ESPORTS

Almudena Marcos – Natació

“Tot l’esforç físic i mental que implica la natació, em va bé per aplicar-lo en la vida diària. Et tornes més lluitador, trobes una solució més ràpida als problemes”.

L’Almudena després d’un entrenament a les piscines d’Agramunt. Foto: Rotecna.

Les piscines municipals d’Agramunt van ser el lloc on l’Almudena Marcos va començar a nadar quan només tenia sis anys. Precisament en aquest espai ens trobem amb ella per conèixer com ha estat la seva trajectòria dins del món de la natació. El seu pas pel Centre de Natació de Lleida, les diferents competicions en què va participar, i la seva exitosa tornada a aquest esport després de 20 anys sense practicar-lo són alguns dels temes dels quals l’Almudena ens parla.

Quan comença la teva relació amb la natació?

Vaig començar a nedar quan tenia sis anys a les piscines d’Agramunt, on aleshores estava el Club Natació Agramunt. En aquells anys l’oferta d’extraescolars era més limitada, no hi havia futbol, handbol, bàsquet... Abans tots nedàvem. Durant l’estiu entrenàvem a les piscines d’Agramunt, i a l’hivern, cada dissabte anàvem amb autocar a la piscina coberta d’Igualada.

Durant dos anys vas estar al Centre de Natació de Lleida. Com va ser aquella etapa?

Gràcies als resultats que vaig aconseguir en competicions, vaig rebre una beca per anar al Centre de Natació de Lleida. Aleshores, vaig haver d’anar a viure allà i això va suposar un canvi important i dur, perquè només tenia 11 anys i fins a aquell moment mai havia viscut fora de casa. El Centre de Natació de Lleida era com un centre d’alt rendiment. Entrenàvem de dilluns a divendres de les 6 a les 8.30h del matí, i després des de la 1 fins a les 2.30h del migdia. Fèiem molts metres, d’uns vuit a deu mil metres diaris. Els caps de setmana competíem. En els anys que vaig estar a Lleida vaig competir a nivell català i a nivell estatal, i també vam fer alguna sortida a l’estranger. El que recordo molt d’aquella etapa era que sempre tenia molta gana i també tenir moltes agulletes els dies previs a les competicions. També destaco el vincle que vam crear amb els companys. Encara conservo tots els amics d’aquella etapa i tenim un grup de Whatsapp per on parlem cada dia. La veritat és que tenim una relació molt potent. El fet d’haver anat sola a Lleida tan jove va fer que cuidéssim molt els uns dels altres i vam fer molta pinya. Va ser una experiència molt bonica i dura a la vegada.

Parlant de les competicions, què va suposar per a tu competir a nivell català i estatal?

Quan ets adolescent no dónes molta importància al que fas. Llavors et sembla normal. És quan ets més gran que t’adones que has adquirit una disciplina, uns hàbits, que t’has esforçat per aconseguir una cosa. La veritat és que tot allò que vaig fer de jove, m’ha servit molt ara de gran. Pel que fa als resultats, no és que fos una nadadora molt destacada, però anava fent les meves coses.

Tens alguna anècdota d’aquella etapa?

Una de les coses que més recordo va ser quan una vegada vam anar a Anglaterra. Quan vam arribar allà, vaig agafar el microbús que ens havia de portar fins als nostres allotjaments, i abans que em deixessin a la casa on m’havia de quedar, vam tenir un accident. Imagina’t, tots allà magolats, quasi sense saber parlar anglès... Em van portar a l’hospital, i em va sobtar molt que vaig donar amb un metge català, que va ser el que em va cosir la ferida que em vaig fer. Aquella vegada no vaig poder nedar, però és una de les competicions que més recordo. Ho recordo com si fos ara.

Almudena Marcos, natació

Què va venir després del CN Lleida?

