Núm. 119- OLOT, PRIMAVERA 2012 • 4 €
R E V I S TA D E P E N S A M E N T, O P I N I Ó i R E F L E X I Ó
monografia:
"La Garrotxa: art i artistes. La Música"
SUMARI pàg.
3 Editorial
Fotografia portada: Juli.
Articles monogràfics 4
L’Escola Municipal de Música
Narcís Bosch
7
Carme Monells
9
Lluís Torralba
11
Miquel Serrat
L’Església de Sant Esteve d’Olot i els Mestres de Capella El cant coral a Olot Les cobles
13
Tortellà, terra de músics
Joaquim Pagès
15
Orquestres, conjunts i sales de ball Joan Monturiol
17
Grups i conjunts d’Olot i comarca
Pilar Riera
19
Propostes de música d’arrel tradicional a la Garrotxa
Josep Garcia Miràngels
La pàgina jove 22
Què en penso de la música Laura Plasència
Digui, l'escolto 23
Xavier Pallàs i Mariani
Eduard Arbós i Eceiza
L'entrevista
Comptem amb tots plegats!
Biografia 26
Publicació trimestral
Antoni Soler i Ramos Pilar Riera i Prat
Notes sobre l'actualitat garrotxina 28
29
(Solucions a la pàgina 30)
Roser Puig
Maquetació i impressió: The Graphic room, SC - OLOT Dipòsit Legal GI-535/82
La tira còmica 30
Redacció, edició i administració: Passeig d’en Blay, 3 Casa Rectoral Parròquia de Sant Esteve d’Olot Tel. 972 26 04 74. adreça electrònica: revista@alimara.cat
Josep Murlà
Passatemps
L’Alimara és una revista que edita la Parròquia de Sant Esteve d’Olot i que es publica des de l'any 1982. Aquesta trajectòria li dóna solvència i identitat. Monografies i temes d’interès i actualitat l’han marcat des de sempre, no sols per la qualitat dels articulistes, sinó també per l’actualitat de les temàtiques que tracta; amb perfil i una dinàmica que li permetran seguir endavant amb la seva tasca, comptant, sense dubte, amb el suport dels olotins i olotines.
Guspires
Dites i endevinalles 30
Maria Dolors Figueras L'Alimara no es fa responsable, en cap cas, de les opinions i arguments dels nostres articulistes.
L'acudit 31
Pilarín ‒2‒
EDITORIAL
La Música, ja és prou sabut, es considera una de Les Belles Arts. D’antuvi fou així esmentada i la seva categoria li atorga aquest grau de sobirania i força cultural, si bé la manera frívola com arriba a bona part de la societat la fa menystinguda conceptuada. Per sort, els temps canvien i si, en un principi, a les èpoques de les primeres civilitzacions, a l’època de la romanització, la cultura grega i, avançant més, cap a l’Edat Mitjana, va prendre un altre rol important, en els segles contemporanis - XX i XXI -, ha semblat que es deixava per als erudits i que a l’escola, concebre-la com a matèria d’estudi, era molt poc útil; així que podríem començar l’Editorial posant de relleu les paraules dels musicòlegs de l’actualitat que afirmen i reafirmen que “la prioritat més urgent dels segles XX i XXI ha estat “educar per a la sensibilitat” formar persones capaces de sentir, d’escoltar, de sublimar el seu ego i caminar pels inescrutables camins de l’esperit sempre de la mà de la bona música. Sols així, ens diuen, serà possible fer créixer l’esperit de la persona i aconseguir altres objectius, impossibles de conquerir sense ser receptors de la disciplina que imposa la música. És un escaló important per deixar enllà, ben avall, el materialisme. Volem recollir aquí la definició que, de l'Art dels Sons ens facilità el nostre company, en Narcís Bosch: definició que deixà l'equip de redacció absolutament entusiasmat pel seu abast i la seva adequació als temps moderns. Diu així: ”Es l’expressió dels sentiments en el cromatisme d’un o més instruments, segons la formació empírica. És aquella manifestació sonora que es presenta en un temps determinat i que s’allargassa seguint una repetició rítmica i un discurs que es va formant al llarg d’unes estructures que compleixen les regles d’uns compassos i d’uns moviments (d’uns temps); estructures que podem molt bé comparar a les arquitectòniques. Bases que permeten aixecar altres pilars, altres punts de mira i així anar fent l’arquitrau d’una composició, més o menys complexa, segons la vocació del músic que crea”. Altres afegeixen que amb ella la persona es sent moguda a una esfera més alta que la que normalment habita, i es deixa portar per les vibracions que li arriben a flor de pell i dins el seu esperit i aquestes la transporten a un espai on la ment s’aquieta i on només les seqüències de les vibracions sonores tenen lloc desplegant un discurs musical enllaçat i argumentat, segons el gust del compositor i l'empatia dels intèrprets, donant lloc a una obra única en un moment puntual i en un espai elegit. Ben poques persones es senten ignorants de la música. Qui més qui menys té cert criteri prefabricat, Que, naturalment, varia d'una persona a l'altra. Si repassem enllà, la clau de la història i de l’evolució de l’home, dins les arquitectures romànica i gòtica, era el Cant. Estaven pensades per a la veu humana i per als instruments que anaven sorgint. L’elevació era possible si l’entorn era adequat i arribava als receptors si aquestes condicions es complien. Plaent. Sempre viva. Són vius amb ella els que l’han estimat. Vibren les cordes del seu esperit cada vegada que ens tornen melodies llunyanes i aquest misteri poderós que omplirà els temps de la història del món és ineludible. Art Immortal. Infinitament immens l’Univers que conté, que ens acosta i del que ens fa partícips. Escolteu cada full de la nostra revista, de la vostra revista. Entre ratlles i explicacions hi ha sons indeterminats que esdevenen mòduls d’un context Universal escrit al pentagrama de tots els segles. Quan el Món acabi, fluctuaran entre les ones de l’atmosfera totes les belleses que s’han creat, amb la delicada expressió d’un sentiment.•
‒3‒
Articles monogràfics
L'ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA Narcís Bosch
dels alumnes, els quals rebien un diploma acreditatiu. D'entre els professors destacava el Sr. Joaquim Lamotte de Grignon, conegut compositor i director, llavors, de l’esmentat Centre i de la Banda municipal de Barcelona. La majoria de músics que fins als anys setanta del segle passat varen nodrir les orquestres i cobles olotines, havien estat alumnes de l’escola municipal o de l’Orfeò. Per la Guerra Civil tot va ensorrar-se i no es va refer fins entrats els anys quaranta i amb força dificultats. Quedà en funcionament una sola aula a l’hospici on la Srta. Palmira Puigdemont hi donava classes de Piano i Solfeig. Més o menys a l’any cinquanta hi va entrar el Sr. Marià Espígol, com a mestre de tenora,
Fotografia: Juli
La vida musical olotina del 1900 és una herència rebuda dels dos segles anteriors. El 1913 arribà a Olot Mn. Fèlix Farró, mestre de capella. Ben aviat es feu càrrec de l’Escola de Música de l’Orfeò, on hi havia un cor amb setanta veus mixtes i una matrícula de cinquanta nens. Paral·lelament funcionava l’Escola municipal de Música, amb seu als locals de l’hospici. L’escola tenia uns cent vint alumnes. Les assignatures que s’impartien eren: Solfeig, Piano, Violí i Contrabaix. Estaven atesos per la Srta. Palmira Puigdemont i el Sr. Felip Ribes, que exercia de director;els dos eren pianistes. En una crònica de l’època llegim que l’Escola era filial del Conservatori del Liceu i a finals de cada curs un grupet de professors d’allà es desplaçaven a Olot per avaluar el nivell
‒4‒
Articles monogràfics
tible i clarinet;també s’hi donava fiscorn. D’aquesta època, cal destacar el pas per l’escola del Sr. Honorat Vilamanyà, contrapuntista i reconegut compositor de Sardanes i Gloses, que ben aviat deixà Olot per dirigir la Banda Municipal i la massa coral de la Sala Cabanyes. A l’any cinquanta-vuit s’incorporà el Sr. Joan Prat i Forga. Llavors l’escola va fer-se filial del Conservatori de Girona. L’entrada del primer Ajuntament Democràtic, presidit pel Sr. Joan Sala va suposar una nova etapa per a l’Escola; la Srta. Palmira Puigdemont va jubilar-se i es van convocar oposicions per a dues places de professor, època que va suposar un canvi total d’orientació pedagògica. No es donà tanta importància a la tècnica sinó a la vivència musical; així, es posà èmfasi en l’educació de la veu mitjançant el cant de cançons tradicionals seqüenciades en funció del nivell, l’anàlisi rítmica i d’interval, etc... propostes que conduïen cap a la improvisació i creativitat, tot segons la proposta didàctica del Pare Ireneu Sagarra, director, llavors, de l’escolania de Montserrat. Aquesta nova orientació no va ser gaire ben rebuda per les forces musicals de la ciutat, reàcies a qualsevol innovació. El curs va començar amb cent alumnes de diferents edats i nivells. Va obrir-se una línia per als que s’havien iniciat en els
