Centre Excursionista Olot núm. 197 by The Graphic room

a C a ta lu n y

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

de io n is te s ts E x c u rs ta ti E - DESE n ’E d OCTUBR F e d e ra c ió

o lo t. c a t w w w.c e . 197 15 núm MBRE 20

4,00 €

SUMARI ACTIVITATS

Director: Ramon Regí

TREPITJA GARROTXA

Redactor en cap: Kim Agustí

secció MUNTANYA

Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Gerard Millan Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

un puja-i-baixa a posets

8 18

INFORMACIONS LA SALA BROTS GARROTXINS CORREDORS DE MUNTANYA VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

MOTS ENCREUATS

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

SOLUCIÓ

11 11 17 17

12 31

Impressió: Impremta Aubert

secció MAINADA

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC

COL·LABORACIONS

Dipòsit legal: GI-1453-94

TRES DONES, TRES BICICLETES I UN DANUBI VOLTANT EL MONT PERDUT I EL VINYAMALA GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 22ena ETAPA

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d’aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l’autor.

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto de la portada: Posets de Pep Badosa.

21 25 28

II ULTRA TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA 24 i 25 D’OCTUBRE DE 2015 www.ceolot.cat/trepitja

112 Km 5.400D+ 63 Km 2.900D+ 25 Km 1.100D+

4a COPA CATALANA DE CURSES D’ULTRARESISTÈNCIA PER MUNTANYA #UTTG

COLL DE BASSEGODA

COMANEGRA TALAIXÀ

LLIURONA

TORTELLÀ

OIX

SADERNES

EL MONT

SANT ANIOL

BEUDA

HOSTAL VALL DEL BAC

PIC DE LES BRUIXES

EL BOLÓS COLL DE L’ALEC

BEGET

OIX

D.G.: RITA MASÓ

SALARSA

ORGANITZA:

AMB EL SUPORT DE:

PATROCINA: En benefici de:

A C T I V I TAT

TREPITJA GARROTXA NOVETATS I MOLTA SOLIDARITAT A LA II EDICIÓ DE LA TREPITJA GARROTXA El cap de setmana 24 i 25 d’octubre l’Alta Garrotxa acollirà la segona edició de la Trepitja Garrotxa Solidària, dos dies per compartir les emocions que de ben segur ens faran viure aquestes tres curses de muntanya! La Trepitja Garrotxa Solidària és la única cursa de muntanya solidària a l’Alta Garrotxa organitzada pel Centre Excursionista Olot i que esdevé una activitat completament solidària gràcies al patrocini de NOEL ALIMENTÀRIA S.A.U., ja que tots els fons recaptats es destinaran a la investigació de malalties infantils que des fa 10 anys promou la Fundació Albert Bosch en col·laboració amb l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. L’objectiu és treballar per millorar la qualitat de vida dels nens afectats per diferents malalties: la cirurgia fetal, el càncer infantil i les malalties rares com el "Lupus eritematós". La versió més llarga de la Trepitja Garrotxa és la Ultra de 112km i 5400mD+ que sortint d’Oix presenta un itinerari circular que permet conèixer la zona de l’Alta Garrotxa en tots els seus límits: Pel sud, entre Sales de Llierca i Beuda, passa per boscos que toquen a les planes al·luvials del Fluvià; per l’est s’endevinen les Garrotxes d’Empordà; la ratlla de la Catalunya Nord; i per l’oest, malgrat que geogràficament encara ens sentim dins la Garrotxa administrativament transcorre dins el Ripollès, amb una petita incursió dins el bucòlic paisatge de la Vall de Camprodon. Una segona cursa és la Trail, de 63km i 2900D+ que segueix el mateix itinerari que l’anterior però tallant a Talaixà per tornar cap al punt de sortida, Oix. Enguany hem presentat la Cursa de 25km i 1100D+ que tindrà lloc el diumenge 25 i transcorrerà per corriols de Sadernes i fins a Talaixà per també tornar cap a Oix.

Menys pista i més trail, l’Alta Garrotxa en estat pur! Aquest 2015 la Trepitja Garrotxa s’ha adherit com a membre de l’ITRA (International Trail Running Association), una entitat que vetlla per la qualitat de les curses de muntanya; és seguint el seu consell que hem reduït el nombre de quilòmetres de pista de les rutes proposades. Aquest treball de replentajament i qualificació ha estat aprofitat per les tres curses que proposem enguany: l'Ultra de 112km / 5400D+, la Trail de 63km / 2900D+ i la novetat, la Cursa de 25km / 1100D+.

Cursa de Muntanya de 25 km a recórrer en 6 hores, un diumenge per trepitjar l’Alta Garrotxa. Amb l’objectiu d’apropar l’Alta Garrotxa a molts més amants de les curses de muntanya hem creat la cursa de 25km i 1100D+ que es dibuixa com una ruta circular per a corriols plens d’encant, amb el seu pas per Sadernes i Talaixà, entre d’altres punts d’interès.

La Ultra de 112 km forma part de la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència per Muntanya de la FEEC i obté la categoria de 3 punts per a Ultra-Trail du Mont-Blanc® mentre que la Trail de 63 km obté la categoria de 2 punts.

Aquesta segona edició presenta diverses novetats; destaquem que l'Ultra de 112km, entra a formar part de la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència per Muntanya de la FEEC i l’acord amb la UTMB que oferirà punts als finishers de l'Ultra de 112km i la Trail de 63km per a participar a la mare de totes les curses del trailrunning, l'Ultra-Trail du Mont-Blanc®. Tenim la sort que aquestes dues novetats esmentades proporcionen un augment de la qualitat de les curses ja que han ocasionat un gran treball per part de l'organització per a l’adaptació que significa formar part de dues iniciatives d’alt nivell i reconeixement com són les proves esportives de la FEEC i la UTMB. www.ceolot. cat

Fotos: Alba Danés 5

A C T I V I TAT

PROGRAMA TREPITJA GARROTXA 2015 Divendres 23 d’octubre l’Hospici d’Olot A partir de les 17 h – Recollida de dorsals a l’Hospici d’Olot 18.30 h – Conferència oberta a tothom: "Córrer per muntanya d’una forma segura" amb Ismael Vila, GRAE. 19.30 h – Presentació i reunió informativa a l’Hospici d’Olot. Seguidament hi haurà un aperitiu de benvinguda.

Dissabte 24 d’octubre a Oix 07.00 h – Recollida de dorsals Ultra 112 km 07.30 h – Control de material i de dorsals a l’entrada de la zona de sortida 08.00 h – Sortida de l'Ultra Trepitja Garrotxa Solidària 112 km 08.05 h – Recollida de dorsals Trail 63 km 08.30 h – Control de material i de dorsals a l’entrada de la zona de sortida 09.00 h – Sortida de la Trail Trepitja Garrotxa Solidària 63 km Durant tot el dia es poden recollir els dorsals de la cursa de 25 km a Oix

Diumenge 25 d’octubre 07.00 h – Recollida de dorsals Cursa 25 km (recordeu disposar de 20 euros com a fiança del xip)

08.00 h – Sortida de la Cursa Trepitja Garrotxa Solidària 25 km 13.00 h – Entrega de premis de les tres curses Trepitja Garrotxa Solidària a Oix.

Com sempre la comunitat virtual Trepitja Garrotxa està activa i podeu trobar actualitzacions, notícies i novetats a la web i xarxes socials. Finalment aprofitem aquestes pàgines per convidar tots els socis i sòcies del Centre Excursionista d’Olot a sumar-se a la Trepitja Garrotxa ja sigui com a voluntaris o com a públic que vingui a animar el pas dels corredors als diferents punts d’interès de qualsevol de les tres curses. Per segon any la Fundació Albert Bosch (NOEL Alimentària) és el patrocinador de la prova esportiva tots els guanys de la cursa són en benefici de la mateixa Fundació, és així com la Trepitja Garrotxa esdevé completament solidària. Una nova col·laboració d’enguany és el l’acord amb l’Obra Social “la Caixa” qui aportarà una quantitat econòmica per a cada inscrit a la cursa, augmentant gràcies a ells la quantitat recaptada. Col·laboren a la Trepitja Garrotxa l’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa, Itinerànnia i tots els Ajuntaments per on passa la Trepitja Garrotxa. També volem agraïr a les entitats i empreses que ens fan costat com són Ovoxo, Aresta, Overstims, Natrus, Òptica Fluvià, La Fageda, Base Font Esports, Ratafia Russet, Ben bé d’Olot, Ca l’Huix, Inteplast, Gironès Bartrina Topografia, Can Vallès, Terra Aspra, Restaurant La Fageda, Ascensors Serra, Bassols o Banc Sabadell, entre d’altres.•

A C T I V I TAT

L’any 2004 i amb l’ànim d’aportar valors a la societat, Noel Alimentària va decidir crear la Fundació A. Bosch, dedicada a la col·laboració en projectes de recerca mèdica infantil. Onze anys després de la seva creació la Fundació A. Bosch manté com a objectiu promoure la investigació i la recerca de solucions mèdiques, biomèdiques i quirúrgiques a les malalties infantils i, en general, contribuir al benestar social de les persones durant tota la seva vida.

