PSICOEDUCA

Marta Eroles i Fiñana

Psicòloga, treballadora social i mestra

Comunicar una mala notícia a un infant

Sovint els adults creiem que evitant comunicar als infants fets dolorosos els estalviem patiment i, en conseqüència, tendim a amagar-los notícies que creiem que no cal que sàpiguen. Tot i això, i més enllà de les paraules, els infants noten que alguna cosa està passant al seu voltant, se’ls generen dubtes, i veure que no se’ls hi explica res provoca en ells la sensació d’estar-ne al marge.

Hi ha fets que els infants tard o d’hora han de saber i afrontar: un divorci, un canvi de domicili, una malaltia, la mort d’un ésser estimat... Quan ens trobem davant d’aquestes situacions, no sabem què hem de fer: Els ho hem de dir? Millor amagar-ho? Com s’ha de dir? Ho entendran? Quina serà la seva reacció?

Els infants han de saber sempre la veritat, han de sentir que se’ls té en compte i que formen part de la família, però la comunicació de la notícia cal que sigui encertada per tal que puguin anar paint a poc a poc el que se’ls explica, sense confusions i falses expectatives.

Qui ha de comunicar la mala notícia a l’infant ha de ser una persona amb qui mantinguin un vincle afectiu estret, generalment solen ser mares o pares. Cal buscar un lloc tranquil i conegut pels nens, que els inspiri seguretat (la seva habitació per exemple, un racó que els agradi molt, el sofà de casa) i cal buscar un moment de calma, sense distractors per evitar que el nen focalitzi la seva atenció en altres aspectes i no integri correctament la informació.

El llenguatge ha de ser adequat a l’edat i moment evolutiu del nen, hem d’usar paraules que pugui entendre, sense eufemismes, clares i concises: “el pare i la mare se separen i viuran en pobles diferents”, “la padrina ha mort”... Cal que el to de veu a l’hora de comunicar la notícia sigui calmat i inspiri confiança i tranquil·litat. No hem de tenir por de pronunciar totes aquelles paraules que acostumen a ser tabús, com “separació”, “mort”, “malaltia”... Parlar amb ambigüitats els pot confondre.

Cal dir al nen si vol preguntar res, si té dubtes, què vol saber. Més enllà de la frase de la notícia, va bé explicar la seqüència dels fets, detallant com va passar, creant així un clima de confiança i seguretat: “La padrina estava molt malalta, la van dur a l’hospital, no la van poder curar i va morir”, “la mare va anar al metge i li van dir que estava malalta del pit. Ara haurà d’anar sovint a l’hospital, veuràs que es trobarà malament, li cauran els cabells...”. És molt important que no els quedin dubtes i puguin preguntar sempre, de no ser així poden crear-se ells mateixos les explicacions sense ser certes i fins i tot culpabilitzar-se dels fets.

La reacció de cada infant davant les males notícies pot ser diversa: Alguns voldran preguntar molt, altres negaran els fets i necessitaran ajuda psicològica per acceptar-ho, pot succeir que estiguin més neguitosos o ho manifestin a través de la conducta (pegar, mossegar, inquietud...). L’acceptació d’uns fets desagradables no és fàcil, però si els fem saber que hi som per acompanyar-los, que no estan sols i els ensenyem a no reprimir les emocions, el camí és més planer.

La comunicació de la notícia cal que sigui encertada per tal que puguin anar paint a poc a poc el que se’ls explica.