cursos oficials i l’escola es va traslladar a l’edifici del Carme, a sobre de Belles Arts, quedant les dues Escoles sota la tutela del Patronat Municipal d'Escoles de Belles Arts, creat expressament. Si bé primer es va començar en llenguatge musical, piano i guitarra, en pocs cursos hom amplià l’oferta a violí, violoncel i flauta travessera. Ben aviat Cant, sent en aquesta assignatura, pioners a la tota la Província. A redós de l’Escola es va crear la Coordinadora, feliç idea animada des de l’ajuntament que aglutinava els professors de Música de les Escoles d’EGB amb l’objectiu de compartir experiències, buscar repertori, etc. L’any vuitanta-cinc es va concedir l’autorització quedant així registrada en el Departament d’Ensenyament, interessat en la línia didàctica que se seguia. El curs noranta dos va canviar-se el director que donà nova empenta a l’Escola. Es va prioritzar la música instrumental, inclinant l’alumne a tocar, el més aviat possible, un instrument, bàsicament de corda. Les matrícules varen créixer, així com el número d’assignatures, des de Percussió fins als Instruments Tradicionals. Prompte van formar-se Duets i Trios, edemes de dues Seccions importants: La Camerata i la Coral Clivis. L’any noranta s’aconsegueix el re-
‒5‒
Articles monogràfics
coneixement, el qual suposà que en l’àmbit econòmic la Generalitat assumia gairebé un terç de pressupost (per als alumnes entre sis i dotze anys) i la resta, a càrrec de l’ajuntament i dels pares a parts iguals. En l’àmbit acadèmic els alumnes podien examinar-se aquí mateix, fins a segon curs, després calia desplaçar-se a Girona. Moltes millores en pocs anys; però això no és tot; l’any noranta tres s’aprovava la LOGSE1 que afectà també la Música. En els propers cursos arribaren una allau de noves publicacions de text amb el consegüent rebombori per triar els més adients. Els estudiants de música a l’institut, quedaven dispensats dels “Crèdits Lliures” cosa que no caigué gaire bé a alguns directors. Quedaven suprimits els exàmens per cursos, amb un examen de nivell es podia accedir al Conservatori i amb un de més elevat es podia entrar a l’ESMUC2 per obtenir la titulació oficial3. Al dos mil quatre va haver-hi canvi de director; al principi s'optà per una línia continuista; però a partir del dos mil vuit s’amplià l’oferta de grups instrumentals amb l’objectiu que tots els alumnes poguessin estar en una formació;d’aquí en sortí un “SOMPO” i un grupet de Metall; junts, formen la petita “Big-Band” de l’Escola amb notable èxit. Val a dir que la música a Olot té força projecció cap a fora. D’ençà de l’any noranta-nou l’Escola està ubicada a l’antiga Casa de Cultura, a l’avinguda d’Anselm Clavé i ocupa tot l’edifici concebut com a Casa de la Música, ja que hi assagen les Corals olotines i la Principal d’Olot. Té tres-cents cinquanta alumnes i vint professors dels quals vuit tenen dedicació plena i la resta, parcial.•
EPÍLEG A aquesta breu exposició cal afegir-hi que a Olot l’any 1505 l’església Parroquial ja tenia orgue; que a principis del 1600 el Tura també en tingué i que d’ençà del 1700 apareixen documentats tot un seguit d’organistes i mestres de Capella, molts d’ells compositors que varen deixar un llegat importantíssim com: Motets, Misses, Obres Corals, etc; que el 1729 va néixer el Pare Antoni Soler; que va haver-hi compositors de Sardanes com Pere Aubert, García Robles i, més tard, Joan Prat i Forga, veritable autoritat musical de l’època i autor de Sardanes i de les Danses Noucentistes; això, més tot el que el lector anirà descobrint en aquest Monogràfic de l’Alimara que feliçment ha donat un espai a la Música, a la Garrotxa, el farà convenir amb mi que el tòpic, vigent encara, de que a Olot no hi ha tradició musical és, històricament erroni. Directors de l’Escola Municipal de Música d’ençà del 1983: - Narcís Bosch, 1983 fins al 1992- succeí la Palmira Puigdemont. - Josep Mª Calvo, 1992 al 2004 - Xavier Batlle, Ex alumne i defensor incondicional de la línia de l’Escola, d’ençà del 2004 (No faig constar els noms dels professors actuals ni dels anteriors, car això suposaria una llista d’unes trenta persones i l’article s’allargaria notablement)
1. Ley Orgànica General de Educacion Primaria y Secundaria 2. Escola Superior de Música de Catalunya 3. Llicenciatura ‒6‒
Articles monogràfics
L'ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE D'OLOT I ELS MESTRES DE CAPELLA Carme Monells Laqué
El fons de partitures provinent de l’antiga comunitat de preveres de l’església de Sant Esteve, conservat actualment a l’Arxiu Històric i Comarcal d’Olot, constitueix un dels fons més interessants de Catalunya per a l’estudi de la música religiosa des de mitjan del segle XVIII i XIX. S’han localitzat més de mil obres d’autor, prop de 500 anònims a més d’un ric fons de manuscrits. Tota aquesta producció ja ha estat catalogada i en aquest mateix any hi ha prevista la seva publicació dintre d’un nou volum de la col·lecció de fons musicals de Catalunya sota el patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. No deixa de sorprendre aquesta enorme producció acumulada en prop de cent cinquanta anys. Una part important del fons la integren les obres compostes a Olot pels Mestres de Capella i organistes, però també hi ha còpies d’obres importants provinents de mestres de Capella de la Catedral de Girona i de Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, de la seu de Vic, de Sant Joan de les Abadesses… Es podria pensar que bàsicament serien obres escrites per a
veus. No obstant això, un nombre important d’elles incorpora plantilles instrumentals fixes de violins, oboès i trompes, a més del contrabaix i l’orgue. En algunes hi apareix també el fagot. Aquest fet s’explica per la connexió que es va establir a Olot entre els músics locals i l’Església. La relació va durar molts anys, sobretot amb les cobles de músics dels Parella i els Sala i va permetre l’execució d’obres que, d’altra part, haurien estat més complicades per la dificultat afegida en aquesta època a causa del desplaçament de músics d’altres llocs. La relació dels mestres amb les cobles locals també podria explicar l’aparició de música exclusivament instrumental com les contradanses a l’arxiu així com l’aparició de producció no religiosa conservada. El mestre de Capella va ser durant tots aquests anys l’encarregat d’escriure música per al culte. Sabem que era un membre més de la comunitat de preveres i que, per ser acceptat, calia ser sacerdot i haver fet, després de cantar missa, sis mesos de servitud gratuïta i sense interrupció durant mig any seguit, a tots els oficis i fundacions de la comunitat. S’han localitzat ‒7‒
la majoria de pactes i obligacions que van haver de firmar davant notari i que es resumien a entonar al cor, cantar en diferents actes, ensenyar cant pla als altres beneficiats i ensenyar quatre escolans. La majoria de Mestres de Capella i organistes amb obra conservada no van néixer a Olot, exceptuant Ignasi Parella, organista des de l’any 1820; Carcoler a Cornudella, Regordosa a Igualada, Alzina a Mataró… Quant als gèneres musicals conservats, és impossible recollir-los tots aquí; però sí els més significatius; de música en llatí destaquem les misses. Se’n conserven prop de cent, algunes d’elles de difunts, no totes completes malauradament. Així mateix, es conserven músiques sobre els textos de les hores canòniques; matines, laudes... i també motets, passions i salves. La música religiosa que no està escrita en llatí té com a gèneres més importants els goigs, rosaris i els villancets. La majoria dels rosaris conservats, prop de cent, estan escrits en català. De goigs se’n comptabilitzen cent vint-i-un, alguns d’ells dedicats a Sant Esteve i a la Verge del Tura. Destaquem també els villancets,
Fotografia: Juli
Articles monogràfics
de caràcter més popular, que els escolans cantaven per desitjar bones festes de Nadal. Molts d’ells estan escrits amb lletres divertides i tenen referències al menjar de singular dia. La música instrumental, anònima en gran part, representa una part petita de la producció conservada i és possible que arribés a l’arxiu a través de músics vinculats a la capella. Trobem algunes contradanses i còpies de duos i música de tecla d’autors com ara Pleyel, Hofmeister i Mozart.