La Fundació A. Bosch treballa per esdevenir una entitat de referència en el suport a la intervenció directa i investigació translacional al costat del pacient, aconseguint així que totes les millores obtingudes se li puguin aplicar

ràpidament. Aquest objectiu no seria possible sense l’equip humà que configura la Fundació però sobretot cal destacar l’equip de professionals científics que està format per investigadors de diferents àrees i departaments de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Des del Servei d’Oncologia i Hematologia en la Infància, el Grup de Recerca en Cirurgia Fetal i Malformacions Congènites, especialistes en Bioenginyeria, passant pels investigadors en Ortopèdia i Cirurgia Pediàtriques i Rehabilitació fins a Medicina Interna, especialitzats en el tractament de malalties autoimmunes. Aquests departaments són els principals responsables de la tasca d’investigació que desenvolupa la Fundació A. Bosch. La tasca de la Fundació no s’acaba

a la Vall d’Hebron sinó que a través de col·laboracions i intercanvis ha arribat fins a hospitals i universitats europees que segueixen unes mateixes línies d’investigació, el Baylor College of Medicine a Houston, o el King’s College de Londres en són exemples. La metodologia de treball consisteix en la concessió de beques i ajudes per a projectes de desenvolupament i formació de postgraduats, l’establiment de convenis de col·laboració amb universitats i institucions públiques o privades i la cooperació amb altres fundacions. Després de dotze anys de treball i recerca la Fundació A. Bosch té reptes nous i ambiciosos focalitzats en la investigació amb cèl·lules mare, que es concentren en quatre projectes: la millora dels tractaments en oncologia infantil, la reproducció d’òrgans, les lesions medul·lars i la investigació del lupus eritematós. Tots els esforços es basen en la millora de la vida de les persones i sobretot la dels infants.•

i també...

#UTTG #ULTRATREPITJA #TRAILTREPITJA #CURSATREPITJA

www.ceolot. cat

www.ceolot.cat/trepitja trepitjagarrotxa@ceolot.cat

secció

OCTUBRE 2015

A M U N TA N Y

9 10 11

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

MES D'OCTUBRE  Dia 4: Engorjat del Tut de Maiols Itinerari: Ripoll, mas Comallivosa, pla de l'Home Mort, puig Duran, ca l'Adroguer, santuari de Vidabona, coll del Vent, Sant Julià de Saltor, tut de Maiols, mas Clarella, petroglif, coll de Baups, Sant Roc i Ripoll. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Hora i lloc de sortida: a les 8 de l'aparcament del Consum. Dificultat: baixa. Coordinador: Florenci Padrosa. Atenció, cal portar dinar.  Dia 11: Sortida al Montseny Itinerari: Coll de Sant Marçal, coll Pregon, cim del Matagalls, collet de la Font, coll Saprunera, Sant Segimon, collet de l’Estornell, Mare de Déu de l’Erola, camps del Castanyer i Viladrau. Hores de marxa efectiva: 4. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum. Dificultat: baixa. Coordinador: Pep Badosa.  Dies 17 i 18: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (XVII i XVIII) De Fontsagrada al castell de Mur i el coll d’Ares (Pallars Jussà) • Itinerari del dissabte: Fontsagrada, pont del pla de Palau, ribera de la Noguera Pallaresa, l’Espona, estació de la Guàrdia, la Guàrdia de Tremp, Collmorter, castell de Mur. Hores de marxa efectiva: 6. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum. • Itinerari del diumenge: Castell de Mur, Miravet, les Mosques, serra del Meüll, serra del Coscó, font de l’hort del Capellà, Sant Esteve de la Sarga, coll de la Pua, coll d’Ares (el Montsec). Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Coordinador: Ramon Feixas.  Dies 24 i 25: 2a ULTRATRAIL TREPITJA GARROTXA Veure informació a l'apartat corresponent (pàg. 4).

Pèg de Bugarach (30-V-15) 8

 Dissabte 31: GastroTrail d’Olot a Sacot, Mieres i Sant Aniol de Finestres Itinerari: Olot, Sant Cristòfol les Fonts, plaça Nova de Sacot (esmorzar), Sant Abdó i Sant Senén, Sant Julià del Mont, Pruan, coll de Canyelles, El Torn, Mieres (dinar), la Palomera, Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres (sopar). Tornada amb autocar. Cal inscripció anticipada. Tot just després d’una ultratrail convencional, aquesta sortida combina un esplèndid i llarg itinerari amb tres àpats en acreditats restaurants de la comarca. La GastroTrail no és solidària ni reparteix premis en metàl·lic; cadascú ha de pagar la seva part i punt. Si algú és sorprès en possessió de gels, barretes energètiques o productes semblants serà automàticament expulsat de la colla. Cal dur llanterna i beguda. La caminada no neix amb vocació de convertir-se en una activitat anual; aprofiteu aquesta ocasió. Hores de marxa efectiva: 10. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 7 de l’aparcament del Consum. Coordinador: Kim Agustí.

Travessia de Grau Roig a Escaldes (4-VII-15)

Pic du Nore (31-V-15)

NOVEMBRE 2015 Dl

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

secció

M U N TA N Y

MES DE NOVEMBRE  Dia 1: Volta al Pedraforca VISC ENTRE VOLCANS Itinerari: Des de Gósol i seguint el PR-C 127 donarem la volta de 360º al perímetre d’aquest massís, descobrint cadascun del seus racons. Hores de marxa efectiva: 7 (cal portar dinar). Hora i lloc de sortida: a les 7 a la parada de bus de davant de l’entrada principal del Parc Nou. Dificultat: mitjana. Organitzen: Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa, CEO, GECA i GE de les Planes d’Hostoles. Atenció, sortida amb bus al preu de 30 euros. Reserves fins al divendres 30 d’octubre.  Dies 7 i 8: Travessia d’Olot a Beget i Camprodon • Itinerari del dissabte: Olot, Esperança, Llocalou, Capsec, Passasserres, vall del Bac, el Bodelquer, el Saguer de Pera, coll Sagordi, pont del Bolacell, Beget. Hores de marxa efectiva: 6. Hora i lloc de sortida: a les 8 de l’aparcament del Consum. Farem nit a Beget, en plena festa de la Divina Majestat. • Itinerari del diumenge: Beget, Salarsa, Bolòs, mas Blanc, la Creueta, Camprodon. Hores de marxa efectiva: 4 i quart. Tornada amb autocar. Coordinador: Kim Agustí. Atenció, cal inscripció anticipada.

 Dia 29: Torre de Murrià i puig Rodó Itinerari: Piscina de les Preses, torre de Murrià, coll de Llosassos, àrea recreativa de Xenacs, puig Rodó, volcà de Racó i piscina de les Preses. Hores de marxa efectiva: 3. Hora i lloc de sortida: a 3/4 de 8 de l'aparcament del Consum o a les 8 de la piscina de les Preses. Dificultat: baixa. Coordinador: Joan Aulinas. Atenció, cal inscripció prèvia al CEO per a l’esmorzar a Xenacs.

Coll de la Marrana (12-VII-15)

 Dia 15: Puig de Capell Itinerari : Mieres, can Salavia, el Freixe, clot Mal, Sant Miquel de Bustins, la Casademont, puig de Capell, serrat Vermell, font Ricard, can Salavia. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Hora i lloc de sortida: Dificultat: baixa. Coordinadors: Narcís Puigvert i Anna Bustins. Atenció, cal inscripció prèvia al CEO, per a qui vulgui quedar-se al dinar de castanyada.  Dia 22: La Mola Itinerari: Les Marines, vall d’Horta, el Montcau, la Mola, ermita de Santa Agnès, canal de Santa Agnès, les Marines. Hores de marxa efectiva: 6. Hora i lloc de sortida: a 1/4 de 7 de l'aparcament del Consum o a les 2/4 de 7 del GECA de Sant Esteve d’en Bas. Dificultat: mitjana. Coordinador: Lluís Avellana. Sortida amb cotxes particulars, conjunta amb el GECA. Cal portar dinar.

www.ceolot. cat

Circ de Concrós (19-VII-15)

secció

A M U N TA N Y

DESEMBRE 2015 Dl

7 14 21 28

1 2 3 4 5 6 8 9 10 11 12 13 15 16 17 18 19 20 22 23 24 25 26 27 29 30 31

MES DE DESEMBRE  Dia 6: Fira de Sant Nicolau Itinerari: Mas Llobet, puig Obert, coll Massegur, plans del Macià, puig de Llandrics, font de l’Obi, oratori de Sant Joan Petit, Font de Joan, casa de Massegur i mas Llobet. Hores de marxa efectiva: 5. Hora i lloc de sortida: a 1/4 de 8 de l'aparcament del Consum o a 2/4 de 8 del local social del GECA de Sant Esteve d’en Bas. Dificultat: baixa Coordinadors: GECA ( Jordi Plana i Carme Planagumà). Atenció, cal apuntar-se amb antelació perquè hi haurà esmorzar per a tothom.

