Centre Excursionista Olot nº 192

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu núm. 192 s d e C a ta rs io n is te RE 2014 u B c x M E E T ts E S d 'E n ti ta JULIOL F e d e ra c ió

4,00 €

ION I N FO R M A C

2

S INAUGURACIÓ A TALAIXÀ

SUMARI SALUTACIÓ Director: Ramon Regí

4

INFORMACIONS

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Joan Blanch Rut Freixas Jaume Roqué Adrià Vila Edita: Centre Excursionista d'Olot Passeig d'en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC

INAUGURACIÓ A TALAIXÀ 34 edició medalles de l'esport LA SALA Sota l'ombra del drac de pedra

2, 6 19 20 42

ACTIVITATS TREPITJAGARROTXA

9

XV POCATRAÇA

16

TROBADA OLOT 2014

28

SORTIDA A L'AUVERGNE

30

Impressió: Impremta Aubert

EN EL RECORD

12

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

secció MUNTANYA

14

MOTS ENCREUATS

18

Cartografia: publicada amb autorització de l'ICC Dipòsit legal: GI-1453-94

SOLUCIÓ

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

secció MAINADA

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

21

COL·LABORACIONS DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 17ena ETAPA

Els consells de la

Has visitat la nostra web?

43

La foto de la portada: Inauguració de la casa de Talaixà, d'Enric Serrano.

quissa sàvia

32 37 43

S A L U TA C I

Ó per Jaume Roqué i Jutglà

8 anys en el record El dia 5 de maig del 2006 acceptava presidir la nostra entitat, el "Centre Excursionista d'Olot", amb molta il·lusió i compromís, en l'anterior Butlletí, el núm. 159 publicàrem la que fou la darrera col·laboració d'en Ramon Llongarriu i Montsalvatge, dels seus articles "Muntanya Amable". El núm 160 la publicació experimentà un important canvi ja que férem l'edició a tot color, totes les pàgines; aquest canvi fou propiciat pel tancament de la impremta que fins llavors tenia cura de l'edició. Aquest any, en un intent de revifar l'Aplec, el férem a les Fonts de Sant Roc; aquesta activitat ja donava clares mostres d'haver perdut el seu poder de convocatòria.

Durant el mes d'octubre començà la caminada per etapes Cap de Creus – Pica d'Estats.

Durant el primer trimestre de 2007 es començaren a remoure les inquietuds per la reforma de la casa de Talaixà, ja que atès el seu estat d'abandó calia prendre una decisió contundent, o s'acabava d'aixafar o mirar de fer-hi una restauració i optàrem per la restauració. A l'abril del 2007 l'Embardissada complí la 30ena edició; per aquest motiu el "Club Rotary Olot-Garrotxa" distingí l'Entitat amb el trofeu "Memorial Canadell". L'escenari de l'Aplec fou a Xenacs, amb audició de sardanes amb cobla, tampoc no donà mostres de despertar. Durant aquest temps el Centre es veié involucrat en la controvèrsia per l'arranjament de la carretera de Lliurona a Cabanelles, obres promogudes pel Consorci de l'Alta Garrotxa i amb una forta oposició per part dels grups naturalistes, ecologistes (CEDAC) i pels mateixos estadants de Lliurona; moltes reunions al local del CEO i algunes a la seu del Consorci; al final la carretera s'arranjà donant una minsa compensació a l'oposició que consistí a deixar amb pis de terra els primers metres de la pista en entroncar a Cabanelles i no posar-hi indicadors.

A principis del 2008 un nou perill amenaçà l'Alta Garrotxa, el projecte de la construcció de l'anomenada "Vall del Silenci"; els detalls de les intencions del grup promotor: "La Sala" els podeu trobar a l'editorial del núm. 167 abril-juny 2008. Bàsicament es tractava de fer un cementiri personalitzat a Santa Maria d'Escales.

Per sort l'Ajuntament de Montagut denegà els permisos i no passà d'ésser un ensurt important; la societat és dissolgué i no se'n parlà més. Aquest any l'Aplec fou als prats de la Mandra, també amb sardanes, cada vegada menys participat. Les negociacions amb el Consell Comarcal i amb el Consorci de l'Alta Garrotxa, amb referència a Talaixà estan aturades, tot és molt difícil. Durant el mes d'agost s'acabà la caminada del Cap de Creus a la Pica d'Estats. A l'octubre ens visitaren els amics de Mallorca.

2009, a Olot les obres del nou pavelló d'esports van prenent forma; el CEO, juntament amb altres escaladors està pressionant per aconseguir un rocòdrom. Comencem una altra caminada per etapes Olot-Pedraforca. S'inauguren els túnels de Bracons, aquesta nova vía de comunicació permeté fer sortides per les contrades d'Osona que fins ara eren difícils de programar. A l'assemblea del 29 d'octubre s'acordà demanar una derrama als socis per les obres de Talaixà, derrama que fou molt ben acollida. L'aplec, enguany, el traslladem a Talaixà amb la implicació dels pares de les seccions infantils; aquesta vegada feia més goig, s'aprofità per desmuntar la teulada del refugi; prèviament els paletes professionals havien muntat una bastida; férem una cadena i en un matí tinguérem el refugi sense teules. Per fí, s'ha pogut lligar amb el Consorci de l'Alta Garrotxa el transport del material necessari fins a peu d'obra 4

a Talaixà amb helicòpter. Les obres començaren el dia 2 de desembre. Una altra caminada per etapes Catalunya d'Est a Oest. I també la primera edició de la "Volta dels Volcans". A l"octubre viatgem a Menorca.

El 4 de juny de 2010 l'Assemblea ratificà l'única llista presentada a la renovació de Junta, bàsicament la mateixa que l'anterior amb algunes incorporacions, i que, segons la nova normativa d'esports de la Generalitat, tenia un mandat de sis anys. L'objectiu principal i primordial d'aquesta Junta era la d'acabar les obres a Talaixà. El 20 de Juny s''inaugurà el nou Pavelló d'esports i amb ell l'esperat rocòdrom, encara que força posat amb calçador. També s'inauguraren les obres d'arranjament del camí Ral Olot-Vic. L'Aplec, a l'igual que l'any passat, fou a Talaixà, on poguérem veure l'estat de les obres i aprofitar per pujar material fins al coll de la Masó, comptàrem amb l'ajut, també, dels pares de les seccions infantils. Una altra caminada per etapes, aquesta més curteta, Olot-Pèg de Bugarach. Pel desembre es programà una sortida a Lisboa conjuntament amb els companys de la "Unió Excursionista Menorquina".

La FEEC en aquest any de 2011 féu renovació dels seus Estatuts i el Centre Excursionista d'Olot en fou un dels redactors. També fórem convidats a documentar la "pedra de la memòria" de les obres de restauració del Sant Sepulcre de Palera. A primers d'estiu s'acabà la primera fase de les obres de Talaixà. L'Aplec, a l'igual que en anys anteriors, el férem a Talaixà, on veiérem ja les obres acabades. Els dies 5, 12 i 13 de novembre es portà a terme el "VI Congrès Excursionista Català" Congrès on el Centre Excursionista d'Olot desenvolupà una ponència basada en les seccions infantils.

El primer núm. del Butlletí de 2012 sortí amb un nou disseny molt agressiu i impactant. Haguérem de lamentar a mitjans de febrer, el traspàs de la que era membre actiu de la Junta, l'Elisabet Coll; descansi en pau. Les obres de paleta de Talaixà estan ja acabades; ara només falta arranjar l'interior, que no serà poca cosa, cada setmana hi pugen alguns voluntaris, de mica en mica va prenent forma. L'Aplec es féu a la Sagrada Família de Batet i el seu enfoc varià, fou més que res la presentació de les seccions infantils amb una sortida conjunta de totes elles i un dinar amb fi de festa. Durant el mes de gener encetàrem dues sortides per etapes, l'una la "Ruta de les 10 ermites" i l'altra "de Banyoles a la

ASCATLIUVTI TAACT IÓ S

Franja de Ponent", i pel mes de maig acabarem la "Olot – el Pèg de Bugarach".

2013 començà amb una nova agressió a l'Alta Garrotxa, la propietat de "La Quera" ha estat adquirida i el nou propietari té la intenció de refer-la de nou i ha obert una pista que des de la Muntada puja fins a les ruïnes, comença una altra pica-baralla ja que cal canviar el traçat del GR en el tram Sant Aniol – Talaixà; la intenció del propietari és fer una gran marrada i nosaltres i la FEEC en hi oposem; al final sembla que, si es fan les obres de remodelació, el tram variat serà fet amb cura. A la FEEC hi ha eleccions a Junta, es presentaren dues llistes i guanyà l'encapçalada per en Jordi Merino, en aquesta llista hi figura en Ramon Regi, primer vicepresident de la nostra entitat, a la FEEC porta l'àrea tècnica d'esquí i escalada. L'Aplec deixà de fer-se com a tal i el seu buit l'omplírem, en el que en les darreres edicions ja ho era, "La festa de presentació de les seccions infantils", la trobada fou a la carpa de Sant Joan les Fonts. El 17 de novembre els "Amics de l'Alta Garrotxa" distingiren el Centre Excursionista d'Olot amb el "Memorial Ramon Sala i Canadell".

2014 comença amb molta il·lusió, els carnets d'associat han sofert una transformació i ara ja els fem plastificats; Talaixà ja es pot fer servir, de primer amb sacs i amb pernoctació al terra, però a mitjans d'abril ja es pogueren instal·lar les lliteres. Els dies 9, 10 i 11 de maig compartírem amb els companys del "Grup Excursionista de Mallorca", la "Unió Excursionista Menorquina" i el "CAAL" de Lisboa unes diades excursionistes de confraternitat inoblidables.

El diumenge dia 8 de juny en Pere Muela, membre de la Junta, trobà una mort sobtada que se l'endugué tot practicant el ciclisme, disciplina que per a ell era una passió; descansi en pau. I el dia 15 de juny férem la inauguració oficial de Talaixà amb una assistència

que sobrepassà les 200 persones, a part dels parlaments s'obsequiaren amb un record els dos membres de l'Entitat que, amb el seu esforç i dedicació, acabaren els interiors de la Casa-Refugi, en Pep Coromines i l'Enric Serrano. La colla Castellera dels Xerrics ens acompanyà i féu la festa més vistosa; el grup de joves de la secció de Mainada ens prepararen un suculent dinar i acabàrem amb cançons i música d'en Manelic de Pera i amb el Cant dels Adéus. El dijous següent, el dia 19 durant l'Assemblea General Ordinària i tal com estava ja pactat jo i altres membres de la Junta presentàrem la dimissió o renúncia a continuar en el càrrec, perquè en acabar tot el de Talaixà acabà el pacte de legislatura; per esperar els dos anys que manquen per a les eleccions, i tal com legislen els nostres estatuts, el vicepresident primer Ramon Regi i Pujals, passa a ocupar el càrrec de president i es nomenen socis a fi de cobrir les vacants de les vocalies i foren ratificats per l'Assemblea. A partir d'aquí els esdeveniments es precipitaren car a la nova Junta passà a ocupar el càrrec de Vicepresident primer l'Enric Serrano i Montaña. L'endemà divendres dia 20 al matí, sobre un quart d'onze, sobtadament i a les contrades del Firalet, l'Enric caigué fulminat i fou impossible la seva reanimació, Descansi en pau.

A la vista d'aquest inesperat i trist esdeveniment la nova Junta ha de remodelar la seva estratègia de dirigents; jo com a president sortint, els ofereixo tota la col·laboració que sigui necessària.

Serveixin, doncs, aquestes ratlles de resum dels 8 anys que com a president de l'entitat, he intentat resumir les principals efemèrides viscudes i també per donar les gràcies a tots els companys de junta que m'han acompanyat durant aquest temps, i a vosaltres, socis, la meva gratitud i reconeixement.

Moltes gràcies.•

NOVA JUNTA DEL CENTRE Amb data 19 de juny va quedar constituïda la nova Junta Directiva del Centre Excursionista d’Olot pel que resta de mandat fins al 2016.