Destaquem també l’enorme producció de música per a orgue, en gran part gràcies a la contribució de les més de cent vint-i-cinc obres escrites per Teodor Echegoyen, que desconeixem, ara per ara, com van arribar a l’arxiu. Finalment, destacar també el gruix d’obres de compositors italians, trobem còpies d’obres de Bellini, Cimarosa, Donizetti, Carlo Broschi, Valentino Fioravanti, Galuppi... Per donar a conèixer aquest fons i des de l’any 2001, la Capella ‒8‒
de Música de Sant Esteve, entitat creada per recuperar el fons musical de l’arxiu, ha realitzat diversos concerts a la mateixa església interpretant obres inèdites dels Mestres de Capella. Esperem que al llarg dels anys, aquest fons tan important no quedi en l’oblit dels olotins i s’aprofundeixi en el seu estudi i difusió.•
Articles monogràfics
EL CANT CORAL A OLOT
Coral Blauet
Lluís Torralba
Per fer un breu historial del cant coral olotí, que és el que se m’ha encarregat des de la vostra revista i que amb molt de gust procuraré fer, començaré parlant de la situació musical a Olot a finals dels anys seixanta. En aquella època existeixen les activitats pròpies d’associacions de música i sardanistes, les quals estaven en ple rendiment, així com una precària Escola de Música. També hi havia els cors parroquials i altres activitats musicals per part d’associacions recreatives. Tot i així, havia quedat un buit després de la fi de les activitats del cor de l’Orfeó Popular Olotí. A partir d’aquí, i concretament a l’any 1970, va néixer Blauet Coral Infantil, fundada per, les germanes M. Àngels i Montserrat Charles, sor Maria Dalmau i Narcis Bosch, que, en un futur es va ampliar fins a un nombrós grup de cantaires i directors. En un curs de direcció coral realitzat a Lleida, l’equip de Blauet contactà amb Ricard Macies i, fruit d’aquesta relació, va sorgir la Coral Croscat que actualment
està a punt de celebrar els seus 40 anys d’existència. Més tard es va formar també el Grup Fagot, la primera coral intermèdia, que es consolidà al cap de pocs anys com Amalgama, un grup del qual s’esperava que per l’edat seria un pas previ a la Coral Croscat, però que va esdevenir una gran pinya d’amics i poquíssims ho van fer. Fins aquí teníem una força coral, que va permetre oferir un gran nombre de trobades, concerts, cantades de Nadal i de primavera. L’ambient coral començava a sonar, i podem dir que les corals vàrem contribuir al retrobament musical a la ciutat. Més endavant, van crear-se altres grups corals propis de les escoles, de les escoles de música, corals dels casals de la gent gran, coral Puigsacalm que dirigeix Rosa Fluvià, coral del centre excursionista que amb molt entusiasme dirigí Àngels Planella, etc. També neix Cantabile Cor de Cambra fundada i dirigida per Joan Asín, així com la Capella de Música de la parròquia de Sant Esteve, dirigida per l’Elisenda Carrasco. Corals de noies, com Fructus Temporis, Gaia; Corals de barri, com Malagrida, etc. D’aquesta manera, queda així un sòlid coixí coral tant a la ciutat com a la comarca. Mentrestant, l’escola de música municipal viu un gran canvi fins assolir un nombre d’alumnes i professorat remarcable. Gràcies a tots, el nom de la Ciutat d’Olot i de la comarca de la Garrotxa ha estat present a incompta-
‒9‒
Grup Fagot
Articles monogràfics
bles activitats i trobades com, per exemple, les trobades de les corals infantils que es celebraren a Barcelona i on van arribar a ser més de 5.000 cantaires interpretant la mateixa obra. Trobades importants a tot Catalunya tant de corals intermèdies com de corals adultes, com l’estrena de l’himne del Barça amb motiu del 75è aniversari o l’estrena del palau Sant Jordi amb una trobada general de totes les corals, amb més de 8.000 cantaires. Concerts i viatges per tot Catalunya, Espanya, França, Holanda, Alemanya, Praga, etc. Que segur que tots els participants en guardem el millor record, així com també ho deuen fer les persones que han vingut a les trobades celebrades a Olot organitzades per les nostres corals. Quant els repertoris, el nivell assolit per les corals ha estat molt alt. S’ha treballat des de les cantates de corals infantils fins a diferents interpretacions de composicions més clàssiques amb orquestres de fora i músics d’aquí, com el Magnificat i Gloria de Vivaldi, Requiem de Mozart, vespres del Pare Antoni Soler, Llibre Vermell de Montserrat, òpera Dido i Eneas de H. Pourcell, Rutter i, Beatles, entre altres. Sense oblidar l’obligat repertori de música religiosa de tots els
temps, cançons tradicionals catalanes i d’arreu del món, etc. Tot aquest treball no hauria estat possible sense totes les persones que hi hem participat i, especialment, els directors, als quals s’ha d’agrair i reconèixer la capacitat que han tingut de liderar i dirigir aquests cors. L’afecte, l’amistat i la gratitud que sentim per tots ells és molt gran, ja que ens han aportat molt més del que els cantaires bonament els hem pogut donar. La feina feta fins avui dia és molta; però, tot i això, els futur de tot plegat és incert a causa dels canvis de la mateixa societat i la dedicació que suposa mantenir un ritme d’assajos setmanals; podria ser que amb la nostra generació es posés fi a tot aquest treball, la qual cosa seria lamentable; però això donaria pas a la possibilitat que tothom qui tingui l’iniciativa pugui organitzar el projecte per portar-lo endavant; sempre comptarà amb el suport de molta gent. Sobretot el jovent que, afortunadament, tenim ara educats i preparats musicalment, per tal que puguem continuar vivint i gaudint d’aquest món coral que tant ens ha enriquit i que tant ens pot seguir donant per molts anys.•
‒ 10 ‒
Articles monogràfics
LES COBLES La Principal d'Olot - Foto Juli
Miquel Serrat Brugué
FER DE MÚSIC No és fàcil parlar d’aquells avantpassats que es dedicaren a interpretar les melodies del moment a través de qualsevol instrument rudimentari al seu abast. Els coneixíem com els músics sense solfa. Us estem parlant de mitjans dels vuitanta del segle passat. Són els continuadors dels antics trobadors o ministrils. Passaren els anys i la millora de les comunicacions motivà la trobada en una mateixa festa d’aquests músics solitaris amb altres companys d’altres contra-
des. Aquests encontres continuats varen fer possible la coŀlaboració d’uns amb els altres. Varen ser les primeres intervencions conjuntes entre intrèpids d’instruments diferents. Nasqueren les primeres formacions musicals. I les primeres actuacions d’aquestes formacions foren especialment en festes patronímiques i contractats per les confraries entorn d’un sant o santa o d’una verge. Les confraries del Roser de primavera o de tardor foren les primeres en contractar aquestes agrupacions per amenitzar les fes‒ 11 ‒
tes religioses entorn del santoral i la gatzara festiva complementària a la festa principal. I en el seu repertori musical hi trobem: el passat matiner, la missa, els goigs al sant o santa, la sardana d’honor, el concert de sobretaula, la dansa popular de plaça entorn els fets populars i tradicionals de la festa, les sardanes de tarda i la sessió de ballables del capvespre. I en cadascuna de les actuacions de la diada i segons la modalitat, el grup s’anomenava d’una forma o altra. Començàrem a veure
Articles monogràfics
en els programes anuncialla situació que va motivar dors de la festa la paraula el naixement de les prime<< A la zona rural, o tenies un cobla per definir la formares cobles ha canviat. Hi ha veí, o familiar directe, músic que més possibilitats d’estudiar ció que interpretaria espepogués traslladar-te els seus cialment les sardanes. música. Les formacions i els A les contrades giroconeixements o et converties en grups musicals actuals tenen, generalment, una bona nines i especialment a les un músic autodidacte>> base musical. Bona part dels zones muntanyenques o seus components tenen esa les comarques interiors és on més va arrelar la creació da per passar les estones d’esplai i tudis musicals. Avui en dia tenim estudiants d’aquests grups musicals i així oci, en aquests llogarrets. Però les vingué el naixement de les actuals possibilitats de ser un bon instru- de tot tipus de música i de mocobles-orquestres. mentista eren diferents segons el dalitats interpretatives i musicals. Alguns dels instrumentistes i lloc de residència. A la zona rural, Formar part d’una cobla-orquestra impulsors de les noves cobles els o tenies un veí, o familiar directe, és assegurar uns ingressos que et trobàvem anys abans com a ame- músic que pogués traslladar-te els permetin completar els estudis i nitzadors de les festes amb els seus coneixements o et converti- acabar amb la titulació desitjada. A seus instruments: flabiol i tamborí, es en un músic autodidacte. Pel més et permet practicar i mantenir o al violí. També amb les cobles de que fa a les poblacions més grans, els ensenyaments rebuts abans Tres Quartans. era més possible trobar un antic de poder debutar en la formació instrumentista que et donés clas- escollida. A ulls de la ciutadania, aquells FER DE MÚSIC A LA ses particulars. A les grans ciutats GARROTXA l’oferta ja era professional a través músics sense solfa eren poc rede les escoles de música o els coneguts; avui els nostres músics són valorats dins i fora del país. Hem dit que a les comarques conservatoris. muntanyenques és on era possiAixí, no és d’estranyar la gran Tenim grans intèrprets i millors ble trobar un nombre major de mú- quantitat de músics i cobles d’un compositors. Avui la professió de músics és sics sense solfa. A molts indrets costat a l’altre de la nostra comarera quasi impossible desplaçar-se ca: La Garrotxa. No podem oblidar ben valorada, encara que segons fàcilment al poble més proper; per que la cobla La Principal d’Olot, quines situacions i modalitats no això calia comptar entre els veïns cobla centenària, va néixer el poden durar tota la vida perquè el del poble amb aquell instrumentis- 1898. A més d’Olot, trobem focus cos no aguanta.• ta que amenitzés les festes locals. de les escoles de músics de TorteEstudiar música, entre altres llà i Sant Feliu de Pallerols. fets culturals, era, doncs, una sortiHan passat els anys i aque‒ 12 ‒