Després d’aquells anys vaig tornar a Agramunt i ho vaig deixar tot. Vaig ser adolescent, amb totes les coses que comporta aquesta etapa de la vida. Després em vaig casar i vaig tenir les meves filles, i quan vaig fer 40 anys vaig decidir tornar. Diuen que quan fas 40 anys o et divorcies, o et dóna per fer esport. Això és el que em va passar a mi. Em va agafar per córrer, que era un esport que no havia fet mai, i vaig tornar a nadar. Córrer vaig veure que no era el meu, però ho tinc com un hobbie, i ho acostumo a fer per distreure’m, trobar-me bé... Nadar, vaig veure que no se m’havia oblidat, i tenia ganes de fer-ho.

Com va ser tornar a nadar?

Ho vaig fer a Cervera. Allà hi ha una piscina coberta on disposen de tot l’equipament per nadar. Quan hi anava, em trobava amb el jovent del Club Natació Cervera, i quan els veia entrenar, recordava molt quan era jove i nadava a Lleida. Un dia, l’entrenador em va convidar a anar als Campionats d’Espanya, però tornar a competir no em venia de gust. Tot i això, vaig continuar nadant, vaig fer alguna travessa, però va arribar un moment en què vaig voler millorar. Aleshores va arribar un entrenador nou a Cervera, el Ferran Velasco, que l’aprecio molt. Vaig estar dos anys entrenant al CN Cervera de la seva mà i la veritat és que amb ell he après moltíssima tècnica i em dóna molt bons consells. Després de dos anys al CN Cervera vaig plegar per temes familiars.

Ara nedes de forma autodidàctica. Com és un dels teus entrenaments?

Encara mantinc el contacte amb el Ferran i ell em va passant entrenaments perquè els pugui fer jo sola. Faig 3.000 metres dues vegades a la setmana, però cada vegada que entreno combino quatre tipus d’entrenaments. Així tampoc es fa avorrit.

Has tornat a competir?

Ara, més que competir en piscina, vaig a travesses d’aigües obertes, tant al mar com als pantans. Per mi és més fàcil nadar al pantà perquè és on puc entrenar més, ho conec més i ho tinc més per la mà. Quan vaig al mar em costa més perquè no hi nedo gaire, sempre hi ha algun moment de la travessa en què has de nedar a contracorrent, que és dur, però també em defenso. Aquest estiu he participat en una travessa que es diu 15 K Most Wanted, on vaig nedar 4,5 quilòmetres i vaig quedar primera classificada de la general. També he estat a la Doble Milla Marina de Cambrils, on vaig fer 3, 6 quilòmetres i vaig acabar primera de la meva categoria.

A nivell personal, què t’ha aportat la natació?

Si en algun moment de la vida estàs passant per una mala etapa, és aleshores quan més t’has de centrar en els entrenaments, en fer una dieta equilibrada, en estar amb la gent que suma. Tots els mals moments van passant i quan veus la llum al final del túnel, tot aquest esforç mental i físic dóna el seu fruit, i és llavors quan et sents indestructible. Tot l’esforç físic i mental que implica la natació, em va bé per aplicar-lo en la vida diària. Et tornes més lluitador, trobes una solució més ràpida als problemes.

L’Almudena al podi de la travessa 15 k Most Wanted. Foto: Almudena Marcos.

T’hauria agradat dedicar-te professionalment a la natació?

No. La natació la tinc com un hobbie. És una cosa que m’agrada molt, però mai ho he vist com una sortida professional. Li has de dedicar moltes hores, i em sembla que a nivell econòmic tampoc està molt ben compensat.

Per acabar, quins són els teus reptes de futur?

El meu pròxim repte és a l’octubre. És una travessa que m’encanta. Es diu Radical Swim i es fa a la Costa Brava. Sempre havia fet la de 3.500 metres, que és molt bonica, però vull fer un pas endavant i aquest any vull nadar la travessa reina, que són 7.000 metres. La sortida es fa a Calella de Palafrugell, es va nedant fins a les Illes Formigues, i s’arriba a Llafranc. No és que vulgui guanyar, ni molt menys, perquè aquí hi ha gent professional i amb molt nivell, que entrena molt. Jo simplement m’ho he posat com a repte per veure si puc assolir els 7.000 metres.