Els seus membres són els següents: President

Ramon Regí i Pujals

Vicepresident 1r

Enric Serrano i Montaña ( )

Vicepresident 2n

Pere Rifà i Tenes

Vicepresident 3r

Josep Badosa i Turró

Tresorera

Carme Busquets i Coma

Secretària

Anna Planella i Plana

Vocals

Josep Corominas i Fàbrega

Albert Rubirola i Sirvent

Mariona Domenech i Colomer

Francesc Gil i Bautista

Joan Blanc i Cardoner

Gerad Milian i Bel

Sebastià Esparrach i Serrat

www.ceolot. cat

5

ION I N FO R M A C

S

INAUGURACIÓ A TALAIXÀ El passat diumenge dia 15 de juny, amb una diada esplèndida de sol i bones temperatures, per fi poguérem inaugurar les obres de remodelació de la Casa-Refugi a Talaixà; tot es desenvolupà segons el programa previst, unes 200 persones estigueren presents a l'acte. A l'hora dels parlaments començà en Pere Guitart tot explicant la història del perquè el CEO té aquesta propietat a Talaixà i les circumstàncies que envoltaren el fet i el tracte amb el propietari, "en Rodri"; continuà en Josep Maria Baburés que glosà la part intermèdia del procés i acabà el President Jaume

6

Roqué que explicà els moviments fets des del dia que es féu l'Aplec del CEO a fi de desmuntar el teulat a l'octubre de 2009, fins avui que està del tot remodelat. Es lliurà un record a en Pep Coromines i a l'Enric Serrano en reconeixement a la tasca feta, ja que ells han pujat cada setmana, algunes 2 vegades a fi d'arranjar tot l'interior, ...remolinar les parets, instal·lació elèctrica, construcció de les latrines...; en fi, tot el que es veu.

Tot seguit la colla castellera "Els Xerrics d'Olot" ens muntaren un pilar de quatre, un tres de cinc molt estable, una torre

de cinc neta i finalment un pilar de quatre saludat, que serví perquè els assistents s'acostessin a fer pinya al voltant de la construcció. Després els joves de la secció de Mainada ens prepararen un suculent dinar amb amanides, macarrons, botifarra, síndria i meló, cafè i begudes. Tot seguit en Manelic de Pera ens deleità amb les melodies sortides del seu acordió i cantades pels assistents. Acabàrem la festa amb el Cant dels Adèus.

A partir d'ara la Casa-Refugi de Talaixà ja és de tots el socis del CEO; feu-la servir.•

I N FO R M A C

www.ceolot. cat

IONS

7

ION I N FO R M A C

S

GrĂ cies a tots per aquesta gran festa!

8

A C T I V I TAT

S

TREPITJAGARROTXA dies 4 i 5 d'octubre Desprès d’un temps de gestació impulsat per la il·lusió i les ganes de tothom que hi ha treballat i que hi segueix treballant des del CEO i amb l’estreta col·laboració de Itinerània, de Turisme Garrotxa des de 100% Esportiu, del Consell Comarcal de la Garrotxa i de l’Ajuntament d’Olot; està tot a punt per fer la cursa del TrepitjaGarrotxa.

El TrepitjaGarrotxa és un itinerari circular permanentment senyalitzat que abraça tota l’Alta Garrotxa. Amb cent dotze quilòmetres de camí i un desnivell positiu de 5400 metres, passa pels llocs més emblemàtics d’una subcomarca amb una riquesa tant paisatgística com històrica que no deixa indiferent i que com més es coneix més es vol conèixer.

En la major part del recorregut ens guiarà la ratlla groga d’Itinerània, i en de petits trams s’hi sumaran les marques del GR11, GR83 i GR1. L’anagrama del TrepitjaGarrotxa reforçarà les marques anteriors en les cruïlles i llocs que puguin donar lloc a confusió.

Cadascú podrà fer el TreptijaGarrotxa emprant el temps que li calgui, en la mesura de les seves forces i necessitats, per a fer l’itinerari complet només calen ganes de caminar i temps. Els camins que se segueixen no tenen cap dificultat especial per a qui els fa caminant. Sí s’haurà d’estar alerta, com sempre que es va a muntanya, a les condicions meteorològiques, ja que cal tenir en compte les possibles crescudes de rius i torrenteres que cal travessar per fer el recorregut.

Un cop a l’any es realitzarà una cursa que posarà al límit la resistència del seus participants, llavors sí que aquests camins inofensius podran amagar algun perill. Fer-los corrents i al llarg de la nit no es el mateix que caminar-los a plena llum de dia. Llavors, els trams que puguin resultar perillosos estaran degudament senyalitzats.

De l'itinerari obert del TrepitjaGarrotxa en seguirem informant en propers butlletins. Ara el que ens ocupa es la Cursa que se celebrarà el cap de setmana 4 i 5 d’octubre i que ens agradaria que fos una festa amb molta participació tant de corredors com de públic i simpatitzants.

L'esdeveniment s’iniciarà el divendres, 3 d’octubre amb el “brífing” informatiu que es durà a terme davant el local del CEO al Firal d’Olot, organitzat per l’Ajuntament. www.ceolot. cat

Els participants s’hauran d’inscriure amb anterioritat, i han d’escollir entre dues possibilitats: • TREPITJAGARROTXA ULTRA per a qui vulgui un repte total, tant en velocitat com en resistència.

112 km, amb un desnivell positiu de 5400 i un temps màxim de 32 hores per dur-los a terme.

• TREPITJAGARROTXA MITJA per als agosarats, si bé amb uns mínims de moderació.

63 kilòmetres, amb desnivell positiu de 2900 m i un temps màxim per fer-ho de 20 h.

Hi haurà dotze controls de pas obligatoris per a la cursa “extrem” i set per a la mitjana. En tots hi haurà avituallaments i el tall entre una cursa i l’altra serà a Talaixà.

Cada control tindrà un horari de tancament.

Hi haurà premis importants per als millors temps assolits.

CONTROLS i AVITUALLAMENTS • OIX sortida i arribada • SADERNES líquid • TORTELLÀ sòlid i líquid • BEUDA sòlid i líquid • LLIURONA sòlid i líquid • COLL DE BASSEGODA sòlid i líquid • TALAIXÀ sòlid i líquid • BASSES DE MONARS sòlid i líquid • BEGET sòlid i líquid, servei de “físio”

i lloc per descansar • BOLÒS sòlid i líquid • COLL DE L’ALEC sòlid i líquid • HOSTAL VALL DEL BAC sòlid i líquid • OIX sòlid i líquid, servei de “fisio” i dutxes Recordeu, el cap de setmana 4 i 5 d’octubre els corredors més resistents i agosarats, teniu una cita amb la cursa TrepitjaGarrotxa.

I tots els qui vulgueu passar una bona estona compartint uns moments de l’experiència esportiva dels participants, podeu anar a veure’ls passar per alguns dels molts llocs atractius que té el recorregut.

A tots el controls, llevat de Talaixà, s’hi arriba amb cotxe i des d’allà podeu accedir a altres punts d’interès, en alguns caminant i en d’altres podeu escollir si caminant o amb cotxe.

OIX: Sant Martí de Toralles

Santa Bàrbara de Pruneres

Vall d’ Hortmoier.

SADERNES Talaixà,

Sant Aniol BEUDA Monestir de Sous

Mare de Déu del Mont

(els corredors no passaran pel cim)

BASSES DE MONARS BEGET BOLÒS HOSTAL VALL DEL BAC

Comanegra i Puig de les Bruixes Sant Valentí de Salarsa Sant Valentí de Salarsa Sant Martí de Toralles 9

A C T I V I TAT

S

Qui tingui ganes de donar-nos un cop de mà que passi pel local del CEO i deixi la seva adreça electrònica i telèfon. Serà un cap de setmana molt intens i tota col·laboració serà benvinguda.

Anireu trobant informació més detallada a la pàgina web www.ceolot.cat.•

TrepitjaGarrotxa Ultra 4 i 5 d'octubre de 2014 control OIX -plaça Sadernes control Tortellà OIX -plaça Beuda Sadernes Lliurona-els Amorriadors Tortellà Coll de Bassegoda Coll Beuda de Talaixà Lliurona-els Bassa deAmorriadors Monars Coll deBeget Bassegoda Coll de Talaixà Bolos Bassa de l'Alec Monars Coll de Vall delBeget Bac- hostal Bolos OIX -camp de futbol Coll de l'Alec Vall del Bac- hostal DISTÀNCIA RECORREGUT OIX -camp de futbol ASCENSIÓ ACUMULADA

distància desnivell desnivell distancia total total control pujada baixada total pujada baixada

TrepitjaGarrotxa Ultra 4 i 5 d'octubre de 2014 SORTIDA 1-CONTROL 2-CONTROL SORTIDA 3-CONTROL 1-CONTROL 4-CONTROL 2-CONTROL 5-CONTROL 3-CONTROL 6-CONTROL 4-CONTROL 7-CONTROL 5-CONTROL 8-CONTROL 6-CONTROL 9-CONTROL 7-CONTROL 10-CONTROL 8-CONTROL 11-CONTROL 9-CONTROL ARRIBADA 10-CONTROL 11-CONTROL ARRIBADA

distància desnivell 11.497 desnivell 438 -550 distancia 11.497 control pujada baixada total 7.585 132 -157 19.082 8.213 278 -216 27.295 11.497 438 -550 11.888 981 -527 11.497 39.183 7.585 132 -157 6.250 425 -113 19.082 45.433 8.213 278 -216 9.942 514 -864 27.295 55.375 11.888 981 -527 39.183 63.936 8.561 937 -393 6.250 425 -113 71.628 45.433 7.692 123 -889 9.942 514 -864 80.576 55.375 8.948 404 -227 63.936 8.561 937 -393 8.579 551 -128 89.155 7.692 123 -889 71.628 13.458 298 -852 102.613 8.948 404 -227 80.576 9.387 261 -436 112.000 8.579 551 -128 89.155 13.458 298 -852 112.000 102.613 9.387 261 -436 112.000

DESCENS ACUMULAT DISTÀNCIA RECORREGUT ASCENSIÓ ACUMULADA DESCENS ACUMULAT

total total 438 -550 pujada 570 baixada -707 848 -923 438 -550 1.829 -1.450 570 -707 2.254 -1.563 848 -923 2.768 -2.427 1.829 -2.820 -1.450 3.705 2.254 -3.709 -1.563 3.828 2.768 -3.936 -2.427 4.232 3.705 4.783 -2.820 -4.064 3.828 5.081 -3.709 -4.916 4.232 5.342 -3.936 -5.352 4.783 -4.064 5.081 -4.916 5.342 -5.352 5.400 5.400

112.000 5.400

5.400

TrepitjaGarrotxa Mitja 4 i 5 d'octubre de 2014 control OIX -plaça Sadernes control Tortellà OIX -plaça Beuda Sadernes Lliurona-els Amorriadors Tortellà Coll de Bassegoda Coll Beuda de Talaixà Lliurona-els OIX -campAmorriadors de futbol Coll de Bassegoda Coll de Talaixà DISTÀNCIA RECORREGUT OIX -camp de futbol ASCENSIÓ ACUMULADA

distància desnivell desnivell distancia total total control pujada baixada total pujada baixada

TrepitjaGarrotxa Mitja 4 i 5 d'octubre de 2014 SORTIDA 1-CONTROL 2-CONTROL SORTIDA 3-CONTROL 1-CONTROL 4-CONTROL 2-CONTROL 5-CONTROL 3-CONTROL 6-CONTROL 4-CONTROL ARRIBADA 5-CONTROL 6-CONTROL ARRIBADA

DESCENS ACUMULAT DISTÀNCIA RECORREGUT ASCENSIÓ ACUMULADA DESCENS ACUMULAT

10

distància desnivell 11.497 desnivell 438 -550 distancia 11.497 control pujada baixada total 7.585 132 -157 19.082 8.213 278 -216 27.295 11.497 438 -550 11.888 981 -527 11.497 39.183 7.585 132 -157 6.250 425 -113 19.082 45.433 8.213 278 -216 9.942 514 -864 27.295 55.375 11.888 981 -527 63.000 39.183 -462 7.625 111 6.250 425 -113 45.433 9.942 514 -864 63.000 55.375 -462 63.000 7.625 111

total total 438 -550 pujada baixada 570 -707 848 -923 438 -550 1.829 -1.450 570 -707 2.254 -1.563 848 -923 2.768 -2.427 1.829 -2.889 -1.450 2.879 2.254 -1.563 2.768 -2.427 2.879 -2.889 2.900 2.900

63.000 2.900

2.900

A C T I V I TAT

www.ceolot. cat

S

11

ORD C E R L E EN

ADÉU A DOS GRANS AMICS Pere, el bon amic que em va ensenyar a estimar la muntanya. Pel meu cap passen records inoblidables.