Articles monogràfics
TORTELLÀ TERRA DE MÚSICS Joaquim Pagès i Manté
El fet musical a Tortellà ha estat i és quelcom present a la vida de la nostra comunitat. Moltes persones han fet de la música la seva professió, unes vegades amb caràcter exclusiu i altres compaginada amb les múltiples activitats artesanes. La facilitat de compatibilitzar feines tan diverses com la de culleraire, filador, sabater, barber, espardenyer, fuster... amb la de músic fou un dels factors que impulsà la nostra gent a realitzar aquesta activitat. Res no sorgeix o es produeix per atzar o per casualitat. Seran dos els elements principals que afavoriran la motivació musical al nostre poble. Per una banda el fort desenvolupament urbanístic i demogràfic del s. XVIII propiciarà el naixement de gremis i confraries que donaran impuls a celebracions i rituals religiosos, accentuats després de la construcció de la grandiosa església parroquial en honor de Santa Maria. Per altra banda, celebracions religioses o profanes de caràcter i índole diversa faran imprescindibles actuacions musicals que amenitzin aquests esdeveniments. En principi hi ha una demanda. Aquesta propiciarà la disponibilitat a fer de la música una professió i més encara quan és fàcil compaginar-la, si cal, amb activitats artesanes. L’esperit dinàmic i emprenedor de la nostra gent farà que ben aviat es constitueixin formacions musicals més o menys nombroses que actuaran al poble,
Fotografia cedida per l'Ajuntament de Tortellà
Alcalde de Tortellà
a les viles del voltant, i arreu. De les societats, de la parròquia, dels gremis i de les confraries sortiran els primers professionals i aquests ensinistraran joves o parents per constituir grups musicals més o menys nombrosos. Iniciat el procés i endegada la seva retroalimentació, les formacions musicals tortellanenques sorgeixen de forma espontània i natural. Música i músics constitueixen un valor fonamental de la vida local. El paper i la vàlua de les agrupacions musicals del nostre poble són reconeguts a tot Catalunya, a moltes poblacions de províncies espanyoles, a la Catalunya nord i a diferents països europeus. El prestigi dels músics tortellanencs és de tal magnitud que no hi ha cobla o orquestra de renom que no compti o hagi comptat amb els nostres professionals. De les formacions musicals de Tortellà en trobem, ja en els segles XVII i XVIII, notícies documentades d’actuacions en festivitats profanes o religioses a la
‒ 13 ‒
Fotografia cedida per l'Ajuntament de Tortellà
Articles monogràfics
localitat o a pobles de l’entorn. La cobla orquestra com a tal, a Tortellà, sorgirà cap al 1875, amb la creació de la cobla “La Vella de Tortellà”. També, en aquest any, diversos socis del “Montepío de Socorros Mutuos” crearen “L’Orquestra de la Societat”. De manera ininterrompuda es constituiran orquestres, orquestrines i conjunts: “Els petits de Tortellà” (1882), “La Nova de Tortellà” (1899), “La Principal de Tortellà” (1910), l’orquestrina de jazz: “New York”(1928), “La Marimba” (1951) i moltes altres de vida efímera: “Can Me”, “La Moderna”, “ Moya”, “Músics de Tortellà”, “Els Petits”... En dates més recents hem de constatar el conjunt “Boogie Woogie”, a Tortellà des de 1995, “Mall. Músics Associats del Llierca” (2009), “Kilombo Puro” (2009), “Els Tortellinis”, conjunt format per joves de
dotze a catorze anys (2008) i en aquest 2012 neix l’orquestra simfònica Giorquestra dirigida pel tortellanenc Marcel Sabaté membre d’una important nissaga de músics del nostre poble. Molts músics locals han esdevingut professors de prestigiosos centres de formació musical i reconeguts compositors com els Saderra, Puntí, Pallàs, Sabaté... A dia d’avui el fet musical és viu i present a Tortellà com ho demostra l’existència de diferents corals, de l’Espai de Música, escola d’iniciació al solfeig i a la instrumentació, i la constatació que ciutadanes i ciutadans del nostre poble viuen de i per la música. Podem afirmar que Tortellà ha estat, és, i esperem que sigui per sempre, terra de músics. Com a comunitat estem orgullosos d’aquest tret d’identitat i del fet que, arreu, gràcies al bon fer d’aquests artistes, es conegui i reconegui el nostre municipi.•
‒ 14 ‒
Articles monogràfics
ORQUESTRES, conjunts i sales de ball
Del meu record, a Olot hi hagué tres Orquestres: La Principal d’Olot, La Moderna, que a l’any 1955 passa a dir-se “Cobla Orquestra La Principal de la Garrotxa”, i deixà d’existir l’any 1987, i l’Orquestra Casanova. La Cobla la Principal d’Olot es dedicà a les Sardanes i també als Oficis Religiosos de les Festes Majors. Aquests oficis, en aquell “llavors” rebien el nom d’obreries. També feia alguns balls, quan se’ls hi demanaven. L’Orquestra Moderna tingué com a figura important Joan Juvinyà, tots els seus components tenien els seus oportuns oficis i en temps lliure es trobaven per tocar junts i fer possible el complet de l’Orquestra Moderna. L’Orquestra Casanova, dirigida pel conegut ”Picaric” es dedicà, només, al ball. La Principal de la Garrotxa tingué cura de tot tipus de ballables, Concerts i Oficis Religiosos, també. Com que hi havia Orquestres, hi floriren tres sales de ball: a “Las Delicias” on tocaren en Bofill i l’Aubert amb el seu propi conjunt; ”El Centre Fontanella” on la titular era l’Orquestra moderna. A la “Indústria i Comerç”, la titular era l’Orquetra Casanova. Ambdu-
Conjunto Azul
Joan Monturiol
es Entitats estaven dirigides per un únic President i una Junta de Socis. La sala de ball “Las Delicias” era particular. En uns anys es formaren altres tipus de grups musicals, tals com La Away Club, Casablanca, Conjunto Azul, Novel i Band Set, i s’obriren més sales de Ball; per exemple el “Cafè Ideal” dirigit per en Peix i el “Novel” on la regia una Junta. Aquesta sala quedà ubicada a baix del nostre Casino, al Passeig d’en Blay. Quina classe de música es tocava llavors? doncs molta música melòdica, boleros, valsos, passos do-
El teu anunci aquí informació: revista@alimara.cat
per només 75€ anuals!
I un anunci en un número, 25 €; i mig any (2 números), 40 €. Què esperes? Anuncia't a l'Alimara. ‒ 15 ‒
Unió Artística
Articles monogràfics
bles, algun mambo de Pérez Prado i algun foxtrot. Cap a l’any 1953 sorgí una novetat ben interessant: un trio vocal que acompanyant-se amb guitarres interpretava temes llatino-americans que llavors estaven molt de moda. Aquests temes els ha actualitzat la Mª Dolores Pradera. Aquest trio s’anomenava “Los Pamperos” També es formà el duet integrat per Joan Daró, violí i Jordi Estartús, guitarra elèctrica. S’apuntaven a tocar a festes de barri, casaments i arreu on els lloguessin, sempre a punt per fer ballades i divertir el públic. Aquest duet durà fins, gairebé, l’any 2000. Fòra de l’àmbit melòdic i per falta d’un espai propi, crec convenient incloure-hi, en aquest escrit el “Quartet de Corda Olot”format per:Joan Prat Forga, Joan Sala, Joaquim Forga i Francesc Casanovas, alies “Picaric”. Interpretaven, bàsicament música clàssica d’autors com Mozart, Schubert, etc, i sovint composicions pròpies: algunes vegades acompanyaven la cantant Montserrat Urgell, que interpretava cançons catalanes. Tot i que la seva finalitat era la de trobar-se per fer música i passar bones estones, sí que foren sol· licitats per fer recitals per Santa Cecília, en alguna festa particular, etc.
En la mateixa línea hi hagué, durant un temps el duet de guitarres format per Narcís Bosch i Conrad Sargatal, intervenint en algun recital a l’Hotel Montsacopa; foren concerts molt agombolats pel públic olotí. Va tenir molta iniciativa l’Associació de MúsicaOlot, presidida pel Sr. Victorià Puigdemont que es preocupà de portar a Olot figures de renom internacional i agrupacions com la Banda Municipal de Barcelona, Els petits Cantaires de Viena, les “trompetas del Señor”, grup americà de gospel que ensems de cantar escenificaven una història espiritual, etc. Alumnes de l’escola municipal de Música d’Olot han pres relleu als mestres locals, tal és el cas de Rafel Sala que està de violoncel·lista a l’Orquestra del Liceu; d’altres exerceixen la seva docència a l’Escola de Música. Ja veiem que Olot està ple de música des de molts anys ençà, cosa que podem afegir al nostre Patrimoni Cultural tal com hi hala pintura i l’escultura.•
‒ 16 ‒
Articles monogràfics
GRUPS I CONJUNTS D'OLOT I COMARCA
Els Corbs Negres
Pilar Riera i Prat
Fins a principis dels anys seixanta, la música que s’escoltava a les emissores de ràdio, així com la que amenitzava festes i balls, era interpretada per veus solistes, tant masculines com femenines, i per orquestres o bandes. L’aparició dels Beatles, a començament de la dècada dels seixanta, va fer canviar, no només l’estil de música, sinó fins i tot la manera d’interpretar-la. Des d’aquell moment varen ser molts els nois que volien imitar aquells quatre joves de Liverpool que revolucionaren el món de la música, i deixaven sense alè les jovenetes que acudien en massa als seus concerts. Els joves d’Olot tampoc no varen voler quedar enrere de la moda del moment, i molts s’’aventuraren a formar el seu propi conjunt, amb guitarres elèctriques i bateria. Interpretaven versions d’èxits, tant de grups estrangers com nacionals.
