Vallès Oriental 01 · ‘10
“Sempre ens quedarà París.” HumpHrey Bogart
Dennis Edwards Don’t look any further
Sovint hi ha coses o persones o llocs que, a primera vista, semblen però no són i d’altres que són el que semblen, sense més. De vegades cal fer només una ullada, com també hi ha moments que ens demanen atenció i ull crític. Saber mirar, hi ha res més important?
Vallès Oriental 01 · ‘10
“Sempre ens quedarà París.” HumpHrey Bogart
Edició The look magazine Director d’art Uri Imperial (629 286 299) Director comercial Abel Montserrat (607.440.450) info@revistathelook.com Departament administratiu Elisabet Ballús Departament de disseny gràfic Estudio Colectivo Redacció The look magazine, Estudio Colectivo Col·laboradors Albert Imperial, David Arranz, Xènia Tiurín, Alex, Marc Ortega, Dani Montserrat, Raimon Solà Impremta Bigsa Dipòsit legal B:2769-2010 info@revistathelook.com
La imatge no és cosa buida. Però no menys important és la mirada projectada. Combinar totes dues de manera elegant i eficaç suposen un valor afegit. Així ho va fer una jove Lauren Bacall quan va enamorar al tipus més dur del cel·luloide a To have and have not. Potser es tracta d’això, simplement. De tenir o no tenir. O potser hi ha coses que no es tenen, sinó que són qualitat intrínseca d’un mateix. Han passat els anys i the look ja no desprèn la mateixa mirada entre virginal i maliciosa dels seus vint anys, però la seva presència sòbria i el record d’aquella imatge plena de vigor i suggeriment que va captivar Bogart es mantenen intactes. Sense pretensions massa estridents, aquesta nova revista naix amb la il·lusió i la intenció d’oferir-vos justament això, les visions més suggerents de tot allò que ens envolta. I en l’era global i digital que vivim, el que ens envolta és tot. I tot pot ser el mateix, però pot no ser igual. Sovint no cal anar massa lluny per trobar matisos que poden despertar la nostra curiositat i merèixer la nostra mirada. Només es tracta de tenir els ulls ben oberts. Desitgem que aquest sigui el començament d’una bonica i llarga amistat. The Look per Albert Imperial
sumari
Glenn Miller The Rhumba Jumps
Turisme Vallès 12 Reflexió 18 Paisatgisme 24
Gallecs Estar contents Viure el paisatge
Arquitectura 30
Casa 205
La coctelera 38
Mojitos
Gastronomia 44
Restaurant Can Palau
Esport 52
David Lama
Motor 58
Maserati Gran Cabrio
Viatge 64
La Toscana
Reportatge 70 Marketing & bussiness 76
Tomàquet del Maresme Crisi
Moda 80
Andrés Sardá
Salut 88
El sol i les cremes solars
Gadgets 92
IPod Gold Usain Bold
JULIOL 01 · ‘10
44 52 80 92
turisme vallès
Gallecs, patrimoni natural i cultural Gallecs és un pulmó verd enmig de les ciutats de la plana vallesana, un veritable mosaic de biodiversitat. L’espai rural de Gallecs està situat a cavall entre les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Envoltat de ciutats altament poblades, industries i vies de comunicacions, aquest espai natural és un dels últims espais sense urbanitzar d’aquesta zona. El creixement urbanístic dels anys seixanta i els plans d’urbanització, que aleshores hi havia, preveien la construcció d’habitatges en aquesta zona, no obstant la pressió popular en favor de la defensa i conservació de Gallecs va aconseguir en certa mesura aturar-ho. Avui en dia és un veritable pulmó verd. Gallecs, que des de fa poc ha estat inclòs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), és un dels indrets paisatgístics més característics de la plana del Vallès. Aquesta zona d’interès natural acull una gran biodiversitat, així com el manteniment de l’activitat agrícola i forestal. El travessen tres rieres: la riera de Caldes de Montbui, la riera Seca i la riera del Caganell. A més a més compta amb els aiguamolls de Can Salvi, on podem contemplar diferents aus.
per www.turismedelvalles.net 13
Turisme Vallès Gallecs
Els elements patrimonials que trobem a l’espai rural de Gallecs són diverses masies que segueixen habitades i en ple funcionament. A part de ser una zona de conreu també és escenari de passejades, excursions i rutes en bicicleta, un espai idoni per gaudir de les activitats a l’aire lliure. Aquesta funció social d’acollir les necessitats d’oci dels ciutadans de les poblacions properes és un element més, que marca l’elevat caràcter ciutadà de l’espai. Durant tot l’any podem veure-hi persones que fan sortides a peu o en bicicleta, tot admirant el paisatge canviant dels camps. Les diferents rutes que hi ha a Gallecs són circulars i estan ben senyalitzades. El nivell de dificultat d’aquestes són baixes, idònies per a tots els membres de la família, des dels més petits fins als més grans. Els elements patrimonials que trobem a l’espai rural de Gallecs són diverses masies que segueixen habitades i en ple funcionament. En aquestes hi viuen gran part dels pagesos que conreen les terres. El naixement de l’agrobotiga de Gallecs, que està gestionada pels propis pagesos, va ser fruit de la iniciativa conjunta de l’Associació de Pagesos de Gallecs i el Consorci de Turisme de l’Espai Rural de Gallecs. A l’agrobotiga podem trobar hortalisses fresques i de temporada, com les albergínies negres llargues, els raves negres o el bròquil de Santa Teresa; blats antics i altres cereals, com l’espelta, el blat montcada, el sègol, la civada o el blat de síria; o llegums com la mongeta del ganxet, el cigró menut i les llenties pardines. Productes de l’horta de primera qualitat, bons i amb gust que preserven la cultura del passat en temps presents.
14
Turisme Vallès Gallecs
Un altre element patrimonial ben característic de Gallecs és l’església de Santa Maria de Gallecs. Aquesta és una petita i bonica construcció romànica de planta de creu llatina amb l’absis quadrat. A l’interior trobem una pica de pedra procedent d’una de les masies, la imatge de Santa Maria que presideix un auster altar. La porta d’accés que trobem actualment està situada a la part oest de l’església, tot i que es creu que originàriament estava ubicada a la façana sud. Tan l’exterior de l’església com el seu interior està molt ben conservat fet que afavoreix, tot i algunes modificacions fetes amb el pas dels anys, veure els elements característics d’aquest tipus de construccions.
Un altre element patrimonial ben característic de Gallecs és l’església de Santa Maria de Gallecs.
15
Turisme Vallès Gallecs
Algunes de les properes activitats són: - Dissabte 24 i Diumenge 25 de Juliol 2010 - Festa Major de Gallecs - Diumenge 26 de Setembre 2010 - Sortida de Natura a Gallecs - Diumenge 24 d’Octubre 2010 - Itinerari Parets a Gallecs - Diumenge 21 de Novembre 2010 - Fira’t a Gallecs. Fira de la Mongeta del Ganxet i del Cigró Menut - Diumenge 21 de Novembre 2010 - Itinerari des de Parets a Gallecs - Diumenge 12 de Desembre Fira del Pollastre i Concurs de munyir una vaca.