Quantes coses bones ens vas ensenyar, a mi i a tots el qui veníem a aquelles sortides d’alta muntanya que tu vas iniciar.

Animaves a tothom a que hi vingués i repetís, a alguns els convencies, a d’altres no. Però es que, carai, Pere, les feies molt llargues, només aptes per dones i homes valents.

A quanta gent has ensenyar a posar-se els grampons?

Ens has ensenyat a respectar la muntanya.

Recordo quan teníem que renunciar a fer un cim per falta de temps o per mal temps. Com aquella primavera a la Pica d’Estats, es va posar a nevar amb molta intensitat i vam decidir recular, però desprès d’una estona va sortir el sol, i tu i jo vam tornar a provar de fer cim, les meves ganes podien més que el meu seny. Vam seguir, obrin traça, fins el Coll de Sollo. Tu vas decidir que ja n’hi havia prou, jo amb il·lusió d’arribar a dalt, et vaig dir que faltava poc i tu em vas contestar que no teníem tems, que se’ns feria fosc, i els companys ens esperaven a baix.

Quina raó tenies! La tornada va ser feixuga i llarga, varem arribar a punt de fosquejar.

Gràcies Pere per les excursions als Alps, gràcies per les xocolates nocturnes a dalt al Puigmal, gràcies per ser el meu amic, gràcies per obrir-me les portes del CEO, i pels amics que m’ha donat, dels quals n’estic tan orgullós.

Gràcies i més gràcies Pere, quan jo sigui a muntanya tu seràs sempre al meu costat.

Acabo d’escriure aquestes ratlles de comiat a Pere Muela i hem comuniquen la mort d’un altra gran amic. Deixo d’escriure i me’n vaig, no puc, les llàgrimes no em deixen escriure.

Desprès de uns dies m’hi torno a posar.

Gran amic Enric Serrano, que orgullós em sento d’haver treballat amb tu a la Junta del CEO, a l’Embardissada, al TrepitjaGarrotja. Has estat un mestre en organització i en feina ben feta.

Has deixat un gran buit.

Enric, Pere, dos grans amics, dos grans persones.

Paco Gil

12

EN EL RE CO R D

PERE MUELA, ENRIC SERRANO, SEMPRE AMB NOSALTRES La vida és molt punyetera.

Potser una de la punyeteries més grosses que té la vida es que pren la joventut. L’esperit encara està en plena forma, però el cos, tant nou com era, va perdent prestacions.

Hi ha ànimes sàvies que planten cara a la vida i li diuen: Aquí et quedes preciosa que jo me’n vaig? És possible que les ànimes d’en Pere i de l’Enric ho fossin d’ànimes de sàvies?

O tot això són dreceres enfarfegades que fa la ment per aconseguir arribar a un recés a on la tristesa no se senti tant?

Al CEO acabem d’encetar una nova Junta amb la pèrdua de dos persones que ja són part inesborrable de la història de l’entitat.

Aquí la vida no ens ha pas fet una punyeteria, aquí la vida ens ha fet.........., cadascú que hi posi la paraula gruixuda que cregui més convenient.

En Pere hauria estat al cap davant de la secció d’esquí sense entrar en Junta. La vida laboral li feia fer unes matinades que no eren compatibles amb les reunions. Però tots sabíem que la secció d’esquí..... “cap problema, està en les millors mans”.

L’Enric, al cap davant de l’Embardissada fins aquí, començava una nova etapa amb entrega total a les tasques de Vicepresident Primer. I tinguem en compte que el nostre President és membre molt actiu de la Junta de la FEEC, era molt i molt el que sabia que podia i hauria delegar en ell.

Ens reunirem, en parlarem i buscarem solucions. I el seu record, guardat en un racó dolc, tendre i arrecerat de la nostra memòria, ens empenyerà a seguir el seu exemple tant a l’hora de pujar muntanyes com a l’hora de treballar amb il·lusió i ganes.

Gràcies Pere, Enric, per tot el que ens heu donat.

Junta CEO

www.ceolot. cat

13

secció

Juliol 2014

A M U N TA N Y

Dl

7

Dt

Dc

Dj

Dv

Agost 2014 Ds

Dg

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

12

13

Dl

4

Dt

5

Dc

6

Dj

7

Dv

Ds

Dg

1

2

3

8

9

10

14

15

16

17

18

19

20

11

12

13

14

15

16

17

21

22

23

24

25

26

27

18

19

20

21

22

23

24

28

29

30

31

25

26

27

28

29

30

31

MES DE JULIOL

MES D'AGOST

 Diumenge 6: Costabona i Roca Colom Itinerari: Collada Fonda, Costabona, fonts del Tec, portella de Rojà, Roca Colom, coll del Pal i collada Fonda.

Hores de marxa efectiva: 3 i tres quarts.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

 Dies 8, 9, 10 i 11: Campament d'estiu al Pirineu d'Osca  Divendres 8: Sortida d'Olot des de l'aparcament de Consum a les 3 de la tarda.  Dissabte 9: Anada al Culfreda (3.034 m): sortida a les 6 de l'hotel, amb cotxe fins al refugi de Tavernés; del refugi al Culfreda, per les cascades i el pas del Gato. La tornada, per la punta Cabalera i el "puerto" de la Madera fins al refugi de Tavernés.

Temps de marxa efectiva: de 9 a 10.  Diumenge 10: Anada al Cotiella: sortida de l'hotel a les 6 amb cotxe fins el refugi de Santa Isabel, pujada al Cotiella per Entremón i tornada pel mateix itinerari.

Temps de marxa efectiva: de 6 a 7.  Dilluns 11: Tornada a Olot.

El vocal es reserva el dret de canviar qualsevol dels itineraris, si les circumstàncies així ho requerissin.

Coordinador: Pere Guitart.

Atenció, cal inscripció prèvia.

Places limitades.

 Diumenge 13: Bacivers i Bastiments Itinerari: Vallter 2000, font de la Perdiu, estany de Bacivers, pic de Bacivers , pic de Bastiments, coll de la Marrana i Vallter 2000.

Hores de marxa efectiva: 4.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Josep Espuña.  Diumenge 20: Balandrau Itinerari: Coll de la Gralla, coll de Font Lletera, la font Lletera, coll de Tres Pics, Balandrau, coma de Granollers i coll de la Gralla.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Pep Badosa.  Diumenge 27: Camí de Carboners Itinerari: Setcases, xalet de la carretera de Vallter, pont Nou, collada de la Balmeta, pla Caminal, la Creueta i Setcases.

Hores de marxa efectiva: 4.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

Llancers (16-III-14)

14

Besalú (23-III-14)

Cim de la Calma (27-IV-14)

secció

Setembre 2014 Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

M U N TA N Y

Dg

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

A

MES DE SETEMBRE  Diumenge 14: Travessia Vallter-Núria Itinerari: Vallter 2000, ras del Puig del Lladres, refugi Vell d'Ulldeter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus i Núria.

Hi haurà l'opció de passar pels cims de Bastiments, Freser i l'Infern, si el temps ho permet.

Hores de marxa efectiva: 5.

Hora i lloc de sortida: a les 6 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Colla Garrotxa.

Atenció: Cal inscripció prèvia.

Desplaçament amb autocar.  Diumenge 21: Anada al Puigmal Itinerari: Collet de les Barraques, serra de Planés , Tossa del Pas dels Lladres, Puigmal, torrent del Borrut, font de l'Home Mort i collet de les Barraques.

Hores de marxa efectiva : 4.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Pep Badosa.

Serra Gallinera (8-VI-14)

 Diumenge 28: VI Volta pels volcans d'Olot.

Pic d'Alba (23-VI-14) Estanys de l'Alba (28-VI-14) Camí de Vallcebre (31-V-14)

www.ceolot. cat

15

A C T I V I TAT

S

XV POCATRAÇA MARC PINSACH I NIL CARDONA GUANYEN LA XV EDICIÓ DE LA POCATRAÇA I ES PROCLAMEN CAMPIONS D’ESPANYA D’ESQUÍ DE MUNTANYA PER EQUIPS

El proppassat diumenge 6 d’abril es va celebrar a la Vall de Núria la XV edició de la Pocatraça organitzada pel Centre Excursionista d’Olot (CEO). En aquesta prova d’esquí de muntanya es dirimien els campions i campiones d’Espanya per equips i també els guanyadors/es de la Copa Catalana FEEC-Millet per equips, ja que la cursa de Núria era l’última de les cinc de l’edició d’enguany.

La inscripció va ser de luxe, amb 90 parelles inscrites. No van faltar les seleccions de Catalunya, les d’Aragó, Andalusia, País Basc, Madrid i Andorra, així com representacions dels cossos d’esquiadors de la Guàrdia Civil i de l’Exèrcit espanyol.

L’itinerari previst per l’organització es va haver de modificar a causa de a la forta nevada del dijous i perquè el divendres, quan anaven a senyalitzar el recorregut, set esquiadors del CEO, bé, de fet, un d’ells,

16

bomber dels GRAE, es va veure arrossegat més de 400 metres per una allau de la qual va sortir pràcticament il·lès. Escoltant les seves explicacions el diumenge després de la cursa va quedar clar que les hores de teoria acumulades i la seva sang freda el varen ajudar molt. Abans de dinar uns quants membres de l’organització, per si de cas, vàrem anar al santuari a encendre una espelma de propina –sempre n’encenem una només de trepitjar Núria- a Sant Bernat, el patró dels esquiadors.

Al final es va optar per un itinerari segur obviant els cims, les canals i les carenes. El recorregut A de 2.100 metres de desnivell sortia de Núria fins quasi arribar al Puigmal, després baixava altre cop a Núria i s’enfilava per la coma d’Eina des d’on es saltava a la coma del Noufonts fins arribar a sota del coll del mateix nom. D’aquí es baixava fins al pont de l’Escuder i es remuntava fins dalt del Coll de Noucreus des d’on es baixava directe cap a Núria.

Sens dubte, el punt més espectacular de la cursa va ser el descens des del coll de Noucreus fins a Núria. Donat que la neu estava dura les dues primeres parelles classificades es varen llançar amb schuss des de gairebé dalt del coll. La gent que ho va veure explica que se’ls va posar la pell de gallina. Els bascos guanyadors de la categoria cadet, que duien un rellotge amb GPS, els marcava una velocitat màxima de 82 Km hora. Un altre que també duia rellotge, i que va quedar per damunt del vintè lloc, li marcava 93 Km hora. Amb aquestes dades és segur del tot que els Pinsach, Solà, Nil i Oriol Cardona, que són els que s’havien llançat de més amunt, havien passat amb escreix

la barrera dels 100 km hora amb uns esquís de 700 grams a cada peu. Ben mirat, una autèntica bestiesa.

Els guanyadors i, per tant, campions d’Espanya de l’especialitat, foren Marc Pinsach i Nil Cardona (FEEC) amb un temps de 2 hores, 2 minuts i 40 segons. Oriol Cardona i Marc Solà (FEEC), segons, amb 2.06.02 i tercers Luis Alberto Hernando i Manuel Merillas (selecció aragonesa-Guardia Civil) amb 2.08.59.

A la categoria femenina les guanyadores foren Marta Garcia i Marta Riba (FEEC) amb un temps de 2.38.15. Les segones foren Anna Comet i Maria Fargues (FEEC) amb 2.39.44 i les terceres foren Nahia Quincoces i Laura Sola (Euskal Selekzioa) amb 2.44.33.

Els campions d’Espanya júniors foren Joan Reyné i Andreu Sarrà (FEEC) amb 2.29.30 i en categoria femenina (itinerari B) les campiones d’Espanya foren Laura Balet i Erola Bisquert (CTEM cat) amb 1.34.34. En categoria cadet (Itinerari B) els campions foren Pablo Oderiz i Iñigo Pascual (Euskal Selekzioa) amb 1.21.24 i les campiones foren Celia Olivar i Carla Martínez (Euskal Selekzioa) amb 1.45.06.

Els premis Pocatraça a la primera parella mixta se l’han endut Michele Lodge i Alain Moreno amb 2.53.28 i el de veterans, Alfons Gaston i Xavier Sadurní amb un temps de 2.20.41.