Alguns d’’aquells grups no varen passar dels assaigs al garatge de casa, d’altres varen fer alguna actuació esporàdica, sense pena ni glòria, i pocs foren els que aconseguiren un cert èxit. Un fet comú de quasi tots els grups és que quan es dissolien, alguns dels seus components formaven un altre conjunt. Així és freqüent trobar noms que han format part de diverses formacions. Seria molt difícil parlar aquí, amb detall, de tots i cadascun d’ells. En primer lloc per manca d’espai i en segon perquè tampoc no disposo de tota la informació necessària per fer una biografia completa de tots. A finals de 1962 apareixia The Chirp’s, format per cinc components, i amb un variat repertori musical. Va ser el primer grup olotí que va actuar a Televisió Espanyola gràcies al programa Reina por un dia, presentat per José Luis Barcelona i Mario Cabré. El 1963 naixia el primer, o un dels primers, grup de guitarres elèctriques de la Garrotxa: The Rhinos. Interpretaven temes de rock i rythm’n blues i varen ser els guanyadors del primer Festival de Rock que es celebrà al Teatre Principal d’Olot. Estudis i feina varen fer incompatible seguir en el món de la música, i la formació es va dissoldre. Un altre grup de la mateixa època fou Els Corbs
‒ 17 ‒
Negres, el primer de la contrada amb nom català. Actuaren a les millors sales de festes del país, i foren habituals a les matinals de l’Indústria. Varen guanyar el primer premi del Festival de Sant Joan les Abadesses i el segon en el Festival de Figueres. Els Corbs Negres va ser el grup que acompanyava les misses ye-ye que es celebraven, els dissabtes a la tarda, a l’església del convent del pares caputxins. Després d’haver dissolt el grup el 1969, i d’haver estat molts anys desapareguts del món de la música, actualment, alguns dels seus components, junt a noves incorporacions, han tornat al panorama musical. És un dels grups de l’associació Fans, i actuen sovint dins les festes que aquesta organitza. Los Buitres varen néixer a finals del 1963. Interpretaven, principalment, música dels Rolling Stones, The Animals, The Who i dels Beatles. Varen actuar a les principals sales de festa de la costa i varen participar en els festivals de rock d’Olot, de Figueres i de Ripoll, quedant sempre entre els tres primers classificats. El 1965 es formava un grup amb un nom molt olotí: Los Volcánicos. Després d’actuar en exclusiva per diverses sales de festa, varen dissoldre el grup per reaparèixer de nou el 1967 amb una nova formació. Aquesta vegada, però, amb el nom catalanitzat: Els Volcànics. Igual que Els Corbs Negres, forma part de l’associació Fans. Acquarium va ser una gran banda musical integrada per components d’altres grups i que actuaren per tot Catalunya. Amb la moda de les discoteques, la formació de nous grups va disminuir. Des dels pioners fins a arribar als nostre dies, però, són molts els que s’han format en la nostra comarca: Flay, La Rodona, Xucupa, Not Tallis, Pa Torrat, Cotó Fluix, Hoc, Stamp, Ammoníac, Diagrama de Venn, Apeiron, d’entre molts altres. En el segle XXI, la moda dels conjunts no ha acabat. A Olot i comarca es segueixen formant grups mu-
Grup olotí Teràpia de Shock
Articles monogràfics
sicals de joves que intenten arribar a l’èxit fent allò que més els agrada: interpretar música. La Senyora, Red Souls, Ammoníac, (d’aquest en va sorgir Diagrama de Venn), Ben Suckats, Stamp, d’entre altres. Un dels grups amb més projecció nacional és Teràpia de Shock, nascut el 2006, i format per joves de les Preses. Després de guanyar diversos premis, com el Premi Popular del concurs de Cançó de Salitja amb el tema Sense tu, i el Premi Enderrock al millor Grup Revelació del 2008, han pujat als primers llocs de les llistes d’èxit. En aquest fet hi va contribuir que el tema Sense tu va formar part de la sèrie de TV3 Polseres vermelles. El més recent o, almenys, un dels més recents, és Lapsus, que neix l’octubre del 2010, amb moltes ganes d’aconseguir l’èxit. Componen les seves cançons i, com la majoria dels anteriors, canten en català. De ben segur que ens en n'han quedat molts en el tinter, però això pot donar peu a fer un nou article en un futur número d’aquesta revista.•
‒ 18 ‒
Articles monogràfics
PROPOSTES DE MÚSICA D’ARREL TRADICIONAL A LA GARROTXA Josep Garcia Miràngels
Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa
LA VIOLINADA A Argelaguer La Violinada és una trobada de violins i instruments afins que se celebra des de l’any 2007, durant un cap de setmana del mes de febrer. Enguany s’ha celebrat ja la cinquena edició els dies 10, 11 i 12 de febrer. Al llarg dels seus anys de celebració ha estat un espai de trobada amb múltiples manifestacions i activitats al voltant del violí i de la música tradicional: concerts, taules rodones, conferències, tallers de diferents nivells de violí, tallers de corrandes...Hi han participat diverses formacions i músics d’arreu dels Països Catalans, i també d’Europa: Es Revetlers; Cleménce Cognet; Joan-Claudi Arrosères; Gabriel Lemoir; Chistian Pacher; Brunzit; Bruel; Les Violiles; Xavier Pallàs; Albert Dondarza; Laura Plasència; La Fídula Harmònica; Violinaris… Els creadors i impulsors d’aquesta original proposta són els músics Francesc Tomàs, “Panxito”; Anaís Fal-
da@gmail.com)
CORNAMUSAM Foto Juli
Les cançons i músiques tradicionals, dites també de tradició oral, es varen originar i recrear en unes societats molt allunyades del model industrial i post-industrial actual. Eren cançons i músiques que obeïen a una funcionalitat molt concreta en el seu context social. Els canvis dels darrers seixanta anys, en la majoria dels casos, han arraconat la raó de ser d’aquells materials: treball, rituals de la vida, rituals del cicle de l’any, institució religiosa…. Avui, però, aquest patrimoni -que per immaterial no és menys important- ens arriba per nous i diversos canals, molt lluny d’aquella tradició oral: llibres, CD, revistes, treballs de recerca, grups de música, concerts, festivals… A la comarca de la Garrotxa podem trobar diverses propostes -cadascuna amb la seva visió particular-; però totes elles amb el fil conductor de fer present la música tradicional a la societat d’avui.
có i Guillem Ballaz, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Argelaguer. La propera Violinada serà el tercer cap de setmana de febrer de 2013. (laviolina-
Des de l’any 1991, l’Associació de Cultura Popular de la Garrotxa “El Til·ler” organitza el Cornamusam - Festival Internacional de la Cornamusa. Cada primer cap de setmana de juliol, Olot esdevé la capital mundial de la cornamusa o sac de gemecs, ja que s’hi reuneixen els millors cornamusaires d’arreu del país. És un dels festivals internacionals temàtics més curiosos que es fan a Catalunya, ja que aplega en un mateix espai amants i intèrprets de la cornamusa, un instrument clàssic en l’àmbit de la música tradicional europea. S’inicia, com és costum, divendres al vespre des del balcó dels espants situat a la façana de l’església de Sant Esteve amb l’actuació d’un sacaire i la ja tradicional Tocada d’inici. Al 1998 es va crear La Cabreta, el gegantó emblemàtic del Coramusam que -amb ball propi-, amb els anys, s’ha consolidat en el panorama etnocoreogràfic dels entremesos de la ciutat olotina. A més, en el marc del Cornamusam, durant els anys 1998,1999, 2000, 2005 i 2006 es va convocar el Premi de composició per a sac de gemecs Ratafia
‒ 19 ‒
la participació de grups de música d’arrel tradicional. Aquell format de proposta destinat a presentar el llibre, s’ha consolidat en les sis edicions del D’aquí estant veig una estrella: al quart dissabte de juliol. També hi han passat diverses formacions musicals: Set de Folc, De Calaix, Jaume Arnella, La Principal de Salarsa, Àngel Girona, La criatura verda …,a més de les habituals participacions locals dels Músics de Riudaura i dels Cantadors de Riudaura. L’organització és de l’Ajuntament de Riudaura, amb la col·laboració del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, del Marboleny. La propera edició, la setena, serà el dissabte 28 de juliol de 2012, a la Plaça del Gambeto de Riudaura. (www.