Podeu obtenir més informació al Consorci de Turisme del Vallès Oriental al tel. 93 860 41 15. - www.turismevalles.net – www. aegallecs.cat
16
reflexió
Estar contents
Igual que la felicitat, l’alegria no es busca, es troba. I es troba si vivim amb actitud... ...d’humilitat, de innocència, d’il·lusió juganera, de pau serena, de senzillesa, de confiança. La vida és un procés dinàmic, un camí plé de sorpreses, reptes, dificultats i regals. I l’alegria està en el caminar. La cita és avui, el moment és ara. Però l’alegria no és una teoria. Practicar l’alegria és la millor manera de transmetre-la. Sentir alegria és comunicar-la. Un gest espontani, un somriure obert, una actitud carinyosa, suau i confiada…és la millor pràctica per donar alegria a tots els que ens envolten. Però no la podem donar si primer no la sentim en nosaltres. Deixar les pors, angoixes i preocupacions…i substituir-les per coneixement, comprensió, acceptació i estimació …personal : és el primer pas per viure contents i feliços. Les dificultats i desgràcies ja venen soles. Seria bo procurarnos un respir i alegrar-nos pel fet de viure. Estem vius i sans, i els pulmons respiren, i el cor batega amb força….podem decidir conscientment agrair la gràcia de viure, la il·lusió de relacionar-nos, la confiança de aprendre, la felicitat de gaudir… de tot i tothom! Hem de recuperar la espontaneïtat de la nena/nen que totes portem a dins i combinar-la amb la maduresa de la dona adulta. Podem combinar experiència amb sorpresa: en l’equilibri està l’èxit. per Raimón Solà www.raimonsola.org
19
reflexió Estar contents
P
erò jo no crec en les grans alegries: venen i se’n van molt ràpid. Son les petites alegries de que està feta la vida: Amb quantes persones ens trobem en un dia? Quants petons i abraçades donem? Quants somriures regalem? Si volem comunicar-nos, relacionar-nos, connectar… unir-nos amb els altres és vital donar alegria i humor en la trobada. Cada relació o situació és una oportunitat per donar i compartir guspires d’alegria, impacte positiu, confiança…i que el nostre interlocutor se’n vagi més alegre i feliç del que ha vingut. Cada moment és important. Cada moment comte! El Pep Guardiola diu: juguem com entrenem. Jo us dic : vivim com practiquem. Miro als ulls amb qui parlo?, Utilitzo un to de veu suau i carinyós? Regalo somriures? ¿Gaudeixo de la trobada? Obro el meu cor i confio? Visc…o només sobrevisc? Gaudeixo o em deixo emportar per la comoditat, la mandra, el desinterès o la desconfiança? Al final, ser alegres, és només una decisió personal, una actitud interior. O expressem amor o por. O donem o esperem. O ens queixem o passem a l’acció. O agraïm
Ser alegres i estar contents és un programa de vida, una responsabilitat i un esforç personal. 20
o exigim. O som amables o freds. Tot ho portem a dins. Tot depèn de nosaltres. O ens obrim i compartim…o ens tanquem i retenim : la nostre alegria , la nostre felicitat depèn d’això. De viure conscientment, de decidir lliurament com vivim cada moment i cada relació de la nostre vida. L’altre dia anava a creuar el carrer quan, de sobte, un bus escolar es va parar just davant meu, bloquejant el pas. Vaig mirar a dintre i vaig veure plé de nens i nenes petites enganxats al vidre mirant. De manera instintiva, els vaig fer un gest còmic com dient: “i ara què, per on passo?” I ells van assenyalar el conductor com dient: “ell té la culpa!” Ens vam comunicar per gestos i somriures. El bus va arrencar i ens vam acomiadar a petons i més somriures. Per a mi va ser la lliçó del dia. La vida és fàcil. Només amb unes gotes d’amor i d’humor… tot canvia. Totes necessitem una mica d’ànim i optimisme, d’esperança i il·lusió. Ser alegres i estar contents és un programa de vida, una responsabilitat i un esforç personal. Però per animar als altres he de començar per animar-me a mi mateix. Per repartir alegria he de sentir-la. Per repartir confiança i esperança he de viure-la. Totes/s podem ser amables i agradables. Més humanes i més germanes… i començar a compartir somriures. Un somriure… de tot cor…
paisatgisme
Viure el paisatge Podem descobrir la riquesa de possibilitats paisatgĂstiques del clima mediterrani... ...i alhora fruir de la natura fent passejades, en aquestes dues sortides per fer en famĂlia, que avui os recomanem, a els jardins botĂ nics de Marimurtra i Santa Clotilde.
Per Anna Banchs de Botanicum (Textes de Marimurta i Santa Clotilde) 25
paisatgisme Viure el paisatge
El Jardí Botànic Marimurtra En el Jardí Botànic Marimurtra, podrem gaudir durant una hora i mitja d’una col·lecció de 3.000 espècies diferents, amb gran quantitat d’exemplars monumentals per la seva raresa i mida gràcies als seus quasi 100 anys d’història. Carl Faust va iniciar aquest projecte en el primer quart del segle XX, i no va estalviar alhora de contractar els millors botànics, arquitectes, jardiners i paisatgistes de la època, a més a més, tot aquest projecte es va portar a terme a un dels llocs més bonics de la Costa Brava que s’inicia en la mateixa Vila de Blanes un centenar de metres al sud a la roca de Sa Palomera, i com el jardí arriba fins els mateixos penya-segats d’aquesta costa les vistes són d’un paisatgisme espectacular. Carl Faust va escollir aquest indret per que orogràficament, el jardí queda protegit dels vents freds del Montseny per la muntanya de Sant Joan i arraulit per la Cala Sa Forcanera una de les poques cales gens transitades de la Costa Brava que es pot veure des de el mateix jardí, afavorint la vida salvatge d’ocells que difícilment es troben en altres llocs i totalment visibles des de el Templet de Linné.
En el Jardí Botànic Marimurtra, podrem gaudir durant una hora i mitja d’una col·lecció de 3.000 espècies diferents, amb gran quantitat d’exemplars monumentals per la seva raresa i mida gràcies als seus quasi 100 anys d’història.
26
paisatgisme Viure el paisatge
La visita és una experiència pels sentits, ja que les seves frondoses vegetacions dels 5 continents, el soroll dels ocells i del trencar de les onades alhora que ens envaeix la profusió dels perfums de les plantes és present a cada racó inundant-nos d’una sensació de pau i de contacte amb la natura. Durant la visita tindrem la oportunitat de conèixer la missió que al segle XXI tenen encomanats els Jardins Botànics, de forma que veurem els hivernacles i els laboratoris de recerca botànica, i rebrem informació de la importància que té la conservació vegetal de les espècies vulnerables o en perill d’extinció podent-ne veure exemplars
conreats en el mateix jardí per a aprofundir en el seu estudi tasca imprescindible per a la futura propagació d’aquestes espècies en cas de desaparició, aquí té un paper clau el Departament de Docència, ja que totes les accions portades a terme pels departaments científics són posades en mans de pedagogs especialitzats que ajuden a que el missatge sigui entenedor fins i tot per als més petits de la casa, però sempre amb interpretacions científiques i rigoroses, no oblidant de fer palesa alhora quines altres accions antròpiques poden ajudar a la millor interacció del home amb el medi que l’envolta fent jardins de baix consum d’aigua, conreant espècies hortícoles tradicionals,... en definitiva fent-nos sabedors de la importància i responsabilitat que tenim tots alhora de preservar la biodiversitat i el medi ambient d’una forma amena i didàctica.
27
paisatgisme Viure el paisatge
Santa Clotilde de Lloret
li ensenya Forestier a través de la col·laboració en els jardins de Montjuïc, i es desplaça cap a El jardí botànic de Santa Clotilde es situat en la recuperació de l’esperit renaixentista italià, com a essència de la modernitat. un paisatge de gran bellesa, sobre un penyaD’aquesta manera el jardí adquireix segat amb vistes impressionants sobre el autonomia formal respecte al paisatge i hi mar, es va construir aquest jardí meravellós, veritable mostra de l’esperit que va impulsar apareix allò que serà una de les constants de el moviment noucentista a Catalunya del qual l’obra jardinera de Rubió: l’entroncament del jardí amb la natura. Malgrat l’autonomia total Eugeni d’Ors en va ser un portaveu brillant. de les formes d’aquest jardí, uns agrupaments Els jardins de Santa Clotilde, dissenyats a la arboris o de vegades cortines d’arbres es manera dels antics jardins, suaus i al mateix temps austers del Renaixement italià. Van ser fusionen amb tot el paisatge que circumda realitzats pel mestre Nicolau Rubió i Tudurí el jardí, els eixos visuals fortament marcats, quan tenia vint-i-vuit anys, quan encara rigorosament rectes, ens condueixen cap als distints punts d’interès, al final dels quals hi estava en plena efervescència l’admiració pel trobem elements ornamentals com estàtues seu mestre en l’art de la jardineria, Forestier. o petites fonts, que intenten trencar en certa Aquí, Rubió oblida la lliçó hispano-àrab confosa entre les imatges del jardí francès que manera la uniformitat del traçat. Terrasses que se superposen, camins que s’entrecreuen, rampes i escales que conformen el traçat del jardí. Tot plegat amenitzat pel rumor incessant de l’aigua. Aigües quietes a l’estany del nimfeu i aigua a raig en les múltiples fonts i en els brolladors que formen una interminable galeria de pluja. Mar de fons que embolcalla el paisatge d’un fort gust salobre. L’esperit del romanticisme és latent a tot el jardí, expressat mitjançant el bust de marbre que apareix confós entre la vinya verge, contemplant la mar i d’esquena a l’espectador. En aquests jardins, que es començaren a construir abans que la casa, destaca una col·lecció d’estàtues de marbre d’estil neoclàssic i les Sirenes de l’escultora Maria Llimona. 28
Fotografia: Starp Estudi / www.starpestudi.com 路 Anna Bonet / Harquitectes
arquitectura
Casa 205
Es tracta d’un solar amb molt de pendent i amb una alta presència d’arbrat i sotabosc. El projecte pretén edificar una casa sense malmetre les característiques pròpies del solar. La casa anirà situada sobre una gran plataforma de roca existent. Aquesta plataforma també s’utilitzarà com a sortida o jardí de la casa. Els arquitectes i els promotors coincideixen en no fer grans moviments de terres per tal de fer plataformes artificials enjardinades sinó en aprofitar les petits replans naturals ja existents conservant així la fisonomia de bosc. L’únic moviment de terres serà un camí-rampa que creuarà el solar d’un extrem a l’altre en diagonal i de manera explícitament artificial servirà per comunicar el carrer amb els diferents nivells de la parcel·la. per H ARQUITECTES (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros, Roger Tudó) www.harquitectes.com · harquitectes@harquitectes.com
Premis i reconeixements: Guanyador premi Arquitectura Sostenible 2009 de la ‘5a Bienal d’arquitectura del Vallès’ Selecció XBienal Espanyola 2009 · Selecció Congres Arquitectura Espanyola 2009
31
arquitectura casa 205
La distribució interior de la casa es basa en una seqüència lineal d’espais de diferents proporcions associats a l’estructura, amb grans obertures corredisses i passos oberts entre elles que permeten una gran llibertat de relació i d’utilització. La casa pot funcionar com a un únic gran espai o com molts espais privatius continus ben relacionats.