Pel que fa a la Copa catalana les classificacions són individuals, ja que, encara que es corri en parella, aquestes no solen ser gaire estables. Els guanyadors de la Copa Catalana FEEC-Millet han estat, en categoria masculina Gerard Vila, primer, Xavier

A C T I V I TAT

S

Freixinet, segon, i Genís Zapater. Pel que fa a la categoria femenina les tres primeres han estat, per aquest ordre, Pilar Quesada, Ares Izard i Elisabet Bertran.•

www.ceolot. cat

17

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

2

3

4

1

3

5

•

8

• • •

9 10 11 12 13 14

1. Pintor que creà l'Escola d'Olot (nom i cognom).

2. Olivera. La que es produeix cada dia. Ruteni.

3. Relativa al virus. Que produeix llana.

4. Nom de pila del president de Bolívia. Garantia. Fixi un dia.

5. Apogeu, esclat (plural). Del revés, coure.

6. Pàtria d'Ulisses. Tingui por.

Crom.

7. Matrícula dels Països Baixos. Del revés, hi tindrem lloc. Atén una visita.

8. Símbol del ceri. Closca d'un rèptil de la qual se'n fan pintes. Nom propi masculí.

18

•

• • •

8

9

10

•

9. Acidesa desagradable.

Municipi de la Garrotxa que dóna nom a una varietat de mongeta molt valorada (dues paraules).

10. Regidors. Del revés, riu molt wagnerià. Mil cent.

11. Del revés, símbol del radi.

Del revés, faràs el mateix que l'usurer amb els seus creditors.

12. Nom de la consonant susceptible de trencar-se.

Transmet coneixements o valors. El país dels perses.

13. Està. Teixit molt subtil. Del revés, deixar com mort.

14. Sofre. La teva. Veí de Cnossos.

11

12

13

14

• • •

•

• • •

7

7

•

•

6

Horitzontals

6

•

2

4

5

• •

• •

•

•

• • • • • Verticals

1. Nora. Les que no poden.

2. Pintor de l'Escola d'Olot (dos cognoms).

3. Graciosa, de bon aire. Cap cosa. Tona.

4. Pronom relatiu. Ordinador personal. Pàtria de Bonapart.

5. El primer nombre enter.

Precipitació atmosfèrica en forma de grans de glaç.

6. Del revés, eludí. Símbol de l'erbi. Llar d'abelles.

7. Mil u. Local fosc i cavernós (plural). Aràcnid que causa la sarna.

8. Municipi garrotxí a tocar d'Olot (tres paraules). Est. 9. En aquest precís instant.

Del revés, qui remena les

• • • cireres. Nen. Temperatura.

10. Element femení de la parella de principis còsmics en l'antic pensament xinès.

Aquell que té l'armilla ben farcida. Enganyaré.

11. Incursions en territori enemic. Amb oli, amb xocolata, amb vi i sucre, sempre és bo. Pèls aspres i llargs al bescoll i la cua dels cavalls.

12. Símbol del camp elèctric.

Elabora. Dolçaina que prové de Bretanya. Saüquer.

13. Amb rectitud.

14. Pertanyent a l'or. Mitjó curt. Ocell.•

I N FO R M A C

IONS

34 edició de les Medalles de l’esport de les comarques gironines Distinció al nostre soci Joan Blanch i Cardoner Aquesta medalla es dóna anualment i, segons el reglament, per premiar el foment, difusió, organització i desenvolupament de l’esport, mitjançant la prestació de serveis extraordinaris i molt especialment als qui han dedicat la seva vida a l’esport.

Joan Blanch i Cardoner ha estat una de les 16 persones a qui la Secretaria General de l’Esport ha volgut agrair els serveis i recompensar-lo amb aquest reconeixement, un cop estudiats i revisats el seus mèrits i l'historial esportiu.

El divendres dia 6 de juny, acompanyat per representants de l’Ajuntament d’Olot, del Consell Esportiu, Club Natació Olot, Centre Excursionista Olot, de la GECA de Sant Esteve d’en Bas i per familiars i amics, va tenir lloc l'acte de lliurament de la Medalla de l’Esport de les comarques gironines en el Pati de les Magnòlies de l’Edifici de la Generalitat de Girona.

L’acte va ser presidit pel secretari general d’Esport de la Generalitat, Ivan Tibau, i pel representant Territorial d’Esports a Girona, Josep Pujols, de mans de qui va rebre la medalla, i altres autoritats.

La Candidatura

La Secretaria General de l’Esport de la Generalitat, estudiades i revisades les diferents candidatures, en total 34, n’ha seleccionat 16 entre les quals s’inclou la de Joan Blanch i Cardoner, proposada per l'Ajuntament d'Olot, Consell Esportiu de la Garrotxa, Consell Comarcal i Club Natació d’Olot, pel seu innegable i continuat palmarès com a atleta, tant en pista com a l’aire lliure i a muntanya, Joan Blanch i Cardoner sobresurt també per dos aspectes que, a parer de les entitats proposants, el fan mereixedor del guardó: un, la seva tardana incorporació al món de l’atletisme, després

d’un parèntesi i haver començat tastant diferents modalitats com el tennis, el futbol o el handbol, als 45 anys. Un cas atípic d’accés al món de l’esport i en un camp tan exigent com el de l’atletisme.

I, l’altre, la seva abnegada i voluntària tasca de coordinació de l’activitat excursionista i atlètica a la comarca de la Garrotxa, que difon a través del portal http://www. marxesgarrotxa.jimdo.com i de la seva implicada participació i col·laboració en diferents esdeveniments esportius com la “Lletissonada” de la GECA i altres marxes de diferents barris, així com a nivell organitzatiu en la cursa “Volta pels volcans d’Olot” convocada des del Centre Excursionista d’Olot i que va ajudar decisivament a crear, tal i com va passar amb la “Marxa Nadalenca”, el “Circuit de curses per Muntanya de la Garrotxa” o la futura cursa “Trepitjagarrotxa”.•

C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

www.ceolot. cat

19

ION I N FO R M A C

S

AGOST 2014

JULIOL 2014

LA SALA

Dl

Dt

7

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

12

13

Dl

4

Dt

5

Dc

6

Dj

7

Dv

OCTUBRE 2014

SETEMBRE 2014

Ds

Dg

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

1

2

3

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

8

9

10

11

12

13

14

Dl

Dt

6

7

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

1

2

3

4

5

8

9

10

11

12

14

15

16

17

18

19

20

11

12

13

14

15

16

17

15

16

17

18

19

20

21

13

14

15

16

17

18

19

21

22

23

24

25

26

27

18

19

20

21

22

23

24

22

23

24

25

26

27

28

20

21

22

23

24

25

26

28

29

30

31

25

26

27

28

29

30

31

29

30

27

28

29

30

31

De l'11 al 31 de juliol

De l'1 al 31 d'agost

Del 3 al 19 de setembre

Exposició dels alumnes de

Exposició de la

Escola de pintura de teia pons

Bienal d'Olot Fotografia

EXPOSICIÓ A CÀRREC DEL CERCLE FILATÈLIC NUMISMÀTIC I COL·LECCIONISME

+ info www.ceolot.cat

Lloc: al local del CEO.

Lloc: al local del CEO.

Del 22 de setembre al 26 d'octubre Exposició

Aquarel·les d'Eduard Arbós Lloc: al local del CEO

+ info www.ceolot.cat

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa'te-n: ceo@ceolot.cat

CEO 06-2014 REBAIXES_Mise en page 1 02/07/14 15:06 Page 1

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com 20

secció

MAINADA menuts!

Hola menuts i menudes! Com esteu?

A veure si fem memòria... aquest trimestre només hem fet tres excursions, a la primera vàrem anar al Puigsacalm, a la segona a Sant Aniol d'Aguja i a la darrera a les gorgues de Sales de Llierca (conjuntament amb els petits).

Veient que aquests menuts i menudes sou tan i tan valents, els monitors ens vàrem proposar de fer una excursió de “high level” com les que fan els petits; volíem aconseguir l’objectiu Puigsacalm, però a causa del mal temps no vàrem poder fer el cim. Us en recordeu?

Ben aviat del matí els pares ens varen deixar a Coll de Bracons, des d’on vàrem començar a pujar muntanya amunt; el temps no ens acompanyava gaire, feia fred,... A mig camí ens vam parar a esmorzar per agafar energies, fins arribar a font Tornadissa, on ens vàrem parar a jugar. Vam inventar nous mètodes per passar-nos el fred; n’hi havia uns que pujaven fins uns prats més elevats i baixaven fent un circuit de velocitat, d’altres investigaven el territori, altres picaven de mans. De sobte la situació va ser crítica quan una immensa massa de boira ens va començar a envair; no podíem avançar perquè no ens vèiem uns i altres. Per això vàrem decidir baixar, travessar la carretera i anar a una fageda on vàrem dinar i jugar una mica més perquè ja no feia tant de fred.

Al final ens van venir a buscar els pares... i ens em vam anar ben enfredolits cap a casa.

Veient que a l’excursió passada no vàrem poder fer el cim, i que els nens i les nenes estàvem motivats per fer un gran repte, decidírem anar a Sant Aniol d'Aguja. Vàrem iniciar la nostra marxa des de l’hostal de Sadernes, des d’on vàrem agafar la pista que ens portava fins al nostre objectiu, travessant dues vegades el riu passant per les passeres, tot seguint el nostre ritual: primer descalçar-nos, després posar les sabates amb els mitjons a dins i lligar-les fora la motxilla. Els monitors eren els primers que passaven i es posaven en llocs estratègics per ajudar-nos a creuar el riu, i finalment travessaven els me-

nuts i menudes. Va ser tota una aventura, més d’algun nen i nena i fins i tot monitors van posar el peu i part de la cama a l’aigua; vàrem passar ponts penjants on vàrem fer-nos fotos fins arribar a Sant Aniol, on vàrem dinar. A la baixada, feia calor i vàrem decidir fer una mica el “saltimbanqui”, a la primera vegada que creuàvem el riu seguíem el nostre ritual, però vàrem decidir que les altres vegades passaríem pel mig corrents...

La tornada es va fer una mica llarga, però quan ja no podíem més del cansament... ja érem una altra vegada a Sadernes i els pares ja ens esperaven.•

petits!

El dissabte 29 de març vàrem enfilar el camí que sortia del Parador amb la mirada dirigida als núvols grisos que anunciaven pluja… però vàrem ser més ràpids i aquesta no es va atrapar! Quina sort… Poc després de començar a caminar ens vàrem trobar un home que ens va comentar que tota la muntanya estava plena de caçadors amb gossos… i quanta raó tenia! De tant en tant sentíem trets, i no vàrem tardar a veure el primer dels molts caçadors que vàrem trobar. També vàrem veure gossos caçadors mig desorientats i algun animaló mort… Però no teníem gens de por, cantàvem fent tant xivarri que devíem espantar tooooots els animals de la contrada...! Així que de ben segur que els caçadors no ens confonien per una família de porcs senglars...! Quan vàrem arribar al Còs vàrem jugar al joc del llop, que ens encanta, i vam seguir el camí fins a Sant Eudald de Jou on vàrem dinar. Tot improvisant una mica www.ceolot. cat

21

secció

MAINADA

el camí de tornada vàrem arribar a Can Bundància, on els pares ja ens estaven esperant.

El 26 d’abril vam tornar a trobar-nos, aquesta vegada però al pàrking del Carrefour (perquè aquell dia feien la Trailwalker) per anar de Collfred a Coll de Canes. Després de pujar, pujar, pujar i pujar amb els cotxes dels pares per una carretera que no acabava mai, al final vam arribar a Co-

llfred. Després de caminar una mica per passar les marejades i començar a agafar gana, a algú ja li roncaven els budells i decididament vam parar a esmorzar. Després d’agafar energia pal cuerpo tocava caminar una mica de veritat. Entre parlada i parlada i quasi sense adonar-nos-en amb un tres i no res ens vam plantar a l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils! Vistes magnífiques ens van acompanyar tot el camí: els

Colònies de Bandolers i Pirates Amunt les espases! Endavant les armes! Canons preparats!

Grumets a l’abordatge! ...Diuen les llegendes que els bandolers, buscadors de tresors de les muntanyes, i els pirates, buscadors de relíquies del mar, són uns personatges intrèpids i valents que ronden per les muntanyes i mars del món. Aquell cap de setmana que vam anar a parar en una bonica casa a Bàscara anomenada “El Molí Nou de Calabuig” ho vam comprovar de primera mà.