D’AQUÍ ESTANT VEIG UNA ESTRELLA
LES PLANES 1922
L’any 2006 es va presentar el llibre “D’aquí estant veig una estrella: cançons tradicionals a Riudaura”, de Josep Garcia, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa. La publicació va ser el fruit del treball de més de deu anys de recerca de cançons i tonades tradicionals al poble de Riudaura. El llibre, editat per CCG Edicions, es va presentar al juliol de 2006, en un format de concert que combinava les cançons de tradició oral interpretades pels mateixos veïns de poble, amb la inclusió de documentals relacionats amb els cantadors i la funcionalitat dels materials, així com
Cantadors de Riudaura
Russet. Les partitures de les obres premiades en els primers concursos varen ser publicades en un recull l’any 2000. A més també es va editar un CD amb les obres premiades en la primera edició, juntament amb el Ball de la Cabreta i el Toc d’inici. També cal destacar l’edició del conte La cabreta i els follets cornamusaires, amb textos de Josep Reixach i il·lustracions de Tavi Algueró. Al llarg dels anys hi han participats les grans figures de la música folc: La Musgaña, Millandoiro, Carlos Nuñez, Liam O’Flynn & The Piper’s Call Band, The Whistlebinkies, Luar Na Lubre , a més dels grans sacaires del país: Cesc Sans, Pere-Pau Giménez, Joan Josep Mayans, Maties Mazarico… La propera cita del Cornamusam serà els dies 30 i 31 de juny i 1 de juliol de 2012. (www.cornamusam.org)
Plaça del Gambeto
Foto Juli
Articles monogràfics
riudaura.cat) / (www.marboleny.cat)
Del de 2006, cada primer dissabte de juliol a Les Planes d’Hostoles s’ha celebrat una altra peculiar cita amb les cançons tradicionals: Les Planes 1922. Es tracta de la iniciativa de Joan Arnau (amb la col·laboració de Jaume Arnella), on es pretenia recuperar cançons populars que es cantaven al poble i que del 9 de juliol al 18 de setembre de l’any 1922 van ser recollides per Joan Llongueres i Joan Tomàs, en el marc d’una missió de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Un total de 190 materials que, juntament amb les aportacions dels grups participants formaven el gruix de la singular proposta, que enguany sembla ser que no es celebrarà. Al llarg de les diferents edicions hi han participat músics i formacions com: Sol i Serena, Ester Reverter, Duet Xantre (Angel Girona i Agnès Algueró), Jaume Arnella, Ferran Martínez, com també cantadors i veïns del poble. (www.lesplanes.cat)
TROBADA DE CANTADORS I SONADORS La Trobada de Cantadors i Sonadors es celebra cada quart dijous del mes d’agost, des de l’any 1997,
‒ 20 ‒
Articles monogràfics a Les Preses, en el marc de l’Ésdansa, el Festival Internacional de Música i Dansa de Les Preses. La vetllada musical, en els seus orígens es va convertir en un marc de difusió de cançons i músiques de tradició oral, moltes de les quals interpretades pels mateixos informadors i cantadors sorgits del treball de recerca etnomusicològica -Cançons i Tonades de la Garrotxadel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa ,adscrit al mateix Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny. Monografies com “Les cançons d’en Surracans” o “D’aquí estant veig una estrella: cançons tradicionals a Riudaura” (llibre+CD) han vist la llum en el marc d’aquesta proposta. També al llarg del les seves quinze edicions ha comptat amb la participació de músics i formacions de prestigi d’arreu dels Països Catalans: El Pont d’Arcalís, Sa Cobla, L’Auzel, Tururut Bonaigua, Els d’en Samarra, Ministrils de l’Empordà, Els Tranquils, La Nova Euterpe, Jaume Arnella, Sol i Serena, De calaix, Tres de Xauxa, Marta Rius i Les noves dones de la vella cançó, La Pricipal de Salarsa, Randellaires, Pep Gimeno ”en Botifarra”… La propera Trobada de Cantadors i Sonadors serà el dijous 23 d’agost de 2012. (www.esdansa.cat) / (www.
marboleny.cat)
ÉSDANSA És el festival de dansa d’arrel tradicional per excel· lència de les comarques gironines i un dels referents d’aquest gènere a Catalunya. El Festival Internacional de Música i Dansa de Les Preses, actualment l’ÉSDANSA, va néixer l’any 1983, i fins al 1985 funcionà com a filial del Festival de Música i Dansa de Cantonigrós. La definitiva empenta, però, que ha rellançat el festival de les Preses, ha estat des del 2002, quan va passar a denominar-se ÉSDANSA. Després de celebrar els seus 25 anys, al 2007, amb la marca Ésdansa ja consolidada, es va iniciar un nou rellançament de festival per convertir-lo també en un motor de creació de dansa d’arrel tradicional catalana i d’arreu del món, així com una plataforma per impulsar la renovació i la innovació dins el sector de la dansa i música d’arrel tradicional, obrint el festival a nous públics, sis dies de durada, formació per a infants, paricipació a joves, noves propostes de grups de dansa catalana, publicacions, grups de dansa d’arreu del món, conferències, danses vives, espectacles de carrer…Al llarg dels seus trenta anys, hi han passat grups de danses tradicionals de Catalunya, dels Països Catalans i d’arreu del món. El proper Ésdansa serà del 21 al 26 d’agost de 2012. (www.esdansa.cat)
Acordionada de Tortellà (cedida per l'Ajuntament de Tortellà)
L’ACORDIONADA L’Acordionada és una proposta que es fa la darrera setmana de setembre a Tortellà, població garrotxina amb molta tradició de músics, al voltant de l’acordió. La darrera edició, la cinquera, es va celebrar els dies 23 i 24 de setembre del passat 2011. Amb un concepte similar al de La Violinada d’Agelaguer, hi podem trobar tallers d’acordió diatònic, balls, cercaviles, àpats populars, cantades de corrandes, concerts…Durant les cinc edicions hi han passat formacions i músics d’arreu com: Manelic de Pera, Guida Sellarés, Brunzit, Guillem Sobrepera, Carolino (corrandista), Miquel Ollé (pallasso), Pep Camps, Elies Fernàndez, Koldo González, Alba Tomàs, Valentí Alsina, Míriam Valls, Marta Rius, Ara Pla!, Queralt Camps, Liv Halum, Josep Vilarrubias… L’organització és a càrrec de l’Associació MALL, entre d’altres, amb els músics Pere-Pau Jiménez, Xevi Pallàs i Jordi Forga. Compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortellà. (acordionada.wordpress.com).
Alan Lomax (1915-2002) parlava del principi d’equitat cultural, reclamant la necessitat que la societat d’avui s’impregni també de tot allò que ens arriba de la tradició en el camp musical, ”un treball amb estima i tendresa, tant cap als artistes com cap a l’herència cultural”, deia el gran etnomusicòleg nord-americà. A la comarca de la Garrotxa, la Violinada, el Cornamusam, el D’aquí estant veig una estrella, Les Planes 1922, la Trobada de Cantadors i Sonadors, l’Ésdansa i l’Acordionada són visions intel·ligents que caminen en aquest sentit.•
‒ 21 ‒
ICA S Ú M A L E D QUÈ PENSO
fan que no ves tendències... no s le , at et ci so , la no escoltem. stre ritme de vida des sentim però ga ve s Actualment, el no te ol M . envolta plena de tot allò que ens nostra vida està la e qu parem atenció a em ar s adon stra mare o el ica endarrere en i el cor de la no u ve la Si mirem una m m íe nt icars de néixer ja se ssitat de comun ce an ne ab t ta to i es qu ns A Fi a. música. rtir de la panx s ritmes el moment de so sons guturals i el s en el or t pl i rin op ob pr sc re de nost tre ells. A us van anar comunicar-se en els homes primiti de l Ja . ta r ta pe na in es dr és se i de les pe es ens volen troncs dels arbres que altres person el re nd te en i produïts amb els r pressa ica ens podem ex través de la mús relaxa, capta res sentiments, st no dir. s el , its nt res se nnectar amb el nvolupa els nost a manera de co un és e La música dese qu c re C da i de s fa sentir vius. d’entendre la vi en a t er to i an s m a fin i un ió l’atenc La música és entendre cadascú vulgui. /a mentre toca i e ic qu ús m el la b o am al o e món s i penetra ada molt veur onalment m’agr els uns i els altre tre en ió ex nn co e pensar. A mi pers una riència puc dir qu . Això produeix pe nt ex sa ia es òp pr pr ex a tà ev el que es Des de la m udir en i n’està gaudint. també en pot ga qu gú al de ts an en qu im és nt m als se m entre ra m’agrada la música, el lliga cantar però enca i de r ia ca to àg m ta la an nc ea m’e d’aquí es cr t que jo. A partir els sons. el mateix momen íem viure e ens produeixen qu ts en im nt se em que no podr s irí D . da vi tu i jo i el ra st tota la no i viatgem ompanya durant que es mereix. S ia nc rtà po im La música ens ac la li dóna tota nostra vida importants de la de vegades no se ts en om m lls ue sense ella però via aq ntesa? Qui no ha urem que en tots fa ve in s, va rd se co re la s de re als nost món? I a les cançons enfadava amb el a. Qui no record s’ ic i ús nt m ce t es gu ol ha ad hi ha nçó quan era rguíssimes s sobretaules lla posar aquella ca lle a ue at rn aq to O i ? t ts sa po tem conten a major sense e posem quan es recorda una fest ú lg A ? ia ia aquella cançó qu la de ares. untes són ben cl tigues de l’època eg an pr s es on st nç ue ca t aq cantan s respostes a a mestra de ben segur que le e D ll? ba i res vides, com a st ic no s mús le en a nes úsic en els nens i ne rtància de la m a st po im ue aq la d’ de a ci nt Parla tar la influèn seguir pogut experimen nens es pot acon he s e st qu ue r di aq c b pu m A a músic tració, conductuals. illora en la concen tats cognitives i m ul a fic un di , n re tre nd os re m ap que u interès per música més tat d’ànim, el se coltar un tipus de es e qu at ov pr millorar el seu es stà com l’organisme fent toestima, etc... E stat general de l’e t to a or a pujar la seva au ill m lentes n malestar. amb pulsacions e ens provoque qu s tre aviat relaxant i al d’ e -n gant i de vegades l cervell i apaiva des conscient ga ve activar parts de de t, ita cess per tant, una ne La música és, ia.• del tot necessàr inconscient però Laura Plasència
‒ 22 ‒
Digui, l’escolto
per Eduard Arbós i Eceiza
XAVIER PALLÀS I MARIANI
pogués entrar a l´Escolania de Montserrat. Després de passar diverses proves amb altres 40 aspirants, vaig tenir la sort de ser un dels 12 escollits. I això, què significava? Doncs viure en un internat, dedicar els matins a estudiar EGB i tota la tarda a la música: classes de llenguatge musical, tocar dos instruments i sobretot assajar amb la coral, ja que fèiem dues actuacions diàries: la salve del matí i les vespres a la tarda, a part de la gravació de discs i concerts arreu de Catalunya i a l’estranger. A quina edat vas descobrir que tu havies de ser music? No vaig haver de descobrir res, va venir tot rodat: l’ambient a casa era molt musical, així que…
Foto Juli
On vas estudiar i amb qui?