“ La casa pot funcionar com a un únic gran espai o com molts espais privatius continus ben relacionats.” La fonamentació serà la pròpia roca amb dues riostres de formigó que serviran per fixar la casa a la pedra i per elevar-la del terreny creant un espai permanentment ventilat entre la casa i la roca.
Promotor: Francesc Ortega i Maria Farriol
32
arquitectura casa 205
La casa es construirà amb estructura de fusta laminada amb panells de gran format tipus KLH que serviran per resoldre parets i sostres. Aquest sistema es comporta com una estructura difosa on no hi ha una jerarquia o una estructura cartesiana de descens de càrregues sinó que tota l’estructura treballa en conjunt. Aquest model estructural ens permet un dimensionat molt eficient de l’estructura, així com la possibilitat de fer grans vols, en el nostre cas ens ha permès articular la geometria de la roca i la de la casa alhora que ens ha fet estalviar i minimitzar molt la fonamentació.
Aquest sistema estructural permet una disminució molt important del pes, de matèria, d’energia incorporada i per tant les emissions de CO2 associades a la fonamentació i estructura de l’edifici. La facilitat, la rapidesa i l’estalvi d’aigua que proporciona el muntatge en sec, ha permès muntar tota la construcció des del carrer i ha reduït molt el cost i temps d’obra. La fusta laminada és un material renovable, un sistema desmuntable i per tant reutilitzable i reciclable, i té un cicle de vida pràcticament tancat.
Col·laboradors: Toni Jiménez Anglès, interiorista (Harquitectes) · Montse Fornés Guàrdia, arquitecte (Harquitectes) · Artur Gispert, arquitecte tècnic · Miguel Ángel Rodríguez Nevado, estructura (KLH).
33
arquitectura casa 205
E
ls panells de fusta laminada poden quedar vistos a l’interior de l’habitatge en parets, sostres, i terres. Per reduir costos, en els revestiments i acabats s’ha procurat deixar el màxim de paraments vistos. Les instal·lacions són ocultes però només s’han trasdossat amb cartó-guix els paraments de les estances que distribueixen les instal·lacions de la casa. Finalment la meitat de les estances han quedat amb l’estructura vista en tots els seus paraments. Les façanes són totes ventilades i acabades amb fusta conífera tipus pi flandès. Les obertures també
estan resoltes amb fusteries de fusta protegides amb porticons practicables. La transpirabilitat de la façana queda garantida mitjançant una lamina tipus TYBEK – transpirable- que protegeix la fusta. La coberta serà plana degut per reduir l’impacte visual que la casa des del carrer. La transpirabilitat de la coberta es resolmitjançant una làmina de drenatge que crea una petita cambra ventilada. El resultat final és un volum de fusta damunt d’una gran roca, enmig d’un bosc que garanteix la naturalitat de la intervenció.
Any de realització: 2007-08 · Superfície construïda: 128 m2 · Cost de l’obra: 184.000 €
34
la coctelera
La coctelera del SANS
Mojitos de sabors
El mojito és probablement el cocktail estrella de les terrasses d’estiu. Al modificar lleugerament el cocktail original, podem preparar combinats divertits i perfectes per una tarda o nit en companyia. Però la preparació serà sempre similar: En un got gran, aixafar el sucre i els daus de llima amb una mà de morter. Afegir les fulles de menta i aixafar lleugerament. Si és possible, ho deixem macerar uns minuts. Afegir el gel i el rom i remenar-ho amb una cullera llarga. Acabar d’omplir el got amb la beguda carbònica i afegir els elements decoratius i aromàtics per Dani Montserrat
reportatge La coctelera del Sans
Mojito clàssic (estil SANS) · ½ llima en daus · 2 culleres de sucre blanc · Unes gotes de concentrat de llimona (opcional) · 4-5 fulles de menta · Gel picat · 5 cl. de rom Havana Club 5 años · 10 cl. de Sprite (o soda) · Un cop d’ Angostura · Una branqueta de menta per decorar Mojito Fragola · ½ llima en daus · 2-3 maduixots talls en daus · 2 culleres de sucre blanc · 4-5 fulles de menta · Gel picat · 5 cl. de rom Cacique Origen · 10 cl de Sprite · Aixafar les llimes i els maduixots junt amb el sucre i procedir com amb el Mojito clàssic. Un maduixot sencer per decorar Mojito Cafè · Igual que el mojito clàssic però hi posarem 2 parts de rom i 1 part de licor de cafè. Al final hi posem uns grans de cafè natural torrat per decorar i aromatitzar. Mojito Rosato · Substituirem el rom per Martini Rosato. Degut a la baixa graduació alcohòlica i la dolçor del producte, no cal posar cap beguda carbònica. · També el podem preparar amb Campari: ens donarà un resultat final més amarg. Perfecte per l’aperitiu.
40
gastronomia
Restaurant Can Palau La masia Can Palau, anomenada així des de fa mil anys, és una de les cases més antigues de tota la comarca del Vallès. A mitjans del segle passat es van trobar restes de ceràmica romana i altres eines que demostren que, ja en el segle I, a Can Palau va existir-hi un nucli romà. Les primeres notícies documentades que hi ha d’aquesta casa es remunten al segle X, cap a l’any 975, en què es coneixia amb el nom de Manso Palatio i era segurament una casa senyorial. L’any 1974 la masia va ser restaurada i adequada com a restaurant per en Bernat Pratdesaba i la Nati Orri. Un lloc únic, tranquil i amb encant, on podreu assaborir els millors productes de la nostra terra. per Restaurant Canpalau fotografia marssalestudio.com
Can Palau - Restaurant Masia Típica Ctra. Masnou - Granollers km. 10 | 08410 - Vilanova del Vallès GPS: +41° 32’ 37.10’’, +2° 17’ 15.34’’ (41.543639, 2.287595) Telèfons. 93 845 61 45 - 93 845 61 51 Email: info@restaurantcanpalau.com
gastronomia Restaurant Can Palau
Amanida de formatge de cabra Preparació
Ingredients Tomaquets pera vermells Formatge rulo de cabra Pell de taronja Sucre diferents varietats d’enciams Tonyina amb oli vinagre de modena oli d’oliva verge
4 uni. 150 gr. 1 uni. 150gr. 250 gr. 80gr. c/s c/s
Farem una creu a la punta del tomaquet i ho possarem a escaldar durant un minut. Els treurem de l’olla i els deixarem directament amb aigua amb gel, per aturar la cocció. Netejarem els tomaquets treien-l’hi la pell i les pepites, que ho col.locarem en un casserola petita. Els galls de tomaquet els deixarem en un recipient de plàstic amb tapa. El que ens ha sobrat del tomaquet (pell i pepites ) juntament amb el sucre, la pell de taronja i 150 gr. més de vinagre de módena, ho possarem a bullir a foc mig. Quan comenci a bullir contarem entre 20 o 30 minuts, després ho passrem pel colador xinés amb l’ajuda d’un turmix. El que ens queda al colador ho tirarem, i el líquid que ens ha quedat ho afegirem al tomaquet que hem netejat( galls de tomaquet ) barrejarem els diferents enciams i els possarem en un vol per amanir-ho, afegirem dues cullerades de vinagre de modena i tres d’oli d’oliva verge. Ho barrejarem perqué agafi tot l’enciam i ho col.locarem al plat. Al costat de l’enciam possarem una cullerada de tonyina, sobre d’aquesta una mica de formatge de cabra ( que cobreixi la tonyina ) i per damunt del formatge possarem el tomaquet que hem fet i per sobre del tomaquet una cullerada de la salsa que tenim amb el tomaquet.
