar Tusquets
Oscar Tusquets i Michael Sieger
Aquesta vegada, vam viatjar a Palma de Malloroca per assistir a la conferència que amb el títol Com es reflecteix el disseny en l’arquitectura? Van oferir, el per a mi genial, arquitecte Oscar Tusquets acompanyat del dissenyador Michael Sieger. La signatura Dornbracht, va organitzar l’esdeveniment, seguint la línia iniciada fa més d’una dècada en el patrocini, organització o desenvolupament d’una llarga llista de projectes culturals. (www. cultureprojects.com).
Michael Sieger
L’acte que va tenir lloc a l’impressionant marc del Col.legi d’Arquitectes de Balears (COAIB), i que va retransmetre en directe per videoconferència a les seus dels col.legis d’arquitectes d’Eivissa i Menorca, ple del tot el seu saló d’actes de públic professional: arquitectes, interioristes i professionals del sector no van voler perdre la xerrada. Durant les mateixes es va abordar, entre altres aspectes, la revolució, que tots hem vist, i que s’ha produït al llarg dels darrers quinze anys en el concepte del bany, el canvi que ha suposat el passar d’un habitacle gairebé sense cap importància, en el qual el disseny era gairebé inexistent, a integrar en el conjunt de l’habitatge i on cada vegada el disseny i l’arquitectura interior és cada vegada més important, i no només en espais públics sinó en el bany privat d’ús diari . 93
adgets
esdeveniments
El recorregut de la Barcelona World Race El recorregut de la Barcelona World Race dóna la volta al món, de Barcelona a Barcelona per la ruta que es denomina “dels tres caps”. És a dir, després de salpar de Barcelona, els vaixells travessen l’estret de Gibraltar i després de baixar per l’oceà Atlàntic, deixen els caps de Bona Esperança, Leeuwin i Forns per babord i el continent de l’Antàrtida per estribord. El reglament de la regata obliga a passar per l’estret de Cook, a
94
Nova Zelanda, i per unes portes de seguretat. La longitud aproximada del recorregut és de 25.000 milles nàutiques (46.300 km) sobre la ortodròmica, la ruta més curta sobre la superfície de la Terra. El guanyador de la primera edició, el Paprec-Virbac 2 de Jean-Pierre Dick i Damian Foxall va emprar 92 dies, 9 hores, 49 minuts i 49 segons a cobrir el recorregut, el que significa una mitjana de velocitat de 11,13 nusos.
adgets
complements
Música en technicolor Auriculars microscòpics i invisibles ¡adéu! Avui dia la música s’escolta també a casa i fora de casa amb auriculars grans i encoixinats, que recorden els dels DJ i de les sales de gravació. Aquesta és la tendència i United Colors of Benetton no podia per menys que percebre i interpretar a la seva manera. Naturalment, les característiques tècniques són d’alt nivell, però és sobretot l’aspecte estètic el que marca la diferència, transformant els auriculars grans de tècnic de so en divertits accessoris fashion.
De colors cridaners, combinats amb cromats tecno, els auriculars anys 50 de Benetton s’harmonitzen amb desenfadats lacats collverds, grocs, llima, fúcsia i blanc; colors presents també en el cable i la clavilla, de color to sobre to. Destinades als melòmans més cool, els auriculars acolorits Benetton, regulables a voluntat, estaran en venda a partir de l’1 de gener a les botigues seleccionades United Colors of Benetton a tot el món, presentats en embalatges cromàticament harmoniosos. 95
adgets
lectura
El cielo se cae, de Lorenza Mazzetti Publicat per Periférica
Algú va parlar del valor terapèutic de l’escriptura i Lorenza Mazzetti ho segueix al peu de la lletra. Mazzetti ens regala un relat autobiogràfic, escrit per alliberarse de la càrrega i del sentiment de culpa d’haver sobreviscut a la massacre que va patir la seva família només per “ser d’una altra raça” i tenir un cognom italià. No van tenir la mateixa sort els seus tiets de cognom Einstein i jueus. En plena segona guerra mundial, les germanes òrfenes Penny i Baby són acollides en una vil·la italiana pels seus tiets i cosines. Penny, la jove narradora, és la veu que Lorenza posa a la seva infància. Malgrat haver perdut els pares, la Penny i la Baby són nenes alegres que les porten a l’escola en cotxe i les recullen. No obstant, són nenes obertes que es relacionen amb els fills del servei i dels camperols. L’entorn natural de la vil·la els permet descobrir la vida cada dia, experimentar, créixer i córrer a l’aire lliure.