Parlar d’art i artistes a primer cop d’ull sembla fàcil; aprofundir-hi ja és mes complicat i trobar a la persona per parlar de tot plegat encara semblava més difícil: tot i així m’ha resultat relativament planer ja que en XAVIER PALLÀS m’ha facilitat la feina. Tot i la seva joventut acumula un currículum impressionant que, si l’esmentàvem, emplenaríem tot l’espai de l’entrevista; així que em centraré en la seva trajectòria prou interessant. En Xavier va néixer envoltat de música; el seu pare instrumentista de cobla, la mare afinadora de pianos; aviat va tenir clar que havia de triar algun instrument per incorporar-se a l’orquestra familiar i va triar el violí; per què? Potser perquè les meves germanes tocaven totes dues el piano i jo devia pensar que el millor era tocar algun instrument diferent. Però vas començar cantant…
Sí, és cert, els pares van fer el possible per tal que
Bé, a l´Escolania hi vaig estar dels 10 als 13 anys. Després vaig estudiar als Conservatoris de Girona i al del Liceu de Barcelona. Finalment a l´ESMuC (Escola Superior de Música de Catalunya) on vaig cursar la titulació superior de violí. No vas remenar més instruments? I tant, amb més o menys encert i uns més bé que altres, he tocat el saxo, el piano, el flabiol, el tible, el sac de gemecs, la tarota i l’acordió. Déu n’hi do, això vol dir estudiar molt… També compensa, perquè a part de ser un esbarjo per a molta gent, també és la forma de guanyar-se la vida. Jo mateix en sóc l’exemple ja que treballo com a professor de l’Escola Municipal de Música d’Olot on sóc el Cap d’Estudis. Algú ha influït poderosament en la teva carrera? Sens dubte la senyora Isabel Vilà, la meva professora de violí a l’ESMuC. No només em va ensenyar a tocar, sinó que les seves extraordinàries dots pedagògiques ara m’han servit per al desenvolupament de la meva feina. Sento un gran afecte i agraïment cap a ella.
‒ 23 ‒
Digui, l’escolto
Què ha de fer un jove que vulgui dedicar-se a la música? Per una banda estar molt obert a tots els estils… de tot se n’aprèn. Però per sobre de tot, molta disciplina a l’hora d’estudiar, sense escatimar- hi temps ni dedicació. Compensa, tot plegat? Home, el sostre se’l posa un mateix. Després, quan formes part d’alguna orquestra o grup comences a recuperar tots els esforços que has fet per arribarhi. I no parlo del tema econòmic, sinó d’autoestima per haver assolit un reconeixement a la teva feina. Tu has tingut aquesta recompensa? No puc queixar-me, ja he gravat 14 discs i he tocat en nombroses formacions musicals. Però no tot són flors i violes, per exemple quan vaig estar a l’Orquestra Maravella, on tocava 4 instruments, molts dies acabaves de tocar a les 3 de la matinada després d’haver fet l’ofici i sardanes al matí, el concert de la tarda i el ball de la tarda i de la nit. L’endemà havies de matinar altra vegada per anar a tocar a l’altra punta de Catalunya. Era molt dur... i quan feies números i havies descomptat els desplaçaments i hotels... Vaig decidir deixar-ho. Tens una música preferida? Sobretot clàssica i tocada amb violí. Però si la música és bona m’agrada tota. Com és el dia a dia d’un professional de la música? Quan et dediques a tocar has de treballar molt per mantenir el nivell, jo estudiava un mínim de 4 hores al dia. Ara em dedico sobretot a la docència i puc agafar-m’ho més relaxadament. Això sí, intento tocar cada dia la màxima estona que puc. De tot el teu bagatge musical fins avui de què et sents més satisfet? Potser destacaria tres coses: la primera, l’experiència en el grup musical Banshee. Va ser un grup fundat per mi quan només tenia 16 anys. Tocàvem música celta i jo feia els arranjaments i composicions. Vam arribar a fer molts concerts i fins i tot una gira per Alemanya. La segona, assolir el títol superior de violí amb matrícula d’honor en el projecte final. Finalment, el treball que estic fent d’inventariar totes les campanes de la Garrotxa. Tinc previst
escriure un llibre amb els resultats del meu estudi que crec que tindrà molt d’interès ja que ningú no ha fet mai aquesta investigació. Vaja, que també ets investigador… Sí, m’agrada molt el treball de recerca. Un altre treball que he fet ha estat la publicació de tota la música de dansa de l’Arxiu de Sant Esteve juntament amb els musicòlegs Josep Pujol i Carme Monells. A l’Arxiu hi ha més d’un miler de manuscrits de més de cent autors diferents que a poc a poc van sortint a la llum gràcies a iniciatives com aquesta i sobretot a la tasca de la Capella de Música de Sant Esteve. I a part, les campanes… Es clar! És interesantíssim aquest món. En el dia d’avui ja he estudiat 140 campanars de la Garrotxa i inventariat més de 160 campanes anotant les seves mides, inscripcions, autor, any de fosa, enregistrant el so i fent fotografies. He trobat veritables sorpreses, com per exemple diverses campanes del segle XIV, la més antiga del 1303. Per tant, encara tens feina per estona; creus que es valora suficientment aquest treball de formiga? Ara mateix no penso en això. És una cosa que faig voluntàriament, més endavant si puc publicar el treball ja em sentiré recompensat. Tornant a la música, et sents identificat amb algun corrent artístic? Ja he dit que s’ha d’estar amb l’orella atenta i beure de tot arreu. De totes maneres, sento una admiració especial per artistes en majúscules com l´Alasdair Fraser, que és un gran violinista de música celta, així com per dos violinistes més de música clàssica, Fabio Biondi i Andrew Manze. Quina influencia creus que pot haver tingut internet per difondre la música ¿ a favor o en contra? Totalment a favor, s’han obert finestres de bat a bat, l’accés a tota classe de continguts musicals de tota mena és un avanç democràtic on tothom pot arribar amb un cost baix. Com a professor, creus que els pares entenen que una carrera musical són 10 o 12 anys? o també volen fer córrer els fills més del compte?
‒ 24 ‒
Bé, el que vol ser músic, si és disciplinat i estudia
Foto Juli
Digui, l’escolto
cada dia, acabarà tocant. Una altra cosa és que els pares desitgin que el nen corri més del compte o que arribi a tocar com Menuhin. És com els pares de futbolistes que tots voldrien tenir un Messi a la família. La crisi afecta la creació? Afecta, però hi ha una diferència: els músics normalment creen per amor a l’art. Després, si arriba la recompensa és de més a més: així ho penso jo. Quina és la peça o la cançó de la teva vida?
i firetes a la caça d’algun llibre interessant. Alguna anècdota per acabar? En tinc una de bona: quan fèiem l’últim acord en els concerts de l´Orquestra Maravella era tradició endegar uns petits focs d’artifici, però heus ací que una vegada a La Bisbal del Penedès actuàvem en el teatre del poble i es va encendre una cortina que va cremar mig teatre. No et pots imaginar com corríem tots els músics per salvar els nostres instruments... I va acabar be? .
No t’ho sabria dir, segurament serien moltes. Què fa un músic quant desconnecta? Et diré el que faig jo. Dels meus temps a Montserrat em va quedar l’afició a caminar (ens portaven d’excursió per la muntanya cada dissabte). Em conec molt bé la nostra terra garrotxina de nord a sud i d’est a oest.
Segurament, perquè l’any següent ens van tornar a llogar al mateix poble. Això sí, el teatre semblava nou de trinca. Doncs segur que no va ser res…
Algun altre hobby? A més a més del muntanyisme, m’agraden molt els temes d’història local. Sempre que puc visito fires ‒ 25 ‒
Biografia
ANTONI SOLER I RAMOS Pilar Riera i Prat
El carrer Pare Antoni Soler és el que va des de la plaça del Carme fins a la cruïlla de l’Av. de Girona. En ell hi podem admirar el claustre de l’antic convent del Carme, declarat Monument d’Interès historicoartístic. És la peça arquitectònica més valuosa de què disposa Olot i és un dels pocs claustres renaixentistes que es conserven a Catalunya. La data d’aprovació del carrer de Pare Antoni Soler en el nomenclàtor de la ciutat fou el 22 de setembre de 1931, i fou nomenat fill il·lustre el 1965.
LA PERSONA Antoni Soler i Ramos va néixer a Olot el 3 de desembre de 1729, i batejat el mateix dia a l’església de Sant Esteve de la mateixa ciutat. El seu pare era Mateo Soler, fill de Porrera (Tarragona), músic del Regiment de Dragons de Numància, instal·lat a Olot, de qui es creu va rebre les primeres lliçons musicals. La seva mare, Teresa Ramos, era natural de Daroca (Saragossa). Als sis anys va entrar a formar part de l’escolania de Montserrat, i tingué com a mestres Benet Es-
Foto Juli
EL CARRER
teve i Benet Valls. El 1746 guanyà la plaça de mestre de capella a la seu de Lleida, tot i que no hi ha documentació que confirmi aquesta notícia. El setembre de 1752 va ser admès com a novici en el Monestir d’El Escorial on professà com a monjo jerònim, i on va exercir d’organista i mestre de capella. El Pare Antoni Soler era un home cultivat, coneixedor del llatí, hàbil organista i compositor, de conducta irreprotxable i treballador infatigable en la seva dedicació a la música. Tot això va fer que el designessin com a professor de música de l’infant Gabriel de Borbón. Va morir a l’Escorial el 20 de desembre de 1783.