45
gastronomia Restaurant Can Palau
Cargols
Preparació
Ingredients Cargols Fulla de lloré Vinagre Rama de romaní sal/pebre Tomaquet triturat julivert/all tot picat Whisky
46
800 gr. 1 uni. c/s 1uni. c/s 50 gr. c/s 1 got de tallat.
Netejarem els caragols amb aigua tébia amb una mica de sal i vinagre, els deixarem durant 1/4 d’hora Els treiem de l’aigua i els possem en una olla, aprofitem aquest pas per anar observan els caragols i que no s’ens coli un de dolen. En aquesta olla incorporem la fulla de lloré i el romaní ( si teniu alguna altra especie que hi posseu als cargols també la podeu possar ) Courem els caragols a foc lent i sense aigua, perqué ells mateixos ja en treuen, amb tapa. Anirem vigilant l’olla i quan ja estiguin morts i mig cuits pararem el foc. Podem guada’ls a la nevera o al congelador i tindre’n de reserva, o també els podem acabar de cuinar. En una paella i tirem una mica d’oli quan es comença a escalfar i tirem els cargols, anem saltejan i incorporem el tomaquet triturat. Quan el tomaquet estigui una mica cuit, incorporem l’all i el julivert picat i acte seguit el whisky, flambegem i ja els podrem servir.
gastronomia Restaurant Can Palau
Bacallà amb mel
Ingredients llom de bacallà allioli poma golden delicius mel
Preparació 4 uni. de 200 gr. c/s. 2 uni. 2 cullerades
Tallarem la poma a daus petits i la possarem en una casserola tapada al foc mig. Anirem observant i quan estigui tendra la retirarem del foc i la guardarem. En un vol petit afegirem 6 cullerades d’allioli i dues o tres de mel, ho barrejarem tot fins que ens quedi una allioli d’un mateix color. Enfarinem el bacallà i el fregim, quan el tinguem fregit el passarem a un paper absorven, esclafarem la poma i la posem al plat, sobre d’aquesta el bacallà i amb una cullera naparem el bacallà, tot segui el flamejarem amb un soplet i en lloc de no tinguem un soplet ho podem gratinar al gratinador. 47
gastronomia Restaurant Can Palau
Mousse de xocolata
Ingredients Xocolata de més de 65% Cacau Mantega Ous Aigua calenta Cafè liofilizat sal
48
Preparació 200 gr. 100 gr. 4u. 2 cullerades soperes 1 cullerada sopera
En una casserola es posa la xocolata trencada i s’hi afegeix la mantega. Es desfà el cafè amb les cullerades d’aigua calent en una tassa i després es tira a la casserola. Es prepara un bany maria amb una paella grossa posada al foc amb una mica d’aigua i, al seu damunt, s’hi posa la casserola. Es va remenant fins que sigui cremós. Es separen els rovells dels ous de les seves clares i es posen a la casserola i es barregen. Es munten les clares dels ous amb una mica de sal fins que estiguin a punt de neu. Finalment, i en un recipient nou es barreja lentament la xocolata amb les clares muntades i es deixa reposa 2 hores a la nevera.
esports
“Tots els escaladors que van intentar escalar el Cerro Torre van fallar o morir en l’intent, fins que al 1959 l’italià Cesare Maestri va afirmar haver arribat al cim.”
David Lama al Cerro Torre
L’escalador austríac David Lama va passar gairebé tres mesos a la zona del Cerro Torre...
...amb l’objectiu de ser el primer freeclimb de la cèlebre “La ruta del compressor” al Cerro Torre. Sent conegut principalment pels seus èxits en la competència i l’escalada esportiva, David era conscient que seu paper era el més feble en venir a la Patagònia i el senderisme cap a aquesta muntanya majestuosa. Un flashback curt ... El Cerro Torre a la Patagònia sempre ha estat classificada com una de les muntanyes més espectaculars i fascinants del planeta. Una agulla de granit de 3.128 metres d’alçada tan salvatge que anteriormentes va considerar inescalable i avui en dia encara es considera una de les muntanyes més difícils de la terra. Tots els escaladors que van intentar escalar el Cerro Torre van fallar o morir en l’intent, fins que al 1959 l’italià Cesare Maestri va afirmar haver arribat al cim. No obstant això, com el seu company Toni Egger Tirol, que havia portat la seva càmera, va ser mort per una allau de gel en el descens, no hi havia proves del seu ascens. Amb els anys, van sorgir dubtes entre molts alpinistes.
fotografia per Corey Rich
53
esports David Lama
Onze anys, al 1970, El període de bon temps que havia després d’haver estat allà amb Egger, Maestri tingut al començament de l’expedició va tornar a Corre Torre. semblava que anava a arribar a ser Ja no podia viure amb l’únic de l’estiu patagònic. els dubtes sobre el seu ascens. Es va portar un compressor, que perforar el seu camí a alpinista d’una nova generació, arribaR al cim és tan important com la muntanya perquè l’enfocament. Tècniques d’escalada, l’ús de perns i escales per pujar tots poguessin veure anar en contra del seus principis. que ell va ser el primer A més de la competició i l’escalada esportiva, així com els projectes a conquerir el cim. de roca, David també es va interessar en els projectes alpins. L’escena va horroritzar Sobretot desapegut de l’escena de l’escalada, va adquirir experiència l’escalada per aquest acte, en els primers ascensos i repeticions de les rutes clàssiques al llarg degut que no era vist dels Alps. Amb l’objectiu de l’escalada lliure en grans murs també com un ascens just. El va participar en les expedicions a Kirguizistan i la vall de Cochamó, mètode de Maestri va ser però no va ser fins que el seu amic Hansjörg Auer li va parlar de les criticat durament durant seves experiències en ”la ruta del Compressor” i David va començar temps, però fins a dia d’avui, a somiar amb del Cerro Torre. aquest mètode fa que l’ascens David s’havia encegat en tractar de fer “ruta del compressor”, el que sigui possible per a la majoria significa que anava a intentar arribar al cim només amb el suport de dels escaladors ... les estructures naturals com la roca i gel i l’ús de perns de Maestri “Maestri és la ruta del compressor” només per a protecció. David era conscient que la dificultat d’aquest és el símbol de l’actitud d’altres projecte no era només escalar les parets verticals de roca i gel, sinó temps: Arribar al cim va ser l’únic que també fer-ho en les condicions adequades. comptava. Però les coses han canviat i els valors de l’alpinisme s’han traslladat a noves direccions. Per David Lama, que és un
54
esports David Lama
El temps a la zona del Cerro Torre se sap que inestable i impredictible. És molt estrany tenir diversos dies continus de bon temps abans de tempestes amb una intensitat increïble, literalment, que bufen des de la paret. “Jo no creia que tempestes com aquestes existien fins que vaig arribar a la Patagònia”, va dir David, també citant el perill imminent d’augment de les temperatures que causen allaus de gel. Quan David i el seu company d’expedició Steuerer Daniel van arribar a la Patagònia a mitjans de novembre, feia força bon temps. Això els va permetre anar d’excursió amb tot el seu equip cap al Cerro Torre i establir el campament NIPO Nino i un bivac al Col de la Paciència, on comença la Ruta del Compressor. Els primers intents d’escalada lliure també semblavan prometedors: David va començar a obrir camí però dues vegades va haver de donar la volta a causa d’allaus de gel, un cop per una tempesta que gairebé els expulsa de la paret.
