EMPRENEDORS

Toni Dil, Dil Tattoo

“La feina de tatuador m’apassionava, em continua apassionant i tant de bo m’hi pugui dedicar per sempre”.

Després d’anys treballant com a tatuador fora d’Agramunt, l’any passat el Toni Dil decidia obrir el seu propi estudi en un local situat a la plaça del Pou. Tot i fer-ho en un context difícil per la pandèmia, ja han estat moltes les persones que han passat per aquest establiment i han decidit gravar alguna de les obres de l’artista a la seva pell. En aquesta entrevista, el Toni repassa la seva trajectòria dins del món dels tatuatges i ens explica com ha creat el nou estudi.

Quan i per què vas començar a tatuar?

Els primers tatuatges que vaig fer van ser a la mili, l’any 1997. Hi havia estones mortes en què ens dedicàvem a tatuar-nos amb els companys, però els tatuatges que ens fèiem eren molt lletjos comparats amb els que es fan ara. Eren molt rudimentaris perquè en aquella època no havíem vist una màquina professional, i ens tatuàvem amb unes màquines que ens fèiem nosaltres mateixos amb agulles de cosir, motors de walkmans, amb bolígrafs, etc. Era l’únic que havíem vist i era el que coneixíem.

Recordes quin va ser el primer tatuatge que vas fer?

Sí, va ser el cap d’un buldog que li vaig fer a un amic durant un permís de la mili. Aleshores, el món del tatuatge encara era una mica desconegut per a mi. El procés per fer aquell tatuatge va ser força lent perquè no teníem màquines adequades. Ara segur que quedaria millor.

Després d’aquella etapa, t’has format per treballar com a tatuador?

En acabar la mili vaig estar uns quants anys apartat del món del tattoo, fins que em vaig comprar la primera màquina professional.

El Toni Dil al seu estudi de tatuatge. Foto: Rotecna.

Des d’aleshores, he sigut bastant autodidacta i he anat aprenent de companys. Però, sobretot, en allò que he estat molt centrat és en formar-me en els temes sanitaris. D’altra banda, també he fet algun curs de tècniques avançades de tatuatge.

Quines van ser les teves primeres experiències laborals en aquest àmbit?

La primera va ser l’any 2008 quan vaig obrir el meu primer estudi a Agramunt. Va ser una decisió que em va fer molt feliç perquè la feina de tatuador m’apassionava, em continua apassionant i tant de bo m’hi pugui dedicar per sempre. Aquest primer estudi el vaig tenir obert prop de tres anys.

Deu anys després d’aquella experiència, tornes a obrir un estudi de tatuatges a Agramunt. Com sorgeix l’oportunitat de fer-ho?

Els últims tres anys he estat tatuant a Balaguer en un altre estudi, però allà depenia bastant de les decisions d’altres persones. Una mica cansat d’aquesta situació, i de voltar tant, vaig buscar la manera d’estar a casa, tenir més tranquil·litat i comoditat. La solució era força clara. Volia tenir el meu propi estudi a Agramunt. Aleshores vaig començar a mirar locals aquí al poble, i em va agradar molt el que finalment tinc, ja que està ubicat al centre del poble, a la plaça del Pou, i la veritat és que estic molt content de com està funcionant.

Ara ja fa un any que vas obrir l'estudi. Quina valoració fas des de l’obertura fins ara?

Ha estat una mica complicat perquè vam obrir en plena pandèmia. Arran d’això he tingut moltes anul·lacions de cites,

Toni Dil, Dil Tattoo

però la veritat és que no em puc queixar. Per ser que he obert en un moment tan difícil, hem aconseguit fer-nos el nostre lloc i, al final, d’això es tracta. Estic molt content.

Que ha estat el més difícil a l’hora de fer aquest pas? I el més fàcil?

El més difícil diria que ha estat el tema burocràtic, permisos, paper... Tot això porta un procés complicat, però una vegada el superes ja pots tirar endavant. El més fàcil potser ha estat escollir el local. Vam quedar amb l’agència per veure diferents locals, però al final només vam veure aquest. Em va agradar i no vaig voler veure’n cap més.

Com definiries el teu estil?

A mi el que m’agrada molt és fer realisme en blanc i negre. És a dir, agafar fotografies i fer el retrat de la persona a la pell d’algú. Aquest és un estil que te l’has de prendre amb molta calma, i amb què m’ho passo molt bé. Però el que més m’agrada fer són monstres, calaveres... tatuatges amb un toc una mica més fosc i sinistre. La veritat és que gaudeixo molt fent-ho perquè sempre m’han cridat molt l’atenció les calaveres, tant pintant-les en qualsevol superfície, com fent tatuatges. Em passaria tot el dia fent-ne.

Hi ha algun tatuatge que recordis perquè ha suposat un repte?

Quasi tots els retrats acostumen a ser un repte perquè fer un retrat és una cosa molt delicada en què no hi ha marge d’error. El resultat ha de ser el mateix de la foto i de la persona que hi apareix. Ha de tenir la mateixa expressió. La veritat és que fer un retrat és un repte i t’ha d’agafar amb molta calma perquè t’has de concentrar molt. Hi ha alguns que potser no donen tants problemes perquè tenen més expressió a la cara, però hi ha altres que suposen molta feina i concreció. Aquests tatuatges acostumen a ser una mica més gran per tal de poder plasmar tots els detalls, i s’acostuma a trigar de tres a cinc hores per fer-los, però això ja depèn més del tipus de pell del client i del que aguanti.

Més enllà dels tatuatges, què més es pot trobar a l’estudi?

Faig muralisme, pintura, aerografia... Al final són treballs que tots ells estan relacionats amb la pintura. Últimament pel que m’estan trucant molt és per fer grafiti. És un tema en el qual ara estic molt posat i m’està funcionant molt bé. De fet, aquest estiu he fet un grafiti aquí a Agramunt que és un retrat de Guillem Viladot i que està a prop de Lo Pardal. També he estat a Penelles al festival Gargar, a Torrefarrera al Street Art Festival, i a finals de setembre participaré en el Fragaffiti, que es fa a Fraga. A part

L'estudi està ubicat a l'avinguda Agustí Ros número 2. Foto: Rotecna.

Mural del Toni Dil fet en motiiu de l'Any Viladot. Foto:Rotecna.

dels murals i grafitis, també faig retrats. En aquest temps han vingut força persones buscant que els fes el retrat d’algun familiar... Tant el muralisme com els retrats són feines diferents dels tatuatges, però també m’ho passo molt bé fent-ho. Al final, tant una cosa com l’altra és art, sigui a la pell o a la paret.

Quines eines utilitzes per mostrar els teus treballs?

Sobretot les xarxes socials. Primer tirava més de Facebook (Dil Tattoo), però ara estic més posat a Instagram (@diltattoo) i, a poc a poc, em vaig introduint en el món del TikTok perquè és el que diuen que ara tira més. Crec que fer servir les xarxes permet arribar a més públic perquè la gent el primer que fa és mirar els teus perfils. Quan ve algú aquí a l’estudi, el primer que fa és mirar l’Instagram, els tatuatges que has fet...

Quins són els pròxims reptes professionals que tens?

Ara mateix, estic centrat en el grafiti que he de fer a Fraga a finals d’aquest mes. És un grafiti molt gran en una paret del casc històric de la ciutat que l’he de fer en només tres dies.