L’OBRA Les composicions musicals del Pare Antoni Soler són universalment conegudes i és conside‒ 26 ‒
rat un dels compositors europeus més notables del segle XVIII. La seva producció musical s’enquadra en l’anomenat estil galant, moviment que sorgeix cap al 1730, època de transició entre el Barroc i el Classicisme. Es pot definir la música galant com a agradable, espontània, entretinguda i fàcilment comprensible, i s’aplica especialment a la música per a teclat i a la música de cambra. La seva obra aplega més de quatre-centes composicions: més de 200 sonates per a clavicèmbal, 6 quintets per a cordes i teclats, 6 concerts per a dos teclats, 9 misses, a més d’himnes religiosos, rèquiems, psalms, magnificats, obres per al servei de difunts, motets i villancets. El Pare Antoni Soler era un apassionat de les matemàtiques i mestre en la construcció d’orgues. Va crear un instrument anomenat afinador o “templante”, de tecla i corda, amb la finalitat de demos-
Foto Juli
Biografia
trar la divisió matemàtica del to musical. Va escriure un petit opuscle sobre numismàtica i el llibre “Llave de la Modulación y Antigüedades de la Música”, llibre que va aixecar molta polèmica i que va motivar la posterior edició de rèpliques i contrarèpliques entre els divergents i l’autor.
RECONEIXEMENTS L’Ajuntament d’Olot i l’Associació del Concurs Internacional de Música Maria Canals (Palau de la Música) han signat un conveni de col·laboració gràcies al qual, cada any, el guanyador del concurs oferirà un concert a Olot en
què interpretarà sonates per a piano del Pare Antoni Soler. També s’ha arribat a un acord amb la discogràfica Naxos per enregistrar, cada any, per part del guanyador del concurs, un CD fins a tenir gravada l’obra integral per a piano del compositor. L’Escola Municipal de Música d’Olot compta, des del passat 2010, amb un nou auditori que porta el nom del Pare Antoni Soler. A Vila-seca (Tarragona) també s’hi troba l’Auditori Pare Antoni Soler, inaugurat el 1998, i està ubicat a l’interior del nou edifici del Conservatori Municipal de Música. Té una superfície de 130 m² i compta amb un aforament de 100 localitats.• ‒ 27 ‒
BIBLIOGRAFIA El padre Antonio Soler (17291783) Biografia y obra musical. Paulino Capdepón. Col·lecció Beques Ciutat d’Olot/3. 2000.
Notes sobre...
l’actualitat garrotxina Josep Murlà
Inauguració de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa - El 16 de març, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va inaugurar el nou Arxiu Comarcal de la Garrotxa, d’Olot. L’acte va ser ben concorregut i es van poder visitar les diferents dependències del nou equipament. Anteriorment, el director de l’Arxiu, Antoni Mayans, va ensenyar al conseller i a les altres autoritats les instal·lacions i l’exposició muntada amb motiu de la inauguració. Com se sap, el fons de l’Arxiu Parroquial de Sant Esteve, d’Olot, es troba dipositat a l’Arxiu Comarcal, on hi ha també documentació de diferents llocs de la comarca, com és el cas de les notaries de Besalú, Santa Pau, el Mallol i la vall d’Hostoles. Aniversari de la Cooperativa la Fageda – Es compleix, en aquest 2012, el trentè aniversari de la Cooperativa la Fageda, de Santa Pau, dedicada a la integració social i laboral de les persones amb discapacitat física o malaltia mental crònica. Els actes d’aquest aniversari s’aniran desplegant al llarg de l’any. Ha mort Mn. Alfons Nogareda – El 19 de març va morir Mn. Alfons Nogareda i Gifre, que va ser el primer ecònom i posteriorment rector de la parròquia de Sant Roc, d’Olot. Havia nascut a la Vall de Bianya el 1923 i vivia, des de feia una colla d’anys, a la Residència Santa Maria del Tura, d’Olot. Va conservar fins a la seva mort el càrrec de rector de Bolòs. Campionats de Catalunya Infantils d’Hivern, a Olot – Al final de gener, les instal·lacions del Club Natació Olot van acollir els Campionats de Catalunya Infantils d’Hivern. Hi prengueren part més de cinc-cents nedadors, pertanyents a seixanta-un clubs d’arreu del nostre país. Els olotins Núria Payola i David Granados hi obtingueren medalles. Triomf d’Aleix Domènech a la Copa del Món – En esquí de muntanya, el garrotxí Aleix Domènech (CEO) ha estat fent una impressionant i molt bona temporada. Amb dos títols estatals a la butxaca, obtingué medalla d’or a la Copa del Món d’Arcalís, a Andorra (gener), i als Campionats d’Europa, duts a terme als Alps francesos (febrer), va obtenir quatre medalles.
Ales a la Cultura per a Josep Murlà – El darrer dia de març es va imposar a Josep Murlà, per part de l’alcalde d’Olot, Josep M. Corominas, la distinció Ales a la Cultura. L’acte tingué lloc a la casa Trinchería i aplegà un públic nombrós. Hi van intervenir Josep Berga, regidor de Cultura, i Antoni Mayans, director de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, a més de Josep Murlà. Vaga general – Els sindicats van convocar vaga general per al dijous 29 de març, que va tenir un important seguiment, segons uns, i escassa repercussió, segons altres. Es va fer per protestar contra la reforma laboral impulsada pel Govern estatal, que presideix Mariano Rajoy, així com per les retallades que, també per part del Govern català, es van fent en drets i serveis socials com a conseqüència de la greu crisi econòmica i financera actual. Martínez Sistach a Besalú – El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va assistir aquest any a la processó de la Mare de Déu dels Dolors, que organitza la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú. També hi participà Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat, junt amb l’alcalde de la vila, Lluís Guinó, i altres autoritats. El Museu dels Sants canviarà de nom – L’Ajuntament d’Olot ha plantejat canviar el nom del Museu dels Sants. Des de fora de la comarca es creu que el seu contingut és totalment religiós, quan en realitat tracta d’una indústria artesana, de producció d’imatges, originada a la ciutat al final del segle XIX. El Museu, doncs, tindrà un nou nom que defineixi millor el seu fons. Declaració d’impacte ambiental de la variant d’Olot – Al final de gener, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat aprovà la Declaració d’impacte ambiental de la variant d’Olot, que enllaçarà el tram comprès entre el paratge de Codella i la carretera N-260 (zona de l’Hostal del Sol). Tindrà dos carrils per sentit, al llarg de 4,5 km, més de la meitat dels quals transcorreran en un túnel.•
‒ 28 ‒
Passatemps Sudoku
Sopa de lletres Troba els 8 noms relacionats amb el tema d'aquest número.
A N O O C B U I P
T Z R S O L F A Q
D C Q R R U V C R
E O U S N S I O T
R B E O A D O R I
P L S A M F L A C
V E T P U U I L N
M S R C S A S H M
O I A L A T U I E
G R U P C O A K C
Troba les 10 diferències
Palindroms Un palindrom és aquella paraula o frase que pot ser llegida tant de d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra
Amor a Roma. As sóc: Cos sà. Roser té tresor. http://www.ditespopulars.cat/palindro.html
Per subscriure’s a l’ALIMARA. Es tracta simplement d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També, podeu fer el pagament en efectiu*. 15 € anuals
Transferència Efectiu
Butlleta de subscripció Nom i cognoms: NIF: Adreça:
CP:
Població: Telèfon:
Amics, Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció anual de l’ALIMARA a través del compte que us indico.
Correu electrònic: -
Atentament,
Firma
ENTITAT
OFICIN A
-
CONTROL
COMPTE O LLIBRETA
(*) a: Parròquia de Sant Esteve d’Olot, Passeig d’en Blay, nº3 d’Olot o dipositar-la personalment a la bústia o enviant un email a revista@alimara.cat
‒ 29 ‒
Endevinalles
Maria Dolors Figueras
Les castanyes espanyoles fan petons i cabrioles. Qui són?
És clar, és net, i quan fa notes tira al dret. Què és?
Té sis cordes i un forat i el seu so té intimitat. Què és?
De forma i de nom, sóc geomètric. I el meu material metàl·lic. Què és?
(El xiulet)
(La flauta) (El saxo)
Dites
(La guitarra)
Xiula i no és vailet. Piula i no és pollet. Què és?
(El triangle)
(Les castanyoles)
De família nombrosa, amb embocadura i canya inclosa. El seu concurs és molt variat, però amb el jazz és molt preuat. Què és?
(El clarinet)
Té bec i no és ocell. Refila que primfila, no és rossinyol ni passerell. Què és?
http://ceiplafloridamusica.blogspot.com
Maria Dolors Figueras
Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc, toco el que sé. D'un lloc a l'altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner. Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu; jo moriré. CORNAMUSA - COBLES - SOLFA - MUSIC CORAL - VIOLÍ - GRUP - ORQUESTRA
A N O O C B U I P
Solucions
‒ 30 ‒
T Z R S O L F A Q
D C Q R R U V C R
E O U S N S I O T
R B E O A D O R I
P L S A M F L A C
V E T P U U I L N
M S R C S A S H M
O I A L A T U I E
G R U P C O A K C
L’acudit de la Pilarín
‒ 31 ‒