De tornada a la base de El Chaltén, David i Daniel van haver d’esperar a la propera finestra de bon temps en el Cerro Torre. Matant el temps amb el bloc, senderisme i conèixer altres escaladors, arribant a esperar més de sis setmanes. De tant en tant, van fer un intent desesperat de pujar al campament NIPO Nino, pero van veure que les gruixudes capes de gel i la neu s’havien fos en les cares verticals del turó Torre, fent un ascens pràcticament impossible. David i Daniel van haver d’enfrontar-se al pitjor dels casos: El període de bon temps que havia tingut al començament de l’expedició semblava que anava a arribar a ser l’únic de l’estiu patagònic. En aquells dies, el seu somni d’escalada lliure a la Ruta del Compressor havia arribat a la seva fi, almenys per aquest any. Segons la gent havia estat la pitjor temporada d’escalada en 15 anys. 55
esports David Lama
Les parets són més altes, les tempestes més poderoses i les experiències més intenses.
56
“Des del intent d’aquest any en el Cerro Torre I em vaig dur a casa un munt d’experiències i records d’un món de muntanyes majestuós. Les parets són més altes, les tempestes més poderoses i les experiències més intenses. Les parets que només poden somiar a la llar no són ni tan sols com aquelles, ja que s’ofeguen al mar de gegantines muntanyes que les envolten. Vaig a tornar amb seguretat. No només estic fascinat amb el meu objectiu d’escalada lliure de la Ruta del Compressor al Cerro Torre, sinó també pel poble de El Chaltén i els seus voltants. Ara necessito temps per iniciar els preparatius per a la temporada. És ara que estic de tornada a casa, quan m’adono de quant ha influït en mi la Patagònia.”
motor
Maserati Gran Cabrio La tradición y el patrimonio técnico de Maserati son desde siempre los rasgos distintivos ... ...de unos vehículos reconocidos en todo el mundo como auténticas obras maestras de estilo. Modelos que con el paso del tiempo se han establecido como iconos de elegancia y en símbolos de excelencia absoluta, gracias a la búsqueda constante de la perfección en todos y cada uno de los detalles; vehículos nacidos para suscitar emociones nuevas, únicas e inesperadas. Siguiendo con esta tradición, ahora Maserati lanza su nuevo modelo. El primer cabrio que nace en las instalaciones de Viale Ciro Menotti con cuatro plazas cómodas, sin perder ni un ápice de la única y emocionante conducción que brinda un vehículo del Tridente. Esto, gracias a un potente motor V8 con un sonido inconfundible y a la amplia gama de posibilidades de personalización, que convierte cada vehículo en un objeto único. Viajar en un Maserati GranCabrio significa vivir una experiencia sensorial que intensifica las emociones visuales, táctiles, auditivas y olfativas de quienes viajan a bordo y estimula la imaginación de quienes lo admiran desde fuera. Es un vehículo único porque, en su esencia, encarna una experiencia de conducción nueva y más completa, capaz de transformar cualquier ruta en un viaje inolvidable cuyo fin no querremos que llegue nunca. por maserati.com
59
motor Maserati Gran Cabrio
El poder de la belleza La pureza de las formas con el poder de un estilo perfecto. Otra obra de arte firmada por Pininfarina El Maserati GranCabrio lleva el inconfundible sello de Pininfarina: el frontal imponente y din谩mico culmina lateralmente en los faros de desarrollo horizontal y se integra a la perfecci贸n en la forma de las aletas, mientras que la calandra se embellece con un gran Tridente cromado.
60
motor Maserati Gran Cabrio
Más allá del confort Ser uno con el paisaje que nos rodea, hace que viajar sea un gran placer. Disfrute cotidiano: diseñado para cuatro adultos. Los diseñadores del Maserati GranCabrio han dotado al vehículo de asientos capaces de garantizar la máxima calidad y confort en el interior del habitáculo, prestando especial atención a los ocupantes de los asientos traseros, que a menudo viajan incómodos en este tipo de automóvil.
La armonía de los acabados La combinación perfecta y equilibrada entre sobriedad y elegancia satisface el paladar más exigente.
61
motor Maserati Gran Cabrio
Materiales nuevos Los clientes de Maserati saben bien cuánta atención se presta a la elección de los materiales para hacer que el habitáculo sea elegante y acogedor. La madera Carvalho, con su trama distintiva, y la madera Moonwood se añaden a la ya amplia oferta de materiales. La madera Carvalho, en concreto, es original de Brasil (Carvalho Brasileiro) y se caracteriza por ser medianamente compacta y por tener gran porosidad. Gracias a su efecto tridimensional, el Carvalho tiene la virtud de presentarse con una trama diferente en cada parte de la madera que se utiliza. Esta característica tan peculiar y singular representa en cada vehículo una firma irrepetible, incluso en el ejemplar que ha salido pocas horas antes de la cadena de montaje. Por el contrario, el Moonwood, no se obtiene directamente de ninguna planta existente en estado natural, sino que pertenece a la categoría denominada madera multi-laminada. Con su color claro y las vetas levemente rosadas, este material se integra perfectamente en el diseño del interior del vehículo. Adicionalmente, en el equipamiento básico del Maserati GranCabrio se ofrece un color nuevo para las molduras del climatizador y la pantalla LCD: se trata del gris Dark Chrome, una síntesis entre el alma más cálida y el lado más deportivo del vehículo, que combina el gris antracita con reflejos cálidos. Son detalles como estos, incluso los más pequeños, los que verdaderamente marcan la diferencia en este vehículo. Por eso, también se puede personalizar las alfombrillas eligiendo el color para las costuras de sus bordes entre siete variantes: negro, azul oscuro, burdeos, gris, marrón, rojo y arena. En todo el mundo, nadie tendrá un GranCabrio exactamente igual al suyo. 62
viatge
La Toscana La Toscana es una región rica en tesoros artísticos conservados en sus pequeñas ciudades..., ...en sus pueblos medievales y en sus paisajes, con casas y villas aristocráticas. Los Toscanos están profundamente orgullosos de sus raíces, que se remontan a los etruscos. El paisaje Toscano es rico en fauna y flora, sus carreteras flanqueadas por los cipreses que cubren campos han hecho de escenario en numerosas películas. Indudablemente, habría que comenzar con FLORENCIA, capital de la región y cuna del renacimiento, donde destacaremos la Piazza del Duomo con la catedral y famosa por su cúpula de Bruneleschi. El Duomo tiene una capacidad para 20.000 personas. El Campanario de Giotto, de 85 metros de altura y el Battisterio con sus puertas de bronce. Sin olvidar el Palazzo Vecchio, La Galleria Uffizi y la Academia que alberga el David de Miguel Ángel. En la iglesia gótica de Santa Croce están enterrados Miguel Ángel y Galileo. En la Piazza della Signoria se encuentra el museo escultórico al aire libre. Una visita obligada al atardecer el Ponte Vecchio, construido en 1345 y fue el único puente que no fue volado durante la II Guerra Mundial, el puente cubierto alberga en su interior joyerías.
per E.N.I.T
65
viatge La Toscana
L
a región Toscana cuenta con un buen servicio de trenes y autobuses que utilizaremos para visitar Pisa, con su famosa torre y los mármoles de la fachada del Duomo y su Battisterio. Volterra, repleta de valiosos restos etruscos. La preciosa ciudad medieval de Lucca, ciudad que conserva todavía intacto su patrimonio artístico, histórico y folclórico. Las viejas calles, las torres medievales, iglesias románicas y preciosos jardines son algunos de
sus secretos. Piazza San Michele y su iglesia, la catedral S. Martino o la piazza del mercado también llamada piazza Anfitatro. Lucca es la ciudad natal de Giacomo Puccini (obras famosas Boheme, Madame Btterfly,...). Viareggio en la costa, que conserva el encanto de los años 20. La zona está repleta de bosques que esconden innumerables abadías y monasterios.
Las viejas calles, las torres medievales, iglesias románicas y preciosos jardines son algunos de sus secretos.