Per sobre la coma del Catllar (26-VII-15)

 Dia 13: Pessebre al Castell de Bassegoda (puig dels Moros) Itinerari: Font de Faja, clot de les Basses, Polí, serrat dels Peris, puig dels Moros, la Serra i pista de coll de Faja. Hores de marxa efectiva: 3. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum Dificultat: baixa. Coordinador: Pere Guitart. En acabar l’excursió hi haurà dinar de costum al lloc on deixarem els cotxes.  Dia 20: per la serra de Llancers Itinerari: Collada de Bracons, fageda de la Grevolosa, conca dels Forners, serra de Llancers i els Hostalets. Hores de marxa efectiva: 4. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum. Dificultat: baixa. Coordinador: Colla Garrotxa (Ramon Benítez).  Dia 27: esmorzar a Finestres Itinerari: Santuari dels Arcs, Santa María de Finestres i santuari dels Arcs. Hores de marxa efectiva: 3. Hora i lloc de sortida: a 3/4 de 8 de l'aparcament del Consum o a les 8 del santuari dels Arcs. Dificultat: baixa. Coordinador: Pep Badosa.

RECORDEU AQUESTA DATA: 17 D'ABRIL DE 2016

XXXIX embardissada 10

Travessia d'Ulldeter a Núria (13-IX-15)

Sant Amanç (20-IX-15)

I N FO R M A C

SETEMBRE 2015

LA SALA

OCTUBRE 2015 Dg

NOVEMBRE 2015 Dg

DESEMBRE 2015 Dg

1 2

IONS

De l'1 al 30 de setembre

De l'1 al 30 de novembre

De l'1 al 31 de desembre

Exposició de fotografia

Miquel Plana, excursionista i viatger

Pintura a l'oli

Pere Font i Jordi Francesc Guillaumes

Comissió Exposició Miquel Plana

+ info www.ceolot.cat

BROTS GARROTXINS

Montserrat Salvatella Planella + info www.ceolot.cat

PRESENTACIÓ LLIBRE

El passat 24 de juliol va tenir lloc la presentació del llibre de poesia "Brots Garrotxins" del nostre consoci Ramon Feixas. La nombrosa assistència va fer petit el local del Centre i va forçar el trasllat de l'acte al Casino Olotí, que amablement ens va cedir la seva sala. La lectura del llibre, molt plaent, us farà passar bones estones a tots els amics d'en Ramon i als amants de la poesia en general. El llibre es pot adquirir en llibreries de la nostra comarca.•

LOTERIA LA GROSSA DE NADAL

www.ceolot. cat

45.800

Molta sort a tots! Participacions 5 €, se'n juguen 4.

MOTS TS ENCREUA 1

per Teresa de Fortuny

•

2 3

•

4 5

• •

6 7 8

•

9 10 11 12

•

13 14

Horitzontals 1. Punt comú a dues línies que es tallen. Del revés, es desplaça. 2. Ens l’indica l’estrella polar. Del revés, argumenta. Planta les fibres de la qual s’usen com a matèria tèxtil. 3. Una classe de coníferes (plural). Pare de Joan Baptista. 4. Est. Dos mil. Enveja que ens causa qui gaudeix d’alguna cosa que voldríem per a nosaltres. Iode. 5. Plat, especialment gran i profund. Abans, als bars, n’hi havia un a cada taula. Entre la posta i la sortida del sol. 6. De cabell clar. Nota musical. Conjunt de persones que s’ajuden en l’escalada lligant-se d’una mateixa corda. 7. Cos celeste. Agrada molt als menorquins. Oest. Amper. 8. Cert títol nobiliari. Ideari establert per Mao Zedong. Àrea. 9. Cinquanta. Espais situats da12

•

• • •

• • • •

vant els primitius temples cristians. Amper. Del revés, la tinc en propietat. 10. Pronom personal masculí. Conjunt dels espais celestes. Musa de la poesia amorosa. 11. Existim. Autor de l’Eneida. Nitrogen. 12. Fa un soroll planyívol. La que passa cada dia. 13. Del revés, fa el niu. Ciutat francesa de la costa atlàntica. Malament si hi hem d’anar a parar. 14. Felí domèstic. Abreujat, senyors. Àrea. Forma part de l’esquelet. Cinc-cents.

•

• •

•

• •

•

Verticals 1. Susceptibles d’unir-se en un tot. Plata. 2. Si és de trinca, està flamant. Nom de pila de la dirigent marxista Luxemburg. Local on es reuneixen els maçons. 3. Cada tres mesos. 4. Inflor causada per infiltracions seroses en el teixit cel·lular. Eructe. Mil. 5. Símbol del radi de la circumferència. Sud. Del revés, aquell de qui parlem. Tornes a vendre. 6. La seva. Gram. Àrea. Fer menys viu. 7. Persones molt aturades. Parròquia del municipi de Sant Feliu de Buixalleu. 8. Aliança temporal de persones, partits, estats. Del revés, gran recorregut. Temperatura. 9. So desagradable. Representació mental d’alguna cosa. 10. Del revés, el de l’aurora acaba amb baralles. Sofre. Expres-

• •

•

sió que, repetida, indica befa. 11. Oxigen. Del revés, iridi. Amansiria. Oest. 12. Mitjà de transport d’en Tarzan. La primera dona. Tolstoi ho era. 13. Entela els vidres de les finestres quan fa molt de fred. Muntanya de Creta on Rea va amagar Zeus. Del revés, el que fa vint. 14. La del metge té fama de breu. Propietari. Del revés, jornada.•

secció

MAINADA Colònies finals menuts, petits i mitjans! Després d’una temporada plena d’excursions, muntanyes, jocs i somriures va arribar el moment més esperat per tots els nens i monitors. El moment d’anar-nos-en tots junts a conviure una setmana com una gran família. El moment de gaudir d’unes immenses COLÒNIES FINALS! Aquest any les colònies les vam fer en una bonica casa de colònies a Sant Gregori del 23 al 28 de juny. Tota una setmana molt intensa on no va faltar res, piscina, excursions, tallers, balls, jocs... I és que ens ho vam passar TETA! Recordem una mica què vam fer? Per acabar amb bon peu aquesta temporada els monitors i monitores ens van convidar a viure, durant una setmana, a l’escola Ceoward de Màgia i Bruixeria. Una escola màgica on tot és possible i on els somnis es fan realitat. Tota una experiència!!! El primer dia, només arribar, els nens i nenes van haver de superar la prova d’admissió del centre davant dels professors i professores per veure si realment estàvem fets per aquest món o no..... i és que entrar en el món de la màgia no va ser una feina fàcil!!!!! Vam haver de suar la «gota gorda»! Però després de fer unes quantes pocions espectaculars i uns encanteris molt místics amb quatre tocs de vareta, tots vam ser admesos i ja estàvem preparadíssims per passar uns dies encantadors en el món de les bruixes i els bruixots. Després d’aquesta primera prova, ens vam reunir tots al gran menjador i amb l’ajuda del “barret màgic que parla” ens vam dividir en quatre grans cases de bruixeria amb les quals conviu-ríem la resta de setmana.... Seré un Dracalpuff de cor pur? Un llest d’Spifering? Un valent de Graffitidoor? O un motivat de RabbitCloud? Molts nervis vam passar alguns... però tots contents amb els nostres grups vam començar el primer joc per poder trobar la contrasenya que ens permetria obrir les portes de les habitacions de la casa de Ceowards! I després ja no vam parar: gimcana cap aquí, joc de nit cap allà, passant la calor a la piscina, fent croquetes pel prat, braçalets després de dinar, cantant cançons amb la guitarra, corrent i saltant, fent partits de quiddich... I la veritat és que ja ni ens recordem de qui va guanyar perquè www.ceolot. cat

el gran premi va ser poder passar tota una setmana junts compartint rialles i moments molt especials! Gràcies gràcies i gràcies per venir i compartir amb nosaltres aquesta gran

aventura! I les que ens queden per viure... Us esperem ben aviat per inaugurar tots junts la nova temporada Els vostres súpermonitors!

secció

MAINADA

grans!