Només posar el primer peu al terreny vam conèixer el cap dels bandolers, en Capablanca, i el cap dels pirates, en Barbanegra, que ens van explicar que buscaven nous membres per al seu clan! Pel que ens van dir, vam descobrir que els dos grups estaven enfadats i enfrontats per alguna raó desconeguda i misteriosa. Un cop els líder van acabar la selecció de bandolers i pirates, els dos grups vam començar el que seria la primera gran prova del dia: anar a fer

22

arbres tendres d’un color verd radiant, l’esquena de Santa Magdalena, el Pedraforca...

Quin plaer caminar per aquesta comarca!!!

Ben aviat ja tornàvem a tenir gana... però fins a la una com a mínim no es dina, així que vam haver d’esperar i caminar una estoneta més. Amb ganes d’arribar de seguida a casa hi va haver qui va baixar l’últim tros fins a Coll de Canes corrent o fent la croqueta pels magnífics prats florits!•

(15 i 16 de març) una súper excursió per descobrir el paisatge que ens rodejava. Tot i la calor i la gran immensitat d’obstacles i trampes que ens vam trobar, tots dos clans vam aconseguir complir el nostre objectiu i encara que una mica acalorats, vam poder retornar a la casa on el grup de joves ens esperava amb un bon berenar.

Després de recuperar forces, en Capablanca i en Barbanegra ens van demanar el segon repte del dia. Pirates i bandolers havíem de demostrar quin dels dos clans era millor fent una competició de cabanes, poemes i balls. El campionat, tot i ser molt aferrissat, va acabar en empat i els líders dels dos clans van decidir donarnos un descans i convidar-nos a sopar.

Ja ben cofois i amb la panxa plena vam descobrir que en Capablanca i en Barba Negra n’havien tornat a fer de les seves: s’havien robat entre ells les provisions d’aliments necessàries per poder continuar les nostres aventures. Tan bandolers com pirates

secció

MAINADA vam agafar els nostres lots i vam endinsarnos al bosc per aconseguir recuperar el menjar perdut. Després de gastar suor i llàgrimes i gràcies a l’enginy de tots i cada un de vosaltres, els dos grups vam poder superar la prova i ben satisfets ens en vam anar a dormir.

I amb un tancar i obrir d’ulls ja érem diumenge... Quan ens vam aixecar ens vam adonar que a la nit algun personatge misteriós ens havia pintat cara, braços i cames. Quin bandarra! Però vaja, ens vam rentar amb una mica d’aigua i sabó i ens en vam anar a esmorzar ja que prevèiem que en Capablanca i en Barbanegra no tardarien gaire a convocar-nos per enfrontar-se de nou.

I tal dit tal fet, no eren ni les 11 que els dos líders van organitzar una competició entre bandolers i pirates per tal de demostrar quin dels dos grups era millor. Tot i l’aferrissat concurs entre els dos bàndols no hi va haver cap baixa entre els participants i el combat va finalitzar altra vegada en empat.

Després de la frenètica batalla, els dos líders van entendre que tots dos grups eren igual de valents i van decidir donar treva a la seva estúpida baralla. Pirates i bandolers vam fer les paus i vam poder gaudir d’un dinar molt tranquil. El cap de ben poc ja teníem els pares a la casa amb moltes ganes de fer-vos una abraçada i que els expliquéssiu totes les aventures que vam viure el llarg d’aquell gran cap de setmana.•

www.ceolot. cat

23

secció

MAINADA

Campaments del 3r trimestre: Edat Mitjana Recordeu la “Montse de les flors”, la propietària del terreny La Vinca que ens va deixar menjar cireres i nespres dels seus arbres fruiters? A continuació us farem cinc cèntims de com va anar tot aquell cap de setmana...

Tot va començar el dissabte 16 de maig a les 8 del matí al terreny La Vinca, prop de Boadella. Només arribar ja vam veure uns preciosos cirerers, i al cap de poca estona un nesprer, i un altre, i un altre... Tots aquests arbres fruiters van ser el delit de nens, nenes, monitors i monitores! Abans de marxar d’excursió la Montse ens explicà quatre coses que havíem de saber sobre el terreny d'acampada, i un cop acabada l’explicació la mainada només va fer una pregunta: “Podem menjar fruita?” I per sorpresa de tots els monitors, la Montse ens va dir que sí amb la condició que arrenquéssim les cireres amb el palet (la tija) perquè sinó l'arbre patia.

Un cop vam haver omplert les bosses de cireres, vam començar a fer camí fins arribar al castell de Les Escaules i ... quines vistes que hi havia des d'allà dalt! Llàstima que des d’allà només vèiem els arbres encara cremats a causa de l’incendi de l'any passat. Un cop feta la foto de grup, vam començar a baixar cap al poble però, que dura va ser aquesta baixada! Quina calor que feia! Sort que arribant al poble vam trobar una font on ens vam poder refrescar i remullar, tot acabant amb una gran guerra d'aigua. Llavors, ben frescos, vam fer un bon dinar tots junts.

En arribar al terreny, tot van ser corredisses per posar-nos el banyador i les xancletes i gaudir d’un bon bany en unes gorgues properes al terreny. Després d'una bona remullada els joves ja ens portaven el berenar... quina gana havíem agafat! Amb la panxa plena vam descobrir una mica el terreny i preparar el gran casament de la nit.

Havent sopat, el rei Xinxeta se’ns va presentar per demanar ajuda i evitar el casament entre en Rodalies i la princesa. Però ells

es van escapar i es van amagar pel bosc i nosaltres, molt espavilats, vam trobar-los acabant amb una gran celebració gràcies a l’ajuda de tots. Tot i acabar tard el gran casament, el grup de mitjans van fer un altre joc de nit que consistia a seguir un camí de farina pel bosc, on pel mig hi havia els monitors amb la cara pintada.

En acabar, ens vam posar dins la tenda a dormir.

Després de passar una nit mogudeta per la tempesta, llamps i trons, diumenge al matí necessitàvem estar ben desperts i enèrgics per guanyar-nos el dinar superant proves que el rei Xinxeta ens feia fer i aconseguir aliments. Més tard, els nens i nenes es van reunir per preparar unes proves per als monitors que havíem de superar per poder dinar. Tots vam aconseguir els aliments necessaris i així vam acabar gaudint d’un gran dinar de germanor en una rotllana al mig del terreny.

Només ens quedava plegar les tendes i marxar cap a casa.

(Cal dir que aquestes tendes del Decathlon que es despleguen en dos segons són més difícils de plegar del que a simple vista sembla).•

Visites a hores concertades - Sense esperes!

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

Entra al web: www.viatgespirineus.cat i tria el teu hotel… et sorpendràs dels baixos preus!

24

secció

MAINADA Gorgues del Borró, Sales de Llierca Després de gairebé un mes sense trobar-nos per anar d’excursió, per fi ens vam tornar a veure. Aquest dia, 7 de juny, vam anar els grups de menuts i petits junts a les gorgues del Borró, a Sales de Llierca.

De bon matí ja es notava la caloreta que ens acompanyaria durant tot el dia però nosaltres volíem agafar encara més calor

(menuts i petits)

i energia abans de posar-nos a caminar.

Així doncs, vam decidir fer unes partides a l’Stop, a la cadena i al pi perquè ens vingués la gana per esmorzar una miqueta. Tot seguit vam començar a caminar cap a les gorgues; aquest cop no us podíeu pas queixar nens i nenes, va ser una excursió molt curta perquè de seguida vam arribar-hi.

Entre banyar-nos, atrapar granotes, fer preses per retenir l’aigua, saltar des d’algunes roques, descobrir gorgues amagades, uns massatges i un bon dinar, de seguida va arribar l’hora de tornar cap a Sales. Cal dir que el bon temps ens va acompanyar molt i va ajudar-nos a gaudir d’aquest dia esplèndid!•

mitjans!

Hola, hola Mitjans!

Ja tenim l’estiu a tocar i això és senyal que aquesta temporada ja s’està acabant... però tranquils que encara ens falta el millor de tot, les colònies finals!

Què us sembla si refresquem una mica la memòria i repassem les excursions que hem fet aquests últims mesos? Us en recordeu que a finals de febrer, quan encara feia fred, vam anar a la Mare de Déu del Mont? En aquella excursió els monitors ens van començar a ensenyar a fer servir un GPS; com que era el primer cop no ens en vam acabar de sortir gaire, però segur que amb una mica més de pràctica d’aquí a quatre dies serem nosaltres els que indicarem el camí als monitors! A dalt el santuari vam poder veure com dos nois es tiraven amb parapent! D’aquí a un temps ho podríem fer nosaltres no?

A finals de març, després de les colònies de bandolers, vam anar a la Salut.

Just sortir de Sant Feliu de Pallerols ja va començar la pujada, però l’esforç va valdre la pena perquè un cop vam arribar a dalt de tot vam trobar les Roques Encantades. Allà vam estar jugant, anant amunt i avall, amagant-nos entre les pedres i enfilant-nos-hi durant una bona estona. Llavors vam anar a dinar a La Salut, però vam haver de dinar ben arrecerats perquè feia molt de vent!

Després de dinar va passar una mica el fred saltant a “corda” i asseient-nos tots ben junts en un banc com si fóssim pingüins.

I finalment, a la baixada no hi ha res més divertit que baixar de culs per les fulles!

La última excursió va ser a Sta Magdalena i al Puigsacalm. Com que som molt valents i uns grans escaladors vam pujar pels ganxos, i que bé que va anar! Us en www.ceolot. cat

recordeu que a mitja pujada vam tocar una campana? Estava situada en un lloc on feia una mica d’impressió perquè es veia tota la vall a sota. A dalt del cim vam descansar una estona i llavors ens vam dirigir cap al Puigsacalm, on vam dinar amb una companyia molt especial, una cabra! Vam haver de fer les mil i una perquè la cabra no es mengés el nostre dinar!! Però aquí no es van acabar les sorpreses, l’Eli ens havia portat uns caramels del Perú; que bons que eren!•

25

secció

MAINADA

grans!

Hola a tothom!

La primera excursió d’aquest darrer trimestre va ser la ruta que vam fer per Montserrat el 15 i 16 de març. Aquesta vegada, però, no ens van portar els pares sinó que vam anar amb els cotxes dels monitors! Un cop vam ser a lloc, vam emprendre el camí per la cara nord de Montserrat, tot passant per sota la cadira i la pedra foradada. Després d’una llaaarga pujada vam trobar un lloc per dinar, però hi feia una mica de fresca així que de seguida vam continuar el camí. Després de dinar, les vistes de les agulles des de la banda sud ens esperaven i vam poder gaudir d’una posta de sol genial!

L’endemà al matí un cop acabat l’abundant esmorzar del refugi vam tornar a emprendre camí tot seguint la ruta de les agulles. Un caminet molt bonic amb molts alts i baixos que ens portaria fins a l’aparcament on teníem el cotxe i un dinar de pa amb tomata i embotit que ens esperava! Que bé se’ns va posar!

La següent sortida que vam fer va ser l’Embardissada que aquest any sortia des de Sant Pau de Segúries, on ja vam anar a passar la nit per no haver-nos d’aixecar tan aviat. De totes maneres a les 7 ja estàvem tots llestos per a començar els més de 25km que ens havien preparat els companys del CEO per a aquest any. Vam anar veient sortir el sol fins que la calor es va anar fent notar i la pujada entre els controls 2 i 3 es va fer eterna! Ara bé, les vistes des de Sant Antoni van valer molt la pena!

Per fi va arribar la Setmana Santa i l’esperada ruta pel camí de Ronda! Vam anar des de Blanes fins a Palamós passant per cales, platges, camins i fins i tot alguna muntanya que ens van fer suar de

26

valent! Sort que algun dia ens vam poder remullar al mar i a la piscina per refrescarnos! Després de tres dies molt llargs vam tornar a casa cansats però una mica més morenos!

La sortida del 26 d’abril va ser una mica especial ja que ens havien demanat que anéssim a ajudar al refugi de Talaixà per carregar lliteres i muntar-les. Val a dir que la convocatòria no va tenir gaire èxit i només es van animar a venir la Maria i la Berta! Un cop allà resulta que la gent del CEO són tan trempats que ja quasi ho tenien tot fet! Vam fer un viatge per portar coses, vam dinar i després hi va haver

servei de taxi a domicili per a les dues voluntàries de grans!