66
viatge La Toscana
Arezzo, es una de las ciudades más ricas de la Toscana, su principal industria es la elaboración de joyas de oro y su fama la debe a los frescos de Piero della Francesca (Iglesia San Francisco). La plaza grande es famosa por su mercadillo de antigüedades y al sur se encuentra los restos de un anfiteatro romano y su museo arqueológico. En la Toscana central no podemos olvidar la hermosa ciudad de Siena, construida sobre 7 colinas, con sus calles estrechas y edificios medievales. Famosa por la celebración en julio y agosto del Palio, carrera de caballos sin montura de origen medieval, que se desarrolla en la Piazza del Campo, que tiene forma de abanico. La catedral es una de las más espectaculares de Italia de estilo gótico puro. Muy cerca encontramos San Gimignano, conocida como ciudad de las bellas torres, que conserva 14 de las 76 originales de los Siglos XIII y XIV, es pequeña pero ofrece muchas obras de arte, buenas tiendas y agradables restaurantes. Excursión obligada de la Toscana es la de los pueblos vinícolas del Chianti, camino salpicado de castillos, viñedos con venta directa al público de este vino internacional. Para finalizar el viajero puede acudir a las famosas Termas de Montecatini donde podrá disfrutar de los baños termales descubiertos por los romanos
67
viatge La Toscana
GUÍA PRÁCTICA DE TOSCANA Cómo llegar: Desde España se puede viajar a la región Toscana en avión, autocar, tren o barco. Avión – desde Madrid y Barcelona hay vuelos directos a Florencia (Aeropuerto A. Vespucci) con la Compañia Meridiana, La ciudad de Pisa (Aeropuerto Civil Galileo Galilei) está conectada con distintas ciudades españolas con Ryananir o Vueling. Tren – desde Barcelona sale un tren “Salvador Dali” a Milán y desde la misma estación “Central” salen aproximadamente unos 30 trenes diarios a Florencia, y a distintas ciudades de la Toscana. Y en barco desde Barcelona a Civitavecchia con Grimaldi Lines.
La Región de la Toscana posee una gran oferta hotelera y de agroturismo. La cocina Toscana sigue enzaizada en la comida del campo y sus ingredientes suelen ser sencillos, como el aceite de oliva, los tomates, las judia, el jamón o el salami. Sus platos típicos son la bruschetta (rebanadas de pan tostado untadas con ajo y aceite de oliva, pasta de anchoas o tomates; numerosas platos de pasta y quizás lo más conocido es la Bistecca alla florentina (filete de ternera a la brasa sazonado con aceite y hierbas aromáticas). Uno no puede marcharse de la Toscana sin haber probado y Cantucci (bizcochos de almendra que se mojan en vino santo).
Información general: E.N.I.T- Agencia Paseo de la Castellana, 149 – 28046 Madrid Tlf.91.567 06 70 – www.enit.it – www.italiaturismo.es – madrid@enit.it
68
reportatge
Refresca’t a taula a l’estiu Descobreix el Tomàquet del Maresme. A la comarca del Maresme, quan arriba la calor... dels mesos de final de primavera i de l’estiu el protagonista de les hortes i de les taules és el tomàquet. En concret la varietat de tomàquet pometa, una de les més apreciades per menjar amanida. Per donar a conèixer aquest producte de la terra d’alta qualitat, des de fa ja 6 estius s’organitzen les Jornades Gastronòmiques del tomàquet del Maresme, que aquest any es celebren del 16 de juliol al 29 d’agost, a diverses poblacions de la comarca, i en les quals es vinculen productors, restauradors i consumidors donant valor afegit a un dels excel·lents productes agrícoles que es produeixen al Maresme. Com tantes altres plantes que cultivem, i que venen de terres llunyanes, el tomàquet té una història ben curiosa. El seu origen es troba als altiplans andins, però va ser a Mèxic on es va cultivar per primera vegada, i el van anomenar tomatl. En arribar a Europa, el tomàquet va ser rebatejat amb diferents noms, els més curiosos són el seu nom científic, Lycopersicum, que vol dir préssec de llop, i l’italià, pomodoro, poma d’or, ja que els primers fruits eren de color groc. La seva introducció a Catalunya, va ser lenta però va arrelar profundament, i ja a partir del segle XVIII es va començar a cultivar a la zona del Maresme, i va esdevenir un ingredient fonamental en la dieta i la cultura gastronòmica de tota la zona mediterrània.
71
reportatge Tomàquet del Maresme
El tomàquet pometa és un tipus de tomàquet d’amanir sense ni un punt d’acidesa, una de les joies gastronòmiques del Maresme, que quan està madur presenta un color vermell intens, mantenint una forma arrodonida amb certa irregularitat i alguns solcs. Temps enrere es cultivava molt al Maresme, però per circumstàncies de producció i resistència, es va anar deixant de cultivar. Actualment al voltant d’uns 25 productors del Maresme estan recuperant-lo, n’incrementen la seva producció i resistència fent llavors pròpies, i seleccionant les millors collita rere collita. Segueixen mantenint el cultiu tradicional d’aquest tipus de tomàquet per tal que durant l’estiu tots poguem gaudir del seu sabor i la seva frescor. Es sembra pels voltants de Sant Jordi i Sant Joan, i a l’aire lliure. Aquest tipus de plantació, es fa tal i com s’ha fet tradicionalment, i l’època de collita, que s’allarga fins ben bé setembre, acostuma a tenir el punt culminant a mitjans de juliol, que és quan la producció de tomàquet del Maresme és més abundant. És en aquest moment, quan es dóna inici a les Jornades Gastronòmiques del Tomàquet del Maresme a diferents restaurants d’arreu de la comarca, en què s’hi poden degustar plats elaborats amb la varietat de tomàquet pometa, i així conèixer diferents maneres de cuinar un producte tan nostre. Enguany els municipis participants a les 6es Jornades Gastronòmiques del Maresme són: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Dalt. A banda de tastar-lo als restaurants, també podeu gaudir-ne a casa. Trobar tomàquet del Maresme és ben senzill, ja que es 72
reportatge Tomàquet del Maresme
comercialitza principalment a les botigues de verdures, parades de mercat, productors i cooperatives agrícoles de tota la comarca. Per assaborir els tomàquets del Maresme a casa, us proposem una recepta senzilla i molt fresca que segur que us ajudarà a passar millor la calor
El tomàquet pometa és un tipus de tomàquet d’amanir sense ni un punt d’acidesa, una de les joies gastronòmiques del Maresme
fotografia Ajuntament de Premià de Mar
73
reportatge Tomàquet del Maresme
CARPACCIO DE TOMÀQUET, FORMATGE DE CABRA I OLI DE TÓFONA Ingredients: · Tomàquet del Maresme · Formatge de cabra · Sal Maldon · Oli d’oliva verge · Oli de tòfona (pot ser substituït per un altres olis condimentats amb romaní, picant, llorer, …) · Vinagre balsàmic de Mòdena reduït (es pot comprar ja caramel·litzat) Elaboració: Busqueu un bon tomàquet del Maresme, ni massa verd ni massa madur, i talleu-lo a rodanxes de 3mm de gruix. Poseu-lo en un plat. Esmicoleu un bon tros de formatge de cabra per damunt del tomàquet. Saleu una mica amb escames de sal (sal Maldon). Amaniu-lo amb un bon oli d’oliva verge i unes gotes d’oli de tòfona. Uns filets de vinagre de Mòdena reduït li donaran color i un puntet agredolç. Aprofitant la visita a la Costa de Barcelona Maresme per descobrir la varietat de tomàquet pometa i les possibilitats gastronòmiques que té, us proposem gaudir de les festes majors i festivals que se celebren durant tot l’estiu arreu de la comarca.