Hola, gitanos! Com va l’estiu? Fa tants de dies que no us veiem que els monitors ja us comencem a trobar a faltar... però tranquils, que ja ens estem posant les piles per a la nova temporada que ens espera! Per fer-vos memòria de com de bé que ens ho passem al CEO us recordarem les dues últimes sortides que vam fer: al riu i la gran ruta final!! Qui se’n recorda, de la sortida a Sadernes? Em sembla que no gaires perquè en aquesta només van venir els més valents de tots! Només tres nens i tres monitors amb ganes de passarnos-ho molt bé i de refrescar-nos ens vam atrevir a endinsar-nos a la riera d’Oix. Vam sortir de Sadernes i, tot deixant enrere el pont de Valentí, vam anar cap a la zona d’escalada on vam poder travessar cap a la vall del costat. Allà els monitors ens van dir que trobaríem la riera d’Oix però.. on era l’aigua? Es veia que per allà hi havia passat un riu però tot estava ben sec. Amb ganes de trobar aigua

vam començar a caminar riu amunt pel llit del riu i finalment vam trobar alguna gorga on ens vam poder refrescar. Cada vegada el riu tenia més aigua i, per tant, era més fondo! Hi havia alguns llocs on no tocàvem a terra i ens vam haver de carregar les motxilles al cap. Que complicat que era nedar d’aquesta manera! Amb algunes motxilles més molles que d’altres vam arribar en un gorga molt bonica on vam dinar tot refrescant els peus a l’aigua. Amb la panxa plena vam seguir fins a la Plantada, on vam fer una última remullada, i allà vam agafar la pista que ens portava cap a Oix, on s’acabava la nostra excursió. I per acabar la temporada després d'aquesta sortida tant remullada que vam fer, tocava la ruta final, la ruta per la qual ens havíem preparat tota la temporada, bevent aigua (si es que se'n podia dir aigua) passant fred, caminant sota un sol de justícia, els núvols més negres... Recordeu com va començar tot? El dia 24 de juny ben d'hora al matí, ens vam carregar les motxilles a l'esquena i vam travessar Lloret de Mar, vam veure de tot, sorra, "xiringuitos", gavines, però "guiris" el que més! Des de Lloret vam fer camí cap a Tossa de Mar, un camí pedregós, que semblava que havia de ser planet, però que anava pujant i baixant, i és que ja vam descobrir, ja, el que era un camí de ronda; o no? Però tot i descobrir la duresa dels camins de ronda, també descobrírem la seva bellesa i les seves platges, perquè prou que ens hi vam banyar! A Tossa, després d’instal·lar-nos en un alberg molt agradable, el director del qual era un tal Dani Moreno... ningú no s'estranya de res? En fi, que ens en vam anar a banyar a la platja, on hi havia una plataforma molt "xuli", però també hi havia "swagers" hee! "Swagers" dels bons! La nit va passar com si haguessin estat minuts, perquè de tan cansats que estàvem, almenys els monitors, vam caure rodons! El dia 25 el nostre objectiu era arribar

secció

MAINADA

a Sant Feliu de Guíxols, un poble on no hi ha albergs, així que havíem d'anar a dormir en un càmping! Sabíem que el camí no seria fàcil, que no seria pla, que el sol no tindria compassió... Finalment, després de força hores, vam aconseguir travessar el massís de Cadiretes! I un cop al càmping, una bona capbussada a la piscina! Amb les tendes parades i la lluna ja sobre els nostres caps, vam preparar un deliciós cous-cous amb ou dur! Mmmmm que bo! Cap al llit, o més ben dit, cap al sac! El tercer dia de ruta el deveu recordar com si fos un passeig pel firal, oi? Sí, vam anar des de Sant Feliu de Guíxols a Palamós! En ser pocs quilòmetres ens ho vam poder agafar amb calma, banyant-nos a cada cala que trobàvem, sense pensar en l'hora que era, fins que en mirar el rellotge ens vam adonar que no arribàvem a la casa de colònies on anàvem a dormir! I a corre cuita vam travessar Palamós i ens paràrem en un supermercat a comprar el sopar! Ai aquest sopar... que bo que va ser! Us en recordeu? Cigrons i llenties amb bacon! Ja encaràvem l'últim dia de ruta en si, ja que l'últim, últim, seria la casa de colònies amb la resta de grups del CEO. I com que era "l'últim", vam dormir, els que vam voler, a la terrassa de la casa de colònies, tot mirant les estrelles i els focs artificials de la festa major de Palamós, que casualment era aquell dia! El dia 27 ens vam aixecar tardet, bany matiner a la piscina i cap a Palafrugell on havíem d'agafar el bus que ens portaria cap a Girona! Haaaaa! Espereu, no us falla res?? Doncs sí, m'he oblidat

d'esmentar el supermonitor que vam tenir durant la ruta, en Joan, altrament conegut com a #jowtou! Haa! I es clar, la Maria, l'Aitor i en Biel, que tot i no ser nous, també som supermonitors, o no?? Després que uns taxistes ben guapos ens portessin cap a la casa de colònies Mas Suro, vam sopar un àpat de gala amb pizzes i refrescos diversos! Va ser una última nit i dia passats per màgia del més pur estil CEOWARDS! I després del dinar amb els pares, tots vam anar tornant cap a casa, amb l'objectiu de carregar piles i passar un molt bon estiu! Esperem que així hagi estat, i esperem veure-us al setembre a la reunió/passada de fotos! Fins aviat!

joves! Per aquest final de curs vam decidir fer un trosset de la famosa ruta Cavalls del Vent, a la zona del parc natural del CadíMoixeró. Vam començar el dia de Sant Joan, els pares ens van acompanyar fins al peu del Pedraforca, ja que aquell dia només fèiem el quilòmetre que hi ha fins al refugi Lluís Estasén, per estar ben frescos per a l’endemà. El primer dia de caminar havia de ser el més dur, i Déu n'hi do! Però malgrat el pronunciat desnivell tots vareu aguantar com uns valents i valentes! Ara bé, la cassolada de macarrons del refugi Sant Jordi va volar amb un obrir i tancar d’ulls! El segon dia de ruta, havíem d’anar fins al refugi el Rebost, en principi passant pel Niu de l’Àliga però per petició popular vam buscar una ruta alternativa, igual de www.ceolot. cat

secció

MAINADA

bonica, això sí! Una vegada arribats al Rebost, vam poder gaudir d’unes vistes fantàstiques i vam tenir temps per jugar als jocs més populars de la secció, al petó belga, el llop i el ninja! L’endemà vam continuar en direcció al refugi Serrat de les Esposes, vam passar enmig de boscos, per prats ben verds amb vaques pasturant i també vam fer el cim de les Penyes Altes. Tot xino-xano vam acabar d’arribar al refugi i vam poder descansar, que tres dies de ruta ja es notaven a les cames! El següent dia ja era l’últim, només havíem d’arribar al restaurant on teníem reservat per dinar al poble de Prats i Sansor. Aquest tros de ruta ja no formava part de Cavalls del Vent i vam improvisar una mica, i clar, tota improvisació té els seus riscs, què seria una ruta sense haver de desfer camí cap vegada? ;) Finalment al restaurant ens vam ben atipar i tot cantant i tocant la guitarra van anar arribant els pares a buscar-nos, havia estat un gran èxit! Esperem que us ho passéssiu tan bé com ens ho vam passar els monitors! Gràcies, Joves i fins a la temporada que ve!•

2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat Les teves

segueix-nos!

a la neu!

CentreExcursionistaOlot

Visites a hores concertades. Sense esperes!

piula'ns

Carrer Sant TomĂ s, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

ENTRA A LA WEB: www.viatgespirineus.cat

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

www.ceolot. cat

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

A l'estanc i papereria de la plaĂ§a del Carme a mĂŠs de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocĂ˛pies.

www.ceolot. cat

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com

SERVEI A DOMICILI

bicistarres@telefonica.net

I N FO R M A C

IONS

Corredors de muntanya Comencem el curs amb la presentació d'una nova secció dins el Centre Excursionista d'Olot; es tracta d'un espai dedicat als socis i sòcies que en els darrers mesos han demostrat un gran interès per les curses de muntanya. La passada primavera l'organització de la Trepitja Garrotxa va promocionar entrenaments populars a diferents indrets de l'Alta Garrotxa amb l'objectiu d'incentivar els corredors a conèixer el terreny de la cursa que tindrà lloc a finals d'octubre, els entrenaments van ser dirigits per Albert Grabulosa, Moi Xarles i David Barti amb el suport d'Eduard Prada. L'experiència va tenir un gran èxit; una mitjana de 30 participants a cada entrenament i la creació d'una comunitat de persones entregades a compartir aquest esport amb el CEO. Per tal de convertir aquesta experiència en una proposta sòlida hem creat la secció de corredors de muntanya. L'atleta olotí Moi Xarles, amb el suport de David Barti o Joan Blanch, entre altres socis amb alts coneixements de l'esport i el terreny, són els encarregats de la secció que en aquests moments compta amb una vintena de persones de diversos nivells. Com en totes les seccions s'ofereixen facilitats i oportunitats als membres que la conformen mentre que també se li demanen uns deures. En aquest cas el CEO ofereix competir gratuïtament a les curses que organitzem, Volta pels Volcans d'Olot i Trepitja Garrotxa, en cas que no es competeixi hi haurà l'obligació de col.laboraren tasques organitzatives. També és condició córrer un mínim de tres curses