Finalment, la última sortida d’un dia del curs, com ja sabeu de cada any, va ser a unes gorgues i aquesta vegada va tocar Cogolls! Vam sortir des de l’ermita de Sa Cot i vam enfilar cap a Font Pobra i cap a les Planes falta gent! L’excursió va ser curteta així que abans de la una ja ens estàvem banyant a la bassa, alguns només una remullada però d’altres de més valents no en van sortir fins l’hora de dinar!

Havent dinat els núvols que hi havia van anar marxant i vam poder prendre el sol, ens vam tirar un piló de fotos i quan ja no sabíem què fer... monitors a l’aigua eh!

Molt bonic...

Ep, grans! No us relaxeu massa que ens espera la inauguració del refugi de Talaixà i la ruta final a Aigües Tortes! Us hi esperem a tots!•

secció

MAINADA joves!

Hi Joves!

Quan llegiu aquest article ja haurem tornat del Marroc! Però com que ara no podem explicar com ha anat, què us sembla si fem un recull de les activitats que hem fet aquests últims mesos? Que han estat ben variades!

Primerament la Setmana Santa, on acompanyats també del grup de Grans vam recórrer el bonic tram del Camí de Ronda que comença a Blanes i continua per Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge i finalment Palamós. La primera nit en un magnífic càmping a l’altura de Tossa de Mar i en la segona nit en un que es trobava a s’Agaró i que tenia piscina!

Vam tenir la sort que el temps ens va acompanyar en tot moment i malgrat que hi va haver trams que es feien més durs, tots vam mantenir un bon ritme. Remarcant com a anècdota, el to vermell que predominava a la cara de tots nosaltres; però contents de poder lluir al tornar al casa la nostre primera cremada de l’any.

I sense allunyar-nos del color vermell,

ara toca Sant Jordi! Que aquest any els joves vam fer parada, i quina parada… roses i espiga dins un gerro fet de canya de bambú (dissenyat perquè no es tombés amb el pes) i acompanyat amb una senyera que lligava una targeta amb un poema escrit, i a més n’hi havia quatre de diferents a escollir. A més a més, la llaminera rosa de pega dolça feta amb molt d’amor! Els “boc’n’rolls” també ajudaven a guarnir la taula, però s’ha de remarcar la valoració del compromís que hi va haver per part dels Joves i agrair també a tots els amics i familiars que vàreu col·laborar per fer possible la nostra ruta al Marroc.

Seguim, doncs, amb la pujada al Gra de Fajol, on podem dir que la neu, el fred i el vent en van ser els principals protagonistes; però tot queda recompensat quan es poden observar totes aquelles vistes i podem omplir-nos els pulmons d’aquell preuat aire.

També recordem la darrera de les nostres sortides com a Joves Cuiners, situada a Boadella i les Escaules, on malgrat les condicions de cuinar en una zona descoberta, tot va quedar boníssim!

I com en les altres ocasions, el treball en equip va donar un bon resultat i va fer possible que fos un cap de setmana ben agradable. Llàstima que tot va finalitzar amb una ploguda primaverenca, però com a bon record ens queda el meravellós jardí de la “Maria de les Flors” i les seves boníssimes cireres!

I per finalitzar, afegir la nostra col·laboració a la inauguració del refugi de Talaixà, on aquesta vegada, juntament amb els Grans, vam pujar-hi la tarda abans.

Vam preparar el dinar per a totes aquelles persones que l’endemà vindrien a veure i a celebrar el fruit d’uns bons anys de feina per a arranjar les dues plantes del refugi.

Com a records ens queda la bonica diada i el bon ambient que es respirava durant tot el dia.

I això es tot, ara només esperar amb ganes la ruta per als Atles marroquins!

Salut!•

SERVEI A DOMICILI www.ceolot. cat

27

A C T I V I TAT

S

TROBADA AMB ELS COMPANYS DE MALLORCA, MENORCA I LISBOA

Puig Corneli

Ens plau resumir en imatges la nostra trobada amb els companys del Grup Excursionista de Mallorca, la Unió Excursionista Menorquina i el Clube de Actividades de Ar Livre de Lisboa, que va tenir lloc a la nostra ciutat el segon cap de setmana del passat mes de maig. El bon temps ens va acompanyar en les activitats previstes, tot i la calor dels dos primers dies, i l’ambient fou magnífic en tot moment. El bon record de la trobada perdurarà en els que vàrem tenir el goig de participar-hi.

Santa Magdalena del Mont

Collada de Bracons 28

A C T I V I TAT

La Plantada

S

La Fageda d'en JordĂ

Sant Francesc

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com www.ceolot. cat

29

A C T I V I TAT

S

SORTIDA A L’AUVERGNE Les imatges recullen diferents moments de la sortida a la Lozère i l’Haute Loire, organitzada per en Lluís Avellana el passat mes de maig.

El viatge amb el ferrocarril Trans-lozérien, la primera etapa del camí de Sant Jaume francés, des de le Puy-en-Velay fins a SaintPrivat-d’Allier, la visita al lac du Bouchet i una pedalada pel Vélo-rail de Pradelles en van ser els plats forts. El bon temps va ser un company més en un cap de setmana esplèndid.

Mende

Vélo-rail de Pradelles

Trans-lozérien

Lac du Bouchet 30

A C T I V I TAT

S

Le Puy-en-Velay

Saint-Cristophe-sur-Dolaizon

Saint-Privat-d'Allier www.ceolot. cat

31

RA C CO L · L A B O

IÓ Ramon Feixas

DE BANYOLES A LA FRANJA DE PONENT D'ALPENS A SANT JAUME DE FRONTANYÀ En el transcurs d’una tardor del 2013, en què l’aigua i el fred es van reservar molts dies, mentre els faigs de la Serra de Vinyoles varen desfullar-se sense la protocol·lària coloració, els roures de més modestos colors van ser els encarregats de confirmar-nos l’estació en què estàvem. Com a continuació del projecte que ocupa les tres entitats que estimen la natura i el país per traspassar-lo caminant, amb un increment d’assistència, vam emprendre la caminada a Alpens i acabar-la al peu del monument històric de l’església de Sant Jaume de Frontanyà, que no vam poder visitar perquè l’hostal, on es guarda la clau, era tancat.

Amb un molt breu puja des d’Alpens, vam fer el baixa cap aigües de la vall de Sora, vam reprendre, encarant-nos de forma força directa, pel terreny que ens acostava a Santa Margarita de Vinyoles, posada al cim de la Serra, que ofereix una àmplia panoràmica. Abans, però, vam passar per Anfruns i Grau de l’Olla, la primera consistent i la segona situada en un curiós pujant. Allí vam petjar un viarany amb traça desdibuixada, que prengué verticalitat amunt del Coll de Mercadal. Sense desdir, en passar pel Castellot, vam enlairar-nos a l’ermita del cimbell.

Mentre repassàvem la panoràmica, incloent aquella que teníem en el record d’haver-hi passat en etapes anteriors, vam esmorzar a recer de la paret, abans de seguir carena enllà mantenint el nostre rumb cap a ponent.

Al cap de poc, des del darrere, vam deturar-nos, per una lleu indisposició. Ens vam parar en un marc de grat estar, i sortosament tots vàrem poder continuar el nostre camí . El Coll Tallat i el Puig Cornador ens van rebre al nostre pas. De fet aquest Puig va ser el nostre sostre d’aquell dia . Encara seguírem per la serra fins al Collet de les Bruixes on s’esbranca la serra. Vam seguir per una pista que mena cap a una de les pues que allomen la carena. Per horari, convenia de fer camí més decididament, perquè és un temps de prompta fosca (l’horari era suficient a ritme tranquil, però s’havia de menar bé). Per aquesta raó, en passar per Sant Pere de Serrallonga no ens vàrem aturar gaire. L’arròs ja era a punt per tirar-hi l’aigua.

Mantenint-nos a la pista en lleuger descens, vam arribar a Co32

mià, masia tancada, enfilada en un lleu pla. Unes fites ens reberen per guiar-nos cap a baix, al fondal ,on la riera de Merlès mostra un bell salt. Vam travessar una carreterota que connecta les dues carreteres brancals que es troben abans de Borrredà. Un pontet ens va permetre accedir a l’altra llera de la riera, on pastura la somera que suporta els jocs del gos. Són del refugi de Puigcercós, on ens menjàrem l’arròs, qui no duia a la motxilla el dinar per al seu cos.

Havent dinat reprenguérem la travessia. Tocava remuntar la Riera de Merlès. Es tractava de 8 quilòmetres de distància i 250 metres de desnivell força ben repartits. Vam travessar la carretera de les Llosses, vorejar el Càmping del Saiol, seguint tota l’estona la joguinera traça del GR 241 en aquest tram, aparellat amb l’aigua de Merlès, però en sentit invers. Finalment deixàvem la riba mentre anava minvant la llum del dia i les faroles del poble s’imposaven a la nit. Amb la satisfacció d’una caminada i també d’un animat i dotat dinar al refugi, pujàvem a l’autocar portant ja 8 jornades des de Banyoles.

CO L · L A B O

RA C I Ó

DE SANT JAUME DE FRONTANYÀ A MALANYEU

El dia 19 de gener d’enguany, amb temps de claror ben curt encara, i amb temps atmosfèric semi amenaçant, els que anem seguint el cicle que de Banyoles té fita a la Franja, vam ser atansats per l’autocar al més xic municipi de Catalunya: Sant Jaume de Frontanyà.

Sense mandra i sense pressa, vàrem vorejar per baix el cingle de les Forques. La nostra opció va ser la de seguir el GR 241 com havíem fet en el tram final de l’anterior etapa. Pel Clot de l’Esmoladora, per la casa que dóna nom al poble: la de Frontanyà, i per pista bosquetana, vam pujar fins a creu Melosa. Allà, la neu ja ens feia companyia, i convidava a molts a treure màquines de retratar.

La vam trepitjar passant pel Pla del Genai, Pla del Capellà, Collada de Faja i Branca, Creueta de Cosp, Pla Fondo de baix, Pla Fondo de Dalt, tot seguint la carena, de la qual marca fita, el Cap de Puig Lluent. De fet, ja no vam deixar de fer-ho fins al vespre, a la part baixa del descens. Al Pla Fondo vam abandonar la carena i també el GR esmentat, per endinsar-nos a l’obaga: La d’Ardericó. Ara sí que la neu feia més patxoca, però d’agradable caminar. La fageda amb neu és joia per als ulls embadocats.

Vàrem giragonsar la clotada dibuixant un ample arc amb les osques que dibuixa l'orografia del terreny. Era prop de les dotze quan vam arribar al refugi d’Ardericó. Prevèiem que, abans de dinar, (el dúiem a la motxilla), havíem de coronar un pedraforquet petit: La Roca Forcada. La cervesa però ens manà entrar. Mentre érem a dins es va posar a nevar. Semblava que ens ho feia a mida quan érem a sopluig. Pujar a la Roca esdevindria relliscós, i després on dinarem, amb tanta neu? Què farem? Què direm? Quedem-nos aquí a dinar. No va pas anar ben malament. Fins alguns ens apuntàrem a la sopa i al conill del refugi. D’altres optaren pel cafè i/o el rajolí.

Tot plegat era més fàcil que pujar a la Roca Forcada, amb el risc de patinades amb la neu que des de la roca haurien tingut conseqüències fatals El que sí que ens va exigir més, va ser la pujada de 200 metres de desnivell del Refugi a la lleixa d’Arderiu. A més pujar, però, el paisatge es feia molt atractiu i el balcó era esplèndid. Vam esquitllar el Joc de la Pilota amb la Moreneta allà penjada. En passant per Pla Xispador ens queia alguna ballarusca, que ens va acompanyar sense majors exigències d’abrigall.

Al pla del Catllaràs, vam acostar-nos a la Roca, procurant no potinejar el mantell de neu del seu davant. Les fotos de rigor exigiwww.ceolot. cat

ren el temps de rigor. I no podíem deixar de dedicar-los-el.

A partir d’aquí el ritme del grup fou més variat, ja que s’ensumava que la claror faria curt. Vàrem descartar el pas pel Griell.

D’aquesta manera deixàvem dos punts d’interès prou peculiars a la sortida, com són la Roca Forcada i el Griell de Cal Pigot. La neu que ens en va privar ens va aportar a canvi bonics paisatges Vam passar per les collades de Sant Miquel i de la Font del Tudó. Involuntàriament vam passar de llarg de la cruïlla de la Font dels Coms, però penso que en hauríem mal firat de passar-hi, ja que hauria estat complicat seguir la poc marcada traça del corriol, mentre era amagada per la neu. Això ens va suposar de passar el pas equipat de Grapissot. No és pas difícil, però 40 persones amb neu és entretingut. Fèiem així una marrada quan la fosca ja venia.