Per més informació: Consorci de Promoció Turística del Maresme Plaça de Miquel Biada, 1 08301 – Mataró Tel. 93.741.11.61 www.costadebarcelonamaresme.cat costadebarcelonamaresme@ccmaresme.cat
74
marketing & bussiness
Crisi,
millorar la nostra posició relativa... serà la nostra gran oportunitat. Qualsevol empresa està exposada als efectes exteriors del seu entorn. En el context de crisi econòmica en que ens trobem, on el crèdit no flueix, i el diner guardat amb “pany i clau” per la desconfiança, no sembla tampoc que tingui ganes d’aflorar, el primer que hem d’acceptar, es que la situació ha canviat. Si, ja sé que sembla evident que tots sabem que la situació ha canviat, però….. Hem acceptat que realment ha canviat ? Hem posat en marxa la maquinaria estratègica de pensament innovador? Hem elaborat un pla de re-posicionament dins del nostre mercat i sector? Durant els anys de “bonança econòmica” no teníem temps de pensar massa, i ara estem obligats a pensar i actuar, de la manera més ràpida i eficient possible, si volem tirar endevant. Aquell que més ràpid accepti el canvi, i sigui capaç de crear estratègies propicies per a la nova situació, és el que assolirà la millor posició relativa dins del seu mercat.
per Marc Ortega www.oddpartners.com
77
marketing & bussiness Crisi
que es la posició relativa de l’empresa? Partint de la base que dins de qualsevol sector, la crisi és una influencia externa que ens colpejarà a tots per igual, l’important serà el posicionament que puguem assolir, en respecte dels altres actors del mercat.
publicitat que cumpleixi les característiques que el nostre públic objectiu pugui valorar positivament. Si destinem els nostres esforços en aquests quatre punts, de ben segur que la nostra posició relativa millorarà, més o menys, però si més no, estarem actuant de forma activa.
Com aconseguir la millor posició relativa?
Quatre comentaris per anar a millor.
Per aconseguir millorar la nostra posició relativa dins del mercat , i dins del sector. Hem d’ aprofundir en 4 aspectes:
Mai, ens quedarem esperant que la situació millori.
Lideratge en Costos: Es el moment de treballar per que la nostra empresa sigui líder en costos. Ser líder en costos no vol dir retallar inversions necessàries. Vol dir tenir la força d’un marge comercial superior a la nostra competència. Diferenciació: Haurem de destinar la nostra estratègia en diferenciar-nos dins del mercat. La diferenciació, la podrem aplicar en una gran diversitat de paràmetres (producte, servei postvenda, públic objectiu, etc…). Amb això aconseguirem crear l’ atenció de clients potencials. Segmentació de Mercat: Dividirem el mercat en segments, i cada segment serà destinatari d’un tipus d’estratègia, d’acord amb les característiques i necessitats del mateix. Marketing Proactiu: Les estratègies de Marketing i comunicació a aplicar, hauran de ser incisives i ben focalitzades a un públic objectiu ben definit, i amb una
78
Millorar ens correspon a nosaltres, no a l’entorn. La nostra posició relativa, marcarà l’ èxit futur de l’empresa, encara que l’entorn sigui desfavorable.
Conclusions. Fàcil d’explicar i difícil de fer. La millora de la nostra posició relativa dins el mercat, no es una tasca fàcil, però és la tasca més important a realitzar. Quan aconseguim millorar aquesta posició, ens n’adonem que els esdeveniments, no ens afecten de la mateixa manera, que podem controlar, almenys en part, el nostre èxit.
moda
Andrés Sardá Colección baño verano · Ilusiones ópticas: espejismos en contraste La nueva colección de baño de Andres Sarda nace, como la de moda íntima, del juego de contrastes que ofrecen elementos opuestos. Opacidad frente a transparencia, superficies lisas que se enredan con reli eves, juegos opuestos de color, metal entre tejidos, combinaciones en contraste que crean bellos espejismos sobre el cuerpo.
per andressarda.com
81
moda Andrés Sardá
82
moda Andrés Sardá
De nuevo, la búsqueda de la armonía, de la elegancia. El cuerpo sublimado gracias a las formas sabias que Nuria Sardá dibuja con maestría, para ofrecer a las mujeres la seguridad de un corte favorecedor, en la breve belleza de una prenda de baño. La diversión de apostar por una moda que despliega bajo el sol toda su magia. Lujo en los materiales, exclusividad en los estampados, vanguardia en las propuestas estéticas; máximo confort, y ajuste perfecto gracias a la fibra LYCRA, se unen en una colección de baño sofisticada y exquisita.
83
moda Andrés Sardá
84
moda Andrés Sardá
85
salut
El sol i les cremes solars Desde fa unes dècades una de les modes més arraigades de l’estiu és: estar moreno, aquesta és la máxima. Però tot i que pendre el sol moderadament pot ser beneficiós per la salut i pel nostre estat d’ànim, les exposición prolongades al sol són desaconsellables i cada vegada se les relacionen més directament amb el cáncer de pell i l’envelliment prematur de la pell. Tot i això el cos humà disposa de mecanismes que el protegeixen de les radiacions solars, però l’eficàcia d’aquests “protectors solars” de la pell és limitada. Per aquest motiu sorgeix la necessitat de recórrer a les cremes solars que a l’estiu ens apliquem sobre la pell. El 5% de les radiacions solars que arriben a la terra son ultraviolades (UV) i el 8% d’aquestes son del tipus B i C, que cremen la pell.
89
salut El sol i les cremes solars
E
l factor de protección d’una crema solar indica el temps que permet la pell de romandre al sol sense que resulti danyada. A l’hora d’escollir l’índex d’una crema solar hem de tenir en compte el nostre tipus de pell. Aquestes están classificades en set fototipus segons la vulnerabilitat als raigs solars. El fototipus cero pertany a les persones albines i les persones de raça negra, pertanyen al fototipus 6. El fototipus més habitual entre nosaltres es el 4 (ulls i cabells foscos, pell blanca o una mica torrada), que es un tipus de pell que es crema només ocasionalment i sempre es bronzeja, per la qual cosa n’hi pot haver prou amb un índex de protección del 8. L’equilibri entre la quantitat de melanina i la facultat de reparació de les cèl·lules de l’epidèrmis ens ve donada per herencia genética. Però quan es pren el sol, aquesta part d’herència es consumeix i al arribar a una certa edat aquesta acumulació disminueix i acaba desapareixent. Quan els mecanismes de protecció no
90
“L’equilibri entre la quantitat de melanina i la facultat de reparació de les cèl·lules de l’epidèrmis ens ve donada per herencia genética.”
salut El sol i les cremes solars
són suficients, el sol danya la pell. I malgrat que en el moment surgeixen les butllofes i l’enrogiment de la pell, els efectes més perjudicials són els que poden aparèixer a llarg termini, com l’envelliment prematur de la pell o altres malalties de la pell més temudes. Per aquests motius és important l’aplicació de les cremes solars sempre que es prengui el sol. L’últim al mercat són les cremes amb filtres biològics que incorporen vitamines per reforçar l’acció dels filtres químics i físics tradicionals. Les vitamines A, E i B5 tenen efectes antioxidants i prevenen l’envelliment i el cáncer cutani. Els dermatòlegs aconsellen utilitzar productes amb factor de protección solar igual o superior al 15, i que s’apliquin abans de l’exposició al sol i tornar-hi cada dues hores (sobretot si l’exposició al sol ha de ser prolongada i segons el nombre de banys a l’aigua).
Pendre el sol té també molts efectes positius: la seva acció antidepressiva, la mineralització òssia, l’activació de la vitamina D, la millora de certes lesions cutànies i l’augment de la secreció de melatonina. La protecció que proporcionen aquestes cremes solars exerceix un gran benefici per la nostra pell i és important aplicarles sempre, ja que l’epidèrmis té memoria i qualsevol cremada pot comportar efectes a curt i llarg termini.
complements
Montblanc
4810 Presenta nuevos exclusivos y espectaculares diamantes Pavé en tres nuevas variaciones de anillos y dos versiones de pulsera en oro blanco y rojo. Los diamantes Pavé brillarán como nunca antes lo han hecho, cuando en julio, Montblanc 4810 exclusivo, la nueva línea que esconde dentro Señoras de la alta Joyería de Montblanc, se la colección más vendida. Montblanc 4810, presenta una moderna y singular interpretación artesanal de brillantes Pavé, con tres variaciones diferentes de anillos así como dos versiones de pulsera en oro blanco y oro rojo. Artesanos de Montblanc y expertos en piedras desarrollaro una nueva configuración única para Montblanc 4810. A través de un proceso manual laborioso han ideado un método perfeccionado de 92
entrelazado de diamantes de diferentes dimensiones. Diversas empresas de corte de piedras brillantes participan en esta técnica Pavé que aumenta el brillo y envuelve los lados de una excepcional pulsera Montblanc 4810 exclusiva. Distinguida forma de evocar el elegante emblema Montblanc de estrella de seis puntas que predomina en la línea 4810. El brazalete de Montblanc 4810 es también de filo exclusivo con un ajuste de Pavé tradicional que deriva su brillo de los diamantes de tamaño uniforme.