Algunes de les persones que formen la nova secció del CEO.

en nom del Centre Excursionista d'Olot al llarg de l'any, les curses són de lliure elecció. A més a més proposarem entrenaments setmanals i una sortida mensual per entrenar la llarga distància. En breu presentarem l'equipació exclusiva de corredors del CEO creada voluntàriament per la sòcia i dissenyadora Rita Masó amb el suport d'Aresta, a retornar en cas que s'abandoni la secció.•

VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT NÚRIA PICAS PARTICIPA A LA CURSA Diumenge 27 de setembre es va celebrar la 7a edició de la Volta pels Volcans d'Olot organitzada pel CEO amb un total de 219 corredors que van fer la volta de 13km recorrent els quatre volcans més emblemàtics de la ciutat. El guanyador va ser Eduard Baquer del TRCAresta i la guanyadora Sofia García del CEO. Una jornada marcada pel bon temps i la presència d'atletes de renom com la ultrafondista Núria Picas qui va afirmar que “teniu un entorn molt bonic, un recorregut amb corriols, una cursa que es pot fer ràpid i amb cert desnivell, una mica trencacames! M'ho he passat molt bé, l'any vinent intentarem repetir”.•

Mila Duran i Núria Picas a la pujada de Montolivet, foto Alba Danés

www.ceolot. cat

secció

M U N TA N Y

A per Pep Badosa

UN PUJA-I-BAIXA AL CIM DEL POSETS

Un somriure un xic sorneguer se'ls deu escapar als pioners del campament d’estiu del CEO quan deuen veure en què s’ha convertit el seu campament. L’anada amb tendes o de vivac en algun lloc de difícil accés per passar-hi dos o tres dies i pujar, o no, alguna muntanya propera, aprofitant els bons dies de l’estiu, ha anat canviant a la sortida que des de fa ja força anys porta a terme el CEO, i que es l’intent de pujar algun cim de tres mil metres, servint-nos d’hotelets o refugis de muntanya per fer l’aproximació. Potser li hauríem de canviar el nom de “campament”, perquè ja té poc d’això. No ho sé pas, en tot cas, si ningú no ho exigeix i també una mica en memòria d’aquells pioners, seguirem amb això de “campament”… (per cert, res a veure amb la monarquia espanyola). Enguany i a proposta del muntanyenc i amic en Pere Guitart, gran coneixedor d’aquella zona, i comptant amb la gran 18

Les "Bordas"

secció

M U N TA N Y

Les muntanyes començaven a vessar

ajuda del també amic en Jordi Feixas, vàrem decidir provar de pujar al cim mes alt del Pirineu (després de l'Aneto ): el Posets. Deu coratjosos muntanyencs i muntanyenques sortírem cap a les tres de la tarda del divendres 7 d’agost distribuïts en els nostres cotxes particulars en direcció al parc natural del Posets – Maladeta. Sense incidències en el viatge, el nostre primer punt de parada i fonda, era l’hostal Casa La Plaza a San Juan de Plan, lloc triat a l’atzar, però que va resultar

Almenys en aquest torrent hi havia per on creuar www.ceolot. cat

prou acollidor i probablemant per repetir, si tornem per aquelles contrades. El bon ambient va presidir un bon sopar, que no cal dir que vàrem allargar força, ja que les 5 o 6 hores previstes per caminar el següent dia permetien no haver de matinar gaire. Després d’una bona nit i un bon esmorzar, vàrem preparar els estris per sortir cap als cotxes, i la primera sorpresa arribava en forma d’un petit plugim, que ens va fer arrufar una mica el nas, però amb els tres quarts d’hora que teníem de

pista amb cotxe per davant fins arribar al refugi de Biadós a 1.760 metres d’altitud, ens feien tenir esperances d'algun canvi en aquells núvols. En arribar a l'aparcament del refugi, vàrem constatar que el canvi era a pitjor, i en Pere va proposar esperar al sopluig dels cotxes que la cosa afluixés una mica. Passada mitja hora, ens vàrem decidir a sortir de la closca com els cargols, i començar a caminar en direcció a la nostra propera fita, el refugi Angel Orús. Abrigats cadascú a la seva millor manera per evitar que el persistent plugim mullés massa, vàrem començar a resseguir el GR11.2 que ens havia de conduir al refugi tot passant el collado de Grist, des d'on teníem previst pujar al cim de la Forqueta de 3011 metres. Començàrem a deixar endarrere les curioses “bordes” amb els seus teulats de pissarra brillant per la pluja que escampades pels verds prats de pastura havien servit fa temps per guardar el gra de la sembra i ara guarden l’herba segada per donar de menjar al bestiar. El camí va prenent alçada de manera progressiva, fins arribar a la cruïlla que porta a l'ibón de Millares; aquí el cami s’empina de valent i a partir d’aquest moment, dels núvols va començar a baixar l’aigua a semaladas i ni els gorotex ni tots els “texs” del món podien evitar que l’aigua ens entrés per dalt i sortís per baix. Els nostres trepitjos a l’aigua i fang i la sinfonía desfermada de llamps i trons presentava una curiosa combinació de sons per a les nostres orelles; des de dalt i com si volguessin acabar d’amanir-ho bé, ens varen obsequiar amb uns granets de gel, però per sort amb poc en vàrem tenir prou. En coronar el coll, ningú no va recordar el cim previst de la Forqueta, i si algú el va recordar s’ho va callar, jo vaig dedicar-li una “porra” i vàrem començar la baixada cap a trobar l’Ibón Llardaneta, feia estona que el vent feia de les seves, fent augmentar considerablement la sensació de fred, mans i peus en varen ser els primers perjudicats. Faltava el millor… Passat l’ibón, ens vàrem adonar que el camí s’apropava a un (en condicions normals) reguerol que baixa d’un cim proper; ara s’havía convertit en una massa amarronada, freda i enfurismada d’aigua que baixava bramant llera avall. Tota una aventura creuar-lo sense que rebolqués a 19

secció

M U N TA N Y

agafant segons ens acostàvem a dalt. L’espectacle des del cim és impressionant, i aquell regal de bon dia fins i tot ens va fer oblidar la remullada… Un cop satisfet l’esperit amb aquelles vistes, en Pere i en Jordi, ens varen guiar envers la cresta, i per la cara nord per iniciar la baixada cap a la vall dels Clots. La cresta no era menys espectacular i calia parar atenció on posàvem els peus i també alguna mà. Superat el “rocallós prat” que venia després de la cresta, una paradeta per dinar i donar una mica de repòs a l’estómac i, perquè no, també a les cames, ja que la baixada fins al refugi de Biadós no és de broma, i els 1700 metres de desnivell es feien notar. Una bona acollida en arribar al refugi, amb una reparadora dutxa i amb un ( no Canal Fonda de Llardana.

ningú, amb aigua fins més amunt dels genolls. Amb mitja horeta més (sobre dos quarts de tres ) érem al refugi Àngel Orús a 2115 metres. Allà ens vàrem poder refer i qui més qui menys pregar per un dia millor per a l'endemà. Algun sant devía escoltar-nos, ja que la cosa pintava bé, el diumenge es va aixecar esplendorós, tant, que fins i tot les peixeres que duiem per botes, de mica en mica es varen anar eixugant. Varem haver de desfer un trosset de camí fins a trobar el que poc a poc et va encarant cap a la canal Fonda de Llardana, lloc de pujada normal que en altre temps havia estat glacera, ara molt disminuïda. Cap a dos quarts d’una més o menys, els 10 excursionistes fèiem el cim, no sense un bon esforç per la inclinació que anava

Cap al refugi de Biados

gaire corrent en un refugi) casolà sopar, vàrem posar fi a tota una aventura de tres dies. Al matí del dilluns, només quedava tornar a casa, sense pressa, carretera enllà… Gràcies Pere, gràcies Jordi, i gràcies a tots per tan bona companyia … Fins al proper campament!•

El cim 20

CO L · L A B O per Míriam, Sílvia i Montse

RA C I Ó

Tres dones, tres bicicletes i un Danubi Anar amb bicicleta pel Danubi no entrava dins els nostres plans de vacances d’estiu, però a causa de la lesió d’una de nosaltres al mes de març, creiem que va ser una idea molt encertada. La visita a quatre països en un sol viatge i amb bicicleta!!!. I pel carril-bici més famós d’Europa! I al llarg del bonic “Danubi Blau”! (blau? Els valsos i la Trinca s’han d’actualitzar!). Ens adonàrem de seguida que el Danubi no és blau però no per això deixa de ser magnífic. Vam triar aquest recorregut, amb les seves etapes corresponents: El Donauvadweg, que voreja el riu a través d’Alemanya, Àustria, Eslovàquia i Hongria. Vàrem comprar un paquet turístic a “Teetravel”. Tot estava organitzat, fins l’últim detall: la divisió de les etapes, les reserves dels hotels de cada jornada, el transport de les maletes d’un hotel a l’altre, el lloguer de les bicicletes (de bona qualitat)... Nosaltres tan sols havíem de gaudir de l’excursió tot seguint l’indispensable llibre-guia i també orientar-nos amb el mapa que ens van donar. El viatge va tenir clarament dues etapes ben diferenciades; la primera part controlada i molt ben senyalitzada, des de Pasau (Alemanya) a Viena (Àustria). «A tope» de gent, plena de “cicloturistes”, bicis elèctriques... i la segona part, de Viena a Bratislava (Eslovàquia) i fins a Budapest (Hongria), amb poca gent, no tan ben senyalitzada, amb trams de carretera bastant transitats amb l’agreujant de la molta calor que va fer els dies que hi érem. L’entrada a Budapest, amb les bicis carregades en un vaixell que ens traslladava pel magnífic Danubi i ja de fosc, ens va refer i va ser inoblidable.

austríaques. La catedral, com a moltes altres ciutats, està dedicada a Sant Stephan. Al l’hotel on érem instal·lades ja ens hi vam trobar les bicicletes que ens acompanyarien durant 12 dies.