Aquella fosca nasqué lentament i bonica per camins tan propis del Catllaràs. La situació em portava una certa intranquil·litat ja que el grup s’havia fragmentat, en perdia el control, i cada vegada hi havia menys llum, però vaig tenir ajuda d’uns companys de sòlida experiència i actitud als quals he d’agrair la seva actuació perquè no quedés ningú esgarriat. A l’arribada vaig tenir la satisfacció que la incidència de la neu i la fosca, fossin assumides com una aventura satisfactòria en general, i com un gaudi l’haver fet l’excursió d’aquelles característiques.. En podrem guardar un grat record. Val a dir que al conductor també cal valorar-lo en venir-nos a buscar en un lloc on la carretera normal no és apta per a autocars, i va fer la volta per carreteriques, que ens va fer possible fer el fi d’etapa allà.

Fotos: Kim Agustí 33

RA C CO L · L A B O

IÓ

DE MALANYEU A VALLCEBRE

L’últim dia de maig d’enguany, l’autocar, per una l’entremaliada carretera que merita la capacitat del conductor, passant per la Nou, va acostar-nos a Malanyeu. Algú va dir: “Avui almenys veiem què hi ha”. Les roques imposants el fan un lloc solitari, escabrós, però verd i d’imatges captivadores. En l’etapa anterior havíem baixat força per arribar-hi. Ara teníem a nivell similar Vallcebre, cap a on anàvem, però enmig hi havia la profunda vall del Llobregat que en aquest tram transcorre entre verticalitats ferrenyes que van abrigant de verd, com tantes cingleres, en el procés de forestació que hi ha a Catalunya. Vàrem deixar les escoles. Vam acomiadar Ca l’Anglada, i per un PR vam baixar el Grau de les Orenetes després de travessar la carretera on circulava l’autocar. Uns rocalls poc baumats donen el seu toc a l’agradosa senda. Cap a baix hi ha les tanques i la no llunyana casa de Coma Rodona. Les voltem.

Travessem una pista i un torrentó i anem a buscar la carena dels cingles de Reu. Aquests culminen al Tossal del Puig amb 1263 metres. El nostre camí no feia el cim , però el tram de cresta que resseguírem és balcó extraordinari sobre la Vall del Llobregat encaixonada i al davant el gran aparador de muntanyam encinglat ple de construccions mineres. Descendírem suaument pel grau de Llet en una agradosa boixeda,passàrem el coll de Sant Isidre que parteix aigües entre el barrancs la Nou i Malanyeu. Continuàrem de cara a la Nou. Allí, l’antic camí és a estones perdut i altres és drecera d’una pista. El vàrem combinar amb la pista. En arribar a la casa del Puig, també en zona minera, vam desfilar-nos les margeres de l’antic quintà per traces que s’han anat fent gràcies al migrat trànsit de persones que hi acudeixen . A la feixa de menys nivell, vam fer un gir per seguir enlleixats a la part oest de la Serra que seguíem a dalt, ara prenent progressivament el sentit invers al Llobregat. Finalment baixem a la carretera de la Nou molt a prop del pont que ens permetrà creuar el que encara és Pantà de la Baells, ja molt aprimat. És on té la principal vena de reculls que conflueixen lliscant lateralment al sud del Moixeró, al davant del túnel que comunica amb la Cerdanya, amb un considerable embut de recollida. A prop, dins l’aigua, hi la, ja en fase d’enrunament, ermita de Sant Salvador de Vedella El pantà està prou alt com per impedir-hi l’accés a peu . Allà mateix passem l’eix del Llobregat, i per aquest sector no tenim una altra opció, per pujar a Sant Corneli, que la carretera. La prenem deixant a l’esquerra la central 34

tèrmica, davall de cingles que anirem guanyant. Caminar per carretera no és pas el que ens agrada més, però l’entorn és prou potent paisatgísticament per compensar aquest escull.

A poc més de la una, hora ideal per dinar vàrem arribar a Sant Corneli. Vam dinar en un restaurant preparat per a uns centenars de persones amb copiosos plats i plates. Després feia una mica de mandra la pujada de 200 metres de desnivell que suposava guanyar els cingles de Vallcebre havent dinat, però, a passet, tots vam anar pujant per corriols. Vam travessar la carretera de Peguera, sense desdir fins a arribar a peu de cingle. El grau dels Boits puja per una esquerda molt modesta, està equipat, i l’equipament li treu la més mínima dificultat que pogués tenir. El gaudi del lloc i la utilització de les mans fa que aquest tram sigui menys cansat que l’aproximació. A sobre el cingle, la vista és generosa. La Serra d’Ensija domina el lloc i la sessió fotogràfica de grup es va poder fer amb el temps requerit, ja que l’horari era bo.

Vam fer les poques passes que quedaven pel Pla d’en Barromba, sostre de la sortida, encara que només sobrepassava un centenar i mig de metres tan de la cota de sortida com de la d’arribada. Això, amb una sortida de 874 metres de desnivell acumulat, és molt poc usual. Vam fer un flanqueig per la capa boscosa que

CO L · L A B O

vesteix el vessant interior de la part sud dels cingles de Vallcebre.

A la dreta avall hi teníem el fondal del torrent de les Deus que inexorablement, com totes les aigües de Vallcebre, aboca a la Foradada. Vam passar per l’indret anomenat Belians on hi ha la Creu del Culell.

Vam arribar a 2/4 de 6 a Vallcebre. L’autocar ja era allà, però es va poder fer la cervesa tranquil·lament i ens va portar a la Casa de Colònies del peu de la muntanya que li dóna nom: el Pedraforca.

Els fotògrafs van estar ocupats. prestisimo, presto, allegro. Preludi de la diada de San Justí a la Gallina Pelada Mister Wiliand B. Stout era un enginyer d’alta talla en el món de l’aeronàutica. Diuen que el 1944 va inventar una màquina que pot solucionar quelcom molt important en un grup que, des d’una casa de Colònies anomenada Pedraforca, vol musicar el vent que circula pels pollegons de la nostra emblemàtica muntanya.

Davant de la possible adquisició de l’aparell enginyat per aquest Sr., s’hauria d’aclarir si s’ha d’escollir l’opció Beethoven, o bé la Wagner que també va ser proposada. S’hauria de delimitar també qui fa de director, qui de músic i qui de públic. En principi es tractaria d’organitzar la distribució de l’espai perquè cadascú fes la seva funció. Si entre el públic uns piquen de mans, els altres donen cops a les lliteres, els altres xiulen, els altres riuen i encomanen el riure, els músics desentonen. Parlo de la màquina dels ronquets musicals. A google posant “ronquidos musicales” podeu veure’n el model. I mai se sap si amb assaig podria millorar. La gent que hi havia a la sala amb lliteres de la casa de colònies Pedraforca va gaudir de l’assaig que, com tot, és millorable.

RA C I Ó

DE VALLCEBRE A L’ESPÀ El diumenge, a dos quarts de vuit del matí, la colla ja era asseguda al menjador, l’esmorzar era a taula, i les bosses i motxilles al maleter. Després vam ser traslladats a Vallcebre. La pujada que ens esperava era consistent, però la manera com teníem previst d’abordar-la, la faria més tolerable. Ens esperaven 1400 metres de desnivell acumulat amb 20 quilòmetres. El temps i la temperatura ens acompanyaven, i el grup era integrador, ingredients que feien possible una excursió potent però no forçada. Vam encetar l’imposant ascens a Ensija per un terreny urbanitzat i no construït. En amunt ens va donar accés a una pista, i aquesta va acompanyar els nostres peus a la carretera que de Vallcebre va a Coll de Pradell i a Coll de la Trapa. Vam haver de seguir-la una mica per superar el Grau de Vallcebre, que és flanquejat per cingles i el barranc principal . Els galls i/o altres animals com per exemple gossos de de Cal Coix, Cal Pollastre, Cal Masot i Cal Arias, ens saluden al passar, i completàrem la superació deel Grau. Al la roca cingle d’Esdavella hi ha un forat fet per a les vagonetes que dóna accés a un mirador.

La miranda va propiciar un bufet i vam seguir amunt per una pista que comença donant accés a cases disperses, però, més amunt, l’aigua se n’ha fet mestressa, fins a anar quedant desdibuixada de tal manera que queda una traça boteruda. Finalment seguim un sender que condueix a la carretera asfaltada. El tram a seguir-la no és llarg. Mentre a la dreta, a dalt els cingles de Costa Freda ens marquen el coll de Pradell, el nostre proper objectiu.

Fet el parèntesi pragmàtic a les nits de grup quan l’habitació és una sala comuna.

Una vegada al coll, una molt suau baixada ens va aproximar al barranc. Era un altre respir agraït que fèiem per un vial paral·lel a la carretera asfaltada separada per una barana de fusta.

Un cop al barranc de les Llobateres, es va tractar de reprendre la pujada, ara en sentit sud i agradosament encaixonats. Primer suaument i després més decididament. En el tram més costerut, el camí fa unes ziga-zagues laterals, torna al llit del rec, com més amunt més herbat. Altre cop més planers, previ descans per la nostra part, arriba a un punt que el Barranc principal gira a ponent i el seu nom és Barranc d’Ensija. El rec que venia de dret, té els origens entre el serrat de Voltor, pla d’Ensija i els reculls de la Creu de Ferro. Nosaltres seguírem pel principal que ens va enlairar, encara esquivant congestes que resisteixen dins el barranc, fins al Pla Gran on s’obre la vista al Refugi d’Ensija i a la Gallina Pelada. www.ceolot. cat

35

RA C CO L · L A B O

IÓ

Havíem fet ja una bona part de la pujada. Vam quedar-nos a dinar a peu de refugi. Alguns varen preferir dinar al Cim de la Gallina Pelada. Havent dinat, els que havíem parat al Refugi vam completar els 20 minuts d’ascens. Reunits a dalt, varem poder veure projectes de continuació, trajectes passats i molts altres llocs, des de un punt ja central de la terra que estimem. La carena més altiva d’Ensija, que és tranversal, culmina a l’Oest amb aquest encinglat cim, i té una petita extensió que es desploma en arribar a la Roca Blanca.

Aquest petit tram és estret, compacte i acinglerat. No té cap dificultat i això el fa imperiós i atractiu. La Roca es baixa per un dreturer i esquerp corriol uns pocs metres. En un tall de cingle es pot accedir a una tartera poc còmoda que té una traça per poder davallar al serradet de pins que hi ha a baix, abans d’arribar als prats del Portet. Per corriols, vam baixar aquest serradet.

Al Portet vam trobar el GR 107 que passa també per l’Espà i en bona part el vam seguir. Vam fer parada a tres minuts, a la font del Portet, que va ser ben oprtuna. Amb marrades, vam baixar cap al clot de les Llebreres, que és en un fondal profund i dreturer. Per una lleixa, vam travessar de pla cap a clot de la Coma.

Un descens picat i una tornada planera van ser l’última llaçada del baixant. Uns sender no llunyà a la Devesa de Feners ens deixa baix, on es troben el Torrent Ruixol i el Riu de Boixol en una terreny estovat per les Vaques d’una granja. Ens calgué remuntar, prop del riu, per Can Quel, Can Tomàs i el Molí de la Farga. Des d’aquell molí, per un serradell, entre torrent i torrent, seguint un sender marcat vam suar l’última pujada del dia. Havent passat per sota l’església i un curt carreró, a poc més de les 6 de la tarda, vam trobar-nos l’autocar que ens esperava amb la diligència que li és pròpia al conductor.