complements Hublot
F1 tm king power,reloj oficial de la fórmula 1 tm Tras anunciar recientemente su elección como “Relojero Oficial” de la Fórmula 1, la marca Hublot presenta el Reloj Oficial de la Fórmula 1, el F1 King Power. Hublot firmó su compromiso el pasado mes de marzo como “Reloj Oficial” con la organización de la Fórmula 1. Gracias a este acuerdo, la Firma accede a los entresijos de la F1 y al prestigioso mundo de la competición automovilística. Este representa la tecnología punta, la precisión extrema, el control y el deporte de alto nivel. Para la marca Hublot, caracterizada por el lujo, la tradición de la calidad, la excelencia y la investigación tecnológica avanzada, el mundo de los paddocks constituye una de sus asociaciones comerciales de más prestigio y una culminación fehaciente de su estrategia de presencia para sus clientes allí donde estén. La creación de un reloj especial bajo la forma de un King Power con el logotipo “F1” es el fruto del buen entendimiento entre los dirigentes de la F1 TM y los creadores de los relojes Hublot. Inspirado en el universo de la F1 y combinando la maestría de la más alta calidad con los más avanzados procesos de fabricación y materiales high tech, este reloj de 48 mm de diámetro se ha fabricado con circonio y la forma de su bisel recuerda a los discos de freno de un monoplaza de Fórmula 1 TM. La pulsera está compuesta por dos capas, la parte interior es de caucho y el exterior es de Nomex, un material similar al utilizado para la fabricación de los monos de los pilotos. Deportivo y técnico, el F1 King Power cosechó el entusiasmo de los invitados durante su presentación en Shanghai a cargo de Jean-Claude Biver, CEO de Hublot. La
marca también ha inaugurado su primera tienda en el Paddock Club de la Fórmula 1. Jean-Claude Biver, CEO de Hublot, se muestra entusiasta: “Siempre he sentido una profunda admiración por la obra excepcional y única de Bernie Ecclestone. Sin él, la Fórmula 1 no existiría. Él es el artífice de este fenómeno. También soy un gran admirador de los pilotos que conducen bólidos ultrasofisticados controlando al extremo hasta el más mínimo movimiento y todo ello a una velocidad de vértigo. Y tampoco hay que olvidar el papel que desempeña la F1 como cuna de la alta tecnología. Es comprensible que esté más que encantado de estar, con Hublot, tan cerca de Bernie, de la carrera, de los pilotos, de los coches, de la alta tecnología y de los Grandes Premios de F1 en general”. 93
actes
Demi Moore and Cartier
Una noche bajo las estrellas a orillas del río Neva Inauguración de la Maison Cartier en San Petersburgo Inauguración nocturna en tres movimientos, la inauguración de la apertura de la primera boutique de Cartier en San Petersburgo, a orillas del río Moyka. Un cóctel de recepción, seguida de una cena en el Castillo Mikhailovsky y luego un crucero nocturno por el río Neva. Inauguración de la Maison Cartier Al llegar a bordo de un Riva, la actriz estadounidense Demi Moore, directamente desde Hollywood, aparecieró cogida del brazo con el Presidente y CEO de Cartier Internacional, Bernard Fornas. Recibido por un enjambre de paparazzis,daod que organizaron más de 300 invitados, entre ellos Alejandro, el príncipe heredero de Yugoslavia (un
94
bisnieto de la Gran Duquesa Pavlona) y su esposa, Katherine, la princesa heredera de Yugoslavia. Velada en el Castillo Mikhailovsky Bernard Fornas, presidente y CEO de Cartier Internacional, recibió a sus invitados en esta fortaleza erigida por Pablo I para una cena de gala que fue precedida por un concierto privado bajo la batuta del maestro Valery Gergiev. El arquitecto paisajista Louis Benech creó un jardín en la entrada del castillo, especialmente para la ocasión. Crucero nocturno por el río Neva Después de la cena, los huéspedes subieron a bordo de un barco crucero por lo largo del río Neva.
tecnologia
Usain Bolt Golden Apple
El medallista de oro en Los Juegos Olímpicos de 100 y 200 metros ha lanzado la “Usain Bolt Gold iPod” con su firma grabada con láser y su famosa pose “pulling of the bow”.
Esta rara pieza de maravilla deportiva es una adquisición ideal o un regalo para el coleccionista y aficionado deportivo de Usain Bolt y sus históricos logros hasta la fecha.
Adornado en oro endurecido de 24ct. iPod Touch viene con garantía de por vida contra el rayado o pérdida de color .
Sólo 500 unidades serán producidas - así que no te decepciones, pudes conseguir el tuyo on line.
95
lectura El Premi Llibreter
organitzat per les llibreries agremiades de Catalunya. L’objectiu és destacar la qualitat d’una obra que passa desapercebuda enmig de l’allau de novetats publicades, però, que per la seva vàlua creiem que cal donar-li una oportunitat. L’onzena edició del Premi Llibreter ha incorporat una categoria nova en llengua catalana exclusivament. Premi Llibreter en llengua catalana per Maletes perdudes de Jordi Puntí. ” Maletes perdudes és la història de quatre germans fills del mateix pare i amb el mateix nom, en Christoph, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol, un a Frankfurt, un a París, un a Londres i l’altre a Barcelona. No es coneixen ni saben de l’existència dels altres fins que el destí els aplega per trobar el seu pare, en Gabriel Delacruz Expósito. Premi Llibreter en la categoria altres literatures per Olive kitteridge, d’Elizabeth Strout L’Olive Kitteridge és una mestra jubilada que viu en un poblet de Maine. L’Olive no és una dona precisament afable sinó més aviat una mica àcida i amb un caràcter peculiar, els seus alumnes la recorden amb por. Durant 13 capítols, Elizabeth Strout dóna veu i vida a l’Olive i amb els seus ulls veiem com passa el dia a dia en un indret petit de Nova Anglaterra. Petits relats protagonitzats per l’Olive o pels habitants de Crosby. Premi Llibreter en la categoria d’àlbum il·lustrat per La noche estrellada de Jimmy Liao. El llibre reflecteix en primera persona el món interior d’una noia marcada per la falta d’afecte dels seus pares, el record del seu avi i per 96
l’amistat que estableix amb un veí, nou al barri i tan solitari com ella. Es tracta d’un àlbum ric visualment i amb una realització detallista on els dibuixos de l’autor aborden de manera poètica i evocadora la necessitat de comunicació i la nostàlgia.
cine
Gru, mi villano favorito
Todo sobre mi desmadre
En una alegre urbanización con cuidados jardines rodeados por verjas de madera pintadas de blanco y llenos de rosales, sobresale una casa negra con el césped amarillento. Los vecinos ignoran que debajo de la vivienda hay un enorme escondite secreto. Allí está Gru (al que presta su voz Steve Carell), rodeado por un pequeño ejército de lacayos, planeando el mayor robo de toda la historia. Va a hacerse con la luna (¡Sí, la luna!), en el nuevo largo de animación digital en 3-D de Universal.
Jonah Hill y Russell Brand vuelven a reunirse con el director Nicholas Stoller, de Paso de ti, en GET HIM TO THE GREEK, la historia de un empleado de una compañía discográfica que dispone de dos días para arrastrar a una estrella del rock empeñada en no cooperar para dar un concierto en Hollywood. La comedia es la última película del productor Judd Apatow (Virgen a los 40, Lío embarazoso, Funny People).
Chris Renaud y Pierre Coffin ya.
Nicholas Stoller
97
Per aquesta primera edició, The Look t’ofereix la possibilitat de subsciure’t durant un any de forma gratuïta* si ens envies les teves dades a info@revistathelook.com o al c/ Torres i Bages, 1820, Granollers 08401, abans del 31 de Juliol. A més, entraràs en el sorteig d’un sopar per dues persones al restaurant CAN MAJOR de Montmeló
c/ Major, 27-29 Montmeló · canmajor@canmajor.com · www.canmajor.com · 93.568.02.80
Nom
C.P
Cognom
Telèfon
Adreça
Població
NIF *subscripció gratuita per enviaments dins de Catalunya (1 exemplar per persona i adreça)