EMPRENEDORS

Bernat i Robert, Agrapoly

"L’Agrapoly és un joc ambientat 100% en Agramunt, fet que li dóna un gran valor, i està fet al poble".

El Bernat i el Robert, creadors del joc Agrapoly. Foto: Rotecna.

Agramunt ha estat el primer poble català en tenir un joc propi de finances i venda d’immobles, l’Agrapoly. Els seus creadors són el Bernat Marquilles i el Robert Robredo, dos joves agramuntins que, tot just fa un any, van emprendre aquesta iniciativa que es va fer realitat el passat Nadal i que, contra les seves previsions, ha estat tot un èxit entre els veïns d’Agramunt. Fem una partida?

Com sorgeix la idea de crear l’Agrapoly?

Bernat: La idea original era fer un joc personalitzat que només fos de la colla d’amics. Anteriorment ja n’havia fet algun i havia resultat molt entretingut i divertit. Quan li vaig comentar la idea al Robert, ell va voler portar-ho més enllà i fer un joc ambientat en tota la població d’Agramunt. Robert: En el moment que vam decidir que el joc estaria inspirat en Agramunt, s’obria el debat sobre quin tipus de joc fer. Després de pensar-ho molt, i parlar-ho amb amics i familiars, ens vam decantar per crear un joc de finances i venda d’immobles. Un cop vam tenir-ho decidit, va arribar la pandèmia amb el confinament i va quedar aturat, fins que el passat mes d’octubre, sabent que venien les festes de Nadal i que era un bon moment per llençar el joc, ho vam reprendre, i pel mercat de Nadal veníem els primers Agrapolys.

Un cop teniu la idea definida, quin va estar el procés d’elaboració del joc?

R: El primer que vam fer va ser una llista dels carrers d’Agramunt. Després, el Bernat es va encarregar de dissenyar el taulell, les fitxes, els bitllets, etc., i jo feia les targetes del joc amb frases i expressions típiques d’Agramunt. Fet això, vam començar a imprimir les fitxes i elements com les cases i els hotels amb una impressora 3D. Aquesta era una feina força lenta, ja que fabricar les peces de només cinc jocs, ens suposava gairebé 24 hores de feina. Durant setmanes vam estar treballant cada dia. Un dia fèiem cases i hotels, un altre retallàvem bitllets... Hi havia dies que les nostres famílies es passaven hores contant bitllets.

Com vau triar els elements agramuntins que surten al joc?

B: El primer que vam escollir van ser les peces del joc, i la decisió es va basar, principalment, en qüestions tècniques de la impressora 3D. Si el joc té sis figures, al cap en teníem una quinzena, però per qüestions d’impressió algunes no es podien fer. Per exemple, volíem que una de les peces fos la balança de la plaça del Mercat, però la impressora que tenim no ens permet fer elements que quedin en suspensió. Si bé la tecnologia ens ha limitat, aquesta limitació ha fet que penséssim i afinéssim bé el significat de cada fitxa. R: Durant aquesta part del procés de creació també havíem de pensar en els serveis que acostumen a aparèixer en aquest tipus de joc, i una de les opcions que teníem era posar empreses d’Agramunt demanant la seva col·laboració. Finalment ho vam descartar perquè pensàvem que cap empresa apostaria per un projecte desconegut, i vam posar la revista Sió i Ràdio Sió, ja que són conegudes per tothom, i altres places del poble. Pel que fa als carrers, després de fer una llarga llista amb tots, vam triar els més importants i els que tot agramuntí coneix.

Què fa especial l’Agrapoly?

R: L’Agrapoly és un joc ambientat 100% en Agramunt, fet que li dóna un gran valor, i està fet aquí al poble, amb materials els més propers possibles, des de l’embalatge fins a l’última peça, i totalment reciclable. En aquest sentit, totes les impressions es van fer en impremtes locals i vam intentar utilitzar materials que

Bernat i Robert, Agrapoly

"Hem destinat un euro de cada Agrapoly que hem venut a La Marató, que aquest any estava dedicat a la COVID-19".

no fossin contaminants. Per exemple, les caixes es van gravar amb una impressora làser en lloc de fer-ho amb tinta. No és un producte artesanal, però sí fet a mà.

Què ha estat el més difícil a l’hora de crear i elaborar el joc?

B: La incertesa de no saber com aniria el projecte. Era molt inquietant no saber quina quantitat exacta havíem de comprar dels materials per elaborar el joc, sense saber quants en podríem vendre. Per això vam llençar el joc sota encàrrec a través del formulari que vam posar a xarxes socials, i així sabíem més o menys quina quantitat de material comprar i fabricar.

Vau seguir alguna estratègia comercial per aconseguir l’atenció de la gent?

B: Quan ens vam posar a donar-li forma a la idea, ho vam fer totalment en secret. Teníem un producte que desconeixíem com sortiria i havíem de buscar la forma de crear expectatives i un ganxo perquè la gent el volgués comprar. Sabent que Agramunt és un poble, i al poble tothom vol saber qui fa les coses i qui hi ha al darrere de cada projecte, vam pensar a fer promoció de l’Agrapoly, però ometent qui érem els artífexs, per saber quin podria ser l’impacte del joc independentment de qui eren els creadors. Un cop vam obrir les reserves i vam assolir el primer objectiu de vendre 30 jocs, vam publicar qui érem, i a partir d’aquí, i gràcies al boca a boca, les vendes van ser molt bones tot el Nadal.

Quina acollida ha tingut l’Agrapoly?

R: Abans de comercialitzar el joc vam fer una estimació de quants n’aconseguiríem vendre, i vam pensar que com a màxim serien uns 25, ja que assolir una trentena ho veiem molt difícil.

Han venut un total de 180 jocs. Foto: Rotecna.

Quan vam participar en el mercat de Nadal vam comprovar que el joc tenia molt bona acollida entre els agramuntins i ràpidament vam superar les nostres expectatives. Per tant, ens en vam fixar de noves: 100 jocs. Amb les festes de Nadal, de nou les vam tornar a assolir, i finalment hem venut uns 180 Agrapolys. Si algú encara estigués interessat a adquirir el joc, ho pot fer posant-se en contacte amb nosaltres a través d’Instagram (@agrapoly). B: Quan vam plantejar el projecte només teníem una impressora 3D, suficient per fer uns 30 jocs. En el moment que ens vam adonar de l’èxit del joc, vam haver de comprar noves impressores i també demanar ajuda a les impremtes d’Agramunt per retallar els bitllets, ja que fer-ho nosaltres mateixos era inviable. 100 jocs són 18.000 bitllets!

L’Agrapoly ha nascut en el context d’una pandèmia. Es reflecteix en ell?

B: Inevitablement sí. Inicialment el joc estava concebut per a vuit o nou jugadors, però les restriccions derivades de la pandèmia van fer que reduíssim el joc a sis, que és el màxim de persones que es permetia que es poguessin reunir quan treballàvem en el disseny. Per tant, hem adaptat el màxim possible el joc a la situació que vivim. R: A més d’això, també hem destinat un euro de cada Agrapoly que hem venut a La Marató, que precisament aquest últim any destinava la recaptació a la investigació de la COVID-19.

Teniu pensat ampliar la família de jocs?

B i R: Alguna cosa ens roda pel cap. Ara que tornem a tenir més temps després del boom de vendes, ens tornarem a posar, i pot ser, pel pròxim Nadal trèiem un altre joc, del que encara no podem dir res, però serà completament diferent.