patiments per alliberar-lo de les flames de l’infern. “El lapicerito rechinaba sobre el cuaderno a rayas. Tema: “Amamos a Mussolini como a nuestro padre.” Desarrollo: “Yo amo a Benito Mussolini más que a mi padre, porque mi padre no está. Yo ahora vivo con el tío, por eso amo a Mussolini igual que al tío.” Sembla que l’horror que viu la resta d’Europa no ha d’arribar mai a la vil·la, però els oficials alemanys s’hi instal·len un bon dia, es van apoderant de totes les coses materials que poden, però també de l’alegria de viure. La Penny i la Baby són testimonis de l’assassinat dels membres de la família i resten astorades de saber que s’han salvat per tenir un cognom italià. Un llibre entendridor, senzill i magnífic amb veu de nena, clarivident, innocent i creïble.
“Cuando Annie no quiere jugar, Baby y yo, como somos dos, hacemos de Don Quijote y Sancho Panza. El juego consiste en ir contra los molinos de viento sobre nuestros corceles. Yo delante y Baby detrás. Me pongo en la cabeza un plato para que haga de yelmo y cabalgamos sobre nuestro perro san bernardo Alí, con una escoba en la mano. Fue el tío quien nos regaló Don Quijote, por Navidad. En canvi, l’escola les adoctrina en la disciplina del feixisme i la religió més atemoridora, tot és pecat, l’infern les vigila i cal anar en compte. La Penny que sent una fascinació especial pel seu oncle viu plena de preocupacions. Ell és jueu no practicant i no creu ni en la verge ni en Jesús. Les nenes s’autoimposen càstigs i 96
L’Espolsada Llibres www.lespolsada.cat
adgets
cine
El discurs del Rey
Tom Hooper. DeAPLANETA A la mort del seu pare, el rei Jordi V (Michael Gambon), i després de l’escandalosa abdicació del rei Eduard VIII (Guy Pearce), Bertie (Colin Firth), afectat des de sempre per una angoixant tartamudeig, puja de sobte al tron com Jordi VI d’Anglaterra. El seu país es troba a la vora de la guerra i necessita desesperadament un líder, pel que la seva esposa Isabel (Helena Bonham Carter), la futura reina mare, el posa en contacte amb un excèntric logopeda anomenat Lionel Logue (Geoffrey Rush). Malgrat el xoc inicial, els dos es submergeixen de ple en una teràpia poc ortodoxa que els portarà a establir un vincle indestructible.
Pirates del Carib Walt Disney Pictures.
“Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides” torna a oferir grans dosis de diversió, aventura i humor que van enlluernar en aquesta saga d’èxit. Però aquesta vegada serà en format Disney Digital 3D ™. En aquesta història plena d’acció sobre la veritat, la traïció, la joventut i la desaparició, el Capità Jack Sparrow es creua amb una dona del seu passat (Penélope Cruz). No està molt segur de si és amor o si ella és una estafadora sense escrúpols que li està utilitzant per trobar la llegendària Font de la Joventut. Jack és capturat pel Queen Anne’s Revenge, el vaixell del llegendari pirata Barbanegra (Ian McShane). El forcen a unir-se a ells i viurà una inesperada aventura en la qual no sap qui li inspira més por: Barbanegra o la dona del seu passat.
image.net 97
Su
Aquest mes teniu l’oportunitat d’aconseguir la
subscripció gratuïta durant un any si envieu l’ordre amb un segell o firma d’algun dels anunciants de la revista.
segell/firma
Envieu les dades a info@revistathelook.com o al carrer Torras i Bages 18-20, Granollers 08401. Troba’ns al faceebok i mira la revista a
www.revistathelook.com
Nom
Població
Cognom
C.P
Adreça
bsc
rip
ció
Th
eL
oo
k