Dimarts 4 d’agost – Pasau-Schlögen: 51’51 km

Estrenem les bicicletes tot sortint de Pasau i aquí comença la nostra aventura, totes tres pedalant al costat del Danubi. Suposàvem que els trams eren gairebé plans, però... vam comprovar que era una suposició una mica relativa. Travessant camps, esglésies, poblets... ens anem dirigint cap a la ciutat de Schlögen, però per arribar-hi hem de fer dos canvis de riba, el primer d’ells, a través del pont sobre la presa de Jochenstein que semblava un castell amb merlets, i vam haver de pujar ni més ni menys que quaranta-cinc graons amb les bicis, per després baixarlos. Un cop a l’altre costat i ja en territori austríac, pedalegem molt properes al Danubi i travessem, de tant en tant, alguna petita població. En arribar a Schlögen, hem de fer el segon canvi de riba creuant el riu, aquest cop amb transbordador. Aquí hi trobem un bon lloc per dinar i descansar uns mica. Ja només ens queden dos quilòmetres de pedalejar, avui, fins arribar al nostre hotel, que ens ofereix una piscina per poder passar millor la tarda calorosa.

Dimecres 5 d’agost – Schlögen-Linz: 66’33 km

Crònica del viatge Dilluns 3 d’agost – Barcelona-Pasau

Agafem el vol de BCN a Munich i, un cop a Munich, un tren que ens porta a Pasau (on comença la nostra aventura). Pasau és coneguda com la ciutat dels tres rius, perquè hi conflueixen el Danubi, l’Inn i l’Ilz. El centre històric està acotat i és peatonal, amb cases de colors pastel, acompanyades per alguna església; una imatge clàssica de les ciutats alemanyes i

www.ceolot. cat

Després d’ esmorzar desfem els dos quilòmetres que vam fer ahir i tornem cap al poble de Schlögen, on parem una estoneta per fer una petita pujada a peu, d’una mitja horeta, fins el Mirador de Schlögen, des d’on gaudim d’unes magnifiques vistes del meandre del Danubi. Amb aquesta imatge tornem a recuperar les nostres bicis i avancem per la riba del Danubi passant per Aschach i Ottensheim. Des d’aquí el riu es mostra més dolç. El paisatge ha canviat radicalment: dels boscos frondosos hem passat als camps de blat de moro i pomeres. Arribem a Linz, la que va ser capital austríaca durant molt anys i que Hitler volia proposar com a capital de l’imperi nazi. 21

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Després d’una desitjada dutxa visitem Pöstlingberg (muntanya d’una alçada de 539 metres). Es diu que la vista des d’aquí et fa palpitar amb força el cor (tot i que les tres ens hi vam esforçar molt, no vàrem notar res de res). Els dies eren cada dia més calorosos i els hotels poc preparats per aquesta onada de calor.

Dijous 6 d’agost – Linz-Grein 75’17 km

Com sempre, ens llevem, ho preparem tot, baixem les maletes a la recepció de l’hotel i seiem a fer un bon esmorzar. La sortida de Linz ha estat preciosa. Hem creuat un parc que és un plaer per als ciclistes. A la sortida de Linz, el camí voreja el riu i, després d’un tram força industrialitzat i poc paradisíac, el camí torna a ser un espai ple de natura, verdós i humit. I així fem una parada al poble de Mathausen després d’haver passat per Enns, el poble més antic d’Àustrica. A Mathausen anem a visitar el camp de concentració. Aquest cop sí que ho hem fet bé: ens hem fet portar per un taxi, ja que el pendent de quatre quilòmetres té una inclinació d’un 14% i, a sobre, avui superem els 40º de temperatura. Mathausen ens ha semblat esfereïdor. Es conserven alguns barracons on hom es pot fer una mica la idea de com vivien els

presos. Visitem també l’exposició fotogràfica permanent, el soterrani, les imatges més impressionants: el crematori, la cambra de gas... Si el camp era de per si brutal, encara hem de veure un àmbit més aclaparador: la pedrera i les escales de la mort, on cada dia havien de pujar i baixar els presos transportant blocs de pedra. No és sorprenent que en moments de desesperació algú busqués la mort tirant-se daltabaix de la pedrera. També hi ha un parc on cada una de les escultures recorda les víctimes de les diferents nacionalitats. Hi varen morir 7000 espanyols. El taxi ens duu a recuperar les bicicletes. Dinem una mica i continuem la ruta fins arribar a Grein. Aquest cop l’hotel el tenim a sis quilòmetres, però ens hi porten amb furgoneta.

Divendres 7 d’agost – Grein-Spitz 74’89 km

Esmorzem com sempre i baixem fins al poble de Grein amb furgoneta. Un cop a Grein, donem un cop d’ull als seus carrers i podem visitar el teatre més antic d’Àustria. Agafem una barca i creuem el riu, i, pedalejant, travessem novament petits poblets i càmpings fins arribar a la presa situada a l’entrada de Ybbs, on creuem de nou el riu i entrem a Persenbeug. Envoltades d’agradable paisatge, arribem primer a Marbach i després a Klein-Pöchland.

Avancem molt properes al riu per una zona d’embarcament de creuers fins arribar a Melk. Visitem la Basílica de Melk, que pertany al Patrimoni de la Humanitat i és l’exemple més gran del barroc austríac. Només ens queden, ja, quinze quilòmetres per arribar al nostre destí d’avui. Durant aquests quinze quilòmetres comencem a veure les primeres vinyes. Passem per Willendorf sense poder visitar la Venus (símbol de la fertilitat) ja que el museu era tancat. Finalment arribem a Spitz. D’Spitz només hem pogut visitar el seu passeig al costat del 22

CO L · L A B O

riu i de fosc, ja que vàrem arribar amb el temps just de dutxar-nos a corre-cuita i sopar una mica.

Dissabte 8 d’agost – Spitz-Tulln 68’94 km

Continua la tònica de ser un altre dia calorós i sense cap núvol. El recorregut d’avui té paisatges variats, entre ells més poblacions amb vinyes i alguna bodega. Passem per diferents pobles: Krems, Zwetwndorf, Pischelsdorf (ja veieu que els noms son molt fàcils de recordar) fins arribar relaxadament a la població de Tulln. El nostre hotel està força fora del centre però pel camí veiem un escenari musical sobre el Danubi i, després de sopar, ens hi arribem per escoltar un grup musical (que no ho fa gens malament).

Diumenge 9 d’agost – Tulln-Viena 57’04 km

Sortim de Tulln seguint les indicacions que ens porten sempre per la riba del riu. Durant el trajecte veiem pescadors i a vegades petites embarcacions. Arribem a les instal·lacions d’un port esportiu que, per ser diumenge, està pleníssim de persones que practiquen diferents esports (ciclisme, patinatge, senderisme...), i també de gent que es banya.

Passem per sota uns quants ponts fins a trobar-ne un que és per on hem de passar per arribar al centre de Viena. Viena és una ciutat no molt gran però de forts contrastos. Als palaus i a les esglésies barroques hi van els turistes mentre que als parcs i als carrers comercials només hi circula gent del país. Tot i que no hem tingut gaire temps (en part perquè n’hem perdut molt buscant el nostre hotel que no trobàvem) hem pogut visitar la Catedral de Sant Stephan i també hem pogut passejar pel Prater, parc d’atraccions on l’estrella de tot el parc és la Sínia.