L’agraït i agradós grup va pujar a l’autocar per a la tornada. Un grat record que desitjo que sigui compartit.•

Horaris de la travessia D’Alpens al Grau de l’Olla i Santa Margarida de Vinyoles

1 h 37 min

Del santuari al puig Cornador, Sant Pere de Serrallonga i el 1 h 59 min refugi de Puigcercós Del refugi a Sant Jaume de Frontanyà

2 h 07 min

De Sant Jaume de Frontanyà a creu Melosa i Ardericó

2 h 28 min

Del refugi a la roca del Catllaràs

1 h 44 min

De la roca al collet de la font del Tudó i Malanyeu

2 h 12 min

De Malanyeu als cingles del Reu, la collada de Sant Isidre i 2 h 32 min el riu Llobregat Del Llobregat a Sant Josep i Sant Corneli

1 h 01 min

De Sant Corneli al grau del Boits i Vallcebre

1 h 45 min

De Vallcebre al forat Negre i el coll del Pradell

1 h 50 min

Del coll al barranc de les Llobateres i el Cap de la Gallina 2 h Pelada Del cim a la font del Portet, l’Aigua de Valls i l’Espà

36

2 h 40 min

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE ARGONCILLO – ALCANADRE – LODOSA

Ermita de Aradón

Dimecres, 23 de juny de 2010. L'etapa d'avui serà més llarga que la passada, la guia apunta 26 quilòmetres, quan acabem ho sabrem, sempre en surten més. Sortim de l'hotel "Molino" i tot travessant per mig de camps retrobem les marques per on ahir ja havíem passat, travessem la població i ja en terreny nou caminem en direcció nord, fins a trobar l'Ebre, el seguim uns metres fins a una estació depuradora, el deixem i encarats al sud travessem el camí "del Plantío" fins a trobar el curs de la riera de "La Veguilla de Río Grande", on seguint el "camino de abajo" arribem a les envistes del llogater de Arrúbal, aquest nucli és va independitzar de Argoncilo l'any 1953 i compta amb uns 500 habitants en el cens de 2012.

DISSETENA ETAPA seguim la caminada fins a una altra estació depuradora, el camí vora riu s'acaba i pugem a una plana, el sender fa un anar-i-venir per seguir pel camí antic de Arrúbal a Alcanadre fins a San Martín de Berberana, lloc on també hi ha un famós Celler. Aquí ens fiquem al camí de Mendavia, que seguim fins a retrobar el marge de l'Ebre; aquest camí té a la nostra esquerra camps de conreu i per la dreta pedra bastant erosionada. A l'altra banda del riu s'obre el "soto de Urzaga" i una mica al sud "los cortados de Aradón". L'Ebre el resseguim pel "Soto del Fresno", amb arbres a la seva riba.

Ens cal travessar la línia fèrria per un pas a nivell, aquí ens trobem un Peregrí que va a Santiago, resulta que és un sacerdot Italià i que començà el seu peregrinatge a Roma (...), parla al castellà i xerrem una estona; més endavant també trobem una parella que fa el Camino, ens diuen que ja l'han fet tres vegades, ens ensenyen els carnets que ho acrediten, ens venen uns collarets artesanals i comprenem que es guanyen la vida venent aquest tipus d'artesaníes als altres peregrins, però donen a entendre que ja ningú no compra i el seu immediat objectiu és quedar-se a Santiago i establir-se amb aquest negoci de l'artesania. Passa un tren i ells ja saben quin trajecte fa i a les estacions on para Nosaltres continuem, els conreus ara son combinats amb vinyes i espàrrecs, d'aquests no n'havíem vist mai. Anem una estona al costat de la via del tren fins a sota de l'ermita de "Nuestra Señora de Aradón", edifici de construcció moderna; al davant de l'ermita passem la via del tren per un túnel i continuem seguint al seu costat, però ara per l'altra vora; deixem la via i entrem als conreus de "Peñascasa", els deixem i a la zona de "el Pedro" retrobem la via que ja no deixem fins a Alcanadre.

Aquí, que és final d'etapa, nosaltres entronquem amb l'etapa 18.1 que continua d'Alcanadre a San Adrián, fins a Lodosa, ens falten uns 6 quilòmetres per acabar.

Seguim, el GR ressegeix la població d'Alcanadre deixant-lo a la nostra dreta, però nosaltres pugem al poble, en un banc a l'ombra parem a fer un mos; també ens dirigim a la plaça i entrem al bar a fer el cafè, pel carrer no hem trobat ningú, però al bar sí que hi ha alguns homes fent la partida, ens hi estem una bona estona.

A l'església de Santa María s'hi venera la "Virgen de Aradón", que procedeix de l'ermita que fa poc hem trobat.

Alcanadre.

Entant a Alcanadre

No entrem a la població, la rodegem fins a la sèquia de "Tranquera" i amb un gir de 90º anem a trobar la ribera de l'"Alameda", a aquesta zona els fruiters dominen el paisatge, en un hi ha gent treballant i un d'ells es dirigeix a nosaltres amb un "Buenos días, ¿que tal están, no me conocen..?", i jo responc, "hombre, así de buenas a primeras y a contraluz, pues no, la verdad", resulta que és el conserge de l'hotel on hem estat aquesta darrera nit, ens regalà peres, bones per cert, ens volia carregar, però només agafàrem les que podíem portar, no calia més pes. Xerrarem una estona i proswww.ceolot. cat

37

RA C CO L · L A B O

IÓ

Continuem, hem de caminar per la carretera LR-260 amb pujada i amb forta calor, són dos quarts de cinc, podem canviar la carretera asfaltada per una pista paral·lela, dalt la pujada hi ha una àrea de pícnic i un excel·lent mirador "el mirador de El Viso", esplèndida vista sobre els meandres de l'Ebre en aquella zona, les comportes del canal de Lodosa i la presa de "Los Mártires" així com també de les planes de Lodosa. Aquí també hi ha unes restes arqueològiques d'un poblat de l'edat de Ferro. En un camp hi ha un tractor en funcionament; el “funcionador” el para i es dirigeix a nosaltres decididament, ...pensem, qué passa? No res, té ganes de xerrar, l'àrea de pícnic té unes taules amb bancs, però una d'elles està estimbada a baix, ens comenta que aquí també hi ha molt de “gamberro”, sobretot els caps de setmana; a la tertúlia s'afegeix un senyor que acompanyat d'un gos està fent una passejada per la contrada, parlem de la nostra caminada i aquest ens comenta que si volem per arribar a Lodosa, que ell també hi va, no cal fer el camí que proposem, es pot fer molt més curt, però nosaltres molt amablement declinem la invitació tot argumentant que volem fer el recorregut que està marcat.

Ens acomiadem dels contertulians i comencem la baixada fins arran de riu, passem pel costat de la presa, travessem el "Canal de Lodosa" antic aqüeducte Romà que portava les aigües a Calahorra, també conegut com el "Puente de los Moros" i encara es conserven 13 del 108 arcs de què es componia. Un pont i per un túnel la via fèrria del tren Castejón-Bilbao, continuem per pista tot seguint el riu a la nostra esquerra, a la dreta hi ha moltes ca-

bicistarres@telefonica.net 38

ses, més aviat construccions per les eines del camp habilitades per a estades esporàdiques, algunes amb gossos guardians força escandalosos, així arribem a l'ermita de "San Gregorio", veiem per un altre camí el senyor i el gos que van baixant, aquí la pista rep el nom de "Cañada del camino viejo de Pradejón", tot seguit trobem el pont de la carretera N-123 que entra a Lodosa. Aquí deixem les marques de GR i travessem el pont per entrar a la població.

Avui hem fet uns 31 quilòmetres (la guia posa 26) amb unes 7 hores i mitja de marxa efectiva.

Amb aquesta etapa acabem la tongada d'aquests dies, pensem continuar en una altra ocasió.

Una vegada passat el pont enfilem el carrer principal i arribem a una plaça molt concorreguda, seiem a les taules d'un bar, fem la cervesa i demanem per una farmàcia, perquè sembla que m'han sortit unes mules, hi vaig i el farmacèutic està tancant la botiga, però molt amablement em despatxa els pegats corresponents, torno al bar i ja anem a l'hotel Hotel Marzo, C/. Ancha, 24, tel. 948 693 052, (2 a mitja pensió 75€). Hotel molt correcte i ben situat.

Lodosa compta amb uns 5.000 habitants, segons el cens de 2012. Té dos copatrons, San Emeterio i San Celedonio que es celebren per les Festes des del 30 de juliol al 4 de setembre, també és molt important la festa de la Virgen de las Angustias; des del dijous abans del tercer diumenge de setembre fins al diumenge són les diades del "Toro Ensogado", que s'allibera pels carrers del poble.

Es tracta d'un brau que porta una soga lligada al coll suelta i que el jovent intenta agafar... La seva activitat económica primordial

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Midaror de El Viso.

son els famosos "Pimientos del Piquillo".

Bé, sopem a l'hotel, sortim a fer un tomb, però està tot molt tranquil, ens retirem a dormir. Al matí per tornar a Olot, de primer ens cal un taxi per portar-nos a l'estació del tren. Compte: l'Estació no és Lodosa, s'anomena "Féculas de Navarra", no sabeu el que ens costà de localitzar aquesta estació per internet, està a uns 3 quilòmetres de la població.

Desprès del taxi, tren fins a Saragossa, AVE fins a Barcelona i Teisa fins a Olot.•

Argoncillo.

Ermita de San Gregorio. www.ceolot. cat

39

RA C CO L · L A B O

IÓ

Entorns de Lodosa.

Espàrrecs.

Arrúbal.

40

Vinyes.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Pujant al Mirador de El Viso.

Camí a Alcanadre.

Desnivell

Mapa

www.ceolot. cat

41

ION I N FO R M A C

S

Sota l'ombra del drac de pedra Sota l'ombra del drac de pedra (Editorial Kimera/La Galera, juny 2014). Ha aparegut ja el segon volum de la trilogia fantàstica Kàrvadan, de Carles Batlle, que recrea un món fantàstic a l’Alta Garrotxa.

Kàrvadan és una història d’aventures, pensada per a adults i joves, que transcorre en un món primitiu i en una època incerta.

Al primer volum de Kàrvadan (La llegenda de l’impostor), descobríem una civilització fantàstica, amagada entre muntanyes. A causa d’un accident fortuït, Pol, un jove indignat del segle XXI, es trasllada a aquest univers sense entendre com ni per què. Per sobreviure, haurà d’assumir la identitat del Kàrvadan: l’heroi mític destinat a eradicar la terrible plaga que extingeix la vida a la terra de Carr-mor.

A Sota l’ombra del drac de pedra, descobrirem d’on surt la força terrible i antiga que vol evitar que Carr-mor recuperi el seu antic esplendor. Pol s’hi haurà d’enfrontar: haurà de lluitar per arribar a la Muntanya Negra, tal com diu la profecia, i també per evitar una guerra fraticida. També descobrirem en què consisteix realment el poder de la llum blava. I qui són els urgai...

Amb Kàrvadan, Batlle crea un espai mític calcat sobre un espai geogràfic real, l’Alta Garrotxa. La cohabitació d’una orografia reconeixible (i transitable) amb un univers i una toponímia imaginària resulta estimulant.

En aquest segon volum, trobareu un mapa fantàstic, un extens glossari de termes de la geografia, la fauna i la flora carmorians, i també una proposta d’itineraris (amb els nomes reals i els noms imagina-

42

ris). Així mateix, podeu trobar aquestes rutes al bloc: “La ruta del Kàrvadan” (karvadan.blogspot.com).

Si bé el primer volum us proposava excursions prop de la Mare de Déu del Mont, Sota l’ombra del drac de pedra suggereix diversos recorreguts entre el Borró i la Vall d’Hortmoier, passant per indrets com ara la Cova de l’Orri, Sant Andreu de Guitarriu, el Treu Gros, el Bassegoda, la Vall de Riu, Talaixà, el Ferran, la Balma del Corneta, la Riera d’Escales, Santa Bàrbara de Pruneres o el Pont del Llierca entre mols d’altres.

No us la deixeu perdre! Unes bones novel·les per a aquest estiu!•

En cercar resposta al perquè de tot plegat, només el xup-xup que fa una cassola de rostit em consola de tot el silenci, que per resposta m’arriba de l’univers.

Els conse lls de la q

uiss a s à v ia

Una copeta de ratafia cada vespre em refà del mareig diari d’aquest gronxador perpetu que és el món.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

J O V E • I N C A P A C E S

O L I V E T L E G A R E S •

A I R O S A • • R E • • • T

Q U I • P C • C O R S E G A

U • C A L A M A R S A D A •

I D A V E • E R • • R U S C

M I • A N T R E S • A C A R

V A L L D E B I A N Y A • E

A R A • O M A • N I N • • T

Y I N • R I C • T R A I R E

R A I D S • • P A • C R I N

E • F A • C R E P • S A U C

D R E T U R E R A M E N T •

A U R I C • P E U C • • A U

SOLUCIÓ

43

ens veiem k al faceboo