Dilluns 10 d’agost – Viena-Hainburg 58 km

L’objectiu d’avui és arribar a Hainburg per això anirem seguint els senyals, tot pedalant amb el Danubi a la nostra dreta durant cinc quilòmetres. A poc a poc anem abandonant la ciutat de Viena per dirigirnos a la zona de Lobau. Ens envolta un paisatge a voltes agrari i a

www.ceolot. cat

RA C I Ó

voltes boscós i a poc a poc ens anem introduint al Parc Nacional Donau-Auen, que no deixarem fins a l’entrada de Hainburg. És aquí, a Hainburg, el primer lloc on ens atrevim a banyarnos en el Danubi.

Dimarts 11 d’agost - Hainburg-Bratislava 19 km

Avui la ruta és molt curta però molt relaxant, entre camps de cultiu, on predomina el blat, els gira-sols i el blat de moro. De fet també ha estat bé arribar d’hora a Bratislava, ja que val molt la pena perdre’s pel seu casc històric i pujar al seu castell des d’on es pot gaudir d’unes vistes magnifiques de tota la ciutat. Això sí, hem hagut d’esperar que la temperatura afluixés una mica, ja que a les cinc de la tarda estàvem a 42º.

Dimecres 12 d’agost – Bratislava-Györ 46 km

Des de Bratislava seguírem el curs del Danubi per arribar a la frontera d’Eslovàquia amb Hongria, concretament a la població de Kunovo. El Danubi el tenim a la nostra esquerra i en ocasions podem observar-lo.

Anem pedalejant envoltades de naturalesa. De tant en tant podem veure alguna llacuna amb cignes i petites zones de bany on la gent es refresca d’aquesta onada de calor. Deixant enrere Dunasziget (antigament una illa enmig del Danubi) arribem a la petita ciutat de Mosonmagyaróvár on ens hem de dirigir a la seva estació per agafar un un tren que ens durà a Györ. Györ és la ciutat més important del nord-oest d’Hongria i la capital del comptat de Györ-Moson-Sopron. La ciutat és la sisena més gran d’Hongria i un dels cinc principals centres regionals del país. Dormim en un antic convent. La nit se’ns fa llarga i insuportable: fa molta calor!

Dijous 13 d’agost - Györ- Kómaron 58’64 km

Sortim de Györ i aviat trobarem el poble hongarès de Böny, des d’on la ruta ens porta a Bábolna, una ciutat coneguda internacionalment pels seus famosos cavalls de curses. L’última part de la ruta ens porta de tornada al Danubi, on arribarem a la ciutat Komàrom, l’antiga ciutat va ser dividida entre dos estats; així la part al nord del Danubi, on es troba el centre històric, va passar a Txecoslovàquia (ara és d’ Eslovàquia amb el 23

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

ortodoxes (de la comunitat immigrant sèrvia) i... el Danubi! a la seva riba, amb restaurants i terrasses al seu davant. Ja dalt del vaixell, gaudim tranquil·lament des del Danubi de les vistes que, ens ofereix la ciutat de Budapest. Aquesta magnífica ciutat partida en dos: Buda i Pest, que de fosc, tots els seus grans edificis il·luminats es reflecteixen a l’aigua del gran Danubi. Un cop arribem a l’hotel, amb molta pena, ens hem d’acomiadar de les nostres bicicletes (ens han suportat durant setcents quilòmetres).

nom de Komarno) mentre que els barris més nous, al sud, van romandre a Hongria. Vam fer una bona opció: anar a relaxar-nos a l’Spa Termal de l’hotel

Divendres 14 d’agost – Komàron-Esztergom 66’69 km

Creuem novament el pont sobre el Danubi tot deixant enrere Hongria per tornar a entrar a Eslovàquia. Pedalegem per una carretera secundària que, tot i que el llibreguia diu que és poc transitada a nosaltres no ens ho ha semblat. Pedalejant, pedalejant, ens separem del Danubi tot i que en alguna ocasió es deixa veure entre la vegetació. La ruta d’avui ha estat molt pesada ja que hem fet molta carretera passant per Moca, Muzla i Stúrovo on, a la seva part alta, podem observar una magnifica basílica. Els últims quilòmetres d’avui són ja a través d’un preciós bicicarril al costat del Danubi que després de tota la carretera que hem fet ens deixa un bon gust de boca.

Tenim, encara, un dia i mig per visitar la magnífica ciutat de Budapest, capital d’Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país. És considerada una de les ciutats més belles d’Europa. Budapest compta amb diversos espais que són Patrimoni de la Humanitat.

Dissabte 15 d’agost – Esztergom-Szentendre-Budapest 58’22 km

Esmorzem com tres reines com hem fet cada dia: ous, formatges, salsitxes, cansalada viada, fruita, iogurt, cereals... ; amb aquest combustible no tenim cap problema per anar sumant quilòmetres. Fem uns 10 km per carretera general fins que un desviament ens obliga a creuar el Danubi. Aquest trajecte és molt agradable i variat, amb petites pujades, baixades, corbes, sol, ombra... Travessem pobles preciosos amb cases de cara al riu separades d’aquest per carrers empedrats, zones verdes, arbres, restaurants... tot a l’estil dels llocs d’estiueig per a gent benestant. Cap al migdia arribem al poble de Vac. Aprofitem per dinar-hi i esperar el transbordador per creuar de nou el Danubi. Ja només ens queden dinou quilòmetres per arribar a Szentendre, on trobarem el vaixell que ens durà fins a Budapest (el nostre destí final). Esperem la sortida del vaixell visitant el poble de Szentendre. Szentendre és un petit poble, amb un meravellós casc antic completament empedrat, amb cases de colors, moltes d’elles convertides en galeries d’art, diverses esglésies catòliques i

PD: Estem escrivint aquest diari ja refetes totalment després d’un temps en què hem descansat i ja han desaparegut les empremtes deixades pels seients de les bicicletes (sabeu on, no?). Però el record del viatge i dels moments viscuts ens ha deixat una petjada que desitgem que mai no desaparegui.•

CO L · L A B O per Xavier Casamitjana

RA C I Ó

Voltant el Mont Perdut i el Vinyamala La Alta Ruta de los Perdidos

Després de l’èxit assolit pels Carros de foc, l’any 2011 s’estrenava una nova ruta, una mica més exigent, amb el nom de l’Alta Ruta de los Perdidos. Aquesta ruta és la que vam decidir fer aquest estiu, i a continuació en faig una breu ressenya per animarvos a fer-la, ja que, segons la meva opinió, és potser el millor trekking que es pot fer als Pirineus. Consta de 5 etapes i es fa nit als refugis de Bujaruelo, Goritz, Pineta, Grange de Holle (Gavarnie) i Oulettes de Gaube. Tot i que aquest és el sentit que ens recomana l'organització, nosaltres vam preferir començar pel refugi de Pineta i fer la volta en el sentit horari. Us faig una breu descripció de les etapes que vam fer:

www.ceolot. cat

1-Pineta- Goritz (+1464m -500 m). Sortim del refugi de Pineta i remuntem el coll d’Añisclo. Tenim dues opcions per anar a Goritz: escollim la més curta, encara que tècnicament una miqueta més complicada, que passa per l'anomenada Faja de las Olas i que utilitza uns passos equipats amb cadenes, que no tenen gaire dificultat en cas de bon temps, com el que sortosament ens acompanya. L’altra opció ens faria baixar al barranc de la Fuen Blanca i perdre una considerable altitud. Des de la Faja de las Olas contemplem el canyons d’Añisclo i d’Ordesa; des de la seva part superior; les vistes són espectaculars. Arribem a Goritz, segurament el refugi més ocupat del Pirineu.

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

2- Goritz- Bujaruelo (+673 m -1463m). Sortim de Gortiz en direcció a la bretxa de Rotllan tot passant per la cova gelada de Casteret que es troba tancada per evitar el seu deteriorament, i pel pas de los Sarrios un altre pas equipat, a poca distància de la Bretxa de Rotllan. La baixada, pel refugi de Sarradets fins al Port de Bujaruelo és també un itinerari molt concorregut a l’estiu. Del Port fins al refugi, és un camí molt menys transitat que ens

retorna la tranquil·litat de les valls pirinenques. Arribem al refugi de Bujaruelo, que després de l’estada a Goritz, ens sembla un hotel de 5 estrelles. 3- Bujaruelo- Oulettes de Gaube (+1253m -440m) Remuntem per la solitària vall del riu Ara i tenim a la nostra dreta els contraforts del Vinyamala. Arribem al collado de los Mulos i a la baixada aviat

CO L · L A B O

veiem la cara nord del Vinyamala amb el que queda de la seva gelera. Som agost ha fet un estiu molt calorós i si hi afegim el deteriorament degut al canvi climàtic la gelera no està en el seu millor moment. Arribats al refugi d’Oulettes l’espectacle de les parets rocalloses del Vinyamala és esfereïdor.

RA C I Ó

baixada fins a Pineta, final del nostre recorregut. Han estat 5 dies de caminada, quasi 100 km de recorregut uns 6500 m de desnivell positiu pels paisatges més abruptes i espectaculars del nostre Pirineu tenint ben a prop les cares Nord del Mont Perdut i el Vinyamala. Totalment recomanable.•

4- Oulettes de Gaube - Granje de Holle(Gavarnie) (+999 m -1325m). Sortim al matí amb un fort vent que sortosament va afluixant a mesura que ens enfilem a la Hourquette d’Ossue. Des d’aquí pugem al Petit Vinyamala (3032 m), baixem al Refugi Baysellance i comencem el llarg descens per la vall d’Ossue fins a Gavarnie. Els darrers 10 km seguint el GR10 són per paisatges bucòlics fets per abundants prats i terrenys de pastura. 5- Grange de Holle (Gavarnie)- Pineta (+1464 m -1719m). El dia més llarg i amb més desnivell. Del refugi de la Grange de Holle baixem al poble de Gavarnie i pugem al refugi de Espugettes. Tot seguit després de remuntar la Hourquette d’Alans se’ns presenten dues opcions per tornar a Pineta: passar pel Puerto Nuevo o per la Bretxa de Tucarroya. Donat que no hi ha neu, escollim passar per la Bretxa i hi arribem després d’una pujada considerable per una tartera força desfeta. Arribats al petit refugi que hi ha a la mateixa bretxa, contemplem un altre dels paisatges estel·lars del trekking: la cara nord del Mont Perdut i el llac Marboré. Ens queda una llarga

www.ceolot. cat

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE TUDELA - BUÑUEL

Sortida de Tudela.

Dimecres 25 d'abril de 2012. Han passat 7 mesos des de la darrera caminada per l'Ebre, aquesta vergada hem canviat l'estratègia, intentarem anar al menys carregats possible tot fent servir els transports públics, que pels llocs on passem podem fer-ho servir. Fem la primera parada a Tudela, però en un altre Hotel, el de la darrera vegada no ens va pas agradar gaire, ara anem a l'Hotel NH Delta Tudela, Avenida Zaragoza, 29 – Tel 948 821 400, dos dies, dues persones amb allotjament i esmorzar 160 euros. Potser el millor hotel dels que hem anat en tot el recorregut. Avui a la motxilla només hi portem quelcom per menjar, beguda, la capelina i un paraigua, anem molt lleugers, aixó és una altra cosa! Ens dirigim al parc "del Prado", a la desembocadura del riu Queiles, a fi de retrobar les marques del GR, l'etapa d'avui promet ésser més animada que les anteriors; a més la silueta del Moncayo ens acompanyarà tota l'estona. Fem tot el passeig i prenem el "camino del Tamagiral" tot al costat del riu, que tenim a la nostra esquerra, als tres quilòmetres escassos trobem la "presa de la mejana de la Mosquera", que és origen del canal de Tauste; al costat de la resclosa han sorgit

Bocal Real. 28

VINT-I-DOSENA ETAPA

Entrada al Bocal Real.

diverses illetes, alguna bastant gran està cultivada, el sender ressegueix la riba tot passant per "Mosquera", "Río Nuevo" i traspassant el riu Tudela la pista s'acaba en arribar a "el Soto de El Carrizal". A la nostra dreta queda la població de Fontellas i a l'altra riba "el Soto de El Raso" i el de "Belver". El camí que discorre entre canyissars ens acosta a les comportes del poblat de "el Bocal Real" lloc on comença el "Canal Imperial de Aragón". Aquest lloc està partit en dues parts diferenciades, l'una al costat de l'actual presa i l'edifici en memòria de Ramón de Pignatelli; l'altra ens porta a l'altra part on trobem el palau de Carles Vè i una presa en desús. Aquí destaquen un immens roure "Monumento Natural de Navarra", un laberint, una esglèsia, un restaurant i un berenador, tot situal dins dels jardins del palau. Des de la porta principal continuem la ruta que passa, sense creuar-lo, el pont de "Formagales" sobre el canal, tombem a l'esquerra i entrem al "Soto de Fontellas". Aquí hi trobarem dos homes que feien la passejada diària desde Tudela i uns pescadors que estaven prenent vistes per veure on posaven les canyes. Apuntem alguns aspectes del "Canal Imperial de Aragón": Aquesta obra fou iniciada el segle XVIII amb vocació de convertirse en canal de regadiu i que fos navegable fins al Mediterrani, la

Resclosa de Canal de Aragón.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Palau de Carles Vè.

idea fou en primer lloc del rei Fernando el Católico, encara que les obres no començaren fins al regnat de Carlos I, tot primer es prengueren aigües al "Bocal de Fontellas" i s'anomenà "Acequia Imperial". L'any 1768 es constitueix la "Compañía del Canal de Aragón" i el 1772 Ramon de Pignatelli fou nomenat protector de l'obra. S'acabà el tram fins a l'"Aqueducto del Jalón" el 1780 i el 1786 arribà a Saragossa, el seu traçat va des de El Bocal de Fontelas fins a Fuentes de Ebro, i té un recorregut de 110 quilòmetres plagats d'enginys hidràulics. Al poc tombem a l'esquerra en direcció a la defensa del riu, passem el "desvio a Ribaforadada", població que ens queda a només un quilòmetre a la dreta; el traçat ens encamina vers la "Reserva Natural del Soto del Quebrado" espai molt arborat, després de "El Ramillo" i de "La Mejana", entrem ja en terrenys de Buñuel, continuem per escullera tot compartint camí amb la carretera SL-NA 224 que ja no deixem fins a l'entrada de la població. Poc abans, però, hi ha una àrea recreativa. Els orígens de Buñuel, podrien trobar-se al Neolític, (45005000 anys aC). I en els primers contraforts de les muntanyes de les Bárdenas, propers al que llavors era la llera del riu Ebre, on es van trobar uns fons de cabanes, les quals van estar habitades pels primers pobladors de la península, Íbers i Celtes. Amb l'arribada

Buñuel i el Moncayo. www.ceolot. cat

Roure catalogat.

dels romans a la península, durant el segle I de la nostra era i sent emperador Calígula, descobrim un assentament romà d'aquesta centúria a poca distància del nucli actual de la vila. L'any 1351 el Consell de Buñuel tenia una població de 93 veïns, dels quals 20 eren gentilhomes o "infanzones", 67 eren pagesos i 6 clergues. Hem de destacar que en aquests primers anys els seus habitants van ser francs, no hi va haver veïns moros ni jueus, com en la major part de les poblacions limítrofes, ja que Navarra era un regne autònom amb reis de la monarquia francesa. En l'època actual cal remarcar un dels grans avenços que es van aconseguir en la segona meitat del segle XX, sobretot per a la sanitat, la higiene i el benestar de la població, va ser quan el 1967 es van realitzar les instal·lacions d'aigua corrent i potable a tots els habitatges, així com les xarxes de conduccions d'abocaments residuals, tot depenent de la Mancomunitat d'Aigües del Moncayo i de la qual forma part, juntament amb altres pobles, aquesta vila. En l'inici del segle XXI, Buñuel compta amb gairebé 2.500 habitants, una part d'ells dedicats a l'agricultura, però una part també important de la seva població, dedicada a la indústria i als serveis, amb la incorporació de la dona al treball, es troba en una fase d'expansió i de desenvolupament en tots els ordres, donada l'existència en el seu terme municipal del Polígon Industrial "Corquero", on es troben ubicades diverses indústries d'elaboració i transformació, així com la producció de derivats de l'agricultura i de la ramaderia, productes tan reconeguts i agraïts que vénen donant aquestes terres de cultiu en regadiu, que són en si, les fonts de riquesa de la seva població. 29

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Ara ens dirigim a l'estació d'autobusos a fi de retornar a Tudela, per anar a dormir al mateix hotel que ahir. L'etapa d'avui ha estat de 24,8 quilòmetres amb un temps de 5 hores 21 minuts i amb una mitjana de 4,6 K/H. Ha estat de molt bon caminar, tota l'estona ennuvolat i amb un ventet fresquet.•

Picnic de Buñuel.

Desnivell

Mapa

La "Flo" que no fa estiu

...

Ara he canviat una mica, no, ni sóc un marcià, ni un diable de Tasmània... Sóc "moguda". El trimestre que ve m'estaré quieta, i em podreu veure bé! Em presento: sóc la Flo, i així era quan vaig arribar a casa... Deien que feia gràcia.

Diuen que ja no faig tanta gràcia... M'hauré d'esforçar!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

I N T E G R A B L E S • A G

N O U • R O S A • L O G I A

T R I M E S T R A L M E N T

E D E M A • R O T • • M • •

R • S • L L E • R E V E N S

S A • G • A • M I T I G A R

E N Z E S • G A S E R A N S

C O A L I C I O • R G • T •

C A C O F O N I A • I D E A

I R A S O R • S • E L I S •

O • R I • D O M A R I A • O

• L I A N A • E V A • R U S

A L E • I D A • E T N I V •

V I S I T A • A M O • A I D

SOLUCIÓ

ens veiem al facebook!